L’empresa i el seu entorn: exercicis de la PAU d’Empresa resolts

Plantejament Al canvas, la proposta de valor és el que l’empresa ofereix i la fa diferent; el segment, a qui s’adreça; els canals, com hi fa arribar el producte.

1. Proposta de valor: gelats artesanals, sense additius ni sucres afegits, és a dir, productes sans i naturals (davant dels gelats industrials amb colorants i conservants).

2. Segment de clients: els consumidors que busquen cuidar-se amb productes sans i naturals.

3. Canals: els detallistes independents que venen els gelats al mercat espanyol.

Plantejament Cada viabilitat del pla d’empresa respon a una pregunta: la comercial, si hi haurà mercat; la tècnica, si es pot produir; l’econòmica, si el negoci dona beneficis; la financera, si la inversió és rendible i es pot finançar.

1. Econòmica: «buscar el llindar de rendibilitat» (quantes unitats cal vendre per cobrir els costos).

2. Tècnica: «avaluar si l’empresa disposa de prou capacitat productiva per a produir i vendre els seus productes als altres països europeus».

3. Financera: «calcular la TIR que obtindrien amb el nou projecte» (rendibilitat de la inversió).

4. Comercial: «fer l’anàlisi DAFO» (situació de l’empresa davant del mercat i de la competència).

Plantejament Ceder a tercers el dret a explotar la marca controlant com es ven el producte, el preu i les condicions és la definició de franquícia. Girocream seria la franquiciadora.

1. Model proposat: la franquícia, amb Girocream com a empresa franquiciadora.

2. Un avantatge per al franquiciador: s’expandeix més de pressa i amb menys inversió i menys risc financer, perquè els franquiciats posen els diners per obrir els establiments (i a més li paguen cànons).

3. Un inconvenient: perd el control directe de la gestió diària dels punts de venda, i si un franquiciat no compleix els estàndards pot perjudicar la imatge de la marca.

4. Altres respostes vàlides: avantatges com més notorietat o economies d’escala; inconvenients com un marge de benefici menor perquè es comparteix amb el franquiciat.

Plantejament Són dos documents típics de la responsabilitat social corporativa: un fixa normes de conducta i l’altre rendeix comptes del que s’ha fet.

1. Les regles i els principis de comportament dels treballadors es recullen en el codi de conducta intern (codi ètic o de bones pràctiques).

2. El document que a final d’any recull les activitats socials i mediambientals és el balanç social (o memòria de sostenibilitat), que permet fer el seguiment de la RSC.

Plantejament La matriu d’Ansoff combina productes i mercats. Cal veure si el producte és nou o el de sempre, i si el mercat és nou o l’actual. Per a la forma jurídica, cal fer servir les pistes de l’enunciat.

1. Vendre el mateix producte (gelats artesanals) en mercats geogràfics nous (altres països europeus) és l’estratègia de desenvolupament de mercats, que és creixement intern.

2. Forma jurídica: hi ha dos socis, amb responsabilitat limitada al capital aportat, un capital social de $10\,000$ € (massa poc per a una societat anònima, que n’exigeix com a mínim $60\,000$ €) i l’empresa no cotitza en borsa. Tot apunta a una societat de responsabilitat limitada (SL o SRL).

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’empresari individual respon dels deutes amb tot el seu patrimoni personal (responsabilitat iŀlimitada) i la llei no li exigeix cap capital mínim.

2. Les altres opcions parlen de responsabilitat limitada, que és pròpia de les societats (els $60\,000$ € són el capital mínim de la societat anònima).

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’estratègia de l’oceà blau busca alhora diferenciar-se i tenir costos baixos per crear un mercat nou on encara no hi ha competència.

2. L’opció a) descriu la matriu ERIC (quatre quadrants: eliminar, reduir, incrementar i crear); la c), el mapa d’empatia o el buyer persona; la d) és falsa, perquè la diferenciació n’és la base.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. Segons la forma jurídica, una empresa pot ser individual (un sol empresari) o societària (una societat: SL, SA, cooperativa…).

2. Les altres classificacions es fan per sector d’activitat (a), per la propietat del capital (b) i per l’àmbit geogràfic (c).

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El balanç social és el document on l’empresa resumeix el que ha fet en matèria social, laboral i ambiental.

2. El codi ètic fixa normes de conducta (no informa del que s’ha fet), la memòria financera explica els comptes i el pla estratègic fixa objectius de futur.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El mapa d’empatia serveix per posar-se a la pell del client (què pensa, sent, veu, diu i fa); per això el client va al centre.

2. Els objectius, el producte i els resultats no són el subjecte del mapa.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. Estudiar les propietats d’un material per conèixer-lo millor, sense una aplicació comercial immediata, és recerca (investigació).

2. El desenvolupament aplica aquest coneixement a un producte o procés concret, i la innovació és portar-lo al mercat.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’opció c) és la definició correcta dels consumidors o economies domèstiques.

2. Les altres són falses: una empresa o una família poden produir i consumir alhora; l’escassetat afecta totes les economies, no només les menys desenvolupades; i és precisament el problema econòmic bàsic.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La viabilitat comercial estudia el mercat: els clients, la demanda i la competència.

2. La legal tracta els permisos i la forma jurídica; la financera, la inversió i el finançament; la mediambiental, l’impacte sobre el medi.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La patent dona a l’inventor el dret d’explotar en exclusiva el seu invent durant un temps.

2. El nom comercial és la marca; els drets sobre una obra són la propietat intel·lectual; la informació de valor que es guarda en reserva és el secret empresarial.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La competència és part de l’entorn (factor extern) i perjudica l’empresa: és una amenaça.

2. Les amenaces sempre són externes (b és contradictòria) i les debilitats sempre són internes (c també ho és); una competència forta no és una oportunitat.

Plantejament Per a cada afirmació cal comparar la definició del model de negoci amb el que diu l’enunciat de Jocs Creatius, SL.

1. a) Falsa. En una franquícia, una empresa (el franquiciador) cedeix a una altra persona o empresa (el franquiciat) el dret d’utilitzar la seva marca, els seus productes i la seva manera de treballar a canvi d’un pagament i d’unes condicions. Jocs Creatius, SL fabrica i ven els seus propis jocs per Kickstarter, per la seva web i per Amazon, i l’enunciat no diu enlloc que cedeixi la seva marca a ningú.

2. b) Certa. El model circular busca aprofitar al màxim els recursos i reduir els residus (reutilitzar, reparar, reciclar), en lloc del model lineal d’extreure, fabricar, utilitzar i llençar. Jocs Creatius, SL fabrica els jocs amb fusta reciclada de taules i armaris de pi recollits en punts verds.

Plantejament Cal comparar cada característica amb el que és propi de la societat limitada (societat mercantil capitalista, amb participacions i vot segons el capital) i de la cooperativa (societat d’economia social: un soci, un vot). Si no és de cap de les dues, va a l’última columna.

1. Cada soci té un vot, independentment de la seva aportació: cooperativa (funcionament democràtic).

2. És una societat mercantil capitalista: societat limitada (la cooperativa és una societat d’economia social).

3. Es pot fundar mitjançant fundació successiva: cap de les dues (és pròpia de la societat anònima).

4. Els socis tenen dret de vot i els beneficis es distribueixen segons la proporció de participació: societat limitada (el vot i els beneficis van segons el capital que té cada soci).

5. L’objectiu principal és generar beneficis per als socis: societat limitada (la cooperativa no té ànim de lucre directe).

6. La responsabilitat és il·limitada: cap de les dues (en totes dues, els socis només responen dels deutes socials amb el que hi han aportat).

7. El capital social està dividit en accions: cap de les dues (és la societat anònima; a la societat limitada el capital es divideix en participacions).

8. Sol tenir avantatges fiscals: cooperativa.

9. Almenys tres socis han de ser treballadors fixos: cap de les dues (no és un requisit ni de la societat limitada ni de la cooperativa).

10. La transmissió de les participacions és restringida: societat limitada (les seves participacions no es transmeten lliurement).

Plantejament Cal definir la patent i la marca registrada, dir per a què serveix cadascuna i raonar si es podrien aplicar als jocs Brain Memory.

1. Patent: és un títol que reconeix el dret d’explotar en exclusiva una invenció (una solució tècnica nova) i impedeix a tercers fabricar-la, vendre-la o utilitzar-la sense el consentiment del titular. Per obtenir-la, la invenció ha de ser nova, no ha de ser evident i ha de tenir aplicació industrial. Serveix per protegir una innovació tècnica.

2. Marca registrada: és el signe (nom, logotip, símbol, colors, eslògan…) que identifica els productes o serveis d’una empresa i els distingeix dels de la competència. Un cop registrada, dona al titular el dret exclusiu a utilitzar-la. Serveix per protegir la identitat comercial.

3. La marca sí que s’hi pot aplicar: poden registrar el nom Brain Memory (i el logotip de la línia, si en té) perquè ningú més no pugui vendre jocs amb aquest nom.

4. La patent s’hi podria aplicar si els jocs tenen alguna solució tècnica nova amb aplicació industrial (per exemple, un mecanisme nou a les peces). L’enunciat només diu que la línia és «molt innovadora», sense precisar en què; si el que volen protegir és l’aspecte extern del joc, la figura que el protegeix és el disseny industrial.

5. Per tant, totes dues s’hi podrien aplicar: la marca, al nom de la línia, i la patent, al que el joc tingui d’invenció tècnica.

Plantejament Cal recordar en què consisteix el mètode lean start-up i buscar a l’enunciat si l’empresa l’ha seguit.

1. El lean start-up busca llançar productes de manera ràpida i econòmica: es crea un producte mínim viable (PMV), una versió senzilla amb el que és essencial, es mesura com hi responen els usuaris i se n’aprèn per millorar el producte abans de créixer.

2. Jocs Creatius, SL sí que l’ha fet servir: va fabricar només $100$ unitats d’un primer prototip (un PMV), el va provar amb usuaris reals en esplais i casals d’avis, els va demanar que el valoressin amb un fullet, en va vendre les $100$ unitats i així va validar el producte; només després va ampliar la producció i el va anar millorant.

Plantejament Cal definir les polítiques d’igualtat i proposar una mesura concreta per a Autofabeco, SL.

1. Les polítiques d’igualtat són el conjunt de mesures, normes i procediments que adopta una empresa perquè no hi hagi discriminació i totes les persones treballadores tinguin les mateixes oportunitats, sobretot entre dones i homes. Inclouen accions per evitar la discriminació salarial i laboral, facilitar la conciliació, garantir el mateix accés a la formació i a la promoció interna i corregir els desequilibris.

2. Mesura concreta: un pla de transparència salarial, amb una auditoria que compari els sous de dones i homes a cada lloc de treball i nivell per detectar-ne les diferències, i un pla per corregir-les amb terminis i responsables.

3. Una altra mesura vàlida: un programa de promoció per a dones a les àrees on estan menys representades (per exemple, les tècniques i d’enginyeria), amb formació en lideratge, mentoria i horaris flexibles.

Plantejament Cal explicar la rendibilitat econòmica i la financera, escriure’n les fórmules, calcular-les i interpretar-les. L’econòmica relaciona el BAII amb l’actiu total, i la financera, el benefici net amb el patrimoni net. L’actiu total no és a la taula: s’obté sumant el patrimoni net i el passiu. Imports en milers d’euros.

1. Rendibilitat econòmica (RE): mesura el benefici que generen els actius de l’empresa, sense tenir en compte com es financen. Indica l’eficàcia de la gestió: com més alta, millor.

   $RE=\frac{\text{BAII}}{\text{actiu total}}\cdot 100$

2. Rendibilitat financera (RF): mesura el rendiment que obtenen els propietaris pels recursos propis que hi han aportat. Com més alta, més benefici per als socis.

   $RF=\frac{\text{BN}}{\text{patrimoni net}}\cdot 100$

3. Actiu total, igual al patrimoni net més el passiu:

   $A=578+364=942$

4. Rendibilitat econòmica:

   $RE=\frac{83}{942}\cdot 100\approx8{,}81\ \%$

5. Per cada $100$ € invertits en l’actiu, l’empresa obté uns $8{,}81$ € de benefici abans d’interessos i impostos.

6. Rendibilitat financera:

   $RF=\frac{76{,}5}{578}\cdot 100\approx13{,}24\ \%$

7. Per cada $100$ € de recursos propis, els socis obtenen uns $13{,}24$ € de benefici net. El benefici abans d’impostos i les vendes de la taula no calen per a aquestes dues ràtios.

Plantejament Cal calcular la productivitat total del 2025 i la taxa de variació respecte del 2024, amb les fórmules, i interpretar-les. La productivitat total compara el valor de tota la producció (les tres línies) amb el cost de tots els factors (treball, matèria primera i maquinària).

1. Fórmula:

   $PT=\frac{\text{valor de la producció}}{\text{cost dels factors}}$

2. Valor de la producció, en euros (unitats per preu de cada línia):

   $850\,000\cdot 12$${}+476\,000\cdot 10$${}+380\,000\cdot 9$${}= 10\,200\,000$${}+4\,760\,000$${}+3\,420\,000$${}= 18\,380\,000$

3. Cost dels factors, en euros (hores de treball, matèria primera i hores de maquinària):

   $95\,000\cdot 32$${}+1\,900\,000\cdot 5$${}+70\,000\cdot 17$${}= 3\,040\,000$${}+9\,500\,000$${}+1\,190\,000$${}= 13\,730\,000$

4. Productivitat total del 2025:

   $PT_{2025}=\frac{18\,380\,000}{13\,730\,000}\approx1{,}3387$

5. Taxa de variació respecte del 2024 ($PT_{2024}=1{,}4$):

   $TV$${}= \frac{PT_{2025}-PT_{2024}}{PT_{2024}}\cdot 100$${}= \frac{1{,}3387-1{,}4}{1{,}4}\cdot 100$${}\approx -4{,}38\ \%$

6. Si abans s’arrodoneix la productivitat a $1{,}34$, la taxa surt $-4{,}29$ %; la diferència és només d’arrodoniment.

7. Interpretació: el 2025, per cada euro gastat en factors, l’empresa va obtenir uns $1{,}34$ € de producció. La productivitat total ha baixat al voltant d’un $4{,}4$ % respecte del 2024: l’empresa és menys productiva que l’any anterior.

Plantejament Es pregunta quina estratègia de creixement de la matriu d’Ansoff segueix Funmo; una resposta errònia resta punts.

1. Funmo fa alhora dos canvis: un producte nou (bolígrafs en lloc de fundes per a mòbils) i un mercat nou (tota la Unió Europea en lloc de la península Ibèrica). A la matriu d’Ansoff, producte nou i mercat nou és la diversificació: l’opció d).

2. La penetració de mercats és producte actual en el mercat actual; el desenvolupament de productes, producte nou en el mercat actual, i el desenvolupament de mercat, producte actual en un mercat nou.

3. En tot aquest exercici, cada resposta correcta val $0{,}25$ punts, cada resposta errònia en resta $0{,}08$ i una pregunta sense contestar no resta res.

Plantejament Es pregunta en què consisteix el model de negoci d’afiliació; una resposta errònia resta punts.

1. En el model d’afiliació, l’empresa ofereix beneficis (per exemple, una comissió) a tercers que li porten clients. És l’opció c).

2. La a) descriu el freemium, la b) el model multiplataforma i la d) la subscripció.

Plantejament Es pregunta en quina metodologia s’utilitza l’aprenentatge validat; una resposta errònia resta punts.

1. L’aprenentatge validat és una de les idees del lean start-up: es llança un producte mínim viable, es mesura com hi responen els clients i se n’aprèn per comprovar si les hipòtesis del negoci són certes. És l’opció d).

2. El PESTEL analitza l’entorn general, la matriu ERIC serveix per replantejar el model de negoci i el model circular es basa a reutilitzar i reciclar.

Plantejament Es pregunta amb què se satisfan directament les necessitats humanes; una resposta errònia resta punts.

1. Les necessitats humanes se satisfan directament consumint béns (productes) i serveis: l’opció b).

2. Els recursos naturals són factors de producció que cal transformar, els agents econòmics són els qui produeixen i consumeixen (famílies, empreses i sector públic) i els impostos financen el sector públic: cap d’aquests no satisfà directament una necessitat.

Plantejament Es pregunta com és l’empresa segons la propietat del capital; una resposta errònia resta punts.

1. Segons la propietat del capital, una empresa pot ser privada, pública o mixta. Si el $50$ % és de la Generalitat (sector públic) i la resta és de propietat privada, és mixta: l’opció d).

2. Les altres opcions són certes per a aquesta empresa, però responen a altres criteris: el sector d’activitat (terciari), la dimensió (gran) i l’àmbit geogràfic (multinacional).

Plantejament Es pregunta com s’anomena, al canvas, el mitjà per fer arribar la proposta de valor al client; una resposta errònia resta punts.

1. Al canvas, els canals són els mitjans amb què l’empresa fa arribar la proposta de valor als clients (comunicació, distribució i venda). És l’opció a).

2. Les activitats, els recursos i les aliances clau formen la part interna de l’empresa: descriuen com es desenvolupa la proposta de valor, no com arriba al client.

Plantejament Es pregunta com s’anomenen les activitats que incrementen el coneixement aplicat sobre un camp; una resposta errònia resta punts.

1. Les activitats que busquen augmentar el coneixement sobre un camp són la recerca: l’opció a). El desenvolupament fa servir aquest coneixement per crear productes o processos concrets, i la innovació els porta al mercat. Que el coneixement sigui aplicat no el converteix en desenvolupament: la recerca aplicada també és recerca, perquè busca coneixement nou amb una finalitat pràctica.

2. Els oceans blaus són mercats nous sense competència, no un tipus d’activitat de recerca.

Plantejament Es pregunta quins factors formen l’àmbit intern de l’anàlisi DAFO; una resposta errònia resta punts.

1. L’anàlisi interna de l’empresa en dona les fortaleses i les debilitats; l’externa (l’entorn), les oportunitats i les amenaces. És l’opció c).

2. Les opcions a) i b) barregen un factor intern i un d’extern, i la d) són els dos factors externs.

Plantejament Es pregunta a quin model de negoci correspon la definició; una resposta errònia resta punts.

1. Que la major part dels serveis siguin gratuïts i les prestacions complementàries siguin de pagament és la definició del freemium (free i premium): l’opció a).

2. El long tail ven poques unitats de molts productes diferents, i el multiplataforma reuneix grups de clients interdependents; el de les aplicacions mòbils no es defineix per tenir una part gratuïta i una de pagament.

Plantejament Es pregunta com s’anomena l’estratègia que, amb la innovació, millora el negoci actual i alhora en construeix de nous; una resposta errònia resta punts.

1. L’estratègia ambidextra fa servir la innovació en dues direccions alhora: millora i explota el negoci actual i, al mateix temps, explora i construeix negocis nous per al futur. És l’opció c).

2. Els oceans blaus busquen un mercat nou sense competència, «metodologia innovadora» és una expressió genèrica i l’afiliació és un model de negoci.

Plantejament Tres preguntes curtes: identificar un model de negoci, decidir si hi ha innovació i reconèixer un secret empresarial.

1. a) No. El model long tail consisteix a vendre poques unitats d’una gran varietat de productes (molts nínxols petits, normalment per internet), i el text no en diu res. El que descriu, aprofitar els subproductes i reutilitzar l’aigua, s’acosta més a un model d’economia circular.

2. b) Sí. És una innovació de procés: introdueix una manera nova de produir que millora el procés productiu i el fa més respectuós amb el medi ambient, i l’empresa l’aplica realment (no és només una idea).

3. c) Perquè és un secret empresarial: informació de valor (un procés, una tècnica) que l’empresa manté confidencial per conservar un avantatge competitiu. Si l’expliqués, els competidors el podrien copiar.

Plantejament Cal dir si cada afirmació és certa o falsa i justificar-ho.

1. a) Falsa. La viabilitat comercial estudia si el producte tindrà èxit al mercat, és a dir, si hi haurà clients disposats a comprar-lo (demanda, competència, preu). Si les inversions es rendibilitzaran ho estudien la viabilitat econòmica i la financera.

2. b) Falsa. Tant la societat limitada com la societat anònima tributen pels beneficis amb l’impost sobre societats (IS). L’IRPF el paga l’empresari individual (persona física), no les societats. Per tant, passar de SL a SA no canvia l’impost que grava els beneficis.

Plantejament La PESTEL classifica els factors de l’entorn general en polítics, econòmics, socioculturals, tecnològics, ecològics i legals. Cada lletra va a una sola casella.

1. Polític: d) l’estabilitat governamental.

2. Econòmic: b) la pujada prevista dels preus (inflació).

3. Sociocultural: e) el nivell educatiu alt de la població.

4. Tecnològic: a) empreses que innoven tecnològicament i venen per internet.

5. Ecològic: f) els consumidors volen productes sostenibles.

6. Legal: c) el nou marc regulador per crear empreses i g) els canvis en les modalitats de contractació i d’acomiadament (són canvis en les lleis).

Plantejament a) Cal decidir si la sucursal és creixement intern o extern i quina estratègia d’Ansoff és. b) Cal definir el pla de negoci amb paraules senzilles.

1. a) Creixement intern: obrir una sucursal pròpia és augmentar la dimensió amb inversions en la pròpia estructura (no es compra ni s’uneix amb cap altra empresa).

2. Estratègia: desenvolupament de mercats, perquè ven els mateixos productes gastronòmics de sempre en un mercat geogràfic nou (Flandes).

3. b) Un pla de negoci és un document que explica de manera clara i ordenada la idea de negoci: què es vendrà i a qui, com es produirà i s’organitzarà, quina inversió cal i com es finançarà, i si serà viable. Serveix d’eina de treball per als promotors i per convèncer inversors o bancs.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El mapa d’empatia serveix per entendre a fons el client: què pensa i sent, què veu, què diu i fa, què escolta, i quines són les seves frustracions i desitjos.

2. No té quatre fases com les de b); els hipocentres d’innovació indiquen d’on pot sortir la innovació (recursos, oferta, clients, finances), no que només en tingui idees la direcció; i l’oceà blau busca precisament fugir dels mercats saturats.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. ERIC són les inicials de les quatre accions: Eliminar, Reduir, Incrementar i Crear. És un quadre de quatre caselles.

2. Les opcions b) i d) canvien una de les quatre paraules, i la a) parla d’una taula de tres per tres que no és l’ERIC.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’estratègia oportunista aprofita un forat del mercat: busca un segment on els competidors són febles i ella és forta, sense haver de liderar la innovació.

2. L’ofensiva vol ser la primera a innovar amb molta inversió en recerca; la imitativa copia els altres; la dependent fa el que li marca una altra empresa (per exemple, el client principal).

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’oceà blau busca alhora diferenciació i costos baixos per obrir un espai de mercat nou, on la competència encara no hi és.

2. Superar la competència guanyant quota és el que es fa en un oceà vermell (b); no sempre cal el brainstorming (c); i a la d) la R de l’ERIC és «reduir», no «reutilitzar».

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El freemium (free + premium) ofereix gratis la major part del servei i cobra les funcions avançades a una minoria d’usuaris.

2. Multiplataforma connecta diversos grups d’usuaris; el long tail ven poques unitats de molts productes; un nínxol és un segment petit de mercat, no un model de gratuïtat.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La viabilitat econòmica comprova si el negoci donarà beneficis, i per això es calcula el punt mort (les vendes mínimes per cobrir costos).

2. Les estratègies de màrqueting són de la viabilitat comercial; el VAN i la TIR, de la financera; i la DAFO no és una eina de la viabilitat financera.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La cooperativa forma part de l’economia social, funciona democràticament i el seu objectiu és satisfer les necessitats dels socis, no repartir guanys.

2. La societat laboral també és economia social, però busca el lucre; la SRL i la societat civil són societats amb ànim de lucre.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. Una tecnologia (o tècnica de producció) és una manera concreta de combinar els factors (treball i capital) per fabricar un producte, com les tecnologies A–E de l’exercici 3.

2. El treball i el capital són factors, no la manera de combinar-los; l’organització empresarial és com es distribueixen les tasques i l’autoritat.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. Una empresa internacional té la seu i la producció en un país, però ven (exporta) a d’altres.

2. La multinacional té establiments propis (filials) en diversos països; la regional i la nacional no surten del seu territori.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El sostre de vidre són les barreres invisibles que impedeixen a les dones arribar a càrrecs directius o de responsabilitat.

2. Les opcions a), b) i c) descriuen dificultats reals de les dones emprenedores (manca de referents, doble jornada, menys finançament), però no són la definició del sostre de vidre.

Plantejament La DAFO separa l’anàlisi interna (fortaleses i debilitats, que depenen de l’empresa) de l’externa (oportunitats i amenaces, que vénen de l’entorn i l’empresa no controla). Per a cada lletra cal preguntar-se primer si parla de l’empresa o de l’entorn, i després si és favorable o desfavorable.

1. Fortaleses (internes i favorables): a) l’equip especialitzat que entén els pagesos i f) la presència local i la proximitat als clients.

2. Debilitats (internes i desfavorables): b) els recursos econòmics limitats per ser petita i e) la manca d’eines digitals modernes.

3. Oportunitats (externes i favorables): c) els ajuts de la Unió Europea per a innovar i g) la tendència social a donar suport a les petites empreses.

4. Amenaces (externes i desfavorables): d) la competència de grans empreses que li poden prendre clients i h) els canvis en la política agrària europea que poden fer perillar les subvencions.

Plantejament Cada forma jurídica es reconeix per com es divideix el capital (accions, participacions o cap) i per la responsabilitat dels propietaris.

1. Capital mínim elevat dividit en accions que es transmeten lliurement: societat anònima.

2. Un sol propietari amb responsabilitat total, que respon amb el patrimoni personal: empresari/ària individual.

3. Capital dividit en participacions que no es poden transmetre lliurement sense l’aprovació dels altres socis: societat de responsabilitat limitada.

4. Socis que treballen de manera conjunta i democràtica, amb lliure adhesió i baixa voluntària: societat cooperativa.

Plantejament Cal fixar-se en com guanya diners cada model: per quota, per cessió de la marca, per serveis de pagament sobre una base gratuïta, per una aplicació o per comissió.

1. Quota periòdica a canvi d’accés continuat, amb diversos plans: subscripció.

2. Altres empreses ofereixen els serveis sota la supervisió i la marca de l’empresa en noves regions: franquícia.

3. Serveis bàsics gratuïts i serveis avançats de pagament: freemium.

4. Accés i informació mitjançant una aplicació per a telèfon mòbil: aplicacions mòbils.

5. Coŀlaboració amb entitats i professionals que capten clients a canvi d’una comissió: afiliació.

Plantejament El creixement intern el fa l’empresa amb inversions en la seva pròpia estructura (especialització, diversificació…); l’extern, unint-se o coŀlaborant amb altres empreses (fusió, adquisició, cooperació…).

1. a) Concentrar-se encara més en els serveis que ja ofereix és créixer amb els propis mitjans: creixement intern, conegut com a especialització.

2. b) Incorporar serveis nous per ampliar l’oferta és una estratègia de diversificació, que també és creixement intern.

3. c) Unir-se amb una altra organització i formar una nova empresa conjunta és una fusió, és a dir, creixement extern.

4. d) Coŀlaborar amb altres empreses mantenint cadascuna la seva independència és creixement extern mitjançant la cooperació.

5. Altres respostes vàlides: a b), «desenvolupament de productes» en lloc de diversificació (afegeix serveis nous per als mateixos clients); a d), «joint venture» o «coŀlaboració» en lloc de cooperació.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El sostre de vidre és justament el conjunt de barreres invisibles (no escrites) que frenen les dones a l’hora d’arribar a càrrecs directius o d’emprendre, amb la mateixa formació i experiència que els homes.

2. Un conveni coŀlectiu és un acord entre empresaris i treballadors sobre les condicions laborals; un contracte de treball és l’acord individual; un knowmad és un treballador del coneixement que pot treballar des de qualsevol lloc.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’elevator pitch és una presentació molt breu (el temps d’un trajecte d’ascensor) d’una idea de negoci per despertar l’interès de qui la pot finançar o ajudar a tirar endavant: inversors i possibles socis o coŀlaboradors.

2. No és publicitat per als clients, ni comunicació interna per als empleats, i encara menys s’adreça als competidors.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El canvas té nou blocs. La part esquerra (recursos clau, activitats clau i aliances clau) explica com l’empresa fabrica i fa arribar la seva proposta de valor: és el «com».

2. Segments de clients i canals responen a «a qui» i «com hi arribem»; estructura de costos i fonts d’ingressos, a «quant costa i quant s’ingressa».

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El codi de conducta intern (o codi ètic) recull els principis i les normes de comportament que l’empresa es compromet a complir, i serveix per avaluar la seva responsabilitat social corporativa.

2. El mapa d’empatia serveix per conèixer el client; el balanç de situació mostra el patrimoni; el conveni coŀlectiu fixa les condicions laborals d’un sector o empresa.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La PESTEL analitza els factors polítics, econòmics, socioculturals, tecnològics, ecològics i legals, que afecten totes les empreses d’un territori: és l’entorn genèric (o general).

2. L’entorn específic (clients, proveïdors, competència) s’analitza amb altres eines, com les cinc forces de Porter.

Plantejament Les cinc forces de Porter són el poder de negociació dels proveïdors i dels clients, l’amenaça de nous competidors, la de productes substitutius i la rivalitat entre els competidors. Cal trobar al text les que hi apareixen i copiar-ne la frase.

1. Poder de negociació dels proveïdors: «Només pot comprar a un únic proveïdor una determinada matèria primera, necessària per a la fabricació».

2. Amenaça de nous competidors: «L’empresa es troba en un mercat amb poques barreres d’entrada».

3. Rivalitat entre els competidors: «Actualment, en el sector hi ha moltes empreses competidores, alguna amb gran quota de mercat i renom».

4. Amenaça de productes substitutius: «analitza l’existència d’empreses que venen bosses i motxilles similars que li poden fer perdre quota en el segment de mercat».

5. El poder de negociació dels clients és l’única força que el text no descriu.

Plantejament Cal ajuntar les quatre forces de l’apartat 1.1 i dir si, en conjunt, afavoreixen o perjudiquen Escopack, SA.

1. Les quatre forces que apareixen van en contra de l’empresa: el proveïdor, com que és únic, té un gran poder de negociació (pot imposar preus i condicions); les poques barreres d’entrada faciliten que n’arribin de noves; ja hi ha molta rivalitat, amb competidors grans i coneguts; i hi ha productes substitutius que li poden prendre quota.

2. A més, ven a un preu elevat, de manera que els competidors i els substitutius li poden prendre clients amb més facilitat.

Plantejament Per a cada afirmació cal comparar el concepte amb la seva definició i, si és falsa, reescriure-la perquè sigui vertadera.

1. a) Falsa: el que es descriu és una patent. Versió corregida: «Les patents són un títol que reconeix a una empresa el dret d’explotar en exclusiva una invenció i impedeix a altres empreses la fabricació, la venda o la utilització d’aquesta invenció sense el consentiment explícit del seu propietari». Un secret industrial, en canvi, és informació que l’empresa guarda en reserva, sense registrar-la.

2. b) Vertadera: la matriu ERIC (eliminar, reduir, incrementar i crear) serveix per replantejar el model de negoci, diferenciar-se de la competència i crear valor.

3. c) Falsa: el que es descriu és la viabilitat financera. Versió corregida: «La viabilitat comercial d’un projecte empresarial avalua si el producte té possibilitats reals de ser acceptat pel mercat», és a dir, si hi haurà clients disposats a comprar-lo.

4. d) Falsa: qui és el client, què fa i què busca ho descriu el segment de clients (o el mapa d’empatia). Versió corregida: «La proposta de valor del model canvas identifica les necessitats dels clients que l’empresa satisfarà», és a dir, el que l’empresa ofereix i que la fa diferent.

5. e) Vertadera: el model multiplataforma reuneix com a mínim dos grups de clients interdependents que s’aporten valor mútuament.

Plantejament Cal completar cada frase amb el concepte que defineix.

1. a) penetració de mercat: a la matriu d’Ansoff, producte actual en el mercat actual.

2. b) hòlding: una societat matriu que controla altres empreses perquè en té les accions o les participacions.

3. c) economia; d) factors de producció; e) innovació.

4. f) creixement extern: créixer adquirint altres empreses, participant-hi o controlant-les.

5. g) balanç social: el document que quantifica les dades socials de l’empresa per fer-ne el seguiment.

Plantejament Es pregunta com respon dels deutes una empresària individual; una resposta errònia resta punts.

1. L’empresari individual respon dels deutes de l’empresa de manera il·limitada: amb tot el seu patrimoni, tant el de l’empresa com el personal. És l’opció c).

2. La a) es queda curta (no respon només amb el patrimoni empresarial), i la b) i la d) parlen de responsabilitat limitada, que és pròpia de les societats (SL i SA), no de l’empresari individual.

3. En tot aquest exercici, cada resposta correcta val $0{,}5$ punts, cada resposta errònia en resta $0{,}15$ i una pregunta sense contestar no resta res.

Plantejament Es pregunta a quin entorn de l’empresa afecta un canvi polític; una resposta errònia resta punts.

1. Un canvi polític afecta l’entorn general (és el factor polític de l’anàlisi PESTEL: lleis, impostos, estabilitat) i també pot afectar l’entorn específic, per exemple si el nou govern afavoreix o frena un sector concret. És l’opció a).

2. La b) i la d) neguen que formi part de l’entorn, i la c) el confon amb el factor social o sociocultural.

Plantejament Es pregunta quina eina serveix per construir o reformular un model de negoci i trobar variables que la competència no fa servir; una resposta errònia resta punts.

1. La matriu ERIC (eliminar, reduir, incrementar i crear) serveix per construir un model de negoci nou o replantejar-ne un que ja existeix, i ajuda a trobar variables que els competidors no fan servir. És l’opció a).

2. El DAFO analitza la situació interna i externa, el model de Porter estudia les forces competitives i el PESTEL, l’entorn general: cap d’aquests no serveix per redissenyar el model de negoci.

Plantejament Es pregunta per a què serveix el pla de negoci; una resposta errònia resta punts.

1. El pla de negoci descriu el model de negoci i permet estudiar totes les viabilitats del projecte (comercial, tècnica, econòmica, financera, legal…). És l’opció d).

2. Les altres es queden curtes: no serveix només per comunicar la idea (a) ni estudia només dues viabilitats (b i c).

Plantejament Es pregunta quina frase descriu millor el model freemium; una resposta errònia resta punts.

1. Freemium ajunta free (gratuït) i premium: el servei bàsic és gratuït i les funcions avançades són de pagament. És l’opció b).

2. La a) descriu un servei totalment gratuït, la c) un model finançat amb publicitat i la d) un període de prova gratuït.

Plantejament Cada forma jurídica es distingeix per qui n’és propietari, com es divideix el capital i com es prenen les decisions.

1. a) Si els treballadors tenen la majoria del capital, és una societat laboral.

2. b) Capital en accions que es negocien lliurement: societat anònima.

3. c) Una sola persona que dirigeix l’empresa i n’assumeix tota la responsabilitat: empresari/ària individual.

4. d) Capital en participacions i socis que només responen amb el que han aportat: societat de responsabilitat limitada.

5. e) Funcionament democràtic, «una persona, un vot», sigui quin sigui el capital aportat: societat cooperativa.

Plantejament Cal donar la definició i, després, lligar les característiques del knowmad amb el que necessita un emprenedor en un entorn global.

1. Definició: els knowmads (nòmades del coneixement) són professionals molt qualificats, flexibles i adaptables, que poden treballar des de qualsevol lloc gràcies a les noves tecnologies. Aprenen contínuament, són creatius, coŀlaboren i comparteixen coneixement, dominen les eines digitals i tenen autonomia per canviar de feina o de projecte.

2. Benefici per a l’emprenedor: com que s’adapten i aprenen ràpid, poden assumir tasques noves a mesura que el negoci canvia.

3. La seva creativitat i capacitat d’innovar aporten idees noves per desenvolupar productes i serveis.

4. El domini de les eines digitals i els seus contactes els permeten treballar amb persones i empreses de tot el món de manera àgil, que és el que demana un entorn globalitzat.

Plantejament Primer es decideix si l’afirmació parla de l’empresa (interna: fortalesa o debilitat) o del mercat (externa: oportunitat o amenaça); després, si és favorable o desfavorable per a l’expansió internacional.

1. Fortaleses: a) productes d’alta qualitat; d) l’ús de tecnologies innovadores en la producció, que la diferencia; i) la bona reputació al mercat local.

2. Debilitats: b) depèn molt del mercat local; j) la infraestructura pot no ser suficient per a la demanda internacional.

3. Oportunitats: c) la possibilitat d’aliar-se amb distribuïdors locals; e) la demanda mundial creixent de productes ecològics; h) noves pràctiques sostenibles que poden atraure clients.

4. Amenaces: f) moltes empreses ja establertes al mercat internacional; g) gustos dels consumidors molt diferents segons la regió.

Plantejament Cal explicar què és el sostre de vidre i donar tres dificultats concretes per a una dona que emprèn.

1. El sostre de vidre són les barreres invisibles (no escrites, però reals) que impedeixen a les dones arribar a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i tenir la mateixa formació i experiència que els homes.

2. Dificultat 1: estereotips i discriminació de gènere en el món empresarial, que fan que se la prengui menys seriosament.

3. Dificultat 2: més dificultat per accedir al finançament, perquè alguns inversors i entitats inverteixen menys en projectes liderats per dones.

4. Dificultat 3: manca de referents femenins i de presència de dones en llocs de decisió; també la dificultat de conciliar la vida professional i la familiar.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. A la societat anònima el capital es divideix en accions, que els socis poden vendre o transmetre lliurement.

2. Els socis d’una SA tenen responsabilitat limitada al capital aportat (no responen amb el seu patrimoni) i cap soci respon dels deutes pel fet de treballar-hi; la xifra de $3\,005{,}06$ € era l’antic capital mínim de la societat limitada, no el de l’anònima, que és de $60\,000$ €.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La matriu d’Ansoff creua productes (actuals o nous) amb mercats (actuals o nous) i dona quatre estratègies de creixement intern: penetració de mercat, desenvolupament de mercats, desenvolupament de productes i diversificació.

2. La cooperació, la concentració, l’absorció i la fusió són formes de creixement extern, que no surten a la matriu.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. A la franquícia, una empresa (franquiciadora) cedeix l’ús de la seva marca i del seu model a altres empresaris (franquiciats), que hi inverteixen i obren el seu propi establiment respectant els estàndards de la marca: és el cas de Starbucks.

2. Netflix és un model de subscripció, TikTok és una plataforma multilateral i RecOn segueix un model d’economia circular.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El canvas (model Canvas) és un llenç de nou blocs, entre els quals hi ha els segments de clients, la proposta de valor i els canals, que representa d’un cop d’ull tot el model de negoci.

2. El lean startup és un mètode per validar idees amb prototips; l’elevator pitch és una presentació oral breu; el mapa d’empatia descriu el client.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La patent és el títol que dona a l’inventor el dret d’explotar en exclusiva el seu invent durant un temps.

2. El nom comercial d’un producte és la marca; els drets sobre una obra són la propietat intel·lectual (drets d’autor); i la informació de valor que es manté en reserva és el secret empresarial.

Plantejament Cal emparellar cada frase de la columna dreta amb la dificultat que exemplifica, sense repetir cap lletra. La clau és veure què li passa a la dona en cada frase: no li donen diners, li costa compaginar la feina i la família, la tracten pitjor pel fet de ser dona o li atribueixen un prejudici sobre què pot fer.

1. Primera frase («No et podem concedir el finançament…»): li neguen un préstec per manca de garanties. És la dificultat d’accés a finançament: d).

2. Segona frase (les dues criatures petites): el problema és compaginar la feina amb la cura dels fills. És la conciliació de la vida professional i familiar: a).

3. Tercera frase (no pot ser gerenta perquè els homes no accepten una superior): li neguen un lloc pel sol fet de ser dona, un tracte desigual. És la discriminació de gènere: c).

4. Quarta frase («Una dona no la pot fer»): és una idea preconcebuda i generalitzada sobre què poden fer les dones. És un estereotip de gènere: b).

Plantejament Cal omplir, per a l’empresa individual i per a la societat de responsabilitat limitada (SL), el nombre mínim de socis, fins on responen dels deutes de l’empresa i el capital mínim per constituir-la.

1. Empresa individual, nombre mínim de socis: $1$, l’empresari o empresària individual, que és el titular de l’empresa (també es pot dir que no té socis, perquè no és una societat).

2. Empresa individual, responsabilitat: iŀlimitada. L’empresari respon dels deutes de l’empresa amb tot el seu patrimoni personal, present i futur.

3. Empresa individual, capital mínim: no n’hi ha; no cal aportar cap capital per començar.

4. SL, nombre mínim de socis: $1$ (societat limitada unipersonal); si no és unipersonal, n’hi ha d’haver dos o més.

5. SL, responsabilitat: limitada al capital aportat. Els socis només poden perdre el que han posat a la societat; el seu patrimoni personal queda protegit.

6. SL, capital mínim: $1$ €.

Plantejament Són cinc afirmacions sobre les formes jurídiques societàries (societat anònima, cooperativa i societat limitada): cal dir si cadascuna és correcta i, si no ho és, per què.

1. Primera: incorrecta. La societat anònima sí que és una societat capitalista, però el seu capital social està dividit en accions. Les participacions són les parts del capital d’una societat limitada.

2. Segona: correcta. En la cooperativa, el capital social mínim el fixen els seus estatuts.

3. Tercera: correcta. Per constituir una societat anònima calen com a mínim $60\,000$ €.

4. Quarta: correcta. En la SL i en la SA els socis només responen dels deutes amb el capital que han aportat.

5. Cinquena: incorrecta. La societat anònima sempre tributa per l’impost de societats, encara que tingui un únic soci: el nombre de socis no canvia la fiscalitat. L’IRPF el paguen les persones físiques, com l’empresari individual.

Plantejament Cal classificar quatre empreses segons el sector d’activitat (primari: obté recursos de la natura; secundari: els transforma; terciari: presta serveis; quaternari: serveis basats en el coneixement i la recerca), la dimensió (pel nombre de treballadors: microempresa, menys de 10; petita, menys de 50; mitjana, menys de 250; gran, 250 o més), l’àmbit geogràfic on actua i qui és el propietari del capital (la definició europea també mira la facturació o el balanç; aquí l’enunciat només dona el nombre de treballadors).

1. Ramader: sector primari (ramaderia); microempresa, perquè no té cap treballador (també és una petita empresa, una pime); àmbit regional, perquè ven a la seva comarca o regió; capital privat, perquè és seu.

2. Empresa de recerca: sector quaternari (també es pot dir terciari, perquè hi ha llibres que no fan servir el quaternari); gran empresa, amb més de $250$ treballadors; àmbit internacional, perquè opera en un país però exporta els seus coneixements a altres països; capital públic, perquè és de l’Estat.

3. Filial de roba: sector terciari (venda, un servei); gran empresa, amb més de $250$ treballadors; àmbit multinacional, perquè té filials o sucursals en altres països; capital privat, de persones particulars.

4. Empresa industrial: sector secundari (transforma productes); mitjana empresa, amb $215$ treballadors (és una pime); àmbit nacional, perquè ven per tota Espanya; capital privat.

Plantejament El DAFO separa el que depèn de l’empresa (anàlisi interna: fortaleses i debilitats) del que ve de fora, del mercat i de l’entorn (anàlisi externa: oportunitats i amenaces). Per a cada factor cal preguntar-se: és de l’empresa o de l’entorn? L’afavoreix o la perjudica?

1. Fortaleses (internes i positives): c) recursos financers adequats, d) bona imatge, k) productes ben diferenciats i l) treballadors que són un avantatge competitiu.

2. Debilitats (internes i negatives): g) costos variables unitaris més alts que els competidors, h) poca visió de futur dels treballadors i directius, i i) un preu més alt que frena les vendes, que és una decisió dels directius.

3. Oportunitats (externes i positives): e) la possibilitat d’entrar en nous mercats, com les bicicletes i els patinets, i f) la retirada del principal competidor.

4. Amenaces (externes i negatives): a) l’entrada de competidors amb costos més baixos, b) l’augment de vendes dels productes substitutius i j) el canvi de gustos dels consumidors i la crisi internacional.

Plantejament Cal definir els dos tipus de propietat sobre les creacions de l’inteŀlecte i donar-ne un exemple de cada.

1. Propietat inteŀlectual: és el conjunt de drets que té l’autor (i altres titulars, com artistes o productors) sobre les seves creacions originals literàries, artístiques o científiques, expressades en qualsevol suport. Correspon a l’autor pel sol fet d’haver creat l’obra, i ningú no la pot fer servir sense el seu consentiment. Les idees no es protegeixen mentre no es fixen en un suport. Exemple: una noveŀla (o una cançó, una fotografia o un programa d’ordinador).

2. Propietat industrial: és el dret exclusiu que té una persona física o jurídica sobre una invenció (una solució nova a un problema tècnic), un disseny industrial (l’aparença d’un producte) o un signe distintiu (una marca o un nom comercial). Exemple: una marca comercial (o la patent d’una invenció).

Plantejament Cal dir per a què serveix el lean startup i explicar el seu cicle de tres passos.

1. Per a què s’utilitza: és un mètode per desenvolupar negocis i productes posant el focus en les necessitats del client. En lloc de fer el producte final de cop, es llancen versions senzilles, es recull la resposta dels clients i es va modificant el producte. Així s’escurcen els cicles de desenvolupament, s’elimina el que és inútil i augmenten les opcions d’èxit.

2. Crear (construir): convertir ràpidament la idea en un producte mínim viable (PMV), una primera versió amb les funcions mínimes.

3. Mesurar: registrar i valorar com hi responen els clients.

4. Aprendre: a partir d’aquesta resposta, decidir què es manté i què s’ha de canviar. Després el cicle torna a començar amb una versió millorada, fins a arribar al producte final.

Plantejament Les 4P del màrqueting digital no són les 4P clàssiques (producte, preu, distribució i comunicació o promoció): són quatre maneres de relacionar-se amb el client que permet la tecnologia.

1. Les 4P del màrqueting digital són personalització (adaptar l’oferta a cada client), de persona a persona o peer-to-peer (les recomanacions entre clients), participació (fer participar els clients) i predicció en models (preveure què compraran amb les seves dades). És l’opció c).

2. Les altres opcions barregen alguna P digital amb les P clàssiques (producte, preu, promoció) o amb la publicitat, que no és cap de les quatre.

3. En tot aquest exercici, cada resposta correcta val $0{,}5$ punts, cada resposta errònia en resta $0{,}15$ i una pregunta sense contestar no resta res.

Plantejament La pregunta és sobre l’estratègia de l’oceà blau: on competeix l’empresa i com crea valor.

1. L’oceà blau consisteix a crear espais de mercat nous, on encara no hi ha competència, amb una innovació que aporta un valor nou al client (innovació en valor). És l’opció a).

2. Les opcions b) i d) descriuen competir en mercats que ja existeixen (el que s’anomena oceà vermell), i la c) és una estratègia de reducció de costos per tenir preus baixos.

Plantejament La pregunta demana què és un knowmad, el «nòmada del coneixement».

1. Un knowmad és una persona que genera i aplica coneixement, que aprèn contínuament i que s’adapta a entorns i llocs de treball diferents. És l’opció d).

2. Les opcions a) i b) descriuen un perfil especialitzat en una sola indústria o àrea, el contrari de l’adaptabilitat del knowmad, i la c) no parla ni d’aprenentatge continu ni d’adaptació.

Plantejament La pregunta demana quin dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides porta el número 7.

1. L’ODS 7 és «Energia assequible i no contaminant»: garantir l’accés a una energia assequible, fiable, sostenible i moderna. És l’opció c).

2. Els altres també són ODS, però amb un altre número: «Indústria, innovació i infraestructura» és el 9; «Producció i consum responsables», el 12; i «Fi de la pobresa», l’1.

Plantejament En un pla d’empresa, cada viabilitat respon a una pregunta: la comercial, si hi haurà mercat; la tècnica, si es pot produir; l’econòmica, si el negoci donarà beneficis; la financera, si la inversió és rendible i es pot finançar.

1. La viabilitat econòmica comprova si el negoci donarà beneficis; per això es calcula el punt mort o llindar de rendibilitat, les unitats que cal vendre per cobrir tots els costos. És l’opció c).

2. L’anàlisi de la competència i del consumidor és de la viabilitat comercial; la disponibilitat tecnològica i l’equip humà, de la tècnica. Molts llibres estudien el VAN i la TIR, que mesuren si la inversió és rendible, a la viabilitat financera o a l’economicofinancera.

Plantejament Cal classificar Orangie, SA segons tres criteris (àmbit geogràfic, dimensió i propietat del capital), justificar cadascun amb una frase de l’enunciat i, després, dir fins a quin import responen els propietaris dels deutes d’una societat anònima.

1. Àmbit geogràfic: internacional. Frase: «Actualment Orangie, SA opera a Tarragona però exporta a alguns països europeus». També ho mostra que «va adquirir el 51 % d’una empresa de distribució alemanya per a impulsar l’exportació al centre d’Europa». Com que aquesta distribuïdora és una filial en un altre país, també es podria descriure com a multinacional.

2. Dimensió: petita empresa (pime). Frase: «compta amb una plantilla estable de 28 persones i factura prop de 3,5 milions d’euros a l’any». Una petita empresa té entre $10$ i $49$ treballadors i una facturació que no passa de $10$ milions d’euros.

3. Propietat del capital: privada. Frase: «L’empresa familiar Orangie, SA…»: el capital és d’una família, és a dir, de particulars, i no del sector públic.

4. Responsabilitat: Orangie, SA és una societat anònima, i en una societat anònima els socis només responen dels deutes socials amb el capital que han aportat; no hi responen amb els seus béns personals. Els deutes els paga la societat amb el seu patrimoni.

5. Xifra exacta: la família arrisca com a màxim els $100\,000$ € que va aportar. Si el patrimoni de la societat no arribés per pagar els $250\,000$ € de deutes, els creditors no podrien reclamar la diferència als béns personals de la família.

Plantejament Cal definir què és un knowmad i comprovar, amb el que diu l’enunciat de Mireia Ro, si encaixa en aquest perfil.

1. Un knowmad (de know, ‘saber’, i nòmada) o nòmada del coneixement és un professional qualificat que genera i gestiona coneixement i es mou amb facilitat en entorns digitals i tecnològics. És adaptable, independent, creatiu i autodidacte, i pot treballar des de qualsevol lloc (sovint fa teletreball) i per a diferents empreses o projectes, de vegades com a autònom.

2. Mireia Ro no es pot considerar una knowmad: l’enunciat diu que «sempre ha treballat per a la mateixa empresa i en un lloc físic fix desenvolupant funcions molt concretes» i que «no és gaire partidària de sortir del negoci tradicional». És el contrari de la mobilitat i la flexibilitat d’un knowmad.

Plantejament Cal explicar què és el sostre de vidre i decidir, amb les dades de l’enunciat, si Mireia Ro l’ha superat.

1. El sostre de vidre són les barreres invisibles (no escrites) que dificulten que les dones arribin a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i tenir la mateixa formació i experiència que els homes. Hi influeixen els estereotips de gènere, la manca de referents femenins, la dificultat de conciliar la vida professional i familiar, la discriminació de gènere i un accés més difícil al finançament.

2. Mireia Ro sí que l’ha trencat: va entrar a l’empresa com a tècnica del departament de màrqueting i ha arribat a consellera delegada (CEO), «la cap visible de l’empresa». A més, des d’aquest càrrec ha afavorit la conciliació de la vida professional i familiar, i la dificultat de conciliar és una de les barreres del sostre de vidre.

Plantejament Cal separar les operacions de creixement de l’enunciat: les que l’empresa fa amb la seva pròpia inversió (creixement intern, que se situa a la matriu d’Ansoff) i les que fa comprant empreses o associant-s’hi (creixement extern).

1. Creixement intern: la compra de $150$ hectàrees de tarongers és una inversió en la pròpia estructura de l’empresa, que n’augmenta la capacitat (la plantilla creix un $30$ % i la facturació, un $50$ %).

2. Amb aquesta ampliació ven més taronges (producte actual) al mercat actual, capta clients de la competència i augmenta la freqüència de compra dels clients actuals: a la matriu d’Ansoff és l’estratègia de penetració de mercat.

3. Creixement extern: comprar el $51$ % d’una empresa de distribució alemanya per controlar-la és una participació en una altra societat; amb més de la meitat del capital, Orangie, SA en té el control.

4. Creixement extern: amb Tulipes Blaves constitueix una petita empresa nova i comuna per desenvolupar les taronges blaves, en què Orangie, SA aporta capital i l’empresa holandesa, coneixements i actius. És una empresa conjunta o joint venture, una forma de cooperació entre empreses.

Plantejament Cal definir el pla de negoci, donar dos avantatges que tindria per al Joan i la Cris i anomenar quatre de les seves parts.

1. El pla de negoci és una planificació estratègica del projecte empresarial: descriu la idea, en fixa els objectius i com s’aconseguiran, i n’analitza la viabilitat a llarg termini per descobrir-ne els inconvenients abans de començar.

2. Avantatge 1: els permet saber abans de començar si el negoci pot tenir èxit, és a dir, si és viable, i detectar els problemes a temps.

3. Avantatge 2: els ajuda a aconseguir recursos financers (un préstec bancari o una subvenció), perquè el pla mostra a qui els ha de finançar que el projecte està ben estudiat; també facilita convèncer proveïdors i clients.

4. Quatre elements de la seva estructura: la presentació (la idea i els promotors), el pla de màrqueting, el pla de producció i el pla d’inversió i finançament. També hi poden anar el pla d’organització i gestió, la forma jurídica i els aspectes legals, i una conclusió.

Plantejament Per a cada viabilitat cal buscar a l’enunciat la frase que descriu aquesta comprovació.

1. Econòmica (si el negoci serà rendible): «Han calculat que, per no tenir pèrdues, hauran de fabricar i vendre al voltant de 100 bicicletes». És el punt mort.

2. Tècnica (si hi ha mitjans per produir): «No tenen gaire clar si podran aconseguir la maquinària necessària per a fabricar-les, ni si el termini és possible ni si l’equip humà és l’idoni».

3. Comercial (si hi haurà mercat): «Han decidit que faran un petit estudi de mercat (…) per a veure si el producte és viable».

4. Financera (si es podrà finançar): «També han de fer una llista amb els diners necessaris per a obrir l’empresa i definir les quantitats que han d’obtenir amb recursos propis i aliens».

Plantejament Cal dir quina figura protegeix el nom Healthcycling i citar dues altres maneres de protegir la idea o el producte.

1. Per protegir el nom Healthcycling necessiten registrar-lo com a marca (marca registrada) al Registre de la Propietat Industrial, com diu l’enunciat. La marca és el signe (un nom, un logotip) que distingeix els seus productes dels de la competència; un cop registrada, els dona el dret exclusiu a fer-la servir i els permet impedir que d’altres la copiïn.

2. Dos altres tipus de protecció que no surten a l’enunciat: la patent, que protegeix una invenció nova (per exemple, un sistema tècnic nou de les bicicletes) i dona el dret d’explotar-la en exclusiva, i el disseny industrial, que protegeix l’aparença externa del producte.

3. També són vàlids el model d’utilitat, els drets d’autor (propietat intel·lectual) i el secret empresarial.

Plantejament Cal fer l’anàlisi DAFO dels vuit factors. Cada factor es classifica primer com a intern (depèn de l’empresa) o extern (ve de l’entorn) i després com a favorable o desfavorable; cada lletra va en una sola casella.

1. Fortaleses (internes i favorables): d) és un producte artesà de molta qualitat; e) els propietaris coneixen molt bé el mercat.

2. Debilitats (internes i desfavorables): a) la marca és nova i el públic no la coneix; c) els seus preus són més alts que els de la competència.

3. Oportunitats (externes i favorables): f) creixen els hàbits saludables dels consumidors; h) baixa la taxa d’atur, de manera que hi ha més persones amb ingressos per comprar.

4. Amenaces (externes i desfavorables): b) la inflació pressiona els salaris reals, i els consumidors perden poder adquisitiu; g) el BCE ha apujat els tipus d’interès, i finançar-se és més car i el consum es frena.

Plantejament Es pregunta quina característica és pròpia de les societats cooperatives; una resposta errònia resta punts.

1. A les cooperatives, el capital social mínim el fixen els estatuts de cada cooperativa: és l’opció c).

2. Les altres són falses: no cal tenir cinc socis (el mínim és més baix); els socis no responen dels deutes socials de manera il·limitada, sinó limitada a les seves aportacions; i la cooperativa tributa per l’impost de societats, no per l’IRPF, que és l’impost de les persones físiques (com l’empresari individual).

3. En tot aquest exercici, cada resposta correcta val $0{,}5$ punts, cada resposta errònia en resta $0{,}15$ i una pregunta sense contestar no resta res.

Plantejament Es pregunta com és el model organitzatiu teal; una resposta errònia resta punts.

1. El model teal és una organització amb molt poca jerarquia: busca l’autogestió, els equips prenen les decisions i s’hi fomenta la creativitat de cada empleat. És l’opció c).

2. La a) descriu l’estructura lineal o jeràrquica (principi de comandament), la b) l’estructura matricial (doble autoritat: projecte i departament) i la d) és falsa: no ha de tenir necessàriament un departament d’ajuda extern.

Plantejament Es pregunta el nom de la font de finançament en què una societat inversora entra en el capital d’una empresa; una resposta errònia resta punts.

1. El capital de risc és el finançament que donen societats inversores que entren en el capital d’empreses amb potencial, les ajuden a créixer i, quan la inversió ha madurat, venen la seva participació i se’n van amb els beneficis. És l’opció b).

2. El lísing i el rènting són contractes de lloguer de béns (el lísing, amb opció de compra al final) i l’emprèstit és un deute dividit en obligacions: en cap d’aquests casos l’inversor no entra en el capital de l’empresa.

Plantejament Es pregunta quina eina serveix per caracteritzar el buyer persona; una resposta errònia resta punts.

1. El mapa d’empatia serveix per posar-se al lloc del client (què pensa i sent, què veu, què escolta, què diu i fa, i quins són els seus esforços i resultats) i així caracteritzar el client tipus o buyer persona. És l’opció b).

2. La matriu ERIC serveix per replantejar el model de negoci (eliminar, reduir, incrementar i crear), l’oceà blau és un mercat nou sense competència i l’storytelling és una tècnica de comunicació que explica històries.

Plantejament Es pregunta quin mètode desenvolupa un producte verificant les hipòtesis amb la retroalimentació del client; una resposta errònia resta punts.

1. El lean startup desenvolupa el producte en cicles curts: crea un producte mínim viable, mesura com hi responen els clients i n’aprèn, de manera que va verificant les hipòtesis abans de tenir el producte final. És l’opció d).

2. El canvas representa el model de negoci en nou blocs, l’elevator pitch és una presentació breu d’una idea i el mapa d’empatia serveix per conèixer el client: cap d’aquests no és un mètode per anar validant el producte amb la resposta dels clients.

Plantejament Cal classificar Clockia (l’enunciat de l’apartat l’escriu «Clokia», però és la mateixa empresa) pel propietari del capital, per on actua i per la forma jurídica, copiant una frase del text que ho justifiqui. Després, segons la forma jurídica, cal donar el capital mínim, la responsabilitat i el nombre mínim de socis.

1. Propietat del capital: privada, perquè el capital és de particulars. Frase: «Les dues sòcies que formen Clockia són joves emprenedores que han invertit els seus estalvis en la creació d’aquesta empresa.»

2. Àmbit geogràfic: internacional, perquè ven a altres països. Frase: «Actualment opera a l’Empordà (Girona), però exporta a alguns països europeus.» No és multinacional, perquè no té cap inversió ni filial en aquests països: només hi exporta.

3. Forma jurídica: societat de responsabilitat limitada (SL), perquè el capital es divideix en participacions (en una societat anònima es dividiria en accions). Frase: «el seu capital social està dividit en participacions».

4. Capital mínim en constituir una SL: $1$ €.

5. Responsabilitat dels socis: limitada al capital aportat; no responen dels deutes amb el seu patrimoni personal.

6. Nombre mínim de socis: $1$ (una SL pot ser unipersonal).

Plantejament Cal definir knowmad, trobar al text dues característiques seves i explicar la teoria del sostre de vidre, que lliga amb els impediments que han trobat les sòcies.

1. Knowmad («nòmada del coneixement»): persona capaç de generar, millorar i aplicar coneixement a l’empresa, que aprèn contínuament i s’adapta a entorns de treball diferents. Sol ser adaptable, independent, creativa, qualificada, digital, autodidacta i resilient.

2. Dues característiques del text: són creatives i autodidactes.

3. Sostre de vidre: són les barreres invisibles que dificulten que les dones progressin professionalment, tot i tenir la mateixa preparació i la mateixa experiència que els seus companys homes. Són barreres subtils, difícils d’identificar, perquè no estan escrites enlloc. El text en dona un exemple: les sòcies van trobar «moltíssims impediments per a progressar professionalment».

Plantejament Les cinc forces de Porter són la rivalitat entre competidors, l’amenaça de nous competidors, l’amenaça de productes substitutius, el poder de negociació dels clients i el dels proveïdors. Cal trobar la que el text presenta com la més desfavorable i dir quin entorn s’estudia amb aquesta anàlisi.

1. Frase: «Clockia només pot tenir un únic proveïdor (no pot escollir, perquè només hi ha un proveïdor que li pugui subministrar el rellotge que vol vendre)».

2. Correspon al poder de negociació dels proveïdors: és la capacitat dels proveïdors per imposar les condicions de la compravenda (el preu, la forma de pagament, els terminis de lliurament…). Com que només n’hi ha un i Clockia no pot canviar-lo, el proveïdor té molt de poder i l’empresa haurà d’acceptar les condicions que li imposi.

3. Amb les cinc forces de Porter s’estudia l’entorn específic (o microentorn) de l’empresa: el del seu sector, amb els competidors, els clients i els proveïdors.

Plantejament Cal dir si el creixement és intern o extern i quina de les quatre estratègies de la matriu d’Ansoff (penetració de mercats, desenvolupament de mercats, desenvolupament de productes o diversificació) segueix.

1. Creixement intern: Clockia creixerà invertint en la seva pròpia estructura, no comprant altres empreses ni fusionant-s’hi.

2. Estratègia d’Ansoff: desenvolupament de mercats, perquè vol vendre els seus rellotges actuals (productes existents) en països on encara no és present (mercats nous).

Plantejament Primer cal dir per a què serveix el DAFO; després, completar les quatre paraules de la sigla i classificar les quinze característiques. Les fortaleses i les debilitats són de l’empresa (internes); les oportunitats i les amenaces, de l’entorn (externes) i afecten tot el sector.

1. Per a què serveix: per estudiar la situació interna de l’empresa (o d’un pla de negoci) i la del seu entorn, per saber quines possibilitats té la idea i què en pot limitar el desenvolupament. És una de les eines més útils per estudiar la viabilitat comercial i decidir l’estratègia.

2. Les quatre paraules: D, debilitats; A, amenaces; F, fortaleses; O, oportunitats.

3. Debilitats (internes i negatives): a) maquinària sense actualitzar, i) falta de recursos per renovar-la i j) equip directiu envellit i difícil de substituir.

4. Amenaces (externes i negatives): c) entrada de noves marques, h) canvis de dieta cap a productes més saludables, m) pujada dels interessos bancaris i o) campanyes agressives de la competència.

5. Fortaleses (internes i positives): b) personal ben format, d) clients fidels, e) marca consolidada i n) preus acceptats pels clients.

6. Oportunitats (externes i positives): f) un sector gran a Catalunya que afavoreix les empreses, g) més demanda d’envasos individuals entre els joves, k) exportacions del sector en creixement i l) ajuts del Govern.

Plantejament Cal definir el pla de negoci i citar cinc de les seves parts.

1. El pla de negoci és un document que desenvolupa una idea o un projecte d’empresa sorgit d’una iniciativa emprenedora; pot servir per crear una empresa nova o per ampliar les activitats d’una que ja existeix. Descriu de manera ordenada i justificada el projecte i explica com es posarà en marxa, com es planificarà i com s’organitzarà el negoci.

2. Cinc parts de la seva estructura: 1) presentació del projecte i dels promotors; 2) pla de màrqueting; 3) pla de producció; 4) pla d’organització i gestió (recursos humans); 5) pla d’inversió i finançament. També valen la forma jurídica i els aspectes legals, o la conclusió.

Plantejament Cal explicar què és el model canvas i coŀlocar cada informació de l’aplicació de llibres en un dels seus nou blocs.

1. El model canvas és una eina estratègica per dissenyar i mostrar un model de negoci de manera visual, en un sol full. Respon a quatre preguntes bàsiques (qui, què, com i quant) repartides en nou blocs que s’omplen en ordre.

2. Segments de clients: a), a qui va dirigida l’aplicació. Propostes de valor: e), la necessitat que cobreix (la comoditat de comprar i vendre llibres en qualsevol lloc i moment). Canal: b), com arriba la proposta de valor als clients i com es distribueix i es ven.

3. Relació amb els clients: c), com es relaciona l’empresa amb l’usuari (registre de dades, l’app al mòbil). Fonts d’ingressos: f), d’on cobra l’empresa.

4. Activitats clau: d), l’acció més important perquè el negoci funcioni. Recursos clau: h), els actius imprescindibles. Socis o aliances clau: g), els acords amb proveïdors. Estructura de costos: i), els costos de posar en marxa i mantenir el negoci.

Plantejament La pregunta és sobre quins són els factors de producció, els recursos que fa servir l’empresa per produir béns i serveis.

1. Els factors de producció són els recursos naturals, el treball i el capital, als quals s’afegeixen la tecnologia i l’organització empresarial. És l’opció c).

2. Les opcions a), b) i d) no parlen de factors, sinó de maneres de classificar els béns (lliures o econòmics, de consum o de capital), i la d) a més barreja dues classificacions diferents.

3. En tot aquest exercici, cada resposta correcta val $0{,}5$ punts, cada resposta errònia en resta $0{,}15$ i una pregunta sense contestar no resta res.

Plantejament La pregunta demana quina protecció correspon a informació confidencial d’una empresa, com una fórmula o una estratègia, que no està patentada.

1. El secret empresarial protegeix qualsevol informació o coneixement amb valor per a l’empresa (tecnològic, comercial, financer…) que es manté en secret, també les invencions no patentables o no patentades. És l’opció b).

2. Els drets d’autor protegeixen obres literàries, artístiques o científiques; la marca registrada, un signe distintiu; i la propietat industrial protegeix, mitjançant registre, patents, dissenys i marques; el secret empresarial protegeix informació valuosa que es manté en secret sense registrar-la, i per això és la resposta més precisa.

Plantejament La pregunta demana a quina eina de comunicació o promoció correspon un concurs que demana enviar etiquetes del producte.

1. Oferir un premi (un viatge) a qui enviï tres etiquetes és un incentiu a curt termini perquè es compri el producte: és una promoció de vendes. És l’opció c).

2. La publicitat és un missatge pagat en un mitjà de comunicació; la venda personal, el contacte directe d’un venedor amb el client; i les relacions públiques busquen millorar la imatge de l’empresa, no vendre una unitat més ara.

Plantejament La pregunta demana què caracteritza l’organització teal davant de les estructures clàssiques (lineal, funcional i en línia i staff).

1. En el model teal els empleats s’autogestionen: participen en la presa de decisions i es fomenta la creativitat de cadascun. És l’opció d).

2. L’opció a) descriu l’estructura lineal o jeràrquica (un sol cap per persona); la b), la funcional (autoritat dels especialistes); i la c), els òrgans staff de l’estructura en línia i staff.

Plantejament La pregunta demana el tipus d’innovació d’una marca que millora poc a poc els seus productes.

1. Millorar els materials i treure models més còmodes, lleugers i acolorits, amb una evolució lenta, és millorar un producte que ja existeix sense canviar-lo de manera radical: innovació incremental. És l’opció d).

2. Una innovació radical o disruptiva crearia un producte o un mercat totalment nous, cosa que aquí no passa; la recerca i desenvolupament és l’activitat que genera innovacions, no un tipus d’innovació; i el text descriu clarament un sol tipus.

Plantejament Cal reconèixer cinc conceptes d’estratègia i d’organització d’empreses a partir de la seva definició: un quadrant de la matriu d’Ansoff, una eina d’anàlisi interna, una forma d’agrupar empreses, el procés de l’estratègia i la raó de ser de l’empresa.

1. a) Penetració de mercat: és el quadrant de la matriu d’Ansoff que consisteix a vendre més dels productes actuals als mercats actuals, prenent clients a la competència i fent que els clients actuals comprin més sovint.

2. b) Cadena de valor: és l’eina que descompon l’empresa en les activitats que fa (primàries i de suport) per veure on es crea valor.

3. c) Hòlding: una societat matriu té les accions o participacions d’altres empreses, en controla la direcció i totes queden sota una sola direcció.

4. d) Direcció estratègica: és el procés en tres etapes (anàlisi estratègica, elecció estratègica i implantació de l’estratègia).

5. e) Missió: és la raó de ser de l’empresa, el que fa i per a què existeix.

6. A la frase a) també es pot escriure «estratègia d’especialització», que és un altre nom per a la penetració de mercat.

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre estratègia, cadena de valor, pimes i localització és vertadera o falsa, i explicar per què les falses ho són.

1. a) Falsa. L’avantatge competitiu no és un tipus d’anàlisi: és el conjunt de característiques internes que l’empresa ha de desenvolupar per aconseguir i reforçar una posició millor que la de les empreses competidores.

2. b) Vertadera. La implantació és l’última etapa de la direcció estratègica: concreta com s’aplicarà l’estratègia (recursos, organització i calendari de les accions).

3. c) Falsa. La logística interna recull els processos de la cadena de subministrament dins de l’empresa: ordenar i organitzar els fluxos de materials i d’informació per donar un bon servei al cost més baix possible. El moment en què el producte arriba al client o consumidor final correspon a la logística externa.

4. d) Falsa. Les pimes es caracteritzen per una organització flexible i per tenir poca capacitat financera, no per una organització rígida i una capacitat financera elevada.

5. e) Falsa. Una bona localització busca que els costos siguin mínims, i els costos de subministrament poden ser molt diferents segons el lloc: són un factor important a l’hora d’escollir-la.

Plantejament Es demana identificar les cinc forces competitives del model de Porter, que determinen com d’atractiu és un sector per a una empresa, i explicar-ne una.

1. 1. Grau de rivalitat entre els competidors existents.

2. 2. Amenaça de nous competidors (entrada de noves empreses al sector).

3. 3. Amenaça de productes substitutius.

4. 4. Poder de negociació dels clients.

5. 5. Poder de negociació dels proveïdors.

6. Explicació del poder de negociació dels clients: és la força que tenen els clients per imposar condicions en la compravenda, com el preu, la qualitat, els terminis de lliurament o la manera i els terminis de pagament. Com més poder tenen els clients, menys atractiu és el sector per a l’empresa.

7. Qualsevol de les cinc es pot explicar. Per exemple, l’amenaça de nous competidors depèn de les barreres d’entrada del sector (i de sortida): com més altes les d’entrada, menys amenaça.