Lavoisier: respiració i ocells en campana de vidre

Exercici 5 · PAU 2024, ordinària, sèrie 5 · 2 punts

MetabolismeRespiració cel·lularFermentacionsHipòtesisVariables i controlInterpretar dadesCoincideix amb la pauta

També a Disseny experimental

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 5

2 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema13 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema de metabolisme?

Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Antoine Laurent Lavoisier va ser un científic francès del segle XVIII que va estudiar la respiració des del punt de vista químic.

1.a Després de molts experiments, en els quals recollia i analitzava l’aire expirat durant la respiració, va arribar a la conclusió que «la respiració treu oxigen de l’aire i hi introdueix gas carbònic (CO2\mathrm{CO_2})».

En un d’aquests experiments, fet amb persones, va recollir les dades de la taula següent (adaptada a partir de les dades de Lavoisier):

Energia generada en l’experiment (kcal⋅min−1\mathrm{kcal\cdot min^{-1}})Oxigen addicional (respecte al repòs) consumit en l’experiment (L⋅min−1\mathrm{L\cdot min^{-1}})
Exercici anaeròbic de baixa intensitat (metabòlicament correspon a una fermentació làctica)15Pràcticament 0
Exercici aeròbic (metabòlicament correspon a la respiració cel·lular)1202,4

Representeu, en dos gràfics diferents, les dades d’energia generada i les d’oxigen consumit.

[0,4 punts]

1.b Si considerem que en l’experiment es parteix de molècules de glucosa, a què són degudes les diferències que va observar Lavoisier? Justifiqueu la resposta en termes metabòlics comparant les vies metabòliques dels dos processos: la fermentació làctica i la respiració cel·lular.

[0,6 punts]

2 En un altre dels seus treballs, Lavoisier va tancar uns ocells dins una campana de vidre, un tipus d’experimentació que actualment, per motius ètics, no es podria fer. La conclusió a què va arribar va ser que «els ocells viuen durant més estona en aire respirable [aire que conté oxigen] que en aire no vital [compost només per nitrogen]». Responeu a les qüestions següents, relatives a aquest experiment:

Quin és el problema que investigava Lavoisier?

Proposeu una hipòtesi que concordi amb la conclusió a què va arribar Lavoisier.

Quina és la variable independent?

Quina és la variable dependent?

En el seu treball, Lavoisier no parla de rèpliques. Expliqueu per què és important fer rèpliques en els experiments.

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.a 0,4 punts1.b 0,6 punts2 1 punt

1.a0,4 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Després de molts experiments, en els quals recollia i analitzava l’aire expirat durant la respiració, va arribar a la conclusió que «la respiració treu oxigen de l’aire i hi introdueix gas carbònic (CO2\mathrm{CO_2})».

En un d’aquests experiments, fet amb persones, va recollir les dades de la taula següent (adaptada a partir de les dades de Lavoisier):

Energia generada en l’experiment (kcal⋅min−1\mathrm{kcal\cdot min^{-1}})Oxigen addicional (respecte al repòs) consumit en l’experiment (L⋅min−1\mathrm{L\cdot min^{-1}})
Exercici anaeròbic de baixa intensitat (metabòlicament correspon a una fermentació làctica)15Pràcticament 0
Exercici aeròbic (metabòlicament correspon a la respiració cel·lular)1202,4

Representeu, en dos gràfics diferents, les dades d’energia generada i les d’oxigen consumit.

Plantejament La variable independent és el tipus d’exercici (dues categories) i la dependent, l’energia o l’oxigen: el gràfic adequat és un diagrama de barres, un per a cada variable dependent.

  1. Eix horitzontal (els dos gràfics): el tipus d’exercici, amb dues barres: 1, exercici anaeròbic (fermentació làctica); 2, exercici aeròbic (respiració cel·lular).

  2. Gràfic de l’energia: eix vertical «Energia generada (kcal⋅min−1\mathrm{kcal\cdot min^{-1}})», de 00 a 150150; barra 1 fins a 1515, barra 2 fins a 120120.

  3. Gràfic de l’oxigen: eix vertical «Oxigen consumit (L⋅min−1\mathrm{L\cdot min^{-1}})», de 00 a 33; barra 1 pràcticament a 00, barra 2 fins a 2,42{,}4.

  4. Cada eix porta el nom de la variable i les unitats. A la figura, les barres 1 i 2 corresponen als dos tipus d’exercici; EE és l’energia generada i VO2V_{\mathrm{O_2}}, l’oxigen consumit.

ResultatDos diagrames de barres amb el tipus d’exercici a l’eix horitzontal (1, fermentació làctica; 2, respiració cel·lular): energia generada (kcal⋅min−1\mathrm{kcal\cdot min^{-1}}), 1515 i 120120; oxigen consumit (L⋅min−1\mathrm{L\cdot min^{-1}}), pràcticament 00 i 2,42{,}4.

La pauta oficial dona: Dos gràfics de barres (1, fermentació làctica; 2, oxidació): energia generada (kcal⋅min−1\mathrm{kcal\cdot min^{-1}}), 1515 i 120120; oxigen consumit (L⋅min−1\mathrm{L\cdot min^{-1}}), 00 i 2,42{,}4; es valoren els eixos, les variables i les unitats, i també s’accepta un sol gràfic amb totes les dades si els eixos estan ben indicats.

Dos diagrames de barres. A l’esquerra, E (kcal·min⁻¹), de 0 a 150: barra 1 (fermentació làctica) a 15 i barra 2 (respiració cel·lular) a 120. A la dreta, VO₂ (L·min⁻¹), de 0 a 3: barra 1 a 0 i barra 2 a 2,4.

1.b0,6 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Si considerem que en l’experiment es parteix de molècules de glucosa, a què són degudes les diferències que va observar Lavoisier? Justifiqueu la resposta en termes metabòlics comparant les vies metabòliques dels dos processos: la fermentació làctica i la respiració cel·lular.

Plantejament Cal explicar les dues diferències de la taula (energia i oxigen) a partir de les vies que segueix la glucosa en cada procés.

  1. Fermentació làctica: la glucosa només fa la glucòlisi (fins a dos piruvats), i el piruvat es redueix a lactat per regenerar el NAD+\mathrm{NAD^+}. La glucosa no s’oxida del tot i se n’obtenen només 22 ATP. No fa servir oxigen.

  2. Respiració cel·lular: després de la glucòlisi, el piruvat entra al mitocondri, es transforma en acetil-CoA i s’oxida completament fins a CO2\mathrm{CO_2} al cicle de Krebs. Els NADH i FADH2\mathrm{FADH_2} que es formen cedeixen els electrons a la cadena respiratòria, i la fosforilació oxidativa n’aprofita l’energia per fer ATP: en total, uns 3636-3838 ATP per glucosa.

  3. L’acceptor final dels electrons de la cadena respiratòria és l’oxigen, que es redueix a aigua: per això la respiració consumeix oxigen i la fermentació, no.

  4. Això explica les dades de Lavoisier: amb exercici aeròbic, molta més energia (120120 davant de 15 kcal⋅min−115\ \mathrm{kcal\cdot min^{-1}}) i consum d’oxigen (2,4 L⋅min−12{,}4\ \mathrm{L\cdot min^{-1}}); amb exercici anaeròbic, poca energia i pràcticament cap consum d’oxigen.

ResultatEn la respiració cel·lular la glucosa s’oxida completament fins a CO2\mathrm{CO_2} (glucòlisi, cicle de Krebs i fosforilació oxidativa), i la cadena respiratòria, amb l’oxigen com a acceptor final d’electrons, permet obtenir uns 3636-3838 ATP per glucosa; en la fermentació làctica només hi ha glucòlisi i se n’obtenen 22 ATP, sense consumir oxigen. Per això l’exercici aeròbic genera molta més energia i consumeix molt més oxigen.

La pauta oficial dona: La respiració aeròbica, en què el piruvat s’oxida completament fins a CO2\mathrm{CO_2}, produeix molta més energia (3636-3838 ATP) que la fermentació làctica (22 ATP); el motiu és la fosforilació oxidativa (cadena respiratòria); per això la respiració consumeix molt més oxigen (la fermentació, gens).

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

En un altre dels seus treballs, Lavoisier va tancar uns ocells dins una campana de vidre, un tipus d’experimentació que actualment, per motius ètics, no es podria fer. La conclusió a què va arribar va ser que «els ocells viuen durant més estona en aire respirable [aire que conté oxigen] que en aire no vital [compost només per nitrogen]». Responeu a les qüestions següents, relatives a aquest experiment:

Quin és el problema que investigava Lavoisier?

Proposeu una hipòtesi que concordi amb la conclusió a què va arribar Lavoisier.

Quina és la variable independent?

Quina és la variable dependent?

En el seu treball, Lavoisier no parla de rèpliques. Expliqueu per què és important fer rèpliques en els experiments.

Plantejament Cal identificar els elements del disseny experimental a partir de la conclusió de Lavoisier: el problema (una pregunta), la hipòtesi (una resposta provisional), què es canvia, què es mesura i per què es repeteix.

  1. Problema (formulat com a pregunta): «En quin tipus d’aire sobreviuen més estona els ocells?»

  2. Hipòtesi que concorda amb la conclusió: «Els ocells sobreviuen més estona en aire respirable (que conté oxigen) que en aire no vital (només nitrogen).»

  3. Variable independent (la que canvia l’investigador): el tipus d’aire de la campana, amb oxigen (aire respirable) o només amb nitrogen (aire no vital).

  4. Variable dependent (la que es mesura): el temps que sobreviuen els ocells.

  5. Rèpliques: repetir l’experiment amb diversos ocells en cada condició disminueix l’efecte de l’atzar; així el resultat es deu a la causa estudiada (el tipus d’aire) i no a una casualitat, com que un ocell concret fos més resistent.

ResultatProblema: «En quin tipus d’aire sobreviuen més estona els ocells?» Hipòtesi: els ocells sobreviuen més estona en aire amb oxigen que en aire només amb nitrogen. Variable independent: el tipus d’aire. Variable dependent: el temps que sobreviuen els ocells. Les rèpliques disminueixen l’efecte de l’atzar.

La pauta oficial dona: Problema: «En quin tipus d’aire sobreviuen més els ocells?» (com a pregunta). Hipòtesi: (potser) els ocells sobreviuen més temps en aire respirable (amb oxigen). Variable independent: tipus d’aire (respirable o no vital). Variable dependent: estona que sobreviuen els ocells. Rèpliques: disminueixen (o eliminen) els efectes de l’atzar.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de metabolisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Disseny experimental· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  4. Microbiologia15 de 15 exàmens
  5. Immunologia15 de 15 exàmens
  6. Biomolècules14 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.