En 3 de 11 exàmens (2 de 4 des del 2025)
Dona les causes en dos nivells: les directes, sobretot humanes (feines agrícoles i forestals, línies d’alta tensió, negligències; els llamps hi tenen un paper menor), i les indirectes, que n’afavoreixen la propagació: l’abandonament de conreus, la massa forestal contínua, les urbanitzacions dins del bosc i el clima, amb estius secs i calorosos i vents intensos.
Llegeix el mapa i anomena comarques amb molts incendis, com el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, l’Alt Empordà, el Segrià o el Baix Ebre, i explica-les: la densitat de població a les metropolitanes, les cremes i la maquinària a les agrícoles, i la tramuntana a l’Empordà i el mestral a l’Ebre.
Explica per què el bosc mediterrani és un recurs crític: protegeix el sòl, regula l’aigua, guarda biodiversitat i capta CO₂, però es regenera a poc a poc, i el foc deixa el sòl exposat a l’erosió. Les urbanitzacions dins del bosc són vulnerables perquè no tenen franges de protecció, tenen pocs accessos i jardins amb combustible i els falten plans d’autoprotecció.
Proposa mesures de prevenció concretes: franges perimetrals, aclarides i mosaic agroforestal, mapes diaris de risc, guardes i mitjans aeris, regular els usos els dies de risc i no fer créixer les urbanitzacions cap al bosc.
D’una notícia sobre els incendis de sisena generació, treu-ne les idees principals: les causes (el canvi climàtic i la pèrdua d’un món rural actiu), la propagació ràpida i les «tempestes de foc», el límit dels mitjans d’extinció i la gestió del territori com a solució. En el «vertader o fals», recorda que n’hi ha de causes naturals, com els llamps.



























