Camp magnètic: exercicis de la PAU de Física resolts

Els 15 exercicis de camp magnètic de la PAU de Física de Catalunya de 2021 a 2026: l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb la pauta de correcció. Quan la pauta dona una altra xifra, et diem per què.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · juny · sèrie 52025 · juny · sèrie 12025 · juny · sèrie 42025 · extraordinària2024 · juny · sèrie 12024 · juny · sèrie 52024 · extraordinària2023 · juny · sèrie 12023 · juny · sèrie 52023 · extraordinària2022 · juny · sèrie 22022 · juny · sèrie 52022 · extraordinària2021 · extraordinària

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 14 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2021–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.

En 6 de 14 exàmens (0 de 4 des del 2025)

  1. Fil llarg: les línies de camp són circumferències al voltant del fil i el sentit surt de la regla de la mà dreta (el polze amb el corrent).

    B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0I}{2\pi r}
  2. Centre d’una espira circular: el camp és perpendicular al pla de l’espira; el sentit surt de la mà dreta (els dits amb el corrent).

    B=μ0I2RB=\frac{\mu_0I}{2R}
  3. Si hi ha diversos camps (un altre fil, l’espira, el camp terrestre), suma’ls com a vectors: amb Pitàgores si són perpendiculars, o amb la tangent de l’angle si et donen una desviació.

    B⃗=B⃗1+B⃗2\vec B=\vec B_1+\vec B_2tan⁡α=B1B2\tan\alpha=\frac{B_1}{B_2}

En 6 de 14 exàmens (3 de 4 des del 2025)

  1. La força sobre un tram de fil amb corrent és perpendicular al fil i al camp; el seu sentit surt de la regla de la mà dreta.

    F⃗=I l⃗×B⃗\vec F=I\,\vec l\times\vec B
  2. Si el camp és perpendicular al fil, n’hi ha prou amb el mòdul; amb una balança, la força és la variació de la lectura per gg.

    F=I l BF=I\,l\,B
  3. Dos fils paral·lels: cadascun crea un camp a l’altre i s’atrauen si els corrents van en el mateix sentit.

    Fl=μ0I1I22πd\frac{F}{l}=\frac{\mu_0I_1I_2}{2\pi d}

En 5 de 14 exàmens (1 de 4 des del 2025)

  1. La força magnètica és perpendicular a la velocitat: no canvia el mòdul de vv i la trajectòria és una circumferència.

    F⃗=q v⃗×B⃗\vec F=q\,\vec v\times\vec BF=∣q∣vBF=|q|vB
  2. Aquesta força és la centrípeta; d’aquí surt el radi (i la massa d’un ió si mesures el radi).

    ∣q∣vB=mv2r  ⇒  r=mv∣q∣B|q|vB=\frac{mv^2}{r}\;\Rightarrow\; r=\frac{mv}{|q|B}
  3. El període no depèn de la velocitat: per això en un ciclotró el temps a cada «D» és el mateix.

    T=2πrv=2πm∣q∣BT=\frac{2\pi r}{v}=\frac{2\pi m}{|q|B}
  4. Amb un camp elèctric creuat (E⃗⊥B⃗\vec E\perp\vec B), la partícula segueix recta només si les dues forces es compensen (selector de velocitats).

    ∣q∣E=∣q∣vB  ⇒  v=EB|q|E=|q|vB\;\Rightarrow\; v=\frac{E}{B}

Els exercicis, del més recent al més antic

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTambé a Camp elèctric
Enunciat oficial

Exercici 2. Camps electromagnètics

[2,5 punts en total]

La figura mostra l’esquema d’un espectròmetre de masses. Hi tenim un ió de clor (Cl+\mathrm{Cl^+}) que surt de la font d’ions cap al selector de velocitats. En el selector de velocitats hi ha un camp elèctric generat per les plaques carregades i un camp magnètic extern B1B_1, en sentit cap enfora del paper.

2.1. Volem que els ions surtin del selector de velocitats a una velocitat de 4,00×104 m s−14{,}00\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Dibuixeu el diagrama de les forces que actuen sobre l’ió Cl+\mathrm{Cl^+} dins el selector de velocitats. Si el voltatge aplicat a les plaques, que estan separades a una distància de 20,0 mm20{,}0\,\mathrm{mm}, és de 500 V500\,\mathrm{V}, quin valor ha de tenir el mòdul del camp magnètic B1B_1 perquè els ions surtin a la velocitat desitjada? [1,25 punts]

2.2. Posteriorment, els ions entren per una escletxa en una zona on només hi ha un camp magnètic B2B_2, de mòdul 0,30 T0{,}30\,\mathrm{T}, en sentit enfora del paper. A quina distància dd de l’escletxa impactarà l’ió Cl+\mathrm{Cl^+}? Calculeu també quin serà l’increment de l’energia cinètica de l’ió des que surt del selector de velocitats fins que impacta a la placa. [1,25 punts]

Dades: ∣e∣=1,602×10−19 C|e|=1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}. Massa de l’ió de clor: Cl+=5,81×10−26 kg\mathrm{Cl^+}=5{,}81\times10^{-26}\,\mathrm{kg}.

Espectròmetre de masses. A l’esquerra, el selector de velocitats: dues plaques horitzontals, la de dalt amb càrregues negatives i la de baix amb positives, i entre elles el camp B1 sortint del paper. L’ió positiu surt cap a la dreta amb velocitat v per una escletxa d’una placa vertical. A la dreta, una zona amb el camp B2 sortint del paper, on l’ió descriu mitja circumferència cap avall i xoca amb la placa vertical a una distància d per sota de l’escletxa.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.11,25 punts

Plantejament Es demanen el diagrama de forces sobre l’ió dins el selector i el camp B1B_1 que deixa passar sense desviar-se els ions de 4,00×104 m s−14{,}00\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. A la figura la placa de dalt és negativa i la de baix, positiva.

  1. Força elèctrica: el camp va de la placa positiva (a baix) a la negativa (a dalt) i la càrrega de l’ió és positiva, de manera que la força elèctrica apunta cap amunt, en el sentit del camp.

    F⃗E=qE⃗\vec F_E=q\vec E
  2. Força magnètica: amb v⃗\vec v cap a la dreta i B⃗1\vec B_1 sortint del paper, la regla de la mà dreta dona v⃗×B⃗1\vec v\times\vec B_1 cap avall; com que q>0q>0, la força magnètica apunta cap avall (figura).

    F⃗B=q v⃗×B⃗1\vec F_B=q\,\vec v\times\vec B_1
  3. Camp elèctric entre les plaques:

    EE=ΔVd=50020,0×10−3{}= \frac{\Delta V}{d}=\frac{500}{20{,}0\times10^{-3}}=2,50×104 V m−1{}= 2{,}50\times10^{4}\,\mathrm{V\,m^{-1}}
  4. L’ió surt sense desviar-se si les dues forces es compensen; com que v⃗⊥B⃗1\vec v\perp\vec B_1, FB=qvB1F_B=qvB_1:

    qEqE=qvB1{}= qvB_1⇒B1{}\Rightarrow B_1=Ev{}= \frac Ev=2,50×1044,00×104{}= \frac{2{,}50\times10^{4}}{4{,}00\times10^{4}}=0,625 T{}= 0{,}625\,\mathrm{T}

ResultatF⃗E\vec F_E cap amunt i F⃗B\vec F_B cap avall, del mateix mòdul. E=2,50×104 V m−1E=2{,}50\times10^{4}\,\mathrm{V\,m^{-1}}; B1=0,625 TB_1=0{,}625\,\mathrm{T}.

La pauta oficial dona: E = 2,50 × 10⁴ V; B = 0,625 T

L’ió positiu entre les plaques del selector, la de dalt negativa i la de baix positiva, amb B1 sortint del paper. El camp E apunta cap amunt. Sobre l’ió: la força elèctrica FE = qE cap amunt i la força magnètica FB = q v × B1 cap avall, del mateix mòdul; la velocitat v va cap a la dreta.

2.21,25 punts

Plantejament Es demana a quina distància de l’escletxa impacta l’ió i quant canvia la seva energia cinètica. A la zona on només hi ha B2B_2 la força magnètica és perpendicular a la velocitat: l’ió descriu mitja circumferència i xoca a una distància igual al diàmetre.

  1. La força magnètica fa de força centrípeta (v⃗⊥B⃗2\vec v\perp\vec B_2):

    qvB2=mv2r  ⇒  r=mvqB2qvB_2=m\frac{v^2}{r}\;\Rightarrow\;r=\frac{mv}{qB_2}
  2. Substituïm; la càrrega de l’ió és q=+∣e∣q=+|e|:

    rr=5,81×10−26⋅4,00×1041,602×10−19⋅0,30{}= \frac{5{,}81\times10^{-26}\cdot4{,}00\times10^{4}}{1{,}602\times10^{-19}\cdot0{,}30}=4,836×10−2 m{}= 4{,}836\times10^{-2}\,\mathrm{m}
  3. L’ió recorre mitja volta, cap avall com a la figura, abans de xocar amb la placa:

    dd=2r=2⋅4,836×10−2{}= 2r=2\cdot4{,}836\times10^{-2}=9,67×10−2 m{}= 9{,}67\times10^{-2}\,\mathrm{m}
  4. La força magnètica és sempre perpendicular a la velocitat: no fa treball, el mòdul de la velocitat no canvia i l’energia cinètica tampoc.

    WB=0  ⇒  ΔEc=0W_B=0\;\Rightarrow\;\Delta E_c=0

Resultatd=2r=9,67×10−2 md=2r=9{,}67\times10^{-2}\,\mathrm{m} (uns 9,7 cm9{,}7\,\mathrm{cm}); ΔEc=0\Delta E_c=0.

La pauta oficial dona: r = 4,83 × 10⁻² m; d = 9,67 × 10⁻² m; ΔE_c = 0

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Camp elèctric, Inducció electromagnètica
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

L’experiment de Millikan va permetre determinar la càrrega de l’electró. El muntatge d’aquest experiment consta de dues plaques metàŀliques horitzontals, una sobre de l’altra, separades verticalment per una distància d i connectades a una font de potencial elèctric regulable. En l’espai que hi ha entre les plaques s’introdueixen algunes gotetes d’oli carregades negativament. L’experiment consisteix a crear un camp elèctric entre les plaques i aconseguir una posició d’equilibri de les gotetes d’oli contrarestant el seu pes.

a) Feu un esquema del dispositiu emprat per Millikan, dibuixant les forces que actuen sobre una gota d’oli esfèrica. Indiqueu i raoneu el signe de la càrrega que tindrà cada placa i la direcció i el sentit del camp elèctric generat per aquestes plaques. Suposant que les plaques es connecten a un potencial elèctric de 2,00 kV2{,}00\,\mathrm{kV} i que la distància entre plaques és d=2,00 cmd=2{,}00\,\mathrm{cm}, calculeu el camp elèctric creat entre plaques i dibuixeu-lo en el mateix esquema. [1,251{,}25 punts]

b) Tenint en compte que la densitat de l’oli és de 923 kg m−3923\,\mathrm{kg\,m^{-3}} i que el radi d’una gota és d’1,08 μm1{,}08\,\mathrm{μm}, calculeu la càrrega d’una gota que es troba en equilibri. Quants electrons calen per a generar aquesta càrrega? Què s’observaria si iŀluminéssim la gota amb raigs ultraviolats i aquesta perdés un electró? Justifiqueu la resposta. [1,251{,}25 punts] Dades: ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}. me=9,11⋅10−31 kgm_e=9{,}11\cdot10^{-31}\,\mathrm{kg}. g=9,8 m s−2g=9{,}8\,\mathrm{m\,s^{-2}}. Volum d’una esfera: 43πr3\frac{4}{3}\pi r^3.

OPCIÓ B

Formem un circuit amb un cable metàŀlic en forma de U i tanquem la part superior amb una barra metàŀlica que pot lliscar lliurement, tal com mostra la figura. L’amplària de la U és de 0,25 m0{,}25\,\mathrm{m}, i inicialment l’alçària del circuit és de 0,30 m0{,}30\,\mathrm{m}. A continuació, desplacem la barra cap avall a una velocitat constant de 5,00 m s−15{,}00\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Aquest circuit es troba situat en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic de mòdul B=2,00 TB=2{,}00\,\mathrm{T}, perpendicular al pla que forma el circuit i amb sentit cap enfora del paper.

a) Calculeu l’expressió del flux magnètic del circuit en funció del temps i la força electromotriu induïda al circuit. Indiqueu el sentit de circulació del corrent induït i justifiqueu la resposta. [1,251{,}25 punts]

b) Suposem que la barra presenta una resistència de 50,0 Ω50{,}0\,\mathrm{Ω} i la resta del circuit no presenta cap resistència. Calculeu la intensitat elèctrica que circularà pel circuit. Calculeu la força magnètica que actua sobre la barra i representeu-la en la figura. [1,251{,}25 punts]

Opció B. Circuit en U amb barra horitzontal superior lliscant. Amplària 0,25 m, alçària inicial 0,3 m. Fletxa v cap avall al centre de la barra. Punts negres representen el camp B sortint del paper, que cobreix tot el circuit. No s'indica corrent a la figura.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament La gota negativa ha de rebre una força elèctrica ascendent per equilibrar el pes. El camp entre plaques planes és uniforme.

  1. Esquema: placa superior positiva, placa inferior negativa; camp vertical cap avall, pes cap avall i força elèctrica cap amunt sobre la gota.

    P⃗↓\vec P\downarrowE⃗↓\vec E\downarrowF⃗e=qE⃗↑\vec F_e=q\vec E\uparrow
  2. Dividim la diferència de potencial per la separació de les plaques.

    EE=ΔVd=2,00⋅1032,00⋅10−2{}= \frac{\Delta V}{d}=\frac{2{,}00\cdot10^3}{2{,}00\cdot10^{-2}}

ResultatE=1,00⋅105 V/mE=1{,}00\cdot10^5\,\mathrm{V/m}.

La pauta oficial dona: 10⁵ V/m, hacia abajo

b)1,25 punts

Plantejament Obtenim la massa amb la densitat i el volum esfèric i imposem l’equilibri. La càrrega és negativa perquè la gota té electrons addicionals.

  1. Calculem la massa i la càrrega sense arrodonir la massa.

    mm=ρ4πr33{}= \rho\frac{4\pi r^3}{3}=9234π(1,08⋅10−6)33{}= 923\frac{4\pi(1{,}08\cdot10^{-6})^3}{3}q=−mgEq=-\frac{mg}{E}
  2. El quocient s’aproxima a un nombre enter d’electrons. Si en perd un, disminueix la força ascendent i la gota cau.

    NN=∣q∣1,602⋅10−19{}= \frac{|q|}{1{,}602\cdot10^{-19}}=2,979…≃3{}= 2{,}979\ldots\simeq3

Resultatq=−4,77⋅10−19 Cq=-4{,}77\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}; N=3N=3.

La pauta oficial dona: |q|=4,77·10⁻¹⁹ C; 3 electrones; cae

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament La barra redueix l’àrea i el flux sortint. La llei de Lenz exigeix un corrent que creï camp sortint i, per tant, antihorari.

  1. Fixem la normal positiva cap enfora i calculem l’àrea mentre la barra no arriba al fons.

    A(t)=0,25(0,30−5,00t)A(t)=0{,}25(0{,}30-5{,}00t)Φ(t)\Phi(t)=2,00A(t){}= 2{,}00A(t)=(0,150−2,50t) Wb{}= (0{,}150-2{,}50t)\,\mathrm{Wb}0≤t≤0,0600 s0\le t\le0{,}0600\,\mathrm{s}
  2. Derivem el flux amb signe contrari.

    ε=−dΦdt=2,50 V\varepsilon=-\frac{d\Phi}{dt}=2{,}50\,\mathrm{V}

ResultatΦ0=0,150 Wb\Phi_0=0{,}150\,\mathrm{Wb}; Φ̇=−2,50 Wb/s\dot\Phi=-2{,}50\,\mathrm{Wb/s}; ε=2,50 V\varepsilon=2{,}50\,\mathrm{V}.

La pauta oficial dona: Φ=(0,15−2,5t) Wb; ε=2,5 V; antihorario

b)1,25 punts

Plantejament La FEM impulsa el corrent a través de la resistència. La força sobre la barra s’oposa al seu moviment.

  1. Apliquem la llei d’Ohm.

    I=εR=2,5050,0I=\frac{\varepsilon}{R}=\frac{2{,}50}{50{,}0}
  2. A la barra superior el corrent va cap a l’esquerra: amb camp sortint, el producte vectorial dona força ascendent.

    F⃗=Iℓ⃗×B⃗\vec F=I\vec\ell\times\vec BF=IℓB=0,0500⋅0,25⋅2,00F=I\ell B=0{,}0500\cdot0{,}25\cdot2{,}00

ResultatI=0,0500 AI=0{,}0500\,\mathrm{A}; F=0,0250 NF=0{,}0250\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: I=0,05 A; F=0,025 N, hacia arriba

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Inducció electromagnètica
Enunciat oficial

Exercici 2. Camps electromagnètics

Tenim dos cables separats per 0,300{,}30 metres, tal com es mostra a la figura de la dreta.

a) Si suposem que per aquests cables hi circula la mateixa intensitat d’1,50 kA1{,}50\,\mathrm{kA} i en el mateix sentit, quin camp magnètic generarà el cable 1 a la distància on es troba el cable 2? Quina força per unitat de longitud rebrà el cable 2? Feu un esquema dels dos cables indicant el sentit del camp magnètic i de la força que rep el cable 2. [1,25 punts]

b) Si ens fixem en un sol cable, i tenim una espira rectangular conductora a una certa distància d’aquest i l’anem allunyant tal com s’indica a la figura 1, apareixerà corrent induït a l’espira? Hi haurà un corrent induït si l’espira es desplaça cap amunt, tal com es mostra a la figura 2? En els casos en què es generi un corrent induït, indiqueu el sentit del corrent. Justifiqueu totes les respostes. [1,25 punts]

Dades: El mòdul del camp magnètic creat per un fil infinit és B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0I}{2\pi r}. μ0=4π×10−7 T m A−1\mu_0=4\pi\times10^{-7}\,\mathrm{T\,m\,A^{-1}}.

Nota: Negligiu els efectes del camp magnètic terrestre.

Dos cables verticals i paral·lels, cable 1 i cable 2, separats 0,3 m, amb els corrents I1 i I2 cap amunt. Eixos: z cap amunt al llarg del cable 1, y horitzontal cap al cable 2 i x sortint cap al lector.
Figura 1: un cable vertical amb el corrent I cap amunt i, a la dreta, una espira rectangular que s’allunya del cable amb velocitat v horitzontal. Figura 2: el mateix cable i l’espira, que ara es mou cap amunt, paral·lela al cable.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Es demana el camp que crea el cable 1 on és el cable 2, la força per unitat de longitud sobre el cable 2 i un esquema amb els seus sentits. Fem servir els eixos de la figura: els cables van en la direcció zz, el cable 2 és en el sentit +y+y respecte del cable 1 i l’eix xx surt cap al lector; i⃗\vec i, j⃗\vec j i k⃗\vec k són els vectors unitaris de xx, yy i zz.

  1. Camp del cable 1 a r=0,30 mr=0{,}30\,\mathrm{m}, amb I1=1,50 kA=1 500 AI_1=1{,}50\,\mathrm{kA}=1\,500\,\mathrm{A}:

    B1B_1=μ0I12πr{}= \frac{\mu_0I_1}{2\pi r}=4π×10−7⋅1 5002π⋅0,30{}= \frac{4\pi\times10^{-7}\cdot1\,500}{2\pi\cdot0{,}30}=1,00×10−3 T{}= 1{,}00\times10^{-3}\,\mathrm{T}
  2. Sentit, amb la regla de la mà dreta (polze amb el corrent, +z+z): les línies són circumferències al voltant del cable 1 i, al cable 2, el camp va en el sentit −x-x, entrant al paper (figura).

    B⃗1=−1,00×10−3 i⃗ T\vec B_1=-1{,}00\times10^{-3}\,\vec i\ \mathrm{T}
  3. Força sobre un tram de longitud ll del cable 2, amb I2=1 500 AI_2=1\,500\,\mathrm{A}. El cable (eix zz) i el camp (eix xx) són perpendiculars:

    F⃗=I2 l⃗×B⃗1\vec F=I_2\,\vec l\times\vec B_1Fl\frac Fl=I2B1{}= I_2B_1=1 500⋅1,00×10−3{}= 1\,500\cdot1{,}00\times10^{-3}=1,50 N m−1{}= 1{,}50\,\mathrm{N\,m^{-1}}
  4. Sentit: l⃗×B⃗1\vec l\times\vec B_1 va en k⃗×(−i⃗)=−j⃗\vec k\times(-\vec i)=-\vec j, cap al cable 1. Amb corrents en el mateix sentit, els cables s’atrauen.

    F⃗l=−1,50 j⃗ N m−1\frac{\vec F}{l}=-1{,}50\,\vec j\ \mathrm{N\,m^{-1}}

ResultatB1=1,00×10−3 TB_1=1{,}00\times10^{-3}\,\mathrm{T}; al cable 2 va en el sentit −x-x (entra al paper). F/l=1,50 N m−1F/l=1{,}50\,\mathrm{N\,m^{-1}}, cap al cable 1: els cables s’atrauen.

La pauta oficial dona: B = 1,00 × 10⁻³ T (−x); F/l = 1,50 N/m (−y)

Els dos cables, separats 0,30 m, amb I1 i I2 cap amunt (eix z). Al cable 2, el camp B1 del cable 1 entra al paper (sentit −x) i la força F12 sobre el cable 2 apunta cap al cable 1 (sentit −y). Eixos: z cap amunt, y cap a la dreta, x sortint del paper.

b)1,25 punts

Plantejament Es demana si apareix corrent induït a l’espira en els dos moviments de les figures i, si n’apareix, el seu sentit. Per la llei de Faraday només hi ha corrent induït si canvia el flux magnètic que travessa l’espira.

  1. El cable, amb el corrent cap amunt, crea a la seva dreta, on hi ha l’espira, un camp que entra al paper i que és més feble com més lluny és del cable:

    B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0I}{2\pi r}
  2. Figura 1: en allunyar l’espira, el camp que la travessa és cada vegada més feble i el flux disminueix. Per la llei de Faraday s’indueix una fem i hi circula corrent.

    Φ\Phi=∫SB⃗⋅dS⃗ disminueix{}= \int_S\vec B\cdot\mathrm d\vec S\ \text{disminueix}⇒ε=−dΦdt{}\Rightarrow \varepsilon=-\frac{\mathrm d\Phi}{\mathrm dt}≠0{}\neq 0
  3. Sentit, per la llei de Lenz: el corrent induït s’oposa a la disminució del flux, de manera que crea dins l’espira un camp que també entra al paper. Amb la regla de la mà dreta, això demana un corrent en sentit horari.

    B⃗ind↑↑B⃗\vec B_{\mathrm{ind}}\uparrow\uparrow\vec B
  4. Figura 2: en pujar paral·lela al cable, l’espira es manté a la mateixa distància d’ell; el camp que la travessa i el flux no canvien. No hi ha fem ni corrent induït.

    Φ=constant  ⇒  ε=0\Phi=\text{constant}\;\Rightarrow\;\varepsilon=0

ResultatFigura 1: sí; el flux, entrant, disminueix i el corrent induït circula en sentit horari. Figura 2: no; el flux és constant i no hi ha corrent induït.

La pauta oficial dona: Fig. 1: ↻; Fig. 2: ε = 0

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Inducció electromagnètica, Camp elèctric, Física moderna
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

Una vareta metàŀlica es desplaça a una velocitat constant de 3,00 m s−13{,}00\,\mathrm{m\,s^{-1}} sobre un conductor en forma de U dins un camp magnètic uniforme B=0,40 TB=0{,}40\,\mathrm{T}, perpendicular al pla i en el sentit indicat a les figures. En l’instant inicial, la vareta es troba a una distància de 3,00 cm3{,}00\,\mathrm{cm} de la part esquerra del conductor.

a) Calculeu el flux magnètic a través del circuit tancat per la vareta en l’instant inicial indicat a la figura 11. En el moment en què la vareta es posa en moviment, apareix un corrent induït en el sentit indicat a la figura 22. Justifiqueu quin és el sentit de moviment de la vareta, a l’esquerra o a la dreta, i dibuixeu el vector de velocitat sobre la figura de la vareta en moviment. Determineu la FEM induïda mentre la vareta es mou a 3,00 m s−13{,}00\,\mathrm{m\,s^{-1}}. [1,251{,}25 punts]

b) Considereu la situació iŀlustrada a la figura 22, en què la intensitat induïda és de 6,00 mA6{,}00\,\mathrm{mA}. Justifiqueu si en aquestes condicions apareixerà alguna força magnètica sobre la vareta. En cas afirmatiu, calculeu el mòdul de la força magnètica sobre la vareta i dibuixeu-la. [1,251{,}25 punts]

OPCIÓ B

El model de l’àtom d’hidrogen de Bohr suposa que l’electró descriu una òrbita circular al voltant del protó i que el moment angular de l’òrbita és un múltiple enter de la constant de Planck L=nh2πL=n\frac{h}{2\pi}, on n és un nombre natural.

a) Demostreu que el moment angular s’expressa com L=ek⋅m⋅rL=e\sqrt{k\cdot m\cdot r}, on e és la càrrega de l’electró, k és la constant de Coulomb, m és la massa de l’electró i r és el radi de l’òrbita. Trobeu l’expressió del radi de l’òrbita de l’electró en funció de h, n, k, m i e. Calculeu el radi per a n=1n=1. [1,251{,}25 punts]

b) Suposant que el radi de l’òrbita per a n=1n=1 és 53 pm53\,\mathrm{pm}, calculeu les energies cinètica, potencial i mecànica clàssiques de l’electró. [1,251{,}25 punts] Dades: ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}. kk=14πε0{}= \frac{1}{4\pi\varepsilon_0}=8,99⋅109 N m2 C−2{}= 8{,}99\cdot10^9\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}. m=9,11⋅10−31 kgm=9{,}11\cdot10^{-31}\,\mathrm{kg}. h=6,63⋅10−34 J sh=6{,}63\cdot10^{-34}\,\mathrm{J\,s}.

Figura 1 de l'opció A. Circuit conductor en U horitzontal obert a la dreta i tancat per una vareta vertical. Separació vertical dels rails 4 cm i distància inicial entre el costat esquerre i la vareta 3 cm. Camp B sortint del paper, representat per cercles amb punt. No hi ha corrent inicial ni vector de moviment.
Figura 2 de l'opció A. Mateix circuit en U i vareta vertical, amb separació entre rails 4 cm i camp B sortint. Fletxes I indiquen corrent horari: a dalt cap a la dreta, per la vareta avall, per sota cap a l'esquerra i pel costat esquerre amunt. La vareta apareix a la dreta de la seva posició inicial; no s'hi dibuixen velocitat ni força.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament El corrent horari crea camp entrant. Com que s’oposa a l’augment del flux sortint, la vareta s’ha de moure cap a la dreta.

  1. La longitud vertical de la vareta és quatre centímetres, segons la figura.

    Φ0\Phi_0=Bℓx0{}= B\ell x_0=0,40⋅0,0400⋅0,0300{}= 0{,}40\cdot0{,}0400\cdot0{,}0300
  2. Apliquem Faraday a l’àrea creixent; donem el mòdul de la FEM.

    ∣ε∣=Bℓv=0,40⋅0,0400⋅3,00|\varepsilon|=B\ell v=0{,}40\cdot0{,}0400\cdot3{,}00

ResultatΦ0=4,80⋅10−4 Wb\Phi_0=4{,}80\cdot10^{-4}\,\mathrm{Wb}; ε=4,80⋅10−2 V\varepsilon=4{,}80\cdot10^{-2}\,\mathrm{V}.

La pauta oficial dona: 4,80·10⁻⁴ Wb; derecha; 4,80·10⁻² V

b)1,25 punts

Plantejament Una vareta amb corrent dins d’un camp transversal rep una força magnètica. La força frena el moviment que origina la inducció.

  1. El corrent baixa per la vareta i el camp surt del paper: la força va a l’esquerra.

    F⃗=Iℓ⃗×B⃗\vec F=I\vec\ell\times\vec BF=6,00⋅10−3⋅0,0400⋅0,40F=6{,}00\cdot10^{-3}\cdot0{,}0400\cdot0{,}40

ResultatF=9,60⋅10−5 NF=9{,}60\cdot10^{-5}\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: 9,60·10⁻⁵ N, izquierda

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament La força de Coulomb és la força centrípeta. Combinem aquesta relació amb la quantització del moment angular del model de Bohr.

  1. Obtenim la velocitat i la substituïm al moment angular.

    ke2r2=mv2r⇒v=∣e∣kmr\frac{ke^2}{r^2}=\frac{mv^2}{r}\Rightarrow v=|e|\sqrt{\frac{k}{mr}}L=mrv=∣e∣kmrL=mrv=|e|\sqrt{kmr}
  2. Aïllem el radi i substituïm n igual a la unitat.

    L=nh2π⇒rn=n2h24π2kme2L=\frac{nh}{2\pi}\Rightarrow r_n=\frac{n^2h^2}{4\pi^2kme^2}r1r_1=(6,63⋅10−34)24π2⋅8,99⋅109⋅9,11⋅10−31(1,602⋅10−19)2{}= \frac{(6{,}63\cdot10^{-34})^2}{4\pi^2\cdot8{,}99\cdot10^9\cdot9{,}11\cdot10^{-31}(1{,}602\cdot10^{-19})^2}

Resultatr1=5,30⋅10−11 mr_1=5{,}30\cdot10^{-11}\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 5,30·10⁻¹¹ m

b)1,25 punts

Plantejament En l’òrbita circular coulombiana, l’energia cinètica és la meitat del mòdul de la potencial. Utilitzem el radi de 53 pm que demana aquest apartat.

  1. Calculem l’energia potencial i la cinètica amb el mateix radi.

    UU=−ke2r{}= -\frac{ke^2}{r}=−8,99⋅109(1,602⋅10−19)253⋅10−12{}= -\frac{8{,}99\cdot10^9(1{,}602\cdot10^{-19})^2}{53\cdot10^{-12}}K=ke22rK=\frac{ke^2}{2r}
  2. Sumem les energies; l’energia total és negativa perquè l’electró està lligat.

    Em=K+U=−ke22rE_m=K+U=-\frac{ke^2}{2r}

ResultatK=2,18⋅10−18 JK=2{,}18\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}; U=−4,35⋅10−18 JU=-4{,}35\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}; Em=−2,18⋅10−18 JE_m=-2{,}18\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: K=2,18·10⁻¹⁸ J; U=−4,35·10⁻¹⁸ J; Em=−2,18·10⁻¹⁸ J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

Un parallamps és una barra metàŀlica vertical que atrau i dirigeix grans descàrregues de corrent cap a terra. La gran majoria de llamps núvol-terra són negatius, és a dir, són transferències de càrrega negativa del núvol cap a terra. En el moment de la descàrrega es crea un camp magnètic al voltant del parallamps que podem equiparar al creat per un fil de corrent infinit. El corrent màxim que pot assumir un parallamps és d’uns 100 kA100\,\mathrm{kA}.

a) Calculeu el camp magnètic màxim que pot crear el parallamps a una distància de 10 cm10\,\mathrm{cm}. Feu un dibuix esquemàtic del parallamps indicant el sentit del moviment dels electrons, la intensitat de corrent i tres línies de camp magnètic. Justifiqueu el sentit de les línies de camp. [1,251{,}25 punts]

b) Representeu gràficament, en la quadrícula de sota, el mòdul d’aquest camp magnètic màxim en funció de la distància r al parallamps en l’interval següent: 10 cm10\,\mathrm{cm} ≤ r ≤ 50 cm50\,\mathrm{cm}. Suposem que hi ha un electró que en el moment de la descàrrega es troba a 10 cm10\,\mathrm{cm} del parallamps i que té una velocitat de 103 m/s10^3\,\mathrm{m/s} paraŀlela al parallamps i cap a terra. Calculeu el mòdul de la força que crea el camp magnètic sobre l’electró i justifiqueu-ne la direcció i el sentit. [1,251{,}25 punts] Dades: El mòdul del camp magnètic creat per un fil infinit per on circula un corrent I a una distància r del fil és B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0 I}{2\pi r}. μ0=4π⋅10−7 T m A−1\mu_0=4\pi\cdot10^{-7}\,\mathrm{T\,m\,A^{-1}}. ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}.

Quadrícula buida per representar el mòdul del camp magnètic màxim respecte de la distància al parallamps. Sense etiquetes, valors ni corba preimpresos.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament El parallamps es modelitza com un fil infinit. El corrent convencional va en sentit contrari al descens dels electrons.

  1. Substituïm la intensitat màxima i la distància.

    BB=μ0I2πr{}= \frac{\mu_0 I}{2\pi r}=4π⋅10−7⋅100⋅1032π⋅0,10{}= \frac{4\pi\cdot10^{-7}\cdot100\cdot10^3}{2\pi\cdot0{,}10}
  2. Esquema: fil vertical, electrons cap avall, I cap amunt i tres circumferències centrades al fil. La regla de la mà dreta amb el polze amunt dona el sentit del camp.

    v⃗e↓\vec v_e\downarrowI↑I\uparrowB(r)∝r−1B(r)\propto r^{-1}

ResultatB=0,20 TB=0{,}20\,\mathrm{T}.

La pauta oficial dona: 0,2 T; corriente hacia arriba

b)1,25 punts

Plantejament El camp decreix com l’invers de la distància. La força de Lorentz sobre l’electró és radial i apunta cap al parallamps.

  1. Per dibuixar la hipèrbola usem metres a l’eix horitzontal i tesles al vertical.

    B(r)=0,0200r TB(r)=\frac{0{,}0200}{r}\,\mathrm{T}(r,B)(r,B)=(0,10,0,20),(0,20,0,10),(0,30,0,0667),(0,40,0,0500),(0,50,0,0400){}= (0{,}10,0{,}20),(0{,}20,0{,}10),(0{,}30,0{,}0667),(0{,}40,0{,}0500),(0{,}50,0{,}0400)
  2. La velocitat i el camp són perpendiculars. El signe negatiu inverteix el producte vectorial respecte d’una càrrega positiva.

    FF=∣e∣vB{}= |e|vB=1,602⋅10−19⋅103⋅0,20{}= 1{,}602\cdot10^{-19}\cdot10^3\cdot0{,}20

ResultatF=3,2⋅10−17 NF=3{,}2\cdot10^{-17}\,\mathrm{N}. B0.1=0,20 TB_{0.1}=0{,}20\,\mathrm{T}; B0.2=0,10 TB_{0.2}=0{,}10\,\mathrm{T}; B0.3=0,0667 TB_{0.3}=0{,}0667\,\mathrm{T}; B0.4=0,0500 TB_{0.4}=0{,}0500\,\mathrm{T}; B0.5=0,0400 TB_{0.5}=0{,}0400\,\mathrm{T}.

La pauta oficial dona: B=0,02/r T (r en m); 3,2·10⁻¹⁷ N hacia el pararrayos

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Inducció electromagnètica
Enunciat oficial

L’esquema bàsic d’un detector de metalls d’objectes soterrats és una espira de corrent per la qual es fa circular un corrent altern. El detector incorpora un sensor de camps magnètics que quan detecta un camp magnètic extern genera un senyal acústic.

a) Representeu esquemàticament en el dibuix superior el camp magnètic creat per l’espira del detector de metalls en l’espai, incloent-hi la regió on es troba l’anell. Si el detector es troba immòbil damunt d’un anell conductor que està enterrat a la sorra, a partir de les lleis de la física, expliqueu com l’anell generarà un camp magnètic. Per què el detector de metalls no funcionaria si el corrent de l’espira del detector fos un corrent continu? [1,25 punts]

b) L’imant de la figura següent es mou horitzontalment seguint uns passos concrets: primer es mou cap a la bobina fins que el pol nord arriba al centre de la bobina. Seguidament, recula per tornar a la posició original. Durant el desplaçament de l’imant enregistrem l’evolució temporal de la tensió generada entre els extrems de la bobina. Quin dels tres gràfics que mostren l’evolució de la tensió en funció del temps (a, b o c) correspon a aquesta experiència? Justifiqueu la resposta. Expliqueu com canviaria la representació de V(t)V(t) si el desplaçament de l’imant es fes el doble de ràpid, és a dir, si es trigués la meitat de temps a realitzar el desplaçament complet de l’imant. [1,25 punts]

El detector: un mànec inclinat que acaba en una espira horitzontal, amb fletxes que indiquen el sentit del corrent, sobre el terra. A sota, enterrat a la sorra, un anell horitzontal.El detector: un mànec inclinat que acaba en una espira horitzontal, amb fletxes que indiquen el sentit del corrent, sobre el terra. A sota, enterrat a la sorra, un anell horitzontal.
A l’esquerra, una bobina connectada a un voltímetre i, a la dreta, un imant amb el pol nord cap a la bobina. A la dreta, tres gràfiques de V (volts) en funció de t (segons), de 0 a 200 s i de −2 a 2 V. a) Puja de 0 a 2 V en t = 50 s, torna a 0 als 100 s, baixa a −2 V als 150 s i torna a 0 als 200 s. b) Dos pics positius de 2 V, als 50 s i als 150 s, amb V = 0 als 100 s. c) Un sol pic positiu de 2 V als 100 s.A l’esquerra, una bobina connectada a un voltímetre i, a la dreta, un imant amb el pol nord cap a la bobina. A la dreta, tres gràfiques de V (volts) en funció de t (segons), de 0 a 200 s i de −2 a 2 V. a) Puja de 0 a 2 V en t = 50 s, torna a 0 als 100 s, baixa a −2 V als 150 s i torna a 0 als 200 s. b) Dos pics positius de 2 V, als 50 s i als 150 s, amb V = 0 als 100 s. c) Un sol pic positiu de 2 V als 100 s.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Es demana dibuixar el camp de l’espira del detector, explicar per què l’anell enterrat crea un camp magnètic i per què amb corrent continu el detector no funcionaria. La clau és la llei de Faraday: només s’indueix corrent si canvia el flux magnètic.

  1. Una espira amb corrent crea línies de camp tancades que la travessen per dins, continuen travessant l’espai de sota, on hi ha l’anell, i tornen per fora. El sentit el dona la regla de la mà dreta (dits amb el corrent, polze amb el camp al centre). Com que el corrent és altern, el sentit s’inverteix cada mig període; la figura mostra un instant.

  2. El corrent és altern, de manera que el camp de l’espira, i amb ell el flux magnètic que travessa l’anell, canvien amb el temps:

    Φ(t)=∫SB⃗(t)⋅dS⃗\Phi(t)=\int_S\vec B(t)\cdot\mathrm d\vec S
  3. Per la llei de Faraday, un flux variable indueix a l’anell una força electromotriu; com que l’anell és conductor, de resistència RR, per la llei d’Ohm hi circula un corrent induït:

    ε=−dΦdt\varepsilon=-\frac{\mathrm d\Phi}{\mathrm dt}I=εRI=\frac{\varepsilon}{R}
  4. El corrent de l’anell crea al seu torn un camp magnètic. Per la llei de Lenz s’oposa al canvi de flux: quan el corrent de l’espira augmenta, el camp induït té sentit contrari al de l’espira; quan disminueix, té el mateix sentit. El sensor del detector nota aquest camp extern i emet el senyal acústic.

    Φ↑  ⇒  B⃗ind↑↓B⃗\Phi\uparrow\;\Rightarrow\;\vec B_{\mathrm{ind}}\uparrow\downarrow\vec BΦ↓  ⇒  B⃗ind↑↑B⃗\Phi\downarrow\;\Rightarrow\;\vec B_{\mathrm{ind}}\uparrow\uparrow\vec B
  5. Amb corrent continu, el camp de l’espira i el flux a través de l’anell serien constants: la seva derivada és zero, no hi hauria fem induïda ni corrent a l’anell, l’anell no crearia cap camp i el detector no notaria res.

    Φ=constant  ⇒  ε=−dΦdt=0\Phi=\text{constant}\;\Rightarrow\;\varepsilon=-\frac{\mathrm d\Phi}{\mathrm dt}=0

ResultatLínies tancades que travessen l’espira i l’anell (figura). El flux variable indueix a l’anell una fem (Faraday) i un corrent, que crea un camp que s’oposa a la variació (Lenz) i que detecta el sensor. Amb corrent continu el flux no canvia: ε=0\varepsilon=0 i no es detecta res.

La pauta oficial dona: Faraday + Lenz; CC: dΦ/dt = 0 → ε = 0

Tall vertical del detector: l’espira, vista de costat, amb el corrent que entra al paper per l’esquerra i en surt per la dreta en aquell instant. Les seves línies de camp B són tancades: baixen per dins de l’espira, travessen la sorra i l’anell enterrat, i tornen per fora; al voltant de cada costat de l’espira formen bucles.

b)1,25 punts

Plantejament Es demana quina gràfica V(t)V(t) correspon al moviment de l’imant i com canviaria si l’imant es mogués el doble de ràpid. La tensió induïda és proporcional a la rapidesa amb què canvia el flux a la bobina, i el seu signe depèn de si el flux augmenta o disminueix.

  1. Mentre l’imant s’acosta amb el pol nord per davant, el camp dins la bobina i el flux augmenten: s’indueix una tensió d’un signe. Quan l’imant s’atura, al centre de la bobina i abans de tornar, el flux deixa de canviar i la tensió s’anul·la.

    V=−NdΦdtV=-N\frac{\mathrm d\Phi}{\mathrm dt}
  2. En recular, el flux disminueix: per la llei de Lenz la tensió induïda canvia de signe. A mesura que l’imant s’allunya, el flux canvia cada vegada menys i la tensió tendeix a zero.

    dΦdt>0 (s’acosta)\frac{\mathrm d\Phi}{\mathrm dt}>0\ \text{(s’acosta)}dΦdt<0 (s’allunya)\frac{\mathrm d\Phi}{\mathrm dt}<0\ \text{(s’allunya)}
  3. La gràfica a) és l’única amb un tram positiu i un altre de negatiu, amb la tensió nul·la en el moment de tornar. La b) té dos trams del mateix signe i la c), un de sol: cap de les dues no mostra el canvi de signe entre l’anada i la tornada.

  4. Si el recorregut es fa en la meitat de temps, el flux passa pels mateixos valors en la meitat de temps: la seva derivada, i amb ella la tensió, es duplica. La gràfica té la mateixa forma, amb una tensió màxima de 4 V4\,\mathrm{V} en lloc de 2 V2\,\mathrm{V} i l’eix de temps reduït a la meitat, de 00 a 100 s100\,\mathrm{s}.

    V′(t)=2 V(2t)V'(t)=2\,V(2t)

ResultatLa gràfica a). Al doble de velocitat: la mateixa forma, amb la tensió màxima doble (4 V4\,\mathrm{V}) i la meitat de durada (100 s100\,\mathrm{s}).

La pauta oficial dona: (a); V_max = 4 V; t: 0–100 s

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

L’experiment d’Oersted fet el 18201820 (figura 11) consisteix en un fil conductor paraŀlel a la component horitzontal del camp magnètic terrestre per on passa un corrent elèctric i una agulla magnètica just a sobre o a sota del fil. Oersted observà que l’orientació de l’agulla canviava si el fil connectat estava situat a sobre o a sota de l’agulla. En la figura 22 no sabem si el fil conductor està situat per sobre o per sota de la brúixola.

a) Representeu sobre l’agulla de la brúixola del dibuix b de la figura 22 els vectors del camp magnètic terrestre (BTerraB_{Terra}) i del camp magnètic generat pel fil (BfilB_{fil}). Argumenteu si la brúixola del dibuix b de la figura 22 està situada a sobre o a sota del fil conductor en aquest cas. [1,251{,}25 punts]

b) En aquest muntatge experimental, la separació entre la brúixola i el fil és de 10 cm10\,\mathrm{cm}. Observem que l’agulla de la brúixola forma un angle de 45∘45^\circ amb la direcció del corrent elèctric quan circulen 20 A20\,\mathrm{A} pel fil conductor. Calculeu la component horitzontal del camp magnètic terrestre (BTerraB_{Terra}). [1,251{,}25 punts] Dades: El mòdul del camp magnètic creat per un fil infinit per on circula un corrent I a una distància r del fil és B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0 I}{2\pi r}. μ0=4π⋅10−7 T m A−1\mu_0=4\pi\cdot10^{-7}\,\mathrm{T\,m\,A^{-1}}.

Figura 2. Dos circuits rectangulars amb pila al costat esquerre i un fil vertical al dret travessant el centre d'una brúixola. a) Circuit obert: brúixola orientada verticalment, amb N a dalt i S a baix. b) Circuit tancat: fletxes indiquen corrent pel fil dret cap amunt i pel tram superior cap a l'esquerra; l'agulla es desvia cap a la dreta, amb l'extrem nord al quadrant superior dret. No s'indica si el fil passa sobre o sota la brúixola, que és just el que es pregunta.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament L’agulla apunta en la direcció de la suma del camp terrestre i el del fil. La desviació a la dreta determina de quin costat del fil es troba.

  1. Sobre la brúixola de la figura 2b, dibuixem BTerra al llarg del fil cap al nord indicat al circuit obert i Bfil cap a la dreta.

    B⃗total\vec B_{\rm total}=B⃗Terra{}= \vec B_{\rm Terra}+B⃗fil{}+\vec B_{\rm fil}B⃗Terra⊥B⃗fil\vec B_{\rm Terra}\perp\vec B_{\rm fil}
  2. Amb el corrent que marca la figura, la mà dreta dona camp cap a la dreta per sobre del fil. Per això la brúixola és a sobre.

    B⃗fil tangent a les circumfereˋncies al voltant del fil\vec B_{\rm fil}\ \text{tangent a les circumferències al voltant del fil}

ResultatLa brúixola és a sobre del fil.

La pauta oficial dona: BTerra paralelo al hilo, Bfil a la derecha; brújula encima del hilo

b)1,25 punts

Plantejament Una desviació de quaranta-cinc graus vol dir que els dos camps perpendiculars tenen el mateix mòdul.

  1. Calculem el camp del fil i usem la tangent de l’angle.

    tan⁡45∘\tan45^\circ=BfilBTerra{}= \frac{B_{\rm fil}}{B_{\rm Terra}}=1{}= 1BTerraB_{\rm Terra}=4π⋅10−7⋅202π⋅0,10{}= \frac{4\pi\cdot10^{-7}\cdot20}{2\pi\cdot0{,}10}

ResultatBTerra=4,0⋅10−5 TB_{\rm Terra}=4{,}0\cdot10^{-5}\,\mathrm{T}.

La pauta oficial dona: 40 μT

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

Un fil conductor molt llarg segueix l’eix z i transporta un corrent I = 2,00 A2{,}00\,\mathrm{A}. Quan arriba a l’altura de z = 0,00 cm0{,}00\,\mathrm{cm} canvia de direcció i traça una circumferència en el pla xy, de radi R = 2,00 cm2{,}00\,\mathrm{cm} i centrada al punt (0, R, 0), i després continua per l’eix z.

a) Calculeu el vector i el mòdul del camp magnètic total al centre de la circumferència, és a dir, al punt (0, R, 0).

[1,251{,}25 punts]

b) Podem girar a voluntat l’espira respecte a l’eix y. En quina direcció hem d’orientar-la per a obtenir el mòdul del camp magnètic mínim i el mòdul del camp magnètic màxim? Trobeu aquests dos valors del mòdul del camp magnètic i especifiqueu el pla on hi ha l’espira i el sentit de gir del corrent en cada cas.

[1,251{,}25 punts]

Dades: El mòdul del camp magnètic creat per un fil infinit per on circula un corrent

I a una distància r del fil és B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0 I}{2\pi r}.

El mòdul del camp magnètic creat al centre d’una espira de radi R per on

circula un corrent I és B=μ0I2RB=\frac{\mu_0 I}{2R}.

μ0\mu_0 = 4π×10−7 T m A−14\pi\times10^{-7}\,\mathrm{T\,m\,A^{-1}}.

Eixos x oblic cap avall a l’esquerra, y horitzontal cap a la dreta i z vertical cap amunt. Un fil coincideix amb z, amb corrent en sentit +z. A z=0 forma una circumferència al pla xy, tangent a l’origen, amb centre sobre +y a (0, R,0). Les fletxes indiquen gir horari vist des de +z; després el fil continua per +z. El centre està marcat amb un punt.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Sumem vectorialment el camp del tram rectilini i el de l’espira. La regla de la mà dreta fixa els sentits a partir del dibuix.

  1. El conductor rectilini produeix un camp cap a −x.

    B⃗f\vec B_f=−μ0I2πRı^{}= -\frac{\mu_0 I}{2\pi R}\hat\imath=−2,00⋅10−5ı^ T{}= -2{,}00\cdot10^{-5}\hat\imath\,\mathrm{T}
  2. El sentit de circulació per l’espira produeix camp cap a −z.

    B⃗e\vec B_e=−μ0I2Rk^{}= -\frac{\mu_0I}{2R}\hat k=−2π⋅10−5k^ T{}= -2\pi\cdot10^{-5}\hat k\,\mathrm{T}
  3. Els camps són perpendiculars i el mòdul s’obté per Pitàgores.

    B⃗=(−2ı^−2πk^)10−5 T\vec B=(-2\hat\imath-2\pi\hat k)10^{-5}\,\mathrm{T}∣B∣=10−522+(2π)2|B|=10^{-5}\sqrt{2^2+(2\pi)^2}

ResultatBx=−2,00×10−5 TB_x=-2{,}00\times10^{-5}\,\mathrm{T}; Bz=−6,28×10−5 TB_z=-6{,}28\times10^{-5}\,\mathrm{T}; B=6,59×10−5 TB=6{,}59\times10^{-5}\,\mathrm{T}

La pauta oficial dona: B=(-2,0,-2π)×10^-5 T; |B|=6,59×10^-5 T

b)1,25 punts

Plantejament En girar l’espira canvia la direcció del seu camp però no el mòdul. Els extrems de la suma s’obtenen amb camps antiparal·lels o paral·lels.

  1. Per al mínim posem el camp de l’espira cap a +x, amb l’espira en yz.

    Bmin⁡B_{\min}=Be−Bf{}= B_e-B_f=(2π−2)10−5 T{}= (2\pi-2)10^{-5}\,\mathrm{T}
  2. Per al màxim posem tots dos camps cap a −x.

    Bmax⁡B_{\max}=Be+Bf{}= B_e+B_f=(2π+2)10−5 T{}= (2\pi+2)10^{-5}\,\mathrm{T}

ResultatBmin⁡=4,28×10−5 TB_{\min}=4{,}28\times10^{-5}\,\mathrm{T}; Bmax⁡=8,28×10−5 TB_{\max}=8{,}28\times10^{-5}\,\mathrm{T}. Espira en yz: antihorària per al mínim i horària per al màxim, vista des de +x+x cap a l’origen.

La pauta oficial dona: 4,28×10^-5 T; 8,28×10^-5 T

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Camp elèctric
Enunciat oficial

Un canó d’electrons és un dispositiu format per un càtode i un ànode, i té per objectiu accelerar electrons que després seran dirigits mitjançant un camp magnètic per a bombardejar un blanc on es troba una mostra d’un cert material. La corba de la figura següent representa la trajectòria que segueix un electró des que surt del càtode fins que impacta en el blanc. L’objectiu és escalfar el material fins a poder-lo sublimar.

Els electrons són emesos pel càtode del canó i tenen una velocitat inicial nuŀla.

Posteriorment, els electrons són accelerats en l’espai de 20,0 cm20{,}0\,\mathrm{cm} que separa el càtode de l’ànode. El camp elèctric entre l’ànode i el càtode és uniforme i constant. La diferència de potencial entre el càtode i l’ànode és de 220 V220\,\mathrm{V}.

a) Determineu el mòdul del camp elèctric que hi ha entre l’ànode i el càtode. Representeu sobre el dibuix les línies de camp elèctric indicant-ne clarament la direcció i el sentit.

Quin punt està a un potencial més alt, l’ànode o el càtode? Justifiqueu les respostes.

[1,251{,}25 punts]

b) Després de travessar l’ànode, els electrons són dirigits per un camp magnètic perquè impactin contra el blanc. En aquest espai, el camp elèctric és nul. Calculeu el mòdul de la velocitat dels electrons just després de travessar l’ànode i just abans d’impactar en el blanc. Quina direcció i quin sentit ha de tenir el camp magnètic perquè els electrons impactin en el blanc? Representeu sobre el dibuix el camp magnètic.

Justifiqueu la resposta.

[1,251{,}25 punts]

Dades: mem_e = 9,11×10−31 kg9{,}11\times10^{-31}\,\mathrm{kg}.

|e| = 1,602×10−19 C1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}.

Esquema del canó: càtode horitzontal a baix a l’esquerra, ànode horitzontal 20 cm per damunt i blanc horitzontal a la dreta. La trajectòria de l’electró puja verticalment des del càtode, travessa l’ànode, es corba cap a la dreta per un arc i arriba al blanc des de dalt. Etiquetes càtode, ànode, blanc i separació 20 cm.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament En un camp uniforme la diferència de potencial és el camp per la separació. Perquè un electró acceleri cap amunt, el camp ha d’apuntar cap avall.

  1. Convertim la separació a metres i calculem el camp.

    E=ΔVd=2200,200=1100 V/mE=\frac{\Delta V}{d}=\frac{220}{0{,}200}=1100\,\mathrm{V/m}
  2. El camp va de potencial més alt a més baix; la força sobre l’electró té sentit contrari al camp.

    F⃗=qE⃗\vec F=q\vec Eq=−eq=-eVanode>VcatodeV_{anode}>V_{catode}

ResultatE=1,10×103 V/mE=1{,}10\times10^{3}\,\mathrm{V/m}; camp de l’ànode al càtode, vertical cap avall. L’ànode té el potencial més alt.

La pauta oficial dona: 1100 V/m; campo hacia abajo; ánodo a potencial alto

b)1,25 punts

Plantejament L’energia elèctrica guanyada es converteix en energia cinètica. Després, la força magnètica és perpendicular al moviment i no canvia el mòdul de la velocitat.

  1. Apliquem conservació de l’energia entre càtode i ànode.

    12mev2=eΔV\frac12m_ev^2=e\Delta Vvv=2⋅1,602⋅10−19⋅2209,11⋅10−31{}= \sqrt{\frac{2\cdot1{,}602\cdot10^{-19}\cdot220}{9{,}11\cdot10^{-31}}}
  2. En sortir, la velocitat apunta amunt i la força centrípeta cap a la dreta. Per a una càrrega negativa el camp ha d’entrar al paper.

    F⃗B=−ev⃗×B⃗\vec F_B=-e\vec v\times\vec BF⃗B⋅v⃗=0\vec F_B\cdot\vec v=0vblanc=vanodev_{blanc}=v_{anode}

Resultatvaˋnode=8,80×106 m/sv_{\text{ànode}}=8{,}80\times10^{6}\,\mathrm{m/s}; vblanc=8,80×106 m/sv_{\text{blanc}}=8{,}80\times10^{6}\,\mathrm{m/s}; B perpendicular al paper i entrant.

La pauta oficial dona: 8,80×10^6 m/s en ambos; B entrante

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 6

2,5 puntsLa pauta té un error
Enunciat oficial

En un experiment per a mesurar la força magnètica sobre una intensitat de corrent, situem un imant sobre una balança. L’imant té una llargària L = 20,0 cm20{,}0\,\mathrm{cm}. Entre els pols de l’imant hi passa un fil conductor de 15,0 cm15{,}0\,\mathrm{cm} de llargària que està orientat perpendicularment al camp magnètic. El camp magnètic creat per l’imant és homogeni en la regió on es troba el fil conductor. La balança marca 239 g239\,\mathrm{g} quan no passa cap intensitat de corrent pel fil, mentre que quan hi circula una intensitat de 8,00 A8{,}00\,\mathrm{A} la balança marca 243 g243\,\mathrm{g}.

a) Quina és la intensitat del camp magnètic creat per l’imant? Justifiqueu per què la lectura de la balança augmenta quan hi passa corrent.

[1,251{,}25 punts]

b) Posteriorment, traiem l’imant i fem passar la mateixa intensitat de corrent, 8,00 A8{,}00\,\mathrm{A}, per un fil recolzat sobre la balança, paraŀlel al fil anterior i situat a una distància r per sota.

Quina hauria de ser aquesta distància r per a obtenir la mateixa força sobre el primer fil conductor?

[1,251{,}25 punts]

Dada: La intensitat del camp magnètic creat per un conductor rectilini pel qual

circula un corrent I en un punt situat a una distància r del conductor és:

B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0 I}{2\pi r}, en què μ0\mu_0 = 4π×10−7 T m A−14\pi\times10^{-7}\,\mathrm{T\,m\,A^{-1}}.

Muntatge amb imant de pols N i S sobre una balança, un conductor entre els pols i circuit amb amperímetre A, resistència variable i terminals+ i−. La fletxa I al cable superior apunta cap a la dreta; a l’inferior va a l’esquerra. A la dreta, ampliació dels pols N i S: longitud de l’imant 20 cm, tram de conductor dins del camp 15 cm, fletxa de corrent en aquest tram cap a l’esquerra del dibuix en perspectiva.
Conductor superior amb tram horitzontal de 15 cm i corrent 8 A cap a l’esquerra. A sota hi ha un conductor rectilini paral·lel més llarg amb corrent 8 A cap a la dreta. Són corrents antiparal·lels; una fletxa de doble sentit marca la separació verticalr.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament L’increment de lectura de la balança representa la força magnètica sobre l’imant. Per acció i reacció, el mòdul coincideix amb la força sobre el tram de conductor dins del camp.

  1. Fem servir g=9,81 m/s² i la longitud de conductor de 0,150 m, no la longitud de l’imant.

    F=(0,243−0,239)9,81F=(0{,}243-0{,}239)9{,}81FF=IlB{}= IlB⇒B=(0,243−0,239)9,818,00⋅0,150{}\Rightarrow B=\frac{(0{,}243-0{,}239)9{,}81}{8{,}00\cdot0{,}150}
  2. El conductor rep una força cap amunt i exerceix sobre l’imant una altra cap avall.

    F⃗iman=−F⃗fil\vec F_{iman}=-\vec F_{fil}

ResultatF = 0,0392 N; B = 0,0327 T. La força addicional cap avall sobre l’imant augmenta la lectura.

La pauta oficial dona: B=0,0327 T; F=0,0392 N

b)1,25 punts

Plantejament Per repetir el mòdul de la força amb el mateix corrent i longitud necessitem el mateix mòdul de camp. Aïllem la distància en el camp d’un conductor rectilini llarg; després comprovem el sentit.

  1. Igualem el nou camp a l’obtingut sense arrodonir a l’apartat anterior.

    B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0I}{2\pi r}r=4π⋅10−7⋅8,002πBr=\frac{4\pi\cdot10^{-7}\cdot8{,}00}{2\pi B}
  2. Els corrents de sentits oposats es repel·leixen; el fil de dalt rep força cap amunt.

    IsuperiorIinferiorI_{superior}I_{inferior}<0{}< 0⇒repulsioˊn / repulsioˊ{}\Rightarrow \text{repulsión / repulsió}

Resultatr=4,89×10−5 mr=4{,}89\times10^{-5}\,\mathrm{m}. El corrent superior va cap a l’esquerra i l’inferior cap a la dreta: són antiparal·lels i es repel·leixen. La força sobre el fil superior apunta cap amunt, com al muntatge inicial.

La pauta oficial dona: r=4,90×10^-5 m=49,0 μm

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Camp elèctric
Enunciat oficial

Un espectròmetre de masses és un aparell que permet determinar la relació càrrega/massa d’ions. L’espectròmetre de masses conté tres parts diferenciades. La primera part és un filament que ionitza les molècules o àtoms que entren dins l’espectròmetre. A la sortida del filament tots els ions tenen una càrrega negativa. A la segona part de l’aparell els ions passen per un selector de velocitats (figura 1) que està format per dues plaques paraŀleles, entre les quals es genera un camp elèctric uniforme. La separació entre aquestes plaques és d’1,50 cm1{,}50\,\mathrm{cm}. Entre les plaques també es genera un camp magnètic uniforme de 0,50 T0{,}50\,\mathrm{T} perpendicular al pla del paper i en sentit sortint, tal com es mostra en la figura 1.

Figura 1

a) Volem que el selector de velocitats només deixi passar els ions que es moguin a una velocitat de 2,00×105 m s−12{,}00\times10^{5}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Determineu la diferència de potencial que hem d’aplicar entre les plaques perquè els ions que es mouen a aquesta velocitat no es desviïn.

Quina placa s’ha de connectar a potencial alt i quina a potencial baix? Justifiqueu les respostes i representeu les forces que actuen sobre un ió. Digueu si el selector de velocitats configurat d’aquesta manera també funciona per a ions positius i justifiqueu la resposta.

[1,251{,}25 punts]

b) La tercera part de l’espectròmetre es troba a la sortida del selector de velocitats i és una regió on hi ha un altre camp magnètic uniforme de 0,20 T0{,}20\,\mathrm{T}, perpendicular al pla del paper i en sentit entrant (figura 2). Les pantalles laterals permeten mesurar la posició a què impacten els ions i d’aquesta manera poder determinar-ne la massa.

Representeu esquemàticament sobre la figura 2 la trajectòria que descriuen els ions que surten del selector de velocitats indicant la direcció i el sentit de la força que exerceix el camp magnètic en un punt de la trajectòria.

Justifiqueu la resposta. Calculeu a quina distància de la sortida del selector de velocitats impactarà l’ió dels isòtops del neó 20Ne−{}^{20}\mathrm{Ne}^{-} (l’ió té la mateixa càrrega que un electró). Figura 2

[1,251{,}25 punts]

Dades: |e| = 1,602×10−19 C1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}.

Massa de l’ió: 20Ne−{}^{20}\mathrm{Ne}^{-} = 3,32×10−26 kg3{,}32\times10^{-26}\,\mathrm{kg}.

Dues plaques paral·leles horitzontals separades 1,50 cm. Entre elles hi ha cercles amb punt central que indiquen camp B sortint del paper. Tres ions negatius amb signe− es desplacen horitzontalment cap a la dreta, amb fletxes de velocitat v. No s’assignen signes elèctrics a les plaques.
Sortida del selector com una obertura horitzontal entre dues pantalles verticals a l’esquerra: una s’estén cap amunt i l’altra cap avall. Un ió− surt per l’obertura cap a la dreta amb velocitat v. A la dreta de les pantalles hi ha creus que representen camp B perpendicular al paper i entrant.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Al selector no hi ha desviació quan les forces elèctrica i magnètica es cancel·len. El camp magnètic surt del paper i els ions negatius avancen cap a la dreta.

  1. La força magnètica sobre l’ió negatiu apunta cap amunt; l’elèctrica ha d’apuntar cap avall.

    qE=qvBqE=qvBE=vB=2,00⋅105⋅0,50E=vB=2{,}00\cdot10^5\cdot0{,}50
  2. El camp elèctric apunta amunt i la placa inferior té el potencial més alt.

    ΔV\Delta V=Ed=2,00⋅105⋅0,50⋅0,0150{}= Ed=2{,}00\cdot10^5\cdot0{,}50\cdot0{,}0150

ResultatΔV=1,50×103 V\Delta V=1{,}50\times10^{3}\,\mathrm{V}. Placa inferior a potencial alt i superior a baix. També selecciona ions positius: totes dues forces inverteixen el sentit i continuen cancel·lant-se.

La pauta oficial dona: 1500 V; inferior alta, superior baja; también positivos

b)1,25 punts

Plantejament A la regió magnètica la força centrípeta corba la trajectòria sense canviar la rapidesa. L’ió negatiu gira cap avall i torna a la pantalla després de mitja circumferència.

  1. Igualem Lorentz i força centrípeta.

    evB=mv2/re vB=mv^2/rr=mveBr=\frac{mv}{eB}
  2. La separació del punt d’impacte i la sortida és un diàmetre.

    dd=2r=2⋅3,32⋅10−26⋅2,00⋅1051,602⋅10−19⋅0,20{}= 2r=\frac{2\cdot3{,}32\cdot10^{-26}\cdot2{,}00\cdot10^5}{1{,}602\cdot10^{-19}\cdot0{,}20}

Resultatd = 0,414 m; impacte a la pantalla inferior; força sempre cap al centre de la circumferència.

La pauta oficial dona: d=0,414 m

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Física moderna
Enunciat oficial

Un ciclotró és un accelerador de partícules format per dos elèctrodes buits semicirculars (en forma de D) on actua un camp magnètic homogeni perpendicular al pla horitzontal (pla de la figura). Així, a l’interior dels elèctrodes les partícules carregades positives, que es mouen en el pla horitzontal, descriuen una trajectòria circular. A l’espai buit que separa els dos elèctrodes s’aplica un camp elèctric altern , de manera que les partícules són accelerades. Inicialment, les partícules tenen poca velocitat i a cada cicle, en passar d’un semicercle a l’altre, van augmentant de velocitat i de radi de gir fins que finalment surten fora del ciclotró.

a) Les partícules tenen una càrrega elèctrica positiva q i una massa m. Deduïu l’expressió de la velocitat de les partícules en funció del quocient càrrega-massa (q/m), del radi r de la trajectòria de les partícules i del mòdul del camp magnètic. Comproveu que el temps de recorregut dins una D no depèn de la velocitat de les partícules.

Per què el camp elèctric ha de ser altern? Trobeu l’expressió de la freqüència del camp elèctric.

[1,251{,}25 punts]

b) El ciclotró té un radi de 0,50 m0{,}50\,\mathrm{m} i un camp magnètic de 0,20 T0{,}20\,\mathrm{T}. Quan hi accelerem protons, quina velocitat tenen quan surten del ciclotró? Quina és la longitud d’ona associada a aquests protons? Quin radi mínim hauria de tenir el ciclotró per a considerar que els protons tenen velocitats relativistes (és a dir, un 10 %10\,\mathrm{\%} de la velocitat de la llum)?

[1,251{,}25 punts]

Dades: mpm_p = 1,67×10−27 kg1{,}67\times10^{-27}\,\mathrm{kg}.

|e| = 1,602×10−19 C1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}.

c = 3,00×108 m s−13{,}00\times10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

h = 6,63×10−34 J s6{,}63\times10^{-34}\,\mathrm{J\,s}.

Dos elèctrodes semicirculars en forma deD, un a sobre i l’altre a sota d’una ranura horitzontal. Cercles amb punt representen camp B sortint del pla. Una trajectòria espiral creix des del centre i gira en sentit horari; fletxes de moviment a la dreta a la part superior i cap avall a la dreta. El camp elèctric E a la ranura té fletxes cap amunt a l’esquerra i cap avall a la dreta com a indicació de l’alternança. Radi exteriorR marcat des del centre fins a la vora inferior dreta.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Dins d’una D la força magnètica és perpendicular a la velocitat i actua com a força centrípeta. No fa treball i no canvia la rapidesa durant aquella semicircumferència.

  1. Igualem Lorentz a massa per acceleració centrípeta.

    qvB=mv2/r⇒v=(q/m)BrqvB=mv^2/r\Rightarrow v=(q/m)Br
  2. En dividir la longitud de mitja circumferència per la velocitat desapareix r.

    tD=πr/v=πm/(qB)t_D=\pi r/v=\pi m/(qB)T=2tDT=2t_Df=qB/(2πm)f=qB/(2\pi m)
  3. El camp elèctric ha d’invertir el sentit cada mitja volta per accelerar el protó a cada encreuament.

    E⃗(t+T/2)=−E⃗(t)\vec E(t+T/2)=-\vec E(t)

Resultatv=(q/m)Br; tD=πm/(qB), independiente de v; f=qB/(2πm).

La pauta oficial dona: v=rBq/m;tDπm/Bq;fqB/2πm

b)1,25 punts

Plantejament La sortida té el radi màxim de la D. Fem servir després DeBroglie i aïllem el radi corresponent a 0,1 c, segons el criteri donat per l’examen.

  1. Calculem la velocitat a R=0,50 m.

    vv=1,602⋅10−19⋅0,20⋅0,501,67⋅10−27{}= \frac{1{,}602\cdot10^{-19}\cdot0{,}20\cdot0{,}50}{1{,}67\cdot10^{-27}}
  2. Calculem longitud d’ona i radi llindar amb la mateixa expressió clàssica que fa servir la pauta.

    λ=h/(mpv)\lambda=h/(m_pv)R0,1c=mp(0,1c)/(eB)R_{0{,}1c}=m_p(0{,}1c)/(eB)

Resultatv=9,59×106 m/sv=9{,}59\times10^{6}\,\mathrm{m/s}; λ=4,14×10−14 m\lambda=4{,}14\times10^{-14}\,\mathrm{m}; R=1,56 mR=1{,}56\,\mathrm{m}

La pauta oficial dona: 9,59e6m/s;4,14e-14m;1,56m

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

Volem utilitzar un espectròmetre de masses per a separar els ions de carboni 612C−{}^{12}_{6}\mathrm C^- i 614C−{}^{14}_{6}\mathrm C^-, amb la finalitat de datar un fòssil. En un gresol, sublimem el material i posteriorment, emprant un feix d’electrons, els àtoms són ionitzats, de manera que cada ió ha adquirit una càrrega –e. A continuació, fem passar aquests ions per un selector de velocitats, amb la qual cosa tots els ions entren dins l’espectròmetre amb la mateixa velocitat.

Finalment, els ions són desviats per un camp magnètic, de manera que cada tipus d’ió surt per una obertura diferent (a la imatge següent es veu una d’aquestes obertures).

a) A partir de la força magnètica, determineu el radi de la trajectòria en funció de la massa de l’ió, m, de la seva velocitat, v, de la seva càrrega, e, i del mòdul del camp magnètic, B; és a dir, deduïu com s’expressa el radi de la trajectòria en funció de m, v, e i B.

[1,251{,}25 punts]

b) Sabem que tots els ions entren dins l’espectròmetre amb una velocitat de 4,80×105 m/s4{,}80\times10^{5}\,\mathrm{m/s} i que els ions 612C−{}^{12}_{6}\mathrm C^- surten per una obertura situada a 30,0 cm30{,}0\,\mathrm{cm} de l’entrada. Calculeu el mòdul del camp magnètic. A quina distància de l’entrada hem de posar la segona obertura per a recollir els ions 614C−{}^{14}_{6}\mathrm C^-?

[1,251{,}25 punts]

Nota: En el càlcul de la massa dels ions, podeu negligir la massa dels electrons i suposar que els protons i els neutrons tenen la mateixa massa.

Dades: mpm_p = 1,67×10−27 kg1{,}67\times10^{-27}\,\mathrm{kg}.

|e| = 1,602×10−19 C1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}.

Regió de camp B entrant, representat amb creus, per damunt d’una pantalla horitzontal. Un ió negatiu entra per una obertura de l’esquerra amb velocitat vertical cap amunt. Descriu una semicircumferència cap a la dreta i surt per una altra obertura de la pantalla a la dreta.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La força de Lorentz és perpendicular a la velocitat i actua com a força centrípeta. La rapidesa no canvia en travessar la regió magnètica.

  1. Igualem mòduls i aïllem r.

    evB=mv2/r⇒r=mv/(eB)evB=mv^2/r\Rightarrow r=mv/(eB)

Resultatr=mv/(eB), amb e com a mòdul de la càrrega.

La pauta oficial dona: r=mv/eB

b)1,25 punts

Plantejament La trajectòria és mitja circumferència, de manera que la separació entre entrada i sortida és 2 r. A la mateixa velocitat i camp, el diàmetre és proporcional a la massa.

  1. Aproximem les masses per A vegades la massa del protó com autoritza la nota.

    m12=12(1,67⋅10−27)m_{12}=12(1{,}67\cdot10^{-27})r12=0,300/2r_{12}=0{,}300/2BB=m12(4,80⋅105)/(er12){}= m_{12}(4{,}80\cdot10^5)/(er_{12})
  2. Escalem el diàmetre per 14/12 sense arrodonir B.

    d14d_{14}=d12(m14/m12){}= d_{12}(m_{14}/m_{12})=0,300⋅14/12{}= 0{,}300\cdot14/12

ResultatB = 0,400 T; d14 = 0,350 m

La pauta oficial dona: 0,400T;0,35m

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

Dos fils conductors rectilinis molt llargs es troben situats paraŀlels a l’eix z (perpendiculars al pla xy) i separats una distància de 16,0 cm16{,}0\,\mathrm{cm}. Pel fil 1 circula un corrent I = 1,50 A1{,}50\,\mathrm{A} dirigit cap avall i pel fil 2 circula un corrent I = 1,50 A1{,}50\,\mathrm{A} dirigit cap amunt.

1 2

a) Donat un punt P situat al pla xy i equidistant als dos fils (la distància a cada fil és de 10,0 cm10{,}0\,\mathrm{cm}), feu un esquema sobre el pla xy del camp magnètic creat per cada fil al punt P i justifiqueu la direcció i el sentit del camp. Quin és el sentit i la direcció del camp magnètic total al punt P? Justifiqueu la resposta.

[1,251{,}25 punts]

b) Calculeu la força per unitat de longitud que fa el fil 1 sobre el fil 2, és a dir, la força que fa el fil 1 sobre un tram d’1,00 m1{,}00\,\mathrm{m} de longitud del fil 2. Indiqueu tant el mòdul com la direcció i el sentit de la força.

[1,251{,}25 punts]

Dades: El mòdul de camp magnètic creat per un fil infinit per on circula un corrent

I a una distància r del fil és B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0I}{2\pi r}.

μ0\mu_0 = 4π×10−7 T m A−14\pi\times10^{-7}\,\mathrm{T\,m\,A^{-1}}.

Dues vistes de dos fils paral·lels a l’eixz, separats 16 cm: fil 1 a l’esquerra ambI 1 cap a−z i fil 2 a la dreta ambI 2 cap a+z. Eixosx oblic avall esquerra, y a la dreta, z amunt. Vista del plaxy: fil 1 amb creu entrant a(0,0), fil 2 amb punt sortint sobre+y a 16 cm, P sota el segment dels fils, a 10 cm de cada fil. En aquesta vista+x apunta avall i+y a la dreta.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Fem servir la mà dreta per a cada fil i sumem els camps. Amb els eixos de la figura, les components y es cancel·len i les components x se sumen.

  1. Situem els fils a(0,0) i(0,0,16)m del pla xy i P a(0,06;0,08)m.

    xP=0,102−0,082=0,06 mx_P=\sqrt{0{,}10^2-0{,}08^2}=0{,}06\,\mathrm m∣B1∣|B_1|=∣B2∣{}= |B_2|=μ0I2π(0,10){}= \frac{\mu_0I}{2\pi(0{,}10)}
  2. El primer camp apunta a +x i −y; el segon a +x i +y.

    B⃗1\vec B_1=(2,4ı^−1,8ȷ^)10−6 T{}= (2{,}4\hat\imath-1{,}8\hat\jmath)10^{-6}\,\mathrm TB⃗2\vec B_2=(2,4ı^+1,8ȷ^)10−6 T{}= (2{,}4\hat\imath+1{,}8\hat\jmath)10^{-6}\,\mathrm T

ResultatCamp total paral·lel a l’eix x en sentit positiu; les components y s’anul·len.

La pauta oficial dona: +x;By se cancela

b)1,25 punts

Plantejament La força d’un camp sobre un conductor és I·l×B. Els corrents oposats es repel·leixen, de manera que el fil 2 s’allunya del 1.

  1. Calculem el camp del fil 1 a la posició del 2.

    B1=μ0I12πdB_1=\frac{\mu_0I_1}{2\pi d}FL\frac FL=I2B1{}= I_2B_1=4π10−7(1,50)22π(0,160){}= \frac{4\pi10^{-7}(1{,}50)^2}{2\pi(0{,}160)}

ResultatF/L=2,81×10−6 N/mF/L=2{,}81\times10^{-6}\,\mathrm{N/m}; direcció +y+y sobre el fil 2 (repulsió).

La pauta oficial dona: 2,81e-6N/m +j

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2021Convocatòria extraordinària · Sèrie 1 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Inducció electromagnètica
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Ens trobem en un indret en què el camp magnètic terrestre té una magnitud de 35 μT35\,\mathrm{μT} i apunta cap al nord, però està inclinat 50∘50^\circ (cap avall) respecte a l’horitzontal (figura a). Per un cable d’una línia d’alta tensió situada en aquest indret hi circula un corrent de 200 A200\,\mathrm{A} d’intensitat. Aquest corrent circula d’est a oest (cap endins a la figura a, ⊗\otimes).

a) Calculeu la força magnètica que actua sobre un tram de 100100 metres del cable deguda al camp magnètic terrestre. Després, determineu-ne el mòdul i representeu-ne esquemàticament la direcció i el sentit. Justifiqueu la resposta.

[1,25 punts]

b) El corrent que circula pel cable d’alta tensió és un corrent altern i genera un camp magnètic que contínuament canvia de sentit (vegeu la figura b). A sota del cable s’han situat tres espires conductores: una (A) és paraŀlela a la superfície horitzontal del terreny, una altra (B) és paraŀlela al pla del dibuix, i la tercera (C) està situada en el pla vertical que conté la direcció est-oest. En quina o quines de les espires el camp magnètic variable produït per la línia d’alta tensió induirà un corrent elèctric? Justifiqueu la resposta especificant les lleis o els principis físics en què us heu basat.

[1,25 punts]

Nota: Considereu que el camp magnètic és uniforme en la regió on es troben les espires.

Figura a. Terreny horitzontal; SUD a l’esquerra i NORD a la dreta. Línies del camp magnètic terrestre inclinades cap avall i a la dreta,50° respecte l’horitzontal. Cable representat per cercle amb creu, corrent entrant I=200 A. El camp té mòdul 35 μT segons l’enunciat.
Figura b. Secció del cable amb corrent altern i línies circulars concèntriques del seu camp magnètic, amb fletxes de sentit que canvia amb el corrent. SUD a l’esquerra, NORD a la dreta. Tres espires a sota: A horitzontal al terra, B paral·lela al dibuix i C al pla vertical est-oest. Les lletres A, B, C apareixen apilades prop del terra.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament El cable és perpendicular al camp terrestre perquè el corrent va d’est a oest i el camp és al pla nord-vertical. La força s’obté amb I·l×B.

  1. Prenem x cap al nord, y cap amunt i z cap a l’observador; el corrent entra al paper, −z.

    B⃗\vec B=35⋅10−6(cos⁡50∘x^−sin⁡50∘y^){}= 35\cdot10^{-6}(\cos50^\circ\hat x-\sin50^\circ\hat y)F⃗=200(−100z^)×B⃗\vec F=200(-100\hat z)\times\vec B
  2. El mòdul és ILB; la força apunta avall i cap al sud, a cinquanta graus de la vertical descendent.

    F=200⋅100⋅35⋅10−6F=200\cdot100\cdot35\cdot10^{-6}Fx=−Fsin⁡50∘F_x=-F\sin50^\circFy=−Fcos⁡50∘F_y=-F\cos50^\circ

ResultatF = 0,70 N; Fx = -0,536 N; Fy = -0,450 N. Cap avall i al sud.

La pauta oficial dona: 0,70N;50° respecto vertical, abajo-sur

b)1,25 punts

Plantejament Just sota el cable, el camp que aquest genera és horitzontal nord-sud. Només una espira amb normal alineada amb aquest camp rep flux variable.

  1. A A i B el camp és tangent al pla de les espires i el flux és zero sota la hipòtesi de camp uniforme.

    ΦA=ΦB=0\Phi_A=\Phi_B=0
  2. A C, pla vertical est-oest, la normal és nord-sud: hi ha flux variable. Faraday produeix FEM i Ohm produeix corrent si el circuit és tancat.

    ΦC=B(t)S\Phi_C=B(t)SεC=−S dB/dt\varepsilon_C=-S\,dB/dtIC=εC/RI_C=\varepsilon_C/R

ResultatNomés a C; A i B no tenen flux variable.

La pauta oficial dona: Solo C

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2021, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Llicència CC BY-NC-SA 4.0

Errors típics que penalitza la pauta

Preguntes freqüents

Quants exercicis de camp magnètic han sortit a la PAU de Física de Catalunya?

Entre 2021 i 2026, 15 exercicis en 14 dels 18 exàmens que tenim resolts (cada any, l’ordinària i l’extraordinària, i també la sèrie d’incidències). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024, 2023, 2022 i 2021.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada resultat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. Quan la pauta dona una altra xifra (gairebé sempre per arrodoniment), ho posem al costat amb l’explicació.

Què faig si el meu resultat no coincideix amb la pauta?

Mira primer si la diferència és a l’última xifra: és arrodoniment, i el corrector l’accepta. Les pautes sí que resten per donar resultats amb massa xifres significatives o sense unitats, així que arrodoneix el resultat final a tres xifres i posa-hi sempre les unitats.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials, amb espai per respondre, i les solucions a part. Cada exercici enllaça també el PDF oficial de l’examen i de la pauta.

Tens la PAU de Física aquest curs?

Puja els teus apunts de Física i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Física a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Els altres temes de Física

Camp gravitatoriCamp elèctricInducció electromagnèticaMoviment harmònic simpleOnes i soÒpticaFísica moderna

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.