Medi ambient, paisatge i riscos: exercicis de la PAU de Geografia resolts

Les 44 preguntes de medi ambient, paisatge i riscos de la PAU de Geografia de Catalunya de 2022 a 2026: l’enunciat de l’examen i una resposta model d’EducaIA, amb el número de cada idea de la pauta al marge del paràgraf que la cobreix. Marca les idees que tenia la teva i en veuràs una nota orientativa, amb les regles de la pauta.

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial en dona una d’orientativa, que no és exhaustiva, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · juny · sèrie 52026 · extraordinària2025 · juny · sèrie 42025 · extraordinària2024 · juny · sèrie 12024 · juny · sèrie 52023 · juny · sèrie 12023 · juny · sèrie 52022 · juny · sèrie 22022 · juny · sèrie 52022 · extraordinària

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 11 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2022–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.

En 3 de 11 exàmens (2 de 4 des del 2025)

  1. Dona les causes en dos nivells: les directes, sobretot humanes (feines agrícoles i forestals, línies d’alta tensió, negligències; els llamps hi tenen un paper menor), i les indirectes, que n’afavoreixen la propagació: l’abandonament de conreus, la massa forestal contínua, les urbanitzacions dins del bosc i el clima, amb estius secs i calorosos i vents intensos.

  2. Llegeix el mapa i anomena comarques amb molts incendis, com el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, l’Alt Empordà, el Segrià o el Baix Ebre, i explica-les: la densitat de població a les metropolitanes, les cremes i la maquinària a les agrícoles, i la tramuntana a l’Empordà i el mestral a l’Ebre.

  3. Explica per què el bosc mediterrani és un recurs crític: protegeix el sòl, regula l’aigua, guarda biodiversitat i capta CO₂, però es regenera a poc a poc, i el foc deixa el sòl exposat a l’erosió. Les urbanitzacions dins del bosc són vulnerables perquè no tenen franges de protecció, tenen pocs accessos i jardins amb combustible i els falten plans d’autoprotecció.

  4. Proposa mesures de prevenció concretes: franges perimetrals, aclarides i mosaic agroforestal, mapes diaris de risc, guardes i mitjans aeris, regular els usos els dies de risc i no fer créixer les urbanitzacions cap al bosc.

  5. D’una notícia sobre els incendis de sisena generació, treu-ne les idees principals: les causes (el canvi climàtic i la pèrdua d’un món rural actiu), la propagació ràpida i les «tempestes de foc», el límit dels mitjans d’extinció i la gestió del territori com a solució. En el «vertader o fals», recorda que n’hi ha de causes naturals, com els llamps.

En 4 de 11 exàmens (2 de 4 des del 2025)

  1. Defineix-lo i explica’n la causa: l’efecte d’hivernacle és natural, però l’excés de CO₂ i de metà, que venen de la crema de combustibles fòssils, de la desforestació i de la ramaderia, reté més calor i escalfa el planeta. El canvi climàtic és una variació duradora del clima, i avui parlem sobretot del d’origen humà.

  2. Dona les manifestacions a Catalunya amb les dades del document: un escalfament més ràpid que el global, sobretot a l’estiu, més onades de calor i nits tropicals, menys pluja i més sequeres, la pujada del nivell del mar i la regressió del delta de l’Ebre.

  3. Explica els efectes sobre les activitats: rendiments agrícoles més baixos, sequeres que afecten el secà i el regadiu, embassaments més buits que obliguen a restringir l’aigua, com a les conques internes, i més incendis i plagues.

  4. Per als acords, cita conferències amb el que s’hi va acordar: Kyoto (1997), els primers objectius de reducció de CO₂; París (2015), mantenir l’escalfament ben per sota dels 2 °C; Glasgow (2021), accelerar el compliment de París. En el «vertader o fals», recorda que no tenen sancions ni tots els països els segueixen, i que la pluja àcida no és una conseqüència del canvi climàtic, tot i que té el mateix origen.

  5. Si et demanen una mesura com el cotxe elèctric, en un text breu, dona dos aspectes favorables (no fa emissions locals, redueix la dependència del petroli) i dues limitacions (pocs punts de càrrega, poca autonomia).

En 2 de 11 exàmens (1 de 4 des del 2025)

  1. Defineix les figures i diferencia-les: un parc natural protegeix un espai de valor especial i hi fa compatibles les activitats econòmiques amb una gestió estricta; un parc nacional és més restrictiu, hi preval la no-intervenció i n’hi ha exemples com Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Ordesa i Mont Perdut o Doñana.

  2. Dona exemples de parcs naturals catalans amb el tret que en va motivar la protecció: el Montseny, per la varietat de paisatges i d’ecosistemes que s’escalonen amb l’altitud; el Delta de l’Ebre, per les zones humides, un hàbitat clau per a les aus aquàtiques.

  3. Explica on han crescut més les visites (als espais propers a les ciutats, com Collserola, Montserrat o el Montseny, i als de muntanya) i els impactes de la massificació: residus, erosió dels senders, molèsties a la fauna, danys a la flora, soroll i aparcaments col·lapsats.

  4. Proposa mesures de gestió i valora aquest turisme pels dos costats: limitar l’accés amb reserves o pagament, restringir els vehicles, zonificar i educar els visitants; d’una banda porta riquesa a zones rurals i ingressos als parcs, de l’altra genera conflictes amb veïns, pagesos i ramaders.

En 5 de 11 exàmens (1 de 4 des del 2025)

  1. Del turisme de masses, explica impactes concrets: la urbanització abusiva del litoral, la degradació del paisatge, l’alteració d’ecosistemes fràgils com el litoral o l’alta muntanya, el consum d’aigua de camps de golf i piscines i l’augment dels residus.

  2. Dels ports, explica l’efecte barrera: tallen el transport de sorra dels corrents paral·lels a la costa, de manera que la platja del costat del dic creix i les de més enllà s’erosionen.

  3. De l’agricultura, cada impacte amb la seva causa: els adobs químics i els purins contaminen les aigües, els plaguicides fan perdre biodiversitat i la desforestació erosiona el sòl. Practicada de manera respectuosa, en canvi, conserva el sòl, la biodiversitat i el paisatge i frena els incendis.

  4. Explica per què els riscos es concentren a la costa: hi ha molta població i moltes activitats (ciutats, indústria, turisme) que ocupen el medi i fan que les inundacions i els incendis hi causin grans pèrdues. En el «vertader o fals» dels parcs eòlics, l’energia neta pesa més que els seus impactes, el visual i el que causen a les aus.

En 3 de 11 exàmens (0 de 4 des del 2025)

  1. Per a la desertificació, situa les zones de més risc (el sud i l’est de la península, les Canàries) amb el seu clima, i afegeix-hi les accions humanes que l’acceleren: l’abandonament de l’agricultura tradicional, els incendis i la desforestació, la sobreexplotació i la salinització dels aqüífers, la pastura intensiva i el canvi climàtic.

  2. Explica les conseqüències ambientals de l’abandonament de conreus: el bosc recolonitza els camps, augmenta el risc d’incendi, canvia la biodiversitat local i el sòl queda més protegit davant de l’erosió. Pel clima mediterrani, el camp també pateix la sequera, les pluges torrencials i els incendis.

  3. Per a la biodiversitat, dona primer per què n’hi ha tanta a la península (les tres regions biogeogràfiques, l’aïllament, la varietat de relleu i de clima) i després les causes de la destrucció d’hàbitats: convertir ecosistemes en conreus, pastures o ciutats, explotar en excés els recursos i la contaminació.

  4. Per justificar que cal conservar-la, dona motius de mena diferent: els béns que ens proporciona (aliments, fibres, fàrmacs), la regulació dels cicles naturals (el clima, l’aigua, la pol·linització), els valors culturals i el suport de la vida, com la formació del sòl.

Els exercicis, del més recent al més antic

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1Els incendis de sisena generació

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a El món rural i el sector primari

D’aquest tema, només les preguntes 1.1.a, 1.2.a, 1.2.b, 1.3.A i 1.3.B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Llegiu el text següent:

Els incendis de sisena generació, la nova amenaça per als boscos catalans

Catalunya i altres regions forestals del planeta s’enfronten a una amenaça sense precedents: els incendis de sisena generació. Aquests fenòmens, causats pel canvi climàtic i una gestió del paisatge deficient, es defineixen per una ràpida propagació, la imprevisibilitat i un potencial devastador inabastable per als mètodes tradicionals d’extinció. Segons Marc Castellnou, cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), la pèrdua d’un món rural actiu ha convertit el territori en un simple decorat de cap de setmana, cosa que ha generat escenaris de risc extrem com el que es va viure a Horta de Sant Joan.

L’abandonament agrícola i el despoblament han permès un creixement desmesurat de la massa forestal. En aquestes condicions, i sota una atmosfera més calenta, els incendis alliberen tanta energia que arriben a modificar la meteorologia del seu entorn, fins a formar «tempestes de foc». Aquestes dinàmiques generen velocitats inusuals que superen la capacitat de resposta dels equips humans, un fet ja constatat en catàstrofes a Califòrnia, Grècia o Austràlia. Davant d’aquesta nova realitat, la prioritat estratègica ha canviat: ara es treballa amb el cost d’oportunitat, assumint el sacrifici de milers d’hectàrees per a protegir zones més estratègiques o salvar vides.

La clau per a revertir aquesta tendència no resideix en l’extinció, sinó en la gestió del territori. Com es va observar en l’incendi de la Ribera d’Ebre, els camps agrícoles vius actuen de barreres naturals que limiten el potencial destructiu de les flames. Els cossos d’emergències adverteixen que han arribat al seu límit tècnic. Per tant, és indispensable que la societat s’impliqui a mantenir paisatges sans, vius i adaptats a l’emergència climàtica, entenent que aquests megaincendis han vingut per quedar-se.

Font: Adaptació feta a partir del text de Roc Mateu. «Els incendis de sisena generació, la nova amenaça per als boscos catalans». Ara [en línia] (28 juny 2020).

1.1.a En l’article es mostra una nova realitat sobre els incendis forestals i les estratègies amb què el cos de Bombers es proposa d’afrontar-los. A partir del text, responeu a les qüestions següents:

Assenyaleu, com a mínim, quatre idees principals de la notícia.

[0,5 punts]

1.1.b El text exposa la idea que l’abandonament de terres agrícoles és un dels problemes fonamentals. Esmenteu i expliqueu breument dues de les causes principals d’aquest abandonament de terres per part de la pagesia.

[0,5 punts]

1.2.a En el text es parla de «canvi climàtic». És un concepte que actualment solem sentir arreu com un dels problemes greus a escala global.

Exposeu què entenem per canvi climàtic.

[0,4 punts]

1.2.b Assenyaleu quatre de les possibles conseqüències que se’n deriven i que ja es pateixen o es preveu que es patiran a Catalunya.

[0,6 punts]

1.3.A Trieu UNA de les dues opcions i raoneu fins a quin punt l’afirmació és certa o falsa. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A. La pluja àcida forma part de les conseqüències del canvi climàtic.

[0,5 punts]

1.3.B Opció B. De les cimeres del clima celebrades anualment surten nous acords vinculants que tots els països segueixen de manera estricta.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.1.a0,5 punts

Plantejament Cal resumir almenys quatre idees principals de la notícia sobre els incendis de sisena generació.

La resposta, corregida al marge

123

La notícia explica que han aparegut els incendis de sisena generació, causats pel canvi climàtic i per una mala gestió del paisatge, que es propaguen molt de pressa, són imprevisibles i tenen un poder destructiu que supera els mitjans tradicionals d’extinció.

56

L’abandonament agrícola i el despoblament han fet créixer molt la massa forestal i, amb una atmosfera més calenta, aquests incendis alliberen tanta energia que arriben a crear «tempestes de foc».

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana quatre de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  5. §2
  6. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.2.a0,4 punts

Plantejament Cal definir el canvi climàtic i dir-ne l’origen principal avui.

La resposta, corregida al marge

1

Entenem per canvi climàtic la variació significativa i duradora dels patrons del clima de la Terra, sobretot de les temperatures, al llarg de períodes llargs. El clima sempre ha canviat per causes naturals, com les glaciacions, però el canvi actual és sobretot d’origen humà: la crema de combustibles fòssils allibera gasos d’efecte hivernacle, com el diòxid de carboni i el metà, que retenen la calor a l’atmosfera i escalfen el planeta.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.2.b0,6 punts

Plantejament Cal donar quatre efectes del canvi climàtic a Catalunya, actuals o previstos.

La resposta, corregida al marge

1

Fenòmens meteorològics extrems, com les onades de calor, les sequeres o les pluges torrencials, més intensos i més freqüents.

9

Uns cabals dels rius més irregulars, que posen en risc l’abastament d’aigua dels embassaments per a la població, l’agricultura i la indústria.

36

La pujada del nivell del mar, que agreuja la regressió de les platges i del delta de l’Ebre.

8

Incendis molt més virulents, com els de sisena generació que descriu el text.

El que puntua la pauta

0,6 punts: la pauta en demana quatre de les idees següents.

  1. §1
  3. §3
  6. §3
  8. §4
  9. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Opció A

1.3.A0,5 punts

Plantejament Cal dir si la pluja àcida és una conseqüència del canvi climàtic i raonar-ho.

La resposta, corregida al marge

1

L’afirmació és falsa. La pluja àcida i el canvi climàtic tenen un origen comú, la crema de combustibles fòssils, però són problemes diferents. La pluja àcida la provoquen el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, que a l’atmosfera es transformen en àcid sulfúric i àcid nítric i cauen amb la pluja. És un problema local o regional, amb efectes immediats sobre els sòls, les aigües i el patrimoni. El canvi climàtic, en canvi, és global i el causen els gasos d’efecte hivernacle, com el diòxid de carboni, que escalfen el planeta.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Opció B

1.3.B0,5 punts

Plantejament Cal dir si és cert que les cimeres del clima aproven acords vinculants que tots els països compleixen estrictament, i raonar-ho.

La resposta, corregida al marge

1

L’afirmació és falsa. De les cimeres anuals del clima no surten compromisos de compliment obligatori per a tothom, i encara menys seguits estrictament per tots els països. El problema principal és que no hi ha sancions per a qui no compleix el que s’ha acordat, de manera que molts estats hi dediquen pocs esforços. A més, alguns dels països que més contaminen frenen o bloquegen els acords, i en alguns governen partits propers al negacionisme climàtic, com als Estats Units.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4Aparcament ple al Parc Natural del Cap de Creus

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Turisme, comerç i transport
Enunciat oficial
Enunciat oficial

[2,5 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts]

Observeu la fotografia següent:

Aparcament de vehicles ple al Parc Natural del Cap de Creus

Font: Diari de Girona [en línia] (4 abril 2023).

Fotografia d’un aparcament completament ple de cotxes al Parc Natural del Cap de Creus, en un paisatge de costa rocosa amb el mar al fons.Fotografia d’un aparcament completament ple de cotxes al Parc Natural del Cap de Creus, en un paisatge de costa rocosa amb el mar al fons.

4.1.a La fotografia mostra un dels aparcaments del Parc Natural del Cap de Creus totalment ple.

Expliqueu què és un parc natural i quins motius poden justificar la seva creació.

[0,5 punts]

4.1.b Sense comptar el que ja apareix a la fotografia, esmenteu dos exemples de parcs naturals del territori català. Especifiqueu una característica principal de cadascun d’ells que n’hagi motivat la protecció.

[0,5 punts]

4.1.c A més a més dels parcs naturals, també existeixen els parcs nacionals. Exposeu la diferència que hi ha entre aquestes dues figures de protecció i anomeneu un parc nacional que estigui situat dins l’àmbit espanyol.

[0,5 punts]

4.2.a La protecció d’un espai natural amb alguna de les figures anteriors sovint acaba repercutint en una major afluència de visitants o inclús en la seva massificació.

A partir del que us suggereix la fotografia anterior, esmenteu dos impactes que pot comportar la massificació d’un espai natural.

[0,5 punts]

4.2.b Proposeu dues mesures que ajudin a millorar la gestió d’aquest problema.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

4.1.a0,5 punts

Plantejament Cal definir què és un parc natural i per què es protegeix un espai amb aquesta figura.

La resposta, corregida al marge

1

Un parc natural és una de les figures legals de protecció dels espais naturals. Protegeix una part del territori poc transformada per l’acció humana que té un valor especial, biològic, geològic, paisatgístic o patrimonial. A diferència d’altres figures més estrictes, hi permet activitats econòmiques, com l’agricultura o el turisme, sempre que hi hagi una gestió rigorosa i un ús regulat i sostenible dels recursos. Es crea per conservar aquests valors, com al Cap de Creus el paisatge i la geologia de la costa rocosa, i per evitar que l’urbanisme o la massificació els degradin.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

4.1.b0,5 punts

Plantejament Cal anomenar dos parcs naturals de Catalunya, a banda del Cap de Creus, i dir per què es protegeix cadascun.

La resposta, corregida al marge

2

El Parc Natural del Montseny, protegit per la varietat de paisatges i d’ecosistemes que s’hi escalonen amb l’altitud, de l’alzinar a la fageda i als prats dels cims, en un massís molt proper a l’àrea metropolitana de Barcelona.

4

El Parc Natural del Delta de l’Ebre, protegit per les seves zones humides (llacunes, platges i arrossars), que són un dels hàbitats més importants del Mediterrani occidental per a les aus aquàtiques.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  2. §1
  4. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

4.1.c0,5 punts

Plantejament Cal explicar què distingeix un parc nacional d’un parc natural i anomenar un parc nacional d’Espanya.

La resposta, corregida al marge

1

La diferència és el grau de protecció. Els parcs nacionals protegeixen ecosistemes molt poc alterats i excepcionals per la seva bellesa, la seva representativitat o la seva singularitat, i hi té prioritat la conservació: les activitats econòmiques hi estan molt més restringides que en un parc natural i s’hi aplica el principi de no-intervenció, que deixa que els processos naturals evolucionin lliurement. Els parcs naturals, en canvi, fan compatible la protecció amb usos com l’agricultura, la ramaderia o el turisme.

2

Un exemple és el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic de Catalunya.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

4.2.a0,5 punts

Plantejament Cal donar dos efectes negatius de l’excés de visitants en un espai natural, partint de la fotografia.

La resposta, corregida al marge

8

La fotografia mostra el primer impacte: la pressió sobre les infraestructures. L’aparcament és ple, i els accessos, els senders i els serveis queden col·lapsats perquè no estaven pensats per a tanta gent.

24

El segon és la degradació del medi: el trepig de milers de visitants erosiona el sòl dels senders i de les zones sensibles i malmet la vegetació.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  2. §2
  4. §2
  8. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

4.2.b0,5 punts

Plantejament Cal proposar dues mesures per gestionar l’excés de visitants en un espai natural.

La resposta, corregida al marge

1

Limitar l’accés en els dies de més afluència amb un sistema de reserva prèvia i un nombre màxim de visitants o de vehicles.

3

Promoure el transport sostenible, per exemple amb autobusos llançadora des dels pobles propers, perquè els visitants no hagin d’arribar en cotxe fins a l’interior del parc.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4Incendi forestal a prop d’una urbanització al Bages

2,5 puntsDona les idees que demana la pauta
Enunciat oficial
Enunciat oficial

[2,5 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts]

Observeu aquesta fotografia:

Incendi forestal en les proximitats d’una urbanització al Bages

Font: Jordi Pujolar. Ara [en línia] (17 juliol 2022).

Fotografia d’un incendi forestal al Bages: grans columnes de fum s’alcen darrere d’un turó cobert de pinedes, i al peu hi ha una urbanització de cases unifamiliars envoltada de bosc.Fotografia d’un incendi forestal al Bages: grans columnes de fum s’alcen darrere d’un turó cobert de pinedes, i al peu hi ha una urbanització de cases unifamiliars envoltada de bosc.

4.1.a Imagineu que formeu part d’una consultoria ambiental que col·labora amb administracions locals en la diagnosi de zones especialment exposades al risc d’incendi forestal. Heu rebut la fotografia anterior, on s’observa un incendi avançant cap a una urbanització situada en un entorn forestal.

Creieu que els boscos són un recurs natural crític en els espais mediterranis? Per què?

[0,5 punts]

4.1.b Assenyaleu tres aspectes que poden afavorir la degradació dels boscos.

[0,75 punts]

4.1.c Identifiqueu un altre recurs natural que resulti afectat indirectament pels incendis forestals. Justifiqueu la resposta.

[0,25 punts]

4.2 Les urbanitzacions situades en entorns forestals són estructures especialment vulnerables davant el risc d’incendi. Exposeu dos elements que expliquin per què.

[0,5 punts]

4.3.A Responeu de manera raonada a UNA de les opcions següents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A. Sou propietari/ària d’un dels habitatges de la urbanització que mostra la fotografia. Proposeu dues mesures de prevenció o gestió territorial que puguin reduir els efectes dels incendis forestals en zones habitades.

[0,5 punts]

4.3.B Opció B. Esmenteu un impacte ambiental associat a l’expansió urbanística en zones forestals i proposeu una mesura de gestió territorial que en redueixi els efectes.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

4.1.a0,5 punts

Plantejament Cal raonar si el bosc és un recurs crític als espais mediterranis, és a dir, valuós i difícil de recuperar.

La resposta, corregida al marge

1

Sí. Els boscos fan funcions essencials: protegeixen el sòl de l’erosió, regulen el cicle de l’aigua, són una reserva de biodiversitat i capturen CO₂. Però en els espais mediterranis són fràgils: la seva capacitat de regenerar-se queda superada quan la pressió humana o ambiental és elevada, i després d’un incendi es recuperen molt a poc a poc, perquè la sequera de l’estiu i la irregularitat de les pluges en frenen el creixement. Per això, perdre’ls és difícil de reparar.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

4.1.b0,75 punts

Plantejament Cal donar tres factors que afavoreixen la degradació dels boscos.

La resposta, corregida al marge

1

Les sequeres llargues i les onades de calor, que ressequen la vegetació i fan que s’encengui amb més facilitat.

2

L’abandonament del món rural: sense conreus ni pastures, el bosc creix de manera contínua i acumula molt de combustible vegetal.

3

La urbanització dispersa i la pressió humana, com mostra la fotografia: com més cases i activitats hi ha dins del bosc, més possibilitats que s’hi iniciï un foc.

El que puntua la pauta

0,75 punts: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

4.1.c0,25 punts

Plantejament Cal anomenar un altre recurs natural que pateix els efectes d’un incendi i explicar per què.

La resposta, corregida al marge

1

El sòl. El foc crema la matèria orgànica i la coberta vegetal i deixa el sòl desprotegit: les pluges l’erosionen, perd fertilitat i es pot degradar de manera irreversible.

El que puntua la pauta

0,25 punts: la pauta en demana una de les idees següents.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

4.20,5 punts

Plantejament Cal donar dues raons per les quals una urbanització enmig del bosc és vulnerable als incendis.

La resposta, corregida al marge

1

Les cases toquen directament el bosc, sense franges de protecció que separin la vegetació dels habitatges, com es veu a la fotografia, de manera que el foc hi arriba sense obstacles.

2

A més, solen tenir pocs accessos, cosa que dificulta alhora l’evacuació dels veïns i l’arribada dels bombers.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

Opció A

4.3.A0,5 punts

Plantejament Cal proposar, des del punt de vista d’un veí de la urbanització, dues mesures que redueixin els efectes dels incendis.

La resposta, corregida al marge

1

Proposaria a la comunitat de veïns i a l’ajuntament crear i mantenir una franja perimetral de protecció al voltant de la urbanització, sense vegetació densa, que freni el foc abans que arribi a les cases.

3

També demanaria millorar els accessos i la senyalització i instal·lar hidrants, perquè els bombers hi puguin arribar i treballar i els veïns puguin evacuar amb seguretat.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

Opció B

4.3.B0,5 punts

Plantejament Cal anomenar un impacte ambiental de construir urbanitzacions en zones forestals i proposar una mesura de gestió del territori que el redueixi.

La resposta, corregida al marge

1

Un impacte ambiental és la fragmentació del paisatge: les urbanitzacions trossegen el bosc en illes separades, i les espècies perden la connectivitat entre els espais naturals.

56

Per reduir-lo, proposaria una planificació urbanística restrictiva, que no permeti noves urbanitzacions en zones forestals d’alt risc i que faci créixer els pobles dins dels espais ja urbanitzats.

El que puntua la pauta

0,25 punts: una de les idees 1 a 4; 0,25 punts: una de les idees 5 a 7.

  1. §1
  5. §2
  6. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2Volum d’aigua de reg al sector agrari a Espanya segons la tècnica

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a El món rural i el sector primari

D’aquest tema, només la pregunta 2.2

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el gràfic següent:

Volum d’aigua de reg emprat al sector agrari a Espanya segons el tipus de tècnica (2000-2018)

Font: EpData.es [en línia].

Gràfic de línies amb el volum d’aigua de reg, en milers de metres cúbics, que fa servir el sector agrari a Espanya entre el 2000 i el 2018, segons la tècnica. El reg per gravetat passa d’uns 12.400.000 el 2000 (màxim d’uns 13.000.000 el 2002) a uns 5.100.000 el 2018, amb una forta caiguda el 2004. El degoteig passa d’uns 1.450.000 a uns 6.250.000, amb un salt el 2004, i des del 2014 supera la gravetat. L’aspersió passa d’uns 3.050.000 a uns 4.100.000.Gràfic de línies amb el volum d’aigua de reg, en milers de metres cúbics, que fa servir el sector agrari a Espanya entre el 2000 i el 2018, segons la tècnica. El reg per gravetat passa d’uns 12.400.000 el 2000 (màxim d’uns 13.000.000 el 2002) a uns 5.100.000 el 2018, amb una forta caiguda el 2004. El degoteig passa d’uns 1.450.000 a uns 6.250.000, amb un salt el 2004, i des del 2014 supera la gravetat. L’aspersió passa d’uns 3.050.000 a uns 4.100.000.

2.1 Com a persona experta en regadius, us demanen que observeu el gràfic i que respongueu a DUES de les tres qüestions següents:

a) Expliqueu en què consisteixen els tres sistemes de reg representats en el gràfic. [0,75 punts]

b) Indiqueu quina és l’eficiència i el consum d’aigua de cadascun d’aquests sistemes de reg. [0,75 punts]

c) Raoneu com ha evolucionat l’ús dels diferents sistemes de reg a l’agricultura espanyola en els darrers anys i expliqueu quins són els motius d’aquesta evolució. [0,75 punts]

[1,5 punts]

2.2 Redacteu un text, d’entre cent cinquanta i dues-centes paraules, en què es valori l’activitat agrària per la seva contribució a la conservació del medi ambient, al manteniment del paisatge i a la reducció dels desequilibris territorials.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2.21 punt

Plantejament Cal redactar un text de 150 a 200 paraules que valori el paper de l’agricultura en el medi ambient, en el paisatge i en l’equilibri del territori.

La resposta, corregida al marge

1

L’activitat agrària, quan es practica de manera respectuosa, és clau per conservar el medi ambient. Preserva recursos naturals com l’aigua i el sòl, evita l’erosió i la desertificació i manté la biodiversitat i les varietats autòctones de conreus. A més, els camps conreats fan de tallafocs i frenen la propagació dels incendis forestals.

1

També manté el paisatge. Els paisatges agraris, amb els conreus, la flora i la fauna que hi viuen, les construccions agrícoles i els pobles, formen part del nostre patrimoni i de la nostra identitat, i sense pagesos s’abandonarien i es perdrien.

1

Finalment, l’agricultura redueix els desequilibris territorials. Dona feina i fixa la població al món rural, de manera que frena el despoblament, l’envelliment i la pèrdua de serveis, i evita que la població es concentri a les grans ciutats. A més, proveeix d’aliments la població i de matèries primeres altres sectors, com la indústria agroalimentària, i els compra béns i serveis.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1Les fonts d’energia a la Unió Europea

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a La Unió Europea, L’energia

D’aquest tema, només la pregunta 1.3

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Llegiu el text següent:

Les fonts d’energia a la Unió Europea

En els darrers trenta anys la Unió Europea (UE) ha aconseguit reduir d’una manera significativa l’ús del carbó com a font d’energia. Actualment, només el 10 % del subministrament energètic de la UE es genera amb aquest combustible.

En el cas del petroli, el pes relatiu en el subministrament energètic comunitari només s’ha reduït en 4 punts percentuals des de 1990 i segueix sent el combustible amb més presència en l’esquema energètic de la UE (35 %). El gas fins i tot ha augmentat en 7 punts percentuals fins a assolir el 24 %.

D’altra banda, només un terç del subministrament energètic de la UE es genera amb fonts d’energia que no emeten gasos amb efecte hivernacle, és a dir, amb la nuclear (13 %) i les renovables (17 %).

Des de 1990, el pes de les importacions en el consum energètic de la UE ha crescut més de 7 punts percentuals i ha passat de prop del 50 % al 57,5 %. Es tracta d’una dinàmica que sembla complicada de canviar tenint en compte l’ús extensiu que encara tenen el gas i el petroli en una regió que només disposa d’uns pocs jaciments d’hidrocarburs.

Font: Traducció i adaptació fetes a partir del text de José Luis Marín. «El largo camino hasta la revolución verde». El Orden Mundial [en línia] (28 març 2022).

En una de les avaluacions periòdiques sobre les tendències i l’ús d’energia a la Unió Europea, us demanen que valoreu alguns aspectes del text anterior.

1.1 Exposeu quina és la situació de la Unió Europea pel que fa a l’ús de les fonts d’energia.

[0,5 punts]

1.2 Raoneu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents:

— La UE és una de les regions més desenvolupades del món i l’accés a les fonts d’energia no li suposa un problema.

— En els darrers anys la UE ha avançat en la transició energètica i la descarbonització.

[1 punt]

1.3 Un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament el número 13, és «Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes». Redacteu un text, d’entre cent cinquanta i dues-centes paraules, que inclogui dos aspectes favorables i dues limitacions de la implantació del cotxe elèctric.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.31 punt

Plantejament Cal redactar un text de 150 a 200 paraules amb dos avantatges i dues limitacions de l’ús del cotxe elèctric, relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic.

La resposta, corregida al marge

12

El cotxe elèctric és una de les eines per complir l’ODS 13, perquè ajuda a descarbonitzar el transport. El seu primer avantatge és ambiental: no crema combustible i, per tant, no fa emissions locals de CO2, d’òxids de nitrogen ni de partícules en suspensió. Així millora la qualitat de l’aire de les ciutats i redueix les emissions de gasos amb efecte hivernacle, sobretot si l’electricitat que fa servir prové de fonts renovables.

56

El segon avantatge és energètic: redueix la dependència del petroli, un combustible que la UE ha d’importar perquè té pocs jaciments, i permet que la mobilitat funcioni amb l’electricitat que produeixen les energies renovables.

8910

Tot i això, la seva implantació topa amb limitacions. La primera és que encara hi ha pocs punts de recàrrega i estan mal repartits, sobretot fora de les ciutats. La segona és que té menys autonomia que un cotxe de combustió, de manera que en els trajectes llargs cal aturar-se més sovint, i recarregar-lo és més lent que omplir un dipòsit.

El que puntua la pauta

0,5 punts: dues de les idees 1 a 7; 0,5 punts: dues de les idees 8 a 11.

  1. §1
  2. §1
  5. §2
  6. §2
  8. §3
  9. §3
  10. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2Climogrames de dues capitals comarcals catalanes

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Relleu, clima i aigua

D’aquest tema, només la pregunta 2.3

Enunciat oficial
Enunciat oficial

El Servei Meteorològic de Catalunya publica dades sobre la dinàmica climàtica, com els dos climogrames que es mostren a continuació i que corresponen a dues capitals comarcals catalanes.

Climograma 1

Climograma 2

Nota: Tmm: temperatura mitjana (°C); PPTm: precipitació mitjana (mm).

Font: Servei Meteorològic de Catalunya [en línia].

Dos climogrames de capitals comarcals catalanes, amb la precipitació mensual en barres i la temperatura mitjana mensual en una línia (dades de 30 anys). Climograma 1: temperatura mitjana anual de 9,6 °C i 939,7 mm de precipitació; tots els mesos hi plou entre uns 60 i uns 100 mm, amb màxims al maig i al novembre, i la temperatura va d’uns 2-3 °C al gener a uns 18 °C al juliol. Climograma 2: 14,6 °C i 359,0 mm; màxim de pluja al maig (uns 47 mm), un altre de més baix al setembre i a l’octubre i mínim al juliol (uns 12 mm); la temperatura va d’uns 5 °C al gener a uns 25 °C al juliol i a l’agost, i de juny a setembre la línia de temperatura queda per sobre de les barres de precipitació.Dos climogrames de capitals comarcals catalanes, amb la precipitació mensual en barres i la temperatura mitjana mensual en una línia (dades de 30 anys). Climograma 1: temperatura mitjana anual de 9,6 °C i 939,7 mm de precipitació; tots els mesos hi plou entre uns 60 i uns 100 mm, amb màxims al maig i al novembre, i la temperatura va d’uns 2-3 °C al gener a uns 18 °C al juliol. Climograma 2: 14,6 °C i 359,0 mm; màxim de pluja al maig (uns 47 mm), un altre de més baix al setembre i a l’octubre i mínim al juliol (uns 12 mm); la temperatura va d’uns 5 °C al gener a uns 25 °C al juliol i a l’agost, i de juny a setembre la línia de temperatura queda per sobre de les barres de precipitació.

2.1 Identifiqueu a quin tipus de clima pertany cadascun dels dos climogrames i exposeu-ne les característiques principals.

[1 punt]

2.2 Indiqueu un exemple d’una capital comarcal per a cada tipus de clima i especifiqueu a quina comarca pertanyen.

[0,5 punts]

2.3 La zona mediterrània, juntament amb l’Àrtic, és reconeguda com un punt calent del planeta pel que fa a la incidència del canvi climàtic, ja que és un dels territoris mundials on es manifesta de manera més evident. Expliqueu breument quatre de les principals manifestacions del canvi climàtic a Catalunya.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2.31 punt

Plantejament Cal explicar quatre efectes del canvi climàtic que ja s’observen a Catalunya.

La resposta, corregida al marge

1

En primer lloc, Catalunya s’escalfa més de pressa que la mitjana del planeta (+1,3 °C davant de +1,1 °C), sobretot a l’estiu.

2

En segon lloc, augmenten els extrems de calor, com les onades de calor i les nits tropicals i tòrrides, i disminueixen els episodis de fred.

4

En tercer lloc, les sequeres són més freqüents, llargues, intenses i extenses, com la que ha patit Catalunya els darrers anys.

5

Finalment, la temperatura i el nivell del mar pugen, cosa que amenaça el litoral i els ecosistemes marins.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana quatre de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  4. §3
  5. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4Mapes de les conques hidrogràfiques catalanes

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Relleu, clima i aigua

D’aquest tema, només l’opció B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu els mapes següents:

Les conques hidrogràfiques catalanes

Font: Agència Catalana de l’Aigua [en línia].

Imagineu que us encarregueu de gestionar una companyia municipal d’abastament d’aigua i observeu els mapes de dalt amb les dades annexes corresponents.

Dos mapes: un de la península Ibèrica amb les grans conques hidrogràfiques i Catalunya encerclada, i un de Catalunya que separa la conca catalana de l’Ebre, a l’oest, de les conques internes, a l’est. Dades annexes: conca catalana de l’Ebre, 15.330 km² (48 % del territori), 312 municipis, 0,57 milions d’habitants (8 %) i embassaments amb una capacitat de 2.279 hm³; conques internes catalanes, 16.600 km² (52 %), 634 municipis, 6,53 milions d’habitants (92 %) i embassaments amb una capacitat de 694 hm³.Dos mapes: un de la península Ibèrica amb les grans conques hidrogràfiques i Catalunya encerclada, i un de Catalunya que separa la conca catalana de l’Ebre, a l’oest, de les conques internes, a l’est. Dades annexes: conca catalana de l’Ebre, 15.330 km² (48 % del territori), 312 municipis, 0,57 milions d’habitants (8 %) i embassaments amb una capacitat de 2.279 hm³; conques internes catalanes, 16.600 km² (52 %), 634 municipis, 6,53 milions d’habitants (92 %) i embassaments amb una capacitat de 694 hm³.

4.1 Expliqueu què és una conca hidrogràfica i indiqueu el nom de tres rius catalans de cadascuna de les dues conques que apareixen al mapa de Catalunya.

[0,75 punts]

4.2 Tenint en compte les dades que acompanyen el mapa, determineu els usos principals als quals es destina l’aigua dels embassaments de cadascuna de les dues conques. Justifiqueu la resposta. No cal que esmenteu el nom de cap embassament.

[1 punt]

4.3.A Responeu a UNA de les qüestions següents:

Opció A. Expliqueu la situació dels diferents territoris de Catalunya pel que fa a la disponibilitat de l’aigua i com pot afectar les diverses activitats econòmiques que s’hi duen a terme.

[0,75 punts]

4.3.B Opció B. Assenyaleu les causes de la situació de sequera que han patit les conques internes de Catalunya en els darrers anys.

[0,75 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció B

4.3.B0,75 punts

Plantejament Cal explicar per què les conques internes han patit sequera aquests darrers anys: el clima mediterrani, el canvi climàtic i la poca capacitat dels seus embassaments.

La resposta, corregida al marge

1

La primera causa és el clima. Les conques internes tenen un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos i secs, en què les sequeres són un fenomen habitual.

2

La segona és el canvi climàtic, que afecta especialment la Mediterrània: les temperatures són més altes, sobretot a l’estiu, i les onades de calor i les nits tropicals són cada cop més freqüents, cosa que fa augmentar l’evaporació.

3

A més, el canvi climàtic ha reduït les precipitacions, sobretot a l’estiu, i ha allargat els períodes de sequera. Com que els embassaments de les conques internes tenen poca capacitat (694 hm³, davant dels 2.279 de la conca de l’Ebre), les reserves han baixat molt i s’ha hagut de restringir l’ús de l’aigua.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Mapa sobre la implantació dels parcs eòlics

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a L’energia

D’aquest tema, només la pregunta 2

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

Parcs eòlics a Catalunya (2021)

Font: Adaptació d’un mapa publicat al diari Ara [en línia] (28 octubre 2021).

Mapa de Catalunya amb les comarques i el nombre d’aerogeneradors en servei el 2021, en cercles de tres mides: més de 100, de 40 a 100 i menys de 40. Tots els cercles són a la meitat sud-occidental del país. Els més grans són a l’extrem sud-oest (159 i 148), i n’hi ha un altre de més de 100 al centre del país (105). Entre 40 i 100 n’hi ha cinc, a l’oest i al sud (87, 78, 61, 44 i 44), i cinc més de menys de 40 (26, 21, 18, 10 i 10). El Pirineu, les comarques gironines, l’àrea de Barcelona i la resta del litoral no en tenen cap.Mapa de Catalunya amb les comarques i el nombre d’aerogeneradors en servei el 2021, en cercles de tres mides: més de 100, de 40 a 100 i menys de 40. Tots els cercles són a la meitat sud-occidental del país. Els més grans són a l’extrem sud-oest (159 i 148), i n’hi ha un altre de més de 100 al centre del país (105). Entre 40 i 100 n’hi ha cinc, a l’oest i al sud (87, 78, 61, 44 i 44), i cinc més de menys de 40 (26, 21, 18, 10 i 10). El Pirineu, les comarques gironines, l’àrea de Barcelona i la resta del litoral no en tenen cap.

1.a A partir de la informació representada al mapa, contesteu les preguntes següents:

En quines comarques hi ha més aerogeneradors en servei? Quines característiques tenen en comú aquestes comarques?

[0,5 punts]

1.b Per quins motius hi ha moltes comarques de Catalunya que no tenen parcs eòlics?

[0,5 punts]

1.c Expliqueu els problemes que pot causar el desequilibri en la distribució territorial dels parcs eòlics.

[0,5 punts]

2 Justifiqueu si l’afirmació següent és vertadera o falsa: «Els parcs eòlics són una font d’energia renovable, però no és aconsellable instal·lar-ne perquè originen molts problemes ambientals.»

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

21 punt

Plantejament Cal dir si l’afirmació és vertadera o falsa i argumentar-ho amb els avantatges i els inconvenients dels parcs eòlics.

La resposta, corregida al marge

1

L’afirmació és falsa, almenys en principi. Els parcs eòlics produeixen electricitat amb la força del vent, una font d’energia renovable i neta: mentre funcionen no emeten gasos contaminants ni d’efecte hivernacle, i per això ajuden a reduir la dependència dels combustibles fòssils i a lluitar contra el canvi climàtic.

1

Això no vol dir que no tinguin inconvenients. Construir-los i instal·lar-los consumeix energia i materials; com que se situen en llocs elevats i ventosos, són visibles des de molt lluny i tenen un impacte visual i paisatgístic important; i les pales poden matar aus. Són problemes reals, però es poden reduir triant bé on s’instal·len, i no justifiquen renunciar a una energia neta.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4Text sobre el relleu generacional al camp

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a El món rural i el sector primari, La Unió Europea

D’aquest tema, només la pregunta 3

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Llegiu el text següent:

El relleu generacional al camp espanyol

A Espanya, tres de cada cinc agricultors tenen més de cinquanta-cinc anys. D’aquí a deu anys, una bona part s’haurà jubilat. La dada revela un problema seriós de relleu generacional en un sector estratègic de la nostra economia.

Els incentius econòmics de la PAC per a animar els joves a continuar amb l’activitat agrària familiar no són suficients. La caiguda dels preus, l’augment dels costos de producció i la dificultat d’accedir a la terra són causes de la desafecció dels joves a l’activitat agrícola. I sense joves no és possible afrontar el repte de la digitalització, el canvi climàtic o la transició ecològica.

La major part de les explotacions tenen una dimensió per sota del llindar de rendibilitat. El mercat de terres és difícil i molt car, i qui no hereti les explotacions ho té molt complicat per a entrar al món de l’agricultura, atès que cal disposar d’una elevada quantitat de diners.

En el context actual, el camp és clau per a garantir la seguretat alimentària, és el repositori mediambiental i concentra un patrimoni cultural incalculable. Els riscos són elevats i en els propers anys precipitaran el despoblament rural, l’infraconreu i la concentració de l’agricultura en uns pocs propietaris.

La sagnia poblacional només es podrà tallar creant condicions favorables per a la vida de les persones, que escurcin les enormes distàncies entre un món urbà que ofereix oportunitats i un món rural escàs en tot. Establir població en el medi rural d’una manera sostenible vol dir fer-ho en un camp preservat de la desforestació, la contaminació, els incendis, els abocaments i la desprotecció del patrimoni mediambiental. Un camp que generi un teixit productiu diversificat, una economia verda potent, que retingui habitants i capti un turisme que aporti noves oportunitats a la població. Les institucions han d’abordar polítiques ambicioses de desenvolupament local i donar resposta a les demandes dels territoris rurals.

Font: Traducció i adaptació fetes a partir del text de Reyes Alonso Martín Coleto. «La actual crisis agrava el relevo generacional en el campo español». elDiario.es [en línia] (30 abril 2022).

1.a A partir del text, responeu a les qüestions següents:

El text exposa el problema de la manca de relleu generacional en el camp. Quines en són les causes?

[0,5 punts]

1.b Per què és important assegurar el relleu generacional i la continuïtat de l’activitat agrícola?

[0,5 punts]

2 En el text s’esmenta la PAC. Des que Espanya va entrar a la Unió Europea, el sector primari s’ha vist molt condicionat per la PAC. Expliqueu què és la PAC i quins objectius té.

[0,75 punts]

3 El sector primari té una gran dependència de les condicions climatològiques, i actualment ha d’afrontar les conseqüències del canvi climàtic. Expliqueu tres efectes del canvi climàtic en el sector primari.

[0,75 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

30,75 punts

Plantejament Cal explicar tres efectes concrets del canvi climàtic sobre l’agricultura, la ramaderia o la pesca.

La resposta, corregida al marge

1

En primer lloc, l’augment de les temperatures redueix els rendiments i la qualitat de moltes collites, sobretot a les zones més caloroses i àrides del sud de la península.

2

En segon lloc, les sequeres són cada cop més freqüents i persistents: afecten directament els conreus de secà i també els de regadiu, perquè baixen les reserves d’aigua dels embassaments i s’imposen restriccions al reg.

7

En tercer lloc, la pujada del nivell del mar amenaça els conreus de les zones costaneres baixes, com l’arròs del delta de l’Ebre, i la salinització dels aqüífers costaners perjudica el regadiu.

El que puntua la pauta

0,75 punts: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  7. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4Mapa del grau d’ocupació hotelera

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Turisme, comerç i transport

D’aquest tema, només la pregunta 2

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

Grau d’ocupació hotelera per comunitats autònomes (2019)

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE). España en cifras 2020 [en línia].

Espanya és una de les primeres destinacions turístiques del món. El nombre de turistes que la visiten i el volum d’ingressos que aporten fan que el turisme tingui una gran importància econòmica per a Espanya, tot i que presenta una distribució desigual en el territori.

Mapa d’Espanya amb el grau d’ocupació hotelera per comunitats autònomes el 2019, en tres intervals: més del 60 %, del 50 al 60 % i menys del 50 %. Superen el 60 % cinc comunitats: les dues del litoral mediterrani situades més al nord-est, la comunitat interior del centre de la península i els dos arxipèlags. Entre el 50 i el 60 % hi ha les dues comunitats del sud i del sud-est peninsular i dues de la costa cantàbrica, al centre i a l’est. Totes les altres, a l’interior, al nord-oest i al nord-est interior, queden per sota del 50 %.Mapa d’Espanya amb el grau d’ocupació hotelera per comunitats autònomes el 2019, en tres intervals: més del 60 %, del 50 al 60 % i menys del 50 %. Superen el 60 % cinc comunitats: les dues del litoral mediterrani situades més al nord-est, la comunitat interior del centre de la península i els dos arxipèlags. Entre el 50 i el 60 % hi ha les dues comunitats del sud i del sud-est peninsular i dues de la costa cantàbrica, al centre i a l’est. Totes les altres, a l’interior, al nord-oest i al nord-est interior, queden per sota del 50 %.

1.a Responeu a les qüestions següents tenint en compte el mapa:

Esmenteu el nom de les cinc comunitats autònomes amb un grau d’ocupació turística superior al 60 %.

[0,25 punts]

1.b Expliqueu quin tipus de turisme es practica majoritàriament a Espanya i quines són les seves característiques més importants.

[0,5 punts]

1.c Escriviu el nom de cinc comunitats autònomes amb un grau d’ocupació turística inferior al 50 % i proposeu dues mesures per a potenciar el turisme en aquests territoris.

[0,75 punts]

2 Exposeu quatre conseqüències negatives del model turístic actual sobre el paisatge, els recursos del territori i l’economia.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

21 punt

Plantejament Cal exposar quatre conseqüències negatives del turisme actual, sobre el paisatge, els recursos i l’economia.

La resposta, corregida al marge

1

Sobre el paisatge, la urbanització abusiva del litoral, amb apartaments, hotels, camps de golf i ports, ha destruït espais naturals i té un gran impacte paisatgístic.

3

Sobre els recursos, la massificació de certes zones a l’estiu dispara el consum d’aigua, per a piscines i camps de golf, i pot provocar problemes de subministrament i de depuració, sobretot en anys de sequera.

1011

Sobre l’economia, el model és molt estacional: moltes feines només duren la temporada d’estiu i, quan s’acaba, augmenta l’atur; a més, sovint són feines poc especialitzades i amb salaris baixos.

1213

Finalment, l’economia de les zones turístiques depèn d’una activitat molt sensible al context internacional: una crisi econòmica o política, o una pandèmia com la de la COVID-19, pot fer caure de cop l’arribada de turistes.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana quatre de les idees següents.

  1. §1
  3. §2
  10. §3
  11. §3
  12. §4
  13. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Mapa sobre el nombre d’incendis forestals

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pauta
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

Nombre d’incendis forestals per comarca (2011-2021)

Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural [en línia].

Mapa de les comarques de Catalunya amb el nombre d’incendis forestals del 2011 al 2021, en cinc tons de gris (0-100, 101-200, 201-250, 251-300 i més de 300) i un altre per a les comarques sense dades. Les dues comarques amb més de 300 incendis, en negre, són les dues comarques metropolitanes que toquen Barcelona per l’oest i pel nord. Entre 251 i 300 n’hi ha cinc: la de l’extrem nord-est, a tocar de França i del mar; la gran comarca de la plana de l’extrem oest; la de la costa del sud que té la meitat nord del delta de l’Ebre; la comarca metropolitana del nord-est de Barcelona, i la que hi ha a l’oest de les comarques metropolitanes. Entre 201 i 250 n’hi ha quatre, a la Catalunya central i al litoral nord-est. Les comarques del Pirineu i la major part de l’interior tenen menys de 200 incendis, i moltes, menys de 100.Mapa de les comarques de Catalunya amb el nombre d’incendis forestals del 2011 al 2021, en cinc tons de gris (0-100, 101-200, 201-250, 251-300 i més de 300) i un altre per a les comarques sense dades. Les dues comarques amb més de 300 incendis, en negre, són les dues comarques metropolitanes que toquen Barcelona per l’oest i pel nord. Entre 251 i 300 n’hi ha cinc: la de l’extrem nord-est, a tocar de França i del mar; la gran comarca de la plana de l’extrem oest; la de la costa del sud que té la meitat nord del delta de l’Ebre; la comarca metropolitana del nord-est de Barcelona, i la que hi ha a l’oest de les comarques metropolitanes. Entre 201 i 250 n’hi ha quatre, a la Catalunya central i al litoral nord-est. Les comarques del Pirineu i la major part de l’interior tenen menys de 200 incendis, i moltes, menys de 100.

1.a Els incendis forestals són una amenaça que anirà en augment, sobretot a causa del canvi climàtic. En el període 2011-2021 a Catalunya es van produir un total de 5.848 incendis, que van comportar una pèrdua important de massa forestal.

Quines són les causes principals dels incendis forestals a Catalunya i quines actuacions de prevenció es podrien dur a terme per a evitar-los?

[1 punt]

1.b A partir del mapa esmenteu cinc comarques que tinguin un nombre alt d’incendis, i expliqueu-ne les possibles causes.

[1 punt]

2 Raoneu fins a quin punt és vertadera o falsa l’afirmació següent: «Tots els incendis forestals o bé són causats per negligències o bé són intencionats, i s’inicien a prop de les àrees urbanes.»

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a1 punt

Plantejament Cal explicar les causes, directes i indirectes, dels incendis forestals i proposar actuacions per prevenir-los.

La resposta, corregida al marge

1

La gran majoria dels incendis forestals a Catalunya tenen un origen humà. Les causes directes són, en uns nou de cada deu casos, activitats humanes, com les feines agrícoles i forestals, els abocadors, les línies d’alta tensió o els accidents, i també imprudències i negligències; els llamps hi tenen un paper menor. Hi ha també causes indirectes: l’abandonament de conreus i l’augment de la superfície forestal, les urbanitzacions dins dels boscos i el clima mediterrani, amb estius calorosos, sequeres llargues i vents secs que n’afavoreixen la propagació.

2345

Per prevenir-los cal fer mapes diaris de risc d’incendi, mantenir guardes a les zones de risc i disposar de mitjans aeris específics per actuar ràpidament. També cal conscienciar la població i coordinar-la amb el personal de lluita contra incendis.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la idea 1; 0,5 punts: dues de les idees 2 a 5.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §2
  5. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.b1 punt

Plantejament Cal anomenar cinc comarques amb molts incendis segons el mapa i explicar-ne les causes possibles.

La resposta, corregida al marge

1

Segons el mapa, les comarques amb més incendis són el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, amb més de 300, i l’Alt Empordà, el Segrià, el Baix Ebre, el Vallès Oriental i l’Anoia, amb entre 251 i 300. El Bages, Osona, el Baix Empordà i l’Alt Penedès també en passen de 200.

2

Totes aquestes comarques tenen clima mediterrani, amb estius secs i calorosos que afavoreixen els incendis. A l’Alt Empordà i al Baix Ebre, a més, la tramuntana i el mestral, respectivament, fan que un foc s’estengui molt de pressa un cop ha començat.

3

Al Vallès i al Baix Llobregat, que són comarques metropolitanes, la gran densitat de població multiplica les imprudències i les negligències.

4

Al Segrià i a altres comarques amb molta superfície agrícola, molts incendis s’originen en feines del camp, com les cremes de restes vegetals o les espurnes de la maquinària.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

20,5 punts

Plantejament Cal dir si l’afirmació és vertadera o falsa i justificar-ho amb l’origen dels incendis.

La resposta, corregida al marge

1

L’afirmació és falsa. És cert que la gran majoria dels incendis tenen un origen humà, directe o indirecte, per negligència o intencionat, però no tots: alguns tenen causes naturals, sobretot els llamps de les tempestes d’estiu. A més, no tots comencen a prop de les àrees urbanes: molts s’inicien en zones agrícoles o forestals allunyades, com els de les cremes agrícoles o els dels llamps a la muntanya.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 5Imatge sobre l’abandonament de conreus

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a El món rural i el sector primari

D’aquest tema, només la pregunta 2

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu les dues fotografies següents:

Abandonament de conreus a la muntanya mediterrània

Font: Observatori del Paisatge. Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona [en línia], 2009.

La fotografia de l’esquerra mostra unes feixes de conreu esglaonades situades en un vessant de muntanya baixa mediterrània, durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat. A la imatge de la dreta, que correspon a l’actualitat, s’observa com la vegetació ha colonitzat els conreus abandonats.

Dues fotografies en blanc i negre de feixes de conreu en vessants de muntanya baixa mediterrània. A l’esquerra, dels anys cinquanta, el vessant és ple de feixes esglaonades sostingudes per marges, amb la terra nua i treballada, i només hi ha bosc a la part alta. A la dreta, d’avui, encara es distingeixen les feixes, però estan cobertes d’herba i de matolls, amb arbres escampats, i el bosc arriba fins a les feixes des de la part alta del vessant.Dues fotografies en blanc i negre de feixes de conreu en vessants de muntanya baixa mediterrània. A l’esquerra, dels anys cinquanta, el vessant és ple de feixes esglaonades sostingudes per marges, amb la terra nua i treballada, i només hi ha bosc a la part alta. A la dreta, d’avui, encara es distingeixen les feixes, però estan cobertes d’herba i de matolls, amb arbres escampats, i el bosc arriba fins a les feixes des de la part alta del vessant.

1 Quines són les causes que han propiciat l’abandonament de moltes àrees de conreu de la muntanya baixa mediterrània?

[1 punt]

2 Quines conseqüències socioeconòmiques i ambientals ha comportat l’abandonament de conreus a l’espai rural?

[1 punt]

3 Quines mesures es podrien prendre per a capgirar el despoblament de les àrees rurals?

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

21 punt

Plantejament Cal explicar les conseqüències socials, econòmiques i ambientals de l’abandonament dels conreus.

La resposta, corregida al marge

1234

Les conseqüències socioeconòmiques han estat el despoblament de moltes àrees rurals i l’envelliment de la població, perquè han emigrat sobretot els joves; amb menys parelles joves, la natalitat és baixa. A més, amb menys habitants es perden serveis com l’escola, el centre de salut, el banc o les botigues, i això encara empeny més gent a marxar.

5678

Les conseqüències ambientals es veuen a les fotografies: la vegetació ha colonitzat les antigues feixes i la superfície forestal ha augmentat. Aquest bosc continu, sense els conreus que el tallaven, fa créixer el risc d’incendi forestal. També canvia la biodiversitat local, perquè les espècies dels espais oberts de conreu perden hàbitat, mentre que la nova coberta vegetal protegeix millor el sòl de l’erosió.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana cinc de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §2
  6. §2
  7. §2
  8. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2Mapa del risc de desertificació

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Relleu, clima i aigua, Població i migracions
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

Risc de desertificació (2008)

Font: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Mapa d’Espanya del risc de desertificació el 2008, amb set categories: molt alt (vermell), alt (taronja), mitjà (groc), baix (verd clar), làmines d’aigua, urbà i humit o subhumit (blau). Tota la franja del nord, de Galícia als Pirineus, és humida o subhumida, sense risc. La resta de la península barreja risc baix, mitjà i alt; el taronja domina a la meitat sud i a l’est, i les taques vermelles de risc molt alt es concentren al sud-est peninsular. A les Canàries, Tenerife i Gran Canària són de color taronja amb taques vermelles, i Lanzarote i Fuerteventura, de color taronja; les illes de l’oest tenen risc baix o mitjà.Mapa d’Espanya del risc de desertificació el 2008, amb set categories: molt alt (vermell), alt (taronja), mitjà (groc), baix (verd clar), làmines d’aigua, urbà i humit o subhumit (blau). Tota la franja del nord, de Galícia als Pirineus, és humida o subhumida, sense risc. La resta de la península barreja risc baix, mitjà i alt; el taronja domina a la meitat sud i a l’est, i les taques vermelles de risc molt alt es concentren al sud-est peninsular. A les Canàries, Tenerife i Gran Canària són de color taronja amb taques vermelles, i Lanzarote i Fuerteventura, de color taronja; les illes de l’oest tenen risc baix o mitjà.

1.a La desertificació, que afecta una gran part del territori espanyol, és un procés de degradació del sòl degut a la destrucció de la coberta vegetal i l’erosió. Expliqueu les característiques de la desertificació responent a les qüestions següents:

A partir del mapa, identifiqueu quines zones del territori espanyol tenen més risc de desertificació i quines característiques climàtiques d’aquestes zones afavoreixen aquest procés.

[1 punt]

1.b Expliqueu dues accions humanes que poden provocar o accelerar el procés de desertificació.

[0,5 punts]

2 En les darreres dècades, els riscos ambientals a Espanya han tendit a concentrar-se a les àrees costaneres. Quines característiques demogràfiques i econòmiques d’aquestes àrees poden explicar aquest fet?

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a1 punt

Plantejament Cal localitzar al mapa les zones amb més risc de desertificació i relacionar-les amb el seu clima.

La resposta, corregida al marge

1

Segons el mapa, el risc alt i molt alt de desertificació es concentra al sud i a l’est de la península, a la costa mediterrània i a prop: a la Comunitat Valenciana, Múrcia, Castella-la Manxa i Andalusia, amb les taques més extenses de risc molt alt al sud-est. Són zones de clima mediterrani, amb una sequera estival llarga, pluges irregulars i episodis de pluges torrencials, sobretot a la tardor, que erosionen un sòl amb poca vegetació. Al sud-est, a més, l’aridesa és més gran.

2

També tenen un risc alt moltes àrees de les Canàries: al mapa, Tenerife i Gran Canària tenen zones de risc molt alt, i Lanzarote i Fuerteventura, de risc alt. El seu clima és subtropical, amb temperatures càlides tot l’any i precipitacions escasses, sobretot a les illes orientals, on és gairebé desèrtic.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.b0,5 punts

Plantejament Cal explicar dues activitats humanes que provoquen o acceleren la desertificació.

La resposta, corregida al marge

2

Una primera acció humana és la pèrdua de la coberta forestal pels incendis i la tala de boscos: sense vegetació, les pluges arrosseguen el sòl i l’erosió avança.

4

Una segona és la pastura excessiva: quan el bestiar pastura de manera intensiva i continuada en un mateix terreny, hi desapareix la vegetació i el sòl perd nutrients més de pressa del que es pot regenerar.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  2. §1
  4. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

21 punt

Plantejament Cal relacionar la concentració de població i d’activitats a la costa amb l’augment dels riscos ambientals.

La resposta, corregida al marge

1

Les àrees costaneres, sobretot la costa mediterrània i els arxipèlags balear i canari, tenen una densitat de població molt alta i hi concentren gran part de les activitats econòmiques: les grans ciutats, la indústria i el turisme, que a l’estiu encara hi multiplica la població.

2

Aquesta ocupació intensa transforma el medi: s’hi construeixen habitatges, polígons industrials, centres comercials, carreteres, ports, aeroports i equipaments turístics, sovint en zones inundables o al costat de boscos. Per això, quan hi ha un risc natural propi del litoral, com una inundació per pluges torrencials o un incendi, l’impacte és molt més gran i les pèrdues materials i humanes són molt importants.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4Text sobre la pèrdua de biodiversitat

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Relleu, clima i aigua
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Llegiu el text següent:

Un 25 % de les espècies estan en declivi

Un 25 % de les espècies animals estan en retrocés a Catalunya, segons l’informe Estat de la natura a Catalunya 2020, que recull dades de les tendències mostrades per 321 espècies de mamífers, ocells, rèptils, amfibis, peixos i papallones els últims divuit anys. El declivi d’aquestes espècies és especialment acusat en els ecosistemes aquàtics. La pèrdua és del 54 % per a les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls; d’un 34 % per a les que són pròpies d’ambients agrícoles i prats, i d’un 12 % per a les que viuen als boscos. L’informe el va encarregar el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Totes aquestes pèrdues tenen a veure amb la destrucció d’hàbitats […].

Text adaptat d’Antonio Cerrillo. La Vanguardia (10 desembre 2020)

1 Catalunya i la resta de la península Ibèrica són un dels indrets del món amb més biodiversitat. Expliqueu quines són les causes principals d’aquesta gran biodiversitat.

[1 punt]

2 Quines són les causes principals de la destrucció d’hàbitats, de les quals es parla en el text?

[0,75 punts]

3 Expliqueu tres motius que justifiquin la necessitat de conservar la biodiversitat.

[0,75 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

11 punt

Plantejament Cal explicar per què Catalunya i la península Ibèrica tenen tanta biodiversitat.

La resposta, corregida al marge

1

La primera causa és que Catalunya i la península Ibèrica tenen territoris de les tres grans regions biogeogràfiques d’Europa: la mediterrània, que n’ocupa la major part; l’eurosiberiana, atlàntica i continental, a la façana nord i a la muntanya mitjana, i la boreoalpina, a l’alta muntanya.

3

Això és possible per la gran varietat del relleu i del clima: en poca distància es passa de la costa a l’alta muntanya i de climes secs a climes humits, i cada combinació té els seus ecosistemes i les seves espècies.

2

A més, l’aïllament de la península respecte de la resta del continent, separada pels Pirineus i envoltada de mar, ha afavorit l’aparició d’espècies endèmiques, que només viuen aquí.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §3
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

20,75 punts

Plantejament Cal explicar quines accions humanes destrueixen els hàbitats.

La resposta, corregida al marge

123

La destrucció d’hàbitats té l’origen en l’acció humana. En primer lloc, molts ecosistemes naturals es destrueixen per convertir-los en camps de conreu, pastures o zones urbanes. En segon lloc, l’explotació excessiva dels recursos, com l’aigua dels rius i dels aqüífers, degrada els hàbitats, i això ajuda a explicar que la pèrdua més gran, del 54 %, sigui la de les espècies de rius, llacs i aiguamolls. I, en tercer lloc, la contaminació afecta els ecosistemes directament, com la de l’aigua, o indirectament, a través del canvi climàtic.

El que puntua la pauta

0,75 punts: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

30,75 punts

Plantejament Cal donar tres raons per conservar la biodiversitat, a partir dels serveis que ens fa.

La resposta, corregida al marge

1

Cal conservar la biodiversitat, primer, perquè ens proporciona béns i materials imprescindibles: aliments, fibres, combustibles i moltes substàncies que fa servir la farmàcia.

2

Segon, perquè regula els cicles naturals: els boscos i els aiguamolls intervenen en el clima i en el cicle de l’aigua, i insectes com les abelles pol·linitzen els conreus.

3

I tercer, perquè té un valor cultural, educatiu, estètic i espiritual: els paisatges i les espècies formen part de la nostra identitat i del nostre gaudi.

El que puntua la pauta

0,75 punts: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 5Gràfic de l’evolució del PIB turístic

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Turisme, comerç i transport

D’aquest tema, només la pregunta 2

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el gràfic següent:

Evolució del PIB turístic a Espanya (1995-2020)

Font: La Vanguardia (28 octubre 2020), a partir de dades d’Exceltur.

Gràfic de línia del PIB turístic d’Espanya, en milions d’euros, del 1995 al 2020. Puja de manera contínua de 45.665 milions el 1995 a 74.166 el 2000 i 100.084 el 2005; arriba a uns 119.000 cap al 2007, baixa a uns 105.000 el 2009, es recupera fins a 110.019 el 2010 i es manté gairebé estable fins a 118.118 el 2015. Després creix de pressa fins al màxim de 152.590 milions el 2019, i el 2020 s’enfonsa fins a 46.431 milions, el nivell del 1995.Gràfic de línia del PIB turístic d’Espanya, en milions d’euros, del 1995 al 2020. Puja de manera contínua de 45.665 milions el 1995 a 74.166 el 2000 i 100.084 el 2005; arriba a uns 119.000 cap al 2007, baixa a uns 105.000 el 2009, es recupera fins a 110.019 el 2010 i es manté gairebé estable fins a 118.118 el 2015. Després creix de pressa fins al màxim de 152.590 milions el 2019, i el 2020 s’enfonsa fins a 46.431 milions, el nivell del 1995.

1.a Expliqueu les característiques del turisme a Espanya i la incidència que hi va tenir la COVID-19 responent a les preguntes següents:

Quin ha estat el tipus de turisme predominant a Espanya en les darreres dècades?

[0,1 punts]

1.b Quines eren les destinacions principals d’aquest tipus de turisme?

[0,1 punts]

1.c Quines conseqüències socioeconòmiques va comportar per a aquest sector el descens de l’activitat turística a causa de la COVID-19?

[0,8 punts]

2 Quins són els impactes ambientals principals que provoca el turisme de masses?

[0,5 punts]

3 Expliqueu el significat dels termes següents:

— Turisme ecològic (ecoturisme)

— Operador turístic

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

20,5 punts

Plantejament Cal donar almenys dos impactes ambientals del turisme de masses.

La resposta, corregida al marge

12345

El turisme de masses ocupa grans extensions de sòl amb urbanitzacions, hotels i infraestructures, que degraden el paisatge i alteren ecosistemes fràgils com les platges, les dunes o l’alta muntanya. A més, augmenta molt el consum de recursos, sobretot d’aigua potable, just a l’estiu, quan n’hi ha menys, i genera una gran quantitat de residus.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Mapa de la superfície de regadiu a Espanya

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a El món rural i el sector primari, Relleu, clima i aigua

D’aquest tema, només la pregunta 3

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

L’agricultura de regadiu. Superfície regada per comunitat autònoma (2020)

Font: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Encuesta sobre superficies y rendimientos de cultivos. Informe sobre regadíos en España [en línia], 2020.

Una gran part de l’agricultura de les regions de clima mediterrani depèn del regadiu. El total de la superfície regada a Espanya l’any 2020 era de 3.831.181 ha.

Mapa d’Espanya per comunitats autònomes amb la proporció d’hectàrees regades respecte de la superfície total el 2020, en quatre classes. La Regió de Múrcia té el valor més alt (més de 0,15); Navarra, la Comunitat Valenciana i Andalusia, entre 0,10 i 0,15; Catalunya, Aragó, la Rioja, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura, entre 0,05 i 0,09; i Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, Madrid, les Illes Balears i les Canàries, menys de 0,05.Mapa d’Espanya per comunitats autònomes amb la proporció d’hectàrees regades respecte de la superfície total el 2020, en quatre classes. La Regió de Múrcia té el valor més alt (més de 0,15); Navarra, la Comunitat Valenciana i Andalusia, entre 0,10 i 0,15; Catalunya, Aragó, la Rioja, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura, entre 0,05 i 0,09; i Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, Madrid, les Illes Balears i les Canàries, menys de 0,05.

1 Relacioneu cada comunitat autònoma de la columna de l’esquerra amb el conreu que hi predomina. Per fer-ho, escriviu el número corresponent en les caselles de la columna de la dreta.

1 Canàries☐ Cítrics
2 Comunitat Valenciana☐ Oliveres
3 Castella-la Manxa☐ Hortalisses
4 Regió de Múrcia☐ Plàtans
5 Andalusia☐ Vinya

[0,5 punts]

2 El regadiu augmenta la productivitat de la terra i la renda dels agricultors, però també planteja problemes relacionats amb la sostenibilitat dels recursos hídrics. Proposeu tres mesures que es podrien adoptar per a estalviar aigua i per a garantir la sostenibilitat i la qualitat dels recursos hídrics en els usos agrícoles i ramaders.

[1 punt]

3 Exposeu dos riscos naturals associats al clima mediterrani que poden afectar l’activitat agrícola.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

31 punt

Plantejament Cal explicar dos riscos naturals propis del clima mediterrani i com afecten els conreus.

La resposta, corregida al marge

1

El primer és la sequera. En el clima mediterrani els estius són llargs, càlids i secs, i les pluges són escasses i irregulars; quan no plou durant mesos, els conreus de secà, com els cereals, la vinya o l’olivera, pateixen per la manca d’aigua i les collites baixen molt.

2

El segon són les pluges torrencials, sobretot a la primavera i a la tardor: en poques hores pot caure molta aigua, i els rius i les rieres es desborden i inunden els camps de conreu, s’enduen el sòl i malmeten les collites.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 5Fotografia de la Pica d’Estats

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Turisme, comerç i transport
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu la fotografia següent:

La Pica d’Estats (2021)

Font: Clara Blanchar. «Els parcs naturals de Catalunya mantindran les restriccions d’accés després de la pandèmia». El País (24 abril 2021).

Arran de la pandèmia de COVID-19, els espais naturals protegits de Catalunya han experimentat un increment considerable del nombre de visites turístiques. En diversos parcs naturals s’ha doblat el nombre de visitants i s’han produït problemes de massificació.

Fotografia en blanc i negre d’un grup nombrós d’excursionistes amb motxilles al cim rocós de la Pica d’Estats, al voltant de la creu del cim, amb serralades al fons: mostra l’aglomeració de visitants a l’alta muntanya.Fotografia en blanc i negre d’un grup nombrós d’excursionistes amb motxilles al cim rocós de la Pica d’Estats, al voltant de la creu del cim, amb serralades al fons: mostra l’aglomeració de visitants a l’alta muntanya.

1 Esmenteu alguns dels espais naturals protegits de Catalunya més visitats. Expliqueu en quins tipus d’espais naturals hi pot haver hagut un increment més gran de visitants.

[1 punt]

2 Exposeu els aspectes positius i negatius del turisme vinculat als espais naturals.

[1 punt]

3 Indiqueu tres mesures que ja s’apliquen o que es podrien aplicar per a reduir l’afluència de gent als espais naturals protegits que estan més massificats.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

11 punt

Plantejament Cal anomenar uns quants espais naturals protegits de Catalunya molt visitats i dir en quins tipus d’espais han augmentat més els visitants.

La resposta, corregida al marge

12346

Entre els espais naturals protegits més visitats de Catalunya hi ha els propers a Barcelona, com el parc de Collserola, Montserrat o el Montseny; els de muntanya pirinenca, com el Parc Natural de l’Alt Pirineu, on hi ha la Pica d’Estats de la fotografia; i els propers a zones turístiques del litoral, com el cap de Creus.

78

Amb la pandèmia, l’augment de visitants ha estat més gran en els espais propers a les ciutats, on es podia anar en poc temps quan hi havia restriccions de mobilitat, i en els espais de muntanya, que permeten fer esport a l’aire lliure, excursionisme i turisme actiu i d’aventura, com la pujada a la Pica d’Estats que mostra la fotografia.

El que puntua la pauta

0,6 punts: tres de les idees 1 a 6; 0,2 punts: la idea 7; 0,2 punts: la idea 8.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  6. §1
  7. §2
  8. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

21 punt

Plantejament Cal exposar avantatges i inconvenients del turisme als espais naturals, per a l’economia local, el medi i la població.

La resposta, corregida al marge

13

Com a aspectes positius, el turisme de natura porta ingressos i llocs de treball (allotjaments, restaurants, guies) a zones rurals i de muntanya que sovint tenen una renda més baixa que la mitjana catalana i pateixen despoblament. A més, fa conèixer els valors naturals de cada zona i del país i ajuda a valorar-los i protegir-los.

45

Com a aspectes negatius, la massificació té un impacte ambiental: els visitants deixen més residus, fan soroll, molesten la fauna, erosionen els camins (sobretot els vehicles motoritzats) i afecten els cursos d’aigua. També genera conflictes de convivència amb els veïns, els pagesos i els ramaders, per l’ocupació dels camins i de l’espai públic, el soroll o el desgast de les carreteres i les infraestructures.

El que puntua la pauta

0,5 punts: dues de les idees 1 a 3; 0,5 punts: dues de les idees 4 a 6.

  1. §1
  3. §1
  4. §2
  5. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

30,5 punts

Plantejament Cal proposar tres mesures concretes per reduir el nombre de visitants als espais naturals més massificats.

La resposta, corregida al marge

123

Algunes mesures són: limitar el nombre de persones que poden accedir als punts i itineraris més concorreguts, per exemple amb reserva prèvia; tancar al trànsit les pistes i els aparcaments més propers i substituir el cotxe per un transport col·lectiu; i cobrar una entrada per accedir a les zones més fràgils.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Text sobre la revolució verda

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a El món rural i el sector primari

D’aquest tema, només la pregunta 1

Enunciat oficial
Enunciat oficial

El director general de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) ha fet els comentaris següents en una roda de premsa: «Hem arribat al límit del paradigma de la revolució verda», i ha afegit: «No podem seguir produint aliments de la mateixa manera que ho hem fet fins ara, basant-nos en tècniques agrícoles intensives, inputs químics i mecanització; necessitem un canvi cap a un enfocament més integrat i que opti per la sostenibilitat».

Traducció i adaptació d’una notícia publicada a Fao.org (5 febrer 2019)

1 En el text es fa referència a la «revolució verda». Esmenteu tres dels principals impactes ambientals d’aquesta pràctica agrícola i expliqueu quines són les causes de cadascun i quins efectes provoquen.

[1 punt]

2 El director general de la FAO aposta per una agricultura sostenible. Exposeu tres pràctiques agrícoles que suposin una millora pel que fa a la sostenibilitat.

[1 punt]

3 Si es generalitzen les pràctiques agrícoles sostenibles, hi haurà prou producció per a alimentar la població mundial i posar fi a la fam al món? Raoneu la resposta.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

11 punt

Plantejament Cal triar tres impactes ambientals de l’agricultura intensiva de la revolució verda i explicar, de cadascun, la causa i l’efecte.

La resposta, corregida al marge

1

L’ús excessiu d’adobs químics. La causa és la necessitat d’augmentar la productivitat i obtenir rendiments molt alts; l’efecte és que els nitrats que les plantes no absorbeixen s’infiltren al sòl i contaminen les aigües freàtiques.

3

L’aplicació de plaguicides i fungicides als conreus. La causa és assegurar les collites contra les plagues i augmentar-ne la producció; l’efecte és la pèrdua de biodiversitat, perquè també maten insectes beneficiosos, com les abelles, que són necessàries per a la pol·linització.

5

La desforestació. La causa és la necessitat d’ampliar la superfície agrària útil per produir més; l’efecte és que el sòl queda desprotegit i, segons el grau de desforestació, es perd per l’erosió de la pluja i el vent.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  3. §2
  5. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 5El sistema portuari de Catalunya

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Turisme, comerç i transport, El món rural i el sector primari

D’aquest tema, només la pregunta 3

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

El sistema portuari de Catalunya

Font: J. Pintó, C. Garcia-Lozano i X. Roig-Munar. «L’espai litoral». A: Natura, ús o abús? (2018-2019) [en línia]. Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).

Mapa del litoral de Catalunya amb 47 ports numerats, de Portbou (1) a les Cases d’Alcanar (47). La llegenda en distingeix cinc tipus: ports comercials amb dàrsenes esportiva i pesquera (Palamós, Barcelona, Tarragona i Sant Carles de la Ràpita), ports esportius, ports mixtos (esportius i pesquers), ports industrials i marines interiors (com Empuriabrava). Els ports esportius i els mixtos són la gran majoria i es reparteixen per tota la costa.Mapa del litoral de Catalunya amb 47 ports numerats, de Portbou (1) a les Cases d’Alcanar (47). La llegenda en distingeix cinc tipus: ports comercials amb dàrsenes esportiva i pesquera (Palamós, Barcelona, Tarragona i Sant Carles de la Ràpita), ports esportius, ports mixtos (esportius i pesquers), ports industrials i marines interiors (com Empuriabrava). Els ports esportius i els mixtos són la gran majoria i es reparteixen per tota la costa.

1 Expliqueu l’evolució del sistema portuari català en les darreres dècades: des dels ports comercials i pesquers fins al predomini dels ports esportius.

[1 punt]

2 Raoneu fins a quin punt és vertadera o falsa l’afirmació següent: «En el món de la pesca sempre hi ha hagut dones, però no han tingut el mateix reconeixement que els homes.»

[1 punt]

3 Expliqueu les afectacions que causen els ports a les platges del voltant.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

30,5 punts

Plantejament Cal explicar com un port altera el transport de sorra al llarg de la costa i què passa a les platges de cada costat.

La resposta, corregida al marge

1

Els corrents marins paral·lels a la costa transporten sorra que alimenta les platges, i els dics dels ports fan un efecte barrera que talla aquest transport.

2

Per això la sorra s’acumula al costat del dic on arriba el corrent i la platja adossada al port creix, mentre que les platges que hi ha més enllà del port deixen de rebre sediments i s’erosionen ràpidament.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 5Taula de la variació prevista del clima a Catalunya

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pauta
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu la taula següent:

Variació prevista de la temperatura i la precipitació a Catalunya per a cada període estacional o anual (període 2031-2050)

HivernPrimaveraEstiuTardorAnual
Temperatura (°C)1,31,21,81,71,4
Precipitació (%)–3,8–10,7–10,2–9,4–6,8

Font: Dades extretes del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya [en línia] (2016).

1.a Exposeu les característiques del canvi climàtic global responent a les preguntes següents:

Què és l’efecte d’hivernacle? Quins gasos el produeixen?

[0,5 punts]

1.b Quines activitats humanes contribueixen més a l’increment de l’efecte d’hivernacle?

[0,5 punts]

1.c Segons els valors que es mostren a la taula, quines poden ser les conseqüències principals del canvi climàtic?

[0,5 punts]

2 Quines són les propostes de la comunitat internacional per a aturar el canvi climàtic? Esmenteu, com a mínim, dues conferències internacionals sobre el canvi climàtic i els acords als quals es va arribar en cadascuna d’aquestes conferències.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a0,5 punts

Plantejament Cal explicar com funciona l’efecte d’hivernacle i quins gasos hi intervenen.

La resposta, corregida al marge

1

L’efecte d’hivernacle és un fenomen natural: alguns gasos de l’atmosfera, sobretot el vapor d’aigua i el diòxid de carboni (CO₂), deixen passar la radiació del Sol però absorbeixen una part de la radiació infraroja que emet la Terra, i així mantenen una temperatura apta per a la vida. El problema és l’excés d’aquests gasos, sobretot de CO₂ i de metà, que acumula més calor a l’atmosfera i provoca l’escalfament global i el canvi climàtic.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.b0,5 punts

Plantejament Cal dir quines activitats humanes emeten més gasos d’efecte hivernacle.

La resposta, corregida al marge

1

L’activitat que més hi contribueix és la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas) en els automòbils i altres mitjans de transport, les indústries, les centrals tèrmiques i les calefaccions, que emet CO₂. També hi contribueixen la desforestació, que redueix els boscos que absorbeixen CO₂, i la ramaderia i l’agricultura, que emeten metà.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.c0,5 punts

Plantejament Cal llegir a la taula com canviaran la temperatura i la precipitació a Catalunya i deduir-ne les conseqüències, també a escala global.

La resposta, corregida al marge

1

La taula preveu que, entre el 2031 i el 2050, la temperatura augmentarà a Catalunya en totes les estacions, sobretot a l’estiu (1,8 °C) i a la tardor (1,7 °C), i que la precipitació disminuirà, sobretot a la primavera (–10,7 %) i a l’estiu (–10,2 %). Això comportaria més onades de calor, sequeres més llargues, episodis de pluja torrencial, més risc d’incendis i canvis en els conreus que es poden fer a cada zona.

2

A escala global, l’escalfament fa fondre les glaceres de muntanya i els casquets polars, i això eleva el nivell del mar, que podria inundar zones costaneres molt poblades, com els deltes.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

21 punt

Plantejament Cal explicar què proposa la comunitat internacional i descriure almenys dues conferències sobre el clima amb el que s’hi va acordar.

La resposta, corregida al marge

1

La comunitat internacional proposa reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que provenen dels combustibles fòssils, cosa que vol dir potenciar les energies renovables, l’eficiència energètica i les tecnologies netes, i també fer programes de reforestació.

2

Entre les conferències sobre el clima destaquen la de Kyoto (1997), on es va aprovar el Protocol de Kyoto, el primer acord que va fixar objectius obligatoris de reducció de les emissions de CO₂ i d’altres gasos d’efecte hivernacle als països industrialitzats; la de París (2015), on gairebé tots els països es van comprometre a mantenir l’escalfament global ben per sota dels 2 °C respecte del nivell preindustrial i a fer esforços perquè no passi d’1,5 °C; i la COP26 de Glasgow (2021), on es va acordar accelerar les accions per complir l’Acord de París.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Errors típics que penalitza la pauta

Preguntes freqüents

Quantes preguntes de medi ambient, paisatge i riscos han sortit a la PAU de Geografia de Catalunya?

Entre 2022 i 2026, 44 preguntes en 20 exercicis, de 11 dels 15 exàmens que tenim resolts. Han sortit els anys 2026, 2025, 2024, 2023 i 2022. Un exercici amb preguntes de diversos temes surt a la pàgina de cadascun, amb les seves.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial en dona una d’orientativa, que diu ella mateixa que no és exhaustiva, i posa un valor a cada part. La resposta model l’escriu EducaIA, a la mida d’una bona resposta d’examen, i al marge de cada paràgraf diu quines parts de la pauta cobreix.

Com sé quina nota trauria la meva resposta?

Marca a la llista les idees de la pauta que tenia la teva: la pàgina et dona una nota orientativa amb les regles de la pauta (el que val cada part, o cada element quan l’enunciat en demana uns quants). Si una idea hi és, ho decideixes tu; i, el 2026, als exercicis 3 i 4, la forma pot treure fins a 0,25 punts. No es guarda res del que marques.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats, amb espai per respondre, i les respostes model a part. Cada exercici enllaça també el PDF oficial de l’examen i de la pauta.

Respostes model escrites per EducaIA i contrastades idea per idea amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Tens la PAU de Geografia aquest curs?

Puja els teus apunts de Geografia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Geografia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Els altres temes de Geografia

Població i migracionsLa ciutat i el sistema urbàEl món rural i el sector primariL’energiaLa indústriaTurisme, comerç i transportRelleu, clima i aiguaLa Unió EuropeaGlobalització i desenvolupament

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.