Ecolocalització de dofins i ratpenats

Exercici 5 · PAU 2022, ordinària, sèrie 2 · 2 punts

EvolucióMecanismes de l’evolucióHomologia i analogiaMutacionsCoincideix amb la pauta

També a Genètica molecular

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 5

2 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema18 de 22

Després dels 22

Vols continuar amb el tema d’evolució?

Aquests 22 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Els dofins tenen un sistema de comunicació format per uns quatre-cents sons, bàsicament xiscles i clics. Però aquests animals també utilitzen els clics com a sistema d’ecolocalització: emeten ultrasons, en una longitud d’ona superior a 15-20 kHz, que quan reboten i tornen cap a ells, els permeten identificar el contorn, la distància i el moviment de l’objecte contra el qual han rebotat.

1 En el sentit de l’oïda, una de les proteïnes clau per a transformar el so en impulsos nerviosos és la prestina. Tots els mamífers utilitzen la prestina per a iniciar la transmissió neuronal auditiva. En el cas de l’ecolocalització, però, cal una prestina molt especial, perquè ha de ser capaç d’activar-se en presència d’ultrasons. La prestina de la major part dels mamífers no és capaç de fer-ho, però la dels dofins sí que ho pot fer. El motiu és genèticament molt simple: en els dofins, el gen de la prestina ha acumulat vint mutacions que han incrementat molt la sensibilitat d’aquesta proteïna als ultrasons.

Expliqueu el mecanisme evolutiu que ha fet que els dofins actuals tinguin aquesta prestina que els permet ecolocalitzar.

[1 punt]

2 No només els dofins ecolocalitzen, també ho fan moltes espècies de ratpenats. Dofins i ratpenats no estan directament emparentats. Entre ells hi ha milions d’anys de divergència evolutiva i, en tots dos casos, els seus avantpassats evolutius no ecolocalitzaven. Com és lògic, el darrer avantpassat comú de tots els mamífers sí que era comú a dofins i ratpenats, però, en tot cas, aquest animal tampoc posseïa el sistema d’ecolocalització.

a) Els dofins han desenvolupat un òrgan especial per a captar l’eco dels seus clics anomenat meló. El meló consisteix en un sac de forma ovalada ple d’una substància greixosa que es troba al front del dofí. La funció del meló és concentrar els sons utilitzats en l’ecolocalització perquè puguin ser captats per terminacions nervioses específiques que enviaran la informació al cervell. Els ratpenats, en canvi, capten l’eco dels seus xisclets directament amb les orelles, i són les terminacions nervioses auditives les que envien la informació al cervell.

Pel que fa a la capacitat d’ecolocalització, el meló dels dofins i les orelles dels ratpenats són òrgans homòlegs o anàlegs? Justifiqueu la resposta.

b) Curiosament, la prestina dels ratpenats presenta exactament les mateixes vint mutacions per a captar els ultrasons que la dels dofins. Aquestes mutacions, però, no provenen del gen de la prestina que tenia el seu darrer avantpassat comú.

Com s’anomena evolutivament aquest fenomen? Expliqueu com s’ha produït.

[1 punt]

Dibuix d’un dofí que emet clics cap a un peix. Una fletxa negra marca els clics emesos pel dofí, que surten en ones cap al peix, i una fletxa grisa, l’eco dels ultrasons que torna i capta el dofí.Dibuix d’un dofí que emet clics cap a un peix. Una fletxa negra marca els clics emesos pel dofí, que surten en ones cap al peix, i una fletxa grisa, l’eco dels ultrasons que torna i capta el dofí.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2 1 punt

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

En el sentit de l’oïda, una de les proteïnes clau per a transformar el so en impulsos nerviosos és la prestina. Tots els mamífers utilitzen la prestina per a iniciar la transmissió neuronal auditiva. En el cas de l’ecolocalització, però, cal una prestina molt especial, perquè ha de ser capaç d’activar-se en presència d’ultrasons. La prestina de la major part dels mamífers no és capaç de fer-ho, però la dels dofins sí que ho pot fer. El motiu és genèticament molt simple: en els dofins, el gen de la prestina ha acumulat vint mutacions que han incrementat molt la sensibilitat d’aquesta proteïna als ultrasons.

Expliqueu el mecanisme evolutiu que ha fet que els dofins actuals tinguin aquesta prestina que els permet ecolocalitzar.

Plantejament Cal explicar, amb la selecció natural, com s’han acumulat en el gen de la prestina dels dofins les vint mutacions que els permeten ecolocalitzar.

  1. En els avantpassats dels dofins es van produir mutacions a l’atzar en el gen de la prestina, com en qualsevol gen. No van aparèixer perquè els dofins les necessitessin: algunes, per casualitat, feien la prestina una mica més sensible als ultrasons.

  2. Un dofí que heretava una d’aquestes mutacions captava millor l’eco dels seus clics i tenia un avantatge en el seu medi, per exemple per detectar preses on hi ha poca llum.

  3. Gràcies a aquest avantatge, aquest dofí tenia més probabilitat de sobreviure i de tenir descendència que la resta de la població.

  4. Com que la mutació és al DNA, és hereditària: els descendents l’heretaven, també tenien l’avantatge i la transmetien. Generació rere generació, la mutació es feia més freqüent fins que la tenia tota la població: és la selecció natural.

  5. El procés es va repetir amb cada nova mutació a l’atzar que millorava encara més la prestina. Les vint mutacions no van aparèixer alhora, sinó que es van anar acumulant progressivament al llarg de moltes generacions, fins a arribar a la prestina dels dofins actuals.

ResultatPer selecció natural: les mutacions a l’atzar en el gen de la prestina que milloraven la captació d’ultrasons donaven un avantatge (ecolocalitzar); els dofins que les portaven sobrevivien i es reproduïen més i les transmetien, i així, al llarg de moltes generacions, s’hi van anar acumulant les vint mutacions.

La pauta oficial dona: Mutacions a l’atzar; avantatge en el medi; més descendència; mutació hereditària; selecció natural; acumulació progressiva de les vint mutacions; redacció coherent i en context (prestina, ecolocalització); res lamarckià.

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

No només els dofins ecolocalitzen, també ho fan moltes espècies de ratpenats. Dofins i ratpenats no estan directament emparentats. Entre ells hi ha milions d’anys de divergència evolutiva i, en tots dos casos, els seus avantpassats evolutius no ecolocalitzaven. Com és lògic, el darrer avantpassat comú de tots els mamífers sí que era comú a dofins i ratpenats, però, en tot cas, aquest animal tampoc posseïa el sistema d’ecolocalització.

a) Els dofins han desenvolupat un òrgan especial per a captar l’eco dels seus clics anomenat meló. El meló consisteix en un sac de forma ovalada ple d’una substància greixosa que es troba al front del dofí. La funció del meló és concentrar els sons utilitzats en l’ecolocalització perquè puguin ser captats per terminacions nervioses específiques que enviaran la informació al cervell. Els ratpenats, en canvi, capten l’eco dels seus xisclets directament amb les orelles, i són les terminacions nervioses auditives les que envien la informació al cervell.

Pel que fa a la capacitat d’ecolocalització, el meló dels dofins i les orelles dels ratpenats són òrgans homòlegs o anàlegs? Justifiqueu la resposta.

b) Curiosament, la prestina dels ratpenats presenta exactament les mateixes vint mutacions per a captar els ultrasons que la dels dofins. Aquestes mutacions, però, no provenen del gen de la prestina que tenia el seu darrer avantpassat comú.

Com s’anomena evolutivament aquest fenomen? Expliqueu com s’ha produït.

Plantejament a) Cal dir si, per a l’ecolocalització, el meló dels dofins i les orelles dels ratpenats són òrgans homòlegs o anàlegs, i justificar-ho. b) Cal anomenar el fenomen pel qual els ratpenats tenen les mateixes vint mutacions de la prestina sense haver-les heretat del darrer avantpassat comú, i explicar com s’ha produït.

  1. a) Són òrgans anàlegs: fan la mateixa funció, captar l’eco dels ultrasons per ecolocalitzar.

  2. a) Però tenen un origen evolutiu independent: el meló és un sac de greix del front i les orelles són l’òrgan de l’oïda, i el darrer avantpassat comú de dofins i ratpenats no ecolocalitzava. La capacitat d’ecolocalitzar no l’han heretada d’ell, sinó que ha aparegut per separat en cada llinatge.

  3. a) També és vàlid justificar-ho dient que tenen un origen embrionari diferent.

  4. b) És una convergència evolutiva (evolució convergent).

  5. b) Dofins i ratpenats viuen en medis on es veu poc, en què ecolocalitzar suposa un avantatge per trobar preses i orientar-se.

  6. b) En cada llinatge, per separat, es van produir mutacions a l’atzar en el gen de la prestina, i la selecció natural va afavorir, de manera independent, les que augmentaven la sensibilitat als ultrasons. Així tots dos grups han acabat tenint les mateixes vint mutacions sense haver-les heretat d’un avantpassat comú.

Resultata) Són òrgans anàlegs: fan la mateixa funció (captar l’eco per ecolocalitzar) però tenen un origen evolutiu independent. b) És una convergència evolutiva: en medis on ecolocalitzar era un avantatge, la selecció natural va afavorir de manera independent, en dofins i en ratpenats, les mateixes mutacions de la prestina.

La pauta oficial dona: a) Anàlegs: mateixa funció (captar els ultrasons de l’eco) i origen evolutiu independent (o embrionari diferent). b) Convergència evolutiva: en un medi on ecolocalitzar és un avantatge, la selecció natural ha afavorit de manera independent les mateixes mutacions.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’evolució així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Evolució· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Genètica molecular· aquest exercici10 de 15 exàmens
  3. Metabolisme15 de 15 exàmens
  4. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.