2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4
2 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema15 de 22
Després dels 22
Vols continuar amb el tema d’evolució?
Aquests 22 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantMolts autors han escrit textos sobre evolució, entre els quals hi ha Richard Dawkins i David Jou.
1 David Jou és un físic, poeta i assagista català. Llegiu el seu poema «Especiació», publicat en el llibre L’èxtasi i el càlcul (2002). En el poema es fa referència a un tipus concret d’especiació i hi apareixen alguns dels processos que la causen.
(El poema es pot llegir a la imatge de l’enunciat oficial.)
Completeu la taula següent, sobre el procés d’especiació descrit en el poema:
Anomeneu el procés d’especiació descrit en el poema:
Esmenteu dos dels mecanismes implicats en el procés d’especiació que apareixen en el poema i expliqueu de quina manera hi fa referència.
Anomeneu algun altre dels mecanismes implicats en els processos d’especiació que no apareix en el poema i expliqueu quina importància té.
[1 punt]
2 Richard Dawkins és un etòleg i biòleg evolucionista britànic molt conegut per la seva lluita contra les teories creacionistes, que neguen l’evolució de les espècies. En el seu llibre The blind watchmaker («El rellotger cec») (1986) reprodueix aquest paràgraf de la Teologia natural del reverend William Paley (1743-1805), que defensava el creacionisme:
Si caminant per un erm topem amb una pedra, possiblement no ens plantejarem res d’especial sobre el seu origen; és possible que la pedra hagi estat sempre allà. Però si en comptes d’una pedra ens trobem un rellotge, qualsevol explicació del seu origen necessàriament hauria d’incorporar un element essencial: el rellotger que el va fer. Igualment, l’extraordinària complexitat dels éssers vius demostraria que la seva existència es deu a l’acció d’un creador, d’alguna entitat sobrenatural que —com el rellotger amb els rellotges— els va dissenyar i els va fer.
Adaptació feta a partir d’un fragment del llibre de William Paley, Teologia natural (1802)
Escriviu en la taula següent dues de les proves que contradiuen el text de Paley, és a dir, que demostren que les espècies evolucionen. Incloeu-hi també l’explicació de cada prova.
Prova 1:
Explicació:
Prova 2:
Explicació:
[1 punt]
Solució d’EducaIA
11 punt


David Jou és un físic, poeta i assagista català. Llegiu el seu poema «Especiació», publicat en el llibre L’èxtasi i el càlcul (2002). En el poema es fa referència a un tipus concret d’especiació i hi apareixen alguns dels processos que la causen.
(El poema es pot llegir a la imatge de l’enunciat oficial.)
Completeu la taula següent, sobre el procés d’especiació descrit en el poema:
Anomeneu el procés d’especiació descrit en el poema:
Esmenteu dos dels mecanismes implicats en el procés d’especiació que apareixen en el poema i expliqueu de quina manera hi fa referència.
Anomeneu algun altre dels mecanismes implicats en els processos d’especiació que no apareix en el poema i expliqueu quina importància té.
Plantejament El poema explica com una població es divideix en dues que, amb el temps, ja no es poden reproduir entre elles. Cal reconèixer el tipus d’especiació i els mecanismes que hi apareixen.
Tipus d’especiació: al·lopàtrica (o geogràfica). La població inicial queda dividida per una barrera física i les dues parts evolucionen per separat.
Mecanisme 1, la barrera geogràfica: el poema enumera els elements que separen les dues poblacions: «una falla», «un riu interposat», «un cop de mar», «un bosc espès», «jo una illa tu una altra illa», «tu una vall jo una altra vall», «uns cims infranquejables». Separades, les dues poblacions ja no intercanvien gens.
Mecanisme 2, l’aïllament reproductiu: al final del poema, si les dues poblacions es tornessin a trobar serien «incomunicables entre si» i «estèrils entre si»: ja no es podrien creuar o no tindrien descendència fèrtil. És aquest aïllament el que les converteix en dues espècies diferents.
També val un tercer mecanisme del poema, la divergència genètica: el verb «divergírem» i els versos que es van separant en dues columnes, amb tipus de lletra diferents, expressen que el conjunt de gens de cada població es va fent diferent del de l’altra.
Mecanisme que no apareix al poema: la selecció natural. Les dues poblacions aïllades viuen en ambients diferents, i en cadascuna el medi afavoreix variants genètiques diferents; generació rere generació, les poblacions es fan cada cop més diferents genèticament.
També valdrien les mutacions (a cada població apareixen per atzar mutacions diferents, que aporten al·lels nous) o la deriva genètica (si una població aïllada és petita, la freqüència dels al·lels hi pot canviar per atzar, sense que afavoreixin ni perjudiquin els individus que els porten).
ResultatÉs una especiació al·lopàtrica. Al poema hi apareixen la barrera geogràfica (falla, riu, mar, bosc, illes, valls, cims) i l’aïllament reproductiu («incomunicables entre si», «estèrils entre si»), i també la divergència genètica («divergírem»). No hi apareix la selecció natural, que afavoreix variants diferents a cada població aïllada i les fa divergir.
La pauta oficial dona: Al·lopàtrica; dos de: barrera geogràfica (falla, riu, mar, bosc, illes, valls, serralades), aïllament reproductiu («incomunicables entre si», «estèrils entre si»), divergència genètica («divergírem», versos que se separen); un que no hi surt: mutacions, selecció natural o deriva genètica, amb la seva importància.
21 punt


Richard Dawkins és un etòleg i biòleg evolucionista britànic molt conegut per la seva lluita contra les teories creacionistes, que neguen l’evolució de les espècies. En el seu llibre The blind watchmaker («El rellotger cec») (1986) reprodueix aquest paràgraf de la Teologia natural del reverend William Paley (1743-1805), que defensava el creacionisme:
Si caminant per un erm topem amb una pedra, possiblement no ens plantejarem res d’especial sobre el seu origen; és possible que la pedra hagi estat sempre allà. Però si en comptes d’una pedra ens trobem un rellotge, qualsevol explicació del seu origen necessàriament hauria d’incorporar un element essencial: el rellotger que el va fer. Igualment, l’extraordinària complexitat dels éssers vius demostraria que la seva existència es deu a l’acció d’un creador, d’alguna entitat sobrenatural que —com el rellotger amb els rellotges— els va dissenyar i els va fer.
Adaptació feta a partir d’un fragment del llibre de William Paley, Teologia natural (1802)
Escriviu en la taula següent dues de les proves que contradiuen el text de Paley, és a dir, que demostren que les espècies evolucionen. Incloeu-hi també l’explicació de cada prova.
Prova 1:
Explicació:
Prova 2:
Explicació:
Plantejament Cal donar dues proves de l’evolució i explicar per què mostren que les espècies canvien i tenen avantpassats comuns, cosa que el text de Paley nega.
Prova 1: proves anatòmiques.
Explicació: espècies diferents tenen òrgans homòlegs, amb la mateixa estructura interna i el mateix origen embrionari encara que facin funcions diferents. Per exemple, el braç humà, l’ala d’un ratpenat i l’aleta d’una balena tenen els mateixos ossos (húmer, radi, cúbit, carp, metacarp i falanges). Com més properes evolutivament són dues espècies, més s’assemblen anatòmicament. Això s’explica perquè descendeixen d’un avantpassat comú que ja tenia aquesta estructura, i no perquè cada espècie s’hagi dissenyat per separat.
Prova 2: proves moleculars (o bioquímiques).
Explicació: les seqüències de nucleòtids del DNA i d’aminoàcids de les proteïnes de dues espècies són més semblants com més properes són evolutivament, i tots els éssers vius comparteixen el mateix codi genètic i moltes biomolècules. Aquest parentiu molecular s’explica per un origen comú i per l’acumulació de mutacions diferents a cada llinatge al llarg del temps.
També són vàlides altres proves: les embriològiques (els embrions d’espècies emparentades s’assemblen entre ells encara que els adults no s’assemblin), les biogeogràfiques (com més properes són dues regions, més semblants són les espècies que hi viuen, i les illes aïllades durant molt de temps tenen espècies pròpies), la selecció artificial (els canvis ràpids que s’aconsegueixen en animals i plantes domèstics) i les taxonòmiques (la classificació dels éssers vius es basa en semblances que es deuen a avantpassats comuns).
ResultatPer exemple, les proves anatòmiques (els òrgans homòlegs, com les extremitats dels vertebrats, indiquen un avantpassat comú) i les moleculars (les seqüències de DNA i de proteïnes s’assemblen més com més emparentades són dues espècies).
La pauta oficial dona: Dues proves amb la seva explicació, a triar entre anatòmiques, embriològiques, moleculars (bioquímiques o serològiques), biogeogràfiques, selecció artificial i taxonòmiques.
Algun apartat no t’ha sortit?
EvolucióMecanismes de l’evolucióConcepte d’espècieHomologia i analogiaFilogènies i provesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’evolució així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat