Física, PAU 2023 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

L’examen de juny (sèrie 1) de Física de la PAU de Catalunya del 2023, sencer: els set exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 17,5 punts.

Els exercicis de l’examen

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Camp gravitatori
Enunciat oficial

Els dos satèŀlits de Mart, Fobos i Deimos, porten el nom dels fills bessons d’Afrodita i Ares. En la mitologia romana, Ares, déu de la guerra, s’identifica amb Mart. Els dos satèŀlits tenen forma irregular, però els podem aproximar a una esfera de diàmetre 22,2 km22{,}2\,\mathrm{km} per a Fobos i de 12,6 km12{,}6\,\mathrm{km} per a Deimos. Per tant, comparats amb la Lluna, que té un diàmetre de 3475 km3475\,\mathrm{km}, són petits. El radi orbital mitjà (distància entre els centres dels dos objectes) de Fobos al voltant de Mart és de 9377 km9377\,\mathrm{km} i el seu període de revolució és de 7 hores, 39 minuts i 14 segons. Sabent que el radi orbital mitjà de Deimos és de 23460 km23460\,\mathrm{km}, determineu a partir d’aquestes dades:

a) La massa de Mart i la intensitat del camp gravitatori que Mart crea a la seva superfície.

[1,251{,}25 punts]

b) El període de revolució de Deimos al voltant de Mart i la seva energia mecànica.

[1,251{,}25 punts]

Dades: G = 6,67×10−11 N m2 kg−26{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}.

MFobosM_{Fobos} = 1,10×1016 kg1{,}10\times10^{16}\,\mathrm{kg}.

MDeimosM_{Deimos} = 2,00×1015 kg2{,}00\times10^{15}\,\mathrm{kg}.

RMartR_{Mart} = 3390 km3390\,\mathrm{km}.

Nota: Considereu que els dos satèŀlits descriuen una trajectòria circular al voltant de Mart.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La gravetat proporciona l’acceleració centrípeta de Fobos. El radi orbital es mesura entre centres; el radi de Mart només es fa servir per al camp a la superfície.

  1. Passem el període a segons.

    TFT_F=7⋅3600+39⋅60+14{}= 7\cdot3600+39\cdot60+14=27554 s{}= 27554\,\mathrm{s}
  2. Igualem gravitació i força centrípeta i aïllem la massa central.

    GMmrF2\frac{GMm}{r_F^2}=m4π2rFTF2{}= m\frac{4\pi^2r_F}{T_F^2}⇒M=4π2(9,377⋅106)36,67⋅10−11⋅275542{}\Rightarrow M=\frac{4\pi^2(9{,}377\cdot10^6)^3}{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot27554^2}
  3. Calculem la força per unitat de massa a la superfície.

    g=GM(3,390⋅106)2g=\frac{GM}{(3{,}390\cdot10^6)^2}

ResultatM=6,43×1023 kgM=6{,}43\times10^{23}\,\mathrm{kg}; g=3,73 m/s2g=3{,}73\,\mathrm{m/s^2}

La pauta oficial dona: M=6,43×10^23 kg; g=3,73 m/s²

b)1,25 punts

Plantejament Els dos satèl·lits comparteixen la mateixa massa central i compleixen la tercera llei de Kepler. En una òrbita circular l’energia cinètica és la meitat del valor absolut de la potencial.

  1. Relacionem els períodes sense arrodonir la massa calculada.

    TDT_D=TF(rDrF)3/2{}= T_F\left(\frac{r_D}{r_F}\right)^{3/2}=27554(234609377)3/2{}= 27554\left(\frac{23460}{9377}\right)^{3/2}
  2. Sumem les energies cinètica i potencial gravitatòria.

    EmE_m=GMmD2rD−GMmDrD{}= \frac{GMm_D}{2r_D}-\frac{GMm_D}{r_D}=−GM⋅2,00⋅10152⋅2,346⋅107{}= -\frac{GM\cdot2{,}00\cdot10^{15}}{2\cdot2{,}346\cdot10^7}

ResultatT=1,09×105 sT=1{,}09\times10^{5}\,\mathrm{s}; Em=−1,83×1021 JE_m=-1{,}83\times10^{21}\,\mathrm{J}

La pauta oficial dona: T=1,09×10^5 s; Em=-1,83×10^21 J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Camp magnètic
Enunciat oficial

Un fil conductor molt llarg segueix l’eix z i transporta un corrent I = 2,00 A2{,}00\,\mathrm{A}. Quan arriba a l’altura de z = 0,00 cm0{,}00\,\mathrm{cm} canvia de direcció i traça una circumferència en el pla xy, de radi R = 2,00 cm2{,}00\,\mathrm{cm} i centrada al punt (0, R, 0), i després continua per l’eix z.

a) Calculeu el vector i el mòdul del camp magnètic total al centre de la circumferència, és a dir, al punt (0, R, 0).

[1,251{,}25 punts]

b) Podem girar a voluntat l’espira respecte a l’eix y. En quina direcció hem d’orientar-la per a obtenir el mòdul del camp magnètic mínim i el mòdul del camp magnètic màxim? Trobeu aquests dos valors del mòdul del camp magnètic i especifiqueu el pla on hi ha l’espira i el sentit de gir del corrent en cada cas.

[1,251{,}25 punts]

Dades: El mòdul del camp magnètic creat per un fil infinit per on circula un corrent

I a una distància r del fil és B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0 I}{2\pi r}.

El mòdul del camp magnètic creat al centre d’una espira de radi R per on

circula un corrent I és B=μ0I2RB=\frac{\mu_0 I}{2R}.

μ0\mu_0 = 4π×10−7 T m A−14\pi\times10^{-7}\,\mathrm{T\,m\,A^{-1}}.

Eixos x oblic cap avall a l’esquerra, y horitzontal cap a la dreta i z vertical cap amunt. Un fil coincideix amb z, amb corrent en sentit +z. A z=0 forma una circumferència al pla xy, tangent a l’origen, amb centre sobre +y a (0, R,0). Les fletxes indiquen gir horari vist des de +z; després el fil continua per +z. El centre està marcat amb un punt.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Sumem vectorialment el camp del tram rectilini i el de l’espira. La regla de la mà dreta fixa els sentits a partir del dibuix.

  1. El conductor rectilini produeix un camp cap a −x.

    B⃗f\vec B_f=−μ0I2πRı^{}= -\frac{\mu_0 I}{2\pi R}\hat\imath=−2,00⋅10−5ı^ T{}= -2{,}00\cdot10^{-5}\hat\imath\,\mathrm{T}
  2. El sentit de circulació per l’espira produeix camp cap a −z.

    B⃗e\vec B_e=−μ0I2Rk^{}= -\frac{\mu_0I}{2R}\hat k=−2π⋅10−5k^ T{}= -2\pi\cdot10^{-5}\hat k\,\mathrm{T}
  3. Els camps són perpendiculars i el mòdul s’obté per Pitàgores.

    B⃗=(−2ı^−2πk^)10−5 T\vec B=(-2\hat\imath-2\pi\hat k)10^{-5}\,\mathrm{T}∣B∣=10−522+(2π)2|B|=10^{-5}\sqrt{2^2+(2\pi)^2}

ResultatBx=−2,00×10−5 TB_x=-2{,}00\times10^{-5}\,\mathrm{T}; Bz=−6,28×10−5 TB_z=-6{,}28\times10^{-5}\,\mathrm{T}; B=6,59×10−5 TB=6{,}59\times10^{-5}\,\mathrm{T}

La pauta oficial dona: B=(-2,0,-2π)×10^-5 T; |B|=6,59×10^-5 T

b)1,25 punts

Plantejament En girar l’espira canvia la direcció del seu camp però no el mòdul. Els extrems de la suma s’obtenen amb camps antiparal·lels o paral·lels.

  1. Per al mínim posem el camp de l’espira cap a +x, amb l’espira en yz.

    Bmin⁡B_{\min}=Be−Bf{}= B_e-B_f=(2π−2)10−5 T{}= (2\pi-2)10^{-5}\,\mathrm{T}
  2. Per al màxim posem tots dos camps cap a −x.

    Bmax⁡B_{\max}=Be+Bf{}= B_e+B_f=(2π+2)10−5 T{}= (2\pi+2)10^{-5}\,\mathrm{T}

ResultatBmin⁡=4,28×10−5 TB_{\min}=4{,}28\times10^{-5}\,\mathrm{T}; Bmax⁡=8,28×10−5 TB_{\max}=8{,}28\times10^{-5}\,\mathrm{T}. Espira en yz: antihorària per al mínim i horària per al màxim, vista des de +x+x cap a l’origen.

La pauta oficial dona: 4,28×10^-5 T; 8,28×10^-5 T

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Ones i so, Moviment harmònic simple
Enunciat oficial

Des de la platja, observem que la distància entre les crestes de dues onades consecutives és de 4 m4\,\mathrm{m}. Per altra banda, tot observant una de les boies que limita la zona de bany, comptem que osciŀla 30 vegades en un minut i que el seu desplaçament vertical total, des de la posició més baixa fins al punt més alt, és de 40 cm40\,\mathrm{cm}.

a) Determineu la freqüència, la longitud d’ona i la velocitat de propagació de les ones.

Escriviu l’equació que descriu el moviment de la boia en funció del temps.

[1,251{,}25 punts]

b) Deduïu l’expressió de la velocitat i l’acceleració de la boia i calculeu els valors màxims de la velocitat i l’acceleració. Representeu a la quadrícula de sota l’evolució de la velocitat respecte al temps durant un període.

[1,251{,}25 punts]

Nota: Per determinar la fase inicial considereu que al principi la boia es troba en la posició més alta.

Quadrícula rectangular buida, amb línies fines i línies principals, destinada a representar velocitat en funció del temps durant un període. No hi ha valors, unitats ni corbes predibuixats.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La separació entre crestes és la longitud d’ona. La boia oscil·la verticalment i l’amplitud és la meitat del recorregut entre el punt més baix i el més alt.

  1. Comptem cicles per segon i calculem la velocitat de propagació.

    f=3060=0,50 Hzf=\frac{30}{60}=0{,}50\,\mathrm{Hz}λ=4 m\lambda=4\,\mathrm{m}v=λf=2,00 m/sv=\lambda f=2{,}00\,\mathrm{m/s}
  2. Triem un cosinus que comenci al màxim positiu.

    A=0,402=0,20 mA=\frac{0{,}40}{2}=0{,}20\,\mathrm{m}ω=2πf=π rad/s\omega=2\pi f=\pi\,\mathrm{rad/s}y(t)=0,20cos⁡(πt)y(t)=0{,}20\cos(\pi t)

Resultatf = 0,50 Hz; λ = 4 m; v = 2,00 m/s; y(t)=0,20 cos(πt) m, t en s.

La pauta oficial dona: f=0,50 Hz; λ=4 m; v=2,00 m/s; y=0,2 sin(πt+π/2)

b)1,25 punts

Plantejament Derivem la posició per obtenir la velocitat i tornem a derivar per a l’acceleració. Els màxims dels mòduls corresponen al valor absolut u del sinus o cosinus.

  1. Obtenim les funcions i les amplituds.

    vy(t)=−0,20πsin⁡(πt)v_y(t)=-0{,}20\pi\sin(\pi t)ay(t)=−0,20π2cos⁡(πt)a_y(t)=-0{,}20\pi^2\cos(\pi t)vmax⁡=Aωv_{\max}=A\omegaamax⁡=Aω2a_{\max}=A\omega^2
  2. Per dibuixar un període unim suaument aquests cinc punts.

    (t,vy)(t,v_y)=(0,0),(0,5,−0,628),(1,0),(1,5,0,628),(2,0){}= (0,0),(0{,}5,-0{,}628),(1,0),(1{,}5,0{,}628),(2,0)

Resultatvmax = 0,628 m/s; amax = 1,97 m/s²; T = 2,00 s.

La pauta oficial dona: vmax=0,628 m/s; amax=1,97 m/s²

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Física moderna
Enunciat oficial

Arran de l’anunci fet el desembre del 2022 pels Estats Units que s’havia aconseguit per primera vegada la fusió nuclear amb un guany net d’energia, alguns mitjans de comunicació han publicat que un got d’aigua pot produir l’energia que consumirà una família de quatre membres durant tota la vida. Per una altra banda, a dins del Sol hi ha una pressió i una temperatura tan elevades que els àtoms d’hidrogen es fusionen i es transformen en heli. El principal procés de fusió nuclear que té lloc al Sol és la cadena protó-protó. El balanç global d’aquest procés és que quatre protons s’uneixen per formar un nucli d’heli.

a) Calculeu l’energia que s’allibera en la cadena protó-protó quan es forma un nucli d’heli. Tenint en compte que un got d’aigua conté, aproximadament, 17 mol17\,\mathrm{mol} d’aigua, quanta energia es pot extreure de l’hidrogen que hi ha a l’aigua d’un got mitjançant la cadena protó-protó?

[1,251{,}25 punts]

b) Malauradament, a la Terra no es poden assolir les condicions de temperatura i pressió que hi ha al Sol, per això, en els reactors de fusió es fan servir els isòtops de l’hidrogen: el deuteri (12H{}^{2}_{1}\mathrm H) i el triti (13H{}^{3}_{1}\mathrm H). L’abundància relativa del deuteri és d’un 0,001 %0{,}001\,\mathrm{\%}, mentre que la del triti és pràcticament nuŀla (a la Terra hi ha uns 20 kg20\,\mathrm{kg} de triti natural).

Per a generar triti, s’utilitza liti 6 (36Li{}^{6}_{3}\mathrm{Li}) obtingut a partir de reactors nuclears de fissió. El triti s’obté a còpia de bombardejar nuclis de liti 6 amb neutrons. Escriviu la reacció nuclear sabent que el resultat és la formació de triti i partícules alfa. S’ha afirmat que la fusió nuclear és una energia neta perquè la reacció de la cadena protó-protó no genera residus radioactius. Ara bé, en el procés de fusió del deuteri i del triti s’alliberen neutrons amb una energia capaç de fer tornar radioactius els materials circumdants. Digueu si la fusió nuclear és una font d’energia neta i inesgotable i justifiqueu la resposta.

[1,251{,}25 punts]

Dades: c= 3,00×108 m s−13{,}00\times10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

NAN_A = 6,022×10236{,}022\times10^{23}.

Masses nuclears (en kg):

Protó Nucli d’heli

1,67262192×10−271{,}67262192\times10^{-27} 6,64283533×10−276{,}64283533\times10^{-27}

El consum anual mitjà d’electricitat d’una persona a Catalunya és d’1,22×1010 J1{,}22\times10^{10}\,\mathrm{J}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Convertim la pèrdua de massa en energia. Cada nucli d’heli requereix quatre protons, que corresponen a l’hidrogen de dues molècules d’aigua.

  1. Calculem el defecte de massa amb totes les xifres de l’enunciat.

    Δm\Delta m=4(1,6726⋅10−27){}= 4(1{,}6726\cdot10^{-27})−6,6428⋅10−27 kg{}-6{,}6428\cdot10^{-27}\,\mathrm{kg}
  2. Apliquem l’equivalència entre massa i energia.

    E1=Δm(3,00⋅108)2E_1=\Delta m(3{,}00\cdot10^8)^2
  3. Comptem nuclis d’heli i multipliquem per l’energia d’una reacció.

    NHe=17⋅6,022⋅10232N_{He}=\frac{17\cdot6{,}022\cdot10^{23}}2Egot=NHeE1E_{got}=N_{He}E_1

ResultatE1=4,29×10−12 JE_1=4{,}29\times10^{-12}\,\mathrm{J}; Egot=2,20×1013 JE_{\text{got}}=2{,}20\times10^{13}\,\mathrm{J}

La pauta oficial dona: 4,29×10^-12 J; 2,20×10^13 J

b)1,25 punts

Plantejament La reacció conserva el nombre màssic i la càrrega. Avaluem per separat la disponibilitat del combustible i l’activació radioactiva dels materials.

  1. El liti i el neutró sumen set nucleons i tres protons.

    36Li+01n{}^6_3\mathrm{Li}+{}^1_0 n→13H+24He{}\rightarrow {}^3_1\mathrm H+{}^4_2\mathrm{He}
  2. El reactor necessita produir triti i els neutrons poden activar els materials.

    6+1=3+46+1=3+43+0=1+23+0=1+2

ResultatLa fusió D–T no és totalment neta ni literalment inesgotable: depèn de produir triti a partir de liti i pot generar materials radioactius. El càlcul ideal de l’aigua no equival al combustible utilitzable per aquest reactor.

La pauta oficial dona: Reacción Li-6+n→He-4+H-3; no totalmente limpia ni ilimitada

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Camp elèctric
Enunciat oficial

Quan mesurem els valors de potencial elèctric en una cubeta obtenim la distribució representada a la figura, en què podem observar dues càrregues (Q1Q_1 i Q2Q_2), una de positiva i una de negativa.

a) Determineu de manera raonada quina és la càrrega positiva i quina la negativa.

Segons la vostra resposta, dibuixeu la direcció i el sentit del camp elèctric al punt A.

[1,251{,}25 punts]

b) Suposeu que un electró es mou del punt A al punt B. Calculeu el treball que fa el camp elèctric durant aquest moviment. Quin treball fa el camp elèctric quan l’electró es mou del punt A al punt C passant per B?

[1,251{,}25 punts]

Dada: |e| = 1,602×10−19 C1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}.

Mapa d’equipotencials de dues càrregues puntuals sobre una quadrícula. Q 1 és a l’esquerra i Q 2 a la dreta a la mateixa horitzontal. A prop de Q 1 les corbes estan retolades 10 V i 20 V; una corba exterior val 0 V. A prop de Q 2 apareixen−10,−20,−30 i−40 V, més negatius en acostar-se a Q 2. A és a dalt entre les càrregues a l’equipotencial de−10 V; B és a baix a l’esquerra de Q 1 sobre la de 10 V; C és a la vertical central inferior sobre la de−10 V. A A les equipotencials són gairebé verticals. No hi ha escala de longitud.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament El signe del potencial a prop de cada càrrega revela el signe de la càrrega. El camp elèctric és perpendicular a les equipotencials i apunta cap a potencials menors.

  1. La figura mostra potencials positius a prop de Q 1 i negatius a prop de Q 2.

    V=kQrV=\frac{kQ}{r}E⃗=−∇⃗V\vec E=-\vec\nabla V
  2. A A l’equipotencial és gairebé vertical, de manera que el camp apunta aproximadament a la dreta.

    Q1>0Q_1>0Q2<0Q_2<0E⃗A cap a Q2\vec E_A\text{ cap a }Q_2

ResultatQ1 positiva; Q2 negativa; camp a A aproximadament horitzontal cap a la dreta.

La pauta oficial dona: Q1 positiva, Q2 negativa; campo hacia la derecha

b)1,25 punts

Plantejament El treball del camp depèn de la càrrega i de la diferència de potencial entre els extrems. El recorregut intermedi per B no canvia el treball entre A i C.

  1. Llegim VA=VC=−10 V i VB=10 V.

    WABW_{AB}=q(VA−VB){}= q(V_A-V_B)=(−1,602⋅10−19)(−10−10){}= (-1{,}602\cdot10^{-19})(-10-10)
  2. A i C són a la mateixa equipotencial.

    WABC=q(VA−VC)=0W_{ABC}=q(V_A-V_C)=0

ResultatWAB=3,204×10−18 JW_{AB}=3{,}204\times10^{-18}\,\mathrm{J}; WABC=0 JW_{ABC}=0\,\mathrm{J}

La pauta oficial dona: 3,204×10^-18 J; 0 J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 6

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Inducció electromagnètica
Enunciat oficial

Una espira es troba fixa en una regió on hi ha un camp magnètic uniforme en direcció perpendicular al full i cap endins, tal com s’indica a la figura de l’esquerra. En la figura de la dreta es mostra la gràfica de la variació del flux que travessa l’espira en funció del temps.

a) Determineu el sentit del corrent induït en l’interval de temps de 0 s0\,\mathrm{s} a 4 s4\,\mathrm{s}, en l’interval de 4 s4\,\mathrm{s} a 8 s8\,\mathrm{s} i en l’interval de 8 s8\,\mathrm{s} a 12 s12\,\mathrm{s}. Justifiqueu quina de les variacions de camp magnètic representades a sota (a o b) provoca la variació de flux.

[1,251{,}25 punts]

b) Calculeu la intensitat de corrent elèctric en cada interval de temps si la resistència de l’espira és de 5 mΩ5\,\mathrm{m\Omega}.

[1,251{,}25 punts]

Nota: La llei d’Ohm estableix que I=V/RI=V/R.

A l’esquerra, espira circular fixa envoltada de creus que representen camp B perpendicular al paper i entrant. A la dreta, gràfic de flux Φ en Wb en funció del temps en s, amb eix horitzontal de 0 a 12 s i vertical retolat en passos d’1,0 × 10^-3 Wb fins a 7,0 × 10^-3 Wb. Línia a trossos pels punts (0 s,0 Wb),(4 s,2,4 × 10^-3 Wb),(8 s,2,4 × 10^-3 Wb),(12 s,7,2 × 10^-3 Wb). Els valors 2,4 i 7,2 es llegeixen amb les subdivisions.
Dos gràfics candidats de camp magnètic en T en funció del temps de 0 a 12 s. A a el camp puja linealment de 0 a 1 T entre 0 i 4 s, es manté a 1 T entre 4 i 8 s i puja linealment a 3 T a 12 s. A b baixa linealment de 3 a 2 T entre 0 i 4 s, es manté a 2 T entre 4 i 8 s i baixa linealment a 0 T a 12 s. Els dos eixos verticals van de 0 a 3 T en passos de 0,5 T.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La llei de Lenz fixa un camp induït que s’oposa a la variació del flux. Com que l’espira és fixa, el flux segueix la variació del camp magnètic.

  1. Quan creix el camp entrant, el camp induït ha de sortir del paper.

    Φ=BS\Phi=BSε=−dΦdt\varepsilon=-\frac{d\Phi}{dt}
  2. La mà dreta dona corrent antihorari; si el flux és constant no hi ha corrent induït.

    0<t<4: dΦ/dt>00<t<4:\ d\Phi/dt>04<t<8: dΦ/dt=04<t<8:\ d\Phi/dt=08<t<12: dΦ/dt>08<t<12:\ d\Phi/dt>0

ResultatAntihorària de 0 a 4 s; nul·la de 4 a 8 s; antihorària de 8 a 12 s. Correspon al gràfic a.

La pauta oficial dona: antihoraria, nula, antihoraria; gráfico a

b)1,25 punts

Plantejament Cada tram recte del gràfic té un pendent constant. El valor absolut dona la FEM i, per la llei d’Ohm, la intensitat.

  1. Convertim la resistència a ohms.

    R=5⋅10−3 ΩR=5\cdot10^{-3}\,\OmegaI=∣ΔΦ∣RΔtI=\frac{|\Delta\Phi|}{R\Delta t}
  2. Avaluem cada pendent de la figura.

    I1=2,4⋅10−34⋅5⋅10−3I_1=\frac{2{,}4\cdot10^{-3}}{4\cdot5\cdot10^{-3}}I2=0I_2=0I3I_3=(7,2−2,4)10−34⋅5⋅10−3{}= \frac{(7{,}2-2{,}4)10^{-3}}{4\cdot5\cdot10^{-3}}

ResultatI1 = 0,12 A; I2 = 0 A; I3 = 0,24 A

La pauta oficial dona: 0,12 A; 0 A; 0,24 A

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 7

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Física moderna
Enunciat oficial

En un centre d’estètica disposen d’una màquina de bronzejar amb radiació ultraviolada.

Cal canviar-ne un dels tubs fluorescents perquè s’ha fet malbé per l’ús. El tub que cal substituir indica: «Llum UVA 300 nm300\,\mathrm{nm} 20 W20\,\mathrm{W} 600 mm600\,\mathrm{mm}». Atès que el fabricant de la màquina ha fet fallida, es busca un tub fluorescent compatible. Després de fer-ne una selecció, es tria un llum que pot fer servei. A les especificacions del producte triat hi diu: «Llum UVA 350 nm350\,\mathrm{nm} 20 W20\,\mathrm{W} 600 mm600\,\mathrm{mm} T8 làmpada fluorescent». Com que els dos tubs consumeixen la mateixa potència, emeten el mateix nombre de fotons.

L’aparell disposa d’un dispositiu de seguretat basat en l’efecte fotoelèctric que apaga el fluorescent quan el nombre d’electrons emesos per unitat de temps és superior a 2,50×1015 s−12{,}50\times10^{15}\,\mathrm{s^{-1}}. Aquest dispositiu està format per una placa de sodi (la funció de treball és 2,40 eV2{,}40\,\mathrm{eV}) i, amb els tubs originals, el nombre d’electrons que abandona la superfície de sodi per unitat de temps és 2,00×1015 s−12{,}00\times10^{15}\,\mathrm{s^{-1}}.

a) Determineu l’energia cinètica màxima dels electrons emesos i la intensitat de corrent que abandona la superfície de sodi amb els tubs originals.

[1,251{,}25 punts]

b) Determineu com afecta el nou tub al funcionament del dispositiu de seguretat.

[1,251{,}25 punts]

Dades: 1 eV1\,\mathrm{eV} = 1,602×10−19 J1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{J}.

|e| = 1,602×10−19 C1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}.

c = 3,00×108 m s−13{,}00\times10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

h = 6,63×10−34 J s6{,}63\times10^{-34}\,\mathrm{J\,s}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Un fotó aporta energia hc/λ; una part venç el treball d’extracció i la resta és l’energia cinètica màxima. El corrent és la càrrega emesa per segon.

  1. Calculem l’energia cinètica sense arrodonir la conversió a joules.

    Kmax⁡K_{\max}=6,63⋅10−34⋅3,00⋅108300⋅10−9{}= \frac{6{,}63\cdot10^{-34}\cdot3{,}00\cdot10^8}{300\cdot10^{-9}}−2,40(1,602⋅10−19){}-2{,}40(1{,}602\cdot10^{-19})
  2. Multipliquem la taxa d’electrons per la càrrega en valor absolut.

    II=2,00⋅1015⋅1,602⋅10−19{}= 2{,}00\cdot10^{15}\cdot1{,}602\cdot10^{-19}

ResultatK=2,79×10−19 JK=2{,}79\times10^{-19}\,\mathrm{J}; I=3,20×10−4 AI=3{,}20\times10^{-4}\,\mathrm{A}

La pauta oficial dona: K=2,78×10^-19 J=1,74 eV; I=0,320 mA

b)1,25 punts

Plantejament Comprovem primer si els fotons nous superen el llindar. Fem servir després la igualtat de nombre de fotons que imposa explícitament l’enunciat.

  1. Comparem les freqüències amb la llindar.

    f0f_0=2,40⋅1,602⋅10−196,63⋅10−34{}= \frac{2{,}40\cdot1{,}602\cdot10^{-19}}{6{,}63\cdot10^{-34}}fnouf_{nou}=3,00⋅108350⋅10−9{}= \frac{3{,}00\cdot10^8}{350\cdot10^{-9}}>f0{}> f_0
  2. Segons la hipòtesi donada, continua sortint el mateix nombre d’electrons, inferior al límit d’apagada.

    Ṅe\dot N_e=2,00⋅1015{}= 2{,}00\cdot10^{15}<2,50⋅1015 s−1{}< 2{,}50\cdot10^{15}\,\mathrm{s^{-1}}Knou=hc/λnou−W0K_{nou}=hc/\lambda_{nou}-W_0

Resultatf0=5,80×1014 Hzf_0=5{,}80\times10^{14}\,\mathrm{Hz}; fnova=8,57×1014 Hzf_{\text{nova}}=8{,}57\times10^{14}\,\mathrm{Hz}. El dispositiu manté el funcionament sota la hipòtesi d’igual flux de fotons; els electrons surten amb menys energia.

La pauta oficial dona: f0=5,80×10^14 Hz; f=8,57×10^14 Hz; mismo funcionamiento

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Física, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Física de 2021 a 2026.

Física modernaCamp gravitatoriCamp elèctricCamp magnèticInducció electromagnèticaMoviment harmònic simpleOnes i soTots els temes de Física

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Física del 2023?

Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: física moderna (5 punts), camp gravitatori (2,5 punts), camp elèctric (2,5 punts), camp magnètic (2,5 punts), inducció electromagnètica (2,5 punts), moviment harmònic simple (1,25 punts) i ones i so (1,25 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 7 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Física aquest curs?

Puja els teus apunts de Física i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Física a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.