Física, PAU 2025 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

L’examen extraordinari de Física de la PAU de Catalunya del 2025, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. Als exercicis 2 i 3 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins dels exercicis 2 i 3 va a part, ratllat.

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

2,5 puntsDades impossibles a l’examenTemes: Camp gravitatori
Enunciat oficial

La nau BepiColombo, de 2 700 kg2\,700\,\mathrm{kg} de massa, sobrevola Mercuri per estudiar el planeta.

a) Completeu la taula següent calculant la distància respecte al centre de Mercuri per als dos punts indicats. Distància respecte al centre de Mercuri (m) Energia potencial (J) Punt 11 −1,89⋅1010-1{,}89\cdot10^{10} Punt 22 −1,35⋅1010-1{,}35\cdot10^{10} En el punt més proper d’una altra aproximació a Mercuri, la intensitat del camp gravitatori és de 3,23 m s−23{,}23\,\mathrm{m\,s^{-2}}. Calculeu a quants kilòmetres de la superfície de Mercuri ha arribat la BepiColombo. [1,251{,}25 punts]

b) Una part de la nau BepiColombo, anomenada Mio, està previst que se separi del conjunt i orbiti al voltant de Mercuri seguint una òrbita eŀlíptica, en què el punt més proper a Mercuri (punt P) es troba a 590 km590\,\mathrm{km} de la superfície del planeta i el punt més llunyà a Mercuri (punt A) es troba a una distància d’11 600 km11\,600\,\mathrm{km} sobre la superfície del planeta. La velocitat orbital de Mio serà de 2,64⋅103 m s−12{,}64\cdot10^{3}\,\mathrm{m\,s^{-1}} en el punt A. Utilitzant el principi de conservació del moment angular, calculeu quin serà el mòdul de la velocitat de Mio en el punt P. Justifiqueu si l’acceleració normal variarà al llarg de l’òrbita. En cas afirmatiu, indiqueu en quin punt tindrà el valor màxim. [1,251{,}25 punts] Dades: G=6,67⋅10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\cdot10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de Mercuri: MM=3,285⋅1023 kgM_M=3{,}285\cdot10^{23}\,\mathrm{kg}. Radi de Mercuri: RM=2,44⋅103 kmR_M=2{,}44\cdot10^3\,\mathrm{km}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La potencial es refereix a l’infinit i depèn de la distància al centre. L’altura és aquesta distància menys el radi de Mercuri.

  1. Aïllem les dues distàncies amb els valors negatius de potencial.

    r=−GMmUr=-\frac{GMm}{U}r1r_1=6,67⋅10−11⋅3,285⋅1023⋅27001,89⋅1010{}= \frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot3{,}285\cdot10^{23}\cdot2700}{1{,}89\cdot10^{10}}r2r_2=6,67⋅10−11⋅3,285⋅1023⋅27001,35⋅1010{}= \frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot3{,}285\cdot10^{23}\cdot2700}{1{,}35\cdot10^{10}}
  2. Calculem l’altura sense arrodonir primer la distància central.

    gg=GMr2{}= \frac{GM}{r^2}⇒h=6,67⋅10−11⋅3,285⋅10233,23{}\Rightarrow h=\sqrt{\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot3{,}285\cdot10^{23}}{3{,}23}}−2,44⋅106{}-2{,}44\cdot10^6

Resultatr1=3,13⋅106 mr_1=3{,}13\cdot10^6\,\mathrm{m}; r2=4,38⋅106 mr_2=4{,}38\cdot10^6\,\mathrm{m}; h=165 kmh=165\,\mathrm{km}.

La pauta oficial dona: r₁=3,13·10⁶ m; r₂=4,38·10⁶ m; h=164 km

b)1,25 punts

Plantejament La força central té moment nul i conserva el moment angular. Als àpsides, velocitat i radi són perpendiculars, de manera que el càlcul formal és immediat.

  1. Sumem el radi planetari a les altures i conservem el moment angular.

    rP=(2440+590)⋅103r_P=(2440+590)\cdot10^3rA=(2440+11600)⋅103r_A=(2440+11600)\cdot10^3mrPvP=mrAvAmr_Pv_P=mr_Av_A
  2. Aïllem la velocitat a P. És el resultat formal que demana l’enunciat.

    vPv_P=14,04⋅1063,03⋅106 2,64⋅103{}= \frac{14{,}04\cdot10^6}{3{,}03\cdot10^6}\,2{,}64\cdot10^3
  3. Advertiment: amb els valors donats, la velocitat a A supera la d’escapament. No existeix l’el·lipse lligada descrita; el resultat anterior és formal i condicional.

    vesc(A)v_{\rm esc}(A)=2GM/rA{}= \sqrt{2GM/r_A}=1,77⋅103 m/s{}= 1{,}77\cdot10^3\,\mathrm{m/s}<2,64⋅103 m/s{}< 2{,}64\cdot10^3\,\mathrm{m/s}
  4. L’acceleració normal canvia al llarg de l’òrbita. Als àpsides la velocitat és perpendicular al radi i tota la gravetat és normal; als altres punts només n’és una part (φ és l’angle entre el radi i la velocitat). Com que a més la gravetat és més gran com més a prop, l’acceleració normal és màxima a P.

    an=GMr2 (aˋpsides)a_n=\frac{GM}{r^2}\ \text{(àpsides)}an=GMr2sin⁡φ<GMr2 (resta)a_n=\frac{GM}{r^2}\sin\varphi<\frac{GM}{r^2}\ \text{(resta)}an,P=GMrP2=2,39 m/s2a_{n,P}=\frac{GM}{r_P^2}=2{,}39\,\mathrm{m/s^2}

ResultatvP=1,22⋅104 m/sv_P=1{,}22\cdot10^4\,\mathrm{m/s} (resultat formal: amb aquestes dades l’òrbita no pot ser el·líptica, perquè vAv_A supera la velocitat d’escapament a A, 1,77⋅103 m/s1{,}77\cdot10^3\,\mathrm{m/s}). L’acceleració normal varia i és màxima al punt P: an,P=2,39 m/s2a_{n,P}=2{,}39\,\mathrm{m/s^2}.

La pauta oficial dona: vP=1,22·10⁴ m/s; aceleración normal máxima en P

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Inducció electromagnètica, Camp magnètic, Camp elèctric, Física moderna
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

Una vareta metàŀlica es desplaça a una velocitat constant de 3,00 m s−13{,}00\,\mathrm{m\,s^{-1}} sobre un conductor en forma de U dins un camp magnètic uniforme B=0,40 TB=0{,}40\,\mathrm{T}, perpendicular al pla i en el sentit indicat a les figures. En l’instant inicial, la vareta es troba a una distància de 3,00 cm3{,}00\,\mathrm{cm} de la part esquerra del conductor.

a) Calculeu el flux magnètic a través del circuit tancat per la vareta en l’instant inicial indicat a la figura 11. En el moment en què la vareta es posa en moviment, apareix un corrent induït en el sentit indicat a la figura 22. Justifiqueu quin és el sentit de moviment de la vareta, a l’esquerra o a la dreta, i dibuixeu el vector de velocitat sobre la figura de la vareta en moviment. Determineu la FEM induïda mentre la vareta es mou a 3,00 m s−13{,}00\,\mathrm{m\,s^{-1}}. [1,251{,}25 punts]

b) Considereu la situació iŀlustrada a la figura 22, en què la intensitat induïda és de 6,00 mA6{,}00\,\mathrm{mA}. Justifiqueu si en aquestes condicions apareixerà alguna força magnètica sobre la vareta. En cas afirmatiu, calculeu el mòdul de la força magnètica sobre la vareta i dibuixeu-la. [1,251{,}25 punts]

OPCIÓ B

El model de l’àtom d’hidrogen de Bohr suposa que l’electró descriu una òrbita circular al voltant del protó i que el moment angular de l’òrbita és un múltiple enter de la constant de Planck L=nh2πL=n\frac{h}{2\pi}, on n és un nombre natural.

a) Demostreu que el moment angular s’expressa com L=ek⋅m⋅rL=e\sqrt{k\cdot m\cdot r}, on e és la càrrega de l’electró, k és la constant de Coulomb, m és la massa de l’electró i r és el radi de l’òrbita. Trobeu l’expressió del radi de l’òrbita de l’electró en funció de h, n, k, m i e. Calculeu el radi per a n=1n=1. [1,251{,}25 punts]

b) Suposant que el radi de l’òrbita per a n=1n=1 és 53 pm53\,\mathrm{pm}, calculeu les energies cinètica, potencial i mecànica clàssiques de l’electró. [1,251{,}25 punts] Dades: ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}. kk=14πε0{}= \frac{1}{4\pi\varepsilon_0}=8,99⋅109 N m2 C−2{}= 8{,}99\cdot10^9\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}. m=9,11⋅10−31 kgm=9{,}11\cdot10^{-31}\,\mathrm{kg}. h=6,63⋅10−34 J sh=6{,}63\cdot10^{-34}\,\mathrm{J\,s}.

Figura 1 de l'opció A. Circuit conductor en U horitzontal obert a la dreta i tancat per una vareta vertical. Separació vertical dels rails 4 cm i distància inicial entre el costat esquerre i la vareta 3 cm. Camp B sortint del paper, representat per cercles amb punt. No hi ha corrent inicial ni vector de moviment.
Figura 2 de l'opció A. Mateix circuit en U i vareta vertical, amb separació entre rails 4 cm i camp B sortint. Fletxes I indiquen corrent horari: a dalt cap a la dreta, per la vareta avall, per sota cap a l'esquerra i pel costat esquerre amunt. La vareta apareix a la dreta de la seva posició inicial; no s'hi dibuixen velocitat ni força.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament El corrent horari crea camp entrant. Com que s’oposa a l’augment del flux sortint, la vareta s’ha de moure cap a la dreta.

  1. La longitud vertical de la vareta és quatre centímetres, segons la figura.

    Φ0\Phi_0=Bℓx0{}= B\ell x_0=0,40⋅0,0400⋅0,0300{}= 0{,}40\cdot0{,}0400\cdot0{,}0300
  2. Apliquem Faraday a l’àrea creixent; donem el mòdul de la FEM.

    ∣ε∣=Bℓv=0,40⋅0,0400⋅3,00|\varepsilon|=B\ell v=0{,}40\cdot0{,}0400\cdot3{,}00

ResultatΦ0=4,80⋅10−4 Wb\Phi_0=4{,}80\cdot10^{-4}\,\mathrm{Wb}; ε=4,80⋅10−2 V\varepsilon=4{,}80\cdot10^{-2}\,\mathrm{V}.

La pauta oficial dona: 4,80·10⁻⁴ Wb; derecha; 4,80·10⁻² V

b)1,25 punts

Plantejament Una vareta amb corrent dins d’un camp transversal rep una força magnètica. La força frena el moviment que origina la inducció.

  1. El corrent baixa per la vareta i el camp surt del paper: la força va a l’esquerra.

    F⃗=Iℓ⃗×B⃗\vec F=I\vec\ell\times\vec BF=6,00⋅10−3⋅0,0400⋅0,40F=6{,}00\cdot10^{-3}\cdot0{,}0400\cdot0{,}40

ResultatF=9,60⋅10−5 NF=9{,}60\cdot10^{-5}\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: 9,60·10⁻⁵ N, izquierda

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament La força de Coulomb és la força centrípeta. Combinem aquesta relació amb la quantització del moment angular del model de Bohr.

  1. Obtenim la velocitat i la substituïm al moment angular.

    ke2r2=mv2r⇒v=∣e∣kmr\frac{ke^2}{r^2}=\frac{mv^2}{r}\Rightarrow v=|e|\sqrt{\frac{k}{mr}}L=mrv=∣e∣kmrL=mrv=|e|\sqrt{kmr}
  2. Aïllem el radi i substituïm n igual a la unitat.

    L=nh2π⇒rn=n2h24π2kme2L=\frac{nh}{2\pi}\Rightarrow r_n=\frac{n^2h^2}{4\pi^2kme^2}r1r_1=(6,63⋅10−34)24π2⋅8,99⋅109⋅9,11⋅10−31(1,602⋅10−19)2{}= \frac{(6{,}63\cdot10^{-34})^2}{4\pi^2\cdot8{,}99\cdot10^9\cdot9{,}11\cdot10^{-31}(1{,}602\cdot10^{-19})^2}

Resultatr1=5,30⋅10−11 mr_1=5{,}30\cdot10^{-11}\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 5,30·10⁻¹¹ m

b)1,25 punts

Plantejament En l’òrbita circular coulombiana, l’energia cinètica és la meitat del mòdul de la potencial. Utilitzem el radi de 53 pm que demana aquest apartat.

  1. Calculem l’energia potencial i la cinètica amb el mateix radi.

    UU=−ke2r{}= -\frac{ke^2}{r}=−8,99⋅109(1,602⋅10−19)253⋅10−12{}= -\frac{8{,}99\cdot10^9(1{,}602\cdot10^{-19})^2}{53\cdot10^{-12}}K=ke22rK=\frac{ke^2}{2r}
  2. Sumem les energies; l’energia total és negativa perquè l’electró està lligat.

    Em=K+U=−ke22rE_m=K+U=-\frac{ke^2}{2r}

ResultatK=2,18⋅10−18 JK=2{,}18\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}; U=−4,35⋅10−18 JU=-4{,}35\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}; Em=−2,18⋅10−18 JE_m=-2{,}18\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: K=2,18·10⁻¹⁸ J; U=−4,35·10⁻¹⁸ J; Em=−2,18·10⁻¹⁸ J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Moviment harmònic simple, Òptica
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

Al taller de l’institut dissenyem un pèndol amb un suport i un pes que penja d’un fil de longitud L i de massa negligible. Quan prenem mesures del període T d’aquest pèndol en funció de la longitud del fil, obtenim les dades següents: Longitud L (m) 0,200{,}20 0,300{,}30 0,500{,}50 0,800{,}80 1,201{,}20 Període T (s) 0,900{,}90 1,081{,}08 1,431{,}43 1,751{,}75 2,202{,}20 T2T^2 (s2\mathrm{s^2}) a) Ompliu la tercera fila de la taula anterior amb els valors del període al quadrat. Representeu T2(L)T^2(L) a la quadrícula de sota i justifiqueu per què els punts estan alineats. Calculeu el pendent d’aquest gràfic. A partir del resultat, calculeu també la intensitat del camp gravitatori. [1,251{,}25 punts]

b) Deixem caure el pèndol d’1,50 kg1{,}50\,\mathrm{kg} de massa des d’un angle de 30∘30^\circ respecte a la vertical i considerem negligible el fregament amb l’aire. Tenint en compte que la longitud del pèndol és d’1,00 m1{,}00\,\mathrm{m}, calculeu les energies potencial i cinètica màximes i l’energia mecànica del pèndol, així com la velocitat màxima que assolirà. Trieu com a referència d’energia potencial zero la posició d’equilibri. [1,251{,}25 punts] Dada: El pèndol descriu un moviment harmònic simple de període T=2πL/gT=2\pi\sqrt{L/g}.

OPCIÓ B

L’Alaitz es troba dalt d’un trampolí situat just a sobre la vora de la piscina i està a punt de llançar-se. En aquest moment observa un objecte al fons de la piscina amb un angle de 40,0∘40{,}0^\circ respecte a la vertical. L’alçària del trampolí és de 0,900{,}90 metres respecte a la superfície de l’aigua, la profunditat de la piscina és de 2,002{,}00 metres i els ulls de l’Alaitz es troben a 1,601{,}60 metres respecte al trampolí.

a) Calculeu a quina distància x es troba l’objecte respecte a la vora de la piscina. [1,251{,}25 punts]

b) L’objecte submergit és un apuntador làser encès i dirigit cap amunt amb una certa inclinació. A partir de quin angle d’inclinació respecte a la vertical el raig del làser no sortirà de la piscina? A quina velocitat es propagarà el feix làser dins de la piscina? Si sabem que la llum que emet el làser té una longitud d’ona de 632,8 nm632{,}8\,\mathrm{nm} en l’aire, quina és la freqüència i la longitud d’ona del feix làser dins de la piscina? [1,251{,}25 punts] Dades: c=3,00⋅108 m s−1c=3{,}00\cdot10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. naire=1,00n_{aire}=1{,}00. naigua=1,33n_{aigua}=1{,}33.

Opció A. Quadrícula rectangular buida per representar T² en funció de L. Sense escala numèrica ni rètols d'eixos impresos; l'estudiant els ha d'afegir i representar els cinc punts de la taula.
Opció B. Secció de la vora d'una piscina: superfície d'aigua horitzontal, fons a 2 m, trampolí 0,9 m sobre l'aigua i ulls de la persona 1,6 m sobre el trampolí. Objecte negre al fons, a la dreta de la vora. Una doble fletxa x indica la distància horitzontal entre la vora i la vertical de l'objecte.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament El quadrat del període és proporcional a la longitud en l’aproximació de petites oscil·lacions. Les mesures tenen dispersió, així que el pendent gràfic no és únic.

  1. Elevem al quadrat els períodes, sense arrodonir-los.

    T2T^2=(0,8100; 1,1664; 2,0449; 3,0625; 4,8400) s2{}= (0{,}8100;\,1{,}1664;\,2{,}0449;\,3{,}0625;\,4{,}8400)\,\mathrm{s^2}
  2. Representem els cinc punts amb L en metres a l’eix horitzontal i T² en segons quadrats al vertical. Prenem la secant entre els punts extrems com a estimació del pendent.

    T2=4π2gLT^2=\frac{4\pi^2}{g}Lss=4,8400−0,81001,20−0,20{}= \frac{4{,}8400-0{,}8100}{1{,}20-0{,}20}=4,03 s2/m{}= 4{,}03\,\mathrm{s^2/m}
  3. El camp gravitatori s’obté del pendent.

    g=4π24,03g=\frac{4\pi^2}{4{,}03}

Resultats=4,03 s2/ms=4{,}03\,\mathrm{s^2/m}; g=9,80 m/s2g=9{,}80\,\mathrm{m/s^2}. T12=0,8100 s2T_1^2=0{,}8100\,\mathrm{s^2}; T22=1,1664 s2T_2^2=1{,}1664\,\mathrm{s^2}; T32=2,0449 s2T_3^2=2{,}0449\,\mathrm{s^2}; T42=3,0625 s2T_4^2=3{,}0625\,\mathrm{s^2}; T52=4,8400 s2T_5^2=4{,}8400\,\mathrm{s^2}.

La pauta oficial dona: T²=0,81; 1,17; 2,04; 3,06; 4,84 s²; pendiente gráfica ≈4,00 s²/m; g≈9,87 m/s²

b)1,25 punts

Plantejament El pèndol perd altura i transforma energia potencial en cinètica. Utilitzem el valor de g mesurat a l’apartat anterior, sense arrodonir-lo.

  1. Calculem l’altura respecte del punt més baix.

    hh=L(1−cos⁡30∘){}= L(1-\cos30^\circ)=1,00(1−cos⁡30∘){}= 1{,}00(1-\cos30^\circ)
  2. Tota l’energia potencial inicial passa a cinètica al punt més baix.

    Umax⁡U_{\max}=Kmax⁡{}= K_{\max}=Em{}= E_m=1,504π24,03(1−cos⁡30∘){}= 1{,}50\frac{4\pi^2}{4{,}03}(1-\cos30^\circ)vmax⁡=2Em/1,50v_{\max}=\sqrt{2E_m/1{,}50}

ResultatUmax⁡=1,97 JU_{\max}=1{,}97\,\mathrm{J}; Kmax⁡=1,97 JK_{\max}=1{,}97\,\mathrm{J}; Em=1,97 JE_m=1{,}97\,\mathrm{J}; vmax⁡=1,62 m/sv_{\max}=1{,}62\,\mathrm{m/s}.

La pauta oficial dona: Umax=Kmax=Em=1,97 J; vmax=1,62 m/s; admite g obtenido en a

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament El raig té angles diferents a l’aire i a l’aigua. La distància total és la suma dels dos desplaçaments horitzontals.

  1. Calculem l’angle dins l’aigua amb Snell.

    θ=arcsin⁡1,00sin⁡40,0∘1,33\theta=\arcsin\frac{1{,}00\sin40{,}0^\circ}{1{,}33}
  2. Els ulls estan a dos metres i mig de l’aigua.

    xx=(1,60+0,90)tan⁡40,0∘{}= (1{,}60+0{,}90)\tan40{,}0^\circ+2,00tan⁡θ{}+2{,}00\tan\theta

Resultatx=3,20 mx=3{,}20\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 3,20 m

b)1,25 punts

Plantejament El làser deixa de transmetre’s cap a fora per reflexió total. La freqüència es conserva en travessar la interfície, però canvien velocitat i longitud d’ona.

  1. Calculem l’angle crític i la velocitat a l’aigua.

    θc=arcsin⁡(1,00/1,33)\theta_c=\arcsin(1{,}00/1{,}33)v=3,00⋅1081,33v=\frac{3{,}00\cdot10^8}{1{,}33}
  2. La freqüència és la de la llum a l’aire i la longitud d’ona es divideix per l’índex.

    f=3,00⋅108632,8⋅10−9f=\frac{3{,}00\cdot10^8}{632{,}8\cdot10^{-9}}λ=632,81,33 nm\lambda=\frac{632{,}8}{1{,}33}\,\mathrm{nm}

Resultatθc=48,75∘\theta_c=48{,}75^\circ; v=2,26⋅108 m/sv=2{,}26\cdot10^8\,\mathrm{m/s}; f=4,74⋅1014 Hzf=4{,}74\cdot10^{14}\,\mathrm{Hz}; λ=476 nm\lambda=476\,\mathrm{nm}.

La pauta oficial dona: 48,75°; 2,26·10⁸ m/s; 4,74·10¹⁴ Hz; 476 nm

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Física moderna
Enunciat oficial

L’isòtop del iode 131131 (Z=53Z=53) es fa servir en radioteràpia per a tractar determinades malalties de la tiroide, especialment l’hipertiroïdisme i el càncer de tiroide. Aquest isòtop es desintegra i dona lloc al xenó 131131 estable (Z=54Z=54).

a) Escriviu la reacció de desintegració d’aquest isòtop. Completeu la reacció nuclear amb totes les partícules que intervenen en la reacció i justifiqueu la resposta. De quin tipus de desintegració es tracta? [1,251{,}25 punts]

b) Si a un pacient se li subministra una pastilla de I-131131 amb una activitat de 40,0⋅106 Bq40{,}0\cdot10^{6}\,\mathrm{Bq}, quina massa de iode 131131 conté aquesta pastilla? Quina activitat tindrà el I-131131 al cap d’una setmana? Representeu a la quadrícula de sota l’evolució de l’activitat durant aquesta setmana en funció del temps en dies. La corba ha de tenir com a mínim tres punts calculats. [1,251{,}25 punts] Dades: Nombre d’Avogadro: NA=6,022⋅1023N_A=6{,}022\cdot10^{23}. m(131I)m({}^{131}\mathrm{I}) = 131 g/mol131\,\mathrm{g/mol}. El període de semidesintegració del iode 131131 és de 8,028{,}02 dies.

Quadrícula per representar l'activitat del iode 131 durant una setmana. Eix horitzontal Temps (dies), marcat de 0 a 7 amb passos d'un dia. Eix vertical sense nom, escala ni valors impresos. No conté cap corba ni punt resolt.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament En augmentar el nombre atòmic sense variar el nombre màssic s’emet un electró i un antineutrí electrònic.

  1. Escrivim la desintegració amb conservació de càrrega i nucleons.

    53131I{}^{131}_{53}\mathrm{I}⟶54131Xe{}\longrightarrow {}^{131}_{54}\mathrm{Xe}+−10e+νˉe{}+{}^{0}_{-1}e+\bar\nu_e

ResultatÉs una desintegració beta menys.

La pauta oficial dona: I-131 → Xe-131 + e⁻ + antineutrino; β⁻

b)1,25 punts

Plantejament L’activitat és el producte de la constant de desintegració pel nombre de nuclis. Convertim els nuclis a massa amb el nombre d’Avogadro.

  1. Posem el període en segons perquè l’activitat és en becquerels.

    λ=ln⁡28,02⋅86400\lambda=\frac{\ln2}{8{,}02\cdot86400}N0=40,0⋅106λN_0=\frac{40{,}0\cdot10^6}{\lambda}m=N06,022⋅1023⋅131 gm=\frac{N_0}{6{,}022\cdot10^{23}}\cdot131\,\mathrm{g}
  2. Per al gràfic fem servir dies i calculem tres punts; unim-los amb una exponencial decreixent, convexa i positiva.

    A(t)=40,0⋅106 2−t/8,02A(t)=40{,}0\cdot10^6\,2^{-t/8{,}02}(t,A)(t,A)=(0,4,00⋅107),(3,5,2,96⋅107),(7,2,18⋅107){}= (0,4{,}00\cdot10^7),(3{,}5,2{,}96\cdot10^7),(7,2{,}18\cdot10^7)

Resultatm=8,70⋅10−9 gm=8{,}70\cdot10^{-9}\,\mathrm{g}; A7=2,18⋅107 BqA_7=2{,}18\cdot10^7\,\mathrm{Bq}. A0=4,00⋅107 BqA_0=4{,}00\cdot10^7\,\mathrm{Bq}; A3.5=2,96⋅107 BqA_{3.5}=2{,}96\cdot10^7\,\mathrm{Bq}.

La pauta oficial dona: 8,70·10⁻⁹ g; 2,18·10⁷ Bq

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Física, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Física de 2021 a 2026.

Camp gravitatoriFísica modernaInducció electromagnèticaCamp magnèticCamp elèctricMoviment harmònic simpleÒpticaTots els temes de Física

Preguntes freqüents

Com era l’examen extraordinari de Física del 2025?

Per temes, els punts eren: camp gravitatori (2,5 punts) i física moderna (2,5 punts). Exercici 2, a triar: opció A, inducció electromagnètica i camp magnètic; opció B, camp elèctric i física moderna. Exercici 3, a triar: opció A, moviment harmònic simple; opció B, òptica.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per unes dades impossibles): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Física aquest curs?

Puja els teus apunts de Física i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Física a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.