Còlera a la Barcelona preindustrial i aigua potable

Exercici 2 · PAU 2023, extraordinària, sèrie 2 · 3 punts

MicrobiologiaCoincideix amb la pauta

També a Metabolisme, Immunologia

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2

3 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema27 de 34

Després dels 34

Vols continuar amb el tema de microbiologia?

Aquests 34 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

A finals de l’època preindustrial, Barcelona era una ciutat emmurallada i densament poblada. Un dels problemes dels seus habitants era disposar d’aigua potable. L’aigua que arribava a la ciutat a través del rec Comtal es feia servir principalment en producció tèxtil i adoberia de pells. Molts pous estaven contaminats i les fonts amb aigua procedent de Collserola eren insuficients.

1 En aquella època, els brots de còlera causats pel consum d’aigua no potable eren relativament freqüents. El còlera és causat per bacteris de l’espècie Vibrio cholerae, un vibrió gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil i flagel·lat. A partir d’aquesta informació, completeu la taula següent:

Regne al qual pertany el bacteri Vibrio cholerae:

Marqueu amb una creu quina de les formes morfològiques següents correspon al bacteri Vibrio cholerae.

Dibuixeu els embolcalls cel·lulars d’aquest bacteri i indiqueu el nom de les diferents capes.

Què vol dir que és un bacteri anaerobi facultatiu?

Què vol dir que és un bacteri mòbil flagel·lat?

[1 punt]

2.a Una de les solucions que els habitants de Barcelona van trobar per a fer front a la manca d’aigua potable era el consum de vi. S’estima que en prenien una mitjana d’1 L per habitant i dia.

Els llevats de l’espècie Saccharomyces cerevisiae metabolitzen la glucosa del suc de raïm i produeixen vi. A partir dels vostres coneixements sobre metabolisme, completeu la taula següent:

Nom de la via metabòlica:

Balanç global de la via metabòlica:

Dos exemples d’altres aliments que s’obtenen usant els llevats esmentats en aquest apartat:

[0,5 punts]

2.b Un cop ingerit el vi, l’etanol és metabolitzat a l’estómac i al fetge de la persona que se l’ha begut, segons la reacció següent:

etanol+NAD+→acetaldehid+NADH+H+\text{etanol}+\mathrm{NAD^+}\rightarrow\text{acetaldehid}+\mathrm{NADH}+\mathrm{H^+}

Posteriorment, l’acetaldehid és transformat en acetil-CoA, però aquesta transformació és lenta i l’acetaldehid en excés causa dany hepàtic. Aquesta és una de les raons per les quals el consum excessiu de begudes alcohòliques és nociu per a la salut. A la taula de sota, anomeneu totes les vies metabòliques on aniran l’acetil-CoA i el NADH+H+\mathrm{NADH}+\mathrm{H^+} obtinguts en aquesta reacció i digueu com es produeix energia en aquestes vies.

Vies metabòliques on aniran l’acetil-CoA i el NADH+H+\mathrm{NADH}+\mathrm{H^+}:

Com es produeix energia en aquestes vies?

[0,5 punts]

3.a A la Barcelona preindustrial, la mortalitat infantil era força elevada. Hi ha dades que indiquen que era especialment destacable entre la finalització de l’alletament matern i els vuit anys, moment a partir del qual es permetia als infants beure vi, encara que fos barrejat amb aigua.

A la llet materna s’hi troben biomolècules específiques que proporcionen immunitat als infants. Completeu la taula següent en relació amb aquestes biomolècules:

Nom de les biomolècules de la llet que proporcionen immunitat als infants:

Tipus de biomolècules (glúcids, lípids o proteïnes):

Quines cèl·lules fabriquen aquestes biomolècules?

Quin tipus d’immunitat proporcionen aquestes biomolècules als infants? Marqueu amb una creu les caselles de les respostes correctes.

Activa / Passiva

Natural / Artificial

Innata / Adquirida

[0,5 punts]

3.b A la llet materna també hi ha diferents cèl·lules del sistema immunitari. Completeu la taula següent explicant una funció de cadascuna d’aquestes cèl·lules:

Tipus cel·lularUna funció de cadascuna d’aquestes cèl·lules
Neutròfils
Macròfags
Limfòcits B
Limfòcits Th o col·laboradors
Limfòcits NK (o cèl·lules NK)

[0,5 punts]

Cinc dibuixos de formes de bacteris, cadascun amb una casella per marcar. A dalt, d’esquerra a dreta: una esfera, un bastó curt i gruixut, i una cèl·lula corbada i retorçada amb un flagel en un extrem. A baix: un bastó llarg i una cèl·lula llarga i ondulada.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2.a 0,5 punts2.b 0,5 punts3.a 0,5 punts3.b 0,5 punts

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

En aquella època, els brots de còlera causats pel consum d’aigua no potable eren relativament freqüents. El còlera és causat per bacteris de l’espècie Vibrio cholerae, un vibrió gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil i flagel·lat. A partir d’aquesta informació, completeu la taula següent:

Regne al qual pertany el bacteri Vibrio cholerae:

Marqueu amb una creu quina de les formes morfològiques següents correspon al bacteri Vibrio cholerae.

Dibuixeu els embolcalls cel·lulars d’aquest bacteri i indiqueu el nom de les diferents capes.

Què vol dir que és un bacteri anaerobi facultatiu?

Què vol dir que és un bacteri mòbil flagel·lat?

Plantejament Cal aplicar les característiques que dona l’enunciat (vibrió, gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil i flagel·lat) a cada casella de la taula.

  1. Regne: és un bacteri, una cèl·lula procariota; pertany al regne Moneres (en les classificacions actuals, al domini Bacteris).

  2. Forma: un vibrió és un bacteri en forma de coma, un bastó corbat. Cal marcar el dibuix de dalt a la dreta: la cèl·lula corbada amb un flagel.

  3. Embolcalls: com que és gramnegatiu, de dins cap a fora té la membrana plasmàtica, una paret prima de peptidoglicà i la membrana externa. El dibuix ha de mostrar aquestes tres capes amb el seu nom; la membrana plasmàtica i la membrana externa es dibuixen com a bicapes lipídiques.

  4. Anaerobi facultatiu: si al medi hi ha oxigen fa un metabolisme aerobi (respiració cel·lular) i, si no n’hi ha, obté energia per fermentació. És a dir, pot viure tant en un medi amb oxigen com sense.

  5. Mòbil flagel·lat: es pot desplaçar pel medi, i ho fa gràcies a un flagel.

ResultatRegne Moneres; forma de vibrió (coma: el dibuix corbat amb flagel); embolcalls de gramnegatiu: membrana plasmàtica, paret prima de peptidoglicà i membrana externa; anaerobi facultatiu vol dir que respira amb oxigen si n’hi ha i fermenta si no n’hi ha; mòbil flagel·lat vol dir que es desplaça gràcies a un flagel.

La pauta oficial dona: Moneres; la forma corbada amb flagel (vibrió); membrana externa, peptidoglicà i membrana plasmàtica; anaerobi facultatiu: metabolisme aerobi amb oxigen i fermentació sense; mòbil flagel·lat: es desplaça gràcies a un flagel.

2.a0,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Una de les solucions que els habitants de Barcelona van trobar per a fer front a la manca d’aigua potable era el consum de vi. S’estima que en prenien una mitjana d’1 L per habitant i dia.

Els llevats de l’espècie Saccharomyces cerevisiae metabolitzen la glucosa del suc de raïm i produeixen vi. A partir dels vostres coneixements sobre metabolisme, completeu la taula següent:

Nom de la via metabòlica:

Balanç global de la via metabòlica:

Dos exemples d’altres aliments que s’obtenen usant els llevats esmentats en aquest apartat:

Plantejament Els llevats transformen la glucosa del raïm en etanol: és una fermentació.

  1. Nom de la via: fermentació alcohòlica. Té lloc al citosol del llevat: la glucòlisi trenca la glucosa en dues molècules de piruvat, i cada piruvat perd una molècula de CO2\mathrm{CO_2} i es redueix a etanol amb el NADH format a la glucòlisi.

  2. Balanç global:

    glucosa+2 ADP\text{glucosa}+2\,\text{ADP}+2 Pi{}+2\,\mathrm{P_i}⟶2 etanol+2 CO2{}\longrightarrow 2\,\text{etanol}+2\,\mathrm{CO_2}+2 ATP{}+2\,\text{ATP}
  3. Amb fórmules moleculars, el balanç de la glucosa és:

    C6H12O6\mathrm{C_6H_{12}O_6}⟶2 C2H5OH+2 CO2{}\longrightarrow 2\,\mathrm{C_2H_5OH}+2\,\mathrm{CO_2}
  4. El rendiment és de només 22 ATP per glucosa, els de la glucòlisi, perquè l’etanol encara conté molta energia química.

  5. Altres aliments que s’obtenen amb Saccharomyces cerevisiae: el pa (el CO2\mathrm{CO_2} fa pujar la massa) i la cervesa; també la sidra i el cava.

ResultatFermentació alcohòlica; glucosa+2 ADP\text{glucosa}+2\,\text{ADP}+2 Pi{}+2\,\mathrm{P_i}⟶2 etanol+2 CO2{}\longrightarrow 2\,\text{etanol}+2\,\mathrm{CO_2}+2 ATP{}+2\,\text{ATP}; per exemple, el pa i la cervesa.

La pauta oficial dona: Fermentació alcohòlica; glucosa+2 ADP\text{glucosa}+2\,\text{ADP}+2 Pi{}+2\,\mathrm{P_i}→2 etanol+2 CO2{}\rightarrow 2\,\text{etanol}+2\,\mathrm{CO_2}+2 ATP{}+2\,\text{ATP}; pa, pastissos, cervesa, sidra…

2.b0,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Un cop ingerit el vi, l’etanol és metabolitzat a l’estómac i al fetge de la persona que se l’ha begut, segons la reacció següent:

etanol+NAD+→acetaldehid+NADH+H+\text{etanol}+\mathrm{NAD^+}\rightarrow\text{acetaldehid}+\mathrm{NADH}+\mathrm{H^+}

Posteriorment, l’acetaldehid és transformat en acetil-CoA, però aquesta transformació és lenta i l’acetaldehid en excés causa dany hepàtic. Aquesta és una de les raons per les quals el consum excessiu de begudes alcohòliques és nociu per a la salut. A la taula de sota, anomeneu totes les vies metabòliques on aniran l’acetil-CoA i el NADH+H+\mathrm{NADH}+\mathrm{H^+} obtinguts en aquesta reacció i digueu com es produeix energia en aquestes vies.

Vies metabòliques on aniran l’acetil-CoA i el NADH+H+\mathrm{NADH}+\mathrm{H^+}:

Com es produeix energia en aquestes vies?

Plantejament Cal seguir el camí de l’acetil-CoA i del NADH+H+\mathrm{NADH}+\mathrm{H^+} dins del catabolisme aerobi de la cèl·lula.

  1. L’acetil-CoA entra al cicle de Krebs, a la matriu mitocondrial, on el grup acetil s’oxida completament a CO2\mathrm{CO_2}.

  2. El NADH+H+\mathrm{NADH}+\mathrm{H^+} va a la cadena respiratòria de transport d’electrons (fosforilació oxidativa), a la membrana mitocondrial interna. El que s’ha format al citosol hi cedeix els electrons a través de sistemes de llançadora, perquè el NADH no travessa la membrana mitocondrial interna.

  3. Energia al cicle de Krebs: per cada acetil-CoA es forma directament una molècula d’ATP (o de GTP) per fosforilació a nivell de substrat i, sobretot, es forma poder reductor: 33 NADH i 11 FADH2\mathrm{FADH_2}.

  4. Energia a la cadena respiratòria: els electrons del NADH i del FADH2\mathrm{FADH_2} passen per la cadena fins a l’oxigen, que és l’acceptor final i forma aigua. Aquest transport bombeja protons cap a l’espai intermembrana, i quan els protons tornen a la matriu a través de l’ATP sintasa es forma ATP (fosforilació oxidativa).

  5. Quan es beu molt alcohol, l’excés de NADH frena el cicle de Krebs i l’acetil-CoA es desvia cap a la síntesi d’àcids grassos (lipogènesi); esmentar aquesta via també és correcte.

ResultatL’acetil-CoA va al cicle de Krebs, que forma ATP directament (fosforilació a nivell de substrat) i poder reductor (NADH i FADH2\mathrm{FADH_2}); el NADH va a la cadena respiratòria, on el transport d’electrons fins a l’oxigen crea un gradient de protons que l’ATP sintasa aprofita per formar ATP (fosforilació oxidativa).

La pauta oficial dona: Cicle de Krebs i cadena respiratòria; el Krebs fa ATP i poder reductor, i la cadena fa més ATP a partir del NADH (també s’accepta la lipogènesi).

3.a0,5 punts

Apartat 3.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a a l’enunciat oficial, en català

A la Barcelona preindustrial, la mortalitat infantil era força elevada. Hi ha dades que indiquen que era especialment destacable entre la finalització de l’alletament matern i els vuit anys, moment a partir del qual es permetia als infants beure vi, encara que fos barrejat amb aigua.

A la llet materna s’hi troben biomolècules específiques que proporcionen immunitat als infants. Completeu la taula següent en relació amb aquestes biomolècules:

Nom de les biomolècules de la llet que proporcionen immunitat als infants:

Tipus de biomolècules (glúcids, lípids o proteïnes):

Quines cèl·lules fabriquen aquestes biomolècules?

Quin tipus d’immunitat proporcionen aquestes biomolècules als infants? Marqueu amb una creu les caselles de les respostes correctes.

Activa / Passiva

Natural / Artificial

Innata / Adquirida

Plantejament Les biomolècules de la llet que donen immunitat són els anticossos que la mare passa al nadó.

  1. Nom: anticossos (immunoglobulines); a la llet n’hi ha sobretot del tipus IgA.

  2. Tipus de biomolècula: proteïnes (glicoproteïnes).

  3. Els fabriquen les cèl·lules plasmàtiques, que són limfòcits B activats i diferenciats.

  4. Tipus d’immunitat: passiva, perquè l’infant rep els anticossos ja fets i no els fabrica; natural, perquè els rep per un procés natural, l’alletament, sense cap intervenció mèdica; i adquirida (específica), perquè els anticossos reconeixen antígens concrets.

  5. Caselles que cal marcar: Passiva, Natural i Adquirida.

ResultatSón anticossos (immunoglobulines), de naturalesa proteica, fabricats per les cèl·lules plasmàtiques (limfòcits B); donen una immunitat passiva, natural i adquirida.

La pauta oficial dona: Anticossos (immunoglobulines); proteïnes; cèl·lules plasmàtiques o limfòcits B; passiva, natural i adquirida.

3.b0,5 punts

Apartat 3.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b a l’enunciat oficial, en català

A la llet materna també hi ha diferents cèl·lules del sistema immunitari. Completeu la taula següent explicant una funció de cadascuna d’aquestes cèl·lules:

Tipus cel·lularUna funció de cadascuna d’aquestes cèl·lules
Neutròfils
Macròfags
Limfòcits B
Limfòcits Th o col·laboradors
Limfòcits NK (o cèl·lules NK)

Plantejament Cal donar una funció de cada tipus de cèl·lula del sistema immunitari.

  1. Neutròfils: fagociten bacteris i restes cel·lulars; són de les primeres cèl·lules que arriben a un focus d’infecció.

  2. Macròfags: fagociten microorganismes i restes de cèl·lules, i fan de cèl·lules presentadores d’antígens als limfòcits T.

  3. Limfòcits B: quan s’activen es diferencien en cèl·lules plasmàtiques, que produeixen anticossos específics; alguns queden com a cèl·lules de memòria.

  4. Limfòcits Th o col·laboradors: activen altres cèl·lules del sistema immunitari amb les citocines que alliberen; estimulen els limfòcits B perquè proliferin i facin anticossos, i activen els macròfags i els limfòcits T citotòxics.

  5. Limfòcits NK: destrueixen (lisen) cèl·lules infectades per virus i cèl·lules tumorals.

ResultatNeutròfils: fagocitosi de bacteris; macròfags: fagocitosi i presentació d’antígens; limfòcits B: produir anticossos (com a cèl·lules plasmàtiques); limfòcits Th: activar els limfòcits B, els macròfags i altres limfòcits; limfòcits NK: destruir cèl·lules infectades per virus i cèl·lules tumorals.

La pauta oficial dona: Una funció per cèl·lula: neutròfils i macròfags fagociten (els macròfags també presenten antígens); limfòcits B, anticossos; Th, activen altres limfòcits i macròfags; NK, destrueixen cèl·lules infectades o canceroses.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  4. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  5. Biomolècules14 de 15 exàmens
  6. Evolució14 de 15 exàmens
  7. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  8. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.