Coloms domèstics: cresta i cromosomes Z i W

Exercici 1 · PAU 2022, ordinària, sèrie 2 · 3 punts

Genètica mendelianaLleis de MendelHerència lligada al sexeDominància i al·lels múltiplesCoincideix amb la pauta

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 1

3 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema14 de 17

S’han seleccionat artificialment nombroses varietats de coloms domèstics (Columba livia) amb característiques particulars i diverses. En relació amb el perfil del cap, els coloms domèstics poden tenir-lo llis o bé amb una petita cresta.

1 Una parella de coloms de cap llis ha tingut, al llarg de la seva vida, un total de 84 descendents, dels quals 63 tenen el cap com els seus progenitors i la resta tenen cresta. En ambdós grups de descendents la proporció de mascles i femelles és similar. A partir d’aquesta informació, responeu a les qüestions de la taula següent:

Patró d’herència de l’al·lel «cap llis»:

Dominant / Recessiu Justificació:

Patró d’herència del caràcter «forma del cap» (llis o amb cresta):

Autosòmic / Lligat al sexe Justificació:

Proposeu una simbologia per als al·lels d’aquest caràcter:

Demostració que el patró d’herència que heu proposat pot explicar els fenotips d’aquesta parella i els seus descendents:

[1 punt]

2 En els coloms domèstics, com en totes les aus, els cromosomes sexuals s’anomenen Z i W. A diferència dels mamífers, els individus ZZ són mascles i els ZW són femelles. El color del plomatge d’aquests animals depèn del gen TYRP1, situat al cromosoma Z, el qual té tres al·lels que originen plomatges de color blavós (ZbZ^b), marronós (ZmZ^m) o vermell cendrós (ZvZ^v).

a) El color del plomatge dels coloms es pot considerar un caràcter lligat al sexe? Justifiqueu la resposta.

b) Les relacions de dominància entre els tres al·lels que determinen el color del plomatge dels coloms són les següents: ZvZ^v (color vermell cendrós) domina sobre els altres dos, i ZbZ^b (color blavós) domina sobre ZmZ^m (color marronós), el qual és recessiu respecte als altres dos (Zv>Zb>ZmZ^v>Z^b>Z^m). A partir d’aquesta informació, completeu la taula següent:

Genotip (mascles)Fenotip (color del plomatge)Genotip (femelles)Fenotip (color del plomatge)
ZvZvZ^vZ^vVermell cendrósZvWZ^vW
ZvZbZ^vZ^b
ZvZmZ^vZ^mZbWZ^bW
ZbZbZ^bZ^bBlavós
ZbZmZ^bZ^mZmWZ^mW
ZmZmZ^mZ^mMarronós

[1 punt]

3 A la taula següent, representeu l’encreuament d’una parella de coloms formada per una femella de plomatge de color blau i un mascle de plomatge marronós, i calculeu les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència. Feu servir la nomenclatura de la pregunta anterior: ZvZ^v (color vermell cendrós), ZbZ^b (color blavós) i ZmZ^m (color marronós), en què Zv>Zb>ZmZ^v>Z^b>Z^m.

Genotip de la femella de plomatge blavós:

Justificació:

Genotip del mascle de plomatge marronós:

Justificació:

Encreuament (indiqueu les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència):

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2 1 punt3 1 punt

Repassa la teoria: Quadres de Punnett

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

Una parella de coloms de cap llis ha tingut, al llarg de la seva vida, un total de 84 descendents, dels quals 63 tenen el cap com els seus progenitors i la resta tenen cresta. En ambdós grups de descendents la proporció de mascles i femelles és similar. A partir d’aquesta informació, responeu a les qüestions de la taula següent:

Patró d’herència de l’al·lel «cap llis»:

Dominant / Recessiu Justificació:

Patró d’herència del caràcter «forma del cap» (llis o amb cresta):

Autosòmic / Lligat al sexe Justificació:

Proposeu una simbologia per als al·lels d’aquest caràcter:

Demostració que el patró d’herència que heu proposat pot explicar els fenotips d’aquesta parella i els seus descendents:

Plantejament Cal decidir si l’al·lel «cap llis» és dominant o recessiu i si el caràcter «forma del cap» és autosòmic o lligat al sexe, proposar uns símbols per als al·lels i comprovar que el model explica els 84 descendents de la parella.

  1. Patró de l’al·lel «cap llis»: dominant. Els dos progenitors tenen el cap llis i, tot i així, una part dels descendents té cresta:

    84−63=2184-63=21
  2. Aquests 21 descendents amb cresta han rebut l’al·lel de la cresta dels seus pares, que no el manifesten; per tant, l’al·lel de la cresta és recessiu i l’al·lel «cap llis», dominant. A més, la proporció de descendents de cap llis és la que s’obté, segons les lleis de Mendel, quan es creuen dos heterozigots:

    6384=34\frac{63}{84}=\frac{3}{4}
  3. Patró del caràcter «forma del cap»: autosòmic. En els dos grups de descendents (cap llis i cresta) hi ha una proporció semblant de mascles i de femelles. Si el gen fos en un cromosoma sexual, el fenotip recessiu no sortiria igual en tots dos sexes: si fos al cromosoma Z, amb un pare heterozigot i una mare de cap llis, cap mascle tindria cresta i només en tindrien les femelles, que tenen un sol cromosoma Z.

  4. Simbologia: LL = al·lel «cap llis» (dominant) i ll = al·lel «cap amb cresta» (recessiu). Com que el caràcter és autosòmic, no s’hi escriuen cromosomes sexuals.

  5. Demostració: els dos progenitors han de ser heterozigots (si un fos LLLL, cap descendent tindria cresta). Cadascun fa gàmetes LL i ll en la mateixa proporció:

    Ll×LlLl\times Ll
  6. Quadre de Punnett:

    LlLLLLllLlll\begin{array}{c|cc} & L & l \\ \hline L & LL & Ll \\ l & Ll & ll \end{array}
  7. Proporcions genotípiques de la descendència:

    14 LL+12 Ll+14 ll\frac{1}{4}\,LL+\frac{1}{2}\,Ll+\frac{1}{4}\,ll
  8. Proporcions fenotípiques: 34\frac{3}{4} de cap llis (LLLL i LlLl) i 14\frac{1}{4} amb cresta (llll), que sobre 84 descendents donen exactament les xifres observades:

    34⋅84=63\frac{3}{4}\cdot 84=6314⋅84=21\frac{1}{4}\cdot 84=21
  9. Altres justificacions igual de vàlides: si l’al·lel «cap llis» fos recessiu, els dos progenitors serien homozigots recessius i tots els descendents tindrien el cap llis; o bé, el cap llis es manifesta en individus heterozigots, com els progenitors, i la cresta només en homozigosi. Per a l’herència autosòmica també serveix dir que, si el caràcter fos lligat al sexe, la cresta només sortiria en un dels dos sexes. Qualsevol simbologia coherent és vàlida (la mateixa lletra, en majúscula per a l’al·lel dominant i en minúscula per al recessiu).

ResultatL’al·lel «cap llis» és dominant i el caràcter és autosòmic. Amb LL (cap llis) i ll (cresta), els progenitors són Ll×LlLl\times Ll i la descendència és 14 LL+12 Ll+14 ll\frac{1}{4}\,LL+\frac{1}{2}\,Ll+\frac{1}{4}\,ll: 34\frac{3}{4} de cap llis (63 de 84) i 14\frac{1}{4} amb cresta (21 de 84), en mascles i femelles per igual.

La pauta oficial dona: Dominant (els fills amb cresta reben l’al·lel de pares de cap llis; o bé 63 de 84 és 34\frac{3}{4}, la proporció de dos heterozigots); autosòmic (proporció semblant de mascles i femelles en els dos fenotips); LL cap llis i ll cresta (qualsevol simbologia coherent); Ll×Ll→14 LL+12 Ll+14 llLl\times Ll\to \frac{1}{4}\,LL+\frac{1}{2}\,Ll+\frac{1}{4}\,ll: 34\frac{3}{4} cap llis i 14\frac{1}{4} cresta.

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

En els coloms domèstics, com en totes les aus, els cromosomes sexuals s’anomenen Z i W. A diferència dels mamífers, els individus ZZ són mascles i els ZW són femelles. El color del plomatge d’aquests animals depèn del gen TYRP1, situat al cromosoma Z, el qual té tres al·lels que originen plomatges de color blavós (ZbZ^b), marronós (ZmZ^m) o vermell cendrós (ZvZ^v).

a) El color del plomatge dels coloms es pot considerar un caràcter lligat al sexe? Justifiqueu la resposta.

b) Les relacions de dominància entre els tres al·lels que determinen el color del plomatge dels coloms són les següents: ZvZ^v (color vermell cendrós) domina sobre els altres dos, i ZbZ^b (color blavós) domina sobre ZmZ^m (color marronós), el qual és recessiu respecte als altres dos (Zv>Zb>ZmZ^v>Z^b>Z^m). A partir d’aquesta informació, completeu la taula següent:

Genotip (mascles)Fenotip (color del plomatge)Genotip (femelles)Fenotip (color del plomatge)
ZvZvZ^vZ^vVermell cendrósZvWZ^vW
ZvZbZ^vZ^b
ZvZmZ^vZ^mZbWZ^bW
ZbZbZ^bZ^bBlavós
ZbZmZ^bZ^mZmWZ^mW
ZmZmZ^mZ^mMarronós

Plantejament a) Cal dir si el color del plomatge és un caràcter lligat al sexe. b) Cal completar el fenotip de cada genotip de mascles i de femelles a partir de la dominància Zv>Zb>ZmZ^v>Z^b>Z^m.

  1. a) Sí: és un caràcter lligat al sexe, perquè el gen que el determina, TYRP1, és al cromosoma Z, un dels cromosomes sexuals.

  2. a) Per això s’hereta de manera diferent en cada sexe: les femelles (ZWZW) tenen una sola còpia del gen i manifesten sempre l’al·lel del seu cromosoma Z; els mascles (ZZZZ) en tenen dues i el seu fenotip depèn de la dominància entre els dos al·lels.

  3. b) Mascles: el fenotip és el de l’al·lel més dominant dels dos que tenen.

    ZvZv, ZvZb, ZvZmZ^vZ^v,\ Z^vZ^b,\ Z^vZ^m→vermell cendroˊs{}\to \text{vermell cendrós}ZbZb, ZbZm → blavoˊsZ^bZ^b,\ Z^bZ^m\ \to\ \text{blavós}ZmZm → marronoˊsZ^mZ^m\ \to\ \text{marronós}
  4. b) Femelles: el cromosoma W no porta el gen, de manera que el fenotip és el de l’únic al·lel que tenen, el del cromosoma Z.

    ZvW → vermell cendroˊsZ^vW\ \to\ \text{vermell cendrós}ZbW → blavoˊsZ^bW\ \to\ \text{blavós}ZmW → marronoˊsZ^mW\ \to\ \text{marronós}

Resultata) Sí, perquè el gen TYRP1 és al cromosoma Z. b) Mascles: ZvZvZ^vZ^v, ZvZbZ^vZ^b i ZvZmZ^vZ^m, vermell cendrós; ZbZbZ^bZ^b i ZbZmZ^bZ^m, blavós; ZmZmZ^mZ^m, marronós. Femelles: ZvWZ^vW, vermell cendrós; ZbWZ^bW, blavós; ZmWZ^mW, marronós.

La pauta oficial dona: a) Sí, el gen és al cromosoma Z, un cromosoma sexual. b) ZvZvZ^vZ^v, ZvZbZ^vZ^b, ZvZmZ^vZ^m i ZvWZ^vW vermell cendrós; ZbZbZ^bZ^b, ZbZmZ^bZ^m i ZbWZ^bW blavós; ZmZmZ^mZ^m i ZmWZ^mW marronós.

31 punt

Apartat 3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3 a l’enunciat oficial, en català

A la taula següent, representeu l’encreuament d’una parella de coloms formada per una femella de plomatge de color blau i un mascle de plomatge marronós, i calculeu les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència. Feu servir la nomenclatura de la pregunta anterior: ZvZ^v (color vermell cendrós), ZbZ^b (color blavós) i ZmZ^m (color marronós), en què Zv>Zb>ZmZ^v>Z^b>Z^m.

Genotip de la femella de plomatge blavós:

Justificació:

Genotip del mascle de plomatge marronós:

Justificació:

Encreuament (indiqueu les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència):

Plantejament Cal deduir el genotip d’una femella blavosa i d’un mascle marronós, fer-ne l’encreuament i donar les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència.

  1. Femella de plomatge blavós: les femelles són ZWZW i tenen un sol al·lel del gen, al cromosoma Z (el W no en porta). Si és blavosa, aquest al·lel ha de ser ZbZ^b:

    ZbWZ^bW
  2. Mascle de plomatge marronós: els mascles són ZZZZ i tenen dos al·lels del gen. Com que ZmZ^m és recessiu respecte als altres dos, un mascle marronós ha de tenir ZmZ^m als dos cromosomes Z:

    ZmZmZ^mZ^m
  3. Encreuament: la femella fa gàmetes ZbZ^b i WW (meitat i meitat) i el mascle, només gàmetes ZmZ^m.

    ZbW×ZmZmZ^bW\times Z^mZ^m
  4. Quadre de Punnett:

    ZbWZmZbZmZmW\begin{array}{c|cc} & Z^b & W \\ \hline Z^m & Z^bZ^m & Z^mW \end{array}
  5. Proporcions genotípiques de la descendència:

    12 ZbZm+12 ZmW\frac{1}{2}\,Z^bZ^m+\frac{1}{2}\,Z^mW
  6. Proporcions fenotípiques: tots els mascles (ZbZmZ^bZ^m) són blavosos, perquè ZbZ^b domina sobre ZmZ^m, i totes les femelles (ZmWZ^mW) són marronoses, perquè només tenen l’al·lel ZmZ^m que reben del pare. És a dir, 12\frac{1}{2} de mascles blavosos i 12\frac{1}{2} de femelles marronoses.

ResultatFemella ZbWZ^bW i mascle ZmZmZ^mZ^m. Descendència: 12 ZbZm+12 ZmW\frac{1}{2}\,Z^bZ^m+\frac{1}{2}\,Z^mW; el 100 %100\ \% dels mascles són blavosos i el 100 %100\ \% de les femelles, marronoses.

La pauta oficial dona: ZbWZ^bW (les femelles tenen un sol al·lel, al cromosoma Z); ZmZmZ^mZ^m (ZmZ^m és recessiu); ZbW×ZmZmZ^bW\times Z^mZ^m→12 ZbZm+12 ZmW{}\to \frac{1}{2}\,Z^bZ^m+\frac{1}{2}\,Z^mW: mascles blavosos i femelles marronoses.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica mendeliana així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica mendeliana· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Metabolisme15 de 15 exàmens
  3. Microbiologia15 de 15 exàmens
  4. Immunologia15 de 15 exàmens
  5. Biomolècules14 de 15 exàmens
  6. Evolució14 de 15 exàmens
  7. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  8. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.