Bosses de midó de panís i biodegradació

Exercici 2 · PAU 2022, ordinària, sèrie 5 · 3 punts

EcologiaCoincideix amb la pauta

També a Metabolisme, La cèl·lula, Microbiologia

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

3 puntsCoincideix amb la pauta
Esquema de la xarxa tròfica. Les fletxes van del que és menjat al que se’l menja: fitoplàncton → seitó, zooplàncton i sardina; zooplàncton → medusa i sardina; seitó → medusa i tonyina; sardina → medusa i tonyina; medusa → tortuga i tonyina; posidònia → salpa; salpa → tonyina.Esquema de la xarxa tròfica. Les fletxes van del que és menjat al que se’l menja: fitoplàncton → seitó, zooplàncton i sardina; zooplàncton → medusa i sardina; seitó → medusa i tonyina; sardina → medusa i tonyina; medusa → tortuga i tonyina; posidònia → salpa; salpa → tonyina.
Esquema d’EducaIA amb el que mostra la imatge de l’examen: els mateixos organismes i les mateixes fletxes.

Actualment, per a reduir l’impacte mediambiental, es fabriquen bosses de midó com a alternativa a les de plàstic.

1 El blat de moro o panís (Zea mays) és una de les plantes de les quals s’obté el midó emprat per a fabricar bosses. L’esquema següent representa els processos que permeten a les cèl·lules del blat de moro fabricar midó. Completeu la taula de sota amb el nom de les molècules, les vies metabòliques o les estructures cel·lulars corresponents.

Número de l’esquemaNom
Orgànul1
Parts de l’orgànul2
3
Vies metabòliques4
5
6Síntesi de midó
Molècules7
8
9
10
11

[1 punt]

2 Dues persones incíviques han llençat una bossa de midó mentre anaven caminant per un bosc.

a) Tot i l’impacte visual que causa, afortunadament aquesta bossa serà degradada per organismes del sòl, tal com passa amb la fullaraca i altres restes vegetals. Quins organismes duran a terme la degradació d’aquesta bossa i a quin nivell tròfic pertanyen?

Organismes que degradaran la bossa de midó: …

Nivell tròfic dels organismes que degradaran la bossa de midó: …

b) L’actual crisi climàtica es deu a l’augment del nivell de diòxid de carboni a l’atmosfera, fet que incrementa l’efecte d’hivernacle. La degradació de la bossa de midó per part dels organismes que heu esmentat a l’apartat anterior generarà diòxid de carboni. No obstant això, globalment la producció i la degradació del midó no incrementen l’efecte d’hivernacle. Expliqueu per què.

[1 punt]

3 A diferència del que passa amb les bosses de midó, les bosses de plàstic tarden centenars d’anys a degradar-se. Moltes van a parar al medi marí, on provoquen greus impactes mediambientals. L’esquema següent mostra la xarxa tròfica de les aigües obertes del Mediterrani:

En aquest ecosistema, els depredadors de les meduses poden confondre les bosses de plàstic amb les seves preses. Quan aquests depredadors ingereixen bosses de plàstic, sovint moren per obstruccions intestinals. Una confraria de pescadors ha demanat consell als experts de l’Institut de Ciències del Mar i els ha formulat les dues preguntes següents. Escriviu què haurien de respondre els experts a la confraria de pescadors.

a) Quin efecte pot tenir la presència de bosses de plàstic en el nombre de tonyines? Justifiqueu la resposta.

b) Les captures de peixos petits d’interès comercial com el seitó han disminuït. La presència de bosses de plàstic pot explicar aquesta disminució? Justifiqueu la resposta.

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2 1 punt3 1 punt

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

El blat de moro o panís (Zea mays) és una de les plantes de les quals s’obté el midó emprat per a fabricar bosses. L’esquema següent representa els processos que permeten a les cèl·lules del blat de moro fabricar midó. Completeu la taula de sota amb el nom de les molècules, les vies metabòliques o les estructures cel·lulars corresponents.

Número de l’esquemaNom
Orgànul1
Parts de l’orgànul2
3
Vies metabòliques4
5
6Síntesi de midó
Molècules7
8
9
10
11

Plantejament Cal identificar a l’esquema del cloroplast l’orgànul, les seves parts, les dues fases de la fotosíntesi i les molècules que hi entren i en surten, fins a la síntesi de midó.

  1. Orgànul (1): el cloroplast, l’orgànul de les cèl·lules vegetals on es fa la fotosíntesi; el número 1 assenyala la seva doble membrana externa.

  2. Parts de l’orgànul: 2 són els grana, piles de tilacoides, a la membrana dels quals hi ha els pigments; 3 és l’estroma, el medi intern del cloroplast.

  3. Vies metabòliques: 4 és la fase lluminosa de la fotosíntesi, que es fa a la membrana dels tilacoides, capta l’energia de la llum i trenca l’aigua; 5 és el cicle de Calvin (fase de fixació del carboni), a l’estroma; 6 és la síntesi de midó.

  4. Molècules que entren i surten: 7 és l’oxigen (O2\mathrm{O_2}), que s’allibera en trencar-se l’aigua a la fase lluminosa; 11 és el diòxid de carboni (CO2\mathrm{CO_2}), que entra al cicle de Calvin.

  5. Molècules que van i tornen entre les dues fases: 9 és l’ATP, que va de la fase lluminosa al cicle de Calvin al costat del NADPH; 8 és el NADP+\mathrm{NADP^+}, que torna del cicle de Calvin a la fase lluminosa al costat de l’ADP + Pi\mathrm{P_i}, per tornar a carregar-se.

  6. Molècula 10: la glucosa (feta a partir del gliceraldehid-3-fosfat, el producte del cicle de Calvin), que la reacció 6 uneix per formar midó. També és correcte dir gliceraldehid-3-fosfat.

Resultat1 cloroplast; 2 grana (tilacoides); 3 estroma; 4 fase lluminosa; 5 cicle de Calvin; 6 síntesi de midó; 7 O2\mathrm{O_2}; 8 NADP+\mathrm{NADP^+}; 9 ATP; 10 glucosa (o gliceraldehid-3-fosfat); 11 CO2\mathrm{CO_2}.

La pauta oficial dona: 1 cloroplast; 2 grana o tilacoide; 3 estroma; 4 fase lluminosa (fotofosforilació); 5 cicle de Calvin (fase fosca o de fixació del carboni); 6 síntesi de midó; 7 O2\mathrm{O_2}; 8 NADP; 9 ATP; 10 glucosa o gliceraldehid-3-fosfat; 11 CO2\mathrm{CO_2}.

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

Dues persones incíviques han llençat una bossa de midó mentre anaven caminant per un bosc.

a) Tot i l’impacte visual que causa, afortunadament aquesta bossa serà degradada per organismes del sòl, tal com passa amb la fullaraca i altres restes vegetals. Quins organismes duran a terme la degradació d’aquesta bossa i a quin nivell tròfic pertanyen?

Organismes que degradaran la bossa de midó: …

Nivell tròfic dels organismes que degradaran la bossa de midó: …

b) L’actual crisi climàtica es deu a l’augment del nivell de diòxid de carboni a l’atmosfera, fet que incrementa l’efecte d’hivernacle. La degradació de la bossa de midó per part dels organismes que heu esmentat a l’apartat anterior generarà diòxid de carboni. No obstant això, globalment la producció i la degradació del midó no incrementen l’efecte d’hivernacle. Expliqueu per què.

Plantejament Es pregunta quins organismes degraden la bossa de midó i quin nivell tròfic ocupen (a), i per què la producció i la degradació del midó, tot i alliberar CO2\mathrm{CO_2}, no augmenten l’efecte d’hivernacle (b).

  1. a) Organismes: els bacteris i els fongs del sòl.

  2. a) Nivell tròfic: són descomponedors. S’alimenten de matèria orgànica morta (aquí, el midó de la bossa, com el de la fullaraca), la degraden i en retornen els components inorgànics al medi.

  3. b) El midó el fabrica el blat de moro amb la fotosíntesi, a partir del CO2\mathrm{CO_2} que fixa de l’atmosfera al cicle de Calvin.

  4. b) Quan els descomponedors degraden el midó i l’oxiden per obtenir energia, alliberen de nou aquest carboni en forma de CO2\mathrm{CO_2}.

  5. b) Per cada molècula de CO2\mathrm{CO_2} que s’allibera en la degradació, la planta n’havia fixat abans una per fabricar el midó: el balanç net de CO2\mathrm{CO_2} a l’atmosfera és zero.

Resultata) La degraden bacteris i fongs, que són descomponedors. b) El CO2\mathrm{CO_2} que alliberen en degradar-la és el mateix que el blat de moro havia fixat de l’atmosfera per fabricar el midó, de manera que el balanç net és zero i no augmenta l’efecte d’hivernacle.

La pauta oficial dona: a) Bacteris i fongs (o moneres i fongs); descomponedors. b) El CO2\mathrm{CO_2} alliberat és el que la planta havia fixat per fer el midó; balanç zero.

31 punt

Apartat 3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3 a l’enunciat oficial, en català

A diferència del que passa amb les bosses de midó, les bosses de plàstic tarden centenars d’anys a degradar-se. Moltes van a parar al medi marí, on provoquen greus impactes mediambientals. L’esquema següent mostra la xarxa tròfica de les aigües obertes del Mediterrani:

En aquest ecosistema, els depredadors de les meduses poden confondre les bosses de plàstic amb les seves preses. Quan aquests depredadors ingereixen bosses de plàstic, sovint moren per obstruccions intestinals. Una confraria de pescadors ha demanat consell als experts de l’Institut de Ciències del Mar i els ha formulat les dues preguntes següents. Escriviu què haurien de respondre els experts a la confraria de pescadors.

a) Quin efecte pot tenir la presència de bosses de plàstic en el nombre de tonyines? Justifiqueu la resposta.

b) Les captures de peixos petits d’interès comercial com el seitó han disminuït. La presència de bosses de plàstic pot explicar aquesta disminució? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Es pregunta, a partir de la xarxa tròfica, com afecten les bosses de plàstic les tonyines, que es mengen meduses (a), i si poden explicar la disminució de les captures de seitó (b).

  1. Relacions de la xarxa tròfica (cada fletxa va de l’aliment al consumidor): les meduses es mengen el zooplàncton, els seitons i les sardines; els depredadors de les meduses són les tortugues i les tonyines. La tonyina també es menja seitons, sardines i salpes.

  2. a) Les tonyines poden confondre les bosses amb meduses, ingerir-les i morir per obstrucció intestinal. Per tant, la presència de bosses farà disminuir el nombre de tonyines, i també les captures.

  3. b) Les bosses també maten tortugues i tonyines, els depredadors de les meduses. Amb menys depredadors, les poblacions de meduses augmenten.

  4. b) Les meduses es mengen seitons: si n’hi ha més, la depredació sobre els seitons augmenta, la seva població disminueix i les captures també. Per tant, sí: les bosses poden explicar la disminució, de manera indirecta.

  5. b) També seria vàlid un raonament ben argumentat en sentit contrari: com que la tonyina també es menja seitons, menys tonyines voldria dir menys depredació sobre el seitó, que podria augmentar. La disminució de captures que s’observa s’explica per l’augment de les meduses.

Resultata) El nombre de tonyines disminuirà, perquè confonen les bosses amb meduses, les ingereixen i moren. b) Sí: en morir tortugues i tonyines, que es mengen les meduses, les meduses augmenten i es mengen més seitons, que disminueixen.

La pauta oficial dona: a) Disminueixen: confonen les bosses amb meduses i moren per obstrucció intestinal. b) Menys tortugues i tonyines, més meduses, que es mengen els seitons: menys captures (s’accepta també un augment de seitons ben argumentat per la disminució de les tonyines).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’ecologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Ecologia· aquest exercici6 de 15 exàmens
  2. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  4. La cèl·lula· aquest exercici8 de 15 exàmens
  5. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Evolució14 de 15 exàmens
  9. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  10. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  11. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  12. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.