Emprenedoria i pla d’empresa: exercicis de la PAU d’Empresa resolts

Plantejament Al canvas, la proposta de valor és el que l’empresa ofereix i la fa diferent; el segment, a qui s’adreça; els canals, com hi fa arribar el producte.

1. Proposta de valor: gelats artesanals, sense additius ni sucres afegits, és a dir, productes sans i naturals (davant dels gelats industrials amb colorants i conservants).

2. Segment de clients: els consumidors que busquen cuidar-se amb productes sans i naturals.

3. Canals: els detallistes independents que venen els gelats al mercat espanyol.

Plantejament Cada viabilitat del pla d’empresa respon a una pregunta: la comercial, si hi haurà mercat; la tècnica, si es pot produir; l’econòmica, si el negoci dona beneficis; la financera, si la inversió és rendible i es pot finançar.

1. Econòmica: «buscar el llindar de rendibilitat» (quantes unitats cal vendre per cobrir els costos).

2. Tècnica: «avaluar si l’empresa disposa de prou capacitat productiva per a produir i vendre els seus productes als altres països europeus».

3. Financera: «calcular la TIR que obtindrien amb el nou projecte» (rendibilitat de la inversió).

4. Comercial: «fer l’anàlisi DAFO» (situació de l’empresa davant del mercat i de la competència).

Plantejament Ceder a tercers el dret a explotar la marca controlant com es ven el producte, el preu i les condicions és la definició de franquícia. Girocream seria la franquiciadora.

1. Model proposat: la franquícia, amb Girocream com a empresa franquiciadora.

2. Un avantatge per al franquiciador: s’expandeix més de pressa i amb menys inversió i menys risc financer, perquè els franquiciats posen els diners per obrir els establiments (i a més li paguen cànons).

3. Un inconvenient: perd el control directe de la gestió diària dels punts de venda, i si un franquiciat no compleix els estàndards pot perjudicar la imatge de la marca.

4. Altres respostes vàlides: avantatges com més notorietat o economies d’escala; inconvenients com un marge de benefici menor perquè es comparteix amb el franquiciat.

Plantejament Són dos documents típics de la responsabilitat social corporativa: un fixa normes de conducta i l’altre rendeix comptes del que s’ha fet.

1. Les regles i els principis de comportament dels treballadors es recullen en el codi de conducta intern (codi ètic o de bones pràctiques).

2. El document que a final d’any recull les activitats socials i mediambientals és el balanç social (o memòria de sostenibilitat), que permet fer el seguiment de la RSC.

Plantejament La matriu d’Ansoff combina productes i mercats. Cal veure si el producte és nou o el de sempre, i si el mercat és nou o l’actual. Per a la forma jurídica, cal fer servir les pistes de l’enunciat.

1. Vendre el mateix producte (gelats artesanals) en mercats geogràfics nous (altres països europeus) és l’estratègia de desenvolupament de mercats, que és creixement intern.

2. Forma jurídica: hi ha dos socis, amb responsabilitat limitada al capital aportat, un capital social de $10\,000$ € (massa poc per a una societat anònima, que n’exigeix com a mínim $60\,000$ €) i l’empresa no cotitza en borsa. Tot apunta a una societat de responsabilitat limitada (SL o SRL).

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’empresari individual respon dels deutes amb tot el seu patrimoni personal (responsabilitat iŀlimitada) i la llei no li exigeix cap capital mínim.

2. Les altres opcions parlen de responsabilitat limitada, que és pròpia de les societats (els $60\,000$ € són el capital mínim de la societat anònima).

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’estratègia de l’oceà blau busca alhora diferenciar-se i tenir costos baixos per crear un mercat nou on encara no hi ha competència.

2. L’opció a) descriu la matriu ERIC (quatre quadrants: eliminar, reduir, incrementar i crear); la c), el mapa d’empatia o el buyer persona; la d) és falsa, perquè la diferenciació n’és la base.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. Segons la forma jurídica, una empresa pot ser individual (un sol empresari) o societària (una societat: SL, SA, cooperativa…).

2. Les altres classificacions es fan per sector d’activitat (a), per la propietat del capital (b) i per l’àmbit geogràfic (c).

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El balanç social és el document on l’empresa resumeix el que ha fet en matèria social, laboral i ambiental.

2. El codi ètic fixa normes de conducta (no informa del que s’ha fet), la memòria financera explica els comptes i el pla estratègic fixa objectius de futur.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El mapa d’empatia serveix per posar-se a la pell del client (què pensa, sent, veu, diu i fa); per això el client va al centre.

2. Els objectius, el producte i els resultats no són el subjecte del mapa.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. Estudiar les propietats d’un material per conèixer-lo millor, sense una aplicació comercial immediata, és recerca (investigació).

2. El desenvolupament aplica aquest coneixement a un producte o procés concret, i la innovació és portar-lo al mercat.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’opció c) és la definició correcta dels consumidors o economies domèstiques.

2. Les altres són falses: una empresa o una família poden produir i consumir alhora; l’escassetat afecta totes les economies, no només les menys desenvolupades; i és precisament el problema econòmic bàsic.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La viabilitat comercial estudia el mercat: els clients, la demanda i la competència.

2. La legal tracta els permisos i la forma jurídica; la financera, la inversió i el finançament; la mediambiental, l’impacte sobre el medi.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La patent dona a l’inventor el dret d’explotar en exclusiva el seu invent durant un temps.

2. El nom comercial és la marca; els drets sobre una obra són la propietat intel·lectual; la informació de valor que es guarda en reserva és el secret empresarial.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La competència és part de l’entorn (factor extern) i perjudica l’empresa: és una amenaça.

2. Les amenaces sempre són externes (b és contradictòria) i les debilitats sempre són internes (c també ho és); una competència forta no és una oportunitat.

Plantejament Tres preguntes curtes: identificar un model de negoci, decidir si hi ha innovació i reconèixer un secret empresarial.

1. a) No. El model long tail consisteix a vendre poques unitats d’una gran varietat de productes (molts nínxols petits, normalment per internet), i el text no en diu res. El que descriu, aprofitar els subproductes i reutilitzar l’aigua, s’acosta més a un model d’economia circular.

2. b) Sí. És una innovació de procés: introdueix una manera nova de produir que millora el procés productiu i el fa més respectuós amb el medi ambient, i l’empresa l’aplica realment (no és només una idea).

3. c) Perquè és un secret empresarial: informació de valor (un procés, una tècnica) que l’empresa manté confidencial per conservar un avantatge competitiu. Si l’expliqués, els competidors el podrien copiar.

Plantejament Cal dir si cada afirmació és certa o falsa i justificar-ho.

1. a) Falsa. La viabilitat comercial estudia si el producte tindrà èxit al mercat, és a dir, si hi haurà clients disposats a comprar-lo (demanda, competència, preu). Si les inversions es rendibilitzaran ho estudien la viabilitat econòmica i la financera.

2. b) Falsa. Tant la societat limitada com la societat anònima tributen pels beneficis amb l’impost sobre societats (IS). L’IRPF el paga l’empresari individual (persona física), no les societats. Per tant, passar de SL a SA no canvia l’impost que grava els beneficis.

Plantejament La PESTEL classifica els factors de l’entorn general en polítics, econòmics, socioculturals, tecnològics, ecològics i legals. Cada lletra va a una sola casella.

1. Polític: d) l’estabilitat governamental.

2. Econòmic: b) la pujada prevista dels preus (inflació).

3. Sociocultural: e) el nivell educatiu alt de la població.

4. Tecnològic: a) empreses que innoven tecnològicament i venen per internet.

5. Ecològic: f) els consumidors volen productes sostenibles.

6. Legal: c) el nou marc regulador per crear empreses i g) els canvis en les modalitats de contractació i d’acomiadament (són canvis en les lleis).

Plantejament a) Cal decidir si la sucursal és creixement intern o extern i quina estratègia d’Ansoff és. b) Cal definir el pla de negoci amb paraules senzilles.

1. a) Creixement intern: obrir una sucursal pròpia és augmentar la dimensió amb inversions en la pròpia estructura (no es compra ni s’uneix amb cap altra empresa).

2. Estratègia: desenvolupament de mercats, perquè ven els mateixos productes gastronòmics de sempre en un mercat geogràfic nou (Flandes).

3. b) Un pla de negoci és un document que explica de manera clara i ordenada la idea de negoci: què es vendrà i a qui, com es produirà i s’organitzarà, quina inversió cal i com es finançarà, i si serà viable. Serveix d’eina de treball per als promotors i per convèncer inversors o bancs.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El mapa d’empatia serveix per entendre a fons el client: què pensa i sent, què veu, què diu i fa, què escolta, i quines són les seves frustracions i desitjos.

2. No té quatre fases com les de b); els hipocentres d’innovació indiquen d’on pot sortir la innovació (recursos, oferta, clients, finances), no que només en tingui idees la direcció; i l’oceà blau busca precisament fugir dels mercats saturats.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. ERIC són les inicials de les quatre accions: Eliminar, Reduir, Incrementar i Crear. És un quadre de quatre caselles.

2. Les opcions b) i d) canvien una de les quatre paraules, i la a) parla d’una taula de tres per tres que no és l’ERIC.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’estratègia oportunista aprofita un forat del mercat: busca un segment on els competidors són febles i ella és forta, sense haver de liderar la innovació.

2. L’ofensiva vol ser la primera a innovar amb molta inversió en recerca; la imitativa copia els altres; la dependent fa el que li marca una altra empresa (per exemple, el client principal).

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’oceà blau busca alhora diferenciació i costos baixos per obrir un espai de mercat nou, on la competència encara no hi és.

2. Superar la competència guanyant quota és el que es fa en un oceà vermell (b); no sempre cal el brainstorming (c); i a la d) la R de l’ERIC és «reduir», no «reutilitzar».

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El freemium (free + premium) ofereix gratis la major part del servei i cobra les funcions avançades a una minoria d’usuaris.

2. Multiplataforma connecta diversos grups d’usuaris; el long tail ven poques unitats de molts productes; un nínxol és un segment petit de mercat, no un model de gratuïtat.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La viabilitat econòmica comprova si el negoci donarà beneficis, i per això es calcula el punt mort (les vendes mínimes per cobrir costos).

2. Les estratègies de màrqueting són de la viabilitat comercial; el VAN i la TIR, de la financera; i la DAFO no és una eina de la viabilitat financera.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La cooperativa forma part de l’economia social, funciona democràticament i el seu objectiu és satisfer les necessitats dels socis, no repartir guanys.

2. La societat laboral també és economia social, però busca el lucre; la SRL i la societat civil són societats amb ànim de lucre.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. Una tecnologia (o tècnica de producció) és una manera concreta de combinar els factors (treball i capital) per fabricar un producte, com les tecnologies A–E de l’exercici 3.

2. El treball i el capital són factors, no la manera de combinar-los; l’organització empresarial és com es distribueixen les tasques i l’autoritat.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. Una empresa internacional té la seu i la producció en un país, però ven (exporta) a d’altres.

2. La multinacional té establiments propis (filials) en diversos països; la regional i la nacional no surten del seu territori.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El sostre de vidre són les barreres invisibles que impedeixen a les dones arribar a càrrecs directius o de responsabilitat.

2. Les opcions a), b) i c) descriuen dificultats reals de les dones emprenedores (manca de referents, doble jornada, menys finançament), però no són la definició del sostre de vidre.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El sostre de vidre és justament el conjunt de barreres invisibles (no escrites) que frenen les dones a l’hora d’arribar a càrrecs directius o d’emprendre, amb la mateixa formació i experiència que els homes.

2. Un conveni coŀlectiu és un acord entre empresaris i treballadors sobre les condicions laborals; un contracte de treball és l’acord individual; un knowmad és un treballador del coneixement que pot treballar des de qualsevol lloc.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. L’elevator pitch és una presentació molt breu (el temps d’un trajecte d’ascensor) d’una idea de negoci per despertar l’interès de qui la pot finançar o ajudar a tirar endavant: inversors i possibles socis o coŀlaboradors.

2. No és publicitat per als clients, ni comunicació interna per als empleats, i encara menys s’adreça als competidors.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El canvas té nou blocs. La part esquerra (recursos clau, activitats clau i aliances clau) explica com l’empresa fabrica i fa arribar la seva proposta de valor: és el «com».

2. Segments de clients i canals responen a «a qui» i «com hi arribem»; estructura de costos i fonts d’ingressos, a «quant costa i quant s’ingressa».

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El codi de conducta intern (o codi ètic) recull els principis i les normes de comportament que l’empresa es compromet a complir, i serveix per avaluar la seva responsabilitat social corporativa.

2. El mapa d’empatia serveix per conèixer el client; el balanç de situació mostra el patrimoni; el conveni coŀlectiu fixa les condicions laborals d’un sector o empresa.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La PESTEL analitza els factors polítics, econòmics, socioculturals, tecnològics, ecològics i legals, que afecten totes les empreses d’un territori: és l’entorn genèric (o general).

2. L’entorn específic (clients, proveïdors, competència) s’analitza amb altres eines, com les cinc forces de Porter.

Plantejament Es pregunta com respon dels deutes una empresària individual; una resposta errònia resta punts.

1. L’empresari individual respon dels deutes de l’empresa de manera il·limitada: amb tot el seu patrimoni, tant el de l’empresa com el personal. És l’opció c).

2. La a) es queda curta (no respon només amb el patrimoni empresarial), i la b) i la d) parlen de responsabilitat limitada, que és pròpia de les societats (SL i SA), no de l’empresari individual.

3. En tot aquest exercici, cada resposta correcta val $0{,}5$ punts, cada resposta errònia en resta $0{,}15$ i una pregunta sense contestar no resta res.

Plantejament Es pregunta a quin entorn de l’empresa afecta un canvi polític; una resposta errònia resta punts.

1. Un canvi polític afecta l’entorn general (és el factor polític de l’anàlisi PESTEL: lleis, impostos, estabilitat) i també pot afectar l’entorn específic, per exemple si el nou govern afavoreix o frena un sector concret. És l’opció a).

2. La b) i la d) neguen que formi part de l’entorn, i la c) el confon amb el factor social o sociocultural.

Plantejament Es pregunta quina eina serveix per construir o reformular un model de negoci i trobar variables que la competència no fa servir; una resposta errònia resta punts.

1. La matriu ERIC (eliminar, reduir, incrementar i crear) serveix per construir un model de negoci nou o replantejar-ne un que ja existeix, i ajuda a trobar variables que els competidors no fan servir. És l’opció a).

2. El DAFO analitza la situació interna i externa, el model de Porter estudia les forces competitives i el PESTEL, l’entorn general: cap d’aquests no serveix per redissenyar el model de negoci.

Plantejament Es pregunta per a què serveix el pla de negoci; una resposta errònia resta punts.

1. El pla de negoci descriu el model de negoci i permet estudiar totes les viabilitats del projecte (comercial, tècnica, econòmica, financera, legal…). És l’opció d).

2. Les altres es queden curtes: no serveix només per comunicar la idea (a) ni estudia només dues viabilitats (b i c).

Plantejament Es pregunta quina frase descriu millor el model freemium; una resposta errònia resta punts.

1. Freemium ajunta free (gratuït) i premium: el servei bàsic és gratuït i les funcions avançades són de pagament. És l’opció b).

2. La a) descriu un servei totalment gratuït, la c) un model finançat amb publicitat i la d) un període de prova gratuït.

Plantejament Cada forma jurídica es distingeix per qui n’és propietari, com es divideix el capital i com es prenen les decisions.

1. a) Si els treballadors tenen la majoria del capital, és una societat laboral.

2. b) Capital en accions que es negocien lliurement: societat anònima.

3. c) Una sola persona que dirigeix l’empresa i n’assumeix tota la responsabilitat: empresari/ària individual.

4. d) Capital en participacions i socis que només responen amb el que han aportat: societat de responsabilitat limitada.

5. e) Funcionament democràtic, «una persona, un vot», sigui quin sigui el capital aportat: societat cooperativa.

Plantejament Cal donar la definició i, després, lligar les característiques del knowmad amb el que necessita un emprenedor en un entorn global.

1. Definició: els knowmads (nòmades del coneixement) són professionals molt qualificats, flexibles i adaptables, que poden treballar des de qualsevol lloc gràcies a les noves tecnologies. Aprenen contínuament, són creatius, coŀlaboren i comparteixen coneixement, dominen les eines digitals i tenen autonomia per canviar de feina o de projecte.

2. Benefici per a l’emprenedor: com que s’adapten i aprenen ràpid, poden assumir tasques noves a mesura que el negoci canvia.

3. La seva creativitat i capacitat d’innovar aporten idees noves per desenvolupar productes i serveis.

4. El domini de les eines digitals i els seus contactes els permeten treballar amb persones i empreses de tot el món de manera àgil, que és el que demana un entorn globalitzat.

Plantejament Primer es decideix si l’afirmació parla de l’empresa (interna: fortalesa o debilitat) o del mercat (externa: oportunitat o amenaça); després, si és favorable o desfavorable per a l’expansió internacional.

1. Fortaleses: a) productes d’alta qualitat; d) l’ús de tecnologies innovadores en la producció, que la diferencia; i) la bona reputació al mercat local.

2. Debilitats: b) depèn molt del mercat local; j) la infraestructura pot no ser suficient per a la demanda internacional.

3. Oportunitats: c) la possibilitat d’aliar-se amb distribuïdors locals; e) la demanda mundial creixent de productes ecològics; h) noves pràctiques sostenibles que poden atraure clients.

4. Amenaces: f) moltes empreses ja establertes al mercat internacional; g) gustos dels consumidors molt diferents segons la regió.

Plantejament Cal explicar què és el sostre de vidre i donar tres dificultats concretes per a una dona que emprèn.

1. El sostre de vidre són les barreres invisibles (no escrites, però reals) que impedeixen a les dones arribar a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i tenir la mateixa formació i experiència que els homes.

2. Dificultat 1: estereotips i discriminació de gènere en el món empresarial, que fan que se la prengui menys seriosament.

3. Dificultat 2: més dificultat per accedir al finançament, perquè alguns inversors i entitats inverteixen menys en projectes liderats per dones.

4. Dificultat 3: manca de referents femenins i de presència de dones en llocs de decisió; també la dificultat de conciliar la vida professional i la familiar.

Plantejament Cal emparellar cada frase de la columna dreta amb la dificultat que exemplifica, sense repetir cap lletra. La clau és veure què li passa a la dona en cada frase: no li donen diners, li costa compaginar la feina i la família, la tracten pitjor pel fet de ser dona o li atribueixen un prejudici sobre què pot fer.

1. Primera frase («No et podem concedir el finançament…»): li neguen un préstec per manca de garanties. És la dificultat d’accés a finançament: d).

2. Segona frase (les dues criatures petites): el problema és compaginar la feina amb la cura dels fills. És la conciliació de la vida professional i familiar: a).

3. Tercera frase (no pot ser gerenta perquè els homes no accepten una superior): li neguen un lloc pel sol fet de ser dona, un tracte desigual. És la discriminació de gènere: c).

4. Quarta frase («Una dona no la pot fer»): és una idea preconcebuda i generalitzada sobre què poden fer les dones. És un estereotip de gènere: b).

Plantejament Cal omplir, per a l’empresa individual i per a la societat de responsabilitat limitada (SL), el nombre mínim de socis, fins on responen dels deutes de l’empresa i el capital mínim per constituir-la.

1. Empresa individual, nombre mínim de socis: $1$, l’empresari o empresària individual, que és el titular de l’empresa (també es pot dir que no té socis, perquè no és una societat).

2. Empresa individual, responsabilitat: iŀlimitada. L’empresari respon dels deutes de l’empresa amb tot el seu patrimoni personal, present i futur.

3. Empresa individual, capital mínim: no n’hi ha; no cal aportar cap capital per començar.

4. SL, nombre mínim de socis: $1$ (societat limitada unipersonal); si no és unipersonal, n’hi ha d’haver dos o més.

5. SL, responsabilitat: limitada al capital aportat. Els socis només poden perdre el que han posat a la societat; el seu patrimoni personal queda protegit.

6. SL, capital mínim: $1$ €.

Plantejament Són cinc afirmacions sobre les formes jurídiques societàries (societat anònima, cooperativa i societat limitada): cal dir si cadascuna és correcta i, si no ho és, per què.

1. Primera: incorrecta. La societat anònima sí que és una societat capitalista, però el seu capital social està dividit en accions. Les participacions són les parts del capital d’una societat limitada.

2. Segona: correcta. En la cooperativa, el capital social mínim el fixen els seus estatuts.

3. Tercera: correcta. Per constituir una societat anònima calen com a mínim $60\,000$ €.

4. Quarta: correcta. En la SL i en la SA els socis només responen dels deutes amb el capital que han aportat.

5. Cinquena: incorrecta. La societat anònima sempre tributa per l’impost de societats, encara que tingui un únic soci: el nombre de socis no canvia la fiscalitat. L’IRPF el paguen les persones físiques, com l’empresari individual.

Plantejament Cal classificar quatre empreses segons el sector d’activitat (primari: obté recursos de la natura; secundari: els transforma; terciari: presta serveis; quaternari: serveis basats en el coneixement i la recerca), la dimensió (pel nombre de treballadors: microempresa, menys de 10; petita, menys de 50; mitjana, menys de 250; gran, 250 o més), l’àmbit geogràfic on actua i qui és el propietari del capital (la definició europea també mira la facturació o el balanç; aquí l’enunciat només dona el nombre de treballadors).

1. Ramader: sector primari (ramaderia); microempresa, perquè no té cap treballador (també és una petita empresa, una pime); àmbit regional, perquè ven a la seva comarca o regió; capital privat, perquè és seu.

2. Empresa de recerca: sector quaternari (també es pot dir terciari, perquè hi ha llibres que no fan servir el quaternari); gran empresa, amb més de $250$ treballadors; àmbit internacional, perquè opera en un país però exporta els seus coneixements a altres països; capital públic, perquè és de l’Estat.

3. Filial de roba: sector terciari (venda, un servei); gran empresa, amb més de $250$ treballadors; àmbit multinacional, perquè té filials o sucursals en altres països; capital privat, de persones particulars.

4. Empresa industrial: sector secundari (transforma productes); mitjana empresa, amb $215$ treballadors (és una pime); àmbit nacional, perquè ven per tota Espanya; capital privat.

Plantejament Per a cada patró cal dir com guanya diners l’empresa o com s’organitza el negoci, i posar un exemple diferent per a cada model. Val qualsevol exemple que s’ajusti al model.

1. a) Freemium: la major part del servei s’ofereix gratis i l’empresa cobra un paquet de pagament (prèmium) als clients que volen més prestacions. Exemple: Spotify.

2. b) Long tail («cua llarga»): vendre poques unitats de molts productes diferents; la suma de moltes vendes petites de productes minoritaris dona el negoci. Exemple: una llibreria amb un catàleg molt ampli.

3. c) Multiplataforma: reuneix com a mínim dos grups de clients que es necessiten entre ells; la plataforma només té valor per a un grup si l’altre també hi és, i es fa més forta com més usuaris té (efecte xarxa). Exemple: Google, que reuneix els usuaris del cercador i els anunciants.

4. d) Basat en aplicacions mòbils: l’empresa ofereix el seu producte o servei per mitjà d’una aplicació que l’usuari instaŀla al mòbil, la tauleta o l’ordinador, per fer una gestió, per entretenir-se, etc. Exemple: l’aplicació d’un banc.

Plantejament Primer cal definir el mapa d’empatia. Després, posar el nom de les sis parts a les caselles de l’esquema i coŀlocar cada frase de l’Ainhoa a la part que descriu: què pensa i sent, què escolta, què veu, què diu i fa, quins esforços fa i quins resultats vol.

1. Mapa d’empatia: és una eina per conèixer, caracteritzar i personalitzar el prototip de client de l’empresa, posant-se en el seu lloc. Es divideix en sis parts: què pensa i sent, què escolta (què sent dir), què veu, què diu i fa, quins obstacles o esforços ha de superar i quins resultats vol aconseguir. Per fer-lo, se segmenta, s’humanitza el client, s’hi empatitza i es valida.

2. Què pensa i sent? (casella de dalt): d), el que pensa (quedar entre les deu primeres) i el que sent (que les companyes són millors).

3. Què escolta? (casella de l’esquerra): b), els consells que escolta de les entrenadores.

4. Què veu? (casella de la dreta): a), veu que les companyes entrenen una hora més.

5. Què diu i fa? (casella de sota): c), el que diu sobre el temps que té per entrenar.

6. Esforços o obstacles que ha de superar (requadre inferior esquerre): e), la desconcentració i la pèrdua d’interès.

7. Resultats que vol aconseguir (requadre inferior dret): f), gaudir de la competició i quedar entre les deu primeres.

Plantejament Són dues eines per comunicar un projecte: cal explicar en què consisteix cadascuna.

1. Narració d’històries (storytelling): és una eina per fer arribar missatges de manera efectiva a una audiència, creant històries amb paraules, imatges, música o sons que commouen i emocionen.

2. Discurs de l’ascensor (elevator pitch): és una presentació breu, àgil i impactant d’un projecte, d’entre $45$ segons i un minut, el temps que dura un trajecte en ascensor. Busca convèncer l’audiència (inversors, clients, superiors…) en aquest temps.

Plantejament Cal explicar què és la matriu ERIC (les seves quatre accions) i per a què serveix, en concret, la fase de reduir.

1. La matriu ERIC és un quadre de quatre espais que serveix per qüestionar el model de negoci i plantejar accions perquè l’empresa es diferenciï de la competència i creï valor per al client. Les sigles són les quatre accions: eliminar, reduir, incrementar i crear.

2. Fase reduir (R): identificar les característiques del producte o servei que no són essencials per als clients i es poden simplificar o reduir. Així l’empresa redueix costos sense perdre el que el client valora.

Plantejament Les 4P del màrqueting digital no són les 4P clàssiques (producte, preu, distribució i comunicació o promoció): són quatre maneres de relacionar-se amb el client que permet la tecnologia.

1. Les 4P del màrqueting digital són personalització (adaptar l’oferta a cada client), de persona a persona o peer-to-peer (les recomanacions entre clients), participació (fer participar els clients) i predicció en models (preveure què compraran amb les seves dades). És l’opció c).

2. Les altres opcions barregen alguna P digital amb les P clàssiques (producte, preu, promoció) o amb la publicitat, que no és cap de les quatre.

3. En tot aquest exercici, cada resposta correcta val $0{,}5$ punts, cada resposta errònia en resta $0{,}15$ i una pregunta sense contestar no resta res.

Plantejament La pregunta és sobre l’estratègia de l’oceà blau: on competeix l’empresa i com crea valor.

1. L’oceà blau consisteix a crear espais de mercat nous, on encara no hi ha competència, amb una innovació que aporta un valor nou al client (innovació en valor). És l’opció a).

2. Les opcions b) i d) descriuen competir en mercats que ja existeixen (el que s’anomena oceà vermell), i la c) és una estratègia de reducció de costos per tenir preus baixos.

Plantejament La pregunta demana què és un knowmad, el «nòmada del coneixement».

1. Un knowmad és una persona que genera i aplica coneixement, que aprèn contínuament i que s’adapta a entorns i llocs de treball diferents. És l’opció d).

2. Les opcions a) i b) descriuen un perfil especialitzat en una sola indústria o àrea, el contrari de l’adaptabilitat del knowmad, i la c) no parla ni d’aprenentatge continu ni d’adaptació.

Plantejament La pregunta demana quin dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides porta el número 7.

1. L’ODS 7 és «Energia assequible i no contaminant»: garantir l’accés a una energia assequible, fiable, sostenible i moderna. És l’opció c).

2. Els altres també són ODS, però amb un altre número: «Indústria, innovació i infraestructura» és el 9; «Producció i consum responsables», el 12; i «Fi de la pobresa», l’1.

Plantejament En un pla d’empresa, cada viabilitat respon a una pregunta: la comercial, si hi haurà mercat; la tècnica, si es pot produir; l’econòmica, si el negoci donarà beneficis; la financera, si la inversió és rendible i es pot finançar.

1. La viabilitat econòmica comprova si el negoci donarà beneficis; per això es calcula el punt mort o llindar de rendibilitat, les unitats que cal vendre per cobrir tots els costos. És l’opció c).

2. L’anàlisi de la competència i del consumidor és de la viabilitat comercial; la disponibilitat tecnològica i l’equip humà, de la tècnica. Molts llibres estudien el VAN i la TIR, que mesuren si la inversió és rendible, a la viabilitat financera o a l’economicofinancera.

Plantejament Cal classificar Orangie, SA segons tres criteris (àmbit geogràfic, dimensió i propietat del capital), justificar cadascun amb una frase de l’enunciat i, després, dir fins a quin import responen els propietaris dels deutes d’una societat anònima.

1. Àmbit geogràfic: internacional. Frase: «Actualment Orangie, SA opera a Tarragona però exporta a alguns països europeus». També ho mostra que «va adquirir el 51 % d’una empresa de distribució alemanya per a impulsar l’exportació al centre d’Europa». Com que aquesta distribuïdora és una filial en un altre país, també es podria descriure com a multinacional.

2. Dimensió: petita empresa (pime). Frase: «compta amb una plantilla estable de 28 persones i factura prop de 3,5 milions d’euros a l’any». Una petita empresa té entre $10$ i $49$ treballadors i una facturació que no passa de $10$ milions d’euros.

3. Propietat del capital: privada. Frase: «L’empresa familiar Orangie, SA…»: el capital és d’una família, és a dir, de particulars, i no del sector públic.

4. Responsabilitat: Orangie, SA és una societat anònima, i en una societat anònima els socis només responen dels deutes socials amb el capital que han aportat; no hi responen amb els seus béns personals. Els deutes els paga la societat amb el seu patrimoni.

5. Xifra exacta: la família arrisca com a màxim els $100\,000$ € que va aportar. Si el patrimoni de la societat no arribés per pagar els $250\,000$ € de deutes, els creditors no podrien reclamar la diferència als béns personals de la família.

Plantejament Cal definir què és un knowmad i comprovar, amb el que diu l’enunciat de Mireia Ro, si encaixa en aquest perfil.

1. Un knowmad (de know, ‘saber’, i nòmada) o nòmada del coneixement és un professional qualificat que genera i gestiona coneixement i es mou amb facilitat en entorns digitals i tecnològics. És adaptable, independent, creatiu i autodidacte, i pot treballar des de qualsevol lloc (sovint fa teletreball) i per a diferents empreses o projectes, de vegades com a autònom.

2. Mireia Ro no es pot considerar una knowmad: l’enunciat diu que «sempre ha treballat per a la mateixa empresa i en un lloc físic fix desenvolupant funcions molt concretes» i que «no és gaire partidària de sortir del negoci tradicional». És el contrari de la mobilitat i la flexibilitat d’un knowmad.

Plantejament Cal explicar què és el sostre de vidre i decidir, amb les dades de l’enunciat, si Mireia Ro l’ha superat.

1. El sostre de vidre són les barreres invisibles (no escrites) que dificulten que les dones arribin a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i tenir la mateixa formació i experiència que els homes. Hi influeixen els estereotips de gènere, la manca de referents femenins, la dificultat de conciliar la vida professional i familiar, la discriminació de gènere i un accés més difícil al finançament.

2. Mireia Ro sí que l’ha trencat: va entrar a l’empresa com a tècnica del departament de màrqueting i ha arribat a consellera delegada (CEO), «la cap visible de l’empresa». A més, des d’aquest càrrec ha afavorit la conciliació de la vida professional i familiar, i la dificultat de conciliar és una de les barreres del sostre de vidre.

Plantejament Cal separar les operacions de creixement de l’enunciat: les que l’empresa fa amb la seva pròpia inversió (creixement intern, que se situa a la matriu d’Ansoff) i les que fa comprant empreses o associant-s’hi (creixement extern).

1. Creixement intern: la compra de $150$ hectàrees de tarongers és una inversió en la pròpia estructura de l’empresa, que n’augmenta la capacitat (la plantilla creix un $30$ % i la facturació, un $50$ %).

2. Amb aquesta ampliació ven més taronges (producte actual) al mercat actual, capta clients de la competència i augmenta la freqüència de compra dels clients actuals: a la matriu d’Ansoff és l’estratègia de penetració de mercat.

3. Creixement extern: comprar el $51$ % d’una empresa de distribució alemanya per controlar-la és una participació en una altra societat; amb més de la meitat del capital, Orangie, SA en té el control.

4. Creixement extern: amb Tulipes Blaves constitueix una petita empresa nova i comuna per desenvolupar les taronges blaves, en què Orangie, SA aporta capital i l’empresa holandesa, coneixements i actius. És una empresa conjunta o joint venture, una forma de cooperació entre empreses.

Plantejament Cal llegir cada característica i cada exemple i assignar-los al model de negoci que descriuen; cada número i cada lletra van en una sola casella.

1. Multiplataforma: característiques 3 i 6 (reuneix grups de clients interdependents i es fa més fort amb l’efecte xarxa) i exemple c) TikTok (xarxa social, model multilateral).

2. Subscripció: característiques 5 i 8 (pagament periòdic acordat per endavant a canvi de l’accés; amb una quota fixa, com menys es fa servir el servei, més car surt cada ús) i exemple a) Netflix (pagament mensual per accedir al catàleg).

3. Franquícia: característiques 2 i 4 (relació entre dues parts: el propietari de la marca, que posa el preu i les condicions, i qui obre el negoci aprofitant una marca coneguda) i exemple b) Starbucks (per obrir el negoci hi van intervenir dues parts).

4. Circular: característiques 1 i 7 (reciclar, reutilitzar i reparar; un canvi en la societat de consum) i exemple d) RecOn (recicla plàstic per convertir-lo en matèria primera).

Plantejament Cal explicar què és un oceà blau i decidir, amb la notícia, si Bioo en podria ser un.

1. Un oceà blau és un espai de mercat nou, encara no explotat pel comerç, on no hi ha competència perquè l’empresa hi crea una demanda nova. S’oposa als oceans vermells: els mercats que ja existeixen, plens de competidors que lluiten per la mateixa demanda.

2. Per crear un oceà blau, l’empresa no pren la competència com a referència i aplica la innovació en valor: ofereix alguna cosa nova i diferent, sovint buscant alhora diferenciació i costos baixos, que obre un mercat nou.

3. Bioo podria ser un oceà blau: ha creat un producte nou (una làmpada que s’encén quan es toca una planta, que fa d’interruptor) que aplica la biotecnologia d’una manera nova, elimina plàstic i fa una domòtica més sostenible. No competeix en un mercat ple de làmpades iguals, sinó que obre un espai nou on crea valor amb la innovació.

Plantejament Cal explicar què és el discurs de l’ascensor i donar-ne dues característiques.

1. El discurs de l’ascensor (elevator pitch) és una presentació oral molt breu i convincent d’una idea, un negoci o un projecte, que dura més o menys el que dura un viatge en ascensor: entre $45$ segons i un minut. S’adreça sobretot a possibles inversors o col·laboradors.

2. Característica 1: és curt, normalment d’un minut com a màxim, de manera que ha de ser impactant, àgil i ràpid.

3. Característica 2: ha de convèncer qui l’escolta, i el seu objectiu és aconseguir una cita per explicar la idea o el projecte a fons.

4. Altres característiques vàlides: fa servir dades impactants i, si pot ser, basades en evidències, i es diu amb decisió i seguretat.

Plantejament Cal definir el pla de negoci, donar dos avantatges que tindria per al Joan i la Cris i anomenar quatre de les seves parts.

1. El pla de negoci és una planificació estratègica del projecte empresarial: descriu la idea, en fixa els objectius i com s’aconseguiran, i n’analitza la viabilitat a llarg termini per descobrir-ne els inconvenients abans de començar.

2. Avantatge 1: els permet saber abans de començar si el negoci pot tenir èxit, és a dir, si és viable, i detectar els problemes a temps.

3. Avantatge 2: els ajuda a aconseguir recursos financers (un préstec bancari o una subvenció), perquè el pla mostra a qui els ha de finançar que el projecte està ben estudiat; també facilita convèncer proveïdors i clients.

4. Quatre elements de la seva estructura: la presentació (la idea i els promotors), el pla de màrqueting, el pla de producció i el pla d’inversió i finançament. També hi poden anar el pla d’organització i gestió, la forma jurídica i els aspectes legals, i una conclusió.

Plantejament Per a cada viabilitat cal buscar a l’enunciat la frase que descriu aquesta comprovació.

1. Econòmica (si el negoci serà rendible): «Han calculat que, per no tenir pèrdues, hauran de fabricar i vendre al voltant de 100 bicicletes». És el punt mort.

2. Tècnica (si hi ha mitjans per produir): «No tenen gaire clar si podran aconseguir la maquinària necessària per a fabricar-les, ni si el termini és possible ni si l’equip humà és l’idoni».

3. Comercial (si hi haurà mercat): «Han decidit que faran un petit estudi de mercat (…) per a veure si el producte és viable».

4. Financera (si es podrà finançar): «També han de fer una llista amb els diners necessaris per a obrir l’empresa i definir les quantitats que han d’obtenir amb recursos propis i aliens».

Plantejament Cal dir quina figura protegeix el nom Healthcycling i citar dues altres maneres de protegir la idea o el producte.

1. Per protegir el nom Healthcycling necessiten registrar-lo com a marca (marca registrada) al Registre de la Propietat Industrial, com diu l’enunciat. La marca és el signe (un nom, un logotip) que distingeix els seus productes dels de la competència; un cop registrada, els dona el dret exclusiu a fer-la servir i els permet impedir que d’altres la copiïn.

2. Dos altres tipus de protecció que no surten a l’enunciat: la patent, que protegeix una invenció nova (per exemple, un sistema tècnic nou de les bicicletes) i dona el dret d’explotar-la en exclusiva, i el disseny industrial, que protegeix l’aparença externa del producte.

3. També són vàlids el model d’utilitat, els drets d’autor (propietat intel·lectual) i el secret empresarial.

Plantejament Cal fer l’anàlisi DAFO dels vuit factors. Cada factor es classifica primer com a intern (depèn de l’empresa) o extern (ve de l’entorn) i després com a favorable o desfavorable; cada lletra va en una sola casella.

1. Fortaleses (internes i favorables): d) és un producte artesà de molta qualitat; e) els propietaris coneixen molt bé el mercat.

2. Debilitats (internes i desfavorables): a) la marca és nova i el públic no la coneix; c) els seus preus són més alts que els de la competència.

3. Oportunitats (externes i favorables): f) creixen els hàbits saludables dels consumidors; h) baixa la taxa d’atur, de manera que hi ha més persones amb ingressos per comprar.

4. Amenaces (externes i desfavorables): b) la inflació pressiona els salaris reals, i els consumidors perden poder adquisitiu; g) el BCE ha apujat els tipus d’interès, i finançar-se és més car i el consum es frena.

Plantejament Cal classificar Clockia (l’enunciat de l’apartat l’escriu «Clokia», però és la mateixa empresa) pel propietari del capital, per on actua i per la forma jurídica, copiant una frase del text que ho justifiqui. Després, segons la forma jurídica, cal donar el capital mínim, la responsabilitat i el nombre mínim de socis.

1. Propietat del capital: privada, perquè el capital és de particulars. Frase: «Les dues sòcies que formen Clockia són joves emprenedores que han invertit els seus estalvis en la creació d’aquesta empresa.»

2. Àmbit geogràfic: internacional, perquè ven a altres països. Frase: «Actualment opera a l’Empordà (Girona), però exporta a alguns països europeus.» No és multinacional, perquè no té cap inversió ni filial en aquests països: només hi exporta.

3. Forma jurídica: societat de responsabilitat limitada (SL), perquè el capital es divideix en participacions (en una societat anònima es dividiria en accions). Frase: «el seu capital social està dividit en participacions».

4. Capital mínim en constituir una SL: $1$ €.

5. Responsabilitat dels socis: limitada al capital aportat; no responen dels deutes amb el seu patrimoni personal.

6. Nombre mínim de socis: $1$ (una SL pot ser unipersonal).

Plantejament Cal definir knowmad, trobar al text dues característiques seves i explicar la teoria del sostre de vidre, que lliga amb els impediments que han trobat les sòcies.

1. Knowmad («nòmada del coneixement»): persona capaç de generar, millorar i aplicar coneixement a l’empresa, que aprèn contínuament i s’adapta a entorns de treball diferents. Sol ser adaptable, independent, creativa, qualificada, digital, autodidacta i resilient.

2. Dues característiques del text: són creatives i autodidactes.

3. Sostre de vidre: són les barreres invisibles que dificulten que les dones progressin professionalment, tot i tenir la mateixa preparació i la mateixa experiència que els seus companys homes. Són barreres subtils, difícils d’identificar, perquè no estan escrites enlloc. El text en dona un exemple: les sòcies van trobar «moltíssims impediments per a progressar professionalment».

Plantejament Les cinc forces de Porter són la rivalitat entre competidors, l’amenaça de nous competidors, l’amenaça de productes substitutius, el poder de negociació dels clients i el dels proveïdors. Cal trobar la que el text presenta com la més desfavorable i dir quin entorn s’estudia amb aquesta anàlisi.

1. Frase: «Clockia només pot tenir un únic proveïdor (no pot escollir, perquè només hi ha un proveïdor que li pugui subministrar el rellotge que vol vendre)».

2. Correspon al poder de negociació dels proveïdors: és la capacitat dels proveïdors per imposar les condicions de la compravenda (el preu, la forma de pagament, els terminis de lliurament…). Com que només n’hi ha un i Clockia no pot canviar-lo, el proveïdor té molt de poder i l’empresa haurà d’acceptar les condicions que li imposi.

3. Amb les cinc forces de Porter s’estudia l’entorn específic (o microentorn) de l’empresa: el del seu sector, amb els competidors, els clients i els proveïdors.

Plantejament Cal dir si el creixement és intern o extern i quina de les quatre estratègies de la matriu d’Ansoff (penetració de mercats, desenvolupament de mercats, desenvolupament de productes o diversificació) segueix.

1. Creixement intern: Clockia creixerà invertint en la seva pròpia estructura, no comprant altres empreses ni fusionant-s’hi.

2. Estratègia d’Ansoff: desenvolupament de mercats, perquè vol vendre els seus rellotges actuals (productes existents) en països on encara no és present (mercats nous).

Plantejament Les dues columnes estan barrejades: en la mateixa fila, el concepte i l’explicació no es corresponen. Per a cada explicació de la columna dreta, de dalt a baix, cal trobar quin concepte descriu.

1. 1a explicació, presentar el model de negoci de manera àgil i ràpida: e) elevator pitch.

2. 2a, obrir espais de mercat nous i crear una demanda sense competència: g) oceà blau.

3. 3a, fer servir la innovació per explotar el negoci actual i alhora construir el futur: a) empresa ambidextra.

4. 4a, millorar un producte o servei sense canvis radicals: c) innovació incremental.

5. 5a, conèixer i caracteritzar el prototip de client: d) mapa d’empatia de clients.

6. 6a, una part dels serveis gratis perquè el client pagui els de més valor: h) freemium.

7. 7a, allargar la vida útil dels béns i reutilitzar recursos: b) model de negoci circular.

8. 8a, poques unitats de molts productes diferents: f) long tail.

Plantejament Cal dir si cada afirmació és vertadera o falsa i, si és falsa, reescriure-la perquè sigui vertadera.

1. a) Vertadera. Les quatre accions de la matriu ERIC són eliminar, reduir, incrementar i crear.

2. b) Vertadera. El storytelling fa arribar un missatge amb històries que commouen i emocionen.

3. c) Falsa. Cedir a un tercer els drets per explotar una marca reconeguda és la franquícia. Afirmació vertadera: «El model de negoci de franquícia consisteix en el següent: una empresa reconeguda cedeix a un tercer els drets per a explotar la seva marca.» També es pot corregir la definició i mantenir el model: el model d’aplicacions mòbils consisteix a oferir el producte o servei per mitjà d’una aplicació que l’usuari instaŀla al mòbil o a la tauleta.

4. d) Vertadera. La plataforma uneix dos o més grups de clients que es necessiten entre ells, i com més usuaris té, més valor té per a tots (efecte xarxa).

Plantejament Cal explicar com guanya diners l’empresa en cadascun dels dos models.

1. Subscripció: el client paga una quota periòdica fixa (cada mes, cada any…) i a canvi té dret al producte o servei. L’empresa aconsegueix vendes repetides i la fidelitat del client subscrit. Per exemple, una plataforma de sèries amb quota mensual.

2. Afiliació: l’empresa paga una comissió o una altra remuneració a les persones o negocis (afiliats) que li porten clients o, directament, comandes. Per exemple, un web que cobra una comissió per cada compra feta des d’un enllaç seu a una botiga en línia.

Plantejament Primer cal dir per a què serveix el DAFO; després, completar les quatre paraules de la sigla i classificar les quinze característiques. Les fortaleses i les debilitats són de l’empresa (internes); les oportunitats i les amenaces, de l’entorn (externes) i afecten tot el sector.

1. Per a què serveix: per estudiar la situació interna de l’empresa (o d’un pla de negoci) i la del seu entorn, per saber quines possibilitats té la idea i què en pot limitar el desenvolupament. És una de les eines més útils per estudiar la viabilitat comercial i decidir l’estratègia.

2. Les quatre paraules: D, debilitats; A, amenaces; F, fortaleses; O, oportunitats.

3. Debilitats (internes i negatives): a) maquinària sense actualitzar, i) falta de recursos per renovar-la i j) equip directiu envellit i difícil de substituir.

4. Amenaces (externes i negatives): c) entrada de noves marques, h) canvis de dieta cap a productes més saludables, m) pujada dels interessos bancaris i o) campanyes agressives de la competència.

5. Fortaleses (internes i positives): b) personal ben format, d) clients fidels, e) marca consolidada i n) preus acceptats pels clients.

6. Oportunitats (externes i positives): f) un sector gran a Catalunya que afavoreix les empreses, g) més demanda d’envasos individuals entre els joves, k) exportacions del sector en creixement i l) ajuts del Govern.

Plantejament Cal definir el pla de negoci i citar cinc de les seves parts.

1. El pla de negoci és un document que desenvolupa una idea o un projecte d’empresa sorgit d’una iniciativa emprenedora; pot servir per crear una empresa nova o per ampliar les activitats d’una que ja existeix. Descriu de manera ordenada i justificada el projecte i explica com es posarà en marxa, com es planificarà i com s’organitzarà el negoci.

2. Cinc parts de la seva estructura: 1) presentació del projecte i dels promotors; 2) pla de màrqueting; 3) pla de producció; 4) pla d’organització i gestió (recursos humans); 5) pla d’inversió i finançament. També valen la forma jurídica i els aspectes legals, o la conclusió.

Plantejament Cal explicar què és el model canvas i coŀlocar cada informació de l’aplicació de llibres en un dels seus nou blocs.

1. El model canvas és una eina estratègica per dissenyar i mostrar un model de negoci de manera visual, en un sol full. Respon a quatre preguntes bàsiques (qui, què, com i quant) repartides en nou blocs que s’omplen en ordre.

2. Segments de clients: a), a qui va dirigida l’aplicació. Propostes de valor: e), la necessitat que cobreix (la comoditat de comprar i vendre llibres en qualsevol lloc i moment). Canal: b), com arriba la proposta de valor als clients i com es distribueix i es ven.

3. Relació amb els clients: c), com es relaciona l’empresa amb l’usuari (registre de dades, l’app al mòbil). Fonts d’ingressos: f), d’on cobra l’empresa.

4. Activitats clau: d), l’acció més important perquè el negoci funcioni. Recursos clau: h), els actius imprescindibles. Socis o aliances clau: g), els acords amb proveïdors. Estructura de costos: i), els costos de posar en marxa i mantenir el negoci.

Plantejament La pregunta tracta de l’auditoria financera (o de comptes), una manera de verificar la comptabilitat: cal reconèixer quina opció descriu el que fa.

1. Resposta correcta: c). L’auditoria financera comprova si les anotacions dels documents comptables reflecteixen adequadament els fets que les han produït, i el seu objectiu principal és emetre una opinió per escrit sobre la fiabilitat de la informació economicofinancera.

2. a) no: descriu un pressupost, una eina de planificació i control que compara el que s’havia previst amb el que s’ha fet, no una verificació de la comptabilitat.

3. b) no: examinar els procediments de gestió és una auditoria de gestió, no de la informació comptable.

4. d) no: un control general de totes les funcions de l’empresa segons les seves pròpies normes no és la verificació dels comptes.

5. Puntuació d’aquest exercici: cada resposta correcta val $0{,}5$ punts, cada resposta errònia en resta $0{,}15$ i una pregunta no contestada no en resta cap.

Plantejament Cal classificar la inversió en plaques solars segons quatre criteris: la naturalesa, la durada, la finalitat i la relació amb altres inversions de l’empresa.

1. Resposta correcta: b).

2. Física (o material): les plaques solars són un bé material, no un actiu financer ni immaterial.

3. A llarg termini: continuarà a l’empresa més d’un exercici econòmic.

4. Estratègica: la finalitat és adaptar l’empresa als canvis tecnològics i fer-la més competitiva.

5. Substitutiva: fer-la limita la possibilitat de fer altres inversions; són inversions que s’exclouen entre elles, no independents.

6. a) i d) no: no és una inversió financera. c) no: no és immaterial ni independent. A més, a), c) i d) no recullen la finalitat estratègica (expansiva vol dir augmentar la capacitat, i de renovació, substituir equips gastats).

Plantejament La pregunta tracta de què són les empreses multinacionals.

1. Resposta correcta: b). Les multinacionals són societats mercantils amb una gran capacitat productiva, o resultat de concentracions i fusions d’empreses, que busquen nous mercats en altres països.

2. a) no: és al revés, tenen molta capacitat productiva i justament busquen nous mercats.

3. c) no: operen en diversos països, no en un sol mercat.

4. d) no: el que les defineix és operar en diversos països amb una gran dimensió, no la forma jurídica de societat de responsabilitat limitada.

Plantejament La pregunta tracta del pla d’inversió d’un pla d’empresa: què s’hi ha d’incloure.

1. Resposta correcta: d). El pla d’inversió recull en què es gasten els diners en començar: les instaŀlacions, les existències inicials i el líquid inicial (caixa i bancs) per pagar els primers desemborsaments.

2. a), b) i c) no: el capital dels socis, el préstec bancari i l’ajornament del pagament als proveïdors són fonts de finançament, és a dir, d’on surten els diners; van al pla de finançament, no al d’inversió.

Plantejament Cal identificar l’estratègia de creixement de la matriu d’Ansoff: l’empresa ofereix productes nous (cosmètics) als clients i mercats habituals.

1. Resposta correcta: b) desenvolupament de nous productes: productes nous per als mercats actuals.

2. a) no: la penetració de mercat és vendre més dels productes actuals als mercats actuals.

3. c) no: el desenvolupament de mercat és portar els productes actuals a mercats nous.

4. d) no: l’homogeneïtzació de mercat no és cap de les quatre estratègies de la matriu d’Ansoff (penetració de mercat, desenvolupament de mercat, desenvolupament de nous productes i diversificació).

Plantejament La pregunta relaciona el període mitjà de maduració financer (els dies que passen des que l’empresa paga els proveïdors fins que cobra dels clients) amb el fons de maniobra que necessita.

1. Resposta correcta: a) més petites.

2. Durant el període mitjà de maduració financer, l’empresa ha de finançar ella mateixa les existències i els clients pendents de cobrar. Com més curt és, abans recupera els diners i menys fons de maniobra necessita.

3. La b) diu el contrari: les necessitats creixen quan el període s’allarga. La c) i la d) són falses perquè les necessitats de fons de maniobra depenen precisament d’aquest període.

4. Cada resposta correcta val $0{,}5$ punts i cada resposta errònia en descompta $0{,}15$; una pregunta no contestada no descompta res.

Plantejament La cadena de valor descompon i analitza les activitats que fa l’empresa (primàries i de suport) per fabricar i vendre el seu producte: és una anàlisi interna.

1. Resposta correcta: c) fortaleses i debilitats.

2. En analitzar les seves pròpies activitats, l’empresa descobreix en quines és millor que la competència (fortaleses) i en quines és pitjor (debilitats), que són les variables internes de la DAFO.

3. Les oportunitats i les amenaces vénen de l’entorn, de fora de l’empresa; per això són falses la a), la b) i la d), que les inclouen.

Plantejament La pregunta demana la classificació de les inversions segons el seu suport, és a dir, segons el tipus de bé en què s’inverteix.

1. Resposta correcta: c) inversions físiques, immaterials o financeres.

2. Físiques: béns materials, com edificis o maquinària; immaterials: béns intangibles, com patents o programes informàtics; financeres: títols, com accions o obligacions.

3. La a) classifica les inversions segons la durada, i la d), segons la relació entre elles. La b) és una divisió més gruixuda (béns reals davant de financers: les físiques i les immaterials van juntes); la classificació segons el suport que demana la pregunta en distingeix tres.

Plantejament La pregunta tracta del primer apartat d’un pla d’empresa: la presentació del projecte i de les persones que el promouen.

1. Resposta correcta: b) la idea de negoci, la descripció de l’empresa, el nom de l’empresa i les dades personals dels emprenedors i promotors.

2. És el que presenta el projecte: què es vol fer, quina empresa serà i qui la promou.

3. La resta són apartats posteriors del pla: la a), l’anàlisi del mercat i de la localització; la c), els recursos humans i el pla d’inversions; la d), el pla de producció.

Plantejament La pregunta demana a quina de les quatre variables del màrqueting mix pertanyen les accions de comunicació (publicitat, promoció de vendes, relacions públiques…).

1. Resposta correcta: c) promoció.

2. La promoció (o comunicació) és la variable que dona a conèixer el producte i convenç el client perquè el compri.

3. El producte és el que es ven; el preu, el que paga el client; i la distribució, com arriba el producte al client. Per això la a), la b) i la d) són falses.