Empresa, PAU 2025 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

Plantejament A la taula hi ha comptes de balanç i comptes de pèrdues i guanys barrejats. Al balanç només hi van els elements patrimonials (béns, drets, deutes i fons propis); les despeses i els ingressos (despeses financeres, amortització, aprovisionament, despeses de personal, altres despeses d’explotació, ingressos financers i import net de la xifra de negocis) es deixen per a l’apartat 2.2. Imports en milers d’euros.

1. Immobilitzat intangible: Recerca i desenvolupament $15$ i Aplicacions informàtiques $20{,}2$.

   $15+20{,}2=35{,}2$

2. Immobilitzat material: Construccions $478$, Maquinària $125$, Utillatge $98{,}5$, Mobiliari $11{,}6$, Elements de transport $198$ i Equips per a processos d’informació $40{,}1$.

   $478+125+98{,}5$${}+11{,}6+198+40{,}1$${}= 951{,}2$

3. Actiu no corrent:

   $35{,}2+951{,}2=986{,}4$

4. Existències: Matèries primeres $76{,}3$. Deutors comercials i altres comptes a cobrar: Clients $99{,}8$ i Deutors $45$.

   $99{,}8+45=144{,}8$

5. Efectiu i altres actius líquids: Bancs i institucions de crèdit $89{,}5$ i Caixa $45$.

   $89{,}5+45=134{,}5$

6. Actiu corrent i total de l’actiu:

   $76{,}3+144{,}8+134{,}5=355{,}6$$986{,}4+355{,}6=1\,342$

7. Patrimoni net: Capital social $976{,}8$, Reserves $47$ i Resultat de l’exercici $-8{,}9$ (són pèrdues i resten).

   $976{,}8+47-8{,}9=1\,014{,}9$

8. Passiu no corrent: Proveïdors de l’immobilitzat a llarg termini $15$ i Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit $167{,}2$.

   $15+167{,}2=182{,}2$

9. Passiu corrent: Proveïdors $13{,}3$, Creditors per prestació de serveis $56{,}2$, Proveïdors de l’immobilitzat a curt termini $4$, Deutes a curt termini amb entitats de crèdit $63$, Hisenda pública creditora per conceptes fiscals $2$ i Organismes de la Seguretat Social creditors $6{,}4$.

   $13{,}3+56{,}2+4+63+2+6{,}4=144{,}9$

10. Total del patrimoni net i passiu, igual al total de l’actiu:

    $1\,014{,}9+182{,}2+144{,}9=1\,342$

Plantejament El compte de pèrdues i guanys parteix dels ingressos i hi resta les despeses en dos esglaons: primer les d’explotació (resultat d’explotació, que aquí és el BAII) i després les financeres (BAI). Si el BAI és negatiu no hi ha impost sobre beneficis. Imports en milers d’euros.

1. Ingressos d’explotació: Import net de la xifra de negocis $987{,}7$.

2. Despeses d’explotació: Aprovisionament $315$, Despeses de personal $457{,}3$, Amortització de l’immobilitzat $75{,}6$ i Altres despeses d’explotació $115$.

   $315+457{,}3+75{,}6+115=962{,}9$

3. Resultat d’explotació, que coincideix amb el BAII:

   $\text{BAII}=987{,}7-962{,}9=24{,}8$

4. Resultat financer (ingressos financers menys despeses financeres):

   $1-34{,}7=-33{,}7$

5. Benefici abans d’impostos:

   $\text{BAI}=24{,}8-33{,}7=-8{,}9$

6. Com que hi ha pèrdues, l’impost sobre beneficis és zero i el resultat net és el mateix BAI:

   $\text{BN}=-8{,}9$

7. Comprovació: coincideix amb el «Resultat de l’exercici» de $-8{,}9$ de la taula. L’explotació dona beneficis, però les despeses financeres se’ls mengen.

Plantejament La TIR és la rendibilitat que dona el projecte (la taxa que fa el VAN igual a zero); la taxa d’actualització és el cost dels diners per a l’empresa. Un projecte convé si rendeix més del que costa finançar-lo.

1. Criteri de la TIR: s’inverteix si la TIR és més gran que la taxa d’actualització.

2. Aquí la TIR és més gran que la taxa:

   $12\ \%>4\ \%$

3. El projecte rendeix 8 punts percentuals més que el cost del capital; descomptat al $4$ % tindria VAN positiu, de manera que crea valor.

Plantejament McGregor va contraposar dues maneres de veure el treballador: la teoria X (és mandrós, cal controlar-lo) i la teoria Y. Cal explicar la visió del treballador i el lideratge de la teoria Y.

1. Visió del treballador: és una persona activa, a qui la feina pot agradar, que es compromet més quan se li reconeix l’esforç. És capaç d’aprendre, innovar, resoldre problemes i assumir responsabilitats; amb objectius clars s’automotiva.

2. Tipus de lideratge: participatiu i motivador. El líder confia en l’equip, el fa participar en les decisions, delega responsabilitats, enriqueix les tasques i orienta la feina a aconseguir alhora els objectius personals i els de l’empresa.

Plantejament Els estils de lideratge es distingeixen per qui pren les decisions: el líder sol (autocràtic), el líder amb la participació de l’equip (democràtic) o l’equip mateix amb llibertat (liberal o laissez-faire).

1. Agnès: lideratge democràtic. Dona unes directrius generals, demana les propostes de tothom i decideix pel consens de l’equip; la decisió és participativa, fet que millora la motivació i la creativitat.

2. Joan: lideratge autocràtic. Decideix sol i de seguida, assigna les tasques sense consultar ni deixar discutir el pla i espera que s’obeeixin les instruccions. És útil quan cal decidir ràpid, però pot desmotivar l’equip.

3. Biel: lideratge liberal (laissez-faire). Delega gairebé tota la presa de decisions, dona llibertat total i només intervé si hi ha problemes. Funciona amb equips molt competents, però sense coordinació pot fer baixar l’eficiència.

Plantejament Cal reconèixer l’estructura sense jerarquia, amb equips que s’autogestionen.

1. És el model d’organització Teal (organització autogestionada).

2. Es basa en l’autogestió (els equips decideixen sense demanar permís a cap superior), la plenitud (les persones hi aporten tot el que són: habilitats i interessos) i un propòsit evolutiu compartit. Els rols són flexibles, el lideratge rota segons el projecte i el control dels alts càrrecs es redueix al mínim.

Plantejament El benefici és la diferència entre els ingressos i els costos totals (fixos més variables). Si surt negatiu, hi ha pèrdues.

1. Fórmula, amb $p$ el preu, $Q$ la quantitat, $CF$ els costos fixos i $c_v$ el cost variable unitari:

   $B=p\cdot Q-(CF+c_v\cdot Q)$

2. Amb $p=7{,}20$, $Q=10\,000$, $CF=48\,000$ i $c_v=2{,}60$:

   $B$${}= 7{,}20\cdot 10\,000$${}-(48\,000+2{,}60\cdot 10\,000)$${}= 72\,000-74\,000$${}= -2\,000$

3. També es veu amb el punt mort: per cobrir els costos fixos caldria vendre més paquets dels que ven.

   $Q^*$${}= \frac{CF}{p-c_v}$${}= \frac{48\,000}{7{,}20-2{,}60}$${}= \frac{48\,000}{4{,}60}$${}\approx 10\,435$${}> 10\,000$

Plantejament Es planteja la mateixa fórmula del benefici, però ara la incògnita és el cost variable total $CV$.

1. Fórmula:

   $B=p\cdot Q-CF-CV$

2. Amb $B=3\,500$, $p=7{,}20$, $Q=10\,000$ i $CF=48\,000$:

   $3\,500=72\,000-48\,000-CV$

3. Aïllem el cost variable total:

   $CV$${}= 72\,000-48\,000-3\,500$${}= 20\,500$

4. Equival a un cost variable unitari de

   $c_v=\frac{20\,500}{10\,000}=2{,}05$

Plantejament Cal recalcular els costos fixos (es redueixen un $30$ % i s’hi afegeix l’amortització anual de les màquines), treure el preu a partir del marge de contribució i calcular el punt mort.

1. Costos fixos després de la reducció del $30$ %:

   $48\,000\cdot 0{,}70=33\,600$

2. Amortització anual de les màquines ($40\,000$ € en cinc anys):

   $\frac{40\,000}{5}=8\,000$

3. Nous costos fixos anuals:

   $CF=33\,600+8\,000=41\,600$

4. El marge de contribució unitari és el preu menys el cost variable unitari:

   $p-c_v=8\ \Longrightarrow\ p=2{,}60+8=10{,}60$

5. Llindar de rendibilitat (punt mort):

   $Q^*=\frac{CF}{p-c_v}=\frac{41\,600}{8}=5\,200$

6. A partir de $5\,200$ paquets l’any l’empresa té beneficis; és molt per sota de la capacitat màxima de $18\,000$ paquets.

Plantejament Cal definir inversió expansiva, explicar què vol dir un VAN negatiu i decidir.

1. Una inversió expansiva és la que fa l’empresa per augmentar la seva capacitat productiva (nous equips, noves instaŀlacions o nous mercats), no per substituir equips gastats.

2. Un VAN de $-124\,800$ € vol dir que, si es porten al moment actual tots els fluxos de caixa del projecte, els pagaments superen els cobraments en $124\,800$ €: la inversió no recupera el que costa amb la rendibilitat exigida i destruiria valor.

3. Com que $\text{VAN}<0$, el projecte no és viable: no li aconsellaríem fer la inversió.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. A la societat anònima el capital es divideix en accions, que els socis poden vendre o transmetre lliurement.

2. Els socis d’una SA tenen responsabilitat limitada al capital aportat (no responen amb el seu patrimoni) i cap soci respon dels deutes pel fet de treballar-hi; la xifra de $3\,005{,}06$ € era l’antic capital mínim de la societat limitada, no el de l’anònima, que és de $60\,000$ €.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La matriu d’Ansoff creua productes (actuals o nous) amb mercats (actuals o nous) i dona quatre estratègies de creixement intern: penetració de mercat, desenvolupament de mercats, desenvolupament de productes i diversificació.

2. La cooperació, la concentració, l’absorció i la fusió són formes de creixement extern, que no surten a la matriu.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. A la franquícia, una empresa (franquiciadora) cedeix l’ús de la seva marca i del seu model a altres empresaris (franquiciats), que hi inverteixen i obren el seu propi establiment respectant els estàndards de la marca: és el cas de Starbucks.

2. Netflix és un model de subscripció, TikTok és una plataforma multilateral i RecOn segueix un model d’economia circular.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. El canvas (model Canvas) és un llenç de nou blocs, entre els quals hi ha els segments de clients, la proposta de valor i els canals, que representa d’un cop d’ull tot el model de negoci.

2. El lean startup és un mètode per validar idees amb prototips; l’elevator pitch és una presentació oral breu; el mapa d’empatia descriu el client.

Plantejament Cal triar una sola opció; una resposta errònia resta punts, de manera que convé descartar les opcions que no encaixen.

1. La patent és el títol que dona a l’inventor el dret d’explotar en exclusiva el seu invent durant un temps.

2. El nom comercial d’un producte és la marca; els drets sobre una obra són la propietat intel·lectual (drets d’autor); i la informació de valor que es manté en reserva és el secret empresarial.