Física, PAU 2025 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 4) resolt

L’examen de juny (sèrie 4) de Física de la PAU de Catalunya del 2025, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. Als exercicis 1 i 4 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins dels exercicis 1 i 4 va a part, ratllat.

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Camp gravitatori
Enunciat oficial

Exercici 1. Camps gravitatoris

Trieu una de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

a) Considerant l’òrbita de la Terra al voltant del Sol com una circumferència de radi RSTR_{ST}, deduïu l’expressió de la velocitat orbital de la Terra al voltant del Sol i calculeu aquesta velocitat. Deduïu l’expressió de la velocitat que hauria de tenir la Terra per a allunyar-se indefinidament del Sol i calculeu aquesta velocitat. [1,25 punts]

b) Ara considereu que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol és el·líptica. Aplicant la conservació del moment angular, determineu quantes vegades més gran és la velocitat de la Terra al periheli que a l’afeli. A partir de la segona llei de Kepler, justifiqueu que la velocitat al periheli és més gran que a l’afeli. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa del Sol: MS=1,99×1030 kgM_S=1{,}99\times10^{30}\,\mathrm{kg}. Distància mitjana Sol-Terra: RST=1,496×108 kmR_{ST}=1{,}496\times10^{8}\,\mathrm{km}. Distància Sol-periheli: RP=1,475×108 kmR_P=1{,}475\times10^{8}\,\mathrm{km}. Distància Sol-afeli: RA=1,526×108 kmR_A=1{,}526\times10^{8}\,\mathrm{km}.

OPCIÓ B

Al voltant de l’estrella Tau Ceti orbiten dos planetes que es trobarien en zona habitable i que, per tant, podrien contenir aigua líquida. Un d’aquests planetes es coneix com a Tau Ceti e.

a) Considerant una òrbita circular i a partir de la llei de la gravitació universal de Newton, deduïu l’expressió del període orbital d’un planeta al voltant d’una estrella en funció de la massa de l’estrella i del radi orbital. Quants dies dura un any del planeta Tau Ceti e? [1,25 punts]

b) A partir de la llei de la gravitació universal de Newton, deduïu l’expressió de la intensitat del camp gravitatori a la superfície d’un planeta en funció de la massa del planeta i del seu radi. Quina és l’acceleració de la gravetat a la superfície de Tau Ceti e? [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de l’estrella Tau Ceti: MT=1,56×1030 kgM_T=1{,}56\times10^{30}\,\mathrm{kg}. Radi de l’òrbita del planeta Tau Ceti e =8,05×1010 m=8{,}05\times10^{10}\,\mathrm{m}. Massa del planeta Tau Ceti e: MTe=2,26×1025 kgM_{Te}=2{,}26\times10^{25}\,\mathrm{kg}. Radi del planeta Tau Ceti e: RTe=1,15×107 mR_{Te}=1{,}15\times10^{7}\,\mathrm{m}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament Es demanen l’expressió i el valor de la velocitat orbital de la Terra, en una òrbita circular de radi RSTR_{ST}, i de la velocitat que necessitaria per allunyar-se indefinidament del Sol: la velocitat d’escapament des de la seva òrbita.

  1. L’única força sobre la Terra, de massa MTM_T, és l’atracció del Sol, que fa de força centrípeta; la massa de la Terra se simplifica:

    GMSMTRST2G\frac{M_SM_T}{R_{ST}^2}=MTv2RST{}= M_T\frac{v^2}{R_{ST}}⇒v=GMSRST{}\Rightarrow v=\sqrt{\frac{GM_S}{R_{ST}}}
  2. Substituïm, amb RST=1,496×1011 mR_{ST}=1{,}496\times10^{11}\,\mathrm{m}:

    vv=6,67×10−11⋅1,99×10301,496×1011{}= \sqrt{\frac{6{,}67\times10^{-11}\cdot1{,}99\times10^{30}}{1{,}496\times10^{11}}}=2,98×104 m s−1{}= 2{,}98\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}
  3. Per allunyar-se indefinidament, la Terra ha d’arribar com a mínim a l’infinit, on l’energia potencial és zero, amb velocitat nul·la: la seva energia mecànica ha de ser com a mínim zero.

    12MTve2\frac12M_Tv_e^2−GMSMTRST=0{}-G\frac{M_SM_T}{R_{ST}}=0⇒ve{}\Rightarrow v_e=2GMSRST{}= \sqrt{\frac{2GM_S}{R_{ST}}}=2 v{}= \sqrt2\,v
  4. Substituïm:

    vev_e=2⋅6,67×10−11⋅1,99×10301,496×1011{}= \sqrt{\frac{2\cdot6{,}67\times10^{-11}\cdot1{,}99\times10^{30}}{1{,}496\times10^{11}}}=4,21×104 m s−1{}= 4{,}21\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}

Resultatvv=GMS/RST{}= \sqrt{GM_S/R_{ST}}=2,98×104 m s−1{}= 2{,}98\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}; vev_e=2GMS/RST{}= \sqrt{2GM_S/R_{ST}}=4,21×104 m s−1{}= 4{,}21\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

La pauta oficial dona: v = 2,98 × 10⁴ m/s; v_e = 4,21 × 10⁴ m/s

b)1,25 punts

Plantejament Es demana quantes vegades més gran és la velocitat al periheli que a l’afeli, per conservació del moment angular, i justificar amb la segona llei de Kepler que al periheli és més gran.

  1. La força del Sol és central: el moment angular de la Terra respecte del Sol es conserva. Al periheli i a l’afeli el radi vector i la velocitat són perpendiculars (sin⁡θ=1\sin\theta=1):

    LL=MTrvsin⁡θ{}= M_Trv\sin\theta⇒MTRPvP{}\Rightarrow M_TR_Pv_P=MTRAvA{}= M_TR_Av_A
  2. N’aïllem el quocient:

    vPvA\frac{v_P}{v_A}=RARP{}= \frac{R_A}{R_P}=1,526×1081,475×108{}= \frac{1{,}526\times10^{8}}{1{,}475\times10^{8}}=1,035{}= 1{,}035
  3. Segona llei de Kepler: el radi vector Sol-Terra escombra àrees iguals en temps iguals. A prop del periheli el radi és més petit, de manera que, per escombrar la mateixa àrea en el mateix temps, la Terra ha de recórrer un arc més llarg: va més de pressa que a l’afeli.

    dAdt=12 r vsin⁡θ=constant\frac{\mathrm dA}{\mathrm dt}=\frac12\,r\,v\sin\theta=\text{constant}

ResultatvP/vA=RA/RP=1,035v_P/v_A=R_A/R_P=1{,}035: al periheli la velocitat és 1,0351{,}035 vegades la de l’afeli. Amb àrees iguals en temps iguals, on el radi és més petit la Terra va més de pressa.

La pauta oficial dona: v_P/v_A = 1,035

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament Es demana deduir el període d’un planeta en òrbita circular en funció de la massa de l’estrella i del radi, i calcular quants dies dura l’any de Tau Ceti e.

  1. La gravetat de l’estrella fa de força centrípeta; la massa mm del planeta se simplifica:

    GMTmr2=mv2r  ⇒  v=GMTrG\frac{M_Tm}{r^2}=m\frac{v^2}{r}\;\Rightarrow\;v=\sqrt{\frac{GM_T}{r}}
  2. Una volta, de longitud 2πr2\pi r, dura un període:

    T=2πrv=2πr3GMTT=\frac{2\pi r}{v}=2\pi\sqrt{\frac{r^3}{GM_T}}
  3. Substituïm:

    TT=2π(8,05×1010)36,67×10−11⋅1,56×1030{}= 2\pi\sqrt{\frac{(8{,}05\times10^{10})^3}{6{,}67\times10^{-11}\cdot1{,}56\times10^{30}}}=1,407×107 s{}= 1{,}407\times10^{7}\,\mathrm{s}
  4. Passem a dies (1 dia=86 400 s1\,\text{dia}=86\,400\,\mathrm{s}):

    TT=1,407×10786 400{}= \frac{1{,}407\times10^{7}}{86\,400}=163 dies{}= 163\,\text{dies}

ResultatTT=2πr3/GMT{}= 2\pi\sqrt{r^3/GM_T}=1,41×107 s{}= 1{,}41\times10^{7}\,\mathrm{s}=163{}= 163 dies.

La pauta oficial dona: T = 1,41 × 10⁷ s = 163 d

b)1,25 punts

Plantejament Es demana deduir la intensitat del camp gravitatori a la superfície d’un planeta i calcular l’acceleració de la gravetat a la superfície de Tau Ceti e.

  1. Sobre una massa mm a la superfície, el pes és la força gravitatòria del planeta; la intensitat del camp és la força per unitat de massa:

    mgmg=GMTemRTe2{}= G\frac{M_{Te}m}{R_{Te}^2}⇒g=GMTeRTe2{}\Rightarrow g=G\frac{M_{Te}}{R_{Te}^2}
  2. Substituïm:

    gg=6,67×10−11⋅2,26×1025(1,15×107)2{}= 6{,}67\times10^{-11}\cdot\frac{2{,}26\times10^{25}}{(1{,}15\times10^{7})^2}=11,4 m s−2{}= 11{,}4\,\mathrm{m\,s^{-2}}

Resultatgg=GMTe/RTe2{}= GM_{Te}/R_{Te}^2=11,4 m s−2{}= 11{,}4\,\mathrm{m\,s^{-2}}.

La pauta oficial dona: g = 11,4 m/s²

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Camp magnètic, Inducció electromagnètica
Enunciat oficial

Exercici 2. Camps electromagnètics

Tenim dos cables separats per 0,300{,}30 metres, tal com es mostra a la figura de la dreta.

a) Si suposem que per aquests cables hi circula la mateixa intensitat d’1,50 kA1{,}50\,\mathrm{kA} i en el mateix sentit, quin camp magnètic generarà el cable 1 a la distància on es troba el cable 2? Quina força per unitat de longitud rebrà el cable 2? Feu un esquema dels dos cables indicant el sentit del camp magnètic i de la força que rep el cable 2. [1,25 punts]

b) Si ens fixem en un sol cable, i tenim una espira rectangular conductora a una certa distància d’aquest i l’anem allunyant tal com s’indica a la figura 1, apareixerà corrent induït a l’espira? Hi haurà un corrent induït si l’espira es desplaça cap amunt, tal com es mostra a la figura 2? En els casos en què es generi un corrent induït, indiqueu el sentit del corrent. Justifiqueu totes les respostes. [1,25 punts]

Dades: El mòdul del camp magnètic creat per un fil infinit és B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0I}{2\pi r}. μ0=4π×10−7 T m A−1\mu_0=4\pi\times10^{-7}\,\mathrm{T\,m\,A^{-1}}.

Nota: Negligiu els efectes del camp magnètic terrestre.

Dos cables verticals i paral·lels, cable 1 i cable 2, separats 0,3 m, amb els corrents I1 i I2 cap amunt. Eixos: z cap amunt al llarg del cable 1, y horitzontal cap al cable 2 i x sortint cap al lector.
Figura 1: un cable vertical amb el corrent I cap amunt i, a la dreta, una espira rectangular que s’allunya del cable amb velocitat v horitzontal. Figura 2: el mateix cable i l’espira, que ara es mou cap amunt, paral·lela al cable.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Es demana el camp que crea el cable 1 on és el cable 2, la força per unitat de longitud sobre el cable 2 i un esquema amb els seus sentits. Fem servir els eixos de la figura: els cables van en la direcció zz, el cable 2 és en el sentit +y+y respecte del cable 1 i l’eix xx surt cap al lector; i⃗\vec i, j⃗\vec j i k⃗\vec k són els vectors unitaris de xx, yy i zz.

  1. Camp del cable 1 a r=0,30 mr=0{,}30\,\mathrm{m}, amb I1=1,50 kA=1 500 AI_1=1{,}50\,\mathrm{kA}=1\,500\,\mathrm{A}:

    B1B_1=μ0I12πr{}= \frac{\mu_0I_1}{2\pi r}=4π×10−7⋅1 5002π⋅0,30{}= \frac{4\pi\times10^{-7}\cdot1\,500}{2\pi\cdot0{,}30}=1,00×10−3 T{}= 1{,}00\times10^{-3}\,\mathrm{T}
  2. Sentit, amb la regla de la mà dreta (polze amb el corrent, +z+z): les línies són circumferències al voltant del cable 1 i, al cable 2, el camp va en el sentit −x-x, entrant al paper (figura).

    B⃗1=−1,00×10−3 i⃗ T\vec B_1=-1{,}00\times10^{-3}\,\vec i\ \mathrm{T}
  3. Força sobre un tram de longitud ll del cable 2, amb I2=1 500 AI_2=1\,500\,\mathrm{A}. El cable (eix zz) i el camp (eix xx) són perpendiculars:

    F⃗=I2 l⃗×B⃗1\vec F=I_2\,\vec l\times\vec B_1Fl\frac Fl=I2B1{}= I_2B_1=1 500⋅1,00×10−3{}= 1\,500\cdot1{,}00\times10^{-3}=1,50 N m−1{}= 1{,}50\,\mathrm{N\,m^{-1}}
  4. Sentit: l⃗×B⃗1\vec l\times\vec B_1 va en k⃗×(−i⃗)=−j⃗\vec k\times(-\vec i)=-\vec j, cap al cable 1. Amb corrents en el mateix sentit, els cables s’atrauen.

    F⃗l=−1,50 j⃗ N m−1\frac{\vec F}{l}=-1{,}50\,\vec j\ \mathrm{N\,m^{-1}}

ResultatB1=1,00×10−3 TB_1=1{,}00\times10^{-3}\,\mathrm{T}; al cable 2 va en el sentit −x-x (entra al paper). F/l=1,50 N m−1F/l=1{,}50\,\mathrm{N\,m^{-1}}, cap al cable 1: els cables s’atrauen.

La pauta oficial dona: B = 1,00 × 10⁻³ T (−x); F/l = 1,50 N/m (−y)

Els dos cables, separats 0,30 m, amb I1 i I2 cap amunt (eix z). Al cable 2, el camp B1 del cable 1 entra al paper (sentit −x) i la força F12 sobre el cable 2 apunta cap al cable 1 (sentit −y). Eixos: z cap amunt, y cap a la dreta, x sortint del paper.

b)1,25 punts

Plantejament Es demana si apareix corrent induït a l’espira en els dos moviments de les figures i, si n’apareix, el seu sentit. Per la llei de Faraday només hi ha corrent induït si canvia el flux magnètic que travessa l’espira.

  1. El cable, amb el corrent cap amunt, crea a la seva dreta, on hi ha l’espira, un camp que entra al paper i que és més feble com més lluny és del cable:

    B=μ0I2πrB=\frac{\mu_0I}{2\pi r}
  2. Figura 1: en allunyar l’espira, el camp que la travessa és cada vegada més feble i el flux disminueix. Per la llei de Faraday s’indueix una fem i hi circula corrent.

    Φ\Phi=∫SB⃗⋅dS⃗ disminueix{}= \int_S\vec B\cdot\mathrm d\vec S\ \text{disminueix}⇒ε=−dΦdt{}\Rightarrow \varepsilon=-\frac{\mathrm d\Phi}{\mathrm dt}≠0{}\neq 0
  3. Sentit, per la llei de Lenz: el corrent induït s’oposa a la disminució del flux, de manera que crea dins l’espira un camp que també entra al paper. Amb la regla de la mà dreta, això demana un corrent en sentit horari.

    B⃗ind↑↑B⃗\vec B_{\mathrm{ind}}\uparrow\uparrow\vec B
  4. Figura 2: en pujar paral·lela al cable, l’espira es manté a la mateixa distància d’ell; el camp que la travessa i el flux no canvien. No hi ha fem ni corrent induït.

    Φ=constant  ⇒  ε=0\Phi=\text{constant}\;\Rightarrow\;\varepsilon=0

ResultatFigura 1: sí; el flux, entrant, disminueix i el corrent induït circula en sentit horari. Figura 2: no; el flux és constant i no hi ha corrent induït.

La pauta oficial dona: Fig. 1: ↻; Fig. 2: ε = 0

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Òptica
Enunciat oficial

Exercici 3. Vibracions i ones

Avui al cinema es projecta una pel·lícula antiga amb el format de súper-8, en què els fotogrames tenen una alçària de 4,00 mm4{,}00\,\mathrm{mm}. El projector té una sola lent i es pot variar la posició de la pel·lícula per a focalitzar la imatge a la pantalla. La pantalla és a 16,0 m16{,}0\,\mathrm{m} de la lent del projector i té 2,00 m2{,}00\,\mathrm{m} d’alçària.

a) Si sabem que el projector inverteix la imatge, a quina distància de la lent hem de posar la pel·lícula perquè la imatge projectada encaixi exactament a la pantalla? Calculeu la potència que ha de tenir la lent del projector perquè s’obtingui una imatge enfocada. [1,25 punts]

b) Abans de projectar la pel·lícula, l’operador de cabina la vol visionar en una pantalla situada a 20,0 cm20{,}0\,\mathrm{cm} de la lent. Quina ha de ser la distància entre la lent i la pel·lícula perquè aquesta quedi enfocada a la pantalla? Feu el diagrama de raigs corresponent en la quadrícula de sota. [1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Es demana a quina distància de la lent va la pel·lícula perquè la imatge ompli la pantalla i la potència de la lent. Fem servir el criteri de signes DIN: la llum va d’esquerra a dreta, les distàncies davant de la lent són negatives i una imatge real, darrere de la lent, és a distància positiva.

  1. La imatge es forma a la pantalla: s′=16,0 ms'=16{,}0\,\mathrm{m}. El projector inverteix la imatge (per això la pel·lícula es posa de cap per avall i a la pantalla es veu dreta): si el fotograma fa y=4,00×10−3 my=4{,}00\times10^{-3}\,\mathrm{m}, la imatge fa y′=−2,00 my'=-2{,}00\,\mathrm{m}. Augment lateral:

    β\beta=y′y=−2,004,00×10−3{}= \frac{y'}{y}=\frac{-2{,}00}{4{,}00\times10^{-3}}=−500{}= -500
  2. En una lent prima l’augment també val s′/ss'/s; n’aïllem la posició de la pel·lícula:

    β\beta=s′s{}= \frac{s'}{s}⇒s=s′β{}\Rightarrow s=\frac{s'}{\beta}=16,0−500{}= \frac{16{,}0}{-500}=−3,20×10−2 m{}= -3{,}20\times10^{-2}\,\mathrm{m}
  3. Equació de les lents primes; la potència és la inversa de la distància focal imatge:

    PP=1f′{}= \frac1{f'}=1s′−1s{}= \frac1{s'}-\frac1s=116,0{}= \frac1{16{,}0}−1−3,20×10−2{}-\frac1{-3{,}20\times10^{-2}}=31,3 D{}= 31{,}3\,\mathrm{D}

ResultatLa pel·lícula va a 3,20 cm3{,}20\,\mathrm{cm} davant de la lent (s=−3,20×10−2 ms=-3{,}20\times10^{-2}\,\mathrm{m}). P=31,3 DP=31{,}3\,\mathrm{D}, una lent convergent de f′=3,19 cmf'=3{,}19\,\mathrm{cm}.

La pauta oficial dona: s = −0,032 m; P = 31,3 D (f' = 0,032 m)

b)1,25 punts

Plantejament Es demana la distància entre la lent i la pel·lícula per enfocar en una pantalla a 20,0 cm20{,}0\,\mathrm{cm}, amb la mateixa lent, i el diagrama de raigs.

  1. Ara s′=0,200 ms'=0{,}200\,\mathrm{m} i la potència és la de l’apartat a). Aïllem ss de l’equació de la lent:

    1s\frac1s=1s′−1f′{}= \frac1{s'}-\frac1{f'}=10,200−31,3{}= \frac1{0{,}200}-31{,}3=−26,3 m−1{}= -26{,}3\,\mathrm{m^{-1}}⇒s=−3,80×10−2 m{}\Rightarrow s=-3{,}80\times10^{-2}\,\mathrm{m}
  2. La imatge és real i invertida, i una mica més de cinc vegades més gran que el fotograma:

    β\beta=s′s=0,200−3,80×10−2{}= \frac{s'}{s}=\frac{0{,}200}{-3{,}80\times10^{-2}}=−5,26{}= -5{,}26
  3. Diagrama de raigs (figura), amb f′=1/P=3,19 cmf'=1/P=3{,}19\,\mathrm{cm}: el raig paral·lel a l’eix surt pel focus imatge F′F', el que passa pel centre de la lent no es desvia i el que passa pel focus objecte FF surt paral·lel a l’eix. Els tres es tallen a la imatge, a 20,0 cm20{,}0\,\mathrm{cm} darrere de la lent.

ResultatLa pel·lícula va a 3,80 cm3{,}80\,\mathrm{cm} davant de la lent (s=−3,80×10−2 ms=-3{,}80\times10^{-2}\,\mathrm{m}); la imatge és real, invertida i 5,265{,}26 vegades més gran.

La pauta oficial dona: s = −0,0380 m

Diagrama de raigs amb la lent convergent al centre. El fotograma, una fletxa petita cap amunt, és a 3,80 cm davant de la lent, just abans del focus objecte F; el focus imatge F' és a 3,19 cm darrere. Tres raigs surten de la punta del fotograma: el paral·lel a l’eix passa per F', el que va pel centre de la lent continua recte i el que passa per F surt paral·lel. Es tallen a 20,0 cm darrere de la lent, on hi ha la imatge, una fletxa cap avall unes cinc vegades més gran.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta té un errorTemes: Física moderna
Enunciat oficial

Exercici 4. Física relativista, quàntica, nuclear i de partícules

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

El potassi (Z=19Z=19) constitueix el 0,36 %0{,}36\,\% de la nostra massa corporal i el 0,012 %0{,}012\,\% del potassi és potassi 40. L’isòtop potassi 40 és radioactiu, té una massa molar de 40,0 g/mol40{,}0\,\mathrm{g/mol} i un període de semidesintegració d’1,30×1091{,}30\times10^{9} anys.

a) Calculeu el nombre de nuclis del potassi 40. Calculeu també l’activitat del potassi 40 en una persona de 80 kg80\,\mathrm{kg}. [1,25 punts]

b) El 89 %89\,\% del potassi 40 es desintegra en calci (Z=20Z=20). Escriviu l’equació de la desintegració del potassi 40 en calci incloent-hi totes les partícules que hi intervenen. De quin tipus de desintegració es tracta? [1,25 punts]

Dada: Nombre d’Avogadro: NA=6,022×1023N_A=6{,}022\times10^{23}.

OPCIÓ B

En un experiment d’efecte fotoelèctric, fem incidir una llum monocromàtica sobre diferents superfícies metàl·liques. Els valors de les funcions de treball dels metalls utilitzats es recullen a la taula següent.

Metallcesi (Cs)sodi (Na)potassi (K)calci (Ca)alumini (Al)
Treball d’extracció (eV)2,142{,}142,752{,}752,302{,}302,872{,}874,284{,}28

a) La llum utilitzada té una longitud d’ona λ=514 nm\lambda=514\,\mathrm{nm}. Justifiqueu en quins metalls de la taula anterior es produirà l’efecte fotoelèctric. Expliqueu què és el potencial de frenada i com es relaciona amb l’energia cinètica dels electrons. Calculeu el potencial de frenada per a cadascun dels metalls en què hi ha efecte fotoelèctric. [1,25 punts]

b) Fem l’experiment de l’efecte fotoelèctric amb una superfície de cesi i una llum de longitud d’ona λ=300 nm\lambda=300\,\mathrm{nm}. Calculeu quina serà la velocitat màxima dels electrons emesos. Calculeu també quina seria la massa relativista d’aquests electrons. A partir d’aquests resultats, justifiqueu si cal tenir en compte el comportament relativista en aquest cas. [1,25 punts]

Dades: Càrrega de l’electró: ∣e∣=1,602×10−19 C|e|=1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}. Massa de l’electró: me=9,11×10−31 kgm_e=9{,}11\times10^{-31}\,\mathrm{kg}. c=3,00×108 m s−1c=3{,}00\times10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. 1 eV=1,602×10−19 J1\,\mathrm{eV}=1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{J}. h=6,63×10−34 J sh=6{,}63\times10^{-34}\,\mathrm{J\,s}. Massa relativista: mr,e=me1−(v/c)2m_{r,e}=\frac{m_e}{\sqrt{1-(v/c)^2}}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament Es demana el nombre de nuclis de potassi 40 que hi ha en una persona de 80 kg80\,\mathrm{kg} i la seva activitat. Passem de la massa corporal a la massa de potassi, d’aquí a la de potassi 40 i a nuclis (amb el nombre d’Avogadro), i fem servir A=λNA=\lambda N.

  1. Massa de potassi i de potassi 40:

    mKm_K=80⋅0,36100{}= 80\cdot\frac{0{,}36}{100}=0,288 kg{}= 0{,}288\,\mathrm{kg}=288 g{}= 288\,\mathrm{g}m40m_{40}=288⋅0,012100{}= 288\cdot\frac{0{,}012}{100}=3,456×10−2 g{}= 3{,}456\times10^{-2}\,\mathrm{g}
  2. Nombre de nuclis, amb la massa molar M=40,0 g/molM=40{,}0\,\mathrm{g/mol}:

    NN=m40M NA{}= \frac{m_{40}}{M}\,N_A=3,456×10−240,0⋅6,022×1023{}= \frac{3{,}456\times10^{-2}}{40{,}0}\cdot6{,}022\times10^{23}=5,203×1020{}= 5{,}203\times10^{20}
  3. Constant de desintegració, amb el període en segons (1 any=365 dies1\,\text{any}=365\,\text{dies}):

    T1/2T_{1/2}=1,30×109⋅365⋅86 400{}= 1{,}30\times10^{9}\cdot365\cdot86\,400=4,10×1016 s{}= 4{,}10\times10^{16}\,\mathrm{s}λ\lambda=ln⁡2T1/2{}= \frac{\ln2}{T_{1/2}}=1,691×10−17 s−1{}= 1{,}691\times10^{-17}\,\mathrm{s^{-1}}
  4. Activitat: desintegracions per segon.

    AA=λN=1,691×10−17⋅5,203×1020{}= \lambda N=1{,}691\times10^{-17}\cdot5{,}203\times10^{20}=8,80×103 Bq{}= 8{,}80\times10^{3}\,\mathrm{Bq}

ResultatN=5,20×1020N=5{,}20\times10^{20} nuclis de potassi 40; A=8,80×103 BqA=8{,}80\times10^{3}\,\mathrm{Bq}.

La pauta oficial dona: N = 5,20 × 10²⁰; A = 8,80 × 10³ Bq

b)1,25 punts

Plantejament Es demana la desintegració del potassi 40 en calci 40, amb totes les partícules, i el seu tipus. El nombre màssic es manté (4040) i el nombre atòmic puja de 1919 a 2020: un neutró es converteix en un protó.

  1. Conservació del nombre màssic i de la càrrega: la partícula emesa té A=0A=0 i Z=−1Z=-1, un electró.

    40=40+Ax  ⇒  Ax=040=40+A_x\;\Rightarrow\;A_x=019=20+Zx  ⇒  Zx=−119=20+Z_x\;\Rightarrow\;Z_x=-1
  2. Per conservar el nombre leptònic s’emet, a més, un antineutrí electrònic:

    1940K{}^{40}_{19}\mathrm{K}⟶2040Ca{}\longrightarrow {}^{40}_{20}\mathrm{Ca}+−10e+νˉe{}+{}^{0}_{-1}e+\bar\nu_e

Resultat1940K{}^{40}_{19}\mathrm{K}→2040Ca{}\to {}^{40}_{20}\mathrm{Ca}+−10e+νˉe{}+{}^{0}_{-1}e+\bar\nu_e: desintegració β−\beta^-.

La pauta oficial dona: ⁴⁰₁₉K → ⁴⁰₂₀Ca + e⁻ + ν̄ₑ; β⁻

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament Es demana en quins metalls hi ha efecte fotoelèctric amb llum de 514 nm514\,\mathrm{nm}, què és el potencial de frenada i el seu valor en aquests metalls. Hi ha efecte si l’energia de cada fotó supera el treball d’extracció del metall.

  1. Energia d’un fotó de 514 nm514\,\mathrm{nm}:

    EE=hcλ=6,63×10−34⋅3,00×108514×10−9{}= \frac{hc}{\lambda}=\frac{6{,}63\times10^{-34}\cdot3{,}00\times10^{8}}{514\times10^{-9}}=3,87×10−19 J{}= 3{,}87\times10^{-19}\,\mathrm{J}=2,42 eV{}= 2{,}42\,\mathrm{eV}
  2. Comparem amb els treballs d’extracció: només el cesi i el potassi tenen un treball més petit que 2,42 eV2{,}42\,\mathrm{eV}. En el sodi, el calci i l’alumini no hi ha efecte fotoelèctric.

    2,14<2,422{,}14<2{,}422,30<2,422{,}30<2{,}422,75; 2,87; 4,28>2,42 (eV)2{,}75;\ 2{,}87;\ 4{,}28>2{,}42\ (\mathrm{eV})
  3. L’energia cinètica màxima dels electrons és el que sobra de l’energia del fotó després d’arrencar-los:

    Ec,max⁡=hf−W0E_{c,\max}=hf-W_0
  4. El potencial de frenada és la diferència de potencial mínima que cal aplicar entre el metall i l’ànode per aturar fins i tot els electrons més ràpids, de manera que cap no arribi a l’ànode. El treball que fa aquest camp sobre un electró iguala la seva energia cinètica màxima:

    ∣e∣ Vf|e|\,V_f=Ec,max⁡{}= E_{c,\max}⇒Vf{}\Rightarrow V_f=hf−W0∣e∣{}= \frac{hf-W_0}{|e|}
  5. Amb les energies en eV, el potencial de frenada en volts és la diferència (amb dos decimals, com els treballs d’extracció):

    Vf(Cs)=2,42−2,14=0,28 VV_f(\mathrm{Cs})=2{,}42-2{,}14=0{,}28\,\mathrm{V}Vf(K)=2,42−2,30=0,12 VV_f(\mathrm{K})=2{,}42-2{,}30=0{,}12\,\mathrm{V}

ResultatHi ha efecte fotoelèctric només en el cesi i el potassi. ∣e∣Vf=Ec,max⁡|e|V_f=E_{c,\max}; Vf(Cs)=0,28 VV_f(\mathrm{Cs})=0{,}28\,\mathrm{V} i Vf(K)=0,12 VV_f(\mathrm{K})=0{,}12\,\mathrm{V}.

La pauta oficial dona: E = 2,42 eV; Cs, K; V_f = 0,28 V (Cs), 0,12 V (K)

b)1,25 punts

Plantejament Es demana la velocitat màxima dels electrons arrencats del cesi amb llum de 300 nm300\,\mathrm{nm}, la seva massa relativista i si cal tenir en compte la relativitat.

  1. Energia del fotó:

    EE=hcλ=6,63×10−34⋅3,00×108300×10−9{}= \frac{hc}{\lambda}=\frac{6{,}63\times10^{-34}\cdot3{,}00\times10^{8}}{300\times10^{-9}}=6,63×10−19 J{}= 6{,}63\times10^{-19}\,\mathrm{J}
  2. Energia cinètica màxima, amb el treball d’extracció del cesi, W0=2,14 eV=3,43×10−19 JW_0=2{,}14\,\mathrm{eV}=3{,}43\times10^{-19}\,\mathrm{J}:

    Ec,max⁡E_{c,\max}=6,63×10−19{}= 6{,}63\times10^{-19}−3,43×10−19{}-3{,}43\times10^{-19}=3,20×10−19 J{}= 3{,}20\times10^{-19}\,\mathrm{J}
  3. Velocitat màxima:

    vv=2Ec,max⁡me{}= \sqrt{\frac{2E_{c,\max}}{m_e}}=2⋅3,20×10−199,11×10−31{}= \sqrt{\frac{2\cdot3{,}20\times10^{-19}}{9{,}11\times10^{-31}}}=8,38×105 m s−1{}= 8{,}38\times10^{5}\,\mathrm{m\,s^{-1}}
  4. Massa relativista, amb l’expressió de l’enunciat: v/c=2,79×10−3v/c=2{,}79\times10^{-3}, de manera que l’arrel és pràcticament 11.

    mr,em_{r,e}=9,11×10−311−(2,79×10−3)2{}= \frac{9{,}11\times10^{-31}}{\sqrt{1-(2{,}79\times10^{-3})^2}}=9,11×10−31 kg{}= 9{,}11\times10^{-31}\,\mathrm{kg}
  5. La massa relativista es diferencia de la massa en repòs en unes quatre milionèsimes: la velocitat és molt més petita que cc i no cal la relativitat; el càlcul clàssic de la velocitat és correcte.

    mr,e−meme\frac{m_{r,e}-m_e}{m_e}≈12(vc)2{}\approx \frac12\left(\frac vc\right)^2=3,9×10−6{}= 3{,}9\times10^{-6}

Resultatv=8,38×105 m s−1v=8{,}38\times10^{5}\,\mathrm{m\,s^{-1}}; mr,e=9,11×10−31 kgm_{r,e}=9{,}11\times10^{-31}\,\mathrm{kg}, igual que la massa en repòs amb tres xifres: no cal tenir en compte la relativitat (v≈0,003 cv\approx0{,}003\,c).

La pauta oficial dona: v = 8,39 × 10⁵ m/s; m_r = 9,11 × 10⁻³¹ kg

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Física, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Física de 2021 a 2026.

ÒpticaCamp magnèticInducció electromagnèticaCamp gravitatoriFísica modernaTots els temes de Física

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 4) de Física del 2025?

Per temes, els punts eren: òptica (2,5 punts), camp magnètic (1,25 punts) i inducció electromagnètica (1,25 punts). Exercici 1, a triar entre dues opcions de camp gravitatori. Exercici 4, a triar entre dues opcions de física moderna.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per un error de la pauta): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Física aquest curs?

Puja els teus apunts de Física i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Física a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.