Pesta de Londres, mutació CCR5 i VIH

Exercici 5 · PAU 2022, extraordinària, sèrie 3 · 2 punts

Genètica mendelianaCoincideix amb la pauta

També a Evolució, Microbiologia, Immunologia

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 5

2 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema17 de 17

1 L’any 1665 es va produir una epidèmia de pesta bubònica a Anglaterra, coneguda com la gran pesta de Londres, que es transmetia per contacte directe. En un poble anomenat Eyam van quedar molt pocs supervivents. El 2015 es va fer un estudi per buscar factors genètics relacionats amb la supervivència d’aquella pesta. Es va veure que els habitants actuals d’Eyam tenen, en un percentatge molt alt, una mutació al gen CCR5, situat al cromosoma 3, coneguda com a Delta 32, que els faria resistents al bacteri que causa la pesta (Yersinia pestis).

a) Els registres escrits que es conserven a Eyam indiquen que només van sobreviure-hi 83 persones. Molts d’aquests supervivents havien tingut un contacte estret amb els empestats i, tot i així, no es van contagiar. Sabem que la immigració en aquest poble ha estat pràcticament nul·la al llarg dels segles. Expliqueu, des del punt de vista evolutiu, per què Eyam és un candidat més adient per a fer-hi aquest estudi que una gran ciutat com Londres, on sempre hi ha hagut molta immigració. Justifiqueu la resposta.

b) La hipòtesi més acceptada és que en els individus homozigots per a l’al·lel Delta 32 la protecció és total i en els heterozigots és parcial. Entre els que morien de pesta, els que no tenien cap al·lel mutat morien al cap de poc, mentre que en els heterozigots la progressió de la malaltia era força més lenta, malgrat que també acabaven morint.

Segons els registres trobats a Eyam, Elizabeth Hancock mai va patir la pesta, però la seva família sí. El seu marit va morir de seguida i els fills van viure una mica més, però van acabar morint. Justifiqueu quina relació tenen els al·lels d’aquest gen i escriviu quins genotips deurien tenir els membres de la família Hancock, fent servir la simbologia adequada.

Relació entre els al·lels:

Justificació:

Simbologia:

Genotips

Mare:

Pare:

Fills:

[1 punt]

2 En la recerca es va descobrir que aquesta mutació també protegeix contra el VIH, el virus causant de la sida. El gen CCR5 codifica una proteïna de membrana que permet l’entrada de l’agent infecciós als limfòcits T. La mutació CCR5 Delta 32 genera un receptor de membrana que no serveix de punt d’ancoratge per al VIH.

a) El 2008 un malalt de sida es va curar definitivament (va resultar VIH negatiu) després de rebre un trasplantament de medul·la òssia. Les cèl·lules mare que li van trasplantar provenien d’un donant que tenia dues còpies de la mutació CCR5 Delta 32. Justifiqueu per què ja no es detectava VIH a la sang del pacient que va rebre el trasplantament.

b) Abans del trasplantament, aquest malalt prenia un inhibidor de la transcriptasa inversa. Expliqueu breument per què aquest tractament pot ser efectiu en els malalts de sida.

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2 1 punt

Repassa la teoria: Quadres de Punnett

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

L’any 1665 es va produir una epidèmia de pesta bubònica a Anglaterra, coneguda com la gran pesta de Londres, que es transmetia per contacte directe. En un poble anomenat Eyam van quedar molt pocs supervivents. El 2015 es va fer un estudi per buscar factors genètics relacionats amb la supervivència d’aquella pesta. Es va veure que els habitants actuals d’Eyam tenen, en un percentatge molt alt, una mutació al gen CCR5, situat al cromosoma 3, coneguda com a Delta 32, que els faria resistents al bacteri que causa la pesta (Yersinia pestis).

a) Els registres escrits que es conserven a Eyam indiquen que només van sobreviure-hi 83 persones. Molts d’aquests supervivents havien tingut un contacte estret amb els empestats i, tot i així, no es van contagiar. Sabem que la immigració en aquest poble ha estat pràcticament nul·la al llarg dels segles. Expliqueu, des del punt de vista evolutiu, per què Eyam és un candidat més adient per a fer-hi aquest estudi que una gran ciutat com Londres, on sempre hi ha hagut molta immigració. Justifiqueu la resposta.

b) La hipòtesi més acceptada és que en els individus homozigots per a l’al·lel Delta 32 la protecció és total i en els heterozigots és parcial. Entre els que morien de pesta, els que no tenien cap al·lel mutat morien al cap de poc, mentre que en els heterozigots la progressió de la malaltia era força més lenta, malgrat que també acabaven morint.

Segons els registres trobats a Eyam, Elizabeth Hancock mai va patir la pesta, però la seva família sí. El seu marit va morir de seguida i els fills van viure una mica més, però van acabar morint. Justifiqueu quina relació tenen els al·lels d’aquest gen i escriviu quins genotips deurien tenir els membres de la família Hancock, fent servir la simbologia adequada.

Relació entre els al·lels:

Justificació:

Simbologia:

Genotips

Mare:

Pare:

Fills:

Plantejament L’apartat a demana per què, des del punt de vista evolutiu, una població aïllada com Eyam és millor que Londres per estudiar l’al·lel Delta 32; el b, la relació entre els al·lels del gen CCR5 i els genotips de la família Hancock.

  1. a) La pesta va actuar com a selecció natural: a Eyam van sobreviure i es van reproduir sobretot els portadors de l’al·lel Delta 32, i per això la seva freqüència va augmentar a la població.

  2. a) Per estudiar aquest efecte interessa una població on, des d’aleshores, les freqüències gèniques hagin canviat el mínim possible.

  3. a) A Eyam la immigració ha estat pràcticament nul·la: no hi ha hagut flux gènic, i la freqüència alta de Delta 32 que va deixar la pesta s’ha mantingut en els descendents dels supervivents.

  4. a) A Londres, l’arribada constant d’immigrants (flux gènic) ha barrejat la població amb persones que no venen dels supervivents, i ha diluït i modificat aquella freqüència.

  5. a) També s’hi pot fer servir la deriva gènica: en una població petita com Eyam, l’atzar pot fer variar molt les freqüències (i haver fet augmentar encara més la de l’al·lel), cosa que en una població gran com Londres passa molt menys.

  6. b) Relació entre els al·lels: herència intermèdia (dominància incompleta). Justificació: l’heterozigot té un fenotip intermedi entre els dos homozigots: protecció parcial (la malaltia avança més lentament), mentre que l’homozigot mutat té protecció total i l’homozigot normal, cap.

  7. b) Simbologia: CNC^N = al·lel normal del gen CCR5; CΔC^{\Delta} = al·lel Delta 32.

  8. b) Genotips: la mare, Elizabeth, no va patir mai la pesta (protecció total): CΔCΔC^{\Delta}C^{\Delta}. El pare va morir de seguida (cap protecció): CNCNC^NC^N. Els fills van viure més però van morir (protecció parcial): CNCΔC^NC^{\Delta}.

  9. b) Comprovació amb el creuament: tots els fills de CΔCΔ×CNCNC^{\Delta}C^{\Delta}\times C^NC^N reben un CΔC^{\Delta} de la mare i un CNC^N del pare, i són heterozigots, com indiquen els registres.

    CΔCΔ×CNCNC^{\Delta}C^{\Delta}\times C^NC^N⟶100 % CNCΔ{}\longrightarrow 100\ \%\ C^NC^{\Delta}
  10. b) Pel que fa a l’expressió del receptor a les cèl·lules, l’heterozigot fabrica tots dos receptors, el normal i el mutat: des d’aquest punt de vista la relació també es pot considerar codominància.

Resultata) Eyam conserva gairebé sense canvis les freqüències gèniques que va deixar la pesta, perquè no hi ha hagut immigració (flux gènic), mentre que a Londres la immigració les ha modificat. b) Herència intermèdia: mare CΔCΔC^{\Delta}C^{\Delta}, pare CNCNC^NC^N i fills CNCΔC^NC^{\Delta}.

La pauta oficial dona: a) Cal que les freqüències gèniques de l’al·lel mutat s’hagin modificat el mínim: a Eyam no hi ha migració (flux gènic) o hi pot haver deriva gènica, a diferència de Londres. b) Herència intermèdia o codominància; l’al·lel mutat es manifesta en homozigosi i, menys, en heterozigosi; mare IDIDI^DI^D, pare ININI^NI^N, fills IDINI^DI^N.

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

En la recerca es va descobrir que aquesta mutació també protegeix contra el VIH, el virus causant de la sida. El gen CCR5 codifica una proteïna de membrana que permet l’entrada de l’agent infecciós als limfòcits T. La mutació CCR5 Delta 32 genera un receptor de membrana que no serveix de punt d’ancoratge per al VIH.

a) El 2008 un malalt de sida es va curar definitivament (va resultar VIH negatiu) després de rebre un trasplantament de medul·la òssia. Les cèl·lules mare que li van trasplantar provenien d’un donant que tenia dues còpies de la mutació CCR5 Delta 32. Justifiqueu per què ja no es detectava VIH a la sang del pacient que va rebre el trasplantament.

b) Abans del trasplantament, aquest malalt prenia un inhibidor de la transcriptasa inversa. Expliqueu breument per què aquest tractament pot ser efectiu en els malalts de sida.

Plantejament Cal explicar per què el trasplantament de cèl·lules mare amb dues còpies de CCR5 Delta 32 va fer desaparèixer el VIH de la sang, i per què un inhibidor de la transcriptasa inversa frena la sida.

  1. a) Després del trasplantament, les cèl·lules de la sang del pacient, i entre elles els limfòcits T, es formen a partir de les cèl·lules mare del donant, que són homozigotes per a CCR5 Delta 32.

  2. a) Aquests limfòcits tenen el receptor de membrana mutat, que no serveix de punt d’ancoratge per al VIH: el virus no s’hi pot unir i no hi pot entrar.

  3. a) Sense entrar a les cèl·lules, el VIH no s’hi pot multiplicar: no es formen virus nous que passin a la sang i infectin altres cèl·lules, i per això ja no es detecta VIH a la sang.

  4. b) El VIH és un retrovirus: el seu material genètic és RNA. Per multiplicar-se, la transcriptasa inversa copia aquest RNA en DNA (retrotranscripció).

  5. b) Aquest DNA víric s’integra al DNA de la cèl·lula hoste, i a partir d’ell la cèl·lula fabrica virus nous.

  6. b) L’inhibidor bloqueja la transcriptasa inversa: no es pot fer el DNA víric, no s’integra al genoma de la cèl·lula i no es formen virus nous, i així la infecció avança molt menys.

Resultata) Els limfòcits nous del pacient provenen del donant i tenen el receptor CCR5 mutat: el VIH no hi pot entrar, no s’hi multiplica i desapareix de la sang. b) L’inhibidor impedeix que la transcriptasa inversa passi l’RNA del virus a DNA; sense aquest DNA no hi ha integració ni virus nous.

La pauta oficial dona: a) Receptor de membrana mutat; no permet l’ancoratge; el VIH no entra a les cèl·lules immunitàries; no es fan virus nous; no se’n detecten a la sang. b) Virus d’RNA; transcriptasa inversa d’RNA a DNA; el DNA víric s’integra; l’inhibidor ho impedeix; sense integració, no hi ha virus nous.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica mendeliana així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica mendeliana· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  4. Evolució· aquest exercici14 de 15 exàmens
  5. Metabolisme15 de 15 exàmens
  6. Biomolècules14 de 15 exàmens
  7. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  8. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.