Física, PAU 2025 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

L’examen de juny (sèrie 1) de Física de la PAU de Catalunya del 2025, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. Als exercicis 2 i 3 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins dels exercicis 2 i 3 va a part, ratllat.

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Camp gravitatori
Enunciat oficial

La brossa espacial deixada per satèŀlits antics i els seus coets llançadors s’està convertint en un perill per a altres satèŀlits. El novembre de 20232023, durant unes tasques de reparació, dos astronautes es van deixar una caixa d’eines a l’exterior de l’Estació Espacial Internacional (EEI).

a) A partir de la llei de gravitació universal, deduïu l’expressió de la velocitat orbital en funció del radi orbital. Calculeu la velocitat de la caixa d’eines en òrbita a 400 km400\,\mathrm{km} per sobre de la superfície terrestre i el nombre de voltes que farà la caixa cada dia al voltant de la Terra. [1,251{,}25 punts]

b) La fi de l’EEI està planificada per a l’any 20312031. D’una manera gradual i controlada se’n baixarà l’òrbita fins als 280 km280\,\mathrm{km} d’altura per sobre de la superfície terrestre. Calculeu l’energia mecànica de l’EEI en aquesta òrbita i justifiqueu-ne el signe. L’última tripulació abandonarà l’estació i, posteriorment, l’estació caurà des d’aquesta altura al mig de l’oceà Pacífic. Calculeu amb quina energia cinètica impactarà l’estació contra l’aigua, sense tenir en compte els efectes de l’atmosfera terrestre. [1,251{,}25 punts] Dades: G=6,67⋅10−11 N m2 kg−2G=6{,}67\cdot10^{-11}\,\mathrm{N\,m^{2}\,kg^{-2}}. Massa de la Terra: MT=5,98⋅1024 kgM_T=5{,}98\cdot10^{24}\,\mathrm{kg}. Radi de la Terra: RT=6,37⋅106 mR_T=6{,}37\cdot10^6\,\mathrm{m}. Massa de l’EEI: MEEI=430⋅103 kgM_{EEI}=430\cdot10^3\,\mathrm{kg}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La gravetat proporciona tota la força centrípeta de l’òrbita circular. El nombre de voltes és el quocient entre un dia i el període.

  1. Igualem la gravitació i la força centrípeta; la massa de la caixa es cancel·la.

    GMmr2=mv2r⇒v=GMr\frac{GMm}{r^2}=\frac{mv^2}{r}\Rightarrow v=\sqrt{\frac{GM}{r}}
  2. Sumem l’altura al radi terrestre i substituïm.

    rr=6,37⋅106{}= 6{,}37\cdot10^6+400⋅103{}+400\cdot10^3=6,77⋅106 m{}= 6{,}77\cdot10^6\,\mathrm{m}vv=6,67⋅10−11⋅5,98⋅10246,77⋅106{}= \sqrt{\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot5{,}98\cdot10^{24}}{6{,}77\cdot10^6}}
  3. Dividim la durada del dia pel temps d’una volta.

    T=2πrvT=\frac{2\pi r}{v}n=86400v2πrn=\frac{86400v}{2\pi r}

Resultatv=7,68⋅103 m/sv=7{,}68\cdot10^3\,\mathrm{m/s}; n=15,6 voltes/dian=15{,}6\,\mathrm{voltes/dia}.

La pauta oficial dona: 7,68·10³ m/s; 15,6 voltes/dia

b)1,25 punts

Plantejament Prenem l’energia potencial nul·la a l’infinit i conservem l’energia mecànica en la caiguda ideal. Una energia total negativa correspon a un sistema lligat.

  1. En una òrbita circular l’energia cinètica és la meitat del mòdul de la potencial.

    Em=GMm2r−GMmr=−GMm2rE_m=\frac{GMm}{2r}-\frac{GMm}{r}=-\frac{GMm}{2r}r=6,65⋅106 mr=6{,}65\cdot10^6\,\mathrm{m}
  2. Calculem l’energia inicial i restem la potencial a la superfície.

    EmE_m=−6,67⋅10−11⋅5,98⋅1024⋅430⋅1032⋅6,65⋅106{}= -\frac{6{,}67\cdot10^{-11}\cdot5{,}98\cdot10^{24}\cdot430\cdot10^3}{2\cdot6{,}65\cdot10^6}Kf=Em+GMm6,37⋅106K_f=E_m+\frac{GMm}{6{,}37\cdot10^6}

ResultatEm=−1,29⋅1013 JE_m=-1{,}29\cdot10^{13}\,\mathrm{J}; Kf=1,40⋅1013 JK_f=1{,}40\cdot10^{13}\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: −1,29·10¹³ J; 1,40·10¹³ J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Camp elèctric, Inducció electromagnètica, Camp magnètic
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

L’experiment de Millikan va permetre determinar la càrrega de l’electró. El muntatge d’aquest experiment consta de dues plaques metàŀliques horitzontals, una sobre de l’altra, separades verticalment per una distància d i connectades a una font de potencial elèctric regulable. En l’espai que hi ha entre les plaques s’introdueixen algunes gotetes d’oli carregades negativament. L’experiment consisteix a crear un camp elèctric entre les plaques i aconseguir una posició d’equilibri de les gotetes d’oli contrarestant el seu pes.

a) Feu un esquema del dispositiu emprat per Millikan, dibuixant les forces que actuen sobre una gota d’oli esfèrica. Indiqueu i raoneu el signe de la càrrega que tindrà cada placa i la direcció i el sentit del camp elèctric generat per aquestes plaques. Suposant que les plaques es connecten a un potencial elèctric de 2,00 kV2{,}00\,\mathrm{kV} i que la distància entre plaques és d=2,00 cmd=2{,}00\,\mathrm{cm}, calculeu el camp elèctric creat entre plaques i dibuixeu-lo en el mateix esquema. [1,251{,}25 punts]

b) Tenint en compte que la densitat de l’oli és de 923 kg m−3923\,\mathrm{kg\,m^{-3}} i que el radi d’una gota és d’1,08 μm1{,}08\,\mathrm{μm}, calculeu la càrrega d’una gota que es troba en equilibri. Quants electrons calen per a generar aquesta càrrega? Què s’observaria si iŀluminéssim la gota amb raigs ultraviolats i aquesta perdés un electró? Justifiqueu la resposta. [1,251{,}25 punts] Dades: ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}. me=9,11⋅10−31 kgm_e=9{,}11\cdot10^{-31}\,\mathrm{kg}. g=9,8 m s−2g=9{,}8\,\mathrm{m\,s^{-2}}. Volum d’una esfera: 43πr3\frac{4}{3}\pi r^3.

OPCIÓ B

Formem un circuit amb un cable metàŀlic en forma de U i tanquem la part superior amb una barra metàŀlica que pot lliscar lliurement, tal com mostra la figura. L’amplària de la U és de 0,25 m0{,}25\,\mathrm{m}, i inicialment l’alçària del circuit és de 0,30 m0{,}30\,\mathrm{m}. A continuació, desplacem la barra cap avall a una velocitat constant de 5,00 m s−15{,}00\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Aquest circuit es troba situat en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic de mòdul B=2,00 TB=2{,}00\,\mathrm{T}, perpendicular al pla que forma el circuit i amb sentit cap enfora del paper.

a) Calculeu l’expressió del flux magnètic del circuit en funció del temps i la força electromotriu induïda al circuit. Indiqueu el sentit de circulació del corrent induït i justifiqueu la resposta. [1,251{,}25 punts]

b) Suposem que la barra presenta una resistència de 50,0 Ω50{,}0\,\mathrm{Ω} i la resta del circuit no presenta cap resistència. Calculeu la intensitat elèctrica que circularà pel circuit. Calculeu la força magnètica que actua sobre la barra i representeu-la en la figura. [1,251{,}25 punts]

Opció B. Circuit en U amb barra horitzontal superior lliscant. Amplària 0,25 m, alçària inicial 0,3 m. Fletxa v cap avall al centre de la barra. Punts negres representen el camp B sortint del paper, que cobreix tot el circuit. No s'indica corrent a la figura.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament La gota negativa ha de rebre una força elèctrica ascendent per equilibrar el pes. El camp entre plaques planes és uniforme.

  1. Esquema: placa superior positiva, placa inferior negativa; camp vertical cap avall, pes cap avall i força elèctrica cap amunt sobre la gota.

    P⃗↓\vec P\downarrowE⃗↓\vec E\downarrowF⃗e=qE⃗↑\vec F_e=q\vec E\uparrow
  2. Dividim la diferència de potencial per la separació de les plaques.

    EE=ΔVd=2,00⋅1032,00⋅10−2{}= \frac{\Delta V}{d}=\frac{2{,}00\cdot10^3}{2{,}00\cdot10^{-2}}

ResultatE=1,00⋅105 V/mE=1{,}00\cdot10^5\,\mathrm{V/m}.

La pauta oficial dona: 10⁵ V/m, hacia abajo

b)1,25 punts

Plantejament Obtenim la massa amb la densitat i el volum esfèric i imposem l’equilibri. La càrrega és negativa perquè la gota té electrons addicionals.

  1. Calculem la massa i la càrrega sense arrodonir la massa.

    mm=ρ4πr33{}= \rho\frac{4\pi r^3}{3}=9234π(1,08⋅10−6)33{}= 923\frac{4\pi(1{,}08\cdot10^{-6})^3}{3}q=−mgEq=-\frac{mg}{E}
  2. El quocient s’aproxima a un nombre enter d’electrons. Si en perd un, disminueix la força ascendent i la gota cau.

    NN=∣q∣1,602⋅10−19{}= \frac{|q|}{1{,}602\cdot10^{-19}}=2,979…≃3{}= 2{,}979\ldots\simeq3

Resultatq=−4,77⋅10−19 Cq=-4{,}77\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}; N=3N=3.

La pauta oficial dona: |q|=4,77·10⁻¹⁹ C; 3 electrones; cae

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament La barra redueix l’àrea i el flux sortint. La llei de Lenz exigeix un corrent que creï camp sortint i, per tant, antihorari.

  1. Fixem la normal positiva cap enfora i calculem l’àrea mentre la barra no arriba al fons.

    A(t)=0,25(0,30−5,00t)A(t)=0{,}25(0{,}30-5{,}00t)Φ(t)\Phi(t)=2,00A(t){}= 2{,}00A(t)=(0,150−2,50t) Wb{}= (0{,}150-2{,}50t)\,\mathrm{Wb}0≤t≤0,0600 s0\le t\le0{,}0600\,\mathrm{s}
  2. Derivem el flux amb signe contrari.

    ε=−dΦdt=2,50 V\varepsilon=-\frac{d\Phi}{dt}=2{,}50\,\mathrm{V}

ResultatΦ0=0,150 Wb\Phi_0=0{,}150\,\mathrm{Wb}; Φ̇=−2,50 Wb/s\dot\Phi=-2{,}50\,\mathrm{Wb/s}; ε=2,50 V\varepsilon=2{,}50\,\mathrm{V}.

La pauta oficial dona: Φ=(0,15−2,5t) Wb; ε=2,5 V; antihorario

b)1,25 punts

Plantejament La FEM impulsa el corrent a través de la resistència. La força sobre la barra s’oposa al seu moviment.

  1. Apliquem la llei d’Ohm.

    I=εR=2,5050,0I=\frac{\varepsilon}{R}=\frac{2{,}50}{50{,}0}
  2. A la barra superior el corrent va cap a l’esquerra: amb camp sortint, el producte vectorial dona força ascendent.

    F⃗=Iℓ⃗×B⃗\vec F=I\vec\ell\times\vec BF=IℓB=0,0500⋅0,25⋅2,00F=I\ell B=0{,}0500\cdot0{,}25\cdot2{,}00

ResultatI=0,0500 AI=0{,}0500\,\mathrm{A}; F=0,0250 NF=0{,}0250\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: I=0,05 A; F=0,025 N, hacia arriba

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Òptica, Ones i so
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

En una exposició d’art hi ha una obra que consisteix en una moneda situada a l’interior d’un bloc massís de policarbonat transparent, just al centre de la cara posterior, tal com indica la figura. El bloc té forma d’ortoedre (de capsa de sabates) i un índex de refracció d’1,581{,}58. Una persona està observant l’obra des del punt mitjà de la cara oposada i arriba una segona persona i se situa a la dreta de la primera. Sorprenentment, no veu la moneda de l’interior del bloc.

a) A partir de la llei de Snell, deduïu l’expressió de l’angle límit (o angle crític) en funció dels índexs de refracció dels dos medis. Calculeu l’angle límit amb les dades del problema. Justifiqueu si es podria donar aquest fenomen en el cas que s’invertissin els medis. [1,251{,}25 punts]

b) A quina distància màxima, d, s’hauria de coŀlocar la segona persona respecte de la primera per veure la moneda? Considereu un raig de llum que surt de la moneda i arriba a la interfície de policarbonat-aire amb aquest angle límit i dibuixeu un esquema dels raigs incident, reflectit i refractat per a aquest cas. [1,251{,}25 punts] Dada: Índex de refracció de l’aire = 11.

OPCIÓ B

Una flauta travessera és un tub metàŀlic obert pels dos extrems que té una longitud de 67,0 cm67{,}0\,\mathrm{cm}. El seu so abraça un interval extens de freqüències i és un instrument molt comú en orquestres.

a) Per a tocar la nota més greu, el flautista ha de tapar amb els dits tots els forats laterals del tub. Calculeu les freqüències del primer i el tercer harmònics d’una flauta travessera en aquest cas. Dibuixeu aquests dos harmònics i calculeu per a cada un la posició dels nodes i els ventres respecte d’un extrem de la flauta. [1,251{,}25 punts]

b) Tapem un dels extrems de la flauta de manera que aquesta es comporta com un tub amb un extrem obert i un de tancat. Dibuixeu l’ona estacionària corresponent al primer i el segon modes de vibració possibles i indiqueu els seus nodes i ventres. Calculeu la longitud d’ona i la freqüència d’aquests dos modes de vibració. [1,251{,}25 punts] Dada: Velocitat del so en l’aire = 343 m s−1343\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

Opció A. Vista superior del bloc rectangular: profunditat 2 m, amplària 4 m dividida en 2 m a cada costat de l'eix central discontinu. Moneda al centre de la cara posterior. Primera persona al centre de la cara anterior, segona a la dreta; la separació horitzontal entre totes dues està marcada d. El dibuix situa els observadors a la mateixa cara.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament A l’angle crític el raig transmès és tangent a la interfície. Només hi ha reflexió total quan la llum passa del medi d’índex més gran al de més petit.

  1. Apliquem Snell amb angle de refracció de noranta graus.

    n1sin⁡θc=n2sin⁡90∘n_1\sin\theta_c=n_2\sin90^\circθc=arcsin⁡n2n1=arcsin⁡11,58\theta_c=\arcsin\frac{n_2}{n_1}=\arcsin\frac{1}{1{,}58}
  2. Invertint els medis, el sinus requerit seria superior a la unitat i no hi ha angle crític.

    sin⁡θc=1,581>1\sin\theta_c=\frac{1{,}58}{1}>1

Resultatθc=39,3∘\theta_c=39{,}3^\circ.

La pauta oficial dona: 39,3°; no al invertir medios

b)1,25 punts

Plantejament El diagrama dona dos metres de recorregut longitudinal dins del bloc. El desplaçament lateral màxim correspon al raig crític.

  1. Utilitzem la tangent amb l’angle calculat sense arrodonir.

    dmax⁡=2tan⁡ ⁣(arcsin⁡11,58)d_{\max}=2\tan\!\left(\arcsin\frac{1}{1{,}58}\right)
  2. Esquema: normal perpendicular a la cara, raig incident a l’angle crític, reflectit amb el mateix angle i refractat tangent a la cara. Per veure-la amb un raig que surti, cal estar lleugerament per sota del límit.

    θrefl=θc\theta_{\rm refl}=\theta_cθrefr=90∘\theta_{\rm refr}=90^\circ

Resultatdmax⁡=1,635 md_{\max}=1{,}635\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 1,635 m

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament Els extrems oberts són ventres de desplaçament. Les longituds d’ona admeses encaixen un nombre enter de mitges ones.

  1. Calculem les freqüències.

    λn=2Ln\lambda_n=\frac{2L}{n}fn=nv2L=n⋅3432⋅0,670f_n=\frac{nv}{2L}=\frac{n\cdot343}{2\cdot0{,}670}
  2. Per dibuixar els dos modes fem servir cosinus i la seva imatge especular; els zeros són nodes.

    y1∝cos⁡(πx/L)y_1\propto\cos(\pi x/L)y3∝cos⁡(3πx/L)y_3\propto\cos(3\pi x/L)
  3. Mode primer: ventres a 0 i L; node a L/2. Mode tercer: ventres a 0, L/3, 2L/3 i L; nodes a L/6, L/2 i 5L/6.

    xN,1=0,335 mx_{N,1}=0{,}335\,\mathrm{m}xV,3x_{V,3}=(0; 0,223; 0,447; 0,670) m{}= (0;\,0{,}223;\,0{,}447;\,0{,}670)\,\mathrm{m}xN,3=(0,112; 0,335; 0,558) mx_{N,3}=(0{,}112;\,0{,}335;\,0{,}558)\,\mathrm{m}

Resultatf1=256 Hzf_1=256\,\mathrm{Hz}; f3=768 Hzf_3=768\,\mathrm{Hz}. xN11=0,335 mx_{N11}=0{,}335\,\mathrm{m}; xV11=0 mx_{V11}=0\,\mathrm{m}; xV12=0,670 mx_{V12}=0{,}670\,\mathrm{m}; xV31=0 mx_{V31}=0\,\mathrm{m}; xV32=0,223 mx_{V32}=0{,}223\,\mathrm{m}; xV33=0,447 mx_{V33}=0{,}447\,\mathrm{m}; xV34=0,670 mx_{V34}=0{,}670\,\mathrm{m}; xN31=0,112 mx_{N31}=0{,}112\,\mathrm{m}; xN32=0,335 mx_{N32}=0{,}335\,\mathrm{m}; xN33=0,558 mx_{N33}=0{,}558\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 256 Hz; 768 Hz; nodos y vientres detallados en pauta

b)1,25 punts

Plantejament L’extrem tancat és node i l’obert és ventre de desplaçament. Només hi caben els harmònics senars.

  1. Els dos primers modes són els harmònics 1 i 3.

    λn=4Ln\lambda_n=\frac{4L}{n}fn=nv4Lf_n=\frac{nv}{4L}n=1,3n=1,3
  2. Esquema amb l’origen a l’extrem tancat: primer mode, node 0 i ventre L; segon mode, nodes 0 i 2L/3, ventres L/3 i L.

    yn∝sin⁡(nπx/(2L))y_n\propto\sin(n\pi x/(2L))xN,3x_{N,3}=(0; 0,447) m; xV,3{}= (0;\,0{,}447)\,\mathrm{m};\ x_{V,3}=(0,223; 0,670) m{}= (0{,}223;\,0{,}670)\,\mathrm{m}

Resultatλ1=2,68 m\lambda_1=2{,}68\,\mathrm{m}; f1=128 Hzf_1=128\,\mathrm{Hz}; λ3=0,893 m\lambda_3=0{,}893\,\mathrm{m}; f3=384 Hzf_3=384\,\mathrm{Hz}. xN11=0 mx_{N11}=0\,\mathrm{m}; xV11=0,670 mx_{V11}=0{,}670\,\mathrm{m}; xN31=0 mx_{N31}=0\,\mathrm{m}; xN32=0,447 mx_{N32}=0{,}447\,\mathrm{m}; xV31=0,223 mx_{V31}=0{,}223\,\mathrm{m}; xV32=0,670 mx_{V32}=0{,}670\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 2,68 m, 128 Hz; 0,893 m, 384 Hz

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Física moderna
Enunciat oficial

L’isòtop del sodi 1124Na{}^{24}_{11}\mathrm{Na} té un excés de neutrons i sabem que és un emissor beta.

a) Raoneu si el sodi 2424 serà una font d’emissió d’electrons o de positrons. Escriviu la reacció de la desintegració beta del 1124Na{}^{24}_{11}\mathrm{Na} sense oblidar els neutrins o antineutrins. Quin és l’altre nucli resultant? [1,251{,}25 punts]

b) L’isòtop del sodi 2424 té un període de semidesintegració de 15,0 h15{,}0\,\mathrm{h}. Una solució salina amb àtoms de sodi 2424 té una activitat inicial de 580 kBq580\,\mathrm{kBq}. Aquesta solució s’injecta a un pacient i es dissol per tota la seva sang. Trobeu l’activitat de la solució injectada al cap de 10,0 h10{,}0\,\mathrm{h}. Si al cap d’aquest temps en 1,00 mL1{,}00\,\mathrm{mL} de sang hi ha una activitat de 60,0 Bq60{,}0\,\mathrm{Bq}, quin és el volum de sang del pacient? [1,251{,}25 punts] Dades: Element F Ne Na Mg Al Z 99 1010 1111 1212 1313

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Un excés de neutrons es redueix transformant un neutró en protó. L’emissió és beta menys, amb electró i antineutrí electrònic.

  1. Conservem nucleons, càrrega i nombre leptònic. El nou nombre atòmic identifica el magnesi.

    1124Na{}^{24}_{11}\mathrm{Na}⟶1224Mg{}\longrightarrow {}^{24}_{12}\mathrm{Mg}+−10e+νˉe{}+{}^{0}_{-1}e+\bar\nu_e

ResultatS’emet un electró; el nucli resultant és magnesi 24.

La pauta oficial dona: ²⁴₁₁Na → ²⁴₁₂Mg + e⁻ + antineutrino

b)1,25 punts

Plantejament L’activitat decau exponencialment. Un cop distribuït el traçador homogèniament, l’activitat total és proporcional al volum de sang.

  1. Utilitzem directament el període de semidesintegració.

    A(10)=580⋅103 2−10/15A(10)=580\cdot10^3\,2^{-10/15}
  2. Dividim l’activitat total per l’activitat per mil·lilitre i convertim a litres.

    VV=580⋅103 2−10/1560,0 mL{}= \frac{580\cdot10^3\,2^{-10/15}}{60{,}0}\,\mathrm{mL}=580⋅103 2−10/1560,0⋅1000 L{}= \frac{580\cdot10^3\,2^{-10/15}}{60{,}0\cdot1000}\,\mathrm{L}

ResultatA=3,65⋅105 BqA=3{,}65\cdot10^5\,\mathrm{Bq}; V=6,09 LV=6{,}09\,\mathrm{L}.

La pauta oficial dona: 3,65·10⁵ Bq; 6,09 L

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Física, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Física de 2021 a 2026.

Camp gravitatoriFísica modernaCamp elèctricInducció electromagnèticaÒpticaOnes i soTots els temes de Física

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Física del 2025?

Per temes, els punts eren: camp gravitatori (2,5 punts) i física moderna (2,5 punts). Exercici 2, a triar: opció A, camp elèctric; opció B, inducció electromagnètica. Exercici 3, a triar: opció A, òptica; opció B, ones i so.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. Totes coincideixen amb la pauta.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Física aquest curs?

Puja els teus apunts de Física i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Física a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.