Geografia, PAU 2025 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

L’examen extraordinari de Geografia de la PAU de Catalunya del 2025, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la resposta model d’EducaIA de cada pregunta i, al marge, les idees de la pauta oficial que cobreix. A l’exercici 4 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial en dona una d’orientativa, que no és exhaustiva, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 4 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Resoleu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. En l’exercici 4, contesteu les qüestions 4.1 i 4.2, i en la qüestió 4.3 trieu UNA de les dues opcions proposades (A o B).

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1Les fonts d’energia a la Unió Europea

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTemes: La Unió Europea, L’energia, Medi ambient, paisatge i riscos
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Llegiu el text següent:

Les fonts d’energia a la Unió Europea

En els darrers trenta anys la Unió Europea (UE) ha aconseguit reduir d’una manera significativa l’ús del carbó com a font d’energia. Actualment, només el 10 % del subministrament energètic de la UE es genera amb aquest combustible.

En el cas del petroli, el pes relatiu en el subministrament energètic comunitari només s’ha reduït en 4 punts percentuals des de 1990 i segueix sent el combustible amb més presència en l’esquema energètic de la UE (35 %). El gas fins i tot ha augmentat en 7 punts percentuals fins a assolir el 24 %.

D’altra banda, només un terç del subministrament energètic de la UE es genera amb fonts d’energia que no emeten gasos amb efecte hivernacle, és a dir, amb la nuclear (13 %) i les renovables (17 %).

Des de 1990, el pes de les importacions en el consum energètic de la UE ha crescut més de 7 punts percentuals i ha passat de prop del 50 % al 57,5 %. Es tracta d’una dinàmica que sembla complicada de canviar tenint en compte l’ús extensiu que encara tenen el gas i el petroli en una regió que només disposa d’uns pocs jaciments d’hidrocarburs.

Font: Traducció i adaptació fetes a partir del text de José Luis Marín. «El largo camino hasta la revolución verde». El Orden Mundial [en línia] (28 març 2022).

En una de les avaluacions periòdiques sobre les tendències i l’ús d’energia a la Unió Europea, us demanen que valoreu alguns aspectes del text anterior.

1.1 Exposeu quina és la situació de la Unió Europea pel que fa a l’ús de les fonts d’energia.

[0,5 punts]

1.2 Raoneu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents:

— La UE és una de les regions més desenvolupades del món i l’accés a les fonts d’energia no li suposa un problema.

— En els darrers anys la UE ha avançat en la transició energètica i la descarbonització.

[1 punt]

1.3 Un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament el número 13, és «Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes». Redacteu un text, d’entre cent cinquanta i dues-centes paraules, que inclogui dos aspectes favorables i dues limitacions de la implantació del cotxe elèctric.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.10,5 punts

Plantejament Cal descriure, amb les dades del text, quines fonts d’energia fa servir la UE, el pes dels combustibles fòssils i la seva dependència energètica.

La resposta, corregida al marge

1

La UE depèn sobretot dels combustibles fòssils. El petroli continua sent la primera font d’energia (35 %), tot i que des de 1990 només ha baixat 4 punts; el gas ha crescut 7 punts, fins al 24 %, i el carbó s’ha reduït fins al 10 %. Les fonts que no emeten gasos amb efecte hivernacle, la nuclear (13 %) i les renovables (17 %), només sumen un terç del total. A més, la UE té pocs jaciments d’hidrocarburs i ha d’importar el 57,5 % de l’energia que consumeix, de manera que pateix una gran dependència energètica.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.21 punt

Plantejament Cal dir si cada afirmació és vertadera o falsa, o fins a quin punt ho és, i justificar-ho amb les dades del text.

La resposta, corregida al marge

1

La primera afirmació és falsa. La UE és una potència econòmica, però té pocs jaciments d’hidrocarburs i ha d’importar més de la meitat de l’energia que consumeix (el 57,5 %), sobretot petroli i gas. Aquestes importacions no estan garantides, perquè depenen de la situació política dels països proveïdors: la invasió russa d’Ucraïna, per exemple, va provocar una crisi en el subministrament de gas. L’accés a l’energia és, doncs, un dels punts febles de la UE.

2

La segona és només parcialment vertadera. La UE s’ha proposat reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i augmentar la producció d’energies renovables, i ha reduït molt l’ús del carbó. Però la transició energètica és lluny d’haver acabat: el petroli i el gas encara aporten el 59 % del subministrament, i la nuclear i les renovables, que no emeten aquests gasos, només un terç.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.31 punt

Plantejament Cal redactar un text de 150 a 200 paraules amb dos avantatges i dues limitacions de l’ús del cotxe elèctric, relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic.

La resposta, corregida al marge

12

El cotxe elèctric és una de les eines per complir l’ODS 13, perquè ajuda a descarbonitzar el transport. El seu primer avantatge és ambiental: no crema combustible i, per tant, no fa emissions locals de CO2, d’òxids de nitrogen ni de partícules en suspensió. Així millora la qualitat de l’aire de les ciutats i redueix les emissions de gasos amb efecte hivernacle, sobretot si l’electricitat que fa servir prové de fonts renovables.

56

El segon avantatge és energètic: redueix la dependència del petroli, un combustible que la UE ha d’importar perquè té pocs jaciments, i permet que la mobilitat funcioni amb l’electricitat que produeixen les energies renovables.

8910

Tot i això, la seva implantació topa amb limitacions. La primera és que encara hi ha pocs punts de recàrrega i estan mal repartits, sobretot fora de les ciutats. La segona és que té menys autonomia que un cotxe de combustió, de manera que en els trajectes llargs cal aturar-se més sovint, i recarregar-lo és més lent que omplir un dipòsit.

El que puntua la pauta

0,5 punts: dues de les idees 1 a 7; 0,5 punts: dues de les idees 8 a 11.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §3
  7. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2Climogrames de dues capitals comarcals catalanes

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTemes: Relleu, clima i aigua, Medi ambient, paisatge i riscos
Enunciat oficial
Enunciat oficial

El Servei Meteorològic de Catalunya publica dades sobre la dinàmica climàtica, com els dos climogrames que es mostren a continuació i que corresponen a dues capitals comarcals catalanes.

Climograma 1

Climograma 2

Nota: Tmm: temperatura mitjana (°C); PPTm: precipitació mitjana (mm).

Font: Servei Meteorològic de Catalunya [en línia].

Dos climogrames de capitals comarcals catalanes, amb la precipitació mensual en barres i la temperatura mitjana mensual en una línia (dades de 30 anys). Climograma 1: temperatura mitjana anual de 9,6 °C i 939,7 mm de precipitació; tots els mesos hi plou entre uns 60 i uns 100 mm, amb màxims al maig i al novembre, i la temperatura va d’uns 2-3 °C al gener a uns 18 °C al juliol. Climograma 2: 14,6 °C i 359,0 mm; màxim de pluja al maig (uns 47 mm), un altre de més baix al setembre i a l’octubre i mínim al juliol (uns 12 mm); la temperatura va d’uns 5 °C al gener a uns 25 °C al juliol i a l’agost, i de juny a setembre la línia de temperatura queda per sobre de les barres de precipitació.Dos climogrames de capitals comarcals catalanes, amb la precipitació mensual en barres i la temperatura mitjana mensual en una línia (dades de 30 anys). Climograma 1: temperatura mitjana anual de 9,6 °C i 939,7 mm de precipitació; tots els mesos hi plou entre uns 60 i uns 100 mm, amb màxims al maig i al novembre, i la temperatura va d’uns 2-3 °C al gener a uns 18 °C al juliol. Climograma 2: 14,6 °C i 359,0 mm; màxim de pluja al maig (uns 47 mm), un altre de més baix al setembre i a l’octubre i mínim al juliol (uns 12 mm); la temperatura va d’uns 5 °C al gener a uns 25 °C al juliol i a l’agost, i de juny a setembre la línia de temperatura queda per sobre de les barres de precipitació.

2.1 Identifiqueu a quin tipus de clima pertany cadascun dels dos climogrames i exposeu-ne les característiques principals.

[1 punt]

2.2 Indiqueu un exemple d’una capital comarcal per a cada tipus de clima i especifiqueu a quina comarca pertanyen.

[0,5 punts]

2.3 La zona mediterrània, juntament amb l’Àrtic, és reconeguda com un punt calent del planeta pel que fa a la incidència del canvi climàtic, ja que és un dels territoris mundials on es manifesta de manera més evident. Expliqueu breument quatre de les principals manifestacions del canvi climàtic a Catalunya.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2.11 punt

Plantejament Cal identificar el clima de cada climograma i descriure’n les temperatures i les precipitacions amb les dades del gràfic.

La resposta, corregida al marge

1

El climograma 1 correspon a un clima oceànic. Hi plou molt, 939,7 mm l’any, i de manera regular: tots els mesos hi plou uns 60 mm o més, amb màxims al maig i al novembre, i no hi ha cap mes sec. Les temperatures són baixes, amb una mitjana anual de 9,6 °C: els hiverns són freds, d’uns 2-3 °C de mitjana al gener, i els estius suaus, d’uns 18 °C al juliol.

1

El climograma 2 correspon a un clima mediterrani continental sec. Hi plou poc, 359,0 mm l’any, i de manera irregular: els màxims són a la primavera (uns 47 mm al maig) i a la tardor, i a l’estiu gairebé no plou (uns 12 mm al juliol), de manera que de juny a setembre la línia de temperatura queda per sobre de les barres i l’estiu és àrid. Els estius són calorosos, d’uns 25 °C al juliol i a l’agost, i els hiverns freds, d’uns 5 °C al gener; l’amplitud tèrmica, d’uns 20 °C, és alta, pròpia de la continentalitat.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.20,5 punts

Plantejament Cal anomenar una capital comarcal amb clima oceànic i una amb clima mediterrani continental sec, amb la seva comarca.

La resposta, corregida al marge

1

Per al clima oceànic, Vielha, capital de la Vall d’Aran. Per al clima mediterrani continental sec, Lleida, capital del Segrià.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.31 punt

Plantejament Cal explicar quatre efectes del canvi climàtic que ja s’observen a Catalunya.

La resposta, corregida al marge

1

En primer lloc, Catalunya s’escalfa més de pressa que la mitjana del planeta (+1,3 °C davant de +1,1 °C), sobretot a l’estiu.

2

En segon lloc, augmenten els extrems de calor, com les onades de calor i les nits tropicals i tòrrides, i disminueixen els episodis de fred.

4

En tercer lloc, les sequeres són més freqüents, llargues, intenses i extenses, com la que ha patit Catalunya els darrers anys.

5

Finalment, la temperatura i el nivell del mar pugen, cosa que amenaça el litoral i els ecosistemes marins.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana quatre de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3La ciutat i el fet urbà

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTemes: La ciutat i el sistema urbà
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu la imatge següent:

La ciutat i el fet urbà (gratacels a São Paulo)

Font: Britannica [en línia].

Fotografia en blanc i negre de São Paulo vista des de dalt: una gran massa d’edificis alts, molt atapeïts i separats per carrers estrets, i gratacels que s’estenen fins a l’horitzó, on es veuen algunes antenes.Fotografia en blanc i negre de São Paulo vista des de dalt: una gran massa d’edificis alts, molt atapeïts i separats per carrers estrets, i gratacels que s’estenen fins a l’horitzó, on es veuen algunes antenes.

3.1 La ciutat és un fet urbà en creixement i transformació constants. Esmenteu, com a mínim, quatre criteris fonamentals que s’utilitzen per a definir què és una ciutat.

[1 punt]

3.2.a Responeu a les qüestions següents:

Expliqueu a què es refereix l’afirmació següent: «La ciutat s’ha convertit en una mercaderia.»

[0,25 punts]

3.2.b En quin tipus de problemàtiques es manifesta aquesta situació? Esmenteu-ne, com a mínim, tres de lligades amb aquesta manera d’entendre la ciutat i que la fotografia us pot suggerir.

[0,75 punts]

3.3 Proposeu dues possibles iniciatives per a revertir aquestes problemàtiques.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.11 punt

Plantejament Cal esmentar i explicar breument quatre criteris que permeten distingir una ciutat d’un poble.

La resposta, corregida al marge

1

El primer criteri és el nombre d’habitants. No hi ha un llindar únic, perquè cada país fixa el seu; a Espanya es considera ciutat un nucli a partir de 10.000 habitants.

2

El segon és la concentració: a la ciutat s’acumulen molts habitants, habitatges i activitats en poc espai, és a dir, hi ha una densitat elevada, com es veu a la fotografia de São Paulo.

3

El tercer és l’activitat econòmica de la població: a la ciutat predominen les feines de la indústria, el comerç, el transport, l’administració i la resta de serveis, mentre que als nuclis rurals pesa més el sector primari.

5

El quart és l’arquitectura i l’urbanisme: edificis alts, com els gratacels de la imatge, i avingudes llargues i amples.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana quatre de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.2.a0,25 punts

Plantejament Cal explicar què vol dir que la ciutat es tracti com un producte que es compra i es ven.

La resposta, corregida al marge

1

L’afirmació vol dir que la ciutat es tracta com un producte que es compra i es ven. L’espai urbà, l’habitatge i els serveis es mercantilitzen: s’imposen l’especulació i la lògica del màxim benefici per sobre de les necessitats dels veïns, i la dimensió social de la ciutat i la planificació queden en segon pla.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.2.b0,75 punts

Plantejament Cal esmentar i explicar tres problemes urbans que es deriven de tractar la ciutat com una mercaderia.

La resposta, corregida al marge

13

La primera és l’encariment de l’habitatge: els lloguers i els preus de compra pugen molt per sobre dels salaris, i molta gent, sobretot els joves, no pot accedir a un habitatge.

25

La segona és la gentrificació: els veïns amb menys recursos dels barris cèntrics o renovats no poden fer front a les despeses i n’han de marxar, i els substitueixen persones amb més renda o activitats més rendibles.

4

La tercera és la manca d’equipaments i de serveis: en una ciutat tan densa com la de la fotografia, on el sòl es dedica sobretot a edificar, falten escoles, centres de salut, zones verdes i espais públics.

El que puntua la pauta

0,75 punts: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  3. §1
  4. §3
  5. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.30,5 punts

Plantejament Cal proposar dues mesures concretes contra els problemes de l’apartat anterior.

La resposta, corregida al marge

1

Una primera iniciativa seria augmentar l’oferta d’habitatge públic, de compra o de lloguer assequible, perquè el preu de l’habitatge no depengui només del mercat.

3

Una segona seria protegir els veïns dels barris històrics més afectats per la gentrificació, amb ajuts al lloguer i límits als pisos turístics, perquè no n’hagin de marxar.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4Mapes de les conques hidrogràfiques catalanes

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTemes: Relleu, clima i aigua, Medi ambient, paisatge i riscos
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu els mapes següents:

Les conques hidrogràfiques catalanes

Font: Agència Catalana de l’Aigua [en línia].

Imagineu que us encarregueu de gestionar una companyia municipal d’abastament d’aigua i observeu els mapes de dalt amb les dades annexes corresponents.

Dos mapes: un de la península Ibèrica amb les grans conques hidrogràfiques i Catalunya encerclada, i un de Catalunya que separa la conca catalana de l’Ebre, a l’oest, de les conques internes, a l’est. Dades annexes: conca catalana de l’Ebre, 15.330 km² (48 % del territori), 312 municipis, 0,57 milions d’habitants (8 %) i embassaments amb una capacitat de 2.279 hm³; conques internes catalanes, 16.600 km² (52 %), 634 municipis, 6,53 milions d’habitants (92 %) i embassaments amb una capacitat de 694 hm³.Dos mapes: un de la península Ibèrica amb les grans conques hidrogràfiques i Catalunya encerclada, i un de Catalunya que separa la conca catalana de l’Ebre, a l’oest, de les conques internes, a l’est. Dades annexes: conca catalana de l’Ebre, 15.330 km² (48 % del territori), 312 municipis, 0,57 milions d’habitants (8 %) i embassaments amb una capacitat de 2.279 hm³; conques internes catalanes, 16.600 km² (52 %), 634 municipis, 6,53 milions d’habitants (92 %) i embassaments amb una capacitat de 694 hm³.

4.1 Expliqueu què és una conca hidrogràfica i indiqueu el nom de tres rius catalans de cadascuna de les dues conques que apareixen al mapa de Catalunya.

[0,75 punts]

4.2 Tenint en compte les dades que acompanyen el mapa, determineu els usos principals als quals es destina l’aigua dels embassaments de cadascuna de les dues conques. Justifiqueu la resposta. No cal que esmenteu el nom de cap embassament.

[1 punt]

4.3.A Responeu a UNA de les qüestions següents:

Opció A. Expliqueu la situació dels diferents territoris de Catalunya pel que fa a la disponibilitat de l’aigua i com pot afectar les diverses activitats econòmiques que s’hi duen a terme.

[0,75 punts]

4.3.B Opció B. Assenyaleu les causes de la situació de sequera que han patit les conques internes de Catalunya en els darrers anys.

[0,75 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

4.10,75 punts

Plantejament Cal definir què és una conca hidrogràfica i anomenar tres rius de la conca catalana de l’Ebre i tres de les conques internes.

La resposta, corregida al marge

1

Una conca hidrogràfica és el territori que drena les seves aigües superficials cap a un mateix riu principal, directament o a través dels seus afluents.

234

A la conca catalana de l’Ebre hi ha, a més del mateix Ebre, el Segre i la Noguera Pallaresa.

6713

A les conques internes hi ha, per exemple, el Llobregat, el Ter i el Besòs.

El que puntua la pauta

0,15 punts: la idea 1; 0,3 punts: tres de les idees 2 a 5; 0,3 punts: tres de les idees 6 a 16.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §3
  7. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

4.21 punt

Plantejament Cal deduir de la població i de la capacitat dels embassaments de cada conca a què es destina sobretot la seva aigua, i justificar-ho.

La resposta, corregida al marge

1

A la conca catalana de l’Ebre hi viu només el 8 % de la població de Catalunya (0,57 milions d’habitants), però els seus embassaments poden emmagatzemar 2.279 hm³, més del triple que els de les conques internes. Per tant, la major part d’aquesta aigua no es destina a l’abastament urbà, sinó al reg de les comarques de Lleida, la principal zona agrícola i de regadiu de Catalunya, i a la producció d’electricitat a les centrals hidroelèctriques del Pirineu i del Prepirineu.

2

A les conques internes, en canvi, hi viu el 92 % de la població (6,53 milions d’habitants), amb l’àrea metropolitana de Barcelona, i els embassaments només tenen 694 hm³ de capacitat, menys d’un terç dels de l’Ebre. Per això la seva aigua es destina sobretot a l’abastament urbà.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Opció A

4.3.A0,75 punts

Plantejament Cal comparar la disponibilitat d’aigua de les conques internes i de la conca de l’Ebre i explicar com condiciona les activitats econòmiques de cadascuna.

La resposta, corregida al marge

1

A Catalunya l’aigua està molt mal repartida. Les conques internes i la conca de l’Ebre ocupen una superfície semblant (el 52 % i el 48 % del territori), però els embassaments de l’Ebre tenen més del triple de capacitat.

2

Les conques internes concentren el 92 % de la població, la major part de la indústria i el turisme de la costa i de Barcelona, de manera que tenen una demanda d’aigua molt alta amb poques reserves. En una sequera, les restriccions poden afectar el consum domèstic, la indústria i el turisme, i per això cal garantir-ne les reserves.

3

La conca de l’Ebre té molta aigua per a la poca població que hi viu, però la necessita per a activitats bàsiques: el regadiu de la plana de Lleida, que n’és el principal usuari, i la producció d’energia hidroelèctrica, renovable i neta.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Opció B

4.3.B0,75 punts

Plantejament Cal explicar per què les conques internes han patit sequera aquests darrers anys: el clima mediterrani, el canvi climàtic i la poca capacitat dels seus embassaments.

La resposta, corregida al marge

1

La primera causa és el clima. Les conques internes tenen un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos i secs, en què les sequeres són un fenomen habitual.

2

La segona és el canvi climàtic, que afecta especialment la Mediterrània: les temperatures són més altes, sobretot a l’estiu, i les onades de calor i les nits tropicals són cada cop més freqüents, cosa que fa augmentar l’evaporació.

3

A més, el canvi climàtic ha reduït les precipitacions, sobretot a l’estiu, i ha allargat els períodes de sequera. Com que els embassaments de les conques internes tenen poca capacitat (694 hm³, davant dels 2.279 de la conca de l’Ebre), les reserves han baixat molt i s’ha hagut de restringir l’ús de l’aigua.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Geografia, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Geografia de 2022 a 2026.

Relleu, clima i aiguaLa ciutat i el sistema urbàLa Unió EuropeaL’energiaMedi ambient, paisatge i riscosTots els temes de Geografia

Preguntes freqüents

Com era l’examen extraordinari de Geografia del 2025?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Resoleu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. En l’exercici 4, contesteu les qüestions 4.1 i 4.2, i en la qüestió 4.3 trieu UNA de les dues opcions proposades (A o B). Per temes, els punts eren: relleu, clima i aigua (3,25 punts), la ciutat i el sistema urbà (2,5 punts), la Unió Europea (1,5 punts), l’energia (1 punt) i medi ambient, paisatge i riscos (1 punt). Exercici 4, una part a triar: opció 4.3.A, relleu, clima i aigua; opció 4.3.B, medi ambient, paisatge i riscos.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial en dona unes d’orientatives, que diu ella mateixa que no són exhaustives, i posa un valor a cada part. Les respostes model les escriu EducaIA i, al marge de cada paràgraf, diuen quines parts de la pauta cobreixen. Quan cal, una nota al costat de la resposta ho explica (en aquest examen, 2: per un matís sobre la pauta i per un error de la pauta).

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les respostes model a part.

Tens la PAU de Geografia aquest curs?

Puja els teus apunts de Geografia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Geografia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.