Camp elèctric: exercicis de la PAU de Física resolts

Els 22 exercicis de camp elèctric de la PAU de Física de Catalunya de 2021 a 2026: l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb la pauta de correcció. Quan la pauta dona una altra xifra, et diem per què.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · juny · sèrie 12026 · juny · sèrie 52026 · extraordinària2025 · juny · sèrie 12025 · extraordinària2024 · juny · sèrie 12024 · juny · sèrie 52024 · extraordinària2023 · juny · sèrie 12023 · juny · sèrie 52023 · extraordinària2022 · juny · sèrie 22022 · juny · sèrie 52022 · extraordinària2021 · juny · sèrie 22021 · juny · sèrie 52021 · extraordinària

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 17 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2021–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.

En 8 de 17 exàmens (1 de 5 des del 2025)

  1. El camp de cada càrrega puntual surt de les positives i entra a les negatives; els camps de diverses càrregues se sumen com a vectors. Fora d’una esfera carregada, el camp és el de tota la seva càrrega al centre.

    E⃗=∑ikqiri2 r^i\vec E=\sum_i k\frac{q_i}{r_i^2}\,\hat r_i
  2. El potencial és un escalar: se suma amb el seu signe, sense direccions.

    V=∑ikqiriV=\sum_i k\frac{q_i}{r_i}
  3. La força sobre una altra càrrega és F⃗=qE⃗\vec F=q\vec E; per trobar el punt on és nul·la, iguala els mòduls de les forces.

    F⃗=q E⃗\vec F=q\,\vec E

En 5 de 17 exàmens (1 de 5 des del 2025)

  1. Les línies de camp surten de les càrregues positives, entren a les negatives, no es creuen i apunten cap al potencial decreixent.

    E⃗=−∇V\vec E=-\nabla V
  2. Les equipotencials són perpendiculars a les línies de camp a cada punt; al voltant d’una càrrega puntual són circumferències.

    V=kqr=V0  ⇒  r=kqV0V=\frac{kq}{r}=V_0\;\Rightarrow\; r=\frac{kq}{V_0}
  3. Per situar-les a escala, calcula el radi de cada valor de VV: s’apropen a mesura que t’acostes a la càrrega (no són equidistants).

    rn=kqVnr_n=\frac{kq}{V_n}

En 4 de 17 exàmens (0 de 5 des del 2025)

  1. El treball del camp entre dos punts depèn només de la diferència de potencial, amb el signe de la càrrega: si és positiu, el camp mou la càrrega per ell mateix; si és negatiu, cal aportar energia.

    WE=−q (VB−VA)=−ΔUW_E=-q\,(V_B-V_A)=-\Delta U
  2. La força externa que porta la càrrega sense accelerar-la fa el treball oposat; si ve de l’infinit, VA=0V_A=0.

    Wext=−WE=q ΔVW_{\mathrm{ext}}=-W_E=q\,\Delta V
  3. L’energia d’un sistema de càrregues és la suma de la de cada parella.

    U=∑i<jkqiqjrijU=\sum_{i<j}k\frac{q_iq_j}{r_{ij}}

En 9 de 17 exàmens (2 de 5 des del 2025)

  1. Entre plaques planes i paral·leles el camp és uniforme; sobre una càrrega negativa la força va en sentit contrari al camp.

    E=ΔVdE=\frac{\Delta V}{d}F=∣q∣EF=|q|E
  2. Amb la segona llei de Newton, l’acceleració és constant.

    a=Fm=∣q∣Ema=\frac{F}{m}=\frac{|q|E}{m}
  3. Per energia: el treball del camp es converteix en energia cinètica (si surt del repòs, v0=0v_0=0).

    ∣q∣ ∣ΔV∣|q|\,|\Delta V|=12mv2{}= \tfrac12mv^2−12mv02{}-\tfrac12mv_0^2

En 3 de 17 exàmens (1 de 5 des del 2025)

  1. Dibuixa les forces: el pes cap avall i l’elèctrica cap amunt. El signe de la càrrega decideix el sentit del camp necessari.

    Fe=PF_e=P
  2. En equilibri es compensen. Entre dues càrregues, la força elèctrica és la de Coulomb; en un camp, qEqE. La massa d’una gota esfèrica és ρ⋅43πr3\rho\cdot\tfrac43\pi r^3.

    qE=mgqE=mgo kq2r2=mg\text{o}\ \quad k\frac{q^2}{r^2}=mg
  3. Aïlla la càrrega (o la massa) i, per saber quants electrons són, divideix per la càrrega elemental.

    n=∣q∣en=\frac{|q|}{e}e=1,602×10−19 Ce=1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}

Els exercicis, del més recent al més antic

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Física moderna
Enunciat oficial

Exercici 2. Camps electromagnètics

[2,5 punts en total]

Els raigs X es generen mitjançant un tub on s’ha fet el buit i que conté dues plaques de tungstè. La placa negativa (càtode) s’escalfa i emet electrons, els quals són accelerats cap a la placa positiva (ànode). En xocar contra aquesta altra placa, els electrons s’aturen bruscament i es generen els raigs X.

2.1. La diferència de potencial entre dues plaques d’un tub de raigs X és de 70,0 kV70{,}0\,\mathrm{kV} i la separació entre elles és de 2,00 cm2{,}00\,\mathrm{cm}. Calculeu el mòdul del camp elèctric (suposeu que és constant i uniforme entre les plaques) i, tot seguit, el mòdul de la força elèctrica que experimenta un electró dins del tub. A la figura adjunta, representeu el camp elèctric entre plaques i la força elèctrica que actua sobre l’electró. [1,25 punts]

2.2. Determineu l’energia cinètica i la velocitat d’un electró quan arriba a l’ànode, suposant que parteix del repòs des del càtode. A continuació, sabent que en el xoc amb l’ànode l’electró perd part de la seva energia, que es transforma en un fotó de raigs X amb una longitud d’ona d’1,00 nm1{,}00\,\mathrm{nm}, calculeu l’energia d’aquest fotó i la nova velocitat de l’electró després de l’emissió. [1,25 punts]

Dades: ∣e∣=1,602×10−19 C|e|=1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}. me=9,11×10−31 kgm_e=9{,}11\times10^{-31}\,\mathrm{kg}. c=3,00×108 m s−1c=3{,}00\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}. h=6,63×10−34 J sh=6{,}63\times10^{-34}\,\mathrm{J\,s}.

Nota: Negligiu els efectes del camp magnètic terrestre i els efectes relativistes.

Tub de raigs X: càtode a l’esquerra i ànode a la dreta; un electró es mou cap a la dreta amb vector velocitat v. Prop de l’ànode apareix un electró i una fletxa ondulada que representa el fotó emès cap avall i a l’esquerra. La figura no inclou valors numèrics.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.11,25 punts

Plantejament Entre plaques paral·leles amb camp uniforme, el mòdul és la diferència de potencial dividida per la separació. La força sobre l’electró és oposada al camp perquè la càrrega és negativa.

  1. Convertim les dades al SI.

    EE=ΔVd=70,0×1032,00×10−2{}= \frac{\Delta V}{d}=\frac{70{,}0\times10^3}{2{,}00\times10^{-2}}=3,5×106 N/C{}= 3{,}5\times10^6\,\mathrm{N/C}
  2. Multipliquem el camp per la càrrega en valor absolut.

    FF=∣e∣E{}= |e|E=(1,602×10−19)(3,5×106){}= (1{,}602\times10^{-19})(3{,}5\times10^6)=5,607×10−13 N{}= 5{,}607\times10^{-13}\,\mathrm{N}
  3. Dibuixem diverses línies rectes, paral·leles i equidistants de l’ànode positiu al càtode negatiu. La força de l’electró apunta cap a l’ànode.

    F⃗=−∣e∣E⃗\vec F=-|e|\vec E

ResultatE=3,5×106 N/CE=3{,}5\times10^6\,\mathrm{N/C}; F=5,61×10−13 NF=5{,}61\times10^{-13}\,\mathrm{N}. Camp cap al càtode; força cap a l’ànode.

La pauta oficial dona: E = 3,5 × 10⁶ N/C; F = 5,61 × 10⁻¹³ N

Dues plaques verticals paral·leles, càtode negatiu a l’esquerra i ànode positiu a la dreta, separades 2,00 cm. Quatre línies rectes horitzontals i equidistants tenen fletxes cap a l’esquerra: el camp elèctric uniforme de l’ànode al càtode té mòdul 3,5×10⁶ N/C. Un electró entre les plaques rep una força de 5,61×10⁻¹³ N cap a la dreta, vers l’ànode. S’indica F=qE=−|e|E: camp i força tenen sentits oposats.

2.21,25 punts

Plantejament El treball elèctric es converteix en energia cinètica. Seguim el model no relativista que demana expressament la nota; després restem l’energia del fotó emès.

  1. Obtenim l’energia i la velocitat abans del xoc.

    KiK_i=∣e∣ΔV{}= |e|\Delta V=(1,602×10−19)(70,0×103){}= (1{,}602\times10^{-19})(70{,}0\times10^3)=1,1214×10−14 J{}= 1{,}1214\times10^{-14}\,\mathrm{J}viv_i=2Kime{}= \sqrt{\frac{2K_i}{m_e}}=1,569×108 m s−1{}= 1{,}569\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}
  2. Calculem l’energia del fotó.

    EγE_\gamma=hcλ=(6,63×10−34)(3,00×108)1,00×10−9{}= \frac{hc}{\lambda}=\frac{(6{,}63\times10^{-34})(3{,}00\times10^8)}{1{,}00\times10^{-9}}=1,989×10−16 J{}= 1{,}989\times10^{-16}\,\mathrm{J}
  3. Conservem l’energia en l’emissió i tornem a aïllar la velocitat.

    KfK_f=Ki−Eγ{}= K_i-E_\gamma=1,1015×10−14 J{}= 1{,}1015\times10^{-14}\,\mathrm{J}vfv_f=2Kf9,11×10−31{}= \sqrt{\frac{2K_f}{9{,}11\times10^{-31}}}=1,5551×108 m s−1{}= 1{,}5551\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}

ResultatKi=1,12×10−14 JK_i=1{,}12\times10^{-14}\,\mathrm{J}; vi=1,57×108 m s−1v_i=1{,}57\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}; Eγ=1,99×10−16 JE_\gamma=1{,}99\times10^{-16}\,\mathrm{J}; vf=1,56×108 m s−1v_f=1{,}56\times10^8\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

La pauta oficial dona: Ki = 1,12 × 10⁻¹⁴ J; vi = 1,57 × 10⁸ m/s; Eγ = 1,99 × 10⁻¹⁶ J; vf = 1,56 × 10⁸ m/s

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTambé a Camp magnètic
Enunciat oficial

Exercici 2. Camps electromagnètics

[2,5 punts en total]

La figura mostra l’esquema d’un espectròmetre de masses. Hi tenim un ió de clor (Cl+\mathrm{Cl^+}) que surt de la font d’ions cap al selector de velocitats. En el selector de velocitats hi ha un camp elèctric generat per les plaques carregades i un camp magnètic extern B1B_1, en sentit cap enfora del paper.

2.1. Volem que els ions surtin del selector de velocitats a una velocitat de 4,00×104 m s−14{,}00\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Dibuixeu el diagrama de les forces que actuen sobre l’ió Cl+\mathrm{Cl^+} dins el selector de velocitats. Si el voltatge aplicat a les plaques, que estan separades a una distància de 20,0 mm20{,}0\,\mathrm{mm}, és de 500 V500\,\mathrm{V}, quin valor ha de tenir el mòdul del camp magnètic B1B_1 perquè els ions surtin a la velocitat desitjada? [1,25 punts]

2.2. Posteriorment, els ions entren per una escletxa en una zona on només hi ha un camp magnètic B2B_2, de mòdul 0,30 T0{,}30\,\mathrm{T}, en sentit enfora del paper. A quina distància dd de l’escletxa impactarà l’ió Cl+\mathrm{Cl^+}? Calculeu també quin serà l’increment de l’energia cinètica de l’ió des que surt del selector de velocitats fins que impacta a la placa. [1,25 punts]

Dades: ∣e∣=1,602×10−19 C|e|=1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}. Massa de l’ió de clor: Cl+=5,81×10−26 kg\mathrm{Cl^+}=5{,}81\times10^{-26}\,\mathrm{kg}.

Espectròmetre de masses. A l’esquerra, el selector de velocitats: dues plaques horitzontals, la de dalt amb càrregues negatives i la de baix amb positives, i entre elles el camp B1 sortint del paper. L’ió positiu surt cap a la dreta amb velocitat v per una escletxa d’una placa vertical. A la dreta, una zona amb el camp B2 sortint del paper, on l’ió descriu mitja circumferència cap avall i xoca amb la placa vertical a una distància d per sota de l’escletxa.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.11,25 punts

Plantejament Es demanen el diagrama de forces sobre l’ió dins el selector i el camp B1B_1 que deixa passar sense desviar-se els ions de 4,00×104 m s−14{,}00\times10^{4}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. A la figura la placa de dalt és negativa i la de baix, positiva.

  1. Força elèctrica: el camp va de la placa positiva (a baix) a la negativa (a dalt) i la càrrega de l’ió és positiva, de manera que la força elèctrica apunta cap amunt, en el sentit del camp.

    F⃗E=qE⃗\vec F_E=q\vec E
  2. Força magnètica: amb v⃗\vec v cap a la dreta i B⃗1\vec B_1 sortint del paper, la regla de la mà dreta dona v⃗×B⃗1\vec v\times\vec B_1 cap avall; com que q>0q>0, la força magnètica apunta cap avall (figura).

    F⃗B=q v⃗×B⃗1\vec F_B=q\,\vec v\times\vec B_1
  3. Camp elèctric entre les plaques:

    EE=ΔVd=50020,0×10−3{}= \frac{\Delta V}{d}=\frac{500}{20{,}0\times10^{-3}}=2,50×104 V m−1{}= 2{,}50\times10^{4}\,\mathrm{V\,m^{-1}}
  4. L’ió surt sense desviar-se si les dues forces es compensen; com que v⃗⊥B⃗1\vec v\perp\vec B_1, FB=qvB1F_B=qvB_1:

    qEqE=qvB1{}= qvB_1⇒B1{}\Rightarrow B_1=Ev{}= \frac Ev=2,50×1044,00×104{}= \frac{2{,}50\times10^{4}}{4{,}00\times10^{4}}=0,625 T{}= 0{,}625\,\mathrm{T}

ResultatF⃗E\vec F_E cap amunt i F⃗B\vec F_B cap avall, del mateix mòdul. E=2,50×104 V m−1E=2{,}50\times10^{4}\,\mathrm{V\,m^{-1}}; B1=0,625 TB_1=0{,}625\,\mathrm{T}.

La pauta oficial dona: E = 2,50 × 10⁴ V; B = 0,625 T

L’ió positiu entre les plaques del selector, la de dalt negativa i la de baix positiva, amb B1 sortint del paper. El camp E apunta cap amunt. Sobre l’ió: la força elèctrica FE = qE cap amunt i la força magnètica FB = q v × B1 cap avall, del mateix mòdul; la velocitat v va cap a la dreta.

2.21,25 punts

Plantejament Es demana a quina distància de l’escletxa impacta l’ió i quant canvia la seva energia cinètica. A la zona on només hi ha B2B_2 la força magnètica és perpendicular a la velocitat: l’ió descriu mitja circumferència i xoca a una distància igual al diàmetre.

  1. La força magnètica fa de força centrípeta (v⃗⊥B⃗2\vec v\perp\vec B_2):

    qvB2=mv2r  ⇒  r=mvqB2qvB_2=m\frac{v^2}{r}\;\Rightarrow\;r=\frac{mv}{qB_2}
  2. Substituïm; la càrrega de l’ió és q=+∣e∣q=+|e|:

    rr=5,81×10−26⋅4,00×1041,602×10−19⋅0,30{}= \frac{5{,}81\times10^{-26}\cdot4{,}00\times10^{4}}{1{,}602\times10^{-19}\cdot0{,}30}=4,836×10−2 m{}= 4{,}836\times10^{-2}\,\mathrm{m}
  3. L’ió recorre mitja volta, cap avall com a la figura, abans de xocar amb la placa:

    dd=2r=2⋅4,836×10−2{}= 2r=2\cdot4{,}836\times10^{-2}=9,67×10−2 m{}= 9{,}67\times10^{-2}\,\mathrm{m}
  4. La força magnètica és sempre perpendicular a la velocitat: no fa treball, el mòdul de la velocitat no canvia i l’energia cinètica tampoc.

    WB=0  ⇒  ΔEc=0W_B=0\;\Rightarrow\;\Delta E_c=0

Resultatd=2r=9,67×10−2 md=2r=9{,}67\times10^{-2}\,\mathrm{m} (uns 9,7 cm9{,}7\,\mathrm{cm}); ΔEc=0\Delta E_c=0.

La pauta oficial dona: r = 4,83 × 10⁻² m; d = 9,67 × 10⁻² m; ΔE_c = 0

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Inducció electromagnètica
Enunciat oficial

Exercici 2. Camps electromagnètics

[2,5 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

Una càrrega puntual qA=−2,00 μCq_A=-2{,}00\,\mathrm{\mu C} se situa a l’origen de coordenades, i una càrrega puntual qB=−4,00 μCq_B=-4{,}00\,\mathrm{\mu C} se situa a la posició x=1,00 mx=1{,}00\,\mathrm{m} i y=0,00 my=0{,}00\,\mathrm{m}.

2.1. Representeu les dues càrregues a la quadrícula (pla xyxy). Dibuixeu-hi també qualitativament (de manera aproximada) les línies del camp elèctric i les línies equipotencials generades per aquest sistema de dues càrregues. [1,25 punts]

2.2. En quin punt de l’eix xx s’ha de situar una tercera càrrega, qC=−8,00 μCq_C=-8{,}00\,\mathrm{\mu C}, perquè la força elèctrica total sobre qCq_C sigui nuŀla? Calculeu el treball que fa el camp elèctric quan la càrrega qCq_C es mou de la posició inicial que heu calculat fins a un punt equidistant de qAq_A i qBq_B situat a l’eix xx. Interpreteu el signe del resultat obtingut. [1,25 punts]

Dades: kk=14πε0{}= \dfrac1{4\pi\varepsilon_0}=8,99×109 N m2 C−2{}= 8{,}99\times10^9\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}.

OPCIÓ B

Una espira quadrada de 10,0 cm10{,}0\,\mathrm{cm} de costat es desplaça a una velocitat constant de 5,00 cm s−15{,}00\,\mathrm{cm\,s^{-1}} i entra en una regió on hi ha un camp magnètic uniforme, perpendicular al pla del paper i dirigit cap endins. El mòdul del camp magnètic és de 5,00 mT5{,}00\,\mathrm{mT}. L’amplària de la regió amb camp magnètic és de 30,0 cm30{,}0\,\mathrm{cm}. Es pren com a instant inicial t=0 st=0\,\mathrm{s}, el moment en què l’espira comença a entrar a la regió amb camp magnètic.

2.1. Calculeu el valor absolut del flux magnètic que travessa l’espira en els instants t=1,00 st=1{,}00\,\mathrm{s}, t=5,00 st=5{,}00\,\mathrm{s} i t=7,00 st=7{,}00\,\mathrm{s}. [1,25 punts]

2.2. Representeu a la quadrícula de sota el valor absolut de la força electromotriu induïda en funció del temps durant els primers 9,00 s9{,}00\,\mathrm{s}. Justifiqueu el sentit del corrent induït en els diferents intervals en què es genera la força electromotriu. [1,25 punts]

Quadrícula del pla xy, amb x i y en metres. L’eix x va de −1,0 a 2,0 i l’eix y de −2,0 a 2,0, amb divisions principals de 0,5. No s’hi han dibuixat les càrregues ni les línies; cal afegir qA a (0,0) i qB a (1,0).
Espira quadrada de 10 cm per 10 cm, a l’esquerra d’una franja magnètica de 30 cm d’amplària. A t=0 el costat dret de l’espira coincideix amb el límit esquerre de la franja. La fletxa de moviment apunta a la dreta i les creus indiquen B entrant al paper.
Quadrícula per representar la fem: eix horitzontal Temps (s), amb marques 0, 2, 4, 6 i 8 i límit a 9 s. L’eix vertical no té unitat ni escala numèrica assignada i s’ha d’etiquetar com a valor absolut de la fem en volts.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

2.11,25 punts

Plantejament Les línies de camp acaben en càrregues negatives; les equipotencials són perpendiculars al camp. Representem el doble de línies associades a la càrrega de mòdul doble.

  1. Situem les càrregues sobre l’eix horitzontal.

    qA:(0,0)q_A:(0,0)qB:(1,0) mq_B:(1,0)\,\mathrm{m}
  2. Les fletxes apunten cap a les càrregues; no uneixen una càrrega negativa amb l’altra. Les equipotencials són corbes tancades, més pròximes entre si on el camp és més intens.

    E⃗=−∇V\vec E=-\nabla VV=k(qArA+qBrB)V=k\left(\frac{q_A}{r_A}+\frac{q_B}{r_B}\right)

ResultatCàrregues a (0,0) i (1,0); línies entrants, aproximadament el doble a qB; equipotencials perpendiculars al camp.

La pauta oficial dona: Representación cualitativa de campo y equipotenciales

Representació original del pla xy: qA=−2,00 μC a (0,0) i qB=−4,00 μC a (1,0), amb coordenades en metres. Sis línies blaves contínues acaben a qA i dotze a qB; totes les fletxes apunten cap a les càrregues negatives. Les línies es corben cap a una càrrega o l’altra i no uneixen les dues càrregues negatives. Les corbes taronges discontínues són equipotencials obtingudes de V=k(qA/rA+qB/rB): són perpendiculars al camp; prop de cada càrrega es tanquen al seu voltant i més lluny envolten el conjunt. Un cercle buit marca el punt físic E=0 sobre l’eix x a x=√2−1=0,414… m. Les línies de camp s’han integrat del camp de Coulomb; el punt de camp nul no és una tercera càrrega.

2.21,25 punts

Plantejament La càrrega de prova és negativa, de manera que totes dues forces són repulsives i només es poden compensar entre les dues càrregues. El treball del camp és l’oposat de la variació de l’energia potencial.

  1. Igualem mòduls i seleccionem l’arrel situada entre 0 i 1.

    2x2\frac{2}{x^2}=4(1−x)2{}= \frac4{(1-x)^2}⇒x2+2x−1=0{}\Rightarrow x^2+2x-1=0⇒x=2−1{}\Rightarrow x=\sqrt2-1=0,41421 m{}= 0{,}41421\,\mathrm{m}
  2. Calculem els potencials sense arrodonir la posició.

    ViV_i=8,99×109(−2,00×10−62−1+−4,00×10−62−2){}= 8{,}99\times10^9\left(\frac{-2{,}00\times10^{-6}}{\sqrt2-1}+\frac{-4{,}00\times10^{-6}}{2-\sqrt2}\right)=−1,048×105 V{}= -1{,}048\times10^{5}\,\mathrm{V}VfV_f=8,99×109−6,00×10−60,5{}= 8{,}99\times10^9\frac{-6{,}00\times10^{-6}}{0{,}5}=−1,0788×105 V{}= -1{,}0788\times10^{5}\,\mathrm{V}
  3. El signe negatiu vol dir que cal treball extern positiu si el trasllat és quasiestàtic.

    WcampW_{camp}=−qC(Vf−Vi){}= -q_C(V_f-V_i)=−(−8,00×10−6)(−3085 V){}= -(-8{,}00\times10^{-6})(-3085\,\mathrm{V})=−0,02468 J{}= -0{,}02468\,\mathrm{J}

Resultatx=0,414 mx=0{,}414\,\mathrm{m}; Wcamp=−2,47×10−2 JW_{camp}=-2{,}47\times10^{-2}\,\mathrm{J}. El camp s’oposa al trasllat.

La pauta oficial dona: x = 0,414 m; W = −2,47 × 10⁻² J

Opció B

2.11,25 punts

Plantejament El flux és B multiplicat per l’àrea de l’espira que és dins del camp. Cal determinar la longitud solapada en cada instant.

  1. Convertim longituds i velocitat al SI.

    l=0,100 ml=0{,}100\,\mathrm{m}v=0,0500 m/sv=0{,}0500\,\mathrm{m/s}B=0,00500 TB=0{,}00500\,\mathrm{T}
  2. Durant l’entrada, la superfície és lvt.

    ∣Φ(1)∣|\Phi(1)|=Blv(1){}= Blv(1)=(0,00500)(0,100)(0,0500){}= (0{,}00500)(0{,}100)(0{,}0500)=2,5×10−5 Wb{}= 2{,}5\times10^{-5}\,\mathrm{Wb}
  3. Als cinc segons tota l’espira és dins; als set segons només en queda la meitat.

    ∣Φ(5)∣=Bl2=5,0×10−5 Wb|\Phi(5)|=Bl^2=5{,}0\times10^{-5}\,\mathrm{Wb}∣Φ(7)∣|\Phi(7)|=Bl(0,400−v⋅7){}= Bl(0{,}400-v\cdot7)=2,5×10−5 Wb{}= 2{,}5\times10^{-5}\,\mathrm{Wb}

Resultat∣Φ(1)∣=2,5×10−5 Wb|\Phi(1)|=2{,}5\times10^{-5}\,\mathrm{Wb}; ∣Φ(5)∣=5,0×10−5 Wb|\Phi(5)|=5{,}0\times10^{-5}\,\mathrm{Wb}; ∣Φ(7)∣=2,5×10−5 Wb|\Phi(7)|=2{,}5\times10^{-5}\,\mathrm{Wb}.

La pauta oficial dona: 2,5 × 10⁻⁵; 5,0 × 10⁻⁵; 2,5 × 10⁻⁵ Wb

2.21,25 punts

Plantejament Faraday dona una fem només mentre canvia el flux. La llei de Lenz fixa el sentit del corrent que s’oposa a aquest canvi.

  1. Calculem els temps dels canvis de tram.

    t1=l/v=2 st_1=l/v=2\,\mathrm{s}t2=0,300/v=6 st_2=0{,}300/v=6\,\mathrm{s}t3=(0,300+l)/v=8 st_3=(0{,}300+l)/v=8\,\mathrm{s}
  2. La fem té el mateix mòdul constant en entrar i en sortir. Als instants límit la derivada ideal és discontínua.

    ∣ℰ∣|\mathcal E|=Blv{}= Blv=(0,00500)(0,100)(0,0500){}= (0{,}00500)(0{,}100)(0{,}0500)=2,5×10−5 V{}= 2{,}5\times10^{-5}\,\mathrm{V}
  3. Dibuixem dos polsos rectangulars: entre 0 i 2 s i entre 6 i 8 s. La resta fins a 9 s és zero. En entrar el corrent és antihorari; en sortir, horari.

    ∣ℰ(t)∣|\mathcal E(t)|={Blv0<t<2 o 6<t<802<t<6 o 8<t≤9{}= \begin{cases}Blv&0<t<2\ \text{o}\ 6<t<8\\0&2<t<6\ \text{o}\ 8<t\le9\end{cases}

Resultat∣ℰ∣=2,5×10−5 V|\mathcal E|=2{,}5\times10^{-5}\,\mathrm{V} durant 0<t<20<t<2 i 6<t<8 s6<t<8\,\mathrm{s}; zero als altres intervals. Corrent antihorari entrant i horari sortint.

La pauta oficial dona: 2,5 × 10⁻⁵ V en 0–2 y 6–8 s; antihorario entrando y horario saliendo

Gràfica original del valor absolut de la fem entre 0 i 9 s. Eix vertical |ε| en unitats de 10⁻⁵ V: dos polsos de nivell 2,5, el primer de 0 a 2 s i el segon de 6 a 8 s. La fem és zero entre 2 i 6 s i entre 8 i 9 s. Els segments verticals discontinus representen salts del model ideal als límits, no un interval de variació contínua. Durant l’entrada augmenta el flux cap endins del paper: el camp induït surt del paper, representat amb punt dins un cercle, i el corrent és antihorari. Durant la sortida disminueix el flux cap endins: el camp induït entra, representat amb creu dins un cercle, i el corrent és horari. La llei de Lenz s’oposa al canvi de flux.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Inducció electromagnètica, Camp magnètic
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

L’experiment de Millikan va permetre determinar la càrrega de l’electró. El muntatge d’aquest experiment consta de dues plaques metàŀliques horitzontals, una sobre de l’altra, separades verticalment per una distància d i connectades a una font de potencial elèctric regulable. En l’espai que hi ha entre les plaques s’introdueixen algunes gotetes d’oli carregades negativament. L’experiment consisteix a crear un camp elèctric entre les plaques i aconseguir una posició d’equilibri de les gotetes d’oli contrarestant el seu pes.

a) Feu un esquema del dispositiu emprat per Millikan, dibuixant les forces que actuen sobre una gota d’oli esfèrica. Indiqueu i raoneu el signe de la càrrega que tindrà cada placa i la direcció i el sentit del camp elèctric generat per aquestes plaques. Suposant que les plaques es connecten a un potencial elèctric de 2,00 kV2{,}00\,\mathrm{kV} i que la distància entre plaques és d=2,00 cmd=2{,}00\,\mathrm{cm}, calculeu el camp elèctric creat entre plaques i dibuixeu-lo en el mateix esquema. [1,251{,}25 punts]

b) Tenint en compte que la densitat de l’oli és de 923 kg m−3923\,\mathrm{kg\,m^{-3}} i que el radi d’una gota és d’1,08 μm1{,}08\,\mathrm{μm}, calculeu la càrrega d’una gota que es troba en equilibri. Quants electrons calen per a generar aquesta càrrega? Què s’observaria si iŀluminéssim la gota amb raigs ultraviolats i aquesta perdés un electró? Justifiqueu la resposta. [1,251{,}25 punts] Dades: ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}. me=9,11⋅10−31 kgm_e=9{,}11\cdot10^{-31}\,\mathrm{kg}. g=9,8 m s−2g=9{,}8\,\mathrm{m\,s^{-2}}. Volum d’una esfera: 43πr3\frac{4}{3}\pi r^3.

OPCIÓ B

Formem un circuit amb un cable metàŀlic en forma de U i tanquem la part superior amb una barra metàŀlica que pot lliscar lliurement, tal com mostra la figura. L’amplària de la U és de 0,25 m0{,}25\,\mathrm{m}, i inicialment l’alçària del circuit és de 0,30 m0{,}30\,\mathrm{m}. A continuació, desplacem la barra cap avall a una velocitat constant de 5,00 m s−15{,}00\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Aquest circuit es troba situat en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic de mòdul B=2,00 TB=2{,}00\,\mathrm{T}, perpendicular al pla que forma el circuit i amb sentit cap enfora del paper.

a) Calculeu l’expressió del flux magnètic del circuit en funció del temps i la força electromotriu induïda al circuit. Indiqueu el sentit de circulació del corrent induït i justifiqueu la resposta. [1,251{,}25 punts]

b) Suposem que la barra presenta una resistència de 50,0 Ω50{,}0\,\mathrm{Ω} i la resta del circuit no presenta cap resistència. Calculeu la intensitat elèctrica que circularà pel circuit. Calculeu la força magnètica que actua sobre la barra i representeu-la en la figura. [1,251{,}25 punts]

Opció B. Circuit en U amb barra horitzontal superior lliscant. Amplària 0,25 m, alçària inicial 0,3 m. Fletxa v cap avall al centre de la barra. Punts negres representen el camp B sortint del paper, que cobreix tot el circuit. No s'indica corrent a la figura.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament La gota negativa ha de rebre una força elèctrica ascendent per equilibrar el pes. El camp entre plaques planes és uniforme.

  1. Esquema: placa superior positiva, placa inferior negativa; camp vertical cap avall, pes cap avall i força elèctrica cap amunt sobre la gota.

    P⃗↓\vec P\downarrowE⃗↓\vec E\downarrowF⃗e=qE⃗↑\vec F_e=q\vec E\uparrow
  2. Dividim la diferència de potencial per la separació de les plaques.

    EE=ΔVd=2,00⋅1032,00⋅10−2{}= \frac{\Delta V}{d}=\frac{2{,}00\cdot10^3}{2{,}00\cdot10^{-2}}

ResultatE=1,00⋅105 V/mE=1{,}00\cdot10^5\,\mathrm{V/m}.

La pauta oficial dona: 10⁵ V/m, hacia abajo

b)1,25 punts

Plantejament Obtenim la massa amb la densitat i el volum esfèric i imposem l’equilibri. La càrrega és negativa perquè la gota té electrons addicionals.

  1. Calculem la massa i la càrrega sense arrodonir la massa.

    mm=ρ4πr33{}= \rho\frac{4\pi r^3}{3}=9234π(1,08⋅10−6)33{}= 923\frac{4\pi(1{,}08\cdot10^{-6})^3}{3}q=−mgEq=-\frac{mg}{E}
  2. El quocient s’aproxima a un nombre enter d’electrons. Si en perd un, disminueix la força ascendent i la gota cau.

    NN=∣q∣1,602⋅10−19{}= \frac{|q|}{1{,}602\cdot10^{-19}}=2,979…≃3{}= 2{,}979\ldots\simeq3

Resultatq=−4,77⋅10−19 Cq=-4{,}77\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}; N=3N=3.

La pauta oficial dona: |q|=4,77·10⁻¹⁹ C; 3 electrones; cae

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament La barra redueix l’àrea i el flux sortint. La llei de Lenz exigeix un corrent que creï camp sortint i, per tant, antihorari.

  1. Fixem la normal positiva cap enfora i calculem l’àrea mentre la barra no arriba al fons.

    A(t)=0,25(0,30−5,00t)A(t)=0{,}25(0{,}30-5{,}00t)Φ(t)\Phi(t)=2,00A(t){}= 2{,}00A(t)=(0,150−2,50t) Wb{}= (0{,}150-2{,}50t)\,\mathrm{Wb}0≤t≤0,0600 s0\le t\le0{,}0600\,\mathrm{s}
  2. Derivem el flux amb signe contrari.

    ε=−dΦdt=2,50 V\varepsilon=-\frac{d\Phi}{dt}=2{,}50\,\mathrm{V}

ResultatΦ0=0,150 Wb\Phi_0=0{,}150\,\mathrm{Wb}; Φ̇=−2,50 Wb/s\dot\Phi=-2{,}50\,\mathrm{Wb/s}; ε=2,50 V\varepsilon=2{,}50\,\mathrm{V}.

La pauta oficial dona: Φ=(0,15−2,5t) Wb; ε=2,5 V; antihorario

b)1,25 punts

Plantejament La FEM impulsa el corrent a través de la resistència. La força sobre la barra s’oposa al seu moviment.

  1. Apliquem la llei d’Ohm.

    I=εR=2,5050,0I=\frac{\varepsilon}{R}=\frac{2{,}50}{50{,}0}
  2. A la barra superior el corrent va cap a l’esquerra: amb camp sortint, el producte vectorial dona força ascendent.

    F⃗=Iℓ⃗×B⃗\vec F=I\vec\ell\times\vec BF=IℓB=0,0500⋅0,25⋅2,00F=I\ell B=0{,}0500\cdot0{,}25\cdot2{,}00

ResultatI=0,0500 AI=0{,}0500\,\mathrm{A}; F=0,0250 NF=0{,}0250\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: I=0,05 A; F=0,025 N, hacia arriba

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Inducció electromagnètica, Camp magnètic, Física moderna
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

Una vareta metàŀlica es desplaça a una velocitat constant de 3,00 m s−13{,}00\,\mathrm{m\,s^{-1}} sobre un conductor en forma de U dins un camp magnètic uniforme B=0,40 TB=0{,}40\,\mathrm{T}, perpendicular al pla i en el sentit indicat a les figures. En l’instant inicial, la vareta es troba a una distància de 3,00 cm3{,}00\,\mathrm{cm} de la part esquerra del conductor.

a) Calculeu el flux magnètic a través del circuit tancat per la vareta en l’instant inicial indicat a la figura 11. En el moment en què la vareta es posa en moviment, apareix un corrent induït en el sentit indicat a la figura 22. Justifiqueu quin és el sentit de moviment de la vareta, a l’esquerra o a la dreta, i dibuixeu el vector de velocitat sobre la figura de la vareta en moviment. Determineu la FEM induïda mentre la vareta es mou a 3,00 m s−13{,}00\,\mathrm{m\,s^{-1}}. [1,251{,}25 punts]

b) Considereu la situació iŀlustrada a la figura 22, en què la intensitat induïda és de 6,00 mA6{,}00\,\mathrm{mA}. Justifiqueu si en aquestes condicions apareixerà alguna força magnètica sobre la vareta. En cas afirmatiu, calculeu el mòdul de la força magnètica sobre la vareta i dibuixeu-la. [1,251{,}25 punts]

OPCIÓ B

El model de l’àtom d’hidrogen de Bohr suposa que l’electró descriu una òrbita circular al voltant del protó i que el moment angular de l’òrbita és un múltiple enter de la constant de Planck L=nh2πL=n\frac{h}{2\pi}, on n és un nombre natural.

a) Demostreu que el moment angular s’expressa com L=ek⋅m⋅rL=e\sqrt{k\cdot m\cdot r}, on e és la càrrega de l’electró, k és la constant de Coulomb, m és la massa de l’electró i r és el radi de l’òrbita. Trobeu l’expressió del radi de l’òrbita de l’electró en funció de h, n, k, m i e. Calculeu el radi per a n=1n=1. [1,251{,}25 punts]

b) Suposant que el radi de l’òrbita per a n=1n=1 és 53 pm53\,\mathrm{pm}, calculeu les energies cinètica, potencial i mecànica clàssiques de l’electró. [1,251{,}25 punts] Dades: ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}. kk=14πε0{}= \frac{1}{4\pi\varepsilon_0}=8,99⋅109 N m2 C−2{}= 8{,}99\cdot10^9\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}. m=9,11⋅10−31 kgm=9{,}11\cdot10^{-31}\,\mathrm{kg}. h=6,63⋅10−34 J sh=6{,}63\cdot10^{-34}\,\mathrm{J\,s}.

Figura 1 de l'opció A. Circuit conductor en U horitzontal obert a la dreta i tancat per una vareta vertical. Separació vertical dels rails 4 cm i distància inicial entre el costat esquerre i la vareta 3 cm. Camp B sortint del paper, representat per cercles amb punt. No hi ha corrent inicial ni vector de moviment.
Figura 2 de l'opció A. Mateix circuit en U i vareta vertical, amb separació entre rails 4 cm i camp B sortint. Fletxes I indiquen corrent horari: a dalt cap a la dreta, per la vareta avall, per sota cap a l'esquerra i pel costat esquerre amunt. La vareta apareix a la dreta de la seva posició inicial; no s'hi dibuixen velocitat ni força.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament El corrent horari crea camp entrant. Com que s’oposa a l’augment del flux sortint, la vareta s’ha de moure cap a la dreta.

  1. La longitud vertical de la vareta és quatre centímetres, segons la figura.

    Φ0\Phi_0=Bℓx0{}= B\ell x_0=0,40⋅0,0400⋅0,0300{}= 0{,}40\cdot0{,}0400\cdot0{,}0300
  2. Apliquem Faraday a l’àrea creixent; donem el mòdul de la FEM.

    ∣ε∣=Bℓv=0,40⋅0,0400⋅3,00|\varepsilon|=B\ell v=0{,}40\cdot0{,}0400\cdot3{,}00

ResultatΦ0=4,80⋅10−4 Wb\Phi_0=4{,}80\cdot10^{-4}\,\mathrm{Wb}; ε=4,80⋅10−2 V\varepsilon=4{,}80\cdot10^{-2}\,\mathrm{V}.

La pauta oficial dona: 4,80·10⁻⁴ Wb; derecha; 4,80·10⁻² V

b)1,25 punts

Plantejament Una vareta amb corrent dins d’un camp transversal rep una força magnètica. La força frena el moviment que origina la inducció.

  1. El corrent baixa per la vareta i el camp surt del paper: la força va a l’esquerra.

    F⃗=Iℓ⃗×B⃗\vec F=I\vec\ell\times\vec BF=6,00⋅10−3⋅0,0400⋅0,40F=6{,}00\cdot10^{-3}\cdot0{,}0400\cdot0{,}40

ResultatF=9,60⋅10−5 NF=9{,}60\cdot10^{-5}\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: 9,60·10⁻⁵ N, izquierda

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament La força de Coulomb és la força centrípeta. Combinem aquesta relació amb la quantització del moment angular del model de Bohr.

  1. Obtenim la velocitat i la substituïm al moment angular.

    ke2r2=mv2r⇒v=∣e∣kmr\frac{ke^2}{r^2}=\frac{mv^2}{r}\Rightarrow v=|e|\sqrt{\frac{k}{mr}}L=mrv=∣e∣kmrL=mrv=|e|\sqrt{kmr}
  2. Aïllem el radi i substituïm n igual a la unitat.

    L=nh2π⇒rn=n2h24π2kme2L=\frac{nh}{2\pi}\Rightarrow r_n=\frac{n^2h^2}{4\pi^2kme^2}r1r_1=(6,63⋅10−34)24π2⋅8,99⋅109⋅9,11⋅10−31(1,602⋅10−19)2{}= \frac{(6{,}63\cdot10^{-34})^2}{4\pi^2\cdot8{,}99\cdot10^9\cdot9{,}11\cdot10^{-31}(1{,}602\cdot10^{-19})^2}

Resultatr1=5,30⋅10−11 mr_1=5{,}30\cdot10^{-11}\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 5,30·10⁻¹¹ m

b)1,25 punts

Plantejament En l’òrbita circular coulombiana, l’energia cinètica és la meitat del mòdul de la potencial. Utilitzem el radi de 53 pm que demana aquest apartat.

  1. Calculem l’energia potencial i la cinètica amb el mateix radi.

    UU=−ke2r{}= -\frac{ke^2}{r}=−8,99⋅109(1,602⋅10−19)253⋅10−12{}= -\frac{8{,}99\cdot10^9(1{,}602\cdot10^{-19})^2}{53\cdot10^{-12}}K=ke22rK=\frac{ke^2}{2r}
  2. Sumem les energies; l’energia total és negativa perquè l’electró està lligat.

    Em=K+U=−ke22rE_m=K+U=-\frac{ke^2}{2r}

ResultatK=2,18⋅10−18 JK=2{,}18\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}; U=−4,35⋅10−18 JU=-4{,}35\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}; Em=−2,18⋅10−18 JE_m=-2{,}18\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: K=2,18·10⁻¹⁸ J; U=−4,35·10⁻¹⁸ J; Em=−2,18·10⁻¹⁸ J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

La superfície de la Terra és principalment aigua que conté ions en dissolució i que li fan adquirir una càrrega neta negativa. Es pot considerar que la Terra té un camp elèctric en punts propers a la seva superfície amb un mòdul constant de 150 N/C150\,\mathrm{N/C}.

a) Dibuixeu l’esfera terrestre i representeu-hi el camp elèctric al voltant de la superfície. Calculeu el valor de la càrrega total que produeix aquest camp elèctric. Per fer-ho, considereu que el camp elèctric creat per una superfície esfèrica carregada uniformement és igual al generat per tota la càrrega situada al centre de l’esfera. [1,251{,}25 punts]

b) Calculeu el mòdul de la força elèctrica que produirà el camp elèctric sobre un electró lliure situat a la vora de la superfície de la Terra. Calculeu la massa que ha de tenir una gota esfèrica d’aigua amb una càrrega extra d’un sol electró perquè el seu pes es compensi amb la força elèctrica. Feu un esquema en què es mostrin les forces que actuen sobre la gota. Calculeu el diàmetre d’aquesta gota d’aigua. [1,251{,}25 punts] Dades: Radi de la Terra, RT=6,37⋅106 mR_T=6{,}37\cdot10^6\,\mathrm{m}. Densitat de l’aigua, ρ=103 kg/m3\rho=10^3\,\mathrm{kg/m^3}. Massa de l’electró, Me=9,11⋅10−31 kgM_e=9{,}11\cdot10^{-31}\,\mathrm{kg}. Superfície esfèrica: 4πr24\pi r^2. Volum d’una esfera: 43πr3\frac{4}{3}\pi r^3. ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}. kk=14πε0{}= \frac{1}{4\pi\varepsilon_0}=8,99⋅109 N m2 C−2{}= 8{,}99\cdot10^9\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}. g=9,81 m/s2g=9{,}81\,\mathrm{m/s^{2}}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament El camp exterior de l’esfera és equivalent al d’una càrrega puntual central. El signe negatiu fa que les línies entrin radialment cap a la Terra.

  1. Aïllem el mòdul de la càrrega i n’afegim el signe físic.

    E=k∣Q∣RT2E=\frac{k|Q|}{R_T^2}QQ=−150(6,37⋅106)28,99⋅109{}= -\frac{150(6{,}37\cdot10^6)^2}{8{,}99\cdot10^9}

ResultatQ=−6,77⋅105 CQ=-6{,}77\cdot10^5\,\mathrm{C}.

La pauta oficial dona: −6,77·10⁵ C

b)1,25 punts

Plantejament Sobre una càrrega negativa, el camp terrestre produeix una força ascendent. La gota pot estar en equilibri si aquesta força iguala el pes.

  1. Calculem la força i la massa de la gota.

    F=∣e∣E=1,602⋅10−19⋅150F=|e|E=1{,}602\cdot10^{-19}\cdot150m=∣e∣E9,81m=\frac{|e|E}{9{,}81}
  2. El diagrama de forces té dues fletxes iguals: pes avall i força elèctrica amunt. La densitat fixa el diàmetre.

    m=ρ43πr3m=\rho\frac43\pi r^3d=2(3m4π⋅103)1/3d=2\left(\frac{3m}{4\pi\cdot10^3}\right)^{1/3}

ResultatF=2,403⋅10−17 NF=2{,}403\cdot10^{-17}\,\mathrm{N}; m=2,45⋅10−18 kgm=2{,}45\cdot10^{-18}\,\mathrm{kg}; d=1,67⋅10−7 md=1{,}67\cdot10^{-7}\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 2,403·10⁻¹⁷ N; 2,45·10⁻¹⁸ kg; 1,67·10⁻⁷ m

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 6

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Física moderna
Enunciat oficial

El poloni (Z=84Z=84) fou descobert el 18981898 per Marie Sklodowska-Curie i Pierre Curie. L’isòtop de poloni amb un temps de semidesintegració més llarg és el Po-210210, que el té de 138138 dies. Es desintegra per emissió d’una partícula alfa i origina un isòtop estable de plom (Pb).

a) Escriviu la desintegració del Po-210210. Si l’activitat inicial per unitat de massa del Po-210210 és d’1,66⋅1014 Bq/g1{,}66\cdot10^{14}\,\mathrm{Bq/g}, quina serà l’activitat de 5 mg5\,\mathrm{mg} d’aquest element al cap d’una setmana? [1,251{,}25 punts]

b) Els nuclis d’heli que es produeixen en les desintegracions alfa no triguen a captar dos electrons. Suposem que es forma un àtom d’heli en dos passos ben diferenciats. Primerament, es transporta des d’una distància molt gran un primer electró a 0,6⋅10−10 m0{,}6\cdot10^{-10}\,\mathrm{m} de la partícula alfa i es manté allà. Posteriorment, un segon electró es porta a l’altra banda de la partícula alfa a 0,6⋅10−10 m0{,}6\cdot10^{-10}\,\mathrm{m}. La configuració final es mostra en la figura. Calculeu el treball realitzat pel camp elèctric en cada un dels dos passos. Quina és l’energia potencial electroestàtica de la configuració final? [1,251{,}25 punts] Dades: ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}. kk=14πε0{}= \frac{1}{4\pi\varepsilon_0}=8,99⋅109 N m2 C−2{}= 8{,}99\cdot10^9\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}.

Configuració col·lineal electró–partícula alfa–electró. L'alfa és al centre; cada electró és a 0,6 × 10⁻¹⁰ m de l'alfa, en costats oposats. La distància entre electrons és el doble. La figura etiqueta Electró als dos extrems i Partícula alfa al centre.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Una emissió alfa redueix A en quatre i Z en dos. L’activitat disminueix seguint la mateixa llei exponencial que el nombre de nuclis.

  1. Equilibrem els nombres màssics i atòmics.

    84210Po{}^{210}_{84}\mathrm{Po}⟶82206Pb+24He{}\longrightarrow {}^{206}_{82}\mathrm{Pb}+{}^4_2\mathrm{He}
  2. La massa és cinc mil·ligrams, és a dir, cinc mil·lèsimes de gram.

    A7A_7=(1,66⋅1014⋅5⋅10−3) 2−7/138{}= (1{,}66\cdot10^{14}\cdot5\cdot10^{-3})\,2^{-7/138}

ResultatA7=8,01⋅1011 BqA_7=8{,}01\cdot10^{11}\,\mathrm{Bq}.

La pauta oficial dona: ²¹⁰Po → ²⁰⁶Pb + ⁴He; 8,01·10¹¹ Bq

b)1,25 punts

Plantejament El treball del camp és menys l’increment d’energia potencial. En portar el segon electró cal incloure també la repulsió del primer.

  1. Per al primer electró només hi ha el potencial de la partícula alfa.

    W1=−(−e)k(2e)r=2ke2rW_1=-(-e)\frac{k(2e)}{r}=\frac{2ke^2}{r}r=0,6⋅10−10 mr=0{,}6\cdot10^{-10}\,\mathrm{m}
  2. El segon electró és a r de l’alfa i a 2r del primer electró.

    W2=e(2ker−ke2r)=3ke22rW_2=e\left(\frac{2ke}{r}-\frac{ke}{2r}\right)=\frac{3ke^2}{2r}
  3. La potencial inicial era nul·la, de manera que la final és l’oposat del treball total.

    Uf=−(W1+W2)=−7ke22rU_f=-(W_1+W_2)=-\frac{7ke^2}{2r}

ResultatW1=7,69⋅10−18 JW_1=7{,}69\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}; W2=5,77⋅10−18 JW_2=5{,}77\cdot10^{-18}\,\mathrm{J}; Uf=−1,346⋅10−17 JU_f=-1{,}346\cdot10^{-17}\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: 7,69·10⁻¹⁸ J; 5,77·10⁻¹⁸ J; −1,346·10⁻¹⁷ J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

En una impressora de tinta, les gotes de tinta tenen una massa de 3,00 μg3{,}00\,\mu\mathrm{g} i una càrrega negativa de −9,00 nC-9{,}00\,\mathrm{nC}. Les gotes carregades són guiades per un tub abans d’entrar en una primera zona on un camp elèctric uniforme i horitzontal les accelera sense desviar-les. El camp elèctric el creen dues plaques conductores (ànode i càtode) foradades per tal de deixar passar les gotes. La distància entre l’ànode i el càtode és de 5,00 cm5{,}00\,\mathrm{cm} i la diferència de potencial entre ells és de 50,0 V50{,}0\,\mathrm{V}.

a) Representeu les línies de camp elèctric en la figura superior. Indiqueu quina placa està connectada a potencial alt i quina a potencial baix. Sabent que l’ànode està carregat positivament i que el càtode està carregat negativament, indiqueu quina placa és l’ànode i quina placa és el càtode. Justifiqueu tant la representació de les línies de camp com les respostes. Calculeu el mòdul de la velocitat a la qual les gotes surten d’aquesta primera zona si quan hi entren la velocitat es pot considerar pràcticament nul·la. [1,25 punts]

b) Just després, les gotes entren en una segona zona on dues plaques carregades generen un camp elèctric uniforme, vertical i dirigit cap avall. Les plaques estan sotmeses a una diferència de potencial de 30,0 V30{,}0\,\mathrm{V} i estan separades 1,50 cm1{,}50\,\mathrm{cm}. Suposant que el camp elèctric només hi és al llarg de 2,00 cm2{,}00\,\mathrm{cm}, determineu el mòdul de l’acceleració de les gotes en aquesta segona zona. Quin tipus de moviment descriuen les gotes en aquesta segona zona? [1,25 punts]

Nota: Negligiu la força de la gravetat i la força de fregament.

Dues plaques verticals separades 5,00 cm, amb un forat al centre; les gotes arriben per un tub horitzontal a la placa esquerra i continuen en línia recta fins a la dreta. Darrere hi ha dues plaques horitzontals separades 1,50 cm i de 2,00 cm de llarg, entre les quals la trajectòria es corba cap amunt; la gota surt amb velocitat v inclinada cap amunt.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Es demana dibuixar les línies de camp de la primera zona, dir quina placa és a potencial alt i quina és l’ànode, i calcular la velocitat de sortida. La gota té càrrega negativa i el camp l’accelera cap a la dreta sense desviar-la.

  1. Les gotes no es desvien: la força, i amb ella el camp, té la direcció de la velocitat, horitzontal. Entre dues plaques planes el camp és uniforme: les línies són rectes horitzontals, perpendiculars a les plaques i equidistants, perquè la densitat de línies és la mateixa a tot l’espai entre elles.

    F⃗=qE⃗=ma⃗\vec F=q\vec E=m\vec a
  2. Com que la càrrega és negativa, la força va en sentit contrari al camp. La gota s’accelera cap a la dreta, per tant el camp apunta cap a l’esquerra: les línies van de la placa de la dreta a la de l’esquerra (figura).

    q<0  ⇒  E⃗↑↓F⃗q<0\;\Rightarrow\;\vec E\uparrow\downarrow\vec F
  3. Les línies de camp van cap als potencials decreixents: la placa de la dreta (V2V_2) és a potencial alt i la de l’esquerra (V1V_1), a potencial baix. Les línies surten de les càrregues positives i arriben a les negatives: la placa de la dreta és l’ànode i la de l’esquerra, el càtode.

    V2>V1V_2>V_1
  4. El treball del camp es converteix en energia cinètica; la gota hi entra pràcticament en repòs:

    12mv2\tfrac12mv^2=∣q∣ ΔV{}= |q|\,\Delta V=9,00×10−9⋅50,0{}= 9{,}00\times10^{-9}\cdot50{,}0=4,50×10−7 J{}= 4{,}50\times10^{-7}\,\mathrm{J}
  5. N’aïllem la velocitat, amb m=3,00 μg=3,00×10−9 kgm=3{,}00\,\mu\mathrm{g}=3{,}00\times10^{-9}\,\mathrm{kg}:

    vv=2⋅4,50×10−73,00×10−9{}= \sqrt{\frac{2\cdot4{,}50\times10^{-7}}{3{,}00\times10^{-9}}}=17,3 m s−1{}= 17{,}3\,\mathrm{m\,s^{-1}}

ResultatLínies horitzontals i equidistants, de la placa dreta a l’esquerra. Placa dreta: potencial alt, ànode; placa esquerra: potencial baix, càtode. v=17,3 m s−1v=17{,}3\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

La pauta oficial dona: v = 17,3 m/s

Les dues plaques: l’esquerra, amb signe menys i potencial V1; la dreta, amb signe més i potencial V2, més gran que V1. Entre elles, línies de camp E rectes, horitzontals i equidistants que van de la placa dreta a l’esquerra. Una gota amb càrrega negativa al centre rep una força F cap a la dreta, contrària al camp.

b)1,25 punts

Plantejament Es demana el mòdul de l’acceleració a la segona zona i el tipus de moviment. Allà el camp és vertical i uniforme, i la gota hi entra amb la velocitat horitzontal de l’apartat a).

  1. Camp entre les plaques de la segona zona:

    EE=ΔVd=30,01,50×10−2{}= \frac{\Delta V}{d}=\frac{30{,}0}{1{,}50\times10^{-2}}=2,00×103 V m−1{}= 2{,}00\times10^{3}\,\mathrm{V\,m^{-1}}
  2. Segona llei de Newton, sense gravetat ni fregament:

    aa=∣q∣Em{}= \frac{|q|E}{m}=9,00×10−9⋅2,00×1033,00×10−9{}= \frac{9{,}00\times10^{-9}\cdot2{,}00\times10^{3}}{3{,}00\times10^{-9}}=6,00×103 m s−2{}= 6{,}00\times10^{3}\,\mathrm{m\,s^{-2}}
  3. La càrrega és negativa i el camp apunta cap avall: la força i l’acceleració apunten cap amunt (la gota es desvia cap amunt, com a la figura). L’acceleració és constant i perpendicular a la velocitat d’entrada: en horitzontal la gota continua a 17,3 m s−117{,}3\,\mathrm{m\,s^{-1}} constants i en vertical s’accelera uniformement, com en un tir horitzontal.

    x=v0tx=v_0ty=12at2y=\tfrac12at^2

Resultata=6,00×103 m s−2a=6{,}00\times10^{3}\,\mathrm{m\,s^{-2}}, cap amunt. Moviment parabòlic: uniforme en horitzontal i uniformement accelerat en vertical.

La pauta oficial dona: E = 2.000 V/m; a = 6.000 m/s²

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3

2,5 puntsLa pauta té un error
Enunciat oficial

El Fun-Fly-Stick és un enginyós generador d’electricitat estàtica que funciona amb piles i que permet fer levitar objectes metàŀlics lleugers. Quan es prem el botó es genera una càrrega estàtica negativa a la vareta. Tocant l’objecte amb la vareta, part d’aquesta càrrega es transfereix a l’objecte de manera que tots dos queden carregats i l’objecte levita per sobre la vareta. (En fer els càlculs, considereu la vareta i l’objecte metàŀlic com si fossin càrregues puntuals.) a) Suposem que, després de tocar l’objecte, la vareta i l’objecte tenen la mateixa càrrega. Feu un dibuix de la situació de la vareta i l’objecte metàŀlic levitant i dibuixeu les forces sobre l’objecte. Calculeu quina és la càrrega electroestàtica de l’objecte metàŀlic si aquest té una massa de 10 g10\,\mathrm{g} i es troba a una distància de 55 cm55\,\mathrm{cm} de la vareta. [1,251{,}25 punts]

b) Considereu ara una altra situació, en què tant la vareta com l’objecte metàŀlic estan carregats amb una càrrega q=−2 μCq=-2\,\mathrm{μC} i separats a una distància de 60 cm60\,\mathrm{cm}. Calculeu el mòdul del camp elèctric al punt central de la línia que els uneix i el potencial elèctric en aquest punt. Determineu quin és el treball que haurà de fer una força externa per a portar un electró des de l’infinit fins a aquest punt central. [1,251{,}25 punts] Dades: Gravetat a la superfície de la Terra, g=9,8 m/s2g=9{,}8\,\mathrm{m/s^{2}}. ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}. kk=14πε0{}= \frac{1}{4\pi\varepsilon_0}=8,99⋅109 N m2 C−2{}= 8{,}99\cdot10^9\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament L’objecte i la vareta tenen la mateixa càrrega negativa i es repel·leixen. La força ascendent equilibra el pes.

  1. Dibuixem la vareta sota l’objecte, el pes avall i la força elèctrica amunt. Igualem-ne els mòduls.

    kq2r2=mg\frac{kq^2}{r^2}=mgqq=−mgr2k{}= -\sqrt{\frac{mgr^2}{k}}=−0,010⋅9,8⋅0,5528,99⋅109{}= -\sqrt{\frac{0{,}010\cdot9{,}8\cdot0{,}55^2}{8{,}99\cdot10^9}}

Resultatq=−1,82⋅10−6 Cq=-1{,}82\cdot10^{-6}\,\mathrm{C}.

La pauta oficial dona: qobj=+1,82 μC (pauta omite el signo negativo del contexto)

b)1,25 punts

Plantejament Al punt mig els camps vectorials es cancel·len, mentre que els potencials escalars se sumen. El treball extern quasistàtic és l’increment d’energia potencial de l’electró.

  1. Cada càrrega està a trenta centímetres del punt mig.

    E⃗=0⃗\vec E=\vec0VV=2kq0,30{}= 2\frac{kq}{0{,}30}=28,99⋅109(−2⋅10−6)0,30{}= 2\frac{8{,}99\cdot10^9(-2\cdot10^{-6})}{0{,}30}
  2. El potencial és negatiu, però també ho és la càrrega transportada: cal treball extern positiu.

    WextW_{\rm ext}=ΔU=(−1,602⋅10−19)(V−0){}= \Delta U=(-1{,}602\cdot10^{-19})(V-0)

ResultatE=0 N/CE=0\,\mathrm{N/C}; V=−1,20⋅105 VV=-1{,}20\cdot10^5\,\mathrm{V}; Wext=1,92⋅10−14 JW_{\rm ext}=1{,}92\cdot10^{-14}\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: E=0; V=−1,20·10⁵ V; Wext=1,92·10⁻¹⁴ J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

Quan mesurem els valors de potencial elèctric en una cubeta obtenim la distribució representada a la figura, en què podem observar dues càrregues (Q1Q_1 i Q2Q_2), una de positiva i una de negativa.

a) Determineu de manera raonada quina és la càrrega positiva i quina la negativa.

Segons la vostra resposta, dibuixeu la direcció i el sentit del camp elèctric al punt A.

[1,251{,}25 punts]

b) Suposeu que un electró es mou del punt A al punt B. Calculeu el treball que fa el camp elèctric durant aquest moviment. Quin treball fa el camp elèctric quan l’electró es mou del punt A al punt C passant per B?

[1,251{,}25 punts]

Dada: |e| = 1,602×10−19 C1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}.

Mapa d’equipotencials de dues càrregues puntuals sobre una quadrícula. Q 1 és a l’esquerra i Q 2 a la dreta a la mateixa horitzontal. A prop de Q 1 les corbes estan retolades 10 V i 20 V; una corba exterior val 0 V. A prop de Q 2 apareixen−10,−20,−30 i−40 V, més negatius en acostar-se a Q 2. A és a dalt entre les càrregues a l’equipotencial de−10 V; B és a baix a l’esquerra de Q 1 sobre la de 10 V; C és a la vertical central inferior sobre la de−10 V. A A les equipotencials són gairebé verticals. No hi ha escala de longitud.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament El signe del potencial a prop de cada càrrega revela el signe de la càrrega. El camp elèctric és perpendicular a les equipotencials i apunta cap a potencials menors.

  1. La figura mostra potencials positius a prop de Q 1 i negatius a prop de Q 2.

    V=kQrV=\frac{kQ}{r}E⃗=−∇⃗V\vec E=-\vec\nabla V
  2. A A l’equipotencial és gairebé vertical, de manera que el camp apunta aproximadament a la dreta.

    Q1>0Q_1>0Q2<0Q_2<0E⃗A cap a Q2\vec E_A\text{ cap a }Q_2

ResultatQ1 positiva; Q2 negativa; camp a A aproximadament horitzontal cap a la dreta.

La pauta oficial dona: Q1 positiva, Q2 negativa; campo hacia la derecha

b)1,25 punts

Plantejament El treball del camp depèn de la càrrega i de la diferència de potencial entre els extrems. El recorregut intermedi per B no canvia el treball entre A i C.

  1. Llegim VA=VC=−10 V i VB=10 V.

    WABW_{AB}=q(VA−VB){}= q(V_A-V_B)=(−1,602⋅10−19)(−10−10){}= (-1{,}602\cdot10^{-19})(-10-10)
  2. A i C són a la mateixa equipotencial.

    WABC=q(VA−VC)=0W_{ABC}=q(V_A-V_C)=0

ResultatWAB=3,204×10−18 JW_{AB}=3{,}204\times10^{-18}\,\mathrm{J}; WABC=0 JW_{ABC}=0\,\mathrm{J}

La pauta oficial dona: 3,204×10^-18 J; 0 J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

En el pla (x, y) de la figura següent es representen les línies de camp elèctric. En aquest pla hi ha dos ions, un de carregat positivament i un altre de carregat negativament.

Sabem que un dels ions ha perdut o guanyat 4 electrons i que l’altre ió ha perdut o guanyat 1 electró.

a) Determineu les coordenades x i y de la posició de l’ió carregat positivament i de l’ió carregat negativament. Determineu quina és la càrrega de cada ió, i indiqueu si és positiva o negativa. Justifiqueu les respostes.

[1,251{,}25 punts]

b) Si ens situéssim molt lluny d’aquests dos ions, quina seria la forma aproximada de les superfícies equipotencials? Justifiqueu la resposta.

[1,251{,}25 punts]

Pla xy amb eixos de−3 a 3 m en totes dues direccions. Les línies amb fletxes surten de(-1,0)m i algunes acaben a(1,0)m; la resta s’allunyen cap a l’exterior. Hi ha aproximadament quatre vegades més línies que surten del punt esquerre que les que acaben al dret. El dibuix és simètric respecte a l’eix x; no hi ha càrregues ni signes retolats.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Les línies neixen en càrregues positives i acaben en negatives; el nombre representa la magnitud relativa de les càrregues.

  1. La font de línies és a l’esquerra i el pou a la dreta.

    r⃗+=(−1,0) m\vec r_+=(-1,0)\,\mathrm mr⃗−=(1,0) m\vec r_-=(1,0)\,\mathrm m
  2. De l’esquerra surten quatre vegades més línies que les que acaben a la dreta.

    Q+=+4eQ_+=+4eQ−=−eQ_-=-e

ResultatA (-1,0) m: +4e; a (1,0) m: -e.

La pauta oficial dona: (-1,0) m,+4e; (1,0) m,-e

b)1,25 punts

Plantejament Molt lluny de dues càrregues separades una distància finita domina la càrrega total. Aquesta càrrega total és diferent de zero.

  1. Sumem les càrregues i fem servir el potencial llunyà d’una càrrega puntual.

    Qtot=4e−e=3eQ_{tot}=4e-e=3eV(r)≃k3erV(r)\simeq k\frac{3e}{r}

ResultatLes equipotencials s’aproximen a esferes, com les d’una càrrega puntual +3e.

La pauta oficial dona: esferas correspondientes a carga +3e

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Camp magnètic
Enunciat oficial

Un canó d’electrons és un dispositiu format per un càtode i un ànode, i té per objectiu accelerar electrons que després seran dirigits mitjançant un camp magnètic per a bombardejar un blanc on es troba una mostra d’un cert material. La corba de la figura següent representa la trajectòria que segueix un electró des que surt del càtode fins que impacta en el blanc. L’objectiu és escalfar el material fins a poder-lo sublimar.

Els electrons són emesos pel càtode del canó i tenen una velocitat inicial nuŀla.

Posteriorment, els electrons són accelerats en l’espai de 20,0 cm20{,}0\,\mathrm{cm} que separa el càtode de l’ànode. El camp elèctric entre l’ànode i el càtode és uniforme i constant. La diferència de potencial entre el càtode i l’ànode és de 220 V220\,\mathrm{V}.

a) Determineu el mòdul del camp elèctric que hi ha entre l’ànode i el càtode. Representeu sobre el dibuix les línies de camp elèctric indicant-ne clarament la direcció i el sentit.

Quin punt està a un potencial més alt, l’ànode o el càtode? Justifiqueu les respostes.

[1,251{,}25 punts]

b) Després de travessar l’ànode, els electrons són dirigits per un camp magnètic perquè impactin contra el blanc. En aquest espai, el camp elèctric és nul. Calculeu el mòdul de la velocitat dels electrons just després de travessar l’ànode i just abans d’impactar en el blanc. Quina direcció i quin sentit ha de tenir el camp magnètic perquè els electrons impactin en el blanc? Representeu sobre el dibuix el camp magnètic.

Justifiqueu la resposta.

[1,251{,}25 punts]

Dades: mem_e = 9,11×10−31 kg9{,}11\times10^{-31}\,\mathrm{kg}.

|e| = 1,602×10−19 C1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}.

Esquema del canó: càtode horitzontal a baix a l’esquerra, ànode horitzontal 20 cm per damunt i blanc horitzontal a la dreta. La trajectòria de l’electró puja verticalment des del càtode, travessa l’ànode, es corba cap a la dreta per un arc i arriba al blanc des de dalt. Etiquetes càtode, ànode, blanc i separació 20 cm.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament En un camp uniforme la diferència de potencial és el camp per la separació. Perquè un electró acceleri cap amunt, el camp ha d’apuntar cap avall.

  1. Convertim la separació a metres i calculem el camp.

    E=ΔVd=2200,200=1100 V/mE=\frac{\Delta V}{d}=\frac{220}{0{,}200}=1100\,\mathrm{V/m}
  2. El camp va de potencial més alt a més baix; la força sobre l’electró té sentit contrari al camp.

    F⃗=qE⃗\vec F=q\vec Eq=−eq=-eVanode>VcatodeV_{anode}>V_{catode}

ResultatE=1,10×103 V/mE=1{,}10\times10^{3}\,\mathrm{V/m}; camp de l’ànode al càtode, vertical cap avall. L’ànode té el potencial més alt.

La pauta oficial dona: 1100 V/m; campo hacia abajo; ánodo a potencial alto

b)1,25 punts

Plantejament L’energia elèctrica guanyada es converteix en energia cinètica. Després, la força magnètica és perpendicular al moviment i no canvia el mòdul de la velocitat.

  1. Apliquem conservació de l’energia entre càtode i ànode.

    12mev2=eΔV\frac12m_ev^2=e\Delta Vvv=2⋅1,602⋅10−19⋅2209,11⋅10−31{}= \sqrt{\frac{2\cdot1{,}602\cdot10^{-19}\cdot220}{9{,}11\cdot10^{-31}}}
  2. En sortir, la velocitat apunta amunt i la força centrípeta cap a la dreta. Per a una càrrega negativa el camp ha d’entrar al paper.

    F⃗B=−ev⃗×B⃗\vec F_B=-e\vec v\times\vec BF⃗B⋅v⃗=0\vec F_B\cdot\vec v=0vblanc=vanodev_{blanc}=v_{anode}

Resultatvaˋnode=8,80×106 m/sv_{\text{ànode}}=8{,}80\times10^{6}\,\mathrm{m/s}; vblanc=8,80×106 m/sv_{\text{blanc}}=8{,}80\times10^{6}\,\mathrm{m/s}; B perpendicular al paper i entrant.

La pauta oficial dona: 8,80×10^6 m/s en ambos; B entrante

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent
Enunciat oficial

En un laboratori s’ha fet l’experiment que es mostra a la figura 1. En una cubeta de plàstic transparent s’ha afegit aproximadament un centímetre d’aigua de l’aixeta, i s’han coŀlocat a banda i banda dues plaques conductores de coure separades a una distància de 20 cm20\,\mathrm{cm}.

Les plaques s’han connectat a una font d’alimentació. A sota de la cubeta transparent hi ha un paper quadriculat que permet determinar les posicions (figura 1). A la placa connectada al terminal negatiu de la font d’alimentació s’hi ha connectat el terminal negatiu del voltímetre. El terminal positiu del voltímetre s’ha mogut per diferents punts de la quadrícula per a mesurar el potencial elèctric i el resultat s’indica a la taula de sota.

Figura 1. Esquema del muntatge de l’experiment i paper quadriculat de la cubeta x (cm) VIV_I (V) VIIV_{II} (V) VIIIV_{III} (V) VmitjaˋV_{mitjà} (V) 4,004{,}00 1,41{,}4 1,51{,}5 1,41{,}4 8,008{,}00 2,82{,}8 2,92{,}9 2,82{,}8 12,0012{,}00 4,24{,}2 4,34{,}3 4,44{,}4 16,0016{,}00 5,75{,}7 5,75{,}7 5,85{,}8

a) Empleneu la taula de dalt amb la mitjana aritmètica del potencial elèctric a les posicions x = 4, 8, 12 i 16 cm16\,\mathrm{cm}. Dibuixeu les línies equipotencials a x = 4, 8, 12 i 16 cm16\,\mathrm{cm} i les línies de camp elèctric en el paper quadriculat de la cubeta (figura 1). Representeu en els eixos de coordenades (figura 2) la mitjana aritmètica del potencial elèctric en funció de x. Calculeu el mòdul del camp elèctric a partir de la gràfica.

[1,251{,}25 punts]

Figura 2

b) Coŀloquem una càrrega positiva de 3,00 mC3{,}00\,\mathrm{mC} al punt P indicat dins la cubeta en la figura 1. Indiqueu quina trajectòria seguirà. Representeu en el paper quadriculat (figura 1) la direcció i el sentit de la força que aplica el camp elèctric sobre aquesta càrrega. Determineu el mòdul de la força. Calculeu el treball que fa el camp elèctric per moure la càrrega des de x = 8 cm8\,\mathrm{cm} fins a x = 0 cm0\,\mathrm{cm}.

[1,251{,}25 punts]

A l’esquerra, cubeta amb aigua i dues plaques verticals connectades a una font: placa esquerra al−, dreta al+. Voltímetre amb terminal− a la placa esquerra i sonda+ mòbil dins l’aigua. A la dreta quadrícula de la cubeta: placa negativa x=0 cm, placa positiva x=20 cm; verticals marcades 4,8,12,16 cm. Tres files de mesures I, II, III; punt P a la fila central a x≈10 cm.
Quadrícula buida per representar potencial en funció de posició. Eix horitzontal Posició(cm), amb marques 0,5,10,15 cm i vora propera a 20 cm; eix vertical sense títol ni valors, que l’alumne ha de completar.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Fem la mitjana de les tres mesures a cada posició. El camp és l’oposat del pendent del potencial i les equipotencials són paral·leles a les plaques.

  1. Calculem les mitjanes mantenint totes les xifres per a l’ajust.

    Vˉ\bar V=(4,33,8,53,12,93,17,23) V{}= \left(\frac{4{,}3}3,\frac{8{,}5}3,\frac{12{,}9}3,\frac{17{,}2}3\right)\,\mathrm V
  2. Representem els quatre punts i V(0)=0; ajustem una recta amb ordenada lliure per mínims quadrats.

    b=∑(xi−xˉ)(Vi−Vˉ)∑(xi−xˉ)2b=\frac{\sum(x_i-\bar x)(V_i-\bar V)}{\sum(x_i-\bar x)^2}Ex=−bE_x=-b
  3. Dibuixem línies equipotencials verticals a 4, 8, 12 i 16 cm i línies de camp horitzontals cap a x decreixent.

    E⃗≃−35,8ı^ V/m\vec E\simeq-35{,}8\hat\imath\,\mathrm{V/m}

ResultatV4 = 1,43 V; V8 = 2,83 V; V12 = 4,30 V; V16 = 5,73 V; E = 35,8 V/m

La pauta oficial dona: 1,43;2,83;4,30;5,73 V; E=35,8 V/m

b)1,25 punts

Plantejament Una càrrega positiva rep força en el mateix sentit del camp. El treball depèn del potencial mesurat als extrems.

  1. La trajectòria des del repòs va cap a la placa negativa en línia recta.

    F⃗=qE⃗\vec F=q\vec E∣F∣=3,00⋅10−3∣E∣|F|=3{,}00\cdot10^{-3}|E|
  2. Fem servir la mitjana de les tres mesures a 8 cm, sense arrodonir-la abans de multiplicar.

    WW=q(Vi−Vf){}= q(V_i-V_f)=3,00⋅10−3(2,8+2,9+2,83−0){}= 3{,}00\cdot10^{-3}\left(\frac{2{,}8+2{,}9+2{,}8}3-0\right)

ResultatF=0,107 NF=0{,}107\,\mathrm{N}; W=8,50×10−3 JW=8{,}50\times10^{-3}\,\mathrm{J}; força cap a x decreixent.

La pauta oficial dona: F=0,107 N; W=8,49×10^-3 J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTambé a Camp magnètic
Enunciat oficial

Un espectròmetre de masses és un aparell que permet determinar la relació càrrega/massa d’ions. L’espectròmetre de masses conté tres parts diferenciades. La primera part és un filament que ionitza les molècules o àtoms que entren dins l’espectròmetre. A la sortida del filament tots els ions tenen una càrrega negativa. A la segona part de l’aparell els ions passen per un selector de velocitats (figura 1) que està format per dues plaques paraŀleles, entre les quals es genera un camp elèctric uniforme. La separació entre aquestes plaques és d’1,50 cm1{,}50\,\mathrm{cm}. Entre les plaques també es genera un camp magnètic uniforme de 0,50 T0{,}50\,\mathrm{T} perpendicular al pla del paper i en sentit sortint, tal com es mostra en la figura 1.

Figura 1

a) Volem que el selector de velocitats només deixi passar els ions que es moguin a una velocitat de 2,00×105 m s−12{,}00\times10^{5}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Determineu la diferència de potencial que hem d’aplicar entre les plaques perquè els ions que es mouen a aquesta velocitat no es desviïn.

Quina placa s’ha de connectar a potencial alt i quina a potencial baix? Justifiqueu les respostes i representeu les forces que actuen sobre un ió. Digueu si el selector de velocitats configurat d’aquesta manera també funciona per a ions positius i justifiqueu la resposta.

[1,251{,}25 punts]

b) La tercera part de l’espectròmetre es troba a la sortida del selector de velocitats i és una regió on hi ha un altre camp magnètic uniforme de 0,20 T0{,}20\,\mathrm{T}, perpendicular al pla del paper i en sentit entrant (figura 2). Les pantalles laterals permeten mesurar la posició a què impacten els ions i d’aquesta manera poder determinar-ne la massa.

Representeu esquemàticament sobre la figura 2 la trajectòria que descriuen els ions que surten del selector de velocitats indicant la direcció i el sentit de la força que exerceix el camp magnètic en un punt de la trajectòria.

Justifiqueu la resposta. Calculeu a quina distància de la sortida del selector de velocitats impactarà l’ió dels isòtops del neó 20Ne−{}^{20}\mathrm{Ne}^{-} (l’ió té la mateixa càrrega que un electró). Figura 2

[1,251{,}25 punts]

Dades: |e| = 1,602×10−19 C1{,}602\times10^{-19}\,\mathrm{C}.

Massa de l’ió: 20Ne−{}^{20}\mathrm{Ne}^{-} = 3,32×10−26 kg3{,}32\times10^{-26}\,\mathrm{kg}.

Dues plaques paral·leles horitzontals separades 1,50 cm. Entre elles hi ha cercles amb punt central que indiquen camp B sortint del paper. Tres ions negatius amb signe− es desplacen horitzontalment cap a la dreta, amb fletxes de velocitat v. No s’assignen signes elèctrics a les plaques.
Sortida del selector com una obertura horitzontal entre dues pantalles verticals a l’esquerra: una s’estén cap amunt i l’altra cap avall. Un ió− surt per l’obertura cap a la dreta amb velocitat v. A la dreta de les pantalles hi ha creus que representen camp B perpendicular al paper i entrant.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Al selector no hi ha desviació quan les forces elèctrica i magnètica es cancel·len. El camp magnètic surt del paper i els ions negatius avancen cap a la dreta.

  1. La força magnètica sobre l’ió negatiu apunta cap amunt; l’elèctrica ha d’apuntar cap avall.

    qE=qvBqE=qvBE=vB=2,00⋅105⋅0,50E=vB=2{,}00\cdot10^5\cdot0{,}50
  2. El camp elèctric apunta amunt i la placa inferior té el potencial més alt.

    ΔV\Delta V=Ed=2,00⋅105⋅0,50⋅0,0150{}= Ed=2{,}00\cdot10^5\cdot0{,}50\cdot0{,}0150

ResultatΔV=1,50×103 V\Delta V=1{,}50\times10^{3}\,\mathrm{V}. Placa inferior a potencial alt i superior a baix. També selecciona ions positius: totes dues forces inverteixen el sentit i continuen cancel·lant-se.

La pauta oficial dona: 1500 V; inferior alta, superior baja; también positivos

b)1,25 punts

Plantejament A la regió magnètica la força centrípeta corba la trajectòria sense canviar la rapidesa. L’ió negatiu gira cap avall i torna a la pantalla després de mitja circumferència.

  1. Igualem Lorentz i força centrípeta.

    evB=mv2/re vB=mv^2/rr=mveBr=\frac{mv}{eB}
  2. La separació del punt d’impacte i la sortida és un diàmetre.

    dd=2r=2⋅3,32⋅10−26⋅2,00⋅1051,602⋅10−19⋅0,20{}= 2r=\frac{2\cdot3{,}32\cdot10^{-26}\cdot2{,}00\cdot10^5}{1{,}602\cdot10^{-19}\cdot0{,}20}

Resultatd = 0,414 m; impacte a la pantalla inferior; força sempre cap al centre de la circumferència.

La pauta oficial dona: d=0,414 m

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

Un dipol elèctric és un sistema de dues càrregues puntuals d’igual magnitud Q i signe oposat.

a) Representeu dins del requadre adjunt les línies de camp elèctric creades per un dipol elèctric. Representeu la projecció de les superfícies equipotencials en el pla de la figura.

Orientació: per al camp elèctric dibuixeu 12 línies de camp i 3 línies equipotencials per cada càrrega.

[1,251{,}25 punts]

b) El valor de la càrrega és |Q| = 1,50 μC1{,}50\,\mathrm{\mu C}, la càrrega positiva està situada a −5ı^ cm{-5\hat\imath}\,\mathrm{cm} i la càrrega negativa està situada a 5ı^ cm5\hat\imath\,\mathrm{cm}. Calculeu el camp elèctric creat pel dipol elèctric a l’origen de coordenades i també el valor del potencial elèctric a l’origen de coordenades. Per a les magnituds vectorials podeu donar les components o el mòdul, la direcció i el sentit.

[1,251{,}25 punts]

Dada: kk=14πε0{}= \frac{1}{4\pi\varepsilon_0}=8,99×109 N m2 C−2{}= 8{,}99\times10^9\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}.

Quadrícula amb eix x horitzontal i y vertical, tots dos en cm. Càrrega+ sobre x a l’esquerra de l’origen i càrrega− a la dreta, simètriques respecte a l’origen; corresponen a x=−5 cm i+5 cm segons l’apartat b. No hi ha línies de camp ni equipotencials dibuixades.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Les línies de camp surten de la càrrega positiva i arriben a la negativa; les equipotencials són sempre perpendiculars al camp. La simetria determina el pla de potencial nul.

  1. Tracem 12 línies amb fletxes de+ a−, distribuïdes radialment en sortir i entrar, sense encreuaments.

    E⃗=E⃗++E⃗−\vec E=\vec E_++\vec E_-
  2. Afegim tres contorns tancats al voltant de cada càrrega, gairebé circulars a prop seu i deformats cap a l’altra; l’eix perpendicular que passa pel punt mitjà té V=0.

    V=kQ(1/r+−1/r−)V=kQ(1/r_+-1/r_-)

ResultatLínies dirigides de+ a− i contorns equipotencials perpendiculars; V=0 a la mediatriu.

La pauta oficial dona: dibujo dipolo;V=0 mediatriz

b)1,25 punts

Plantejament Al punt mitjà els camps de totes dues càrregues apunten en el mateix sentit. Els potencials, com que són escalars de signe oposat, es cancel·len.

  1. Cada càrrega és a 0,050 m de l’origen; tots dos camps apunten a+x.

    E⃗\vec E=28,99⋅109⋅1,50⋅10−60,0502ı^{}= 2\frac{8{,}99\cdot10^9\cdot1{,}50\cdot10^{-6}}{0{,}050^2}\hat\imath
  2. Sumem els potencials amb el signe corresponent.

    V=kQ0,050−kQ0,050=0V=\frac{kQ}{0{,}050}-\frac{kQ}{0{,}050}=0

ResultatE=1,08×107 N/CE=1{,}08\times10^{7}\,\mathrm{N/C} cap a +x+x; V=0 VV=0\,\mathrm{V}

La pauta oficial dona: 1,08e7i N/C;0V

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

Una partícula carregada és a sobre d’una taula horitzontal sense fricció i dins d’un camp elèctric homogeni i constant. La partícula està lligada amb un fil a un punt P respecte del qual pot pivotar lliurement. Inicialment, la partícula està subjectada al punt A i en repòs, de manera que el fil, que està tens, forma un angle de 60° respecte al camp elèctric.

a) En la figura anterior, representeu sobre la partícula la força elèctrica i la força que fa el fil . Calculeu el mòdul de la força elèctrica que actua sobre la partícula quan és a la posició A. Aquesta força elèctrica serà constant al llarg de la trajectòria des de A fins a B? Justifiqueu la resposta.

[1,251{,}25 punts]

b) Calculeu el mòdul de la velocitat de la partícula quan passa pel punt B. Justifiqueu la resposta i indiqueu el principi físic en què us heu basat.

[1,251{,}25 punts]

Dades: L = 1,0 m1{,}0\,\mathrm{m}.

m = 2,5 g2{,}5\,\mathrm{g}.

∣E⃗∣|\vec E| = 1,2×103 V/m1{,}2\times10^{3}\,\mathrm{V/m}.

q = 3 μC3\,\mathrm{\mu C}.

PivotP a baix a l’esquerra. Fil de longitudL uneixP amb partícula q, m situada aA; el fil forma 60° amb l’horitzontal. El camp elèctricE té línies horitzontals amb fletxes cap a la dreta. Una trajectòria corba en arc de cercle uneixA ambB, situat a la mateixa horitzontal deP a distànciaL; B és a la dreta.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La càrrega és positiva i el camp és homogeni: la força elèctrica és constant cap a la dreta. La tensió apunta al llarg del fil cap a P i canvia de direcció durant el moviment.

  1. Multipliquem càrrega per camp.

    Fe=qE=3⋅10−6⋅1,2⋅103F_e=qE=3\cdot10^{-6}\cdot1{,}2\cdot10^3
  2. Dibuixem la força elèctrica horitzontal i la tensió des d’A cap a P.

    F⃗e=qE⃗=constant\vec F_e=q\vec E=\text{constant}

ResultatFe=3,60×10−3 NF_e=3{,}60\times10^{-3}\,\mathrm{N}, constant d’A a B i dirigida a la dreta.

La pauta oficial dona: 3,60e-3N;constante

b)1,25 punts

Plantejament La tensió és perpendicular al desplaçament i no fa treball. Només la força elèctrica canvia l’energia cinètica.

  1. La projecció del desplaçament sobre el camp és la diferència de coordenades horitzontals.

    Δx\Delta x=L−Lcos⁡60∘{}= L-L\cos60^\circ=1,0(1−1/2){}= 1{,}0(1-1/2)=0,50 m{}= 0{,}50\,\mathrm m
  2. Apliquem el teorema de l’energia cinètica des del repòs.

    12mvB2=qEΔx\frac12mv_B^2=qE\Delta xvBv_B=2(3⋅10−6)(1,2⋅103)(0,50)/(2,5⋅10−3){}= \sqrt{2(3\cdot10^{-6})(1{,}2\cdot10^3)(0{,}50)/(2{,}5\cdot10^{-3})}

ResultatvB = 1,20 m/s

La pauta oficial dona: 1,20m/s

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficial

En la figura 1 adjunta, hem situat una càrrega puntual Q = +1,00 nC+1{,}00\,\mathrm{nC} a l’origen de coordenades.

a) Determineu a quina distància de la càrrega el potencial és igual a 3,00 V3{,}00\,\mathrm{V}, 6,00 V6{,}00\,\mathrm{V}, 9,00 V9{,}00\,\mathrm{V} i 12,0 V12{,}0\,\mathrm{V}, respectivament. Representeu dins de la figura les línies equipotencials corresponents als potencials de 3,00 V3{,}00\,\mathrm{V}, 6,00 V6{,}00\,\mathrm{V}, 9,00 V9{,}00\,\mathrm{V} i 12,0 V12{,}0\,\mathrm{V}. Digueu si la distància entre les línies equipotencials és constant i quant val o valen aquestes distàncies.

[1,251{,}25 punts]

b) En la mateixa figura, representeu 8 línies de camp elèctric. Quin angle formen les línies de camp amb les línies equipotencials en el punt on es creuen?

[1,251{,}25 punts]

Dada: kk=14πε0{}= \frac{1}{4\pi\varepsilon_0}=9,00×109 N m2 C−2{}= 9{,}00\times10^9\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}.

Quadrícula amb eixos x i y enm i origen marcat amb una càrrega positiva. Les marques principals separen 1 m i la regió visible abasta aproximadament−4 a+4 m en horitzontal i−2 a+2 m en vertical. No hi ha línies equipotencials ni de camp dibuixades.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Una càrrega puntual crea superfícies equipotencials esfèriques; al pla apareixen com a circumferències. Aïllem el radi per a cada potencial.

  1. Substituïm kQ=9,00 V·m.

    V=kQ/r⇒r=kQ/V=9,00/VV=kQ/r\Rightarrow r=kQ/V=9{,}00/V
  2. Dibuixem quatre circumferències concèntriques i restem radis consecutius.

    r3r_3=9/3; r6{}= 9/3;\ r_6=9/6; r9{}= 9/6;\ r_9=9/9; r12{}= 9/9;\ r_{12}=9/12{}= 9/12Δr=(1,50,0,50,0,25) m\Delta r=(1{,}50,0{,}50,0{,}25)\,\mathrm m

Resultatr3 = 3,00 m; r6 = 1,50 m; r9 = 1,00 m; r12 = 0,750 m. Separacions 1,50; 0,50; 0,25 m: no constants.

La pauta oficial dona: 3m;1,5m;1m;0,75m;distancias1,5;0,5;0,25m

b)1,25 punts

Plantejament El camp d’una càrrega positiva és radial i sortint. És perpendicular a cada superfície equipotencial perquè no hi ha treball en un desplaçament tangent.

  1. Tracem vuit semirectes des de l’origen, per exemple cada 45°, amb fletxes cap enfora.

    E⃗=kQr2r^\vec E=\frac{kQ}{r^2}\hat rE⃗⊥equipotencial\vec E\perp\text{equipotencial}

Resultatθ = 90°; vuit línies radials sortints.

La pauta oficial dona: 90°;ocho líneas salientes

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2021Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Tres càrregues negatives iguals, ‒q, es troben situades en els vèrtexs d’un triangle equilàter de costat d.

a) Hi ha algun punt a l’interior del triangle on el camp elèctric sigui nul? Justifiqueu la resposta. Determineu el mòdul, la direcció i el sentit del camp elèctric en el vèrtex superior del triangle creat per les dues càrregues situades a la base. Expresseu el resultat en funció de q, d i la constant de Coulomb.

[1,25 punts]

b) Determineu l’energia de formació d’aquest sistema de càrregues. Expresseu el resultat en funció de q, d i la constant de Coulomb.

[1,25 punts]

Triangle equilàter amb un vèrtex a dalt i base horitzontal. Cada vèrtex porta la càrrega −q. Els tres costats estan marcats d. No hi ha vectors de camp ni forces dibuixats.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Al baricentre les tres contribucions iguals formen angles de cent vint graus i s’anul·len. Al vèrtex superior només sumem les dues càrregues de la base, sense incloure el camp propi.

  1. Les components horitzontals dels dos camps es cancel·len per simetria.

    E1=E2=kqd2E_{1}=E_{2}=\frac{kq}{d^2}Ex=0E_x=0
  2. Les components verticals apunten cap a les càrregues negatives, avall.

    Ey=−2kqd2cos⁡30∘=−3kqd2E_y=-2\frac{kq}{d^2}\cos30^\circ=-\sqrt3\frac{kq}{d^2}

ResultatEcentro = 0 N/C. Al vèrtex superior: mòdul √3·kq/d², vertical cap a la base.

La pauta oficial dona: Campo central nulo; −√3 kq/d² j

b)1,25 punts

Plantejament L’energia de formació és el treball extern necessari per reunir les càrregues des de l’infinit. Sumem cada parella una sola vegada.

  1. Hi ha tres parelles, separades totes una distància d.

    UU=k(−q)(−q)d{}= k\frac{(-q)(-q)}d+k(−q)(−q)d{}+k\frac{(-q)(-q)}d+k(−q)(−q)d{}+k\frac{(-q)(-q)}d
  2. El resultat és positiu: per ajuntar càrregues iguals hem de vèncer-ne la repulsió.

    U=3kq2d>0U=\frac{3kq^2}{d}>0

ResultatU = 3kq²/d; positiva.

La pauta oficial dona: 3kq²/d

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2021, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Llicència CC BY-NC-SA 4.0

2021Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

En una regió de l’espai de forma quadrada i de costat d=12 mmd=12\,\mathrm{mm}, hi ha un camp elèctric uniforme i constant de valor 2,00⋅106 N/C2{,}00\cdot10^{6}\,\mathrm{N/C}.

a) Quina és la diferència de potencial, VB−VAV_B-V_A, entre els punts A i B de la figura? Quina és la diferència de potencial, VD−VCV_D-V_C, entre els punts C i D de la figura? Justifiqueu les respostes.

[1,25 punts]

b) Deixem un protó, inicialment aturat, en el punt A. Quin moviment descriurà? Justifiqueu la resposta. Quina velocitat (només el mòdul) tindrà en l’instant en què abandoni aquesta regió quadrada? Quin treball ha fet el camp elèctric sobre el protó?

[1,25 punts]

Dades: mp=1,67⋅10−27 kgm_p=1{,}67\cdot10^{-27}\,\mathrm{kg}. ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}.

Regió quadrada grisa de costat 12 mm, indicat amb doble fletxa vertical a la dreta. Quatre línies de camp uniformes horitzontals amb fletxes cap a la dreta. A és al punt mig del costat esquerre, B al del dret, C al del costat inferior i D al del superior; C i D estan alineats verticalment. Etiqueta vector E.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament El potencial disminueix en el sentit del camp uniforme. Un desplaçament perpendicular al camp no canvia el potencial.

  1. A i B estan separats horitzontalment tot el costat del quadrat, en el sentit del camp.

    VB−VAV_B-V_A=−Ed{}= -Ed=−2,00⋅106⋅12⋅10−3{}= -2{,}00\cdot10^6\cdot12\cdot10^{-3}
  2. C i D són a la mateixa vertical i sobre la mateixa equipotencial.

    VD−VC=−E⃗⋅CD→=0V_D-V_C=-\vec E\cdot\overrightarrow{CD}=0

ResultatΔVBA=−2,40×104 V\Delta V_{BA}=-2{,}40\times10^{4}\,\mathrm{V}; ΔVDC=0 V\Delta V_{DC}=0\,\mathrm{V}

La pauta oficial dona: −24000V; 0V

b)1,25 punts

Plantejament El protó rep una força constant cap a la dreta i descriu un moviment rectilini uniformement accelerat. El treball del camp es transforma en energia cinètica.

  1. Calculem el treball positiu durant tota l’amplària.

    WW=qEd{}= qEd=1,602⋅10−19⋅2,00⋅106⋅0,012{}= 1{,}602\cdot10^{-19}\cdot2{,}00\cdot10^6\cdot0{,}012
  2. El protó parteix del repòs i el treball és la seva energia cinètica final.

    12mpv2=W⇒v=2qEdmp\frac12m_pv^2=W\Rightarrow v=\sqrt{\frac{2qEd}{m_p}}

Resultatv=2,15×106 m/sv=2{,}15\times10^{6}\,\mathrm{m/s}; W=3,84×10−15 JW=3{,}84\times10^{-15}\,\mathrm{J}

La pauta oficial dona: 2,14·10⁶ m/s; 3,85·10⁻¹⁵ J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2021, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Llicència CC BY-NC-SA 4.0

2021Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

L’electroforesi és una tècnica que s’utilitza per a estudiar fragments de DNA carregats elèctricament. Tal com mostra la figura, els fragments de DNA es coŀloquen a l’interior d’un condensador submergit en un gel que permet el moviment lliure dels fragments de DNA. El condensador genera un camp elèctric uniforme i constant entre el càtode (carregat negativament, –) i l’ànode (carregat positivament, +). Les mostres se situen prop del càtode i són accelerades cap a l’ànode. A partir de l’anàlisi de les seves acceleracions es pot estimar la massa dels fragments de DNA. El càtode i l’ànode es troben separats 18 cm18\,\mathrm{cm} i estan sotmesos a una diferència de potencial de 115 V115\,\mathrm{V}.

a) Quin és el signe de la càrrega dels fragments de DNA? Justifiqueu la resposta. Determineu el mòdul de la força electroestàtica que experimenten els fragments de DNA. Dibuixeu les línies de camp elèctric i indiqueu en aquest esquema la direcció i el sentit de la força que actua sobre el fragment de DNA.

[1,25 punts]

b) Un fragment de DNA experimenta una acceleració de 2,13⋅10−2 m/s22{,}13\cdot10^{-2}\,\mathrm{m/s^{2}}. Considerant que no hi ha fricció, quina seria la seva massa? Si no negligim la fricció, el resultat que obtindrem serà més gran o més petit que el valor de la massa que heu determinat anteriorment? Justifiqueu la resposta.

[1,25 punts]

Dades: ∣qfragment∣|q_{\mathrm{fragment}}|=2,00⋅10−18 C{}= 2{,}00\cdot10^{-18}\,\mathrm{C}.

Esquema en perspectiva d’un recipient de gel amb dues barres paral·leles: càtode negatiu a la banda posterior esquerra i ànode positiu a la banda anterior dreta. Un fragment de DNA està situat prop del càtode. Les barres s’uneixen per cables als terminals d’una font d’alimentació. Etiquetes Fragment de DNA, càtode i ànode; no hi ha fletxes de camp impreses.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament El camp va de l’ànode positiu al càtode negatiu. Per accelerar-se cap a l’ànode, els fragments han de ser negatius i patir una força oposada al camp.

  1. A l’esquema es tracen línies uniformes des de l’ànode al càtode i la fletxa de força al revés sobre el DNA.

    E=ΔVd=1150,18E=\frac{\Delta V}{d}=\frac{115}{0{,}18}
  2. Multipliquem el camp pel mòdul de càrrega.

    FF=∣q∣E{}= |q|E=2,00⋅10−181150,18{}= 2{,}00\cdot10^{-18}\frac{115}{0{,}18}

ResultatE=639 V/mE=639\,\mathrm{V/m}; F=1,28×10−15 NF=1{,}28\times10^{-15}\,\mathrm{N}. Càrrega negativa; força cap a l’ànode.

La pauta oficial dona: 639V/m;1,28e-15N; carga negativa

b)1,25 punts

Plantejament Sense fricció la força elèctrica és la resultant. Si l’acceleració mesurada es manté fixa i afegim una fricció oposada, la massa compatible amb aquesta mesura és menor.

  1. Dividim la força no arrodonida per l’acceleració.

    midealm_{\rm ideal}=2,00⋅10−18(115/0,18)2,13⋅10−2{}= \frac{2{,}00\cdot10^{-18}(115/0{,}18)}{2{,}13\cdot10^{-2}}
  2. La massa inferida amb fricció és la força neta dividida per la mateixa acceleració.

    m=Fe−Ffa<Feam=\frac{F_e-F_f}{a}<\frac{F_e}{a}

Resultatm=6,00×10−14 kgm=6{,}00\times10^{-14}\,\mathrm{kg}. Amb fricció, massa inferida més petita.

La pauta oficial dona: 6,00e-14kg; menor

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2021, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Llicència CC BY-NC-SA 4.0

2021Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 7

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Tenim tres càrregues puntuals fixes, Q1=−3 µCQ_1=-3\,\mathrm{µC}, Q2=2 µCQ_2=2\,\mathrm{µC} i Q3=3 µCQ_3=3\,\mathrm{µC}, situades respectivament a l’origen de coordenades i en els punts (22, 00) m i (00, 22) m.

a) Representeu les tres càrregues indicant clarament els eixos de coordenades, etiquetant numèricament els segments i indicant les unitats. Determineu les components i el mòdul de la força que actua sobre Q2Q_2. Indiqueu esquemàticament la direcció i el sentit d’aquesta força en la representació de les tres càrregues.

[1,25 punts]

b) Quin treball haurem de fer per a portar una càrrega puntual de 5 μC5\,\mathrm{μC} des d’una distància molt gran fins al punt (22, 22) m?

[1,25 punts]

Dada: kk=14πε0{}= \frac{1}{4\pi\varepsilon_0}=8,99⋅109 N m2 C−2{}= 8{,}99\cdot10^9\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Sumem les forces sobre Q 2: la càrrega negativa de l’origen atreu cap a l’esquerra, mentre que la positiva Q 3 repel·leix cap avall i a la dreta.

  1. Al dibuix situem Q 1 a(0,0), Q 2 a(2,0) i Q 3 a(0,2), amb eixos i distàncies en metres.

    F⃗12\vec F_{12}=−k(3⋅10−6)(2⋅10−6)22i^{}= -\frac{k(3\cdot10^{-6})(2\cdot10^{-6})}{2^2}\hat i∣F⃗32∣|\vec F_{32}|=k(3⋅10−6)(2⋅10−6)(22)2{}= \frac{k(3\cdot10^{-6})(2\cdot10^{-6})}{(2\sqrt2)^2}
  2. Descomponem la força diagonal a quaranta-cinc graus i sumem. La resultant apunta al tercer quadrant.

    Fx=F12,x+F32/2F_x=F_{12,x}+F_{32}/\sqrt2Fy=−F32/2F_y=-F_{32}/\sqrt2F=Fx2+Fy2F=\sqrt{F_x^2+F_y^2}

ResultatFx=−8,72×10−3 NF_x=-8{,}72\times10^{-3}\,\mathrm{N}; Fy=−4,77×10−3 NF_y=-4{,}77\times10^{-3}\,\mathrm{N}; F=9,94×10−3 NF=9{,}94\times10^{-3}\,\mathrm{N}

La pauta oficial dona: Fx−8,72e-3N;Fy−4,77e-3N;F9,93e-3N

b)1,25 punts

Plantejament El treball extern quasistàtic per portar una càrrega des de l’infinit és el seu increment d’energia potencial. Primer sumem els potencials de les tres càrregues fixes.

  1. Les distàncies des de(2,2) són 2√2, 2 i 2 metres.

    VV=k(−3⋅10−622+2⋅10−62+3⋅10−62){}= k\left(\frac{-3\cdot10^{-6}}{2\sqrt2}+\frac{2\cdot10^{-6}}2+\frac{3\cdot10^{-6}}2\right)
  2. El potencial inicial és zero i la càrrega transportada és positiva.

    Wext=qV=5⋅10−6VW_{\rm ext}=qV=5\cdot10^{-6}V

ResultatWext=6,47×10−2 JW_{\text{ext}}=6{,}47\times10^{-2}\,\mathrm{J}

La pauta oficial dona: 6,47e-2J

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2021, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Llicència CC BY-NC-SA 4.0

2021Convocatòria extraordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Per a aconseguir soldadures profundes, en la indústria aeroespacial s’utilitza la tècnica de feixos d’electrons d’alta densitat energètica. Aquesta tècnica consisteix a bombardejar amb electrons d’alta energia les peces que s’han de soldar dins d’una cambra de buit. El feix d’electrons es genera escalfant a alta temperatura una banda de wolframi. Posteriorment, el feix s’accelera sota l’acció d’un camp elèctric uniforme que es crea aplicant una diferència de potencial de 15 kV15\,\mathrm{kV} entre l’ànode i el càtode.

a) Si la separació entre el càtode i l’ànode és d’1,50 cm1{,}50\,\mathrm{cm}, determineu el mòdul del camp elèctric que es crea entre l’un i l’altre. Feu un esquema que indiqui la trajectòria dels electrons i la direcció i el sentit del camp elèctric. Quina placa es troba a un potencial més alt, l’ànode o el càtode? Justifiqueu la resposta.

[1,25 punts]

b) Considerant que un electró està situat al càtode i parteix del repòs, determineu l’energia i el mòdul de la velocitat de l’electró quan surt de l’ànode. Si la peça que s’ha de soldar es troba al mateix potencial que l’ànode, a quina velocitat impacta l’electró contra aquesta peça?

[1,25 punts]

Dades: me=9,11⋅10−31 kgm_e=9{,}11\cdot10^{-31}\,\mathrm{kg}. ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}.

[Figura omesa: imatge de tercers; és al PDF oficial de l’examen.]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament L’ànode té potencial més gran per accelerar electrons negatius des del càtode. El camp elèctric apunta en sentit contrari a la trajectòria dels electrons.

  1. Dividim el voltatge per la distància entre plaques.

    E=150001,50⋅10−2E=\frac{15000}{1{,}50\cdot10^{-2}}
  2. Esquema: càtode negatiu → trajectòria i força cap a ànode positiu; les fletxes del camp van de l’ànode al càtode.

    F⃗=−∣e∣E⃗\vec F=-|e|\vec EVanodo>VcatodoV_{\rm anodo}>V_{\rm catodo}

ResultatE=1,00×106 V/mE=1{,}00\times10^{6}\,\mathrm{V/m}. Potencial més alt: ànode.

La pauta oficial dona: 10⁶V/m; ánodo mayor

b)1,25 punts

Plantejament El camp fa treball positiu en accelerar l’electró. En el model no relativista de la pauta, el treball és l’energia cinètica final. Entre ànode i peça no canvia l’energia perquè els potencials inicial i final són iguals.

  1. Partint del repòs, l’increment cinètic és e pel voltatge.

    KK=∣e∣ΔV{}= |e|\Delta V=1,602⋅10−19⋅15000{}= 1{,}602\cdot10^{-19}\cdot15000
  2. Obtenim la rapidesa i conservem el seu mòdul en arribar a la peça equipotencial.

    v=2K/mev=\sqrt{2K/m_e}KpiezaK_{\rm pieza}−Kanodo{}-K_{\rm anodo}=−q(Vpieza−Vanodo)=0{}= -q(V_{\rm pieza}-V_{\rm anodo})=0

ResultatK=2,403×10−15 JK=2{,}403\times10^{-15}\,\mathrm{J}; vaˋnode=7,26×107 m/sv_{\text{ànode}}=7{,}26\times10^{7}\,\mathrm{m/s}; vpec¸a=7,26×107 m/sv_{\text{peça}}=7{,}26\times10^{7}\,\mathrm{m/s}

La pauta oficial dona: 2,403e-15J;7,26e7m/s en ánodo y pieza

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2021, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Llicència CC BY-NC-SA 4.0

Errors típics que penalitza la pauta

Preguntes freqüents

Quants exercicis de camp elèctric han sortit a la PAU de Física de Catalunya?

Entre 2021 i 2026, 22 exercicis en 17 dels 18 exàmens que tenim resolts (cada any, l’ordinària i l’extraordinària, i també la sèrie d’incidències). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024, 2023, 2022 i 2021.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada resultat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. Quan la pauta dona una altra xifra (gairebé sempre per arrodoniment), ho posem al costat amb l’explicació.

Què faig si el meu resultat no coincideix amb la pauta?

Mira primer si la diferència és a l’última xifra: és arrodoniment, i el corrector l’accepta. Les pautes sí que resten per donar resultats amb massa xifres significatives o sense unitats, així que arrodoneix el resultat final a tres xifres i posa-hi sempre les unitats.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials, amb espai per respondre, i les solucions a part. Cada exercici enllaça també el PDF oficial de l’examen i de la pauta.

Tens la PAU de Física aquest curs?

Puja els teus apunts de Física i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Física a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Els altres temes de Física

Camp gravitatoriCamp magnèticInducció electromagnèticaMoviment harmònic simpleOnes i soÒpticaFísica moderna

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.