Física, PAU 2026 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

L’examen de juny (sèrie 1) de Física de la PAU de Catalunya del 2026, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. Als exercicis 1 i 4 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins dels exercicis 1 i 4 va a part, ratllat.

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Camp gravitatori
Enunciat oficial

Exercici 1. Camps gravitatoris

[2,5 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

A finals de l’any 2025, la Generalitat de Catalunya va llançar a l’espai un nanosatèŀlit que descriu una òrbita circular al voltant de la Terra a una altura aproximada de 500 km500\,\mathrm{km} per sobre de la superfície terrestre.

1.1. A partir de la llei de la gravitació universal, deduïu l’expressió del període orbital en funció del radi orbital i de la massa de la Terra, i calculeu el període orbital del nanosatèŀlit. [1,25 punts]

1.2. Sabent que la massa del nanosatèŀlit és d’11,1 kg11{,}1\,\mathrm{kg}, calculeu l’increment d’energia potencial gravitatòria del satèŀlit en passar de la superfície terrestre a l’òrbita. Calculeu també l’energia mecànica del satèŀlit a l’òrbita. Es tracta d’una òrbita tancada? Justifiqueu la resposta. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}. Massa de la Terra: MT=5,98×1024 kgM_T=5{,}98\times10^{24}\,\mathrm{kg}. Radi de la Terra: RT=6 370 kmR_T=6\,370\,\mathrm{km}.

OPCIÓ B

Edmond Halley (1656-1742) va estudiar els registres històrics d’observacions de cometes dels segles xvi i xvii, i va concloure que diverses d’aquestes observacions corresponien al mateix objecte. Es tractava d’un cometa periòdic gran i brillant que orbitava al voltant del Sol i que havia estat observat per darrera vegada l’any 1682. Actualment aquest cometa és conegut com el cometa Halley.

1.1. Feu un dibuix esquemàtic de l’òrbita eŀlíptica del cometa Halley, indicant-ne el periheli i l’afeli. Calculeu el semieix major de l’eŀlipse i el període orbital del cometa. Raoneu si Edmond Halley va poder observar el cometa que porta el seu nom més d’una vegada. [1,25 punts]

1.2. Raoneu en quin punt de l’òrbita el cometa assoleix la velocitat màxima. A partir de les dades que es faciliten, calculeu la velocitat del cometa Halley quan passa pel periheli de l’òrbita, indicant clarament els principis físics que heu emprat. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}. Massa del Sol: MS=1,99×1030 kgM_S=1{,}99\times10^{30}\,\mathrm{kg}. Distància del periheli al centre del Sol: rP=0,575 uar_P=0{,}575\,\mathrm{ua}. Velocitat a l’afeli: vA=896 m s−1v_A=896\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Distància de l’afeli al centre del Sol: rA=35,3 uar_A=35{,}3\,\mathrm{ua}. 1 ua=1,50×1011 m1\,\mathrm{ua}=1{,}50\times10^{11}\,\mathrm{m}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

1.11,25 punts

Plantejament La gravetat proporciona tota la força centrípeta. Igualem les dues expressions i relacionem velocitat i període.

  1. El radi es mesura des del centre de la Terra.

    rr=RT+h{}= R_T+h=(6370+500)×103{}= (6370+500)\times10^3=6,87×106 m{}= 6{,}87\times10^6\,\mathrm{m}
  2. Cancel·lem la massa del satèl·lit.

    GMTmr2=mv2r\frac{GM_Tm}{r^2}=\frac{mv^2}{r}v=2πrT ⇒ T=2πr3GMTv=\frac{2\pi r}{T}\ \Rightarrow\ T=2\pi\sqrt{\frac{r^3}{GM_T}}
  3. Substituïm sense arrodonir els valors intermedis.

    TT=2π(6,87×106)3(6,67×10−11)(5,98×1024){}= 2\pi\sqrt{\frac{(6{,}87\times10^6)^3}{(6{,}67\times10^{-11})(5{,}98\times10^{24})}}=5665 s{}= 5665\,\mathrm{s}

ResultatT=5,67×103 sT=5{,}67\times10^3\,\mathrm{s}.

La pauta oficial dona: T = 5,66 × 10³ s

1.21,25 punts

Plantejament L’energia potencial és negativa amb origen a l’infinit. En una òrbita circular, la relació centrípeta permet obtenir l’energia cinètica i la mecànica.

  1. Calculem el canvi d’energia potencial.

    ΔU\Delta U=GMTm(1RT−1r){}= GM_Tm\left(\frac1{R_T}-\frac1r\right)=(6,67×10−11)(5,98×1024)(11,1)(16,37×106−16,87×106){}= (6{,}67\times10^{-11})(5{,}98\times10^{24})(11{,}1)\left(\frac1{6{,}37\times10^6}-\frac1{6{,}87\times10^6}\right)=5,0585×107 J{}= 5{,}0585\times10^7\,\mathrm{J}
  2. Sumem l’energia cinètica i la potencial a l’òrbita.

    EmE_m=GMTm2r−GMTmr{}= \frac{GM_Tm}{2r}-\frac{GM_Tm}{r}=−GMTm2r{}= -\frac{GM_Tm}{2r}=−3,2223×108 J{}= -3{,}2223\times10^8\,\mathrm{J}
  3. El signe negatiu identifica un estat lligat; amb les hipòtesis donades l’òrbita és circular i tancada.

    Em<0E_m<0

ResultatΔU=5,06×107 J\Delta U=5{,}06\times10^7\,\mathrm{J}; Em=−3,22×108 JE_m=-3{,}22\times10^8\,\mathrm{J}. Òrbita tancada.

La pauta oficial dona: ΔU = 5,06 × 10⁷ J; Em = −3,22 × 10⁸ J

Opció B

1.11,25 punts

Plantejament El Sol ocupa un focus de l’el·lipse. La suma de les distàncies extremes és el doble del semieix major; apliquem la tercera llei de Kepler.

  1. Al dibuix situem el periheli al punt més proper al focus solar i l’afeli al més llunyà.

    aa=rP+rA2{}= \frac{r_P+r_A}{2}=0,575+35,32{}= \frac{0{,}575+35{,}3}{2}=17,938 ua{}= 17{,}938\,\mathrm{ua}=2,6906×1012 m{}= 2{,}6906\times10^{12}\,\mathrm{m}
  2. Calculem el període amb les constants donades.

    TT=2πa3GMS{}= 2\pi\sqrt{\frac{a^3}{GM_S}}=2π(2,6906×1012)3(6,67×10−11)(1,99×1030){}= 2\pi\sqrt{\frac{(2{,}6906\times10^{12})^3}{(6{,}67\times10^{-11})(1{,}99\times10^{30})}}=2,407×109 s{}= 2{,}407\times10^9\,\mathrm{s}
  3. El període és aproximadament de 76 anys. Les aparicions contigües a 1682 queden fora de 1656-1742.

    1682−76≈1606<16561682-76\approx1606<16561682+76≈1758>17421682+76\approx1758>1742

Resultata=17,94 uaa=17{,}94\,\mathrm{ua}; T=2,41×109 sT=2{,}41\times10^9\,\mathrm{s}. Només el va poder observar una vegada, el 1682.

La pauta oficial dona: a = 17,94 ua; T = 2,41 × 10⁹ s o 76,0 anys; una observación

Òrbita el·líptica original amb el Sol en un focus i C al centre. L’afeli és el punt esquerre, a 35,3 ua del Sol; el periheli és el punt dret, a 0,575 ua. La seva proximitat al focus solar es mostra en una ampliació. El semieix major va de C al periheli i val (rP+rA)/2, aproximadament 17,94 ua. La vista principal empra la geometria de les dades, amb excentricitat aproximada de 0,968; no és una òrbita circular.

1.21,25 punts

Plantejament Per conservació de l’energia mecànica, la velocitat és màxima on la distància al Sol és mínima. Per calcular-la usem la conservació del moment angular entre els dos àpsides.

  1. L’energia constant implica que l’energia cinètica creix quan el potencial es fa més negatiu.

    12mv2=Em+GMSmr\frac12mv^2=E_m+\frac{GM_Sm}{r}
  2. Als àpsides els vectors radi i velocitat són perpendiculars.

    mrPvPmr_Pv_P=mrAvA{}= mr_Av_A⇒vP{}\Rightarrow v_P=vArArP{}= v_A\frac{r_A}{r_P}=89635,30,575{}= 896\frac{35{,}3}{0{,}575}=55007 m s−1{}= 55007\,\mathrm{m\,s^{-1}}

ResultatVelocitat màxima al periheli: vP=5,5×104 m s−1v_P=5{,}5\times10^4\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

La pauta oficial dona: vP = 5,5 × 10⁴ m/s

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Camp elèctric, Física moderna
Enunciat oficial

Exercici 2. Camps electromagnètics

[2,5 punts en total]

Els raigs X es generen mitjançant un tub on s’ha fet el buit i que conté dues plaques de tungstè. La placa negativa (càtode) s’escalfa i emet electrons, els quals són accelerats cap a la placa positiva (ànode). En xocar contra aquesta altra placa, els electrons s’aturen bruscament i es generen els raigs X.

2.1. La diferència de potencial entre dues plaques d’un tub de raigs X és de 70,0 kV70{,}0\,\mathrm{kV} i la separació entre elles és de 2,00 cm2{,}00\,\mathrm{cm}. Calculeu el mòdul del camp elèctric (suposeu que és constant i uniforme entre les plaques) i, tot seguit, el mòdul de la força elèctrica que experimenta un electró dins del tub. A la figura adjunta, representeu el camp elèctric entre plaques i la força elèctrica que actua sobre l’electró. [1,25 punts]

2.2. Determineu l’energia cinètica i la velocitat d’un electró quan arriba a l’ànode, suposant que parteix del repòs des del càtode. A continuació, sabent que en el xoc amb l’ànode l’electró perd part de la seva energia, que es transforma en un fotó de raigs X amb una longitud d’ona d’1,00 nm1{,}00\,\mathrm{nm}, calculeu l’energia d’aquest fotó i la nova velocitat de l’electró després de l’emissió. [1,25 punts]

Dades: ∣e∣=1,602×10−19 C|e|=1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}. me=9,11×10−31 kgm_e=9{,}11\times10^{-31}\,\mathrm{kg}. c=3,00×108 m s−1c=3{,}00\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}. h=6,63×10−34 J sh=6{,}63\times10^{-34}\,\mathrm{J\,s}.

Nota: Negligiu els efectes del camp magnètic terrestre i els efectes relativistes.

Tub de raigs X: càtode a l’esquerra i ànode a la dreta; un electró es mou cap a la dreta amb vector velocitat v. Prop de l’ànode apareix un electró i una fletxa ondulada que representa el fotó emès cap avall i a l’esquerra. La figura no inclou valors numèrics.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.11,25 punts

Plantejament Entre plaques paral·leles amb camp uniforme, el mòdul és la diferència de potencial dividida per la separació. La força sobre l’electró és oposada al camp perquè la càrrega és negativa.

  1. Convertim les dades al SI.

    EE=ΔVd=70,0×1032,00×10−2{}= \frac{\Delta V}{d}=\frac{70{,}0\times10^3}{2{,}00\times10^{-2}}=3,5×106 N/C{}= 3{,}5\times10^6\,\mathrm{N/C}
  2. Multipliquem el camp per la càrrega en valor absolut.

    FF=∣e∣E{}= |e|E=(1,602×10−19)(3,5×106){}= (1{,}602\times10^{-19})(3{,}5\times10^6)=5,607×10−13 N{}= 5{,}607\times10^{-13}\,\mathrm{N}
  3. Dibuixem diverses línies rectes, paral·leles i equidistants de l’ànode positiu al càtode negatiu. La força de l’electró apunta cap a l’ànode.

    F⃗=−∣e∣E⃗\vec F=-|e|\vec E

ResultatE=3,5×106 N/CE=3{,}5\times10^6\,\mathrm{N/C}; F=5,61×10−13 NF=5{,}61\times10^{-13}\,\mathrm{N}. Camp cap al càtode; força cap a l’ànode.

La pauta oficial dona: E = 3,5 × 10⁶ N/C; F = 5,61 × 10⁻¹³ N

Dues plaques verticals paral·leles, càtode negatiu a l’esquerra i ànode positiu a la dreta, separades 2,00 cm. Quatre línies rectes horitzontals i equidistants tenen fletxes cap a l’esquerra: el camp elèctric uniforme de l’ànode al càtode té mòdul 3,5×10⁶ N/C. Un electró entre les plaques rep una força de 5,61×10⁻¹³ N cap a la dreta, vers l’ànode. S’indica F=qE=−|e|E: camp i força tenen sentits oposats.

2.21,25 punts

Plantejament El treball elèctric es converteix en energia cinètica. Seguim el model no relativista que demana expressament la nota; després restem l’energia del fotó emès.

  1. Obtenim l’energia i la velocitat abans del xoc.

    KiK_i=∣e∣ΔV{}= |e|\Delta V=(1,602×10−19)(70,0×103){}= (1{,}602\times10^{-19})(70{,}0\times10^3)=1,1214×10−14 J{}= 1{,}1214\times10^{-14}\,\mathrm{J}viv_i=2Kime{}= \sqrt{\frac{2K_i}{m_e}}=1,569×108 m s−1{}= 1{,}569\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}
  2. Calculem l’energia del fotó.

    EγE_\gamma=hcλ=(6,63×10−34)(3,00×108)1,00×10−9{}= \frac{hc}{\lambda}=\frac{(6{,}63\times10^{-34})(3{,}00\times10^8)}{1{,}00\times10^{-9}}=1,989×10−16 J{}= 1{,}989\times10^{-16}\,\mathrm{J}
  3. Conservem l’energia en l’emissió i tornem a aïllar la velocitat.

    KfK_f=Ki−Eγ{}= K_i-E_\gamma=1,1015×10−14 J{}= 1{,}1015\times10^{-14}\,\mathrm{J}vfv_f=2Kf9,11×10−31{}= \sqrt{\frac{2K_f}{9{,}11\times10^{-31}}}=1,5551×108 m s−1{}= 1{,}5551\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}

ResultatKi=1,12×10−14 JK_i=1{,}12\times10^{-14}\,\mathrm{J}; vi=1,57×108 m s−1v_i=1{,}57\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}; Eγ=1,99×10−16 JE_\gamma=1{,}99\times10^{-16}\,\mathrm{J}; vf=1,56×108 m s−1v_f=1{,}56\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

La pauta oficial dona: Ki = 1,12 × 10⁻¹⁴ J; vi = 1,57 × 10⁸ m/s; Eγ = 1,99 × 10⁻¹⁶ J; vf = 1,56 × 10⁸ m/s

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Ones i so, Moviment harmònic simple
Enunciat oficial

Exercici 3. Vibracions i ones

[2,5 punts en total]

Un telèfon mòbil conté un motor vibrador que genera un moviment harmònic simple (al llarg de l’eix yy) al xassís del dispositiu quan es reben trucades o notificacions. Suposem que aquest moviment té una amplitud de 2,00 mm2{,}00\,\mathrm{mm} i una freqüència de 150 Hz150\,\mathrm{Hz}.

3.1. Escriviu l’equació de moviment del telèfon si considerem que inicialment es troba a la posició d’equilibri y=0 my=0\,\mathrm{m}. Quan es coŀloca el telèfon damunt d’una superfície metàŀlica rígida, les vibracions es transmeten al material i generen ones mecàniques transversals que es propaguen a 3 200 m s−13\,200\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Calculeu la longitud d’ona de l’ona mecànica que es propaga per la superfície i escriviu l’equació de l’ona corresponent, suposant que la propagació es produeix en el sentit positiu de l’eix xx, que inicialment es troba en la posició d’equilibri y=0 my=0\,\mathrm{m}, i que l’amplitud de l’ona és de 2,00 mm2{,}00\,\mathrm{mm}. [1,25 punts]

3.2. Suposant que el telèfon emet una potència acústica d’1,00 mW1{,}00\,\mathrm{mW} durant la vibració i que el so es propaga per l’aire de manera isotròpica (uniformement en totes direccions), calculeu el nivell d’intensitat sonora que percebrà una persona situada a 3,00 m3{,}00\,\mathrm{m} del telèfon. [1,25 punts]

Dades: I0=10−12 W m−2I_0=10^{-12}\,\mathrm{W\,m^{-2}}.

Nota: Assumiu que el front d’ona és esfèric.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

3.11,25 punts

Plantejament El moviment local és sinusoidal. Una fase amb el mateix signe per a ωt i el signe contrari per a kx descriu la propagació cap a x positiva.

  1. Calculem la freqüència angular i seleccionem una fase inicial compatible.

    ω=2πf=300π rad/s\omega=2\pi f=300\pi\,\mathrm{rad/s}y(0)=0⇒φ=0y(0)=0\Rightarrow\varphi=0o  π\text{o}\ \ \pi
  2. Escollim fase zero; el sentit inicial de la velocitat no està fixat.

    y(t)=2,00×10−3sin⁡(300πt)y(t)=2{,}00\times10^{-3}\sin(300\pi t)
  3. La longitud d’ona és velocitat dividida per freqüència.

    λ=vf=3200150=21,333 m\lambda=\frac{v}{f}=\frac{3200}{150}=21{,}333\,\mathrm{m}k=2πλ=0,29452 m−1k=\frac{2\pi}{\lambda}=0{,}29452\,\mathrm{m^{-1}}
  4. La fase ωt−kx manté a l’origen el moviment escollit per al telèfon.

    y(x,t)y(x,t)=2,00×10−3sin⁡(300πt−3π32x){}= 2{,}00\times10^{-3}\sin\left(300\pi t-\frac{3\pi}{32}x\right)

Resultaty(t)=2,0×10−3sin⁡(300πt)y(t)=2{,}0\times10^{-3}\sin(300\pi t); λ=21,3 m\lambda=21{,}3\,\mathrm{m}; y(x,t)y(x,t)=2,0×10−3sin⁡(300πt−3πx/32){}= 2{,}0\times10^{-3}\sin(300\pi t-3\pi x/32), amb x,yx,y en metres i tt en segons. Una fase addicional π\pi també és vàlida.

La pauta oficial dona: y = 2,0×10⁻³ sin(300πt); λ = 21,3 m; k = 0,294 m⁻¹, onda hacia +x

3.21,25 punts

Plantejament La potència es reparteix per l’àrea d’una esfera. Convertim la intensitat obtinguda a decibels amb el logaritme decimal.

  1. Calculem la intensitat al punt d’escolta.

    II=P4πr2{}= \frac{P}{4\pi r^2}=1,00×10−34π(3,00)2{}= \frac{1{,}00\times10^{-3}}{4\pi(3{,}00)^2}=8,8419×10−6 W/m2{}= 8{,}8419\times10^{-6}\,\mathrm{W/m^2}
  2. Apliquem la definició del nivell d’intensitat.

    β\beta=10log⁡10(I/I0){}= 10\log_{10}(I/I_0)=10log⁡10(8,8419×10−610−12){}= 10\log_{10}\left(\frac{8{,}8419\times10^{-6}}{10^{-12}}\right)=69,465 dB{}= 69{,}465\,\mathrm{dB}

Resultatβ=69,5 dB\beta=69{,}5\,\mathrm{dB}.

La pauta oficial dona: β = 69,5 dB

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsEnunciat ambiguTemes: Física moderna
Enunciat oficial

Exercici 4. Física relativista, quàntica, nuclear i de partícules

[2,5 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

Enguany fa 4040 anys de l’accident nuclear més greu de la història. La central nuclear de Txernòbil va alliberar una gran quantitat de materials radioactius a l’atmosfera. En particular, cesi-137 (55137Cs{ }^{137}_{55}\mathrm{Cs}), que en desintegrar-se mitjançant una emissió β−\beta^- genera un nucli de bari. Aquest isòtop té una vida mitjana llarga (30,1730{,}17 anys) i, per tant, representa un perill durant dècades.

4.1. Escriviu la reacció de desintegració del cesi-137. Calculeu quin percentatge de la quantitat inicial de cesi-137 queda avui, 4040 anys després de l’accident. [1,25 punts]

4.2. En una zona a uns 10,0 km10{,}0\,\mathrm{km} de la central es va detectar una concentració inicial de 6,00×105 Bq m−26{,}00\times10^5\,\mathrm{Bq\,m^{-2}} de cesi-137, immediatament després de l’accident. Segons alguns estudis, es considera segur tornar a habitar una zona afectada quan la concentració estigui per sota de 3,70×104 Bq m−23{,}70\times10^4\,\mathrm{Bq\,m^{-2}}. Quin any podrà tornar-se a habitar aquesta zona si només considerem la desintegració natural del cesi-137? [1,25 punts]

OPCIÓ B

En un experiment d’efecte fotoelèctric, fem incidir una llum monocromàtica sobre el càtode d’una cèŀlula fotoelèctrica. Quan s’iŀlumina el càtode amb llum blava de longitud d’ona 460 nm460\,\mathrm{nm}, s’observa un corrent fotoelèctric. Aplicant una diferència de potencial de com a mínim 0,50 V0{,}50\,\mathrm{V} entre càtode i ànode, el corrent desapareix completament.

4.1. Calculeu l’energia mínima necessària per a arrencar un electró del càtode (funció de treball) i la velocitat màxima amb què surten els electrons emesos quan no s’aplica cap diferència de potencial. [1,25 punts]

4.2. Determineu quina diferència de potencial caldria aplicar per a anuŀlar el corrent fotoelèctric si primer el càtode s’iŀlumina amb llum verda de longitud d’ona 520 nm520\,\mathrm{nm}, i després amb llum vermella de longitud d’ona 650 nm650\,\mathrm{nm}. Justifiqueu els resultats obtinguts. [1,25 punts]

Dades: ∣e∣=1,602×10−19 C|e|=1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}. me=9,11×10−31 kgm_e=9{,}11\times10^{-31}\,\mathrm{kg}. c=3,00×108 m s−1c=3{,}00\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}. h=6,63×10−34 J sh=6{,}63\times10^{-34}\,\mathrm{J\,s}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

4.11,25 punts

Plantejament La desintegració beta negativa conserva el nombre màssic i incrementa el nombre atòmic. Interpretem literalment «vida mitjana» com τ=1/λ; la pauta revisada admet també la interpretació de semivida.

  1. Incloem l’electró i l’antineutrí electrònic per conservar càrrega i nombre leptònic.

    55137Cs{}^{137}_{55}\mathrm{Cs}→56137Ba{}\to {}^{137}_{56}\mathrm{Ba}+−10e+νˉe{}+{}^{0}_{-1}e+\bar\nu_e
  2. Amb la vida mitjana indicada, calculem directament en anys.

    NN0\frac{N}{N_0}=e−t/τ{}= e^{-t/\tau}=e−40/30,17{}= e^{-40/30{,}17}=0,26558{}= 0{,}26558
  3. Si el valor s’interpreta com a semivida, s’obté l’altra resposta admesa; no són el mateix paràmetre.

    NN0=2−40/30,17=0,39892\frac{N}{N_0}=2^{-40/30{,}17}=0{,}39892

ResultatInterpretació literal: 26,6 %26{,}6\,\%. Si 30,1730{,}17 anys és la semivida: 39,9 %39{,}9\,\%. Reacció: 55137Cs{}^{137}_{55}\mathrm{Cs}→56137Ba{}\to {}^{137}_{56}\mathrm{Ba}+−10e+νˉe{}+{}^0_{-1}e+\bar\nu_e.

La pauta oficial dona: 26,6 % (vida media) o 39,9 % (semivida), ambas aceptadas en v2

4.21,25 punts

Plantejament L’activitat segueix el mateix decaïment exponencial que el nombre de nuclis. Mantenim la mateixa interpretació del paràmetre que a l’apartat anterior i calculem separadament l’alternativa de la pauta.

  1. Aïllem el temps necessari per arribar al llindar.

    AA=A0e−t/τ{}= A_0e^{-t/\tau}⇒t=τln⁡A0A{}\Rightarrow t=\tau\ln\frac{A_0}{A}=30,17ln⁡6,00×1053,70×104{}= 30{,}17\ln\frac{6{,}00\times10^5}{3{,}70\times10^4}=84,054 anys{}= 84{,}054\,\mathrm{anys}
  2. L’any inicial es dedueix de les dades de l’enunciat. Cal superar lleugerament el temps límit per estar estrictament per sota.

    2026−40=19862026-40=19861986+84,054≈20701986+84{,}054\approx2070
  3. La pauta usa la interpretació de semivida en aquest apartat.

    t1/2t_{1/2}=30,17{}= 30{,}17⇒t=30,17ln⁡2ln⁡6,00×1053,70×104{}\Rightarrow t=\frac{30{,}17}{\ln2}\ln\frac{6{,}00\times10^5}{3{,}70\times10^4}=121,26 anys{}= 121{,}26\,\mathrm{anys}1986+t≈21071986+t\approx2107

ResultatLiteralment, t=84,1t=84{,}1 anys i aproximadament l’any 20702070. Amb la interpretació de semivida de la pauta: 121121 anys i aproximadament 21072107.

La pauta oficial dona: 121 anys; any 2107 (usa semivida)

Opció B

4.11,25 punts

Plantejament L’energia màxima dels fotoelectrons és la que frena el potencial d’aturada. La diferència entre l’energia del fotó i aquesta energia cinètica és la funció de treball.

  1. Calculem l’energia del fotó blau i l’energia cinètica màxima.

    EbE_b=hc460×10−9{}= \frac{hc}{460\times10^{-9}}=4,3239×10−19 J{}= 4{,}3239\times10^{-19}\,\mathrm{J}KmaxK_{max}=∣e∣Vf{}= |e|V_f=(1,602×10−19)(0,50){}= (1{,}602\times10^{-19})(0{,}50)=8,01×10−20 J{}= 8{,}01\times10^{-20}\,\mathrm{J}
  2. Apliquem l’equació d’Einstein.

    WW=Eb−Kmax{}= E_b-K_{max}=3,5229×10−19 J{}= 3{,}5229\times10^{-19}\,\mathrm{J}WW=3,5229×10−19 J1,602×10−19 J/eV{}= \frac{3{,}5229\times10^{-19}\,\mathrm{J}}{1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{J/eV}}=2,1991 eV{}= 2{,}1991\,\mathrm{eV}
  3. Aïllem la velocitat a partir de l’energia cinètica.

    vmaxv_{max}=2Kmaxme{}= \sqrt{\frac{2K_{max}}{m_e}}=2(8,01×10−20)9,11×10−31{}= \sqrt{\frac{2(8{,}01\times10^{-20})}{9{,}11\times10^{-31}}}=4,1935×105 m s−1{}= 4{,}1935\times10^5\,\mathrm{m\,s^{-1}}

ResultatW=3,52×10−19 J=2,20 eVW=3{,}52\times10^{-19}\,\mathrm{J}=2{,}20\,\mathrm{eV}; vmax=4,19×105 m s−1v_{max}=4{,}19\times10^5\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

La pauta oficial dona: W = 3,52 × 10⁻¹⁹ J = 2,20 eV; v = 4,19 × 10⁵ m/s

4.21,25 punts

Plantejament Només hi ha emissió si l’energia del fotó supera la funció de treball. Quan n’hi ha, el potencial de frenada és l’excés d’energia dividit per la càrrega elemental.

  1. Per al verd resta energia per alliberar electrons.

    Vf,vV_{f,v}=hc/(520×10−9)−W∣e∣{}= \frac{hc/(520\times10^{-9})-W}{|e|}=0,18857 V{}= 0{,}18857\,\mathrm{V}
  2. Per al vermell no hi ha emissió: el potencial algebraic negatiu no és un potencial de frenada físic.

    ErE_r=hc650×10−9{}= \frac{hc}{650\times10^{-9}}=3,06×10−19 J{}= 3{,}06\times10^{-19}\,\mathrm{J}<W{}< W

ResultatVerd: Vf=0,19 VV_f=0{,}19\,\mathrm{V} en sentit de frenada. Vermell: no hi ha efecte fotoelèctric i no cal aplicar potencial de frenada (0 V0\,\mathrm{V}).

La pauta oficial dona: verde 0,19 V; rojo sin emisión

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Física, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Física de 2021 a 2026.

Camp elèctricOnes i soCamp gravitatoriFísica modernaTots els temes de Física

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Física del 2026?

Per temes, els punts eren: camp elèctric (2,5 punts) i ones i so (2,5 punts). Exercici 1, a triar entre dues opcions de camp gravitatori. Exercici 4, a triar entre dues opcions de física moderna.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 2 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment i per un enunciat ambigu): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Física aquest curs?

Puja els teus apunts de Física i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Física a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.