Vacuna RTS,S contra la malària i Plasmodium

Exercici 6 · PAU 2024, extraordinària, sèrie 3 · 2 punts

ImmunologiaCoincideix amb la pauta

També a Microbiologia, Tècniques d’observació, La cèl·lula

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 6

2 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema18 de 30

Després dels 30

Vols continuar amb el tema d’immunologia?

Aquests 30 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

El 6 d’octubre de 2021, després de dècades de recerca, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va aprovar la primera vacuna contra la malària, anomenada RTS,S. La malària és causada pel paràsit Plasmodium falciparum i és responsable d’unes 400 000 morts anuals. Plasmodium falciparum s’encomana a través de la picada de mosquits del gènere Anopheles i passa per diverses fases durant el seu cicle vital. La vacuna va dirigida contra la fase anomenada esporozoït, que és la forma que adopta el paràsit quan penetra a la sang d’un ésser humà.

1.a Observeu la fotografia següent d’un microscopi òptic i el dibuix de l’esporozoït de Plasmodium falciparum, i responeu a les qüestions que hi ha a continuació:

La llargària real de l’esporozoït són 15 micròmetres. Quants augments té la fotografia del microscopi òptic? Indiqueu els càlculs que heu fet.

[0,5 punts]

1.b En observar la fotografia, un alumne diu: «Per la seva forma allargada es pot deduir que el bacteri causant de la malària és un bacil.» A partir de la informació del dibuix, argumenteu si aquesta afirmació és correcta o no.

[0,5 punts]

2 La vacuna RTS,S es fabrica en llevats modificats genèticament perquè sintetitzin en el seu interior dues proteïnes: proteïnes RTS i proteïnes S aïllades.

Les proteïnes RTS tenen tres segments de diferents orígens:

— El segment R és la part antigènica d’una proteïna de l’esporozoït de Plasmodium falciparum.

— El segment T és una altra part de la proteïna de l’esporozoït que permet que s’hi uneixin els limfòcits Th.

— El segment S és la mateixa proteïna S (un antigen del virus de l’hepatitis B) enganxada als altres dos segments.

D’altra banda, les proteïnes S aïllades s’acoblen espontàniament dins del llevat i formen partícules buides del virus de l’hepatitis B. Aquestes partícules serveixen perquè s’hi integrin proteïnes RTS gràcies al seu segment S. Així es formen les partícules RTS,S que constitueixen la vacuna contra la malària.

A partir d’aquesta informació, expliqueu el procés immunològic que es produirà en els vacunats, des del moment de la injecció de la vacuna, per a conferir-los immunitat contra la malària.

[1 punt]

Dibuix de l’esporozoït de Plasmodium falciparum: una cèl·lula allargada, amb un extrem arrodonit i l’altre afuat. A dins s’hi veuen un nucli gran i ovalat envoltat per una membrana amb grànuls, un reticle de túbuls amb grànuls al costat del nucli, un conjunt de sàculs corbats apilats, un mitocondri amb crestes, diversos grànuls foscos rodons i, a l’extrem afuat, uns orgànuls allargats i foscos. La fotografia de microscopi òptic que l’acompanya a l’examen (l’esporozoït entre glòbuls vermells) no es reprodueix aquí.
Esquema de la vacuna RTS,S. Una proteïna de superfície de l’esporozoït de Plasmodium falciparum, de l’extrem NH₂ al COOH, té una part que és diana dels anticossos (antígens) i una altra amb seqüències que reconeixen els limfòcits Th. La proteïna RTS, fabricada en llevats, uneix el segment R (diana dels anticossos), el segment T (reconegut pels limfòcits Th) i el segment S (proteïna de superfície del virus de l’hepatitis B). També es fabrica proteïna S sola. A l’interior del llevat, les proteïnes S s’acoblen i formen partícules que també inclouen proteïnes RTS; aquestes partícules RTS,S s’aïllen i s’injecten com a vacuna.Esquema de la vacuna RTS,S. Una proteïna de superfície de l’esporozoït de Plasmodium falciparum, de l’extrem NH₂ al COOH, té una part que és diana dels anticossos (antígens) i una altra amb seqüències que reconeixen els limfòcits Th. La proteïna RTS, fabricada en llevats, uneix el segment R (diana dels anticossos), el segment T (reconegut pels limfòcits Th) i el segment S (proteïna de superfície del virus de l’hepatitis B). També es fabrica proteïna S sola. A l’interior del llevat, les proteïnes S s’acoblen i formen partícules que també inclouen proteïnes RTS; aquestes partícules RTS,S s’aïllen i s’injecten com a vacuna.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.a 0,5 punts1.b 0,5 punts2 1 punt

1.a0,5 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Observeu la fotografia següent d’un microscopi òptic i el dibuix de l’esporozoït de Plasmodium falciparum, i responeu a les qüestions que hi ha a continuació:

La llargària real de l’esporozoït són 15 micròmetres. Quants augments té la fotografia del microscopi òptic? Indiqueu els càlculs que heu fet.

Plantejament Els augments són el quocient entre la mida a la fotografia (mida aparent) i la mida real. Cal mesurar amb un regle la llargària de l’esporozoït a la fotografia i passar les dues mides a la mateixa unitat.

  1. Mesurem amb un regle la llargària de l’esporozoït a la fotografia de l’examen imprès, d’un extrem a l’altre seguint la cèl·lula: uns 2,2 cm2{,}2\ \mathrm{cm}.

  2. Passem la mida aparent a micròmetres (1 cm=104 μm1\ \mathrm{cm}=10^4\ \mathrm{\mu m}):

    2,2 cm=2,2⋅104 μm=22 000 μm2{,}2\ \mathrm{cm}=2{,}2\cdot 10^4\ \mathrm{\mu m}=22\,000\ \mathrm{\mu m}
  3. Augments: mida aparent dividida per la mida real:

    augments=22 000 μm15 μm≈1 470\text{augments}=\frac{22\,000\ \mathrm{\mu m}}{15\ \mathrm{\mu m}}\approx 1\,470
  4. Els augments no tenen unitat. Com que la mesura amb el regle depèn de la impressió i de com es prengui, qualsevol resultat proper és correcte si el càlcul està ben fet: amb 2 cm2\ \mathrm{cm}, per exemple, surten 20 00015≈1 333\frac{20\,000}{15}\approx 1\,333 augments.

ResultatAmb una mida aparent d’uns 2,2 cm2{,}2\ \mathrm{cm}, la fotografia té uns 1 4701\,470 augments (22 000 μm15 μm\frac{22\,000\ \mathrm{\mu m}}{15\ \mathrm{\mu m}}).

La pauta oficial dona: Mida aparent de 22 a 2,2 cm2{,}2\ \mathrm{cm}; 2 cm15 μm⋅104 μm1 cm=1 333\frac{2\ \mathrm{cm}}{15\ \mathrm{\mu m}}\cdot\frac{10^4\ \mathrm{\mu m}}{1\ \mathrm{cm}}=1\,333 augments (vàlid entre 1 3001\,300 i 1 9001\,900).

1.b0,5 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

En observar la fotografia, un alumne diu: «Per la seva forma allargada es pot deduir que el bacteri causant de la malària és un bacil.» A partir de la informació del dibuix, argumenteu si aquesta afirmació és correcta o no.

Plantejament La forma allargada no basta per dir que és un bacil: cal mirar al dibuix quina organització cel·lular té, procariota o eucariota.

  1. L’afirmació no és correcta: l’esporozoït no és un bacteri i, per tant, tampoc no és un bacil (un bacil és un bacteri amb forma de bastó).

  2. És una cèl·lula eucariota (un protozou): al dibuix es veuen un nucli envoltat per un embolcall nuclear, un reticle endoplasmàtic rugós (túbuls amb ribosomes), un aparell de Golgi (sàculs apilats) i un mitocondri amb crestes.

  3. Cap d’aquests orgànuls existeix en els procariotes, que no tenen nucli ni orgànuls envoltats de membrana.

  4. També es pot argumentar amb la mida: l’esporozoït fa 15 μm15\ \mathrm{\mu m} i a la foto és tan llarg com un glòbul vermell o més, una mida gran per a un bacteri (encara que n’hi ha de més grans).

ResultatNo és correcta: no és un bacteri (ni, per tant, un bacil), sinó una cèl·lula eucariota (un protozou), perquè el dibuix mostra nucli, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi i mitocondri, que els procariotes no tenen.

La pauta oficial dona: No és un bacteri (procariota); és un eucariota (protozou); prova del dibuix: nucli, mitocondri, aparell de Golgi o reticle endoplasmàtic rugós (o la mida).

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

La vacuna RTS,S es fabrica en llevats modificats genèticament perquè sintetitzin en el seu interior dues proteïnes: proteïnes RTS i proteïnes S aïllades.

Les proteïnes RTS tenen tres segments de diferents orígens:

— El segment R és la part antigènica d’una proteïna de l’esporozoït de Plasmodium falciparum.

— El segment T és una altra part de la proteïna de l’esporozoït que permet que s’hi uneixin els limfòcits Th.

— El segment S és la mateixa proteïna S (un antigen del virus de l’hepatitis B) enganxada als altres dos segments.

D’altra banda, les proteïnes S aïllades s’acoblen espontàniament dins del llevat i formen partícules buides del virus de l’hepatitis B. Aquestes partícules serveixen perquè s’hi integrin proteïnes RTS gràcies al seu segment S. Així es formen les partícules RTS,S que constitueixen la vacuna contra la malària.

A partir d’aquesta informació, expliqueu el procés immunològic que es produirà en els vacunats, des del moment de la injecció de la vacuna, per a conferir-los immunitat contra la malària.

Plantejament Cal explicar la resposta immunitària específica que desencadena l’antigen R de la vacuna: presentació de l’antigen, activació dels limfòcits Th i B, producció d’anticossos i formació de memòria.

  1. Les partícules RTS,S injectades són captades (fagocitades) per cèl·lules presentadores d’antigen (macròfags o cèl·lules dendrítiques).

  2. Aquestes cèl·lules digereixen la proteïna RTS i presenten fragments a la seva superfície units a molècules del complex principal d’histocompatibilitat de classe II (MHC II).

  3. Els limfòcits Th específics reconeixen aquests fragments (el segment T de la proteïna RTS és el que permet que s’hi uneixin), s’activen i es multipliquen (expansió clonal).

  4. Els limfòcits Th activats, per contacte i amb molècules senyal (interleucines o citocines), activen els limfòcits B específics de l’antigen R, que l’han reconegut amb els seus anticossos de membrana.

  5. Els limfòcits B activats es multipliquen (expansió clonal) i es diferencien en cèl·lules plasmàtiques, que segreguen anticossos específics contra l’antigen R de l’esporozoït.

  6. Una part dels limfòcits B (i també dels T) es converteix en cèl·lules de memòria, que porten la informació per fabricar aquests anticossos i duren molt de temps a l’organisme.

  7. Si més endavant un mosquit Anopheles hi introdueix esporozoïts de Plasmodium falciparum, les cèl·lules de memòria responen ràpidament, es formen moltes cèl·lules plasmàtiques i els anticossos contra la proteïna R de la superfície de l’esporozoït impedeixen que la infecció prosperi. És una immunitat activa i artificial.

ResultatLes cèl·lules presentadores d’antigen capten la vacuna i presenten l’antigen R amb l’MHC II; els limfòcits Th s’hi uneixen (pel segment T), s’activen i activen els limfòcits B específics; aquests fan una expansió clonal i donen cèl·lules plasmàtiques, que fabriquen anticossos contra R, i cèl·lules de memòria, que davant d’una infecció real per esporozoïts responen de pressa i la frenen.

La pauta oficial dona: CPA que capten l’antigen; presentació amb MHC II; contacte i activació dels Th, expansió clonal; activació dels B específics, expansió clonal; cèl·lules plasmàtiques i de memòria; context de la malària i de l’antigen R.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’immunologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Tècniques d’observació· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. La cèl·lula· aquest exercici8 de 15 exàmens
  5. Metabolisme15 de 15 exàmens
  6. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Evolució14 de 15 exàmens
  9. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  10. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  11. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.