2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4
2 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema16 de 22
Després dels 22
Vols continuar amb el tema d’evolució?
Aquests 22 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantMaurits Cornelis Escher (1898-1972) va ser un artista neerlandès famós pels seus gravats, litografies i il·lustracions amb tinta. Una de les seves obres més famoses és Aire i aigua I.
1 L’obra Aire i aigua I, de M. C. Escher, sembla indicar la transformació dels peixos en ocells. En una pàgina d’Internet, els alumnes han trobat un arbre filogenètic dels vertebrats i han llegit la informació següent: «Els peixos voladors, o exocètids, són una família de peixos teleostis que es caracteritzen, entre altres factors, perquè poden planar fora de l’aigua.» Utilitzeu les dades de l’arbre filogenètic de sota per a justificar si és possible que els ocells provinguin directament de peixos voladors.
[1 punt]
2 En la mateixa pàgina web de la pregunta anterior, també s’hi pot llegir el següent:
La característica dels peixos voladors que crida més l’atenció és l’anatomia de les aletes pectorals, que són inusualment grosses. Això els permet saltar fora de l’aigua fent un vol curt, planant entre 50 i 400 metres, i així escapar dels depredadors.
Una altra característica clau d’aquests peixos és la particular musculatura de la cua, que els permet fer-la vibrar fins a 70 vegades per segon, molt més ràpidament que qualsevol altre peix, per assolir prou velocitat per a sortir a la superfície. Llavors estenen les aletes pectorals i les inclinen lleugerament cap avall per planar en l’aire.
Utilitzant la teoria sintètica de l’evolució, expliqueu quin o quins mecanismes evolutius poden explicar com els peixos voladors han acabat tenint la capacitat de planar. Justifiqueu la resposta fent servir els elements que hi ha en el text anterior.
[1 punt]


Solució d’EducaIA
11 punt


L’obra Aire i aigua I, de M. C. Escher, sembla indicar la transformació dels peixos en ocells. En una pàgina d’Internet, els alumnes han trobat un arbre filogenètic dels vertebrats i han llegit la informació següent: «Els peixos voladors, o exocètids, són una família de peixos teleostis que es caracteritzen, entre altres factors, perquè poden planar fora de l’aigua.» Utilitzeu les dades de l’arbre filogenètic de sota per a justificar si és possible que els ocells provinguin directament de peixos voladors.
Plantejament Llegim a l’arbre de quin grup surt cada branca i quan, i seguim el camí que porta fins als ocells (aus).
Segons l’arbre, de la branca dels peixos se separen els amfibis fa uns 350 milions d’anys i els rèptils, fa uns 300 milions d’anys: els rèptils provenen d’un grup de peixos.
De la branca dels rèptils se separen els mamífers fa uns 200 milions d’anys i els ocells (aus), fa uns 150 milions d’anys: els ocells provenen d’un grup de rèptils.
Entre els peixos i els ocells hi ha, doncs, els rèptils: els ocells no provenen directament de cap peix, sinó de rèptils que, al seu torn, provenien de peixos de fa uns 300 milions d’anys.
Els peixos voladors són peixos teleostis: pertanyen a la branca dels peixos, no a la que porta als rèptils i als ocells. La capacitat de planar dels peixos voladors i el vol dels ocells són adaptacions semblants aparegudes per separat (caràcters anàlegs), no una prova de parentiu directe.
ResultatNo és possible: segons l’arbre, d’un grup de peixos van sorgir els rèptils fa uns 300 milions d’anys, i d’un grup de rèptils, els ocells, fa uns 150 milions d’anys. Els ocells no provenen directament de cap peix, i encara menys dels peixos voladors, que són peixos teleostis.
La pauta oficial dona: No és possible: fa 300 milions d’anys, d’un grup de peixos van sorgir els rèptils, i fa 150 milions d’anys, d’un grup de rèptils van sorgir les aus (cal citar les dates).
21 punt


En la mateixa pàgina web de la pregunta anterior, també s’hi pot llegir el següent:
La característica dels peixos voladors que crida més l’atenció és l’anatomia de les aletes pectorals, que són inusualment grosses. Això els permet saltar fora de l’aigua fent un vol curt, planant entre 50 i 400 metres, i així escapar dels depredadors.
Una altra característica clau d’aquests peixos és la particular musculatura de la cua, que els permet fer-la vibrar fins a 70 vegades per segon, molt més ràpidament que qualsevol altre peix, per assolir prou velocitat per a sortir a la superfície. Llavors estenen les aletes pectorals i les inclinen lleugerament cap avall per planar en l’aire.
Utilitzant la teoria sintètica de l’evolució, expliqueu quin o quins mecanismes evolutius poden explicar com els peixos voladors han acabat tenint la capacitat de planar. Justifiqueu la resposta fent servir els elements que hi ha en el text anterior.
Plantejament Amb la teoria sintètica (neodarwinisme) cal explicar d’on surt la variació i per què es va estendre a la població, aplicat als dos caràcters del text: les aletes pectorals i la cua.
Origen de la variabilitat: en una població de peixos avantpassats, les mutacions (i la recombinació genètica de la reproducció sexual) van fer aparèixer, a l’atzar, individus amb unes aletes pectorals més grosses que les dels altres.
De la mateixa manera, per mutacions a l’atzar van aparèixer individus amb una musculatura de la cua diferent, capaç de vibrar més de pressa i de donar més velocitat per sortir a la superfície.
Aquestes mutacions no apareixen perquè el peix les necessiti ni per l’esforç de saltar: són atzaroses i ja hi eren abans que actués la selecció (són preadaptatives).
Selecció natural: els individus que podien sortir de l’aigua i planar escapaven millor dels depredadors; per tant, sobrevivien més i deixaven més descendència, que heretava aquests al·lels.
Generació rere generació, la freqüència dels al·lels d’aletes grosses i de cua ràpida va augmentar en la població fins que la capacitat de planar va ser característica de l’espècie. Calen tots dos caràcters: la cua dona la velocitat per sortir de l’aigua i les aletes permeten planar.
També es pot parlar de deriva genètica (efecte fundador o coll d’ampolla), sempre que s’expliqui que la variabilitat inicial prové de mutacions a l’atzar; i en lloc de començar per les mutacions, es pot partir de la variabilitat que ja hi havia a la població.
ResultatMutacions a l’atzar (i la recombinació) van generar variabilitat en la mida de les aletes pectorals i en la musculatura de la cua; la selecció natural va afavorir els peixos que podien planar, perquè escapaven dels depredadors i deixaven més descendència, i aquests caràcters es van estendre a la població.
La pauta oficial dona: Mutacions atzaroses que afecten les aletes pectorals i la musculatura de la cua; la selecció natural les afavoreix perquè permeten escapar dels depredadors (res de lamarckisme; la deriva o la variabilitat inicial també valen si es justifiquen).
Algun apartat no t’ha sortit?
EvolucióMecanismes de l’evolucióConcepte d’espècieHomologia i analogiaFilogènies i provesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’evolució així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat