Camp gravitatori: exercicis de la PAU de Física resolts

Els 20 exercicis de camp gravitatori de la PAU de Física de Catalunya de 2021 a 2026: l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb la pauta de correcció. Quan la pauta dona una altra xifra, et diem per què.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · juny · sèrie 12026 · juny · sèrie 52026 · extraordinària2025 · juny · sèrie 12025 · juny · sèrie 42025 · extraordinària2024 · juny · sèrie 12024 · juny · sèrie 52024 · extraordinària2023 · juny · sèrie 12023 · juny · sèrie 52023 · extraordinària2022 · juny · sèrie 22022 · juny · sèrie 52022 · extraordinària2021 · juny · sèrie 22021 · juny · sèrie 52021 · extraordinària

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 18 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2021–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.

En 14 de 18 exàmens (5 de 6 des del 2025)

  1. El radi orbital es mesura des del centre de l’astre: r=R+hr=R+h.

    r=R+hr=R+h
  2. La gravetat fa de força centrípeta i la massa del satèl·lit se simplifica.

    GMmr2=mv2r  ⇒  v=GMr\frac{GMm}{r^2}=\frac{mv^2}{r}\;\Rightarrow\; v=\sqrt{\frac{GM}{r}}
  3. El període surt de v=2πr/Tv=2\pi r/T; les voltes que fa en un temps tt són t/Tt/T.

    T=2πrv=2πr3GMT=\frac{2\pi r}{v}=2\pi\sqrt{\frac{r^3}{GM}}n=tTn=\frac{t}{T}

En 6 de 18 exàmens (3 de 6 des del 2025)

  1. En una òrbita circular l’energia cinètica és la meitat de la potencial, canviada de signe.

    Ec=GMm2rE_c=\frac{GMm}{2r}Ep=−GMmrE_p=-\frac{GMm}{r}
  2. La suma és l’energia mecànica: negativa sempre que l’òrbita sigui tancada (satèl·lit lligat).

    Em=Ec+Ep=−GMm2rE_m=E_c+E_p=-\frac{GMm}{2r}
  3. Per canviar d’òrbita, o per pujar des de la superfície, l’energia que cal aportar és la diferència entre l’energia final i la inicial.

    ΔE=Em,f−Em,i\Delta E=E_{m,f}-E_{m,i}

En 3 de 18 exàmens (0 de 6 des del 2025)

  1. Escapar és arribar a l’infinit amb velocitat nul·la: l’energia mecànica mínima que cal és zero.

    Em=12mve2−GMmR=0E_m=\frac12mv_e^2-\frac{GMm}{R}=0
  2. Aïlla la velocitat d’escapament; no depèn de la massa del cos que s’escapa. Si et donen una velocitat límit (per exemple cc), iguala-la i aïlla el radi.

    ve=2GMRv_e=\sqrt{\frac{2GM}{R}}
  3. L’energia mínima que cal aportar és la que falta per arribar a zero: des de la superfície, GMm/RGMm/R; des d’una òrbita circular, GMm/2rGMm/2r.

    Emin⁡=0−EmE_{\min}=0-E_m

En 8 de 18 exàmens (3 de 6 des del 2025)

  1. La intensitat de camp és la força per unitat de massa i apunta cap a la massa que el crea.

    g=GMr2g=\frac{GM}{r^2}
  2. El potencial i l’energia potencial són negatius i valen zero a l’infinit: en allunyar-te de l’astre, el potencial augmenta.

    V=−GMrV=-\frac{GM}{r}Ep=mVE_p=mV
  3. Si et donen gg en un punt, aïlla la massa MM o la distància rr; la força sobre una altra massa és F=mgF=mg.

    F=mg=GMmr2F=mg=\frac{GMm}{r^2}
  4. Prop de la superfície, la diferència de potencial entre dues altures dona el camp.

    ∣ΔV∣≈g Δh\left|\Delta V\right|\approx g\,\Delta h

En 5 de 18 exàmens (4 de 6 des del 2025)

  1. El semieix major és la mitjana de les distàncies al punt més proper (periheli) i al més llunyà (afeli); la tercera llei de Kepler dona el període.

    a=rP+rA2a=\frac{r_P+r_A}{2}T2=4π2GM a3T^2=\frac{4\pi^2}{GM}\,a^3
  2. La velocitat és màxima al periheli. Als dos extrems de l’òrbita el radi i la velocitat són perpendiculars i el moment angular es conserva.

    rPvP=rAvAr_Pv_P=r_Av_A
  3. Una altra via: l’energia mecànica és constant a tota l’òrbita.

    12vA2−GMrA\frac12v_A^2-\frac{GM}{r_A}=12vP2−GMrP{}= \frac12v_P^2-\frac{GM}{r_P}

Els exercicis, del més recent al més antic

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent
Enunciat oficial

Exercici 1. Camps gravitatoris

[2,5 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

A finals de l’any 2025, la Generalitat de Catalunya va llançar a l’espai un nanosatèŀlit que descriu una òrbita circular al voltant de la Terra a una altura aproximada de 500 km500\,\mathrm{km} per sobre de la superfície terrestre.

1.1. A partir de la llei de la gravitació universal, deduïu l’expressió del període orbital en funció del radi orbital i de la massa de la Terra, i calculeu el període orbital del nanosatèŀlit. [1,25 punts]

1.2. Sabent que la massa del nanosatèŀlit és d’11,1 kg11{,}1\,\mathrm{kg}, calculeu l’increment d’energia potencial gravitatòria del satèŀlit en passar de la superfície terrestre a l’òrbita. Calculeu també l’energia mecànica del satèŀlit a l’òrbita. Es tracta d’una òrbita tancada? Justifiqueu la resposta. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}. Massa de la Terra: MT=5,98×1024 kgM_T=5{,}98\times10^{24}\,\mathrm{kg}. Radi de la Terra: RT=6 370 kmR_T=6\,370\,\mathrm{km}.

OPCIÓ B

Edmond Halley (1656-1742) va estudiar els registres històrics d’observacions de cometes dels segles xvi i xvii, i va concloure que diverses d’aquestes observacions corresponien al mateix objecte. Es tractava d’un cometa periòdic gran i brillant que orbitava al voltant del Sol i que havia estat observat per darrera vegada l’any 1682. Actualment aquest cometa és conegut com el cometa Halley.

1.1. Feu un dibuix esquemàtic de l’òrbita eŀlíptica del cometa Halley, indicant-ne el periheli i l’afeli. Calculeu el semieix major de l’eŀlipse i el període orbital del cometa. Raoneu si Edmond Halley va poder observar el cometa que porta el seu nom més d’una vegada. [1,25 punts]

1.2. Raoneu en quin punt de l’òrbita el cometa assoleix la velocitat màxima. A partir de les dades que es faciliten, calculeu la velocitat del cometa Halley quan passa pel periheli de l’òrbita, indicant clarament els principis físics que heu emprat. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}. Massa del Sol: MS=1,99×1030 kgM_S=1{,}99\times10^{30}\,\mathrm{kg}. Distància del periheli al centre del Sol: rP=0,575 uar_P=0{,}575\,\mathrm{ua}. Velocitat a l’afeli: vA=896 m s−1v_A=896\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Distància de l’afeli al centre del Sol: rA=35,3 uar_A=35{,}3\,\mathrm{ua}. 1 ua=1,50×1011 m1\,\mathrm{ua}=1{,}50\times10^{11}\,\mathrm{m}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

1.11,25 punts

Plantejament La gravetat proporciona tota la força centrípeta. Igualem les dues expressions i relacionem velocitat i període.

  1. El radi es mesura des del centre de la Terra.

    rr=RT+h{}= R_T+h=(6370+500)×103{}= (6370+500)\times10^3=6,87×106 m{}= 6{,}87\times10^6\,\mathrm{m}
  2. Cancel·lem la massa del satèl·lit.

    GMTmr2=mv2r\frac{GM_Tm}{r^2}=\frac{mv^2}{r}v=2πrT ⇒ T=2πr3GMTv=\frac{2\pi r}{T}\ \Rightarrow\ T=2\pi\sqrt{\frac{r^3}{GM_T}}
  3. Substituïm sense arrodonir els valors intermedis.

    TT=2π(6,87×106)3(6,67×10−11)(5,98×1024){}= 2\pi\sqrt{\frac{(6{,}87\times10^6)^3}{(6{,}67\times10^{-11})(5{,}98\times10^{24})}}=5665 s{}= 5665\,\mathrm{s}

ResultatT=5,67×103 sT=5{,}67\times10^3\,\mathrm{s}.

La pauta oficial dona: T = 5,66 × 10³ s

1.21,25 punts

Plantejament L’energia potencial és negativa amb origen a l’infinit. En una òrbita circular, la relació centrípeta permet obtenir l’energia cinètica i la mecànica.

  1. Calculem el canvi d’energia potencial.

    ΔU\Delta U=GMTm(1RT−1r){}= GM_Tm\left(\frac1{R_T}-\frac1r\right)=(6,67×10−11)(5,98×1024)(11,1)(16,37×106−16,87×106){}= (6{,}67\times10^{-11})(5{,}98\times10^{24})(11{,}1)\left(\frac1{6{,}37\times10^6}-\frac1{6{,}87\times10^6}\right)=5,0585×107 J{}= 5{,}0585\times10^7\,\mathrm{J}
  2. Sumem l’energia cinètica i la potencial a l’òrbita.

    EmE_m=GMTm2r−GMTmr{}= \frac{GM_Tm}{2r}-\frac{GM_Tm}{r}=−GMTm2r{}= -\frac{GM_Tm}{2r}=−3,2223×108 J{}= -3{,}2223\times10^8\,\mathrm{J}
  3. El signe negatiu identifica un estat lligat; amb les hipòtesis donades l’òrbita és circular i tancada.

    Em<0E_m<0

ResultatΔU=5,06×107 J\Delta U=5{,}06\times10^7\,\mathrm{J}; Em=−3,22×108 JE_m=-3{,}22\times10^8\,\mathrm{J}. Òrbita tancada.

La pauta oficial dona: ΔU = 5,06 × 10⁷ J; Em = −3,22 × 10⁸ J

Opció B

1.11,25 punts

Plantejament El Sol ocupa un focus de l’el·lipse. La suma de les distàncies extremes és el doble del semieix major; apliquem la tercera llei de Kepler.

  1. Al dibuix situem el periheli al punt més proper al focus solar i l’afeli al més llunyà.

    aa=rP+rA2{}= \frac{r_P+r_A}{2}=0,575+35,32{}= \frac{0{,}575+35{,}3}{2}=17,938 ua{}= 17{,}938\,\mathrm{ua}=2,6906×1012 m{}= 2{,}6906\times10^{12}\,\mathrm{m}
  2. Calculem el període amb les constants donades.

    TT=2πa3GMS{}= 2\pi\sqrt{\frac{a^3}{GM_S}}=2π(2,6906×1012)3(6,67×10−11)(1,99×1030){}= 2\pi\sqrt{\frac{(2{,}6906\times10^{12})^3}{(6{,}67\times10^{-11})(1{,}99\times10^{30})}}=2,407×109 s{}= 2{,}407\times10^9\,\mathrm{s}
  3. El període és aproximadament de 76 anys. Les aparicions contigües a 1682 queden fora de 1656-1742.

    1682−76≈1606<16561682-76\approx1606<16561682+76≈1758>17421682+76\approx1758>1742

Resultata=17,94 uaa=17{,}94\,\mathrm{ua}; T=2,41×109 sT=2{,}41\times10^9\,\mathrm{s}. Només el va poder observar una vegada, el 1682.

La pauta oficial dona: a = 17,94 ua; T = 2,41 × 10⁹ s o 76,0 anys; una observación

Òrbita el·líptica original amb el Sol en un focus i C al centre. L’afeli és el punt esquerre, a 35,3 ua del Sol; el periheli és el punt dret, a 0,575 ua. La seva proximitat al focus solar es mostra en una ampliació. El semieix major va de C al periheli i val (rP+rA)/2, aproximadament 17,94 ua. La vista principal empra la geometria de les dades, amb excentricitat aproximada de 0,968; no és una òrbita circular.

1.21,25 punts

Plantejament Per conservació de l’energia mecànica, la velocitat és màxima on la distància al Sol és mínima. Per calcular-la usem la conservació del moment angular entre els dos àpsides.

  1. L’energia constant implica que l’energia cinètica creix quan el potencial es fa més negatiu.

    12mv2=Em+GMSmr\frac12mv^2=E_m+\frac{GM_Sm}{r}
  2. Als àpsides els vectors radi i velocitat són perpendiculars.

    mrPvPmr_Pv_P=mrAvA{}= mr_Av_A⇒vP{}\Rightarrow v_P=vArArP{}= v_A\frac{r_A}{r_P}=89635,30,575{}= 896\frac{35{,}3}{0{,}575}=55007 m s−1{}= 55007\,\mathrm{m\,s^{-1}}

ResultatVelocitat màxima al periheli: vP=5,5×104 m s−1v_P=5{,}5\times10^4\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

La pauta oficial dona: vP = 5,5 × 10⁴ m/s

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent
Enunciat oficial

Exercici 1. Camps gravitatoris

[2,5 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

La nau espacial Hera (mH=1 130 kgm_H=1\,130\,\mathrm{kg}) ha d’arribar a un sistema d’asteroides per a recollir-ne informació. Per aconseguir-ho, el 2025 va passar a prop de Mart i en va aprofitar la gravetat per a accelerar.

1.1. En un punt de la trajectòria, Hera va passar a una distància de 5 000 km5\,000\,\mathrm{km} de la superfície de Mart. Calculeu en aquest punt la intensitat del camp gravitatori generat per Mart i la força gravitatòria exercida per Mart sobre Hera. Feu un esquema que representi Mart i Hera, i dibuixeu la força que Mart exerceix sobre Hera. [1,25 punts]

1.2. Hera descriu una trajectòria el·líptica al voltant del Sol amb un període de 2 anys i 274 dies. Sabent que el període de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol és de 365 dies, calculeu el semieix major de l’òrbita el·líptica d’Hera. Sabent que el periheli de l’òrbita d’Hera es troba a 1,49×108 km1{,}49\times10^{8}\,\mathrm{km}, a quina distància del Sol es troba l’afeli? Calculeu el quocient entre la velocitat d’Hera al periheli i a l’afeli. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de Mart: MM=6,42×1023 kgM_M=6{,}42\times10^{23}\,\mathrm{kg}. Radi de Mart: RM=3,39×103 kmR_M=3{,}39\times10^{3}\,\mathrm{km}. Semieix major Sol-Terra: aST=1,50×108 kma_{ST}=1{,}50\times10^{8}\,\mathrm{km}. Tercera llei de Kepler: T2a3=constant\frac{T^2}{a^3}=\text{constant}, on aa és el semieix major de l’òrbita.

OPCIÓ B

La sonda Mars Global Surveyor de la NASA es va llançar l’any 1996 i va acabar la missió l’any 2006. Aquesta missió va permetre elaborar un primer mapa de la superfície de Mart. La seva òrbita al voltant de Mart era estacionària, és a dir, era una òrbita circular amb un període igual a la duració d’un dia marcià.

1.1. Determineu l’altura a què es trobava la sonda per sobre de la superfície de Mart. Quina és la intensitat del camp gravitatori creat per Mart a aquesta altura? [1,25 punts]

1.2. Una segona sonda, la Mars Reconnaissance Orbiter, està ampliant l’estudi de la superfície de Mart des del 2006. Aquesta sonda segueix una òrbita el·líptica al voltant del planeta a una altura sobre la superfície de Mart de 255 km255\,\mathrm{km} al periastre i de 320 km320\,\mathrm{km} a l’apoastre. Determineu el semieix de l’òrbita a=ra+rp2a=\frac{r_a+r_p}{2} i el període de la sonda. Tenint en compte que l’energia mecànica d’una òrbita el·líptica és Em=−GM⋅m2aE_m=-G\frac{M\cdot m}{2a} i que la massa de la sonda és de 1 187 kg1\,187\,\mathrm{kg}, trobeu la velocitat al periastre i el mòdul del seu moment angular. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de Mart: MM=6,42×1023 kgM_M=6{,}42\times10^{23}\,\mathrm{kg}. Radi de Mart: RM=3,39×103 kmR_M=3{,}39\times10^{3}\,\mathrm{km}. Dia marcià: 24 h 37 min24\,\mathrm{h}\ 37\,\mathrm{min}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

1.11,25 punts

Plantejament Es demanen la intensitat del camp gravitatori de Mart i la força sobre Hera a 5 000 km5\,000\,\mathrm{km} de la superfície, i un esquema amb la força. La distància que entra a la llei de la gravitació és la que hi ha fins al centre de Mart.

  1. Distància d’Hera al centre de Mart:

    rr=RM+h{}= R_M+h=3,39×106{}= 3{,}39\times10^{6}+5,00×106{}+5{,}00\times10^{6}=8,39×106 m{}= 8{,}39\times10^{6}\,\mathrm{m}
  2. Intensitat del camp gravitatori, la força per unitat de massa:

    gg=GMMr2{}= G\frac{M_M}{r^2}=6,67×10−11⋅6,42×1023(8,39×106)2{}= 6{,}67\times10^{-11}\cdot\frac{6{,}42\times10^{23}}{(8{,}39\times10^{6})^2}=0,6083 N kg−1{}= 0{,}6083\,\mathrm{N\,kg^{-1}}
  3. Força sobre Hera:

    F=mHg=1 130⋅0,6083=687 NF=m_Hg=1\,130\cdot0{,}6083=687\,\mathrm{N}
  4. La força és atractiva: va d’Hera cap al centre de Mart, al llarg de la recta que els uneix (figura). Amb u⃗r\vec u_r, el vector unitari de Mart cap a Hera:

    F⃗=−GMMmHr2 u⃗r\vec F=-G\frac{M_Mm_H}{r^2}\,\vec u_r

Resultatg=0,608 N kg−1g=0{,}608\,\mathrm{N\,kg^{-1}} (o m s−2\mathrm{m\,s^{-2}}); F=687 NF=687\,\mathrm{N}, dirigida d’Hera cap al centre de Mart.

La pauta oficial dona: g = 0,608 m/s²; F = 687 N

Mart, de massa MM, i la nau Hera, de massa mH, a la dreta, a una distància r = RM + h = 8,39 × 10⁶ m del centre de Mart. Sobre Hera, la força F apunta cap al centre de Mart, al llarg de la recta que els uneix.

1.21,25 punts

Plantejament Es demanen el semieix major de l’òrbita d’Hera (amb la tercera llei de Kepler, comparant amb la Terra), la distància de l’afeli al Sol i el quocient entre les velocitats al periheli i a l’afeli (per conservació del moment angular).

  1. Període d’Hera en dies:

    TH=2⋅365+274=1 004 diesT_H=2\cdot365+274=1\,004\,\text{dies}
  2. Hera i la Terra giren al voltant del Sol: T2/a3T^2/a^3 és el mateix per a totes dues. Amb TT=365T_T=365 dies i aST=1,50×1011 ma_{ST}=1{,}50\times10^{11}\,\mathrm{m}:

    TH2aH3\frac{T_H^2}{a_H^3}=TT2aST3{}= \frac{T_T^2}{a_{ST}^3}⇒aH{}\Rightarrow a_H=aST(THTT)2/3{}= a_{ST}\left(\frac{T_H}{T_T}\right)^{2/3}=1,50×1011(1 004365)2/3{}= 1{,}50\times10^{11}\left(\frac{1\,004}{365}\right)^{2/3}=2,9448×1011 m{}= 2{,}9448\times10^{11}\,\mathrm{m}
  3. El semieix major és la mitjana de les distàncies al Sol del periheli i de l’afeli:

    aHa_H=rp+ra2{}= \frac{r_p+r_a}{2}⇒ra{}\Rightarrow r_a=2aH−rp{}= 2a_H-r_p=2⋅2,9448×1011{}= 2\cdot2{,}9448\times10^{11}−1,49×1011{}-1{,}49\times10^{11}=4,40×1011 m{}= 4{,}40\times10^{11}\,\mathrm{m}
  4. Al periheli i a l’afeli el radi vector i la velocitat són perpendiculars, i el moment angular es conserva (la força del Sol és central):

    mHrpvpm_Hr_pv_p=mHrava{}= m_Hr_av_a⇒vpva{}\Rightarrow \frac{v_p}{v_a}=rarp{}= \frac{r_a}{r_p}=4,40×10111,49×1011{}= \frac{4{,}40\times10^{11}}{1{,}49\times10^{11}}=2,95{}= 2{,}95

ResultataH=2,94×1011 ma_H=2{,}94\times10^{11}\,\mathrm{m}; ra=4,40×1011 mr_a=4{,}40\times10^{11}\,\mathrm{m}; vp/va=2,95v_p/v_a=2{,}95: al periheli Hera va gairebé tres vegades més de pressa que a l’afeli.

La pauta oficial dona: a_H = 2,94 × 10¹¹ m; r_a = 4,40 × 10¹¹ m; v_p/v_a = 2,95

Opció B

1.11,25 punts

Plantejament Es demanen l’altura de l’òrbita estacionària, el període de la qual és un dia marcià, i la intensitat del camp gravitatori de Mart a aquesta altura.

  1. Període: un dia marcià en segons.

    T=24⋅3 600+37⋅60=88 620 sT=24\cdot3\,600+37\cdot60=88\,620\,\mathrm{s}
  2. La gravetat de Mart fa de força centrípeta de la sonda, de massa mm; n’aïllem el radi de l’òrbita (és la tercera llei de Kepler):

    GMMmr2G\frac{M_Mm}{r^2}=m(2πT)2r{}= m\left(\frac{2\pi}{T}\right)^2r⇒r=GMMT24π23{}\Rightarrow r=\sqrt[3]{\frac{GM_MT^2}{4\pi^2}}
  3. Substituïm:

    rr=6,67×10−11⋅6,42×1023⋅88 62024π23{}= \sqrt[3]{\frac{6{,}67\times10^{-11}\cdot6{,}42\times10^{23}\cdot88\,620^2}{4\pi^2}}=2,042×107 m{}= 2{,}042\times10^{7}\,\mathrm{m}
  4. Altura sobre la superfície:

    hh=r−RM{}= r-R_M=2,042×107{}= 2{,}042\times10^{7}−3,39×106{}-3{,}39\times10^{6}=1,70×107 m{}= 1{,}70\times10^{7}\,\mathrm{m}
  5. Intensitat del camp a aquesta distància del centre de Mart:

    gg=GMMr2{}= G\frac{M_M}{r^2}=6,67×10−11⋅6,42×1023(2,042×107)2{}= 6{,}67\times10^{-11}\cdot\frac{6{,}42\times10^{23}}{(2{,}042\times10^{7})^2}=0,103 N kg−1{}= 0{,}103\,\mathrm{N\,kg^{-1}}

Resultath=1,70×107 mh=1{,}70\times10^{7}\,\mathrm{m} (radi de l’òrbita, r=2,04×107 mr=2{,}04\times10^{7}\,\mathrm{m}); g=0,103 N kg−1g=0{,}103\,\mathrm{N\,kg^{-1}}.

La pauta oficial dona: r = 2,04 × 10⁷ m; h = 1,70 × 10⁷ m; g = 0,103 m/s²

1.21,25 punts

Plantejament Es demanen el semieix major i el període de l’òrbita el·líptica de la segona sonda i, amb l’energia mecànica que dona l’enunciat, la velocitat al periastre i el mòdul del moment angular.

  1. Distàncies al centre de Mart al periastre i a l’apoastre, i semieix major:

    rp=3 390+255=3 645 kmr_p=3\,390+255=3\,645\,\mathrm{km}ra=3 390+320=3 710 kmr_a=3\,390+320=3\,710\,\mathrm{km}aa=ra+rp2{}= \frac{r_a+r_p}{2}=3 677,5 km{}= 3\,677{,}5\,\mathrm{km}=3,68×106 m{}= 3{,}68\times10^{6}\,\mathrm{m}
  2. Tercera llei de Kepler, amb el semieix major sense arrodonir:

    TT=2πa3GMM{}= 2\pi\sqrt{\frac{a^3}{GM_M}}=2π(3,6775×106)36,67×10−11⋅6,42×1023{}= 2\pi\sqrt{\frac{(3{,}6775\times10^{6})^3}{6{,}67\times10^{-11}\cdot6{,}42\times10^{23}}}=6,77×103 s{}= 6{,}77\times10^{3}\,\mathrm{s}
  3. Al periastre, l’energia cinètica més la potencial és l’energia mecànica de l’òrbita; la massa mm de la sonda se simplifica:

    12mvp2−GMMmrp\frac12mv_p^2-G\frac{M_Mm}{r_p}=−GMMm2a{}= -G\frac{M_Mm}{2a}⇒vp{}\Rightarrow v_p=GMM(2rp−1a){}= \sqrt{GM_M\left(\frac{2}{r_p}-\frac1a\right)}
  4. Substituïm:

    vpv_p=6,67×10−11⋅6,42×1023(23,645×106−13,6775×106){}= \sqrt{6{,}67\times10^{-11}\cdot6{,}42\times10^{23}\left(\frac{2}{3{,}645\times10^{6}}-\frac{1}{3{,}6775\times10^{6}}\right)}=3,443×103 m s−1{}= 3{,}443\times10^{3}\,\mathrm{m\,s^{-1}}
  5. Al periastre el radi vector i la velocitat són perpendiculars, de manera que el mòdul del moment angular és:

    LL=m rpvp{}= m\,r_pv_p=1 187⋅3,645×106⋅3,443×103{}= 1\,187\cdot3{,}645\times10^{6}\cdot3{,}443\times10^{3}=1,49×1013 kg m2 s−1{}= 1{,}49\times10^{13}\,\mathrm{kg\,m^{2}\,s^{-1}}

Resultata=3,68×106 ma=3{,}68\times10^{6}\,\mathrm{m}; T=6,77×103 sT=6{,}77\times10^{3}\,\mathrm{s}; vp=3,44×103 m s−1v_p=3{,}44\times10^{3}\,\mathrm{m\,s^{-1}}; L=1,49×1013 kg m2 s−1L=1{,}49\times10^{13}\,\mathrm{kg\,m^{2}\,s^{-1}}.

La pauta oficial dona: a = 3,68 × 10⁶ m; T = 6,78 × 10³ s; v_p = 3,44 × 10³ m/s; L = 1,49 × 10¹³ kg m²/s

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta té un error
Enunciat oficial

Exercici 1. Camps gravitatoris

[2,5 punts en total]

Starlink és una consteŀlació de satèŀlits que ofereix serveis d’Internet de banda ampla utilitzant òrbites terrestres baixes per a fer més ràpida la comunicació. Cada satèŀlit té una massa de 227 kg227\,\mathrm{kg} i descriu una òrbita circular a una altura de 550 km550\,\mathrm{km} per sobre de la superfície terrestre.

1.1. A partir de la llei de gravitació universal, deduïu l’expressió de la velocitat orbital en funció del radi orbital i de la massa de la Terra. A continuació, calculeu la velocitat orbital dels satèŀlits a l’altura de 550 km550\,\mathrm{km} i determineu quantes voltes completes a la Terra descriu cada satèŀlit en un dia. [1,25 punts]

1.2. Per a evitar possibles coŀlisions amb altres objectes, cada satèŀlit disposa d’un sistema de maniobra que, en detectar un risc, redueix l’altura de l’òrbita. En una d’aquestes maniobres, un satèŀlit baixa gradualment fins a una altura de 530 km530\,\mathrm{km}. Deduïu l’expressió de l’energia mecànica en funció del radi orbital, la massa de la Terra i la massa del satèŀlit. A continuació, calculeu l’energia mecànica del satèŀlit en aquesta nova òrbita i justifiqueu per què l’energia mecànica orbital ha de ser negativa. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}. Massa de la Terra: MT=5,98×1024 kgM_T=5{,}98\times10^{24}\,\mathrm{kg}. Radi de la Terra: RT=6 370 kmR_T=6\,370\,\mathrm{km}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.11,25 punts

Plantejament Igualem la gravitació a la força centrípeta per trobar la velocitat. El nombre de voltes completes és la part entera del temps del dia dividit pel període.

  1. Obtenim el radi i aïllem la velocitat.

    rr=(6370+550)103{}= (6370+550)10^3=6,92×106 m{}= 6{,}92\times10^6\,\mathrm{m}GMTmr2\frac{GM_Tm}{r^2}=mv2r{}= \frac{mv^2}{r}⇒v=GMTr{}\Rightarrow v=\sqrt{\frac{GM_T}{r}}=7592,1 m s−1{}= 7592{,}1\,\mathrm{m\,s^{-1}}
  2. Calculem el període sense arrodonir la velocitat.

    T=2πrv=5727 sT=\frac{2\pi r}{v}=5727\,\mathrm{s}n=24×3600T=15,086n=\frac{24\times3600}{T}=15{,}086
  3. Distingim voltes totals de voltes completades.

    ncompletes=⌊15,086⌋=15n_{completes}=\lfloor15{,}086\rfloor=15

Resultatv=7,59×103 m s−1v=7{,}59\times10^3\,\mathrm{m\,s^{-1}}; 1515 voltes completes al dia (recorregut total equivalent a 15,115{,}1 voltes).

La pauta oficial dona: v = 7,59 × 10³ m/s; T = 5,73 × 10³ s; 15,1 voltes

1.21,25 punts

Plantejament A l’òrbita circular, l’energia cinètica és la meitat del mòdul de l’energia potencial. L’energia total és negativa perquè el satèl·lit queda lligat gravitacionalment.

  1. Deduïm l’energia mecànica a partir de la velocitat orbital.

    EmE_m=12mGMTr−GMTmr{}= \frac12m\frac{GM_T}{r}-\frac{GM_Tm}{r}=−GMTm2r{}= -\frac{GM_Tm}{2r}
  2. Usem el radi de la nova òrbita.

    rr=(6370+530)103{}= (6370+530)10^3=6,90×106 m{}= 6{,}90\times10^6\,\mathrm{m}EmE_m=−(6,67×10−11)(5,98×1024)(227)2(6,90×106){}= -\frac{(6{,}67\times10^{-11})(5{,}98\times10^{24})(227)}{2(6{,}90\times10^6)}=−6,5611×109 J{}= -6{,}5611\times10^9\,\mathrm{J}

ResultatEm=−6,56×109 JE_m=-6{,}56\times10^9\,\mathrm{J}. Energia negativa amb origen a l’infinit: òrbita lligada.

La pauta oficial dona: Em = −6,56 × 10⁹ J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

La brossa espacial deixada per satèŀlits antics i els seus coets llançadors s’està convertint en un perill per a altres satèŀlits. El novembre de 20232023, durant unes tasques de reparació, dos astronautes es van deixar una caixa d’eines a l’exterior de l’Estació Espacial Internacional (EEI).

a) A partir de la llei de gravitació universal, deduïu l’expressió de la velocitat orbital en funció del radi orbital. Calculeu la velocitat de la caixa d’eines en òrbita a 400 km400\,\mathrm{km} per sobre de la superfície terrestre i el nombre de voltes que farà la caixa cada dia al voltant de la Terra. [1,251{,}25 punts]

b) La fi de l’EEI està planificada per a l’any 20312031. D’una manera gradual i controlada se’n baixarà l’òrbita fins als 280 km280\,\mathrm{km} d’altura per sobre de la superfície terrestre. Calculeu l’energia mecànica de l’EEI en aquesta òrbita i justifiqueu-ne el signe. L’última tripulació abandonarà l’estació i, posteriorment, l’estació caurà des d’aquesta altura al mig de l’oceà Pacífic. Calculeu amb quina energia cinètica impactarà l’estació contra l’aigua, sense tenir en compte els efectes de l’atmosfera terrestre. [1,251{,}25 punts] Dades: G=6,67⋅10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\cdot10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de la Terra: MT=5,98⋅1024 kgM_T=5{,}98\cdot10^{24}\,\mathrm{kg}. Radi de la Terra: RT=6,37⋅106 mR_T=6{,}37\cdot10^6\,\mathrm{m}. Massa de l’EEI: MEEI=430⋅103 kgM_{EEI}=430\cdot10^3\,\mathrm{kg}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La gravetat proporciona tota la força centrípeta de l’òrbita circular. El nombre de voltes és el quocient entre un dia i el període.

  1. Igualem la gravitació i la força centrípeta; la massa de la caixa es cancel·la.

    GMmr2=mv2r⇒v=GMr\frac{GMm}{r^2}=\frac{mv^2}{r}\Rightarrow v=\sqrt{\frac{GM}{r}}
  2. Sumem l’altura al radi terrestre i substituïm.

    rr=6,37⋅106{}= 6{,}37\cdot10^6+400⋅103{}+400\cdot10^3=6,77⋅106 m{}= 6{,}77\cdot10^6\,\mathrm{m}vv=6,67⋅10−11⋅5,98⋅10246,77⋅106{}= \sqrt{\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot5{,}98\cdot10^{24}}{6{,}77\cdot10^6}}
  3. Dividim la durada del dia pel temps d’una volta.

    T=2πrvT=\frac{2\pi r}{v}n=86400v2πrn=\frac{86400v}{2\pi r}

Resultatv=7,68⋅103 m/sv=7{,}68\cdot10^3\,\mathrm{m/s}; n=15,6 voltes/dian=15{,}6\,\mathrm{voltes/dia}.

La pauta oficial dona: 7,68·10³ m/s; 15,6 voltes/dia

b)1,25 punts

Plantejament Prenem l’energia potencial nul·la a l’infinit i conservem l’energia mecànica en la caiguda ideal. Una energia total negativa correspon a un sistema lligat.

  1. En una òrbita circular l’energia cinètica és la meitat del mòdul de la potencial.

    Em=GMm2r−GMmr=−GMm2rE_m=\frac{GMm}{2r}-\frac{GMm}{r}=-\frac{GMm}{2r}r=6,65⋅106 mr=6{,}65\cdot10^6\,\mathrm{m}
  2. Calculem l’energia inicial i restem la potencial a la superfície.

    EmE_m=−6,67⋅10−11⋅5,98⋅1024⋅430⋅1032⋅6,65⋅106{}= -\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot5{,}98\cdot10^{24}\cdot430\cdot10^3}{2\cdot6{,}65\cdot10^6}Kf=Em+GMm6,37⋅106K_f=E_m+\frac{GMm}{6{,}37\cdot10^6}

ResultatEm=−1,29⋅1013 JE_m=-1{,}29\cdot10^{13}\,\mathrm{J}; Kf=1,40⋅1013 JK_f=1{,}40\cdot10^{13}\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: −1,29·10¹³ J; 1,40·10¹³ J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

Exercici 1. Camps gravitatoris

Trieu una de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

a) Considerant l’òrbita de la Terra al voltant del Sol com una circumferència de radi RSTR_{ST}, deduïu l’expressió de la velocitat orbital de la Terra al voltant del Sol i calculeu aquesta velocitat. Deduïu l’expressió de la velocitat que hauria de tenir la Terra per a allunyar-se indefinidament del Sol i calculeu aquesta velocitat. [1,25 punts]

b) Ara considereu que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol és el·líptica. Aplicant la conservació del moment angular, determineu quantes vegades més gran és la velocitat de la Terra al periheli que a l’afeli. A partir de la segona llei de Kepler, justifiqueu que la velocitat al periheli és més gran que a l’afeli. [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa del Sol: MS=1,99×1030 kgM_S=1{,}99\times10^{30}\,\mathrm{kg}. Distància mitjana Sol-Terra: RST=1,496×108 kmR_{ST}=1{,}496\times10^{8}\,\mathrm{km}. Distància Sol-periheli: RP=1,475×108 kmR_P=1{,}475\times10^{8}\,\mathrm{km}. Distància Sol-afeli: RA=1,526×108 kmR_A=1{,}526\times10^{8}\,\mathrm{km}.

OPCIÓ B

Al voltant de l’estrella Tau Ceti orbiten dos planetes que es trobarien en zona habitable i que, per tant, podrien contenir aigua líquida. Un d’aquests planetes es coneix com a Tau Ceti e.

a) Considerant una òrbita circular i a partir de la llei de la gravitació universal de Newton, deduïu l’expressió del període orbital d’un planeta al voltant d’una estrella en funció de la massa de l’estrella i del radi orbital. Quants dies dura un any del planeta Tau Ceti e? [1,25 punts]

b) A partir de la llei de la gravitació universal de Newton, deduïu l’expressió de la intensitat del camp gravitatori a la superfície d’un planeta en funció de la massa del planeta i del seu radi. Quina és l’acceleració de la gravetat a la superfície de Tau Ceti e? [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de l’estrella Tau Ceti: MT=1,56×1030 kgM_T=1{,}56\times10^{30}\,\mathrm{kg}. Radi de l’òrbita del planeta Tau Ceti e =8,05×1010 m=8{,}05\times10^{10}\,\mathrm{m}. Massa del planeta Tau Ceti e: MTe=2,26×1025 kgM_{Te}=2{,}26\times10^{25}\,\mathrm{kg}. Radi del planeta Tau Ceti e: RTe=1,15×107 mR_{Te}=1{,}15\times10^{7}\,\mathrm{m}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament Es demanen l’expressió i el valor de la velocitat orbital de la Terra, en una òrbita circular de radi RSTR_{ST}, i de la velocitat que necessitaria per allunyar-se indefinidament del Sol: la velocitat d’escapament des de la seva òrbita.

  1. L’única força sobre la Terra, de massa MTM_T, és l’atracció del Sol, que fa de força centrípeta; la massa de la Terra se simplifica:

    GMSMTRST2G\frac{M_SM_T}{R_{ST}^2}=MTv2RST{}= M_T\frac{v^2}{R_{ST}}⇒v=GMSRST{}\Rightarrow v=\sqrt{\frac{GM_S}{R_{ST}}}
  2. Substituïm, amb RST=1,496×1011 mR_{ST}=1{,}496\times10^{11}\,\mathrm{m}:

    vv=6,67×10−11⋅1,99×10301,496×1011{}= \sqrt{\frac{6{,}67\times10^{-11}\cdot1{,}99\times10^{30}}{1{,}496\times10^{11}}}=2,98×104 m s−1{}= 2{,}98\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}
  3. Per allunyar-se indefinidament, la Terra ha d’arribar com a mínim a l’infinit, on l’energia potencial és zero, amb velocitat nul·la: la seva energia mecànica ha de ser com a mínim zero.

    12MTve2\frac12M_Tv_e^2−GMSMTRST=0{}-G\frac{M_SM_T}{R_{ST}}=0⇒ve{}\Rightarrow v_e=2GMSRST{}= \sqrt{\frac{2GM_S}{R_{ST}}}=2 v{}= \sqrt2\,v
  4. Substituïm:

    vev_e=2⋅6,67×10−11⋅1,99×10301,496×1011{}= \sqrt{\frac{2\cdot6{,}67\times10^{-11}\cdot1{,}99\times10^{30}}{1{,}496\times10^{11}}}=4,21×104 m s−1{}= 4{,}21\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}

Resultatvv=GMS/RST{}= \sqrt{GM_S/R_{ST}}=2,98×104 m s−1{}= 2{,}98\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}; vev_e=2GMS/RST{}= \sqrt{2GM_S/R_{ST}}=4,21×104 m s−1{}= 4{,}21\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

La pauta oficial dona: v = 2,98 × 10⁴ m/s; v_e = 4,21 × 10⁴ m/s

b)1,25 punts

Plantejament Es demana quantes vegades més gran és la velocitat al periheli que a l’afeli, per conservació del moment angular, i justificar amb la segona llei de Kepler que al periheli és més gran.

  1. La força del Sol és central: el moment angular de la Terra respecte del Sol es conserva. Al periheli i a l’afeli el radi vector i la velocitat són perpendiculars (sin⁡θ=1\sin\theta=1):

    LL=MTrvsin⁡θ{}= M_Trv\sin\theta⇒MTRPvP{}\Rightarrow M_TR_Pv_P=MTRAvA{}= M_TR_Av_A
  2. N’aïllem el quocient:

    vPvA\frac{v_P}{v_A}=RARP{}= \frac{R_A}{R_P}=1,526×1081,475×108{}= \frac{1{,}526\times10^{8}}{1{,}475\times10^{8}}=1,035{}= 1{,}035
  3. Segona llei de Kepler: el radi vector Sol-Terra escombra àrees iguals en temps iguals. A prop del periheli el radi és més petit, de manera que, per escombrar la mateixa àrea en el mateix temps, la Terra ha de recórrer un arc més llarg: va més de pressa que a l’afeli.

    dAdt=12 r vsin⁡θ=constant\frac{\mathrm dA}{\mathrm dt}=\frac12\,r\,v\sin\theta=\text{constant}

ResultatvP/vA=RA/RP=1,035v_P/v_A=R_A/R_P=1{,}035: al periheli la velocitat és 1,0351{,}035 vegades la de l’afeli. Amb àrees iguals en temps iguals, on el radi és més petit la Terra va més de pressa.

La pauta oficial dona: v_P/v_A = 1,035

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament Es demana deduir el període d’un planeta en òrbita circular en funció de la massa de l’estrella i del radi, i calcular quants dies dura l’any de Tau Ceti e.

  1. La gravetat de l’estrella fa de força centrípeta; la massa mm del planeta se simplifica:

    GMTmr2=mv2r  ⇒  v=GMTrG\frac{M_Tm}{r^2}=m\frac{v^2}{r}\;\Rightarrow\;v=\sqrt{\frac{GM_T}{r}}
  2. Una volta, de longitud 2πr2\pi r, dura un període:

    T=2πrv=2πr3GMTT=\frac{2\pi r}{v}=2\pi\sqrt{\frac{r^3}{GM_T}}
  3. Substituïm:

    TT=2π(8,05×1010)36,67×10−11⋅1,56×1030{}= 2\pi\sqrt{\frac{(8{,}05\times10^{10})^3}{6{,}67\times10^{-11}\cdot1{,}56\times10^{30}}}=1,407×107 s{}= 1{,}407\times10^{7}\,\mathrm{s}
  4. Passem a dies (1 dia=86 400 s1\,\text{dia}=86\,400\,\mathrm{s}):

    TT=1,407×10786 400{}= \frac{1{,}407\times10^{7}}{86\,400}=163 dies{}= 163\,\text{dies}

ResultatTT=2πr3/GMT{}= 2\pi\sqrt{r^3/GM_T}=1,41×107 s{}= 1{,}41\times10^{7}\,\mathrm{s}=163{}= 163 dies.

La pauta oficial dona: T = 1,41 × 10⁷ s = 163 d

b)1,25 punts

Plantejament Es demana deduir la intensitat del camp gravitatori a la superfície d’un planeta i calcular l’acceleració de la gravetat a la superfície de Tau Ceti e.

  1. Sobre una massa mm a la superfície, el pes és la força gravitatòria del planeta; la intensitat del camp és la força per unitat de massa:

    mgmg=GMTemRTe2{}= G\frac{M_{Te}m}{R_{Te}^2}⇒g=GMTeRTe2{}\Rightarrow g=G\frac{M_{Te}}{R_{Te}^2}
  2. Substituïm:

    gg=6,67×10−11⋅2,26×1025(1,15×107)2{}= 6{,}67\times10^{-11}\cdot\frac{2{,}26\times10^{25}}{(1{,}15\times10^{7})^2}=11,4 m s−2{}= 11{,}4\,\mathrm{m\,s^{-2}}

Resultatgg=GMTe/RTe2{}= GM_{Te}/R_{Te}^2=11,4 m s−2{}= 11{,}4\,\mathrm{m\,s^{-2}}.

La pauta oficial dona: g = 11,4 m/s²

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

2,5 puntsDades impossibles a l’examen
Enunciat oficial

La nau BepiColombo, de 2 700 kg2\,700\,\mathrm{kg} de massa, sobrevola Mercuri per estudiar el planeta.

a) Completeu la taula següent calculant la distància respecte al centre de Mercuri per als dos punts indicats. Distància respecte al centre de Mercuri (m) Energia potencial (J) Punt 11 −1,89⋅1010-1{,}89\cdot10^{10} Punt 22 −1,35⋅1010-1{,}35\cdot10^{10} En el punt més proper d’una altra aproximació a Mercuri, la intensitat del camp gravitatori és de 3,23 m s−23{,}23\,\mathrm{m\,s^{-2}}. Calculeu a quants kilòmetres de la superfície de Mercuri ha arribat la BepiColombo. [1,251{,}25 punts]

b) Una part de la nau BepiColombo, anomenada Mio, està previst que se separi del conjunt i orbiti al voltant de Mercuri seguint una òrbita eŀlíptica, en què el punt més proper a Mercuri (punt P) es troba a 590 km590\,\mathrm{km} de la superfície del planeta i el punt més llunyà a Mercuri (punt A) es troba a una distància d’11 600 km11\,600\,\mathrm{km} sobre la superfície del planeta. La velocitat orbital de Mio serà de 2,64⋅103 m s−12{,}64\cdot10^{3}\,\mathrm{m\,s^{-1}} en el punt A. Utilitzant el principi de conservació del moment angular, calculeu quin serà el mòdul de la velocitat de Mio en el punt P. Justifiqueu si l’acceleració normal variarà al llarg de l’òrbita. En cas afirmatiu, indiqueu en quin punt tindrà el valor màxim. [1,251{,}25 punts] Dades: G=6,67⋅10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\cdot10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de Mercuri: MM=3,285⋅1023 kgM_M=3{,}285\cdot10^{23}\,\mathrm{kg}. Radi de Mercuri: RM=2,44⋅103 kmR_M=2{,}44\cdot10^3\,\mathrm{km}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La potencial es refereix a l’infinit i depèn de la distància al centre. L’altura és aquesta distància menys el radi de Mercuri.

  1. Aïllem les dues distàncies amb els valors negatius de potencial.

    r=−GMmUr=-\frac{GMm}{U}r1r_1=6,67⋅10−11⋅3,285⋅1023⋅27001,89⋅1010{}= \frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot3{,}285\cdot10^{23}\cdot2700}{1{,}89\cdot10^{10}}r2r_2=6,67⋅10−11⋅3,285⋅1023⋅27001,35⋅1010{}= \frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot3{,}285\cdot10^{23}\cdot2700}{1{,}35\cdot10^{10}}
  2. Calculem l’altura sense arrodonir primer la distància central.

    gg=GMr2{}= \frac{GM}{r^2}⇒h=6,67⋅10−11⋅3,285⋅10233,23{}\Rightarrow h=\sqrt{\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot3{,}285\cdot10^{23}}{3{,}23}}−2,44⋅106{}-2{,}44\cdot10^6

Resultatr1=3,13⋅106 mr_1=3{,}13\cdot10^6\,\mathrm{m}; r2=4,38⋅106 mr_2=4{,}38\cdot10^6\,\mathrm{m}; h=165 kmh=165\,\mathrm{km}.

La pauta oficial dona: r₁=3,13·10⁶ m; r₂=4,38·10⁶ m; h=164 km

b)1,25 punts

Plantejament La força central té moment nul i conserva el moment angular. Als àpsides, velocitat i radi són perpendiculars, de manera que el càlcul formal és immediat.

  1. Sumem el radi planetari a les altures i conservem el moment angular.

    rP=(2440+590)⋅103r_P=(2440+590)\cdot10^3rA=(2440+11600)⋅103r_A=(2440+11600)\cdot10^3mrPvP=mrAvAmr_Pv_P=mr_Av_A
  2. Aïllem la velocitat a P. És el resultat formal que demana l’enunciat.

    vPv_P=14,04⋅1063,03⋅106 2,64⋅103{}= \frac{14{,}04\cdot10^6}{3{,}03\cdot10^6}\,2{,}64\cdot10^3
  3. Advertiment: amb els valors donats, la velocitat a A supera la d’escapament. No existeix l’el·lipse lligada descrita; el resultat anterior és formal i condicional.

    vesc(A)v_{\rm esc}(A)=2GM/rA{}= \sqrt{2GM/r_A}=1,77⋅103 m/s{}= 1{,}77\cdot10^3\,\mathrm{m/s}<2,64⋅103 m/s{}< 2{,}64\cdot10^3\,\mathrm{m/s}
  4. L’acceleració normal canvia al llarg de l’òrbita. Als àpsides la velocitat és perpendicular al radi i tota la gravetat és normal; als altres punts només n’és una part (φ és l’angle entre el radi i la velocitat). Com que a més la gravetat és més gran com més a prop, l’acceleració normal és màxima a P.

    an=GMr2 (aˋpsides)a_n=\frac{GM}{r^2}\ \text{(àpsides)}an=GMr2sin⁡φ<GMr2 (resta)a_n=\frac{GM}{r^2}\sin\varphi<\frac{GM}{r^2}\ \text{(resta)}an,P=GMrP2=2,39 m/s2a_{n,P}=\frac{GM}{r_P^2}=2{,}39\,\mathrm{m/s^2}

ResultatvP=1,22⋅104 m/sv_P=1{,}22\cdot10^4\,\mathrm{m/s} (resultat formal: amb aquestes dades l’òrbita no pot ser el·líptica, perquè vAv_A supera la velocitat d’escapament a A, 1,77⋅103 m/s1{,}77\cdot10^3\,\mathrm{m/s}). L’acceleració normal varia i és màxima al punt P: an,P=2,39 m/s2a_{n,P}=2{,}39\,\mathrm{m/s^2}.

La pauta oficial dona: vP=1,22·10⁴ m/s; aceleración normal máxima en P

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent
Enunciat oficial

BepiColombo és una missió espacial que té per objectiu l’exploració de Mercuri. La missió va ser llançada l’any 20182018, i hi arribarà el 20252025. Un cop allà, posarà en òrbita dos satèŀlits al voltant del planeta. Un dels satèŀlits és el Mercury Planetary Orbiter (MPO), construït per l’Agència Espacial Europea, que orbitarà al voltant de Mercuri amb un radi orbital mitjà de 3 360 km3\,360\,\mathrm{km}.

a) Considereu un satèŀlit que fa una òrbita circular al voltant de Mercuri. Deduïu l’expressió de la velocitat orbital del satèŀlit en funció del radi orbital i la massa de Mercuri (indiqueu clarament en quins principis o lleis físiques us baseu per fer la vostra deducció). Amb aquesta expressió, calculeu la velocitat orbital del satèŀlit MPO mentre orbita al voltant de Mercuri. Calculeu quantes voltes haurà fet al planeta al cap d’un any terrestre. [1,251{,}25 punts]

b) A partir de l’expressió general de l’energia mecànica, obtingueu la seva equació per al cas particular d’un satèŀlit en òrbita circular (cal que l’equació final només estigui expressada en funció de G, el radi orbital i les masses del satèŀlit i del planeta). Una vegada el satèŀlit MPO estigui orbitant al voltant de Mercuri, encara tindrà combustible per a poder fer maniobres. Considereu que el combustible disponible pot proporcionar una energia de 4,5⋅109 J4{,}5\cdot10^{9}\,\mathrm{J}. Determineu el valor màxim que podria tenir la massa del MPO per tal que amb l’energia disponible pogués escapar del camp gravitatori de Mercuri. [1,251{,}25 punts] Dades: G=6,67⋅10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\cdot10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de Mercuri, MM=3,285⋅1023 kgM_M=3{,}285\cdot10^{23}\,\mathrm{kg}. Any terrestre = 365,25365{,}25 dies.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La força gravitatòria actua com a força centrípeta. El radi orbital es mesura des del centre de Mercuri.

  1. Apliquem Newton i la llei de gravitació.

    GMmr2=mv2r⇒v=GMr\frac{GMm}{r^2}=m\frac{v^2}{r}\Rightarrow v=\sqrt{\frac{GM}{r}}vv=6,67⋅10−11⋅3,285⋅10233,360⋅106{}= \sqrt{\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot3{,}285\cdot10^{23}}{3{,}360\cdot10^6}}
  2. Dividim els segons d’un any pel període sense arrodonir-lo.

    n=365,25⋅864002πr/vn=\frac{365{,}25\cdot86400}{2\pi r/v}

Resultatv=2,55⋅103 m/sv=2{,}55\cdot10^3\,\mathrm{m/s}; n=3817 voltesn=3817\,\mathrm{voltes}.

La pauta oficial dona: 2,55·10³ m/s; 3816 vueltas

b)1,25 punts

Plantejament Per escapar amb velocitat final nul·la a l’infinit cal elevar l’energia total fins a zero. L’energia disponible fixa la massa màxima.

  1. Substituïm la velocitat circular a la suma d’energies.

    Em=12mv2−GMmr=−GMm2rE_m=\frac12mv^2-\frac{GMm}{r}=-\frac{GMm}{2r}
  2. Igualem el mòdul de l’energia de lligam amb el combustible.

    4,5⋅1094{,}5\cdot10^9=GMmmax⁡2r{}= \frac{GMm_{\max}}{2r}⇒mmax⁡{}\Rightarrow m_{\max}=2⋅3,360⋅106⋅4,5⋅1096,67⋅10−11⋅3,285⋅1023{}= \frac{2\cdot3{,}360\cdot10^6\cdot4{,}5\cdot10^9}{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot3{,}285\cdot10^{23}}

Resultatmmax⁡=1,38⋅103 kgm_{\max}=1{,}38\cdot10^3\,\mathrm{kg}.

La pauta oficial dona: −GMm/(2r); 1,38·10³ kg

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta té un error
Enunciat oficial

El telescopi espacial James Webb és un observatori espacial que estudia l’Univers a partir de llum infraroja. Fou llançat el 25 de desembre de 2021 i gira amb una òrbita circular al voltant del Sol al punt de Lagrange 2 (L2L_2) del sistema Sol-Terra. Aquest punt està alineat amb el Sol i la Terra i es troba a una distància d’1,50×106 km1{,}50\times10^{6}\,\mathrm{km} de la Terra i a una distància de 151,1×106 km151{,}1\times10^{6}\,\mathrm{km} del Sol (les dues distàncies estan calculades respecte als centres geomètrics dels objectes).

a) Calculeu la força gravitatòria exercida pel Sol, l’exercida per la Terra i la total que actuaran sobre el telescopi James Webb. Suposant que la força gravitatòria total que actua sobre el telescopi és constant i que el telescopi descriu una òrbita circular al voltant del Sol, calculeu el període orbital del telescopi. Expresseu els resultats en segons i en dies terrestres. [1,25 punts]

b) Calculeu la constant de Kepler aplicada al sistema Terra-Sol si suposem que la Terra descriu una òrbita circular al voltant del Sol. Té el mateix valor la constant de Kepler per al telescopi si tenim en compte la presència de la Terra? [1,25 punts]

Dades: G=6,67×10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. MSol=1,99×1030 kgM_{\text{Sol}}=1{,}99\times10^{30}\,\mathrm{kg}. MTerra=5,98×1024 kgM_{\text{Terra}}=5{,}98\times10^{24}\,\mathrm{kg}. Massa del telescopi James Webb: MJW=6 161 kgM_{JW}=6\,161\,\mathrm{kg}. RTerra=6 371 kmR_{\text{Terra}}=6\,371\,\mathrm{km}.

Esquema sobre una recta: el Sol a l’esquerra, la Terra (un cercle) a la dreta i, just darrere de la Terra i a la mateixa recta, el punt L2 (una creu). No és a escala.Esquema sobre una recta: el Sol a l’esquerra, la Terra (un cercle) a la dreta i, just darrere de la Terra i a la mateixa recta, el punt L2 (una creu). No és a escala.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Es demana la força que fan el Sol i la Terra sobre el telescopi, la força total i el període de la seva òrbita circular al voltant del Sol. A L2L_2 el Sol, la Terra i el telescopi estan alineats i el telescopi queda a l’altra banda de la Terra, de manera que les dues forces apunten cap al Sol i se sumen. Aquesta força total és la centrípeta del moviment circular.

  1. Passem les distàncies a metres. Són distàncies entre centres, així que el radi de la Terra no cal.

    rSr_S=151,1×106 km{}= 151{,}1\times10^{6}\,\mathrm{km}=1,511×1011 m{}= 1{,}511\times10^{11}\,\mathrm{m}rTr_T=1,50×106 km{}= 1{,}50\times10^{6}\,\mathrm{km}=1,50×109 m{}= 1{,}50\times10^{9}\,\mathrm{m}
  2. Força que fa el Sol, amb la llei de la gravitació universal:

    FSF_S=GMSolMJWrS2{}= G\frac{M_{\text{Sol}}M_{JW}}{r_S^2}=6,67×10−11⋅1,99×1030⋅6 161(1,511×1011)2{}= 6{,}67\times10^{-11}\cdot\frac{1{,}99\times10^{30}\cdot6\,161}{(1{,}511\times10^{11})^2}=35,82 N{}= 35{,}82\,\mathrm{N}
  3. Força que fa la Terra:

    FTF_T=GMTerraMJWrT2{}= G\frac{M_{\text{Terra}}M_{JW}}{r_T^2}=6,67×10−11⋅5,98×1024⋅6 161(1,50×109)2{}= 6{,}67\times10^{-11}\cdot\frac{5{,}98\times10^{24}\cdot6\,161}{(1{,}50\times10^{9})^2}=1,092 N{}= 1{,}092\,\mathrm{N}
  4. Les dues forces tenen la mateixa direcció i el mateix sentit, cap al Sol: el mòdul de la força total és la suma.

    FF=FS+FT{}= F_S+F_T=35,82+1,092{}= 35{,}82+1{,}092=36,91 N{}= 36{,}91\,\mathrm{N}
  5. La força total fa de força centrípeta de l’òrbita circular de radi rSr_S (segona llei de Newton); n’aïllem el període:

    FF=MJW ω2rS{}= M_{JW}\,\omega^2r_S=MJW(2πT)2rS{}= M_{JW}\left(\frac{2\pi}{T}\right)^2r_S⇒T=2πMJW rSF{}\Rightarrow T=2\pi\sqrt{\frac{M_{JW}\,r_S}{F}}
  6. Substituïm i passem a dies (1 dia=86 400 s1\,\text{dia}=86\,400\,\mathrm{s}):

    TT=2π6 161⋅1,511×101136,91{}= 2\pi\sqrt{\frac{6\,161\cdot1{,}511\times10^{11}}{36{,}91}}=3,1555×107 s{}= 3{,}1555\times10^{7}\,\mathrm{s}=3,1555×10786 400 dies{}= \frac{3{,}1555\times10^{7}}{86\,400}\,\text{dies}=365,2 dies{}= 365{,}2\,\text{dies}

ResultatFS=35,82 NF_S=35{,}82\,\mathrm{N}; FT=1,092 NF_T=1{,}092\,\mathrm{N}; F=36,91 NF=36{,}91\,\mathrm{N}, cap al Sol. T=3,16×107 s=365,2T=3{,}16\times10^{7}\,\mathrm{s}=365{,}2 dies.

La pauta oficial dona: F = 35,82 N; 1,092 N; 36,91 N; T = 3,16 × 10⁶ s = 365,2 d

b)1,25 punts

Plantejament Es demana la constant de la tercera llei de Kepler per a la Terra en òrbita circular al voltant del Sol i si el telescopi compleix la mateixa llei. Per a un cos que només nota l’atracció del Sol, la gravetat fa de força centrípeta i el quocient r3/T2r^3/T^2 només depèn de la massa del Sol.

  1. Igualem la força del Sol sobre la Terra (de massa mm) a la força centrípeta; la massa de la Terra se simplifica i agrupem r3/T2r^3/T^2:

    GMSolmr2G\frac{M_{\text{Sol}}m}{r^2}=m(2πT)2r{}= m\left(\frac{2\pi}{T}\right)^2r⇒CK{}\Rightarrow C_K=r3T2{}= \frac{r^3}{T^2}=GMSol4π2{}= \frac{GM_{\text{Sol}}}{4\pi^2}
  2. Substituïm:

    CKC_K=6,67×10−11⋅1,99×10304π2{}= \frac{6{,}67\times10^{-11}\cdot1{,}99\times10^{30}}{4\pi^2}=3,36×1018 m3 s−2{}= 3{,}36\times10^{18}\,\mathrm{m^{3}\,s^{-2}}
  3. Comprovació amb la Terra: és a rST=rS−rTr_{ST}=r_S-r_T del Sol, i amb aquesta constant el seu període surt d’un any.

    rSTr_{ST}=1,511×1011{}= 1{,}511\times10^{11}−1,50×109{}-1{,}50\times10^{9}=1,496×1011 m{}= 1{,}496\times10^{11}\,\mathrm{m}TT=rST3CK{}= \sqrt{\frac{r_{ST}^3}{C_K}}=3,156×107 s{}= 3{,}156\times10^{7}\,\mathrm{s}=365,2 dies{}= 365{,}2\,\text{dies}
  4. Alguns llibres anomenen constant de Kepler el quocient invers, T2/r3T^2/r^3; aleshores val:

    T2r3\frac{T^2}{r^3}=4π2GMSol{}= \frac{4\pi^2}{GM_{\text{Sol}}}=2,97×10−19 s2 m−3{}= 2{,}97\times10^{-19}\,\mathrm{s^{2}\,m^{-3}}
  5. Per al telescopi calculem el mateix quocient amb la seva òrbita real (rSr_S i el període de l’apartat a)): no dona el mateix.

    rS3T2\frac{r_S^3}{T^2}=(1,511×1011)3(3,1555×107)2{}= \frac{(1{,}511\times10^{11})^3}{(3{,}1555\times10^{7})^2}=3,46×1018 m3 s−2{}= 3{,}46\times10^{18}\,\mathrm{m^{3}\,s^{-2}}≠3,36×1018 m3 s−2{}\neq 3{,}36\times10^{18}\,\mathrm{m^{3}\,s^{-2}}
  6. La tercera llei de Kepler només val quan l’única força és l’atracció del Sol (un sistema de dos cossos). La Terra també atrau el telescopi, en el mateix sentit que el Sol, i amb la força total fa la volta en el mateix temps que la Terra, tot i que és més lluny del Sol. Si només l’atragués el Sol, a aquesta distància trigaria més:

    TT=2πrS3GMSol{}= 2\pi\sqrt{\frac{r_S^3}{GM_{\text{Sol}}}}=3,203×107 s{}= 3{,}203\times10^{7}\,\mathrm{s}=370,7 dies{}= 370{,}7\,\text{dies}

ResultatCKC_K=r3/T2{}= r^3/T^2=GMSol/4π2{}= GM_{\text{Sol}}/4\pi^2=3,36×1018 m3 s−2{}= 3{,}36\times10^{18}\,\mathrm{m^{3}\,s^{-2}} (o bé T2/r3T^2/r^3=2,97×10−19 s2 m−3{}= 2{,}97\times10^{-19}\,\mathrm{s^{2}\,m^{-3}}). Per al telescopi no: la seva òrbita dona r3/T2r^3/T^2=3,46×1018 m3 s−2{}= 3{,}46\times10^{18}\,\mathrm{m^{3}\,s^{-2}}, perquè també l’atrau la Terra i la llei de Kepler, de dos cossos, no s’hi aplica.

La pauta oficial dona: C_K = 3,35 × 10¹⁸ m³/s²; T²/r³ = 2,98 × 10⁻¹⁹ s²/m³

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent
Enunciat oficial

Els sistemes planetaris tendeixen a formar-se en ressonància. Això vol dir que, quan un planeta completa n òrbites, el planeta veí en completa m, en què n i m són nombres enters. El novembre de 20232023 la revista Nature publicava el descobriment de sis planetes que orbitaven en ressonància al voltant de l’estrella HD110067.

a) Suposem que aquesta estrella té la massa del Sol i que els planetes tenen òrbites circulars. El sisè planeta, el més exterior, té un període de 54,754{,}7 dies. Calculeu la distància entre el planeta i l’estrella. Representeu l’estrella i el planeta, dibuixeu el vector d’acceleració normal i calculeu-ne el mòdul. [1,251{,}25 punts]

b) El cinquè planeta completa 44 òrbites en el mateix temps que el sisè planeta en completa 33 (relació 44:33). Calculeu el radi de l’òrbita del cinquè planeta i la seva energia mecànica suposant que la seva massa és 2,52{,}5 vegades la terrestre. [1,251{,}25 punts] Dades: G=6,67⋅10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\cdot10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de la Terra, MT=5,98⋅1024 kgM_T=5{,}98\cdot10^{24}\,\mathrm{kg}. Massa del Sol, MS=1,98⋅1030 kgM_S=1{,}98\cdot10^{30}\,\mathrm{kg}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La gravetat causa l’acceleració normal de l’òrbita circular. Combinant el període amb Newton obtenim el radi.

  1. Convertim el període a segons sense arrodonir-lo.

    T6T_6=54,7⋅86400{}= 54{,}7\cdot86400=4,7261⋅106 s{}= 4{,}7261\cdot10^{6}\,\mathrm{s}GMr62=4π2r6T62\frac{GM}{r_6^2}=\frac{4\pi^2r_6}{T_6^2}
  2. Aïllem el radi i calculem l’acceleració. Al dibuix, la fletxa d’acceleració surt del planeta i apunta al centre de l’estrella.

    r6r_6=(6,67⋅10−11⋅1,98⋅1030⋅(4,7261⋅106)24π2)1/3{}= \left(\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot1{,}98\cdot10^{30}\cdot(4{,}7261\cdot10^{6})^2}{4\pi^2}\right)^{1/3}an=GMr62a_n=\frac{GM}{r_6^2}

Resultatr6=4,212⋅1010 mr_6=4{,}212\cdot10^{10}\,\mathrm{m}; an=7,44⋅10−2 m/s2a_n=7{,}44\cdot10^{-2}\,\mathrm{m/s^2}.

La pauta oficial dona: 4,214·10¹⁰ m; 7,44·10⁻² m/s²

b)1,25 punts

Plantejament Quatre períodes del cinquè planeta duren com tres del sisè. La tercera llei de Kepler proporciona el quocient de radis.

  1. Relacionem períodes i radis.

    T5=34T6T_5=\frac34T_6r5=r6(34)2/3r_5=r_6\left(\frac34\right)^{2/3}
  2. L’energia mecànica de l’òrbita circular és negativa.

    EmE_m=−GM(2,5MT)2r5{}= -\frac{GM(2{,}5M_T)}{2r_5}=−6,67⋅10−11⋅1,98⋅1030⋅2,5⋅5,98⋅10242r5{}= -\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot1{,}98\cdot10^{30}\cdot2{,}5\cdot5{,}98\cdot10^{24}}{2r_5}

Resultatr5=3,48⋅1010 mr_5=3{,}48\cdot10^{10}\,\mathrm{m}; Em=−2,84⋅1034 JE_m=-2{,}84\cdot10^{34}\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: 3,48·10¹⁰ m; −2,84·10³⁴ J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

Els dos satèŀlits de Mart, Fobos i Deimos, porten el nom dels fills bessons d’Afrodita i Ares. En la mitologia romana, Ares, déu de la guerra, s’identifica amb Mart. Els dos satèŀlits tenen forma irregular, però els podem aproximar a una esfera de diàmetre 22,2 km22{,}2\,\mathrm{km} per a Fobos i de 12,6 km12{,}6\,\mathrm{km} per a Deimos. Per tant, comparats amb la Lluna, que té un diàmetre de 3475 km3475\,\mathrm{km}, són petits. El radi orbital mitjà (distància entre els centres dels dos objectes) de Fobos al voltant de Mart és de 9377 km9377\,\mathrm{km} i el seu període de revolució és de 7 hores, 39 minuts i 14 segons. Sabent que el radi orbital mitjà de Deimos és de 23460 km23460\,\mathrm{km}, determineu a partir d’aquestes dades:

a) La massa de Mart i la intensitat del camp gravitatori que Mart crea a la seva superfície.

[1,251{,}25 punts]

b) El període de revolució de Deimos al voltant de Mart i la seva energia mecànica.

[1,251{,}25 punts]

Dades: G = 6,67×10−11 N m2 kg−26{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}.

MFobosM_{Fobos} = 1,10×1016 kg1{,}10\times10^{16}\,\mathrm{kg}.

MDeimosM_{Deimos} = 2,00×1015 kg2{,}00\times10^{15}\,\mathrm{kg}.

RMartR_{Mart} = 3390 km3390\,\mathrm{km}.

Nota: Considereu que els dos satèŀlits descriuen una trajectòria circular al voltant de Mart.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La gravetat proporciona l’acceleració centrípeta de Fobos. El radi orbital es mesura entre centres; el radi de Mart només es fa servir per al camp a la superfície.

  1. Passem el període a segons.

    TFT_F=7⋅3600+39⋅60+14{}= 7\cdot3600+39\cdot60+14=27554 s{}= 27554\,\mathrm{s}
  2. Igualem gravitació i força centrípeta i aïllem la massa central.

    GMmrF2\frac{GMm}{r_F^2}=m4π2rFTF2{}= m\frac{4\pi^2r_F}{T_F^2}⇒M=4π2(9,377⋅106)36,67⋅10−11⋅275542{}\Rightarrow M=\frac{4\pi^2(9{,}377\cdot10^6)^3}{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot27554^2}
  3. Calculem la força per unitat de massa a la superfície.

    g=GM(3,390⋅106)2g=\frac{GM}{(3{,}390\cdot10^6)^2}

ResultatM=6,43×1023 kgM=6{,}43\times10^{23}\,\mathrm{kg}; g=3,73 m/s2g=3{,}73\,\mathrm{m/s^2}

La pauta oficial dona: M=6,43×10^23 kg; g=3,73 m/s²

b)1,25 punts

Plantejament Els dos satèl·lits comparteixen la mateixa massa central i compleixen la tercera llei de Kepler. En una òrbita circular l’energia cinètica és la meitat del valor absolut de la potencial.

  1. Relacionem els períodes sense arrodonir la massa calculada.

    TDT_D=TF(rDrF)3/2{}= T_F\left(\frac{r_D}{r_F}\right)^{3/2}=27554(234609377)3/2{}= 27554\left(\frac{23460}{9377}\right)^{3/2}
  2. Sumem les energies cinètica i potencial gravitatòria.

    EmE_m=GMmD2rD−GMmDrD{}= \frac{GMm_D}{2r_D}-\frac{GMm_D}{r_D}=−GM⋅2,00⋅10152⋅2,346⋅107{}= -\frac{GM\cdot2{,}00\cdot10^{15}}{2\cdot2{,}346\cdot10^7}

ResultatT=1,09×105 sT=1{,}09\times10^{5}\,\mathrm{s}; Em=−1,83×1021 JE_m=-1{,}83\times10^{21}\,\mathrm{J}

La pauta oficial dona: T=1,09×10^5 s; Em=-1,83×10^21 J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

El Premi Nobel de Física de l’any 2020 es va concedir a tres científics: Andrea Ghez, Reinhard Genzel i Roger Penrose (Ghez és la quarta dona de la història que aconsegueix un Nobel de Física). En concret, Ghez i Genzel van ser guardonats per les seves deduccions sobre Sagitari A* (el forat negre supermassiu del centre de la Via Làctia) a partir de l’observació de les òrbites d’estels propers. La gràfica adjunta mostra la intensitat del camp gravitatori provocat per Sagitari A* en funció de la distància.

a) Al voltant de Sagitari A* hi orbita una estrella anomenada S2. Quin és el mòdul de la velocitat d’aquesta estrella quan es troba a una distància de 3,00×1013 m3{,}00\times10^{13}\,\mathrm{m}?

[1,251{,}25 punts]

b) Calculeu la massa de Sagitari A*. A quantes masses del Sol equival? Com que Sagitari A* és un forat negre, fins a una certa distància d’ell la velocitat d’escapament de Sagitari A* és superior a la velocitat de la llum. Calculeu a partir de quina distància aquesta velocitat d’escapament és menor que la velocitat de la llum. Cal deduir la velocitat a partir de consideracions energètiques.

[1,251{,}25 punts]

Nota: Podeu negligir els efectes relativistes i podeu suposar que la llei de la gravitació universal és vàlida.

Dades: G = 6,67×10−11 N m2 kg−26{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}.

MSolM_{Sol} = 1,99×1030 kg1{,}99\times10^{30}\,\mathrm{kg}.

c = 3,00×108 m s−13{,}00\times10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

Gràfic d’acceleració de la gravetat g en m/s² en funció de distància r en unitats de 10^13 m. L’eix horitzontal mostra 2,3,4,5,6,7; el vertical va de 0,0 a 1,6 en passos de 0,2. Corba decreixent proporcional a 1/r², amb g≈1,35 m/s² a r=2 × 10^13 m i g≈0,60 m/s² a r=3 × 10^13 m; a r=6 × 10^13 m g≈0,15 m/s².

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La gràfica permet llegir g a aquesta distància. Per obtenir una velocitat amb aquesta única dada cal suposar una òrbita circular, que és la hipòtesi emprada per la pauta.

  1. Llegim g≈0,60 m/s² a r=3,00·10¹³ m.

    mgmg=mv2/r{}= mv^2/r⇒v=gr{}\Rightarrow v=\sqrt{gr}=0,60⋅3,00⋅1013{}= \sqrt{0{,}60\cdot3{,}00\cdot10^{13}}

Resultatv=4,24×106 m/sv=4{,}24\times10^{6}\,\mathrm{m/s}, si l’òrbita es considera circular. Per a una òrbita general falta conèixer l’energia orbital.

La pauta oficial dona: 4,24×10^6 m/s

b)1,25 punts

Plantejament La massa central sí que es determina pel camp gravitatori. Per escapar amb velocitat final nul·la a l’infinit l’energia mecànica inicial ha de ser zero.

  1. Aïllem la massa i expressem el resultat en masses solars.

    MM=gr2G{}= \frac{gr^2}{G}=0,60(3,00⋅1013)26,67⋅10−11{}= \frac{0{,}60(3{,}00\cdot10^{13})^2}{6{,}67\cdot10^{-11}}MM⊙=M1,99⋅1030\frac{M}{M_\odot}=\frac{M}{1{,}99\cdot10^{30}}
  2. Igualem la velocitat d’escapament a c per trobar la frontera.

    12mvesc2−GMmr=0\frac12mv_{esc}^2-\frac{GMm}{r}=0vesc=2GM/rv_{esc}=\sqrt{2GM/r}rc=2GMc2r_c=\frac{2GM}{c^2}

ResultatM=8,10×1036 kgM=8{,}10\times10^{36}\,\mathrm{kg}; M/M⊙=4,07×106M/M_\odot=4{,}07\times10^{6}; rc=1,20×1010 mr_c=1{,}20\times10^{10}\,\mathrm{m}. Per a r>rcr>r_c la velocitat d’escapament és menor que c.

La pauta oficial dona: 8,10×10^36 kg; 4,07×10^6 masas solares; 1,20×10^10 m

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

El mes de novembre del 2021, la NASA va llançar la missió DART (Double Asteroid Redirection Test). Aquesta missió té per objectiu canviar l’òrbita de Dimorphos, un petit asteroide que orbita al voltant de Didymos, que és un asteroide més gran.

Esquema de la missió DART.

Nota: La imatge no està escalada, les proporcions entre les òrbites i els objectes no es corresponen a les escales reals.

Font: NASA.

a) A partir de la llei de la gravitació universal, trobeu l’expressió de la intensitat del camp gravitatori que crea un objecte astronòmic esfèric de massa M i radi R a la seva superfície. El diàmetre de Didymos és de 781 m781\,\mathrm{m} i la seva densitat és de 2146 kg/m32146\,\mathrm{kg/m^3}. Calculeu el valor de la intensitat del camp gravitatori que crea Didymos a la seva superfície. Si Dimorphos té una massa de 4,42×1010 kg4{,}42\times10^{10}\,\mathrm{kg} i el radi orbital mitjà (distància entre els centres dels dos objectes) és d’1,12 km1{,}12\,\mathrm{km}, calculeu el mòdul de la força gravitatòria mitjana entre Didymos i Dimorphos.

[1,251{,}25 punts]

b) L’objectiu de la missió DART és colpejar Dimorphos, de tal manera que orbiti en una nova òrbita de radi menor, com s’indica en la figura anterior. Deduïu, a partir de principis fonamentals, l’expressió de la velocitat orbital d’un satèŀlit en funció del radi de l’òrbita. Argumenteu si Dimorphos orbitarà a més velocitat a la nova òrbita o a l’òrbita original.

[1,251{,}25 punts]

Dada: G = 6,67×10−11 N m2 kg−26{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}.

Nota: Considereu que les òrbites són circulars i que els dos asteroides són esfèrics.

[Figura omesa: imatge de tercers; és al PDF oficial de l’examen.]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La llei de gravitació proporciona la força i, en dividir entre la massa de prova, el camp superficial. La massa de Didymos s’obté del volum esfèric i la densitat.

  1. Calculem el radi i la massa sense arrodonir.

    R=781/2=390,5 mR=781/2=390{,}5\,\mathrm mMM=ρ4πR33{}= \rho\frac{4\pi R^3}3=21464π(390,5)33{}= 2146\frac{4\pi(390{,}5)^3}3
  2. Deduïm el camp de F/m i calculem la força entre els asteroides.

    g=GMR2g=\frac{GM}{R^2}F=GM(4,42⋅1010)11202F=\frac{GM(4{,}42\cdot10^{10})}{1120^2}

Resultatg=2,34×10−4 m/s2g=2{,}34\times10^{-4}\,\mathrm{m/s^2}; F=1,26×106 NF=1{,}26\times10^{6}\,\mathrm{N}

La pauta oficial dona: g=2,34×10^-4 m/s²; F=1,26×10^6 N

b)1,25 punts

Plantejament En les òrbites circulars la gravetat és la força centrípeta. La velocitat resultant augmenta quan disminueix el radi orbital.

  1. Igualem les dues expressions de la força i cancel·lem la massa del satèl·lit.

    GMmr2=mv2r⇒v(r)=GM/r\frac{GMm}{r^2}=m\frac{v^2}{r}\quad\Rightarrow\quad v(r)=\sqrt{GM/r}rnour_{nou}<rantic{}< r_{antic}⇒vnou{}\Rightarrow v_{nou}>vantic{}> v_{antic}

ResultatLa velocitat orbital serà més gran a la nova òrbita de radi més petit.

La pauta oficial dona: v=√(GM/r), mayor en nueva órbita

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent
Enunciat oficial

a) Un satèŀlit descriu una trajectòria circular de radi R al voltant d’una massa central. El temps que triga a donar-hi una volta sencera és T. Deduïu l’expressió per a calcular la intensitat del camp gravitatori, g, creat per la massa central en els punts de l’òrbita del satèŀlit en funció dels paràmetres R i T. Considereu que la Lluna descriu una òrbita circular al voltant de la Terra amb una distància entre centres de 384×106 m384\times10^{6}\,\mathrm{m} i amb un període de 27,327{,}3 dies. Fent ús només d’aquestes dues dades i de l’expressió trobada anteriorment, calculeu la intensitat del camp gravitatori als punts de l’òrbita de la Lluna.

[1,251{,}25 punts]

b) Deduïu l’expressió de l’energia cinètica mínima necessària perquè un coet de massa m pugui escapar d’un objecte astronòmic de massa M i radi R. Quantes vegades més gran és l’energia cinètica mínima perquè el coet pugui escapar de la Terra respecte de l’energia mínima que necessita per a escapar de la Lluna? (Només podeu fer servir les dades donades tot seguit.)

[1,251{,}25 punts]

Dades: MTerraM_{Terra} = 81,381{,}3 M Lluna

RTerraR_{Terra} = 3,673{,}67 R Lluna

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament En una òrbita circular la gravetat és l’acceleració centrípeta, que s’expressa mitjançant radi i període. No cal conèixer la massa central.

  1. Substituïm v=2πR/T a l’acceleració centrípeta.

    g=v2/R=4π2R/T2g=v^2/R=4\pi^2R/T^2
  2. Convertim 27,3 dies a segons i fem servir la distància entre centres.

    gg=4π2(384⋅106)(27,3⋅86400)2{}= \frac{4\pi^2(384\cdot10^6)}{(27{,}3\cdot86400)^2}

Resultatg=2,72×10−3 m/s2g=2{,}72\times10^{-3}\,\mathrm{m/s^2}

La pauta oficial dona: 2,72e-3m/s²

b)1,25 punts

Plantejament Per escapar amb l’energia mínima el coet arriba a l’infinit amb velocitat nul·la. L’energia cinètica inicial compensa exactament l’energia potencial negativa.

  1. Conservem l’energia mecànica.

    Kmin−GMm/R=0K_{min}-GMm/R=0⇒Kmin{}\Rightarrow K_{min}=GMm/R{}= GMm/R
  2. Dividim els costos per al mateix coet i cancel·lem G i m.

    KTKL=MTMLRLRT=81,3/3,67\frac{K_T}{K_L}=\frac{M_T}{M_L}\frac{R_L}{R_T}=81{,}3/3{,}67

Resultatrazon = 22,2; escapar de la Terra requereix unes 22 vegades l’energia d’escapar de la Lluna.

La pauta oficial dona: 22,1;aproximadamente22

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 6

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

El juliol del 2020 la NASA va posar en marxa una missió espacial que, entre altres tasques, havia de fer arribar el vehicle d’exploració Perseverance a la superfície de Mart.

El 18 de febrer de 2021 va tenir lloc l’aterratge del vehicle. En la darrera etapa d’aquest procés complex d’aterratge, una grua fa baixar d’una manera controlada el vehicle des d’una altura de 20,0 m20{,}0\,\mathrm{m} per sobre de la superfície de Mart. Durant tot aquest recorregut, la intensitat del camp gravitatori es pot considerar uniforme.

a) El valor absolut de la diferència de potencial gravitatori entre la superfície del planeta i un punt elevat 20,0 m20{,}0\,\mathrm{m} per sobre de la superfície és 74,4 J/kg74{,}4\,\mathrm{J/kg}. A partir de la diferència de potencial, determineu el mòdul de la intensitat del camp gravitatori a la superfície de Mart. Quin dels esquemes següents (a, b, c o d) representa les línies equipotencials a la superfície de Mart? Situeu en el diagrama triat la línia de menor potencial (VbaixV_{baix}) i la de major potencial (ValtV_{alt}). Justifiqueu totes les respostes.

[1,251{,}25 punts]

b) Si durant aquesta darrera etapa, el vehicle fa un descens de 20,0 m20{,}0\,\mathrm{m} a una velocitat constant, quin treball ha fet la grua? Podeu negligir el treball fet per les forces de fregament.

[1,251{,}25 punts]

Dada: La massa del vehicle és 1025 kg1025\,\mathrm{kg}.

Quatre esquemes, a, b, c, d, sobre una superfície horitzontal retolada Superfície de Mart i amb altura 20 m marcada. a: línies horitzontals amb fletxes a la dreta. b: línies verticals amb fletxes avall. c: línies horitzontals sense fletxes. d: línies verticals sense fletxes. A c i d s’han d’identificar les equipotencials, que com a escalars no porten direcció de vector.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Amb camp uniforme la diferència de potencial per unitat d’altura és el mòdul del camp. Les equipotencials són perpendiculars al camp i paral·leles al terra.

  1. Calculem g des del potencial, sense recórrer a la massa ni al radi de Mart.

    ∣ΔV∣=gΔh⇒g=74,4/20,0|\Delta V|=g\Delta h\Rightarrow g=74{,}4/20{,}0
  2. Triem línies horitzontals sense fletxes, esquema c. El potencial creix en pujar.

    V(h)−V(0)=ghV(h)-V(0)=gh

Resultatg = 3,72 m/s²; esquema c; Vbaix a la línia més propera al terra i Valt a la més elevada.

La pauta oficial dona: 3,72m/s²;esquema c

b)1,25 punts

Plantejament A velocitat constant no canvia l’energia cinètica. La grua ha de compensar amb treball negatiu el treball positiu de la gravetat.

  1. El descens téΔV=−74,4 J/kg.

    Wg=−mΔV=1025⋅74,4W_g=-m\Delta V=1025\cdot74{,}4
  2. El treball total és zero.

    Wgrua+WgW_{grua}+W_g=ΔK=0{}= \Delta K=0⇒Wgrua{}\Rightarrow W_{grua}=−1025⋅74,4{}= -1025\cdot74{,}4

ResultatWgrua=−7,63×104 JW_{\text{grua}}=-7{,}63\times10^{4}\,\mathrm{J}

La pauta oficial dona: -76300J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

Edmond Halley, contemporani d’Isaac Newton, va descobrir que tres cometes descrits el 1531, el 1607 i el 1682 eren, en realitat, un mateix cometa, el cometa Halley. Aquest cometa descriu una òrbita eŀlíptica amb un període de 76 anys, aproximadament.

a) Determineu la longitud del semieix major de l’òrbita del cometa Halley. Representeu esquemàticament l’òrbita del cometa, indicant la posició del Sol, l’afeli (punt més allunyat) i el periheli (punt més proper).

[1,251{,}25 punts]

b) El periheli es troba a 0,586 ua0{,}586\,\mathrm{ua} del centre del Sol. Determineu la intensitat de camp gravitatori a l’afeli i al periheli.

[1,251{,}25 punts]

Dades: G = 6,67×10−11 N m2 kg−26{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}.

mSolm_{Sol} = 1,99×1030 kg1{,}99\times10^{30}\,\mathrm{kg}.

1 ua1\,\mathrm{ua} = 1,50×1011 m1{,}50\times10^{11}\,\mathrm{m}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La tercera llei de Kepler per a una òrbita el·líptica relaciona el període amb el semieix major. El Sol ocupa un focus i el periheli i afeli són als extrems de l’eix major.

  1. Prenem 365 dies per any, com la pauta, i aïllem el semieix.

    T=76⋅365⋅86400T=76\cdot365\cdot86400T2=4π2a3/(GM⊙)T^2=4\pi^2a^3/(GM_\odot)aa=[6,67⋅10−11⋅1,99⋅1030⋅T24π2]1/3{}= \left[\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot1{,}99\cdot10^{30}\cdot T^2}{4\pi^2}\right]^{1/3}

Resultata=2,68×1012 ma=2{,}68\times10^{12}\,\mathrm{m}. Dibuixar una el·lipse amb el Sol en un focus; periheli a l’extrem proper i afeli a l’oposat.

La pauta oficial dona: 2,68e12m;17,94ua alternativa

b)1,25 punts

Plantejament Les distàncies heliocèntriques dels extrems sumen 2 a. El camp es calcula amb la distància al focus ocupat pel Sol.

  1. Convertim el periheli a metres i trobem l’afeli sense arrodonir a.

    rP=0,586⋅1,50⋅1011r_P=0{,}586\cdot1{,}50\cdot10^{11}rA=2a−rPr_A=2a-r_P
  2. Apliquem gravitació a tots dos extrems.

    gA=GM⊙/rA2g_A=GM_\odot/r_A^2gP=GM⊙/rP2g_P=GM_\odot/r_P^2

Resultatgafeli=4,76×10−6 m/s2g_{\text{afeli}}=4{,}76\times10^{-6}\,\mathrm{m/s^2}; gperihelig_{\text{periheli}}=1,72×10−2 m/s2{}= 1{,}72\times10^{-2}\,\mathrm{m/s^2}, tots dos cap al Sol.

La pauta oficial dona: 4,76e-6;1,72e-2m/s²

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent
Enunciat oficial

El març del 2021 es va llançar el primer nanosatèŀlit de la Generalitat de Catalunya a l’espai. Els nanosatèŀlits tenen com a funció millorar les comunicacions, controlar els cabals dels cursos d’aigua i prevenir incendis. També contribueixen a la recerca i realització de missions espacials més àgils i econòmiques. Aquests nanosatèŀlits acostumen a orbitar a uns 500 km500\,\mathrm{km} d’altura (distància respecte a la superfície de la Terra).

a) Suposant que l’òrbita d’un d’aquests nanosatèŀlits és circular, a partir de la llei de la gravitació universal deduïu-ne l’expressió de la velocitat orbital en funció del radi orbital. Calculeu també la velocitat i el període orbitals d’aquests nanosatèŀlits.

[1,251{,}25 punts]

b) Partint de la llei de la conservació de l’energia mecànica (negligiu la força de fregament), deduïu l’expressió de la velocitat de llançament necessària per a posar en òrbita un satèŀlit en funció del radi orbital. Calculeu la velocitat de llançament necessària per a posar en òrbita el nanosatèŀlit a 500 km500\,\mathrm{km} d’altura.

[1,251{,}25 punts]

Dades: G = 6,67×10−11 N m2 kg−26{,}67\times10^{-11}\,\mathrm{N\,m^2\,kg^{-2}}.

MTerraM_{Terra} = 5,98×1024 kg5{,}98\times10^{24}\,\mathrm{kg}.

RTerraR_{Terra} = 6,37×103 km6{,}37\times10^{3}\,\mathrm{km}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La gravetat proporciona la força centrípeta. El radi orbital és el radi terrestre més l’altura, no només l’altura.

  1. Igualem les dues expressions de la força i cancel·lem la massa del satèl·lit.

    GMm/r2=mv2/r⇒v=GM/rGMm/r^2=mv^2/r\Rightarrow v=\sqrt{GM/r}r=6,37⋅106+500⋅103r=6{,}37\cdot10^6+500\cdot10^3
  2. Calculem velocitat i període.

    vv=6,67⋅10−11⋅5,98⋅1024/r{}= \sqrt{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot5{,}98\cdot10^{24}/r}T=2πr/vT=2\pi r/v

Resultatv=7,62×103 m/sv=7{,}62\times10^{3}\,\mathrm{m/s}; T=5,67×103 sT=5{,}67\times10^{3}\,\mathrm{s}

La pauta oficial dona: 7620 m/s;5660 s

b)1,25 punts

Plantejament Igualem l’energia mecànica inicial a la superfície a la final de l’òrbita circular. És una velocitat ideal per balanç energètic, sense pèrdues ni rotació terrestre.

  1. L’energia circular final és negativa.

    Ef=12mGMr−GMmr=−GMm2rE_f=\frac12m\frac{GM}{r}-\frac{GMm}{r}=-\frac{GMm}{2r}
  2. Aïllem la velocitat inicial des de la superfície.

    12mv02−GMmRT\frac12mv_0^2-\frac{GMm}{R_T}=−GMm2r{}= -\frac{GMm}{2r}⇒v0{}\Rightarrow v_0=GM(2RT−1r){}= \sqrt{GM\left(\frac2{R_T}-\frac1r\right)}

Resultatv0=8,20×103 m/sv_0=8{,}20\times10^{3}\,\mathrm{m/s}

La pauta oficial dona: 8200m/s

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 8

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Física moderna
Enunciat oficial

A principis dels anys seixanta del segle xx, els físics Robert Pound, Glen Anderson Rebka i Joseph Snider van verificar al Jefferson Physical Laboratory de Harvard la predicció d’Einstein que la gravetat canvia la freqüència de la llum.

Entendre aquest efecte és essencial per a la navegació moderna, com per exemple per al funcionament del GPS.

L’experiment consistia a mesurar la variació de freqüència d’uns fotons entre dos punts a diferent altura.

a) Calculeu la freqüència, la massa (vegeu la nota) i la quantitat de moviment dels fotons al terra del laboratori de l’experiment si tenen una energia de 14,4 keV14{,}4\,\mathrm{keV}.

[1,251{,}25 punts]

b) L’energia mecànica dels fotons és la suma de l’energia dels fotons i de l’energia potencial gravitatòria. A partir del principi de conservació de l’energia mecànica, calculeu la variació (en valor absolut) de l’energia i de la freqüència dels fotons entre dos punts separats verticalment 22,6 m22{,}6\,\mathrm{m}. És a dir, entre el terra del laboratori i un altre punt a la mateixa vertical, 22,6 m22{,}6\,\mathrm{m} més amunt. En quin punt el fotó té una freqüència més gran, quan es troba al terra o quan està 22,6 m22{,}6\,\mathrm{m} per sobre del terra?

[1,251{,}25 punts]

Nota: Tot i que la massa en repòs d’un fotó és zero, la seva massa efectiva quan és atret per les altres masses és: m=Efotoˊc2m=\frac{E_{fotó}}{c^2}.

Dades: 1 eV1\,\mathrm{eV} = 1,602×10−19 J1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{J}.

c = 3,00×108 m s−13{,}00\times10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

h = 6,63×10−34 J s6{,}63\times10^{-34}\,\mathrm{J\,s}.

g = 9,81 m/s29{,}81\,\mathrm{m/s^2}.

[Figura omesa: fotografia de tercers; és al PDF oficial de l’examen.]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Apliquem les relacions d’energia, freqüència i moment del fotó. La massa que demana la nota és E/c², no la massa en repòs, que és zero.

  1. Convertim 14,4 keV a joules.

    E=14,4⋅103⋅1,602⋅10−19E=14{,}4\cdot10^3\cdot1{,}602\cdot10^{-19}
  2. Calculem les tres magnituds sense arrodonir E.

    f=E/hf=E/hmef=E/c2m_{ef}=E/c^2p=E/cp=E/c

Resultatf=3,48×1018 Hzf=3{,}48\times10^{18}\,\mathrm{Hz}; mef=2,56×10−32 kgm_{\text{ef}}=2{,}56\times10^{-32}\,\mathrm{kg}; p=7,69×10−24 kg m/sp=7{,}69\times10^{-24}\,\mathrm{kg\,m/s}

La pauta oficial dona: 3,48e18Hz;2,56e-32kg;7,69e-24kgm/s

b)1,25 punts

Plantejament Fem servir el model de gravetat feble indicat a l’examen. En pujar augmenta l’energia potencial i disminueixen l’energia del fotó i la freqüència.

  1. La diferència d’energia en valor absolut és el guany de potencial.

    ∣ΔE∣|\Delta E|=mefgH{}= m_{ef}gH=Ec2(9,81)(22,6){}= \frac{E}{c^2}(9{,}81)(22{,}6)
  2. Convertim la diferència d’energia en diferència de freqüència.

    ∣Δf∣=∣ΔE∣/h|\Delta f|=|\Delta E|/h

ResultatΔE=5,68×10−30 J\Delta E=5{,}68\times10^{-30}\,\mathrm{J}; Δf=8,57×103 Hz\Delta f=8{,}57\times10^{3}\,\mathrm{Hz}. Freqüència més gran a terra.

La pauta oficial dona: 5,68e-30J;8,570e3Hz;mayor en suelo

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2021Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Gràcies a les valuoses dades sobre les posicions dels astres que Tycho Brahe va recollir al llarg de la seva vida, Johannes Kepler va poder formular les seves famoses tres lleis.

a) Deduïu la tercera llei de Kepler a partir de la segona llei de Newton i de la llei de gravitació universal, suposant que els planetes descriuen moviments circulars uniformes.

[1,25 punts]

b) A partir de les dades de la taula, determineu la massa del Sol.

[1,25 punts]

Planeta Radi de l’òrbita (109 m10^9\,\mathrm{m}) Període (anys) Mercuri 57,9057{,}90 0,24080{,}2408 Venus 108,2108{,}2 0,61520{,}6152 Terra 149,6149{,}6 1,0001{,}000 Mart 228,0228{,}0 1,8811{,}881 Dada: G=6,67⋅10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\cdot10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament En una òrbita circular la gravetat proporciona tota la força centrípeta. Substituïm la velocitat pel recorregut d’una volta dividit pel període.

  1. Igualem la gravitació amb massa per acceleració normal.

    GMmr2=mv2r\frac{GMm}{r^2}=\frac{mv^2}{r}v=2πrTv=\frac{2\pi r}{T}
  2. Cancel·lem la massa del planeta i aïllem el període al quadrat.

    T2=4π2GMr3T^2=\frac{4\pi^2}{GM}r^3r3T2=GM4π2\frac{r^3}{T^2}=\frac{GM}{4\pi^2}

ResultatT²/r³ = 4π²/(GM), constant per als planetes que orbiten el mateix Sol.

La pauta oficial dona: T²/r³=4π²/(GM)

b)1,25 punts

Plantejament Qualsevol fila permet estimar la massa solar. Triem la Terra, de període un any, i declarem la conversió usada per a l’any.

  1. Fem servir un any de 365 dies, la convenció emprada a la pauta.

    r=149,6⋅109 mr=149{,}6\cdot10^9\,\mathrm mT=365⋅24⋅3600 sT=365\cdot24\cdot3600\,\mathrm s
  2. Aïllem M sense arrodonir els temps ni les potències.

    MM=4π2r3GT2{}= \frac{4\pi^2r^3}{GT^2}=4π2(149,6⋅109)36,67⋅10−11(365⋅86400)2{}= \frac{4\pi^2(149{,}6\cdot10^9)^3}{6{,}67\cdot10^{-11}(365\cdot86400)^2}

ResultatM=1,99×1030 kgM=1{,}99\times10^{30}\,\mathrm{kg}

La pauta oficial dona: 1,99·10³⁰ kg

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2021, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Llicència CC BY-NC-SA 4.0

2021Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

El 2020 de juliol de 19691969, la missió nord-americana Apollo 1111 va aconseguir que l’ésser humà trepitgés per primera vegada la Lluna.

a) Dibuixeu les línies de camp gravitatori i les superfícies equipotencials al voltant de la Lluna en un pla que la contingui. Indiqueu si el potencial gravitatori augmenta o disminueix quan ens allunyem de la superfície de la Lluna. Justifiqueu la resposta. A quina distància de la superfície de la Lluna començà la maniobra d’allunatge si en aquest punt g=1,306 m/s2g=1{,}306\,\mathrm{m/s^{2}}?

[1,25 punts]

b) Quina energia mínima han d’aportar els motors a la nau per a poder escapar-se de la gravetat de la Lluna, partint de la seva superfície?

[1,25 punts]

Dades: G=6,67⋅10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\cdot10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. mLluna=7,35⋅1022 kgm_{\mathrm{Lluna}}=7{,}35\cdot10^{22}\,\mathrm{kg}. mnau=45,7⋅103 kgm_{\mathrm{nau}}=45{,}7\cdot10^{3}\,\mathrm{kg}. rLluna=1,74⋅103 kmr_{\mathrm{Lluna}}=1{,}74\cdot10^{3}\,\mathrm{km}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament El camp gravitatori lunar apunta radialment al centre. Les equipotencials són esferes, representades per circumferències al pla; el potencial augmenta en allunyar-nos cap a zero.

  1. Dibuixem fletxes radials cap a la Lluna i circumferències concèntriques perpendiculars a les fletxes.

    Vg=−GMLrV_g=-\frac{GM_L}{r}dVgdr=GMLr2>0\frac{dV_g}{dr}=\frac{GM_L}{r^2}>0
  2. Aïllem la distància central i restem el radi lunar sense arrodonir abans.

    zz=6,67⋅10−11⋅7,35⋅10221,306{}= \sqrt{\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot7{,}35\cdot10^{22}}{1{,}306}}−1,74⋅106{}-1{,}74\cdot10^6

Resultath=1,97×105 mh=1{,}97\times10^{5}\,\mathrm{m}

La pauta oficial dona: 1,97e5m

b)1,25 punts

Plantejament L’energia mínima d’escapament des del repòs a la superfície deixa la nau amb energia total nul·la a l’infinit.

  1. El motor ha de compensar tota l’energia potencial negativa inicial.

    Wmin⁡=0−(−GMLmRL)W_{\min}=0-\left(-\frac{GM_Lm}{R_L}\right)
  2. Substituïm la massa de la nau i el radi expressat en metres.

    Wmin⁡W_{\min}=6,67⋅10−11⋅7,35⋅1022⋅45,7⋅1031,74⋅106{}= \frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot7{,}35\cdot10^{22}\cdot45{,}7\cdot10^3}{1{,}74\cdot10^6}

ResultatW=1,29×1011 JW=1{,}29\times10^{11}\,\mathrm{J}

La pauta oficial dona: 1,29e11J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2021, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Llicència CC BY-NC-SA 4.0

2021Convocatòria extraordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Un dels mètodes emprats per a detectar exoplanetes (planetes extrasolars) és l’observació del trànsit planetari, un fenomen astronòmic que s’esdevé quan un planeta passa per davant de l’estel al voltant del qual orbita i que es percep des de la Terra per la disminució de la llum de l’estel. El gràfic següent mostra la variació de lluminositat provocada pel trànsit d’un planeta que descriu una òrbita circular al voltant d’un estel. Aquest estel té una massa pràcticament idèntica a la massa del Sol. Considereu que la constant de Kepler d’aquest sistema és igual a la del Sistema Solar.

a) Calculeu el període i el radi de l’òrbita.

[1,25 punts]

b) Determineu el mòdul de la velocitat i l’acceleració centrípeta del planeta.

[1,25 punts]

Dada: Radi orbital mitjà de la Terra = 1,00 ua1{,}00\,\mathrm{ua} = 1,50⋅1011 m1{,}50\cdot10^{11}\,\mathrm{m}.

Gràfic de lluminositat relativa respecte Temps(dies). Eix horitzontal 0–18 dies, marques cada 2; eix vertical 0,992–1,002, marques cada 0,002. Núvol de punts gairebé constant a 1,000, amb tres davallades fins aproximadament 0,993, centrades prop dels dies 1,0,9,5 i 18,0. El primer i tercer trànsit estan separats 17 dies.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Les baixades repetides de lluminositat marquen trànsits successius. Del primer al tercer transcorren dos períodes, i Kepler relaciona el període amb el radi.

  1. La separació entre el primer i el tercer mínim és de disset dies.

    2T=17 dies⇒T=8,5⋅86400 s2T=17\,\mathrm{dies}\Rightarrow T=8{,}5\cdot86400\,\mathrm s
  2. Prenem l’any terrestre de 365 dies, com la pauta.

    r3T2\frac{r^3}{T^2}=(1,50⋅1011)3(365⋅86400)2{}= \frac{(1{,}50\cdot10^{11})^3}{(365\cdot86400)^2}rr=1,50⋅1011(8,5/365)2/3{}= 1{,}50\cdot10^{11}(8{,}5/365)^{2/3}

ResultatT=7,344×105 sT=7{,}344\times10^{5}\,\mathrm{s}; r=1,22×1010 mr=1{,}22\times10^{10}\,\mathrm{m}. T=8,5 diesT=8{,}5\,\text{dies}.

La pauta oficial dona: 8,5días;1,22e10m

b)1,25 punts

Plantejament En l’òrbita circular la rapidesa és el recorregut d’una volta per unitat de període i l’acceleració apunta al centre.

  1. Calculem amb radi i període sense arrodonir.

    v=2πrTv=\frac{2\pi r}{T}
  2. Fem servir l’acceleració centrípeta.

    an=v2r=4π2rT2a_n=\frac{v^2}{r}=\frac{4\pi^2r}{T^2}

Resultatv=1,05×105 m/sv=1{,}05\times10^{5}\,\mathrm{m/s}; a=0,895 m/s2a=0{,}895\,\mathrm{m/s^2}

La pauta oficial dona: 1,05e5m/s;0,895m/s²

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2021, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Llicència CC BY-NC-SA 4.0

Errors típics que penalitza la pauta

Preguntes freqüents

Quants exercicis de camp gravitatori han sortit a la PAU de Física de Catalunya?

Entre 2021 i 2026, 20 exercicis en 18 dels 18 exàmens que tenim resolts (cada any, l’ordinària i l’extraordinària, i també la sèrie d’incidències). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024, 2023, 2022 i 2021.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada resultat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. Quan la pauta dona una altra xifra (gairebé sempre per arrodoniment), ho posem al costat amb l’explicació.

Què faig si el meu resultat no coincideix amb la pauta?

Mira primer si la diferència és a l’última xifra: és arrodoniment, i el corrector l’accepta. Les pautes sí que resten per donar resultats amb massa xifres significatives o sense unitats, així que arrodoneix el resultat final a tres xifres i posa-hi sempre les unitats.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials, amb espai per respondre, i les solucions a part. Cada exercici enllaça també el PDF oficial de l’examen i de la pauta.

Tens la PAU de Física aquest curs?

Puja els teus apunts de Física i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Física a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Els altres temes de Física

Camp elèctricCamp magnèticInducció electromagnèticaMoviment harmònic simpleOnes i soÒpticaFísica moderna

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.