2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2
3 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema13 de 30
Després dels 30
Vols continuar amb el tema d’immunologia?
Aquests 30 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLlegiu el text següent sobre la sida:
Una de les causes que fan que la sida sigui una malaltia tan difícil de vèncer és, com en el cas de la grip, l’extrema variabilitat del virus responsable, el VIH (virus de la immunodeficiència humana). Hi ha almenys un milió de VIH diferents repartits per tot el món. Els virus d’un mateix tipus poden arribar a mostrar fins a un 20 % de variacions en el seu genoma, i les diferències poden arribar fins al 38 % pel que fa a les proteïnes que formen la coberta del virus (que normalment són les que s’usen per preparar vacunes).
[…]
A més de la seva variabilitat, el VIH compta amb una altra arma poderosa: la capacitat d’infectar una cèl·lula del nostre sistema immunitari (un tipus de glòbul blanc conegut com a limfòcit T-helper) i romandre-hi «latent». És a dir, el VIH es manté en un estat silenciós, sense reproduir-se ni matar la cèl·lula que ha envaït.
Adaptació feta a partir del text de Salvador Macip. Les grans epidèmies modernes
1.a Els virus tenen més variabilitat gràcies a una taxa de mutació molt alta.
Responeu a les preguntes següents:
Per què creieu que el fet que el VIH tingui més variabilitat fa que la sida sigui difícil de vèncer?
Per què seria difícil de vèncer fins i tot si aconseguíssim desenvolupar una vacuna?
[0,6 punts]
1.b La majoria de les vacunes reconeixen les regions exteriors dels virus, que al mateix temps són les més variables. Creieu que una vacuna que reconegués i generés anticossos contra les proteïnes internes del virus (que tenen menys variabilitat) seria més eficient? Justifiqueu la resposta.
[0,4 punts]
2.a Responeu a les qüestions següents, relatives a les infeccions víriques i als limfòcits T-helper (també anomenats T col·laboradors).
Els limfòcits T-helper són clau per a l’estimulació d’altres cèl·lules del sistema immunitari. Esmenteu dues d’aquestes cèl·lules i indiqueu una funció de cadascuna.
| Cèl·lula | Funció |
|---|---|
[0,5 punts]
2.b El SARS-CoV-2 és un altre virus d’RNA que, en aquest cas, genera la malaltia de la covid. Infecta majoritàriament cèl·lules del tracte respiratori, però no les cèl·lules T-helper. Per què pot infectar un tipus de cèl·lules i no d’altres?
[0,5 punts]
3 Feu un esquema del cicle del VIH, des del moment en què entra en contacte amb la cèl·lula hoste fins que s’alliberen les noves partícules víriques. A continuació, expliqueu les diferents etapes del cicle i els components vírics i cel·lulars que hi intervenen.
[1 punt]
Solució d’EducaIA
1.a0,6 punts


Els virus tenen més variabilitat gràcies a una taxa de mutació molt alta.
Responeu a les preguntes següents:
Per què creieu que el fet que el VIH tingui més variabilitat fa que la sida sigui difícil de vèncer?
Per què seria difícil de vèncer fins i tot si aconseguíssim desenvolupar una vacuna?
Plantejament Cal relacionar la variabilitat del virus amb l’especificitat de la resposta immunitària, primer en la infecció i després en la vacunació.
Els anticossos i els limfòcits reconeixen antígens concrets: la resposta immunitària és específica.
Difícil de vèncer: com més variabilitat genètica té el VIH, més probable és que hi hagi alguna variant amb una seqüència o una estructura que el sistema immunitari no reconegui. Aquesta variant pot continuar replicant-se i infectar nous hostes.
Fins i tot amb una vacuna: la vacuna estaria dissenyada contra unes variants concretes del virus; encara que les reconegués totes, amb una taxa de mutació tan alta és molt probable que ja n’hi hagi o que n’apareguin de noves amb antígens diferents, capaces d’evitar les defenses generades per la vacuna.
ResultatCom més variabilitat, més probable és que alguna variant del virus no sigui reconeguda pel sistema immunitari i continuï infectant i replicant-se. Una vacuna es dissenya contra unes variants concretes, i és molt possible que n’hi hagi o n’apareguin de noves que evitin les defenses que ha generat.
La pauta oficial dona: Més variabilitat fa més probable que alguna variant no sigui reconeguda pel sistema immunitari i pugui infectar nous hostes; una vacuna estaria dissenyada contra certes variants, i és molt possible que n’existeixi o n’aparegui una de nova capaç d’evitar les defenses.
1.b0,4 punts


La majoria de les vacunes reconeixen les regions exteriors dels virus, que al mateix temps són les més variables. Creieu que una vacuna que reconegués i generés anticossos contra les proteïnes internes del virus (que tenen menys variabilitat) seria més eficient? Justifiqueu la resposta.
Plantejament Cal valorar l’avantatge de les proteïnes internes (varien menys) davant del problema de la seva posició dins del virus.
Avantatge: com que les proteïnes internes varien poc, una vacuna contra elles serviria per a moltes variants del virus i seria més fàcil de dissenyar.
Problema: els anticossos s’uneixen als antígens que poden tocar. Les proteïnes internes queden tapades per la coberta del virus, de manera que en un virus sencer el sistema immunitari no les pot detectar i els anticossos no s’hi poden unir.
ResultatNo: encara que les proteïnes internes varien menys (i això facilitaria dissenyar la vacuna), són a l’interior del virus, i el sistema immunitari no les pot detectar en el virus sencer; els anticossos no s’hi podrien unir.
La pauta oficial dona: No: tot i que unes regions menys variables facilitarien el disseny de la vacuna, en ser a l’interior del virus el sistema immunitari no les pot detectar.
2.a0,5 punts


Responeu a les qüestions següents, relatives a les infeccions víriques i als limfòcits T-helper (també anomenats T col·laboradors).
Els limfòcits T-helper són clau per a l’estimulació d’altres cèl·lules del sistema immunitari. Esmenteu dues d’aquestes cèl·lules i indiqueu una funció de cadascuna.
| Cèl·lula | Funció |
|---|---|
Plantejament Es demanen dues cèl·lules que els limfòcits T-helper activen (amb les citocines que alliberen) i una funció de cadascuna.
Limfòcits B: activats pels T-helper, es divideixen i es transformen en cèl·lules plasmàtiques, que produeixen anticossos específics contra l’antigen (una part esdevé cèl·lules de memòria).
Limfòcits T citotòxics: destrueixen les cèl·lules infectades, que tenen antígens estranys a la membrana.
També valdrien els macròfags: fagociten els microorganismes i presenten antígens.
ResultatLimfòcits B: es transformen en cèl·lules plasmàtiques que produeixen anticossos. Limfòcits T citotòxics: destrueixen les cèl·lules infectades. (També: macròfags, que fagociten i presenten antígens.)
La pauta oficial dona: Dues de: limfòcits B (presentar antígens, produir anticossos, transformar-se en cèl·lules plasmàtiques o de memòria); macròfags (fagocitosi, presentació d’antígens); limfòcits T citotòxics (destrueixen cèl·lules infectades amb antígens estranys a la membrana).
2.b0,5 punts


El SARS-CoV-2 és un altre virus d’RNA que, en aquest cas, genera la malaltia de la covid. Infecta majoritàriament cèl·lules del tracte respiratori, però no les cèl·lules T-helper. Per què pot infectar un tipus de cèl·lules i no d’altres?
Plantejament Cal explicar de què depèn que un virus pugui entrar en una cèl·lula: la primera fase del cicle, la unió a la cèl·lula hoste.
Per entrar en una cèl·lula, el virus primer s’ha d’unir, amb les proteïnes de la seva superfície, a uns receptors de la membrana plasmàtica de la cèl·lula.
Aquesta unió és específica: cada virus només reconeix uns receptors concrets, i aquests receptors només es troben en determinats tipus de cèl·lules.
Les cèl·lules del tracte respiratori tenen el receptor que reconeix el SARS-CoV-2, i els limfòcits T-helper no en tenen; el VIH, en canvi, reconeix un receptor propi dels T-helper.
ResultatPerquè, per entrar, el virus s’ha d’unir a receptors específics de la membrana plasmàtica, i aquests receptors només són presents en determinats tipus de cèl·lules (les del tracte respiratori, en el cas del SARS-CoV-2).
La pauta oficial dona: Per entrar a les cèl·lules, els virus s’han d’unir primer a receptors de la membrana; aquests receptors són específics i habitualment només es troben en cèl·lules o tipus cel·lulars determinats.
31 punt


Feu un esquema del cicle del VIH, des del moment en què entra en contacte amb la cèl·lula hoste fins que s’alliberen les noves partícules víriques. A continuació, expliqueu les diferents etapes del cicle i els components vírics i cel·lulars que hi intervenen.
Plantejament El VIH és un retrovirus amb embolcall que infecta els limfòcits T-helper: cal esquematitzar i explicar les etapes, des de l’entrada fins a l’alliberament, amb els components que hi participen.
1. Fusió (entrada): les glicoproteïnes de l’embolcall del virus s’uneixen als receptors de la membrana del limfòcit T-helper, i l’embolcall lipídic es fusiona amb la membrana plasmàtica. La càpsida, amb dues molècules d’RNA víric i els enzims del virus, entra al citoplasma.
2. Retrotranscripció: la transcriptasa inversa (retrotranscriptasa) del virus copia l’RNA víric en DNA; primer en fa una cadena i després la complementària, i en resulta un DNA víric de doble cadena.
3. Integració: el DNA víric entra al nucli i l’enzim integrasa del virus l’insereix en el DNA d’un cromosoma de la cèl·lula hoste (provirus). En aquest estat el virus pot quedar latent.
4. Transcripció (síntesi d’RNA víric): la RNA polimerasa de la cèl·lula transcriu el DNA víric i en fa moltes còpies d’RNA víric, que surten al citoplasma.
5. Traducció: els ribosomes de la cèl·lula tradueixen aquests RNA i fabriquen les proteïnes víriques (de la càpsida, de l’embolcall i els enzims).
6. Assemblatge (acoblament): les proteïnes víriques s’uneixen a l’RNA víric i formen noves partícules víriques, a prop de la membrana plasmàtica, on s’han col·locat les glicoproteïnes de l’embolcall.
7. Alliberament: les noves partícules surten de la cèl·lula per gemmació i s’emporten un tros de membrana plasmàtica, que serà el seu embolcall.
ResultatEsquema en set etapes: 1, fusió de l’embolcall amb la membrana del limfòcit T-helper i entrada; 2, retrotranscripció de l’RNA a DNA per la transcriptasa inversa; 3, integració del DNA víric al cromosoma per la integrasa; 4, transcripció a RNA víric; 5, traducció a proteïnes víriques als ribosomes; 6, assemblatge de proteïnes i RNA víric; 7, alliberament de les noves partícules per gemmació.
La pauta oficial dona: Etapes (cadascuna esmentada, representada i explicada amb els seus components): 1, fusió de l’embolcall lipídic amb la membrana plasmàtica; 2, retrotranscripció de l’RNA a DNA per la transcriptasa inversa; 3, integració del DNA víric al DNA de la cèl·lula per la integrasa; 4, síntesi d’RNA víric per transcripció; 5, traducció a proteïnes víriques; 6, assemblatge de proteïnes i RNA víric; 7, alliberament de les noves partícules.

Algun apartat no t’ha sortit?
ImmunologiaResposta immunitàriaVacunes i sèrumsAlteracions del sistema immunitariLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’immunologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat