Empresa, PAU 2024 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

Plantejament L’actiu corrent es divideix en existències, realitzable i disponible. Si es calculen el disponible i les existències amb les dades, el realitzable és el que falta per arribar a l’actiu corrent. La ràtio de tresoreria ($T$) compara el disponible i el realitzable amb el passiu corrent; deixa fora les existències, perquè no se sap quan es podran vendre.

1. Disponible (efectiu a la caixa forta i al banc):

   $120{,}50+379{,}50=500$

2. Existències (matèries primeres, productes en curs i productes acabats):

   $10\cdot 6{,}01+20\cdot 5{,}02$${}+139{,}50$${}= 60{,}10+100{,}40+139{,}50$${}= 300$

3. Realitzable, a partir de la igualtat AC $=$ existències $+$ realitzable $+$ disponible:

   $\text{realitzable}$${}= 1\,406{,}25-300-500$${}= 606{,}25$

4. Ràtio de tresoreria:

   $T$${}= \frac{\text{disponible}+\text{realitzable}}{\text{passiu corrent}}$${}= \frac{500+606{,}25}{1\,875}$${}= 0{,}59$

5. Com es llegeix: si $T$ és a prop d’$1$, l’empresa té recursos líquids per pagar el passiu corrent sense vendre existències; si és molt més gran que $1$, pot tenir diners aturats sense rendiment; si és més petita que $1$, pot tenir problemes de liquiditat.

6. Aquí $T=0{,}59$, clarament per sota d’$1$: amb el que té i el que cobrarà a curt termini, l’empresa només pot pagar un $59$ % dels deutes a curt termini. Depèn de vendre les existències per pagar-los i pot tenir problemes de liquiditat.

Plantejament Cal comparar la ràtio de tresoreria de les dues empreses: $0{,}59$ (Espardenyes de Vetes, apartat 2.1) davant d’$1{,}45$ (Barretines Vermelles, el valor que dona l’enunciat).

1. Barretines Vermelles té una ràtio més gran que $1$: amb el disponible i el que espera cobrar a curt termini pot pagar tots els deutes a curt termini, sense dependre de vendre les existències.

2. Espardenyes de Vetes, amb $0{,}59$, no pot pagar-los sense vendre existències.

3. Una observació: el document de 2.2 no diu de quina data és. Si la ràtio es calculés amb el balanç de 2.3 (a 31 de desembre de 2023), sortiria $T=\frac{125\,000+5\,000}{230\,000}\approx0{,}57$, no $1{,}45$, i les dues empreses estarien en una situació semblant. L’apartat demana respondre «segons aquesta ràtio», és a dir, amb el valor d’$1{,}45$.

Plantejament Cal agrupar els elements en masses patrimonials (actiu no corrent, actiu corrent amb existències, deutors i efectiu; patrimoni net; passiu no corrent; passiu corrent) i calcular el fons de maniobra. Imports en euros.

1. Actiu no corrent (ANC): l’immobilitzat, $170\,000$.

2. Actiu corrent (AC): existències (matèries primeres $30\,000$ i productes acabats $100\,000$), deutors comercials i altres comptes a cobrar (clients $125\,000$) i efectiu i altres actius líquids (caixa $5\,000$).

   $30\,000+100\,000=130\,000$$\text{AC}$${}= 130\,000+125\,000$${}+5\,000$${}= 260\,000$

3. Total actiu:

   $170\,000+260\,000=430\,000$

4. Patrimoni net (PN): capital social ($50\,000$) i reserves ($50\,000$).

   $\text{PN}=50\,000+50\,000=100\,000$

5. Passiu no corrent (PNC): deutes a llarg termini amb entitats bancàries, $100\,000$. Passiu corrent (PC): proveïdors ($50\,000$) i creditors de serveis ($180\,000$).

   $\text{PC}=50\,000+180\,000=230\,000$

6. Total patrimoni net i passiu:

   $100\,000+100\,000$${}+230\,000$${}= 430\,000$

7. Fons de maniobra:

   $\text{FM}$${}= \text{AC}-\text{PC}$${}= 260\,000-230\,000$${}= 30\,000$

8. El mateix resultat surt dels recursos permanents menys l’actiu no corrent:

   $\text{FM}$${}= (\text{PN}+\text{PNC})-\text{ANC}$${}= (100\,000+100\,000)$${}-170\,000$${}= 30\,000$

9. Interpretació: el FM és positiu, així que $30\,000$ € de l’actiu corrent es financen amb recursos permanents (patrimoni net i passiu no corrent). L’empresa està en equilibri financer i compleix el criteri general que el fons de maniobra ha de ser positiu; és un primer indicador de solvència a curt termini. Si fos negatiu, part de l’actiu no corrent es finançaria amb deutes a curt termini i hi hauria risc de suspensió de pagaments.

Plantejament El punt mort ($Q^*$) és la quantitat de motos amb què els ingressos totals igualen els costos totals: el benefici és zero. Cal $Q^*=\frac{CF}{p-c_v}$, però l’enunciat no dona els costos fixos ($CF$): surten dels costos totals de les $500$ motos produïdes menys els costos variables.

1. Costos variables totals de les $500$ motos:

   $CV=500\cdot 3\,000=1\,500\,000$

2. Costos fixos, de $CT=CF+CV$:

   $CF$${}= 4\,000\,000-1\,500\,000$${}= 2\,500\,000$

3. Punt mort, amb el preu $p=4\,000$ € i el cost variable unitari $c_v=3\,000$ €: cada moto deixa un marge de $1\,000$ € per cobrir els costos fixos.

   $Q^*$${}= \frac{CF}{p-c_v}$${}= \frac{2\,500\,000}{4\,000-3\,000}$${}= \frac{2\,500\,000}{1\,000}$${}= 2\,500$

4. Interpretació: amb $2\,500$ motos, ingressos i costos són iguals i el benefici és zero. Per sobre de $2\,500$ motos l’empresa té beneficis, i per sota, pèrdues.

5. Aquest any ha produït $500$ motos, molt per sota del punt mort. Si les ven totes, té pèrdues:

   $B$${}= 500\cdot 4\,000-4\,000\,000$${}= -2\,000\,000$

6. Perquè la fabricació sigui rendible, ha de vendre més de $2\,500$ motos: $2\,000$ més que ara.

ResultatEl punt mort és de $2\,500$ motos ($CF=2\,500\,000$ €): per sobre, l’empresa guanya diners i, per sota, en perd. Amb les $500$ motos d’aquest any perdria $2\,000\,000$ €.

La pauta oficial dona: $CV=500\cdot 3\,000=1\,500\,000$; $CF=2\,500\,000$ €; $X_{PM}$${}= 2\,500\,000/(4\,000-3\,000)$${}= 2\,500$ motos; per sobre, beneficis; per sota, pèrdues.

Plantejament El benefici és ingressos totals menys costos totals, i els costos totals són els fixos més els variables ($35$ € per salvavides).

1. Ingressos totals:

   $IT=65\cdot 1\,666=108\,290$

2. Costos variables totals:

   $CV=35\cdot 1\,666=58\,310$

3. Costos totals:

   $CT=30\,000+58\,310=88\,310$

4. Benefici:

   $B$${}= IT-CT$${}= 108\,290-88\,310$${}= 19\,980$

5. Comprovació amb el marge: cada salvavides deixa $65-35=30$ €, i el punt mort és $\frac{30\,000}{30}=1\,000$ salvavides. En ven $666$ més, i cadascun d’aquests aporta $30$ € de benefici:

   $666\cdot 30=19\,980$

Plantejament El termini de recuperació (payback) és el temps que tarden els fluxos de caixa acumulats a igualar el desemborsament inicial; amb aquest criteri es prefereix la inversió que es recupera abans. Se suposa que el flux de cada any entra de manera uniforme durant l’any.

1. Motor Corremolt (desemborsament de $8\,000$ €): el primer any recupera $4\,000$ € i en falten $4\,000$, que arriben amb part del flux del segon any ($6\,000$ € en $12$ mesos):

   $\frac{4\,000}{6\,000}\cdot 12=8\ \text{mesos}$

2. Corremolt es recupera en $1$ any i $8$ mesos (amb un any comercial de $360$ dies, $1$ any i $240$ dies).

3. Motor Corremés (desemborsament d’$11\,000$ €): fluxos acumulats

   $2\,000$${}\to 2\,000+2\,000$${}= 4\,000$${}\to 4\,000+8\,000$${}= 12\,000$

4. Al final del segon any falten $11\,000-4\,000=7\,000$ €, que arriben amb part del flux del tercer any ($8\,000$ € en $12$ mesos):

   $\frac{7\,000}{8\,000}\cdot 12=10{,}5\ \text{mesos}$

5. Corremés es recupera en $2$ anys i $10{,}5$ mesos (deu mesos i mig).

6. Segons el payback, és millor el Motor Corremolt, perquè recupera la inversió més d’un any abans. És un criteri adequat quan interessa recuperar la inversió com més aviat millor.

7. Inconvenient del mètode: és estàtic, no té en compte el moment en què arriben els fluxos ni el valor del diner en el temps (tipus d’interès, inflació): suma igual un euro d’ara que un d’aquí a tres anys. Un altre inconvenient és que no té en compte els fluxos posteriors a la recuperació: aquí ignora els $20\,000$ € que el Corremés genera el quart any. N’hi ha prou de dir-ne un.

Plantejament Les dues columnes estan barrejades: en la mateixa fila, el concepte i l’explicació no es corresponen. Per a cada explicació de la columna dreta, de dalt a baix, cal trobar quin concepte descriu.

1. 1a explicació, presentar el model de negoci de manera àgil i ràpida: e) elevator pitch.

2. 2a, obrir espais de mercat nous i crear una demanda sense competència: g) oceà blau.

3. 3a, fer servir la innovació per explotar el negoci actual i alhora construir el futur: a) empresa ambidextra.

4. 4a, millorar un producte o servei sense canvis radicals: c) innovació incremental.

5. 5a, conèixer i caracteritzar el prototip de client: d) mapa d’empatia de clients.

6. 6a, una part dels serveis gratis perquè el client pagui els de més valor: h) freemium.

7. 7a, allargar la vida útil dels béns i reutilitzar recursos: b) model de negoci circular.

8. 8a, poques unitats de molts productes diferents: f) long tail.

Plantejament Cal dir si cada afirmació és vertadera o falsa i, si és falsa, reescriure-la perquè sigui vertadera.

1. a) Vertadera. Les quatre accions de la matriu ERIC són eliminar, reduir, incrementar i crear.

2. b) Vertadera. El storytelling fa arribar un missatge amb històries que commouen i emocionen.

3. c) Falsa. Cedir a un tercer els drets per explotar una marca reconeguda és la franquícia. Afirmació vertadera: «El model de negoci de franquícia consisteix en el següent: una empresa reconeguda cedeix a un tercer els drets per a explotar la seva marca.» També es pot corregir la definició i mantenir el model: el model d’aplicacions mòbils consisteix a oferir el producte o servei per mitjà d’una aplicació que l’usuari instaŀla al mòbil o a la tauleta.

4. d) Vertadera. La plataforma uneix dos o més grups de clients que es necessiten entre ells, i com més usuaris té, més valor té per a tots (efecte xarxa).

Plantejament Cal explicar com guanya diners l’empresa en cadascun dels dos models.

1. Subscripció: el client paga una quota periòdica fixa (cada mes, cada any…) i a canvi té dret al producte o servei. L’empresa aconsegueix vendes repetides i la fidelitat del client subscrit. Per exemple, una plataforma de sèries amb quota mensual.

2. Afiliació: l’empresa paga una comissió o una altra remuneració a les persones o negocis (afiliats) que li porten clients o, directament, comandes. Per exemple, un web que cobra una comissió per cada compra feta des d’un enllaç seu a una botiga en línia.

Plantejament Primer cal dir per a què serveix el DAFO; després, completar les quatre paraules de la sigla i classificar les quinze característiques. Les fortaleses i les debilitats són de l’empresa (internes); les oportunitats i les amenaces, de l’entorn (externes) i afecten tot el sector.

1. Per a què serveix: per estudiar la situació interna de l’empresa (o d’un pla de negoci) i la del seu entorn, per saber quines possibilitats té la idea i què en pot limitar el desenvolupament. És una de les eines més útils per estudiar la viabilitat comercial i decidir l’estratègia.

2. Les quatre paraules: D, debilitats; A, amenaces; F, fortaleses; O, oportunitats.

3. Debilitats (internes i negatives): a) maquinària sense actualitzar, i) falta de recursos per renovar-la i j) equip directiu envellit i difícil de substituir.

4. Amenaces (externes i negatives): c) entrada de noves marques, h) canvis de dieta cap a productes més saludables, m) pujada dels interessos bancaris i o) campanyes agressives de la competència.

5. Fortaleses (internes i positives): b) personal ben format, d) clients fidels, e) marca consolidada i n) preus acceptats pels clients.

6. Oportunitats (externes i positives): f) un sector gran a Catalunya que afavoreix les empreses, g) més demanda d’envasos individuals entre els joves, k) exportacions del sector en creixement i l) ajuts del Govern.

Plantejament Cal definir el pla de negoci i citar cinc de les seves parts.

1. El pla de negoci és un document que desenvolupa una idea o un projecte d’empresa sorgit d’una iniciativa emprenedora; pot servir per crear una empresa nova o per ampliar les activitats d’una que ja existeix. Descriu de manera ordenada i justificada el projecte i explica com es posarà en marxa, com es planificarà i com s’organitzarà el negoci.

2. Cinc parts de la seva estructura: 1) presentació del projecte i dels promotors; 2) pla de màrqueting; 3) pla de producció; 4) pla d’organització i gestió (recursos humans); 5) pla d’inversió i finançament. També valen la forma jurídica i els aspectes legals, o la conclusió.

Plantejament Cal explicar què és el model canvas i coŀlocar cada informació de l’aplicació de llibres en un dels seus nou blocs.

1. El model canvas és una eina estratègica per dissenyar i mostrar un model de negoci de manera visual, en un sol full. Respon a quatre preguntes bàsiques (qui, què, com i quant) repartides en nou blocs que s’omplen en ordre.

2. Segments de clients: a), a qui va dirigida l’aplicació. Propostes de valor: e), la necessitat que cobreix (la comoditat de comprar i vendre llibres en qualsevol lloc i moment). Canal: b), com arriba la proposta de valor als clients i com es distribueix i es ven.

3. Relació amb els clients: c), com es relaciona l’empresa amb l’usuari (registre de dades, l’app al mòbil). Fonts d’ingressos: f), d’on cobra l’empresa.

4. Activitats clau: d), l’acció més important perquè el negoci funcioni. Recursos clau: h), els actius imprescindibles. Socis o aliances clau: g), els acords amb proveïdors. Estructura de costos: i), els costos de posar en marxa i mantenir el negoci.

Plantejament La pregunta és sobre quins són els factors de producció, els recursos que fa servir l’empresa per produir béns i serveis.

1. Els factors de producció són els recursos naturals, el treball i el capital, als quals s’afegeixen la tecnologia i l’organització empresarial. És l’opció c).

2. Les opcions a), b) i d) no parlen de factors, sinó de maneres de classificar els béns (lliures o econòmics, de consum o de capital), i la d) a més barreja dues classificacions diferents.

3. En tot aquest exercici, cada resposta correcta val $0{,}5$ punts, cada resposta errònia en resta $0{,}15$ i una pregunta sense contestar no resta res.

Plantejament La pregunta demana quina protecció correspon a informació confidencial d’una empresa, com una fórmula o una estratègia, que no està patentada.

1. El secret empresarial protegeix qualsevol informació o coneixement amb valor per a l’empresa (tecnològic, comercial, financer…) que es manté en secret, també les invencions no patentables o no patentades. És l’opció b).

2. Els drets d’autor protegeixen obres literàries, artístiques o científiques; la marca registrada, un signe distintiu; i la propietat industrial protegeix, mitjançant registre, patents, dissenys i marques; el secret empresarial protegeix informació valuosa que es manté en secret sense registrar-la, i per això és la resposta més precisa.

Plantejament La pregunta demana a quina eina de comunicació o promoció correspon un concurs que demana enviar etiquetes del producte.

1. Oferir un premi (un viatge) a qui enviï tres etiquetes és un incentiu a curt termini perquè es compri el producte: és una promoció de vendes. És l’opció c).

2. La publicitat és un missatge pagat en un mitjà de comunicació; la venda personal, el contacte directe d’un venedor amb el client; i les relacions públiques busquen millorar la imatge de l’empresa, no vendre una unitat més ara.

Plantejament La pregunta demana què caracteritza l’organització teal davant de les estructures clàssiques (lineal, funcional i en línia i staff).

1. En el model teal els empleats s’autogestionen: participen en la presa de decisions i es fomenta la creativitat de cadascun. És l’opció d).

2. L’opció a) descriu l’estructura lineal o jeràrquica (un sol cap per persona); la b), la funcional (autoritat dels especialistes); i la c), els òrgans staff de l’estructura en línia i staff.

Plantejament La pregunta demana el tipus d’innovació d’una marca que millora poc a poc els seus productes.

1. Millorar els materials i treure models més còmodes, lleugers i acolorits, amb una evolució lenta, és millorar un producte que ja existeix sense canviar-lo de manera radical: innovació incremental. És l’opció d).

2. Una innovació radical o disruptiva crearia un producte o un mercat totalment nous, cosa que aquí no passa; la recerca i desenvolupament és l’activitat que genera innovacions, no un tipus d’innovació; i el text descriu clarament un sol tipus.