Física, PAU 2026 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 5) resolt

L’examen de juny (sèrie 5) de Física de la PAU de Catalunya del 2026, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. Als exercicis 1 i 3 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins dels exercicis 1 i 3 va a part, ratllat.

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Camp gravitatori
Enunciat oficial

Exercici 1. Camps gravitatoris

[2,5 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

La nau espacial Hera (mH=1 130 kgm_H=1\,130\,\mathrm{kg}) ha d’arribar a un sistema d’asteroides per a recollir-ne informació. Per aconseguir-ho, el 2025 va passar a prop de Mart i en va aprofitar la gravetat per a accelerar.

1.1. En un punt de la trajectòria, Hera va passar a una distància de 5 000 km5\,000\,\mathrm{km} de la superfície de Mart. Calculeu en aquest punt la intensitat del camp gravitatori generat per Mart i la força gravitatòria exercida per Mart sobre Hera. Feu un esquema que representi Mart i Hera, i dibuixeu la força que Mart exerceix sobre Hera. [1,25 punts]

1.2. Hera descriu una trajectòria el·líptica al voltant del Sol amb un període de 2 anys i 274 dies. Sabent que el període de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol és de 365 dies, calculeu el semieix major de l’òrbita el·líptica d’Hera. Sabent que el periheli de l’òrbita d’Hera es troba a 1,49×108 km1{,}49\times10^{8}\,\mathrm{km}, a quina distància del Sol es troba l’afeli? Calculeu el quocient entre la velocitat d’Hera al periheli i a l’afeli. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de Mart: MM=6,42×1023 kgM_M=6{,}42\times10^{23}\,\mathrm{kg}. Radi de Mart: RM=3,39×103 kmR_M=3{,}39\times10^{3}\,\mathrm{km}. Semieix major Sol-Terra: aST=1,50×108 kma_{ST}=1{,}50\times10^{8}\,\mathrm{km}. Tercera llei de Kepler: T2a3=constant\frac{T^2}{a^3}=\text{constant}, on aa és el semieix major de l’òrbita.

OPCIÓ B

La sonda Mars Global Surveyor de la NASA es va llançar l’any 1996 i va acabar la missió l’any 2006. Aquesta missió va permetre elaborar un primer mapa de la superfície de Mart. La seva òrbita al voltant de Mart era estacionària, és a dir, era una òrbita circular amb un període igual a la duració d’un dia marcià.

1.1. Determineu l’altura a què es trobava la sonda per sobre de la superfície de Mart. Quina és la intensitat del camp gravitatori creat per Mart a aquesta altura? [1,25 punts]

1.2. Una segona sonda, la Mars Reconnaissance Orbiter, està ampliant l’estudi de la superfície de Mart des del 2006. Aquesta sonda segueix una òrbita el·líptica al voltant del planeta a una altura sobre la superfície de Mart de 255 km255\,\mathrm{km} al periastre i de 320 km320\,\mathrm{km} a l’apoastre. Determineu el semieix de l’òrbita a=ra+rp2a=\frac{r_a+r_p}{2} i el període de la sonda. Tenint en compte que l’energia mecànica d’una òrbita el·líptica és Em=−GM⋅m2aE_m=-G\frac{M\cdot m}{2a} i que la massa de la sonda és de 1 187 kg1\,187\,\mathrm{kg}, trobeu la velocitat al periastre i el mòdul del seu moment angular. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de Mart: MM=6,42×1023 kgM_M=6{,}42\times10^{23}\,\mathrm{kg}. Radi de Mart: RM=3,39×103 kmR_M=3{,}39\times10^{3}\,\mathrm{km}. Dia marcià: 24 h 37 min24\,\mathrm{h}\ 37\,\mathrm{min}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

1.11,25 punts

Plantejament Es demanen la intensitat del camp gravitatori de Mart i la força sobre Hera a 5 000 km5\,000\,\mathrm{km} de la superfície, i un esquema amb la força. La distància que entra a la llei de la gravitació és la que hi ha fins al centre de Mart.

  1. Distància d’Hera al centre de Mart:

    rr=RM+h{}= R_M+h=3,39×106{}= 3{,}39\times10^{6}+5,00×106{}+5{,}00\times10^{6}=8,39×106 m{}= 8{,}39\times10^{6}\,\mathrm{m}
  2. Intensitat del camp gravitatori, la força per unitat de massa:

    gg=GMMr2{}= G\frac{M_M}{r^2}=6,67×10−11⋅6,42×1023(8,39×106)2{}= 6{,}67\times10^{-11}\cdot\frac{6{,}42\times10^{23}}{(8{,}39\times10^{6})^2}=0,6083 N kg−1{}= 0{,}6083\,\mathrm{N\,kg^{-1}}
  3. Força sobre Hera:

    F=mHg=1 130⋅0,6083=687 NF=m_Hg=1\,130\cdot0{,}6083=687\,\mathrm{N}
  4. La força és atractiva: va d’Hera cap al centre de Mart, al llarg de la recta que els uneix (figura). Amb u⃗r\vec u_r, el vector unitari de Mart cap a Hera:

    F⃗=−GMMmHr2 u⃗r\vec F=-G\frac{M_Mm_H}{r^2}\,\vec u_r

Resultatg=0,608 N kg−1g=0{,}608\,\mathrm{N\,kg^{-1}} (o m s−2\mathrm{m\,s^{-2}}); F=687 NF=687\,\mathrm{N}, dirigida d’Hera cap al centre de Mart.

La pauta oficial dona: g = 0,608 m/s²; F = 687 N

Mart, de massa MM, i la nau Hera, de massa mH, a la dreta, a una distància r = RM + h = 8,39 × 10⁶ m del centre de Mart. Sobre Hera, la força F apunta cap al centre de Mart, al llarg de la recta que els uneix.

1.21,25 punts

Plantejament Es demanen el semieix major de l’òrbita d’Hera (amb la tercera llei de Kepler, comparant amb la Terra), la distància de l’afeli al Sol i el quocient entre les velocitats al periheli i a l’afeli (per conservació del moment angular).

  1. Període d’Hera en dies:

    TH=2⋅365+274=1 004 diesT_H=2\cdot365+274=1\,004\,\text{dies}
  2. Hera i la Terra giren al voltant del Sol: T2/a3T^2/a^3 és el mateix per a totes dues. Amb TT=365T_T=365 dies i aST=1,50×1011 ma_{ST}=1{,}50\times10^{11}\,\mathrm{m}:

    TH2aH3\frac{T_H^2}{a_H^3}=TT2aST3{}= \frac{T_T^2}{a_{ST}^3}⇒aH{}\Rightarrow a_H=aST(THTT)2/3{}= a_{ST}\left(\frac{T_H}{T_T}\right)^{2/3}=1,50×1011(1 004365)2/3{}= 1{,}50\times10^{11}\left(\frac{1\,004}{365}\right)^{2/3}=2,9448×1011 m{}= 2{,}9448\times10^{11}\,\mathrm{m}
  3. El semieix major és la mitjana de les distàncies al Sol del periheli i de l’afeli:

    aHa_H=rp+ra2{}= \frac{r_p+r_a}{2}⇒ra{}\Rightarrow r_a=2aH−rp{}= 2a_H-r_p=2⋅2,9448×1011{}= 2\cdot2{,}9448\times10^{11}−1,49×1011{}-1{,}49\times10^{11}=4,40×1011 m{}= 4{,}40\times10^{11}\,\mathrm{m}
  4. Al periheli i a l’afeli el radi vector i la velocitat són perpendiculars, i el moment angular es conserva (la força del Sol és central):

    mHrpvpm_Hr_pv_p=mHrava{}= m_Hr_av_a⇒vpva{}\Rightarrow \frac{v_p}{v_a}=rarp{}= \frac{r_a}{r_p}=4,40×10111,49×1011{}= \frac{4{,}40\times10^{11}}{1{,}49\times10^{11}}=2,95{}= 2{,}95

ResultataH=2,94×1011 ma_H=2{,}94\times10^{11}\,\mathrm{m}; ra=4,40×1011 mr_a=4{,}40\times10^{11}\,\mathrm{m}; vp/va=2,95v_p/v_a=2{,}95: al periheli Hera va gairebé tres vegades més de pressa que a l’afeli.

La pauta oficial dona: a_H = 2,94 × 10¹¹ m; r_a = 4,40 × 10¹¹ m; v_p/v_a = 2,95

Opció B

1.11,25 punts

Plantejament Es demanen l’altura de l’òrbita estacionària, el període de la qual és un dia marcià, i la intensitat del camp gravitatori de Mart a aquesta altura.

  1. Període: un dia marcià en segons.

    T=24⋅3 600+37⋅60=88 620 sT=24\cdot3\,600+37\cdot60=88\,620\,\mathrm{s}
  2. La gravetat de Mart fa de força centrípeta de la sonda, de massa mm; n’aïllem el radi de l’òrbita (és la tercera llei de Kepler):

    GMMmr2G\frac{M_Mm}{r^2}=m(2πT)2r{}= m\left(\frac{2\pi}{T}\right)^2r⇒r=GMMT24π23{}\Rightarrow r=\sqrt[3]{\frac{GM_MT^2}{4\pi^2}}
  3. Substituïm:

    rr=6,67×10−11⋅6,42×1023⋅88 62024π23{}= \sqrt[3]{\frac{6{,}67\times10^{-11}\cdot6{,}42\times10^{23}\cdot88\,620^2}{4\pi^2}}=2,042×107 m{}= 2{,}042\times10^{7}\,\mathrm{m}
  4. Altura sobre la superfície:

    hh=r−RM{}= r-R_M=2,042×107{}= 2{,}042\times10^{7}−3,39×106{}-3{,}39\times10^{6}=1,70×107 m{}= 1{,}70\times10^{7}\,\mathrm{m}
  5. Intensitat del camp a aquesta distància del centre de Mart:

    gg=GMMr2{}= G\frac{M_M}{r^2}=6,67×10−11⋅6,42×1023(2,042×107)2{}= 6{,}67\times10^{-11}\cdot\frac{6{,}42\times10^{23}}{(2{,}042\times10^{7})^2}=0,103 N kg−1{}= 0{,}103\,\mathrm{N\,kg^{-1}}

Resultath=1,70×107 mh=1{,}70\times10^{7}\,\mathrm{m} (radi de l’òrbita, r=2,04×107 mr=2{,}04\times10^{7}\,\mathrm{m}); g=0,103 N kg−1g=0{,}103\,\mathrm{N\,kg^{-1}}.

La pauta oficial dona: r = 2,04 × 10⁷ m; h = 1,70 × 10⁷ m; g = 0,103 m/s²

1.21,25 punts

Plantejament Es demanen el semieix major i el període de l’òrbita el·líptica de la segona sonda i, amb l’energia mecànica que dona l’enunciat, la velocitat al periastre i el mòdul del moment angular.

  1. Distàncies al centre de Mart al periastre i a l’apoastre, i semieix major:

    rp=3 390+255=3 645 kmr_p=3\,390+255=3\,645\,\mathrm{km}ra=3 390+320=3 710 kmr_a=3\,390+320=3\,710\,\mathrm{km}aa=ra+rp2{}= \frac{r_a+r_p}{2}=3 677,5 km{}= 3\,677{,}5\,\mathrm{km}=3,68×106 m{}= 3{,}68\times10^{6}\,\mathrm{m}
  2. Tercera llei de Kepler, amb el semieix major sense arrodonir:

    TT=2πa3GMM{}= 2\pi\sqrt{\frac{a^3}{GM_M}}=2π(3,6775×106)36,67×10−11⋅6,42×1023{}= 2\pi\sqrt{\frac{(3{,}6775\times10^{6})^3}{6{,}67\times10^{-11}\cdot6{,}42\times10^{23}}}=6,77×103 s{}= 6{,}77\times10^{3}\,\mathrm{s}
  3. Al periastre, l’energia cinètica més la potencial és l’energia mecànica de l’òrbita; la massa mm de la sonda se simplifica:

    12mvp2−GMMmrp\frac12mv_p^2-G\frac{M_Mm}{r_p}=−GMMm2a{}= -G\frac{M_Mm}{2a}⇒vp{}\Rightarrow v_p=GMM(2rp−1a){}= \sqrt{GM_M\left(\frac{2}{r_p}-\frac1a\right)}
  4. Substituïm:

    vpv_p=6,67×10−11⋅6,42×1023(23,645×106−13,6775×106){}= \sqrt{6{,}67\times10^{-11}\cdot6{,}42\times10^{23}\left(\frac{2}{3{,}645\times10^{6}}-\frac{1}{3{,}6775\times10^{6}}\right)}=3,443×103 m s−1{}= 3{,}443\times10^{3}\,\mathrm{m\,s^{-1}}
  5. Al periastre el radi vector i la velocitat són perpendiculars, de manera que el mòdul del moment angular és:

    LL=m rpvp{}= m\,r_pv_p=1 187⋅3,645×106⋅3,443×103{}= 1\,187\cdot3{,}645\times10^{6}\cdot3{,}443\times10^{3}=1,49×1013 kg m2 s−1{}= 1{,}49\times10^{13}\,\mathrm{kg\,m^{2}\,s^{-1}}

Resultata=3,68×106 ma=3{,}68\times10^{6}\,\mathrm{m}; T=6,77×103 sT=6{,}77\times10^{3}\,\mathrm{s}; vp=3,44×103 m s−1v_p=3{,}44\times10^{3}\,\mathrm{m\,s^{-1}}; L=1,49×1013 kg m2 s−1L=1{,}49\times10^{13}\,\mathrm{kg\,m^{2}\,s^{-1}}.

La pauta oficial dona: a = 3,68 × 10⁶ m; T = 6,78 × 10³ s; v_p = 3,44 × 10³ m/s; L = 1,49 × 10¹³ kg m²/s

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Camp magnètic, Camp elèctric
Enunciat oficial

Exercici 2. Camps electromagnètics

[2,5 punts en total]

La figura mostra l’esquema d’un espectròmetre de masses. Hi tenim un ió de clor (Cl+\mathrm{Cl^+}) que surt de la font d’ions cap al selector de velocitats. En el selector de velocitats hi ha un camp elèctric generat per les plaques carregades i un camp magnètic extern B1B_1, en sentit cap enfora del paper.

2.1. Volem que els ions surtin del selector de velocitats a una velocitat de 4,00×104 m s−14{,}00\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Dibuixeu el diagrama de les forces que actuen sobre l’ió Cl+\mathrm{Cl^+} dins el selector de velocitats. Si el voltatge aplicat a les plaques, que estan separades a una distància de 20,0 mm20{,}0\,\mathrm{mm}, és de 500 V500\,\mathrm{V}, quin valor ha de tenir el mòdul del camp magnètic B1B_1 perquè els ions surtin a la velocitat desitjada? [1,25 punts]

2.2. Posteriorment, els ions entren per una escletxa en una zona on només hi ha un camp magnètic B2B_2, de mòdul 0,30 T0{,}30\,\mathrm{T}, en sentit enfora del paper. A quina distància dd de l’escletxa impactarà l’ió Cl+\mathrm{Cl^+}? Calculeu també quin serà l’increment de l’energia cinètica de l’ió des que surt del selector de velocitats fins que impacta a la placa. [1,25 punts]

Dades: ∣e∣=1,602×10−19 C|e|=1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}. Massa de l’ió de clor: Cl+=5,81×10−26 kg\mathrm{Cl^+}=5{,}81\times10^{-26}\,\mathrm{kg}.

Espectròmetre de masses. A l’esquerra, el selector de velocitats: dues plaques horitzontals, la de dalt amb càrregues negatives i la de baix amb positives, i entre elles el camp B1 sortint del paper. L’ió positiu surt cap a la dreta amb velocitat v per una escletxa d’una placa vertical. A la dreta, una zona amb el camp B2 sortint del paper, on l’ió descriu mitja circumferència cap avall i xoca amb la placa vertical a una distància d per sota de l’escletxa.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.11,25 punts

Plantejament Es demanen el diagrama de forces sobre l’ió dins el selector i el camp B1B_1 que deixa passar sense desviar-se els ions de 4,00×104 m s−14{,}00\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. A la figura la placa de dalt és negativa i la de baix, positiva.

  1. Força elèctrica: el camp va de la placa positiva (a baix) a la negativa (a dalt) i la càrrega de l’ió és positiva, de manera que la força elèctrica apunta cap amunt, en el sentit del camp.

    F⃗E=qE⃗\vec F_E=q\vec E
  2. Força magnètica: amb v⃗\vec v cap a la dreta i B⃗1\vec B_1 sortint del paper, la regla de la mà dreta dona v⃗×B⃗1\vec v\times\vec B_1 cap avall; com que q>0q>0, la força magnètica apunta cap avall (figura).

    F⃗B=q v⃗×B⃗1\vec F_B=q\,\vec v\times\vec B_1
  3. Camp elèctric entre les plaques:

    EE=ΔVd=50020,0×10−3{}= \frac{\Delta V}{d}=\frac{500}{20{,}0\times10^{-3}}=2,50×104 V m−1{}= 2{,}50\times10^{4}\,\mathrm{V\,m^{-1}}
  4. L’ió surt sense desviar-se si les dues forces es compensen; com que v⃗⊥B⃗1\vec v\perp\vec B_1, FB=qvB1F_B=qvB_1:

    qEqE=qvB1{}= qvB_1⇒B1{}\Rightarrow B_1=Ev{}= \frac Ev=2,50×1044,00×104{}= \frac{2{,}50\times10^{4}}{4{,}00\times10^{4}}=0,625 T{}= 0{,}625\,\mathrm{T}

ResultatF⃗E\vec F_E cap amunt i F⃗B\vec F_B cap avall, del mateix mòdul. E=2,50×104 V m−1E=2{,}50\times10^{4}\,\mathrm{V\,m^{-1}}; B1=0,625 TB_1=0{,}625\,\mathrm{T}.

La pauta oficial dona: E = 2,50 × 10⁴ V; B = 0,625 T

L’ió positiu entre les plaques del selector, la de dalt negativa i la de baix positiva, amb B1 sortint del paper. El camp E apunta cap amunt. Sobre l’ió: la força elèctrica FE = qE cap amunt i la força magnètica FB = q v × B1 cap avall, del mateix mòdul; la velocitat v va cap a la dreta.

2.21,25 punts

Plantejament Es demana a quina distància de l’escletxa impacta l’ió i quant canvia la seva energia cinètica. A la zona on només hi ha B2B_2 la força magnètica és perpendicular a la velocitat: l’ió descriu mitja circumferència i xoca a una distància igual al diàmetre.

  1. La força magnètica fa de força centrípeta (v⃗⊥B⃗2\vec v\perp\vec B_2):

    qvB2=mv2r  ⇒  r=mvqB2qvB_2=m\frac{v^2}{r}\;\Rightarrow\;r=\frac{mv}{qB_2}
  2. Substituïm; la càrrega de l’ió és q=+∣e∣q=+|e|:

    rr=5,81×10−26⋅4,00×1041,602×10−19⋅0,30{}= \frac{5{,}81\times10^{-26}\cdot4{,}00\times10^{4}}{1{,}602\times10^{-19}\cdot0{,}30}=4,836×10−2 m{}= 4{,}836\times10^{-2}\,\mathrm{m}
  3. L’ió recorre mitja volta, cap avall com a la figura, abans de xocar amb la placa:

    dd=2r=2⋅4,836×10−2{}= 2r=2\cdot4{,}836\times10^{-2}=9,67×10−2 m{}= 9{,}67\times10^{-2}\,\mathrm{m}
  4. La força magnètica és sempre perpendicular a la velocitat: no fa treball, el mòdul de la velocitat no canvia i l’energia cinètica tampoc.

    WB=0  ⇒  ΔEc=0W_B=0\;\Rightarrow\;\Delta E_c=0

Resultatd=2r=9,67×10−2 md=2r=9{,}67\times10^{-2}\,\mathrm{m} (uns 9,7 cm9{,}7\,\mathrm{cm}); ΔEc=0\Delta E_c=0.

La pauta oficial dona: r = 4,83 × 10⁻² m; d = 9,67 × 10⁻² m; ΔE_c = 0

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Ones i so, Moviment harmònic simple, Òptica
Enunciat oficial

Exercici 3. Vibracions i ones

[2,5 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

Un raspall de dents elèctric es pot fer servir com un oscil·lador harmònic per a generar ones estacionàries en una corda. L’eix oscil·lador del raspall vibra amb una freqüència de 357 Hz357\,\mathrm{Hz}. Si lliguem una corda elàstica a l’eix oscil·lador, engeguem el raspall i anem deixant anar corda i jugant amb la tensió que fem amb la mà, anirem observant diferents harmònics.

[Fotografia: una corda elàstica, subjectada amb la mà per un extrem i lligada per l’altre a l’eix del raspall de dents, muntat en un suport. La corda vibra i forma quatre fusos iguals: queda quieta als dos extrems i en tres llocs intermedis.]

3.1. Quin harmònic hi ha representat a la imatge de dalt? Per a l’harmònic representat, calculeu la longitud d’ona i la velocitat de propagació. Indiqueu en quina posició es troben els nodes i els ventres si la separació entre el primer i l’últim node és de 36,0 cm36{,}0\,\mathrm{cm}. [1,25 punts]

3.2. L’eix del raspall de dents oscil·la lateralment amb un moviment harmònic simple. Tenint en compte que l’amplitud del moviment és de 0,50 mm0{,}50\,\mathrm{mm} i el moviment comença quan l’eix metàl·lic es troba en el punt de màxim desplaçament, escriviu l’equació de la posició de l’eix metàl·lic del raspall de dents. Representeu gràficament en la quadrícula de sota un període complet del moviment. [1,25 punts]

OPCIÓ B

La fibra òptica ens permet disposar de comunicació per Internet d’alta velocitat a casa. La fibra òptica consisteix en un filament flexible de secció circular a través del qual es transmeten polsos de llum, que es transmeten a còpia de reflectir-se a les parets internes del filament. Un raig de llum, de longitud d’ona en el buit λ0=650 nm\lambda_0=650\,\mathrm{nm}, incideix des de l’aire sobre l’extrem d’una fibra òptica i forma un angle φ\varphi amb l’eix de la fibra (vegeu la figura). L’índex de refracció dins la fibra és n1=1,48n_1=1{,}48.

3.1. Quina és la freqüència de la llum incident? Calculeu la velocitat de propagació de la llum dins de la fibra òptica. Calculeu també la longitud d’ona de la llum dins la fibra òptica. [1,25 punts]

3.2. La fibra està recoberta d’un material que té un índex de refracció n2=1,44n_2=1{,}44. Calculeu quin valor ha de tenir l’angle límit θL\theta_L perquè es produeixi una reflexió total interna al punt PP. Quin és el valor de l’angle φ\varphi en aquest cas? [1,25 punts]

Dades: c=3,00×108 m s−1c=3{,}00\times10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. naire=1,00n_{\text{aire}}=1{,}00.

Opció B. Tall de la fibra: el nucli, d’índex n1, entre dues capes de recobriment, d’índex n2. Un raig arriba des de l’aire a l’extrem de la fibra formant un angle φ amb l’eix (línia discontínua), es refracta i arriba a la paret inferior al punt P, on forma l’angle θL amb la normal (vertical).

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

3.11,25 punts

Plantejament Es demana quin harmònic mostra la imatge, la seva longitud d’ona i la seva velocitat de propagació, i la posició dels nodes i els ventres. La corda està subjectada pels dos extrems, la mà i l’eix del raspall, que són nodes.

  1. A la imatge hi ha quatre fusos: cinc nodes (els dos extrems i els tres punts intermedis que no es mouen) i quatre ventres. Amb un node a cada extrem, l’harmònic nn té nn ventres: és el quart harmònic.

    n=4n=4
  2. Entre dos nodes consecutius hi ha mitja longitud d’ona; entre el primer i l’últim hi ha quatre mitges longituds d’ona:

    4 λ24\,\frac{\lambda}{2}=36,0 cm{}= 36{,}0\,\mathrm{cm}⇒λ=18,0 cm{}\Rightarrow \lambda=18{,}0\,\mathrm{cm}=0,180 m{}= 0{,}180\,\mathrm{m}
  3. L’ona vibra amb la freqüència del raspall:

    v=λf=0,180⋅357=64,3 m s−1v=\lambda f=0{,}180\cdot357=64{,}3\,\mathrm{m\,s^{-1}}
  4. Mesurades des del primer node: hi ha un node cada λ/2=9,0 cm\lambda/2=9{,}0\,\mathrm{cm} i els ventres són a mig camí entre dos nodes (figura).

    xN=0; 9,0; 18,0; 27,0; 36,0 cmx_N=0;\ 9{,}0;\ 18{,}0;\ 27{,}0;\ 36{,}0\ \mathrm{cm}xV=4,5; 13,5; 22,5; 31,5 cmx_V=4{,}5;\ 13{,}5;\ 22{,}5;\ 31{,}5\ \mathrm{cm}

ResultatQuart harmònic; λ=0,180 m\lambda=0{,}180\,\mathrm{m}; v=64,3 m s−1v=64{,}3\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Nodes a 00, 9,09{,}0, 18,018{,}0, 27,027{,}0 i 36,0 cm36{,}0\,\mathrm{cm} del primer; ventres a 4,54{,}5, 13,513{,}5, 22,522{,}5 i 31,5 cm31{,}5\,\mathrm{cm}.

La pauta oficial dona: n = 4; λ = 0,18 m; v = 64,3 m/s; N: 0; 0,09; 0,18; 0,27; 0,36 m; V: 0,045; 0,135; 0,225; 0,315 m

Corda en el quart harmònic entre x = 0 i x = 36 cm: quatre fusos. Nodes N1 a N5 a x = 0, 9, 18, 27 i 36 cm; ventres V1 a V4 a x = 4,5; 13,5; 22,5 i 31,5 cm.

3.21,25 punts

Plantejament Es demana l’equació de la posició de l’eix del raspall i la seva gràfica durant un període. El moviment comença al desplaçament màxim, de manera que convé un cosinus sense fase inicial.

  1. Amplitud i freqüència angular:

    A=0,50 mm=5,0×10−4 mA=0{,}50\,\mathrm{mm}=5{,}0\times10^{-4}\,\mathrm{m}ω\omega=2πf{}= 2\pi f=2π⋅357{}= 2\pi\cdot357=714π{}= 714\pi=2,24×103 rad s−1{}= 2{,}24\times10^{3}\,\mathrm{rad\,s^{-1}}
  2. A t=0t=0 l’eix és al desplaçament màxim, x(0)=Ax(0)=A: amb x=Acos⁡(ωt+φ0)x=A\cos(\omega t+\varphi_0) la fase inicial és φ0=0\varphi_0=0 (amb un sinus seria π/2\pi/2). Amb xx en metres i tt en segons:

    x(t)x(t)=5,0×10−4cos⁡(714π t){}= 5{,}0\times10^{-4}\cos(714\pi\,t)=5,0×10−4cos⁡(2,24×103 t){}= 5{,}0\times10^{-4}\cos\left(2{,}24\times10^{3}\,t\right)
  3. Període, per a l’escala de la gràfica:

    T=1f=1357=2,80×10−3 sT=\frac1f=\frac1{357}=2{,}80\times10^{-3}\,\mathrm{s}
  4. La gràfica (figura) comença a x=0,50 mmx=0{,}50\,\mathrm{mm}, passa per zero a T/4=0,70 msT/4=0{,}70\,\mathrm{ms}, arriba a −0,50 mm-0{,}50\,\mathrm{mm} a T/2=1,40 msT/2=1{,}40\,\mathrm{ms}, torna a zero a 3T/4=2,10 ms3T/4=2{,}10\,\mathrm{ms} i acaba a 0,50 mm0{,}50\,\mathrm{mm} a T=2,80 msT=2{,}80\,\mathrm{ms}.

Resultatx(t)=5,0×10−4cos⁡(714π t)x(t)=5{,}0\times10^{-4}\cos(714\pi\,t), amb xx en m i tt en s; T=2,80×10−3 sT=2{,}80\times10^{-3}\,\mathrm{s}.

La pauta oficial dona: x = 5 × 10⁻⁴ cos(2240 t); T = 2,80 × 10⁻³ s

Gràfica de x, en mm, en funció de t, en ms, durant un període: un cosinus d’amplitud 0,5 mm que comença a 0,5 mm, passa per zero a 0,70 ms, arriba a −0,5 mm a 1,40 ms, torna a zero a 2,10 ms i acaba a 0,5 mm a T = 2,80 ms.

Opció B

3.11,25 punts

Plantejament Es demanen la freqüència de la llum, la seva velocitat dins la fibra i la seva longitud d’ona dins la fibra. La freqüència no canvia en passar d’un medi a un altre; la velocitat i la longitud d’ona, sí.

  1. Freqüència, amb les dades en el buit:

    ff=cλ0{}= \frac{c}{\lambda_0}=3,00×108650×10−9{}= \frac{3{,}00\times10^{8}}{650\times10^{-9}}=4,62×1014 Hz{}= 4{,}62\times10^{14}\,\mathrm{Hz}
  2. Velocitat dins la fibra:

    vv=cn1{}= \frac{c}{n_1}=3,00×1081,48{}= \frac{3{,}00\times10^{8}}{1{,}48}=2,03×108 m s−1{}= 2{,}03\times10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}
  3. Longitud d’ona dins la fibra, amb la mateixa freqüència:

    λ\lambda=vf{}= \frac vf=λ0n1{}= \frac{\lambda_0}{n_1}=6501,48{}= \frac{650}{1{,}48}=439 nm{}= 439\,\mathrm{nm}

Resultatf=4,62×1014 Hzf=4{,}62\times10^{14}\,\mathrm{Hz}; v=2,03×108 m s−1v=2{,}03\times10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}; λ=439 nm\lambda=439\,\mathrm{nm}.

La pauta oficial dona: f = 4,62 × 10¹⁴ Hz; v = 2,03 × 10⁸ m/s; λ = 439 nm

3.21,25 punts

Plantejament Es demanen l’angle límit a la superfície entre el nucli de la fibra (n1n_1) i el recobriment (n2n_2), al punt PP, i l’angle d’entrada φ\varphi amb què el raig arriba a PP just amb aquest angle límit.

  1. Angle límit: l’angle d’incidència, mesurat des de la normal, el raig refractat del qual surt a 90∘90^\circ. Existeix perquè n1>n2n_1>n_2:

    n1sin⁡θLn_1\sin\theta_L=n2sin⁡90∘{}= n_2\sin90^\circ⇒θL{}\Rightarrow \theta_L=arcsin⁡n2n1{}= \arcsin\frac{n_2}{n_1}=arcsin⁡1,441,48{}= \arcsin\frac{1{,}44}{1{,}48}=76,65∘{}= 76{,}65^\circ
  2. La normal a PP és perpendicular a l’eix de la fibra: l’angle φ′\varphi' que forma el raig refractat amb l’eix és el complementari de θL\theta_L.

    φ′\varphi'=90∘−θL{}= 90^\circ-\theta_L=90∘−76,65∘{}= 90^\circ-76{,}65^\circ=13,35∘{}= 13{,}35^\circ
  3. Llei de Snell a l’entrada de la fibra, des de l’aire; a la cara d’entrada la normal és l’eix, de manera que φ\varphi i φ′\varphi' són els angles amb la normal:

    nairesin⁡φn_{\text{aire}}\sin\varphi=n1sin⁡φ′{}= n_1\sin\varphi'⇒φ=arcsin⁡(1,48⋅sin⁡13,35∘){}\Rightarrow \varphi=\arcsin(1{,}48\cdot\sin13{,}35^\circ)=20,0∘{}= 20{,}0^\circ
  4. Si φ\varphi és més petit que 20,0∘20{,}0^\circ, el raig arriba a PP amb un angle més gran que el límit i es reflecteix totalment; si és més gran, part de la llum passa al recobriment.

    φ≤20,0∘  ⇒  θ≥θL\varphi\le20{,}0^\circ\;\Rightarrow\;\theta\ge\theta_L

ResultatθL=76,65∘\theta_L=76{,}65^\circ; φ=20,0∘\varphi=20{,}0^\circ (amb φ≤20,0∘\varphi\le20{,}0^\circ hi ha reflexió total a PP).

La pauta oficial dona: θ_L = 76,65°; φ' = 13,35°; φ = 20,0°

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsL’examen porta una errataTemes: Física moderna
Enunciat oficial

Exercici 4. Física relativista, quàntica, nuclear i de partícules

[2,5 punts en total]

Un dels accidents nuclears més importants dels darrers temps va ser el de Fukushima, l’11 de març de 2011. Les mesures de l’activitat radioactiva que es van fer al cap de cinc anys van mostrar que un tanc de 8,60×105 m38{,}60\times10^{5}\,\mathrm{m^{3}} d’aigua contaminada amb triti radioactiu produïa una activitat de 760 TBq760\,\mathrm{TBq}.

4.1. Escriviu la reacció de desintegració del triti radioactiu, 13H{}^{3}_{1}\mathrm{H}, si un dels productes de la reacció és heli-3, 23He{}^{3}_{2}\mathrm{He}. Completeu la reacció nuclear amb totes les partícules que intervenen en el procés. Justifiqueu de quin tipus de decaïment radioactiu es tracta. [1,25 punts]

4.2. Determineu la constant de desintegració d’aquesta reacció. Quina era l’activitat original del tanc en el moment de l’accident? Si l’OMS recomana que l’activitat per triti per cada litre d’aigua no hauria de superar els 107 Bq m−310^{7}\,\mathrm{Bq\,m^{-3}}, quants anys des del dia de l’accident han de passar perquè l’aigua d’aquest tanc sigui segura? El Japó va proposar desfer-se d’aquesta aigua abocant-la en petites quantitats a l’oceà Pacífic. Expliqueu si aquesta proposta és raonable o bé implica un risc ambiental. [1,25 punts]

Dada: Període de semidesintegració del triti: 4 5004\,500 dies.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.11,25 punts

Plantejament Es demana la desintegració del triti en heli 3, amb totes les partícules, i el seu tipus. El nombre màssic no canvia (33) i el nombre atòmic puja d’11 a 22: un neutró del nucli es converteix en un protó.

  1. Conservació del nombre màssic i de la càrrega: la partícula que falta té A=0A=0 i Z=−1Z=-1, un electró.

    3=3+Ax  ⇒  Ax=03=3+A_x\;\Rightarrow\;A_x=01=2+Zx  ⇒  Zx=−11=2+Z_x\;\Rightarrow\;Z_x=-1
  2. Per conservar el nombre leptònic també s’emet un antineutrí electrònic:

    13H{}^{3}_{1}\mathrm{H}⟶23He+−10e{}\longrightarrow {}^{3}_{2}\mathrm{He}+{}^{0}_{-1}e+νˉe{}+\bar\nu_e

Resultat13H{}^{3}_{1}\mathrm{H}→23He+−10e{}\to {}^{3}_{2}\mathrm{He}+{}^{0}_{-1}e+νˉe{}+\bar\nu_e: desintegració β−\beta^-, perquè s’emet un electró quan un neutró es transforma en protó.

La pauta oficial dona: ³₁H → ³₂He + e⁻ + ν̄ₑ; β⁻

4.21,25 punts

Plantejament Es demanen la constant de desintegració, l’activitat del tanc el dia de l’accident, quants anys han de passar des de l’accident per arribar al límit recomanat i una valoració de l’abocament. L’activitat decau exponencialment; la mesura de 760 TBq760\,\mathrm{TBq} és de cinc anys després de l’accident.

  1. Constant de desintegració, amb el període en segons:

    T1/2T_{1/2}=4 500⋅86 400{}= 4\,500\cdot86\,400=3,888×108 s{}= 3{,}888\times10^{8}\,\mathrm{s}λ\lambda=ln⁡2T1/2{}= \frac{\ln2}{T_{1/2}}=1,783×10−9 s−1{}= 1{,}783\times10^{-9}\,\mathrm{s^{-1}}
  2. Activitat inicial. Cinc anys són t1t_1=5⋅365,25⋅86 400{}= 5\cdot365{,}25\cdot86\,400=1,58×108 s{}= 1{,}58\times10^{8}\,\mathrm{s}, i 760 TBq=7,60×1014 Bq760\,\mathrm{TBq}=7{,}60\times10^{14}\,\mathrm{Bq}:

    AA=A0e−λt1{}= A_0e^{-\lambda t_1}⇒A0{}\Rightarrow A_0=Aeλt1{}= Ae^{\lambda t_1}=7,60×1014⋅e1,783×10−9⋅1,578×108{}= 7{,}60\times10^{14}\cdot e^{1{,}783\times10^{-9}\cdot1{,}578\times10^{8}}=1,007×1015 Bq{}= 1{,}007\times10^{15}\,\mathrm{Bq}
  3. Activitat màxima admissible al tanc. L’enunciat parla de «cada litre», però dona el límit en Bq m−3\mathrm{Bq\,m^{-3}}: el fem servir amb aquesta unitat i el volum del tanc. Si fossin 107 Bq10^{7}\,\mathrm{Bq} per litre, el límit del tanc seria 8,60×1015 Bq8{,}60\times10^{15}\,\mathrm{Bq}, més gran que l’activitat inicial: l’aigua hauria estat segura des del primer dia i la pregunta no tindria sentit.

    AsegA_{\text{seg}}=107⋅8,60×105{}= 10^{7}\cdot8{,}60\times10^{5}=8,60×1012 Bq{}= 8{,}60\times10^{12}\,\mathrm{Bq}
  4. Temps des de l’accident fins a arribar a aquest límit (1 any=365,25 dies1\,\text{any}=365{,}25\,\text{dies}):

    tt=1λln⁡A0Aseg{}= \frac1\lambda\ln\frac{A_0}{A_{\text{seg}}}=11,783×10−9ln⁡1,007×10158,60×1012{}= \frac{1}{1{,}783\times10^{-9}}\ln\frac{1{,}007\times10^{15}}{8{,}60\times10^{12}}=2,67×109 s{}= 2{,}67\times10^{9}\,\mathrm{s}=84,7 anys{}= 84{,}7\,\text{anys}
  5. Valoració. Quan es va mesurar, l’activitat per unitat de volum de l’aigua del tanc era unes 8888 vegades el límit recomanat, de manera que no es pot abocar tal qual. Diluïda en una massa d’aigua molt gran, la concentració pot quedar per sota del límit; el risc és a prop del punt d’abocament: si s’aboca de pressa o els corrents no la dispersen bé, hi pot haver zones amb concentracions massa altes que facin malbé el plàncton i la fauna marina. La proposta és raonable només si s’aboca de mica en mica, molt diluïda i vigilant-ne la concentració.

    AV\frac{A}{V}=7,60×10148,60×105{}= \frac{7{,}60\times10^{14}}{8{,}60\times10^{5}}=8,84×108 Bq m−3{}= 8{,}84\times10^{8}\,\mathrm{Bq\,m^{-3}}≈88⋅107 Bq m−3{}\approx 88\cdot10^{7}\,\mathrm{Bq\,m^{-3}}

Resultatλ=1,78×10−9 s−1\lambda=1{,}78\times10^{-9}\,\mathrm{s^{-1}}; A0=1,01×1015 BqA_0=1{,}01\times10^{15}\,\mathrm{Bq}; calen 2,67×109 s2{,}67\times10^{9}\,\mathrm{s}, uns 84,784{,}7 anys des de l’accident. L’abocament només és raonable de mica en mica i molt diluït: l’aigua del tanc supera unes 8888 vegades el límit.

La pauta oficial dona: λ = 1,78 × 10⁻⁹ s⁻¹; A₀ = 1,01 × 10¹⁵ Bq; t = 2,67 × 10⁹ s = 84,7 a

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Física, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Física de 2021 a 2026.

Camp magnèticFísica modernaCamp gravitatoriOnes i soMoviment harmònic simpleÒpticaTots els temes de Física

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 5) de Física del 2026?

Per temes, els punts eren: camp magnètic (2,5 punts) i física moderna (2,5 punts). Exercici 1, a triar entre dues opcions de camp gravitatori. Exercici 3, a triar: opció A, ones i so i moviment harmònic simple; opció B, òptica.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 3 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment i per una errata de l’examen): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Física aquest curs?

Puja els teus apunts de Física i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Física a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.