2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3
3 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema14 de 22
Després dels 22
Vols continuar amb el tema d’evolució?
Aquests 22 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEl peix globus (Diodon hystrix) conté tetrodotoxina (TTX), un dels verins més mortífers que hi ha a la natura. La hipòtesi més acceptada és que els peixos globus adquireixen aquesta toxina en alimentar-se d’algues que contenen bacteris dels gèneres Pseudomonas o Vibrio. Un cop ingerits, els bacteris sobreviuen dins dels òrgans del peix i fabriquen TTX. Aquestes toxines no produeixen cap efecte negatiu en els peixos globus, mentre que la ingesta d’un sol peix globus podria matar trenta persones.
En les espècies sensibles a la TTX, la toxina s’uneix a una proteïna de membrana i impedeix l’entrada de sodi a l’interior de les seves cèl·lules. Això atura la propagació de l’impuls nerviós i en causa la mort. En els peixos globus, en canvi, aquesta proteïna de membrana té una estructura diferent, i la TTX no s’hi uneix.
Malgrat la seva toxicitat, al Japó el peix globus es consumeix des de fa més de dos mil anys. La seva carn és considerada una delicatessen, tot i que si no es prepara correctament, és mortal.
1 Els avantpassats dels peixos globus eren sensibles a la TTX. Expliqueu el mecanisme evolutiu pel qual els peixos globus actuals han pogut arribar a ser resistents a la TTX.
[1 punt]
2.a En l’enunciat de l’exercici apareixen tres grups d’éssers vius: els peixos globus, els bacteris i les algues.
Completeu la taula següent, que fa referència a algunes de les característiques d’aquests tres grups d’organismes:
| Organismes | Regne | Tipus de cèl·lula (eucariota o procariota) | Tipus metabòlic en funció de la font de carboni i d’energia |
|---|---|---|---|
| Peixos globus | |||
| Bacteris Pseudomonas | |||
| Algues |
[0,6 punts]
2.b En la taula següent, indiqueu quin nivell tròfic ocupen les algues i els peixos globus en l’ecosistema i justifiqueu la resposta.
| Organismes | Nivell tròfic | Justificació |
|---|---|---|
| Algues | ||
| Peixos globus |
[0,4 punts]
3.a Des del 2007, la TTX també s’ha detectat en algunes espècies de marisc d’Espanya i d’altres països, tot i que en concentracions que no són perilloses per als éssers humans.
La Queen’s University de Belfast i l’empresa Biorex Food Diagnostics han desenvolupat un mètode per a detectar ràpidament aquesta neurotoxina en els musclos, les navalles i les ostres. Aquest mètode fa servir uns anticossos específics per a reconèixer la TTX.
Responeu a les preguntes següents:
Quin tipus de molècula és un anticòs?
Quines cèl·lules sintetitzen els anticossos?
En aquest apartat es diu que es fan servir uns anticossos per a reconèixer la TTX. Aquests mateixos anticossos podrien reconèixer qualsevol altra toxina? Justifiqueu la resposta.
[0,6 punts]
3.b Des de fa temps, als EUA s’estan assajant uns anticossos similars als que s’han descrit a l’apartat anterior, anomenats T20G10, per a tractar les persones intoxicades amb TTX. Un dels experiments (portat a terme per Rivera i els seus col·laboradors i publicat el 1995 a Toxicon, 33) va consistir a administrar la toxina a ratolins i 15 minuts després injectar-los els anticossos T20G10. Aquests anticossos van evitar la mort dels ratolins.
Completeu la taula següent, que fa referència al tipus d’immunitat que proporcionen aquests anticossos:
Quin tipus d’immunitat proporcionen els anticossos T20G10? (Natural activa / Artificial activa / Natural passiva / Artificial passiva)
Justifiqueu la resposta:
[0,4 punts]
Solució d’EducaIA
11 punt


Els avantpassats dels peixos globus eren sensibles a la TTX. Expliqueu el mecanisme evolutiu pel qual els peixos globus actuals han pogut arribar a ser resistents a la TTX.
Plantejament Cal explicar, amb la teoria de l’evolució per selecció natural (neodarwinisme), com una població sensible a la TTX es pot haver tornat resistent.
Variabilitat: a la població d’avantpassats dels peixos globus hi havia diferències genètiques entre els individus.
Origen de la variació: en algun moment es va produir a l’atzar una mutació en el gen de la proteïna de membrana per on entra el sodi a les cèl·lules. La proteïna canviada tenia una estructura a la qual la TTX no s’unia. La mutació no va aparèixer perquè el peix la necessités: ja existia abans de ser útil (és preadaptativa).
La mutació és un caràcter genètic i hereditari: els descendents dels peixos que la tenien la podien heretar.
Selecció natural: els peixos resistents podien tenir dins dels òrgans els bacteris que fabriquen TTX sense morir i, en ser tòxics, els depredadors no se’ls menjaven. Sobrevivien més i deixaven més descendents que els peixos sensibles.
Generació rere generació, la proporció de peixos globus amb la mutació va augmentar fins que la resistència a la TTX es va fer predominant a la població.
No és que els peixos s’habituessin a la toxina i passessin aquest canvi als fills: un caràcter adquirit durant la vida no s’hereta (aquesta seria una explicació lamarckiana, que és incorrecta).
ResultatPer mutació a l’atzar i selecció natural: una mutació heretable va canviar la proteïna de membrana de manera que la TTX no s’hi unia; els peixos globus que la tenien sobrevivien i es reproduïen més que els sensibles, i al llarg de les generacions la resistència es va estendre a la població.
La pauta oficial dona: Variabilitat; mutació atzarosa i preadaptativa en el gen de la proteïna de membrana; caràcter genètic que hereten els descendents; selecció natural (els resistents sobreviuen i es reprodueixen més); contextualitzat en els peixos globus i la TTX. Una resposta lamarckiana no val.
2.a0,6 punts


En l’enunciat de l’exercici apareixen tres grups d’éssers vius: els peixos globus, els bacteris i les algues.
Completeu la taula següent, que fa referència a algunes de les característiques d’aquests tres grups d’organismes:
| Organismes | Regne | Tipus de cèl·lula (eucariota o procariota) | Tipus metabòlic en funció de la font de carboni i d’energia |
|---|---|---|---|
| Peixos globus | |||
| Bacteris Pseudomonas | |||
| Algues |
Plantejament Per al tipus metabòlic cal dir d’on treu cada organisme el carboni (del o de matèria orgànica) i l’energia (de la llum o de reaccions químiques).
Peixos globus: regne animal; cèl·lules eucariotes; quimioheteròtrofs (el carboni i l’energia els obtenen de la matèria orgànica dels aliments).
Bacteris Pseudomonas: regne moneres (eubacteris); cèl·lules procariotes; quimioheteròtrofs (fan servir matèria orgànica com a font de carboni i n’obtenen l’energia per reaccions químiques).
Algues: regne protoctists; cèl·lules eucariotes; fotoautòtrofes (obtenen l’energia de la llum i el carboni del , amb la fotosíntesi).
ResultatPeixos globus: animals, eucariotes, quimioheteròtrofs. Pseudomonas: moneres (eubacteris), procariotes, quimioheteròtrofs. Algues: protoctists, eucariotes, fotoautòtrofes.
La pauta oficial dona: Peixos globus: animal, eucariota, quimioheteròtrof. Pseudomonas: moneres (eubacteris), procariota, quimioheteròtrof. Algues: protoctists, eucariota, fotoautòtrof.
2.b0,4 punts


En la taula següent, indiqueu quin nivell tròfic ocupen les algues i els peixos globus en l’ecosistema i justifiqueu la resposta.
| Organismes | Nivell tròfic | Justificació |
|---|---|---|
| Algues | ||
| Peixos globus |
Plantejament Cal situar les algues i els peixos globus a la cadena tròfica que descriu l’enunciat, on els peixos globus s’alimenten d’algues.
Algues: productors, perquè fabriquen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica amb la fotosíntesi.
Peixos globus: consumidors primaris, perquè, segons l’enunciat, s’alimenten d’algues, que són productors.
El nom del nivell tròfic és «consumidor primari»; «herbívor» descriu el tipus d’alimentació, no el nivell.
ResultatLes algues són productors (fan matèria orgànica a partir d’inorgànica amb la fotosíntesi) i els peixos globus, consumidors primaris (s’alimenten d’algues, que són productors).
La pauta oficial dona: Algues: productors (fan matèria orgànica amb la fotosíntesi). Peixos globus: consumidors primaris (s’alimenten de productors); «herbívor» només val una part dels punts.
3.a0,6 punts


Des del 2007, la TTX també s’ha detectat en algunes espècies de marisc d’Espanya i d’altres països, tot i que en concentracions que no són perilloses per als éssers humans.
La Queen’s University de Belfast i l’empresa Biorex Food Diagnostics han desenvolupat un mètode per a detectar ràpidament aquesta neurotoxina en els musclos, les navalles i les ostres. Aquest mètode fa servir uns anticossos específics per a reconèixer la TTX.
Responeu a les preguntes següents:
Quin tipus de molècula és un anticòs?
Quines cèl·lules sintetitzen els anticossos?
En aquest apartat es diu que es fan servir uns anticossos per a reconèixer la TTX. Aquests mateixos anticossos podrien reconèixer qualsevol altra toxina? Justifiqueu la resposta.
Plantejament Es pregunta pels anticossos: quina mena de molècula són, qui els fabrica i per què són específics.
Un anticòs és una proteïna: una immunoglobulina (de fet, una glicoproteïna).
Els sintetitzen les cèl·lules plasmàtiques, que són limfòcits B activats.
No podrien reconèixer qualsevol altra toxina. Cada anticòs té uns llocs d’unió a l’antigen, a les regions variables, amb una forma complementària a una part concreta d’un antigen determinat. Per això la unió antigen-anticòs és molt específica: aquests anticossos reconeixen la TTX i no altres toxines, que tenen una estructura diferent.
ResultatUn anticòs és una proteïna (immunoglobulina); els fabriquen les cèl·lules plasmàtiques (limfòcits B activats). No reconeixerien altres toxines, perquè la unió antigen-anticòs és específica: cada anticòs només s’uneix a l’antigen que té la forma complementària.
La pauta oficial dona: Proteïna (immunoglobulina, glicoproteïna); limfòcits B activats o cèl·lules plasmàtiques; no, per l’especificitat de la reacció antigen-anticòs.
3.b0,4 punts


Des de fa temps, als EUA s’estan assajant uns anticossos similars als que s’han descrit a l’apartat anterior, anomenats T20G10, per a tractar les persones intoxicades amb TTX. Un dels experiments (portat a terme per Rivera i els seus col·laboradors i publicat el 1995 a Toxicon, 33) va consistir a administrar la toxina a ratolins i 15 minuts després injectar-los els anticossos T20G10. Aquests anticossos van evitar la mort dels ratolins.
Completeu la taula següent, que fa referència al tipus d’immunitat que proporcionen aquests anticossos:
Quin tipus d’immunitat proporcionen els anticossos T20G10? (Natural activa / Artificial activa / Natural passiva / Artificial passiva)
Justifiqueu la resposta:
Plantejament Cal classificar la immunitat segons si es provoca a propòsit (artificial) o no (natural) i segons si els anticossos els fabrica el mateix organisme (activa) o li arriben fets (passiva).
Artificial: els anticossos s’injecten als ratolins a propòsit, com a tractament; no hi arriben per un contacte natural.
Passiva: els anticossos ja arriben fets; no els ha fabricat el sistema immunitari dels ratolins. Per això actuen de seguida (injectats 15 minuts després de la toxina, encara van evitar la mort dels ratolins), però la protecció dura poc i no deixa memòria.
Aquest tipus de tractament, injectar anticossos ja fets, s’anomena seroteràpia.
ResultatImmunitat artificial passiva: és artificial perquè els anticossos s’injecten, i passiva perquè no els ha fabricat el cos del ratolí, sinó que hi arriben fets.
La pauta oficial dona: Artificial passiva: artificial perquè s’injecten els anticossos; passiva perquè no els ha produït el cos (seroteràpia també és correcte, amb la justificació).
Algun apartat no t’ha sortit?
EvolucióMecanismes de l’evolucióConcepte d’espècieHomologia i analogiaFilogènies i provesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’evolució així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat