Empresa, PAU 2022 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 5) resolt

Plantejament Es demana omplir la taula d’ingressos, costos i fluxos de caixa nets del projecte «Batuts» en els dos anys. Les dades són les mateixes cada any: es venen $4\,000$ batuts a $2$ €.

1. Ingressos totals:

   $4\,000\cdot 2=8\,000$

2. Costos fixos: $3\,000$ € l’any.

3. Costos variables: cada batut costa una cinquena part del preu.

   $\dfrac{2}{5}=0{,}40$$0{,}40\cdot 4\,000=1\,600$

4. Costos totals:

   $3\,000+1\,600=4\,600$

5. Flux de caixa net (ingressos totals menys costos totals):

   $8\,000-4\,600=3\,400$

6. Els dos anys queden iguals. La venda de la màquina ($10\,000$ €) no és un ingrés de l’explotació: s’afegeix al flux del segon any en calcular el VAN.

Plantejament Es demana el VAN dels dos projectes amb un cost de capital del $5$ %, si cadascun és viable i quin cal escollir.

1. «Batuts»: desemborsament de $18\,000$ €, dos fluxos de $3\,400$ € i, el segon any, la venda de la màquina per $10\,000$ €:

   $3\,400+10\,000=13\,400$

2. VAN de «Batuts»:

   $\text{VAN}_{\text{Batuts}}$${}= -18\,000$${}+\dfrac{3\,400}{1{,}05}$${}+\dfrac{13\,400}{1{,}05^2}$${}= -18\,000+3\,238$${}+12\,154$${}\approx -2\,608$

3. «Macedònia»: cada flux és el cobrament de l’any menys els pagaments de $1\,000$ €, i el tercer any s’hi suma la venda de la màquina per $14\,000$ €:

   $Q_1=12\,000-1\,000=11\,000$$Q_2=17\,000-1\,000=16\,000$$Q_3$${}= 9\,000-1\,000+14\,000$${}= 22\,000$

4. Els fluxos descomptats són, arrodonits a l’euro, $10\,476$, $14\,512$ i $19\,004$ €; fent el càlcul amb tots els decimals:

   $\text{VAN}_{\text{Macedònia}}$${}= -35\,000$${}+\dfrac{11\,000}{1{,}05}$${}+\dfrac{16\,000}{1{,}05^2}$${}+\dfrac{22\,000}{1{,}05^3}$${}\approx 8\,993$

5. Segons aquest criteri, un projecte és viable si el VAN és positiu. «Batuts» no ho és: amb el VAN negatiu, els fluxos actualitzats no arriben a recuperar la inversió. «Macedònia» sí: els fluxos actualitzats superen el desemborsament inicial en uns $8\,993$ €.

6. L’empresa hauria d’escollir el projecte «Macedònia», l’únic amb VAN positiu.

Plantejament Es demana quin valor residual (el preu de venda de la màquina al final del segon any) hauria de tenir «Batuts» perquè el seu VAN fos igual al de «Macedònia».

1. Cal igualar el VAN de «Batuts», amb el valor residual $\text{VR}$ com a incògnita, al VAN de «Macedònia» de l’apartat anterior:

   $-18\,000$${}+\dfrac{3\,400}{1{,}05}$${}+\dfrac{3\,400+\text{VR}}{1{,}05^2}$${}= \text{VAN}_{\text{Macedònia}}$

2. S’aïlla el terme del valor residual (els fluxos descomptats de l’explotació són, arrodonits, $3\,238$ i $3\,084$ €):

   $\dfrac{\text{VR}}{1{,}05^2}$${}= \text{VAN}_{\text{Macedònia}}$${}+18\,000-\dfrac{3\,400}{1{,}05}$${}-\dfrac{3\,400}{1{,}05^2}$${}\approx 20\,671$

3. Valor residual:

   $\text{VR}\approx20\,671\cdot 1{,}05^2\approx22\,790$

4. Si la màquina de batuts es pogués vendre per uns $22\,790$ € en lloc de $10\,000$ €, els dos projectes tindrien el mateix VAN i seria indiferent escollir-ne un o l’altre.

Plantejament Es demana si un emprèstit és una bona manera de finançar la màquina, tenint en compte el que vol l’empresa: comprar-la (no llogar-la), endeutar-se com a molt tres anys i sense la intervenció de particulars.

1. Un emprèstit és l’emissió d’obligacions o bons que poden comprar particulars i altres empreses per aconseguir finançament a llarg termini; el fan servir les grans empreses.

2. No és una bona proposta: Fruites de la Terra, SL és una pime, no necessita una quantitat de diners molt elevada i no vol que hi intervinguin particulars, que són justament qui pot comprar els títols d’un emprèstit.

3. Recomanació: un préstec a llarg termini. És un contracte pel qual una entitat de crèdit (un banc, una cooperativa de crèdit…) lliura a l’empresa un import pactat, amb un venciment de més d’un any (aquí, fins a tres anys), un pla d’amortització i uns interessos establerts. L’empresa disposa dels diners de manera immediata per comprar la màquina.

Plantejament Es demana el balanç de situació a 31 de desembre de 2021, amb el detall de les partides de cada massa, i el resultat de l’exercici, que és la xifra que fa quadrar el balanç: el patrimoni net ha de ser igual a l’actiu menys el passiu.

1. Immobilitzat intangible: concessions administratives, propietat industrial i drets de traspàs (la patent), $1\,000$ €, i aplicacions informàtiques, $2\,000$ €.

   $1\,000+2\,000=3\,000$

2. Immobilitzat material: construccions $70\,000$ €, maquinària $15\,000$ € i equips per a processos d’informació $8\,000$ €.

   $70\,000+15\,000+8\,000=93\,000$

3. Actiu no corrent:

   $3\,000+93\,000=96\,000$

4. Actiu corrent: existències (matèries primeres $1\,500$ € i productes acabats $4\,000$ €), realitzable (clients $25\,000$ €) i disponible (bancs i institucions de crèdit $10\,000$ €).

   $1\,500+4\,000$${}+25\,000+10\,000$${}= 40\,500$

5. Total de l’actiu:

   $96\,000+40\,500=136\,500$

6. Passiu no corrent: deutes a llarg termini amb entitats de crèdit, $70\,000$ €.

7. Passiu corrent: proveïdors $1\,000$ €, proveïdors de l’immobilitzat a curt termini $3\,000$ € i Hisenda pública creditora per conceptes fiscals $1\,000$ €.

   $1\,000+3\,000+1\,000=5\,000$

8. El patrimoni net és l’actiu menys el passiu:

   $\text{PN}$${}= 136\,500$${}-(70\,000+5\,000)$${}= 61\,500$

9. El patrimoni net el formen el capital ($4\,000$ €), les reserves ($5\,000$ €) i el resultat de l’exercici, que és el que falta:

   $\text{Resultat}$${}= 61\,500-4\,000-5\,000$${}= 52\,500$

10. Comprovació: patrimoni net més passiu,

    $61\,500+70\,000+5\,000$${}= 136\,500$

Plantejament Es demana classificar les fonts de finançament segons quan s’han de tornar i dir quines té Confitures, SL mirant el balanç de l’apartat 3.1.

1. Segons el termini de devolució, les fonts poden ser a curt termini, si s’han de tornar en menys d’un any (al balanç, el passiu corrent), o a llarg termini, si es tornen en més d’un any (el passiu no corrent).

2. Els recursos propis (el patrimoni net) no s’han de tornar: tenen un termini indefinit.

3. A curt termini, Confitures, SL té: proveïdors de l’immobilitzat a curt termini $3\,000$ €, Hisenda pública creditora per conceptes fiscals $1\,000$ € i proveïdors $1\,000$ €.

4. A llarg termini: deutes a llarg termini amb entitats de crèdit (el préstec del Banc de Girona), $70\,000$ €.

5. I amb termini indefinit, els recursos propis: capital $4\,000$ €, reserves $5\,000$ € i resultat de l’exercici $52\,500$ €.

Plantejament Es demana una font de finançament per a una empresa que no aconsegueix cobrar el que li deuen els clients (els restaurants).

1. La font més adequada és el facturatge o factoring.

2. Consisteix a vendre els drets de cobrament sobre els clients (factures, lletres…) a una empresa anomenada factor, que n’avança l’import i se n’encarrega del cobrament.

3. Així Confitures, SL obté liquiditat immediata i, si el factoring és sense recurs, el factor assumeix el risc d’impagament dels restaurants.

4. L’inconvenient principal és que és car: el factor cobra uns interessos i unes comissions elevats.

Plantejament Es demana enumerar les cinc forces competitives de Porter, que serveixen per analitzar l’entorn competitiu i la rendibilitat d’un sector, i explicar-ne només una.

1. Les cinc forces són: el poder de negociació dels clients, el poder de negociació dels proveïdors, l’amenaça de nous competidors, l’amenaça de productes substitutius i el grau de rivalitat entre els competidors.

2. Explicació d’una d’elles, l’amenaça de nous competidors: si en un sector hi entren empreses noves, augmenta la competència; els preus dels productes tendeixen a baixar, cosa que afavoreix el consumidor, i les empreses que ja hi són han de fer despeses addicionals per mantenir la seva posició al mercat. Per això és important saber si hi ha barreres d’entrada.

3. També valdria explicar qualsevol de les altres quatre. Poder de negociació dels clients: la capacitat dels compradors d’imposar les seves condicions en el preu, la qualitat o els terminis de lliurament.

4. Poder de negociació dels proveïdors: la pressió que poden exercir els proveïdors sobre el sector pel seu grau de concentració o mida, per l’especificitat del que subministren o pel pes que té en els costos.

5. Amenaça de productes substitutius: si hi ha molts productes iguals o semblants que poden substituir el de l’empresa, el sector sol ser poc rendible; la protecció de la propietat industrial ajuda a reduir aquesta amenaça.

6. Grau de rivalitat entre els competidors: és el resultat de les altres quatre forces; la rivalitat és més intensa si hi ha molts competidors de poca dimensió, i com menys competència hi ha en un sector, més rendible sol ser.

Plantejament Es demana definir cinc termes de direcció estratègica: una estratègia competitiva, dues estratègies d’internacionalització, la cadena de valor i l’última fase del procés estratègic. Cada definició val $0{,}3$ punts.

1. a) Estratègia de diferenciació de producte: busca que el client percebi el producte com a clarament diferent del de la competència, fins i tot com a únic; per això el client està disposat a valorar-lo més i a pagar-ne més.

2. b) Estratègia multidomèstica: l’empresa internacionalitzada descentralitza l’organització i les decisions de producció i comercials en cada país on opera, i dona una resposta adaptada a cada filial segons les característiques, els recursos i les necessitats locals (productes, màrqueting, normatives).

3. c) Activitats primàries de la cadena de valor: són les que contribueixen directament a la creació de valor de l’empresa: la logística interna, la producció, la logística externa, la comercialització i el servei postvenda.

4. d) Implantació de l’estratègia: un cop dissenyada i escollida l’estratègia, és l’etapa de posar-la en pràctica, l’última de la direcció estratègica: a partir dels objectius a llarg termini, es planifiquen les línies d’acció, s’assignen els recursos necessaris i es fixa un calendari de les accions.

5. e) Estratègia global: l’empresa centralitza la producció i l’administració des del país d’origen i ofereix els mateixos productes, amb les mateixes marques i el mateix màrqueting, a tots els països on opera, per obtenir un avantatge competitiu; les filials tenen poca autonomia i sovint són simples canals de distribució.

Plantejament Es demana separar els costos fixos dels variables de la taula, trobar el cost variable de cada kg i calcular el punt mort amb un preu de $12$ € el kg.

1. Costos fixos (no depenen dels kg produïts): personal fix de gerència i administració, personal fix especialista i peons, lloguer fix i amortitzacions, gasoil i energia fixos, manteniment i impostos.

   $\text{CF}$${}= 25\,000+35\,000$${}+20\,000+10\,000$${}+6\,000+4\,000$${}= 100\,000$

2. Costos variables (canvien amb la producció): matèries primeres, mà d’obra eventual de recoŀlecció, gasoil per a transports i matèries auxiliars (sacs i bosses).

   $\text{CV}$${}= 24\,000+14\,000$${}+7\,000+15\,000$${}= 60\,000$

3. Cost variable unitari (CVu), dividint entre els $15\,000$ kg; surten $4$ € per kg:

   $\text{CVu}=\dfrac{60\,000}{15\,000}=4$

4. Punt mort ($Q^{*}$), amb un preu $p$ de $12$ € per kg:

   $Q^{*}$${}= \dfrac{\text{CF}}{p-\text{CVu}}$${}= \dfrac{100\,000}{12-4}$${}= 12\,500\ \text{kg}$

5. Interpretació: amb $12\,500$ kg l’any els ingressos cobreixen exactament tots els costos (benefici zero). Si l’empresa produeix i ven més de $12\,500$ kg, obté beneficis; si en produeix menys, té pèrdues.

Plantejament Es demana el benefici si la producció passa a $20\,000$ kg l’any, amb el mateix preu, el mateix cost variable unitari i els mateixos costos fixos.

1. Benefici: ingressos totals menys costos totals ($q$ és la quantitat produïda i venuda):

   $B$${}= p\cdot q-(\text{CVu}\cdot q+\text{CF})$${}= 12\cdot 20\,000$${}-(4\cdot 20\,000+100\,000)$

2. Fent els càlculs:

   $B=240\,000-180\,000=60\,000$

Plantejament Es demana quina producció anual dona exactament un benefici de $20\,000$ €: és la mateixa equació del benefici, però amb la quantitat $q$ com a incògnita.

1. Equació del benefici:

   $20\,000$${}= 12q-(4q+100\,000)$${}= 8q-100\,000$

2. Aïllant $q$:

   $8q=120\,000\ \Rightarrow\ q=15\,000\ \text{kg}$

3. Coincideix amb la producció de la taula: produint i venent $15\,000$ kg a $12$ €, l’empresa ja guanya $20\,000$ € l’any.

Plantejament Pregunta sobre com es divideix el capital d’una societat de responsabilitat limitada. Cada resposta correcta val $0{,}5$ punts i cada resposta errònia en resta $0{,}15$; si no es contesta, no es resta res.

1. El capital de la SL es divideix en participacions socials; les accions són pròpies de la societat anònima.

2. L’opció c) és falsa perquè els socis també poden aportar béns al capital (aportacions no dineràries), i d) barreja les participacions de la SL amb les accions de la SA.

Plantejament Pregunta sobre qui forma un canal de distribució, una de les variables del màrqueting.

1. Un canal de distribució és el camí que segueix el producte des del fabricant fins al comprador, i el formen els intermediaris (majoristes, detallistes…) que el fan arribar.

2. Les agències de publicitat (b) pertanyen a la comunicació, els mitjans de transport (c) són una part de la logística i els estudis de mercat (d) són investigació comercial.

Plantejament Pregunta sobre el nom de la capacitat de convertir els actius en diners en efectiu.

1. La liquiditat és la facilitat amb què els actius de l’empresa es poden convertir en diners en efectiu.

2. La rendibilitat relaciona el benefici amb la inversió; la solvència a curt termini és la capacitat de pagar els deutes de menys d’un any, i la solvència a llarg termini, la de pagar tots els deutes.

Plantejament Pregunta sobre el criteri de la TIR per acceptar una inversió.

1. La TIR és la rendibilitat que dona el projecte. Convé que sigui més alta que el cost dels diners (el tipus d’interès de mercat o el cost del capital): així el projecte rendeix més del que costa finançar-lo i, descomptat a aquest tipus, té VAN positiu.

2. Si la TIR és igual o menor que aquest tipus, el projecte no crea valor; per això a), c) i d) no són correctes.

Plantejament Pregunta sobre què són les inversions financeres i en què es diferencien de les econòmiques.

1. Les inversions financeres consisteixen a comprar actius financers, com ara accions (participacions en el capital d’altres empreses) i obligacions (títols de deute), per obtenir-ne una rendibilitat.

2. La d) confon les inversions financeres amb les econòmiques o productives, que són béns com maquinària, edificis o instaŀlacions.

3. La c) és la definició d’inversió financera: és la resposta correcta. Les altres dues no són la resposta buscada: la a) no defineix la inversió financera (el terme «inversions permanents» s’usava per a les inversions a llarg termini en general), i la b) parla de béns productius, que és el que es compra amb una inversió econòmica, no amb una financera; comprar accions és comprar un actiu financer.