Escala ascendent de progrés i genomes de neandertals

Exercici 4 · PAU 2024, extraordinària, sèrie 3 · 2 punts

EvolucióMecanismes de l’evolucióFilogènies i provesConcepte d’espècieMutacionsExpressió gènicaCoincideix amb la pauta

També a Genètica molecular

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4

2 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema12 de 22

Després dels 22

Vols continuar amb el tema d’evolució?

Aquests 22 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

A les imatges següents s’observen dues representacions de l’evolució humana. La imatge A es coneix com l’escala ascendent de progrés i és una representació de l’evolució humana que ha esdevingut icònica. Sovint s’utilitza, amb diverses modificacions, per a evocar l’evolució, per exemple en publicitat, samarretes o tires còmiques.

En l’àmbit científic, en canvi, l’evolució humana es representa amb arbres filogenètics com el de la imatge B, que mostra les relacions evolutives entre diferents espècies de primats, inclosos els humans actuals i els neandertals.

1.a Les dues imatges mostren el procés d’aparició d’espècies i les relacions evolutives entre elles.

Responeu a les preguntes següents sobre aquestes dues representacions de l’evolució humana.

La imatge A sembla indicar que, evolutivament, l’esforç d’alguns primats per caminar amb les dues extremitats inferiors va provocar que cada vegada es desplacessin millor. És correcta aquesta afirmació? Justifiqueu la resposta.

Quina seria la posició d’una espècie de rosegador actual (per exemple, un ratolí) a l’arbre de la imatge B? Representeu-ho afegint una branca a la imatge B.

[0,5 punts]

1.b Els antropòlegs consideren que la imatge A no és conceptualment correcta. Una de les interpretacions errònies a què pot portar la imatge de l’escala ascendent de progrés és, per exemple, la frase «venim del mico», fent referència als micos actuals. Per què creieu que aquesta frase és incorrecta, mentre que la imatge B sí que representa correctament la relació evolutiva entre els humans i els micos actuals (per exemple, el ximpanzé)?

Per què la frase «venim del mico», fent referència als micos actuals, és incorrecta?

Per què la imatge B sí que representa correctament la relació evolutiva entre els humans i els micos actuals?

[0,5 punts]

2.a Actualment disposem de les seqüències dels genomes dels humans actuals i dels neandertals. L’anàlisi d’aquests genomes ha proporcionat informació molt valuosa per a entendre millor l’evolució humana, com per exemple la identificació de diferències entre un genoma i l’altre. L’anàlisi també ha revelat algun aspecte sorprenent, com el fet que una petita proporció del genoma de molts humans actuals prové dels neandertals, la qual cosa indica que es van encreuar i que la seva descendència era fèrtil.

Segons la definició biològica del terme espècie, creieu que els humans i els neandertals es poden considerar espècies diferents? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

2.b Algunes de les diferències entre els dos genomes es localitzen en regions codificants de proteïna i en regions reguladores de l’expressió gènica. Indiqueu com aquestes mutacions poden produir canvis en l’activitat de les proteïnes.

Com els canvis en regions codificants poden modificar l’activitat de la proteïna?

Com els canvis en regions reguladores poden modificar l’activitat de la proteïna?

[0,5 punts]

A: sis figures en filera, d’un primat que camina encorbat recolzant-se en les mans fins a una persona que camina dreta, cada una una mica més alta i més dreta que l’anterior. B: arbre filogenètic. Els humans actuals i els neandertals formen una branca; aquesta s’uneix després amb el ximpanzé; el grup s’uneix amb el goril·la, després amb l’orangutan i, al final, prop de l’arrel, amb el macaco.A: sis figures en filera, d’un primat que camina encorbat recolzant-se en les mans fins a una persona que camina dreta, cada una una mica més alta i més dreta que l’anterior. B: arbre filogenètic. Els humans actuals i els neandertals formen una branca; aquesta s’uneix després amb el ximpanzé; el grup s’uneix amb el goril·la, després amb l’orangutan i, al final, prop de l’arrel, amb el macaco.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.a 0,5 punts1.b 0,5 punts2.a 0,5 punts2.b 0,5 punts

1.a0,5 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Les dues imatges mostren el procés d’aparició d’espècies i les relacions evolutives entre elles.

Responeu a les preguntes següents sobre aquestes dues representacions de l’evolució humana.

La imatge A sembla indicar que, evolutivament, l’esforç d’alguns primats per caminar amb les dues extremitats inferiors va provocar que cada vegada es desplacessin millor. És correcta aquesta afirmació? Justifiqueu la resposta.

Quina seria la posició d’una espècie de rosegador actual (per exemple, un ratolí) a l’arbre de la imatge B? Representeu-ho afegint una branca a la imatge B.

Plantejament Primer cal decidir si l’explicació que suggereix la imatge A (l’esforç dels individus) és la de l’evolució per selecció natural. Després cal situar un mamífer que no és primat a l’arbre de primats.

  1. L’afirmació no és correcta: és una explicació lamarckiana (l’ús o l’esforç modifica l’individu i aquest canvi s’hereta).

  2. L’esforç per caminar sobre dues extremitats no modifica els gens i, per tant, no es transmet als descendents.

  3. Segons la selecció natural, en les poblacions hi havia individus que, per mutacions a l’atzar, caminaven millor sobre les extremitats inferiors; en el seu medi estaven afavorits, sobrevivien i tenien més descendència, i transmetien aquests caràcters, que així es van fer més freqüents.

  4. El ratolí és un mamífer però no és un primat: està més allunyat de qualsevol primat de l’arbre que no pas els primats entre ells. La seva branca ha de sortir de la base de l’arbre (de l’arrel), per sota del punt on se separa el macaco.

  5. Com que el ratolí és una espècie actual, la seva branca ha d’arribar fins a la mateixa alçada que les altres espècies actuals (vegeu la figura). No cal que sigui més llarga per indicar la distància.

ResultatNo és correcta: és una idea lamarckiana; els caràcters adquirits amb l’esforç no s’hereten, sinó que la selecció natural afavoreix els individus que, per mutacions a l’atzar, ja caminaven millor. El ratolí aniria en una branca nova que surt de l’arrel de l’arbre i arriba fins a l’actualitat.

La pauta oficial dona: No és correcta: explicació lamarckiana; l’esforç no modifica els gens; mutacions a l’atzar i selecció natural. El ratolí, en una branca que surt de l’arrel de l’arbre i arriba a la mateixa alçada que les altres espècies.

L’arbre de la imatge B amb els noms científics (Pan troglodytes, ximpanzé; Homo sapiens, humans actuals; Homo neanderthalensis, neandertals; Gorilla; Pongo, orangutan; Macaca, macaco) i una branca nova, en vermell, per a Mus musculus (ratolí): surt de la base de l’arbre, per sota de la branca del macaco, i arriba fins a la mateixa alçada que les altres espècies.

1.b0,5 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Els antropòlegs consideren que la imatge A no és conceptualment correcta. Una de les interpretacions errònies a què pot portar la imatge de l’escala ascendent de progrés és, per exemple, la frase «venim del mico», fent referència als micos actuals. Per què creieu que aquesta frase és incorrecta, mentre que la imatge B sí que representa correctament la relació evolutiva entre els humans i els micos actuals (per exemple, el ximpanzé)?

Per què la frase «venim del mico», fent referència als micos actuals, és incorrecta?

Per què la imatge B sí que representa correctament la relació evolutiva entre els humans i els micos actuals?

Plantejament Cal distingir entre descendre d’una espècie actual i compartir-hi un avantpassat comú, que és el que mostra un arbre filogenètic.

  1. «Venim del mico» és incorrecte perquè els micos actuals (com el ximpanzé) no són els nostres avantpassats: són espècies actuals que han evolucionat durant el mateix temps que nosaltres.

  2. Els humans i els ximpanzés compartim un avantpassat comú, una espècie que ja no existeix, del qual van sorgir els dos llinatges. No venim els uns dels altres.

  3. L’arbre B sí que ho representa bé: les espècies actuals són a les puntes de les branques, totes a la mateixa alçada (el present), i cada bifurcació (nus) representa un avantpassat comú a partir del qual s’han originat noves espècies.

  4. A l’arbre B, els humans i el ximpanzé surten d’un mateix nus, que representa el seu avantpassat comú més recent; el ximpanzé no és a la línia que porta als humans.

ResultatLa frase és incorrecta perquè els micos actuals no són els nostres avantpassats: compartim amb ells un avantpassat comú. L’arbre B ho representa bé perquè situa totes les espècies actuals a les puntes i mostra els avantpassats comuns als nusos d’on se separen.

La pauta oficial dona: Humans i primats actuals comparteixen un avantpassat comú, no venim els uns dels altres; l’arbre mostra els avantpassats comuns d’on s’originen les espècies.

2.a0,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Actualment disposem de les seqüències dels genomes dels humans actuals i dels neandertals. L’anàlisi d’aquests genomes ha proporcionat informació molt valuosa per a entendre millor l’evolució humana, com per exemple la identificació de diferències entre un genoma i l’altre. L’anàlisi també ha revelat algun aspecte sorprenent, com el fet que una petita proporció del genoma de molts humans actuals prové dels neandertals, la qual cosa indica que es van encreuar i que la seva descendència era fèrtil.

Segons la definició biològica del terme espècie, creieu que els humans i els neandertals es poden considerar espècies diferents? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Cal aplicar la definició biològica d’espècie a la dada de l’enunciat: humans i neandertals es van encreuar i van tenir descendència fèrtil.

  1. Definició biològica: una espècie és un conjunt d’individus (de poblacions) que es poden encreuar entre ells i tenir descendència fèrtil, i que estan aïllats reproductivament d’altres grups.

  2. Els humans actuals i els neandertals es van encreuar i la seva descendència era fèrtil (part del genoma de molts humans actuals ve dels neandertals).

  3. Per tant, segons aquesta definició, no es podrien considerar espècies diferents.

  4. Per això hi ha qui els considera dues subespècies d’una mateixa espècie (Homo sapiens neanderthalensis), tot i que també es fa servir el nom Homo neanderthalensis.

ResultatNo: segons la definició biològica, són de la mateixa espècie els individus que es poden encreuar i tenir descendència fèrtil, i els humans i els neandertals la van tenir.

La pauta oficial dona: Espècie: individus que es poden encreuar i deixar descendència fèrtil; per tant, no es podrien considerar espècies diferents.

2.b0,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Algunes de les diferències entre els dos genomes es localitzen en regions codificants de proteïna i en regions reguladores de l’expressió gènica. Indiqueu com aquestes mutacions poden produir canvis en l’activitat de les proteïnes.

Com els canvis en regions codificants poden modificar l’activitat de la proteïna?

Com els canvis en regions reguladores poden modificar l’activitat de la proteïna?

Plantejament Les mutacions poden canviar la proteïna mateixa (si són a la part que codifica la seqüència d’aminoàcids) o la quantitat, el moment o el lloc on es fabrica (si són a les regions que regulen l’expressió del gen).

  1. Regions codificants: un canvi en la seqüència de bases pot canviar un o més aminoàcids de la proteïna (o fer aparèixer un codó STOP).

  2. Si canvia la seqüència d’aminoàcids, pot canviar el plegament i l’estructura tridimensional (per exemple, el centre actiu d’un enzim), i amb ella l’activitat de la proteïna.

  3. Regions reguladores: un canvi en aquestes regions (per exemple, al promotor) no canvia la proteïna, sinó la seva expressió: pot augmentar o disminuir la quantitat de proteïna que es fabrica, o fer que no se’n fabriqui.

  4. També pot canviar el moment en què s’expressa el gen o el teixit on s’expressa. En tots aquests casos canvia l’activitat total de la proteïna a l’organisme.

ResultatEn regions codificants, canvien aminoàcids de la proteïna i, per tant, la seva estructura i la seva activitat; en regions reguladores, canvia l’expressió del gen: la quantitat de proteïna (més, menys o gens), el moment o el teixit on es fabrica.

La pauta oficial dona: Codificants: canvi d’aminoàcids, de funció o d’estructura; reguladores: més o menys proteïna, cap proteïna, o canvi del moment o del teixit d’expressió.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’evolució així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Evolució· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Genètica molecular· aquest exercici10 de 15 exàmens
  3. Metabolisme15 de 15 exàmens
  4. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.