Lactosa: intolerància i fermentació al còlon

Exercici 2 · PAU 2025, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

MetabolismeCoincideix amb la pauta

També a Biotecnologia, Evolució, Microbiologia, Tècniques d’observació, La cèl·lula

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema5 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema de metabolisme?

Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Es calcula que aproximadament el 75 % de la població mundial és intolerant a la lactosa, el sucre més abundant de la llet. Aquesta intolerància és deguda a la pèrdua de la capacitat de produir l’enzim lactasa, la funció del qual és hidrolitzar el disacàrid lactosa en glucosa i galactosa.

En l’esquema següent es representen les vies metabòliques que permeten obtenir energia a partir dels diferents components de la llet.

a) Indiqueu en la taula de l’apartat b, a la columna de l’esquerra, el nom de les vies metabòliques de l’esquema anterior, senyalades amb els números 1, 2, 3, 4 i 5.

[0,5 punts]

b) Completeu la columna de la dreta de la mateixa taula indicant el nom del compartiment cel·lular o subcel·lular on es produeixen les vies metabòliques de l’esquema anterior, senyalades amb els números 1, 2, 3, 4 i 5.

Via metabòlicaLocalització cel·lular o subcel·lular (especifiqueu la part dins de l’orgànul, si escau)
1
2
3
4
5

[0,5 punts]

c) Pràcticament tots els nadons produeixen l’enzim lactasa i per això es poden alimentar de llet materna. Tanmateix, entre els dos i els quatre anys aproximadament, en alguns infants el gen de la lactasa deixa d’expressar-se i ja no poden hidrolitzar la lactosa. És una mena de senyal biològic que la lactància ha arribat al seu final. En canvi, en d’altres persones aquest gen es manté actiu tota la vida.

En un article de la revista Investigación y Ciencia es pot llegir el text següent:

Una prova més de la selecció natural

Fa milers d’anys, algunes poblacions humanes van començar a domesticar animals i van descobrir que la llet era un aliment molt nutritiu. Moltes persones no la podien digerir bé i quan en prenien tenien mal de panxa, flatulències, vòmits o diarrea. D’altres, en canvi, eren capaces de digerir-la perquè tenien una mutació que feia que no es desactivés el gen de la lactasa i que es continués expressant després de la infantesa.

[…]

Les poblacions on hi ha més persones que poden digerir la lactosa durant tota la vida, entre el 80 % i el 95 % del total, es troben al nord d’Europa. Fa milers d’anys, quan els seus avantpassats hi van arribar, no van poder cultivar aquelles terres perquè el clima era massa fred. L’única alternativa era sobreviure amb el menjar que els donaven els seus animals: carn, llet i ous.

L’article publicat a Investigación y Ciencia també diu que, en altres zones del món, el percentatge de tolerants a la lactosa és més baix i que originàriament tots els humans eren intolerants a la lactosa en abandonar la lactància.

Justifiqueu en termes evolutius per què la majoria dels individus adults de les poblacions del nord d’Europa són tolerants a la lactosa.

[0,5 punts]

d) En el còlon de les persones intolerants a la lactosa, els bacteris la utilitzen com a substrat de la fermentació. Per això, si aquestes persones consumeixen llet amb lactosa, tenen gasos, inflor abdominal, vòmits o diarrea. S’ha vist que al tub digestiu d’aquestes persones hi ha poblacions abundants de lactobacils, que són bacteris grampositius.

Quina coloració adquireix un bacteri grampositiu com el Lactobacillus amb la tinció de Gram? Per què adquireix aquesta coloració?

[0,5 punts]

e) Perquè les persones intolerants a la lactosa puguin consumir llet, es fa un tractament previ amb l’enzim lactasa, el qual s’obté industrialment de forma recombinant a partir de la clonació i l’expressió del gen de la lactasa en bacteris.

La figura següent il·lustra un plasmidi estàndard utilitzat en el procés de clonació del gen de la lactasa, el qual s’introdueix en bacteris perquè fabriquin la lactasa. Observeu la figura i responeu a les qüestions que hi ha a continuació.

Per què el plasmidi conté el seu propi origen de replicació?

Quina utilitat té el gen de resistència als antibiòtics?

Quins dos tipus d’enzims cal utilitzar per a inserir el gen de la lactasa en el lloc de clonació del plasmidi?

[0,5 punts]

Esquema de vies metabòliques en tres columnes. A: lactosa, que dona galactosa i glucosa; de la glucosa, la via 1 porta a piruvat, i del piruvat la via 2 porta a lactat. B: triglicèrids, que donen àcids grassos; la via 3 porta dels àcids grassos a acetil-CoA. C: proteïnes, que donen aminoàcids. El piruvat també dona acetil-CoA. L’acetil-CoA i els aminoàcids entren al cicle 4, que allibera CO₂ i transforma NAD⁺ en NADH+H⁺. El NADH cedeix electrons al procés 5, una sèrie de complexos de membrana on l’O₂ es converteix en H₂O i l’ADP+Pi en ATP.Esquema de vies metabòliques en tres columnes. A: lactosa, que dona galactosa i glucosa; de la glucosa, la via 1 porta a piruvat, i del piruvat la via 2 porta a lactat. B: triglicèrids, que donen àcids grassos; la via 3 porta dels àcids grassos a acetil-CoA. C: proteïnes, que donen aminoàcids. El piruvat també dona acetil-CoA. L’acetil-CoA i els aminoàcids entren al cicle 4, que allibera CO₂ i transforma NAD⁺ en NADH+H⁺. El NADH cedeix electrons al procés 5, una sèrie de complexos de membrana on l’O₂ es converteix en H₂O i l’ADP+Pi en ATP.
Plasmidi circular amb quatre parts assenyalades: el promotor (a dalt, amb una fletxa que indica el sentit de la transcripció), el lloc de clonació (a la dreta, just després del promotor), l’origen de replicació (a baix) i el gen de resistència als antibiòtics (a l’esquerra).Plasmidi circular amb quatre parts assenyalades: el promotor (a dalt, amb una fletxa que indica el sentit de la transcripció), el lloc de clonació (a la dreta, just després del promotor), l’origen de replicació (a baix) i el gen de resistència als antibiòtics (a l’esquerra).

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc) 0,5 puntsd) 0,5 puntse) 0,5 punts

a)0,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Indiqueu en la taula de l’apartat b, a la columna de l’esquerra, el nom de les vies metabòliques de l’esquema anterior, senyalades amb els números 1, 2, 3, 4 i 5.

Plantejament Seguim l’esquema: cada número és una via que transforma la molècula d’on surt la fletxa en la molècula on arriba.

  1. 1, de glucosa a piruvat: glicòlisi (o glucòlisi).

  2. 2, de piruvat a lactat: fermentació làctica (la reducció del piruvat a lactat).

  3. 3, d’àcids grassos a acetil-CoA: β-oxidació dels àcids grassos (hèlix de Lynen).

  4. 4, cicle que rep l’acetil-CoA, redueix el NAD+\mathrm{NAD^+} a NADH i allibera CO2\mathrm{CO_2}: cicle de Krebs (cicle de l’àcid cítric).

  5. 5, on el NADH cedeix electrons, l’O2\mathrm{O_2} es redueix a H2O\mathrm{H_2O} i es forma ATP: cadena respiratòria (transport d’electrons) i fosforilació oxidativa.

Resultat1: glicòlisi; 2: fermentació làctica; 3: β-oxidació dels àcids grassos; 4: cicle de Krebs; 5: cadena respiratòria i fosforilació oxidativa.

La pauta oficial dona: 1 glicòlisi; 2 fermentació làctica (reducció del piruvat a lactat); 3 β-oxidació; 4 cicle de Krebs; 5 cadena respiratòria o fosforilació oxidativa.

b)0,5 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Completeu la columna de la dreta de la mateixa taula indicant el nom del compartiment cel·lular o subcel·lular on es produeixen les vies metabòliques de l’esquema anterior, senyalades amb els números 1, 2, 3, 4 i 5.

Via metabòlicaLocalització cel·lular o subcel·lular (especifiqueu la part dins de l’orgànul, si escau)
1
2
3
4
5

Plantejament Les vies anaeròbiques passen al citosol; les de la respiració aeròbica, al mitocondri.

  1. 1, glicòlisi: citosol (hialoplasma).

  2. 2, fermentació làctica: citosol.

  3. 3, β-oxidació: matriu mitocondrial.

  4. 4, cicle de Krebs: matriu mitocondrial.

  5. 5, cadena respiratòria i fosforilació oxidativa: membrana mitocondrial interna (crestes mitocondrials).

Resultat1 i 2: citosol; 3 i 4: matriu mitocondrial; 5: membrana mitocondrial interna (crestes).

La pauta oficial dona: 1 i 2 citoplasma (citosol); 3 i 4 matriu mitocondrial; 5 membrana interna dels mitocondris o crestes.

c)0,5 punts

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en català

Pràcticament tots els nadons produeixen l’enzim lactasa i per això es poden alimentar de llet materna. Tanmateix, entre els dos i els quatre anys aproximadament, en alguns infants el gen de la lactasa deixa d’expressar-se i ja no poden hidrolitzar la lactosa. És una mena de senyal biològic que la lactància ha arribat al seu final. En canvi, en d’altres persones aquest gen es manté actiu tota la vida.

En un article de la revista Investigación y Ciencia es pot llegir el text següent:

Una prova més de la selecció natural

Fa milers d’anys, algunes poblacions humanes van començar a domesticar animals i van descobrir que la llet era un aliment molt nutritiu. Moltes persones no la podien digerir bé i quan en prenien tenien mal de panxa, flatulències, vòmits o diarrea. D’altres, en canvi, eren capaces de digerir-la perquè tenien una mutació que feia que no es desactivés el gen de la lactasa i que es continués expressant després de la infantesa.

[…]

Les poblacions on hi ha més persones que poden digerir la lactosa durant tota la vida, entre el 80 % i el 95 % del total, es troben al nord d’Europa. Fa milers d’anys, quan els seus avantpassats hi van arribar, no van poder cultivar aquelles terres perquè el clima era massa fred. L’única alternativa era sobreviure amb el menjar que els donaven els seus animals: carn, llet i ous.

L’article publicat a Investigación y Ciencia també diu que, en altres zones del món, el percentatge de tolerants a la lactosa és més baix i que originàriament tots els humans eren intolerants a la lactosa en abandonar la lactància.

Justifiqueu en termes evolutius per què la majoria dels individus adults de les poblacions del nord d’Europa són tolerants a la lactosa.

Plantejament És un cas de selecció natural: cal explicar d’on surt la variació, per què uns individus deixen més descendència i com es transmet el caràcter.

  1. Variació: en la població original van aparèixer per atzar (no per beure llet) mutacions que mantenien actiu el gen de la lactasa en els adults. Hi havia, doncs, variabilitat genètica: uns adults digerien la lactosa i d’altres no.

  2. Selecció natural: al nord d’Europa no es podia conrear i la llet era un aliment bàsic. Els adults tolerants aprofitaven aquest aliment i sobrevivien i es reproduïen més que els intolerants, que hi tenien més dificultats.

  3. Herència: la mutació és un caràcter heretable, de manera que els tolerants la transmetien als seus fills.

  4. Resultat: generació rere generació, la freqüència de l’al·lel que manté la lactasa activa va augmentar fins que la majoria de la població el porta (entre el 80 % i el 95 %).

  5. No és un canvi lamarckià: beure llet no fa aparèixer la mutació; la mutació ja hi era i el medi la va afavorir.

ResultatPer selecció natural: la mutació que manté la lactasa activa va sorgir per atzar, i en un medi on la llet era imprescindible els portadors sobrevivien i es reproduïen més i la transmetien; per això la seva freqüència va augmentar.

La pauta oficial dona: Variabilitat o mutació a l’atzar; selecció natural; afavorits on la llet era imprescindible; caràcter heretable que augmenta de freqüència; res lamarckià.

d)0,5 punts

Apartat d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat d) a l’enunciat oficial, en català

En el còlon de les persones intolerants a la lactosa, els bacteris la utilitzen com a substrat de la fermentació. Per això, si aquestes persones consumeixen llet amb lactosa, tenen gasos, inflor abdominal, vòmits o diarrea. S’ha vist que al tub digestiu d’aquestes persones hi ha poblacions abundants de lactobacils, que són bacteris grampositius.

Quina coloració adquireix un bacteri grampositiu com el Lactobacillus amb la tinció de Gram? Per què adquireix aquesta coloració?

Plantejament La tinció de Gram separa els bacteris segons la paret cel·lular: primer es tenyeix amb cristall violeta i lugol, després es decolora amb alcohol i finalment es tenyeix amb safranina.

  1. Els grampositius tenen una paret de peptidoglicà (mureïna) molt gruixuda.

  2. El cristall violeta, fixat amb el lugol, queda retingut dins d’aquesta paret gruixuda i l’alcohol no l’arrossega en la decoloració.

  3. Per això la safranina posterior no es nota: el bacteri queda violeta (blau fosc).

ResultatUn bacteri grampositiu queda de color violeta (blau), perquè la seva paret de peptidoglicà, gruixuda, reté el cristall violeta quan s’hi aplica el decolorant.

La pauta oficial dona: Blau o violeta; paret de peptidoglicà gruixuda que reté el cristall violeta en afegir el decolorant.

e)0,5 punts

Apartat e) a l’enunciat oficial, en castellàApartat e) a l’enunciat oficial, en català

Perquè les persones intolerants a la lactosa puguin consumir llet, es fa un tractament previ amb l’enzim lactasa, el qual s’obté industrialment de forma recombinant a partir de la clonació i l’expressió del gen de la lactasa en bacteris.

La figura següent il·lustra un plasmidi estàndard utilitzat en el procés de clonació del gen de la lactasa, el qual s’introdueix en bacteris perquè fabriquin la lactasa. Observeu la figura i responeu a les qüestions que hi ha a continuació.

Per què el plasmidi conté el seu propi origen de replicació?

Quina utilitat té el gen de resistència als antibiòtics?

Quins dos tipus d’enzims cal utilitzar per a inserir el gen de la lactasa en el lloc de clonació del plasmidi?

Plantejament El plasmidi és el vector: ha de copiar-se dins del bacteri, permetre trobar els bacteris que el porten i acceptar el gen nou.

  1. Origen de replicació: el plasmidi no s’integra en el cromosoma del bacteri. Amb el seu propi origen de replicació es pot replicar de manera autònoma, fer moltes còpies i no perdre’s quan el bacteri es divideix.

  2. Gen de resistència: és un marcador de selecció. Si es cultiven els bacteris en un medi amb l’antibiòtic, només creixen els que han incorporat el plasmidi (els transformats); els altres moren.

  3. Enzims: els enzims (endonucleases) de restricció tallen el plasmidi pel lloc de clonació i el DNA del gen de la lactasa, deixant extrems compatibles; la DNA lligasa uneix després el gen amb el plasmidi.

ResultatL’origen de replicació permet que el plasmidi es copiï de manera autònoma dins del bacteri; el gen de resistència serveix per seleccionar els bacteris transformats; cal utilitzar enzims de restricció i DNA lligasa.

La pauta oficial dona: Replicar-se de forma autònoma (no perdre’s en les divisions); marcador de selecció dels transformants; enzims de restricció i lligases.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de metabolisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Evolució· aquest exercici14 de 15 exàmens
  4. Biotecnologia· aquest exercici13 de 15 exàmens
  5. Tècniques d’observació· aquest exercici10 de 15 exàmens
  6. La cèl·lula· aquest exercici8 de 15 exàmens
  7. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  8. Immunologia15 de 15 exàmens
  9. Biomolècules14 de 15 exàmens
  10. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  11. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.