El món rural i el sector primari: exercicis de la PAU de Geografia resolts

Les 33 preguntes del món rural i el sector primari de la PAU de Geografia de Catalunya de 2022 a 2026: l’enunciat de l’examen i una resposta model d’EducaIA, amb el número de cada idea de la pauta al marge del paràgraf que la cobreix. Marca les idees que tenia la teva i en veuràs una nota orientativa, amb les regles de la pauta.

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial en dona una d’orientativa, que no és exhaustiva, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · juny · sèrie 12026 · juny · sèrie 52025 · juny · sèrie 42024 · juny · sèrie 12024 · juny · sèrie 52023 · juny · sèrie 12023 · juny · sèrie 52022 · juny · sèrie 22022 · juny · sèrie 52022 · extraordinària

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 10 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2022–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.

En 6 de 10 exàmens (2 de 3 des del 2025)

  1. Si et donen un text, dona primer les idees principals que demana l’enunciat i després els problemes que planteja, explicant com afecten la pagesia: la fauna salvatge que destrueix collites, les malalties del bestiar, els ajuts que arriben tard o els parcs solars que ocupen sòl rural barat, on les empreses busquen zones amb poca força econòmica.

  2. Enumera els problemes de fons: el pagès cobra poc mentre pugen els costos (gasoil, fertilitzants, electricitat), falta relleu generacional, la terra és cara i difícil d’aconseguir si no s’hereta, la burocràcia, el canvi climàtic i la competència de l’exterior. Si et pregunten per la PAC, defineix-la com la política agrària de la UE i dona’n objectius, com una renda justa per als agricultors o el relleu generacional.

  3. Per a l’agricultura de muntanya baixa mediterrània, afegeix-hi els factors propis: sòls de baix rendiment, feixes difícils de mecanitzar i de regar i molta feina manual. Si et demanen on es fa, a més del Priorat, digues comarques o serres prelitorals i prepirinenques.

  4. Explica les conseqüències de l’abandonament en dos blocs: socioeconòmiques (despoblament, envelliment, menys serveis) i ambientals (el bosc recolonitza els conreus i hi ha més risc d’incendi). A l’alta muntanya, els conreus, la ramaderia extensiva i els boscos perden rendibilitat i deixen pas al turisme de neu, rural i d’aventura; a la UE, el sector primari ocupa poca gent per la mecanització.

  5. Per a la plaga de senglars i cabirols, dona les causes que demana l’enunciat: la pèrdua del mosaic agroforestal, que crea un bosc continu, la manca de depredadors com el llop i l’os, conreus nutritius com el blat de moro i hiverns més suaus. Per als parcs solars en sòl rústic, avantatges (n’hi ha molt i és barat) i inconvenients (es perd sòl agrícola i l’energia queda en mans de grans grups).

En 4 de 10 exàmens (2 de 3 des del 2025)

  1. Si et demanen què aporta la immigració als pobles, dona impactes concrets: rejoveneix la població i n’augmenta la natalitat, revitalitza l’economia local amb feines que costa cobrir, evita el tancament d’escoles i comerços i ocupa habitatges buits.

  2. Proposa activitats que fixin la població, basades en el que el territori ja té: turisme rural, gastronòmic o ecoturisme, artesania i aliments ecològics, com la mel o el formatge, i feina al sector agroforestal i ramader.

  3. Afegeix-hi facilitats per als nous habitants: habitatge assequible, rehabilitant el que està buit; serveis públics i equipaments; transport i connexió a internet; i programes d’acollida per a la població nouvinguda.

  4. Per fer rendible l’agricultura de muntanya, dona estratègies raonades: estendre el regadiu per assegurar les collites i apostar per produccions de qualitat (DO, IGP, ecològiques), que es paguen més i permeten produir menys.

En 3 de 10 exàmens (1 de 3 des del 2025)

  1. Identifica cada comunitat pel paisatge agrari i justifica-ho amb el clima: pastures permanents i ramaderia extensiva on el clima atlàntic ho permet (Cantàbria), cereal a l’interior més fred (Castella i Lleó) i conreus llenyosos, com els cítrics, la vinya, l’olivera i l’ametller, adaptats a la sequera estival del clima mediterrani (la Comunitat Valenciana).

  2. Lliga la mida de les explotacions amb el conreu: el cereal de secà rendeix poc i necessita molta superfície; l’horta i els cítrics de regadiu rendeixen molt en poca terra; la ramaderia bovina extensiva queda al mig.

  3. En els emparellaments, recorda els grans dominis: els cítrics a la Comunitat Valenciana, l’olivera a Andalusia, les hortalisses a Múrcia, els plàtans a les Canàries i la vinya a Castella-la Manxa.

  4. Per al regadiu, descriu els tres sistemes (per gravetat, per aspersió i per degoteig), ordena’ls per eficiència i explica’n l’evolució: el degoteig gasta menys aigua i és el que més ha crescut, per la necessitat d’estalviar i per les sequeres. Per estalviar aigua i protegir-ne la qualitat, proposa el degoteig, reparar les pèrdues, no regar a les hores de calor i reduir adobs, pesticides i purins.

En 5 de 10 exàmens (2 de 3 des del 2025)

  1. Per defensar la pagesia, dona arguments de mena diferent: garanteix l’autonomia i la seguretat alimentàries; gestiona el territori, perquè els camps frenen els incendis i el mosaic conserva la biodiversitat; manté el paisatge i el patrimoni, com els camins i la pedra seca; i fixa la població. Per això és fals que puguem perdre pagesos i comprar els aliments fora.

  2. Per als impactes de la revolució verda, dona per a cadascun la causa i l’efecte: els adobs químics i els purins contaminen les aigües amb nitrats; els plaguicides fan perdre biodiversitat, com les abelles; la mecanització emet gasos d’efecte hivernacle; i la desforestació fa perdre sòl.

  3. Com a pràctiques sostenibles, proposa l’agricultura ecològica, conreus autòctons adaptats al sòl i al clima i el reg eficient, com el gota a gota. Si et pregunten si així s’acabaria la fam, raona tenint en compte diversos condicionants, com els rendiments i la demanda de carn: es poden defensar totes dues respostes.

  4. Per al canvi climàtic i els riscos del clima mediterrani, explica com afecten el camp: la calor baixa els rendiments, les sequeres afecten el secà i el regadiu, les pluges torrencials erosionen i inunden els camps, i els incendis i les plagues hi arriben més sovint.

En 1 de 10 exàmens (0 de 3 des del 2025)

  1. Comença pel veredicte: l’afirmació que a la pesca sempre hi ha hagut dones sense el mateix reconeixement que els homes es pot considerar vertadera.

  2. Argumenta’l amb la causa: el protagonisme l’han tingut els pescadors que sortien a la mar, per la mentalitat patriarcal de les societats tradicionals, que minimitzava el treball de les dones.

  3. Prova-ho amb exemples concrets: portar els papers de l’empresa, netejar les embarcacions i cosir i reparar les xarxes, la feina de les remendadores, que s’està perdent; i hi ha dones que també han sortit a pescar.

Els exercicis, del més recent al més antic

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Mapa de la població estrangera a Espanya

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Població i migracions

D’aquest tema, només les opcions A i B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

Població estrangera a Espanya (2021)

Font: Instituto Geográfico Nacional. Atlas Nacional de España [en línia].

Mapa d’Espanya amb un cercle per municipi: la mida del cercle indica el nombre d’estrangers el 2021 i el to, el percentatge que representen sobre la població (de 0,1-5 % a més del 25 %; total estatal, 15,4 %). Els cercles grans i foscos es concentren al litoral mediterrani, de Catalunya a Andalusia, a les Illes Balears, a les Illes Canàries, a Madrid i a l’eix de l’Ebre; a l’interior i al nord-oest predominen els cercles petits i clars.Mapa d’Espanya amb un cercle per municipi: la mida del cercle indica el nombre d’estrangers el 2021 i el to, el percentatge que representen sobre la població (de 0,1-5 % a més del 25 %; total estatal, 15,4 %). Els cercles grans i foscos es concentren al litoral mediterrani, de Catalunya a Andalusia, a les Illes Balears, a les Illes Canàries, a Madrid i a l’eix de l’Ebre; a l’interior i al nord-oest predominen els cercles petits i clars.

1.1 A partir de l’observació del mapa, expliqueu el patró de distribució geogràfica de la població estrangera a Espanya i indiqueu tres comunitats autònomes on la presència de població estrangera sigui clarament elevada.

[1 punt]

1.2 Expliqueu quina relació hi ha entre la presència de població estrangera en unes zones i les activitats econòmiques que s’hi duen a terme.

[0,75 punts]

1.3.A La immigració s’ha convertit en un factor clau en l’evolució demogràfica i social d’Espanya des de finals del segle XX. L’arribada de població estrangera planteja reptes d’integració, però també oportunitats per al desenvolupament econòmic i territorial.

Trieu UNA de les dues opcions següents (A o B). Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A. Enumereu tres impactes positius de la població estrangera atenent a la seva contribució a frenar el despoblament i a dinamitzar l’economia dels nuclis rurals.

[0,75 punts]

1.3.B Opció B. Proposeu tres mesures de política pública per a millorar la integració i aprofitar el potencial demogràfic i econòmic de la població estrangera en territoris amb baixa densitat de població.

[0,75 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

1.3.A0,75 punts

Plantejament Cal donar tres efectes positius de l’arribada de població estrangera als pobles, per frenar-ne el despoblament i dinamitzar-ne l’economia.

La resposta, corregida al marge

1

En primer lloc, dinamitza l’economia dels pobles, perquè sovint fa les feines agrícoles, ramaderes o de serveis que costa cobrir amb la població local, que és escassa i envellida.

2

En segon lloc, rejoveneix l’estructura d’edats: els immigrants solen ser joves, de manera que augmenten la població en edat de treballar i la natalitat i asseguren la continuïtat del municipi.

3

Finalment, l’arribada de noves famílies permet mantenir oberts serveis bàsics com l’escola o les botigues, que sense infants ni clients acabarien tancant.

El que puntua la pauta

0,75 punts: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Opció B

1.3.B0,75 punts

Plantejament Cal proposar tres polítiques públiques que facilitin la integració de la població estrangera als territoris poc poblats i n’aprofitin el potencial.

La resposta, corregida al marge

1

Una primera mesura serien programes d’acollida, com cursos gratuïts de llengua en horaris compatibles amb la feina i serveis de mediació cultural, per reduir les barreres lingüístiques i socials i facilitar l’arrelament al poble.

2

Una segona mesura serien incentius per a l’ocupació i l’emprenedoria rural: ajuts per crear petites empreses o cooperatives i formació en sectors amb demanda, com l’agricultura ecològica, les cures o el turisme sostenible.

3

La tercera, una política d’habitatge i de serveis: rehabilitar habitatges buits per llogar-los a preus assequibles i garantir la sanitat, l’educació i el transport públic, perquè les famílies s’hi puguin quedar.

El que puntua la pauta

0,75 punts: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4Els pagesos tornen a la carretera

2,5 puntsDona les idees que demana la pauta
Enunciat oficial
Enunciat oficial

[2,5 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts]

Llegiu el text següent:

Els pagesos tornen a la carretera: «Ens estan portant a la ruïna»

La pagesia catalana ha reprès les mobilitzacions territorials amb l’objectiu de denunciar la greu crisi del sector primari, centrada en aquesta ocasió en els conflictes de convivència amb la fauna salvatge i les amenaces biosanitàries. Centenars de tractors han bloquejat nodes estratègics de la xarxa viària, com l’Eix Transversal (C-25) a Gurb i Cervera, punts on la infraestructura logística convergeix amb les zones de producció agrícola i ramadera de la Catalunya central i la Segarra.

Les reivindicacions d’entitats com Unió de Pagesos i Asaja posen el focus en la sobrepoblació de senglars i cabirols. Des de la geografia rural, aquest fet s’analitza com una conseqüència de la pèrdua del mosaic agroforestal, que facilita que aquestes espècies actuïn com a vectors de malalties (grip aviària, pesta porcina o llengua blava) i destrueixin fins al 30 % de les collites. Per als pagesos, la gestió cinegètica actual és insuficient i amenaça la viabilitat econòmica de les explotacions, que reben unes indemnitzacions que consideren minses.

Un altre eix del conflicte és la vulnerabilitat de les fronteres sanitàries. El sector reclama la prohibició de l’entrada de boví procedent de França per a evitar brots de dermatosi nodular, i exigeix controls fronterers més estrictes per a garantir la sobirania i la seguretat alimentàries. Tot i que el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha promès celeritat en el pagament dels ajuts pendents, la mobilització subratlla un malestar estructural: la percepció que el sector primari està arribant al límit de la seva resistència davant de riscos ambientals i sanitaris que el territori ja no pot absorbir.

Font: Adaptació feta a partir del text d’Arnau Urgell. «Els pagesos tornen a la carretera: “Ens estan portant a la ruïna”». Nació Digital. Impacte [en línia] (29 desembre 2025).

4.1 L’autor del text fa referència a la necessitat que té la pagesia de buscar una solució a alguns dels seus problemes. Esmenteu quatre idees principals que s’exposen en el text i expliqueu dos problemes que s’hi plantegen i com afecten la pagesia catalana.

[1 punt]

4.2.a La pagesia està enmig d’una crisi multicausal en què convergeixen diversos factors.

Assenyaleu quatre dels principals problemes que afecten la pagesia catalana.

[0,6 punts]

4.2.b Esmenteu dues causes que expliquin la sobrepoblació dels animals que la pagesia considera una plaga, com els senglars o els cabirols.

[0,4 punts]

4.3 Justifiqueu si l’afirmació següent és vertadera o falsa: «Com a societat, ens podem permetre perdre pagesos, vistos com a productors d’aliments, perquè si som una societat terciaritzada podem comprar l’aliment a altres països.» Aporteu, com a mínim, dos arguments que fonamentin la vostra posició.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

4.11 punt

Plantejament Cal resumir quatre idees principals de la notícia i explicar dos dels problemes que planteja i com perjudiquen la pagesia catalana.

La resposta, corregida al marge

1234

La notícia exposa diverses idees principals. La pagesia catalana ha tornat a mobilitzar-se i ha bloquejat amb tractors nodes estratègics de la xarxa viària, com l’Eix Transversal a Gurb i Cervera, per fer visible el seu malestar. Denuncia que la sobrepoblació de senglars i cabirols s’ha convertit en una plaga; reclama més controls a la frontera i que es prohibeixi l’entrada de boví de França, i considera que les indemnitzacions que rep són minses i que els ajuts es paguen amb retard.

6

Un primer problema és la fauna salvatge: els senglars i els cabirols destrueixen fins al 30 % de les collites, cosa que redueix els ingressos dels pagesos i amenaça la viabilitat econòmica de les explotacions.

7

Un segon problema són les malalties: aquests animals actuen com a vectors de la grip aviària, la pesta porcina o la llengua blava, i la dermatosi nodular pot arribar amb el boví importat. Això posa en perill la ramaderia catalana i la seguretat alimentària.

El que puntua la pauta

0,6 punts: quatre de les idees 1 a 5; 0,4 punts: dues de les idees 6 a 10.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  6. §2
  7. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

4.2.a0,6 punts

Plantejament Cal anomenar quatre problemes de la pagesia catalana.

La resposta, corregida al marge

1

El primer problema és la baixa rendibilitat: els preus que cobra el pagès s’han estancat mentre pugen els costos del gasoil, els fertilitzants i l’electricitat, i hi ha un gran desequilibri entre el que cobra el pagès i el que paga el consumidor.

2

El segon és la manca de relleu generacional: pocs joves continuen les explotacions familiars.

9

El tercer és la sobrepoblació de fauna salvatge, com els senglars i els cabirols, que destrueix les collites.

8

I el quart, les crisis sanitàries, com la grip aviària o la pesta porcina, que amenacen les granges.

El que puntua la pauta

0,6 punts: la pauta en demana quatre de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  8. §4
  9. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

4.2.b0,4 punts

Plantejament Cal explicar dues causes de l’augment de les poblacions de senglars i cabirols.

La resposta, corregida al marge

1

La primera causa és la pèrdua del mosaic agroforestal: amb l’abandonament de camps i pastures, el bosc s’ha estès de manera contínua, i els senglars i els cabirols hi troben més refugi i aliment.

2

La segona és la manca de depredadors naturals, com el llop o l’os, de manera que res no frena el creixement d’aquestes poblacions.

El que puntua la pauta

0,4 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

4.30,5 punts

Plantejament Cal dir si l’afirmació és vertadera o falsa i defensar-ho amb dos arguments com a mínim.

La resposta, corregida al marge

1

L’afirmació és falsa. En primer lloc, un país no pot dependre del tot de l’exterior per alimentar-se: la pagesia garanteix la sobirania alimentària, com reclama la notícia, i és la base de l’agroindústria, una de les indústries més potents del país.

3

En segon lloc, els pagesos gestionen el territori: els conreus i les pastures trenquen la continuïtat del bosc i en redueixen la biomassa, cosa que ajuda a prevenir incendis, i el paisatge en mosaic conserva la biodiversitat.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 punts d’aquest exercici.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1Els incendis de sisena generació

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Medi ambient, paisatge i riscos

D’aquest tema, només la pregunta 1.1.b

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Llegiu el text següent:

Els incendis de sisena generació, la nova amenaça per als boscos catalans

Catalunya i altres regions forestals del planeta s’enfronten a una amenaça sense precedents: els incendis de sisena generació. Aquests fenòmens, causats pel canvi climàtic i una gestió del paisatge deficient, es defineixen per una ràpida propagació, la imprevisibilitat i un potencial devastador inabastable per als mètodes tradicionals d’extinció. Segons Marc Castellnou, cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), la pèrdua d’un món rural actiu ha convertit el territori en un simple decorat de cap de setmana, cosa que ha generat escenaris de risc extrem com el que es va viure a Horta de Sant Joan.

L’abandonament agrícola i el despoblament han permès un creixement desmesurat de la massa forestal. En aquestes condicions, i sota una atmosfera més calenta, els incendis alliberen tanta energia que arriben a modificar la meteorologia del seu entorn, fins a formar «tempestes de foc». Aquestes dinàmiques generen velocitats inusuals que superen la capacitat de resposta dels equips humans, un fet ja constatat en catàstrofes a Califòrnia, Grècia o Austràlia. Davant d’aquesta nova realitat, la prioritat estratègica ha canviat: ara es treballa amb el cost d’oportunitat, assumint el sacrifici de milers d’hectàrees per a protegir zones més estratègiques o salvar vides.

La clau per a revertir aquesta tendència no resideix en l’extinció, sinó en la gestió del territori. Com es va observar en l’incendi de la Ribera d’Ebre, els camps agrícoles vius actuen de barreres naturals que limiten el potencial destructiu de les flames. Els cossos d’emergències adverteixen que han arribat al seu límit tècnic. Per tant, és indispensable que la societat s’impliqui a mantenir paisatges sans, vius i adaptats a l’emergència climàtica, entenent que aquests megaincendis han vingut per quedar-se.

Font: Adaptació feta a partir del text de Roc Mateu. «Els incendis de sisena generació, la nova amenaça per als boscos catalans». Ara [en línia] (28 juny 2020).

1.1.a En l’article es mostra una nova realitat sobre els incendis forestals i les estratègies amb què el cos de Bombers es proposa d’afrontar-los. A partir del text, responeu a les qüestions següents:

Assenyaleu, com a mínim, quatre idees principals de la notícia.

[0,5 punts]

1.1.b El text exposa la idea que l’abandonament de terres agrícoles és un dels problemes fonamentals. Esmenteu i expliqueu breument dues de les causes principals d’aquest abandonament de terres per part de la pagesia.

[0,5 punts]

1.2.a En el text es parla de «canvi climàtic». És un concepte que actualment solem sentir arreu com un dels problemes greus a escala global.

Exposeu què entenem per canvi climàtic.

[0,4 punts]

1.2.b Assenyaleu quatre de les possibles conseqüències que se’n deriven i que ja es pateixen o es preveu que es patiran a Catalunya.

[0,6 punts]

1.3.A Trieu UNA de les dues opcions i raoneu fins a quin punt l’afirmació és certa o falsa. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A. La pluja àcida forma part de les conseqüències del canvi climàtic.

[0,5 punts]

1.3.B Opció B. De les cimeres del clima celebrades anualment surten nous acords vinculants que tots els països segueixen de manera estricta.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.1.b0,5 punts

Plantejament Cal explicar dues causes per les quals la pagesia abandona les terres de conreu.

La resposta, corregida al marge

12

La primera causa és la baixa rendibilitat: els pagesos cobren preus baixos pels seus productes, en part per la competència de productes de fora més barats, mentre que els costos de producció pugen. Moltes explotacions deixen de ser viables i les terres s’abandonen.

3

La segona és la manca de relleu generacional: molts joves marxen a les ciutats o no volen continuar una feina dura i poc rendible, i quan els pagesos es jubilen ningú no conrea les seves terres.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 1Mapa de les províncies amb la població més envellida

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Població i migracions

D’aquest tema, només la pregunta 1.2

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

Províncies amb el percentatge més alt de població de 65 anys o més (2022)

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

Mapa provincial d’Espanya amb deu províncies numerades i ombrejades, les que tenen el percentatge més alt de població de 65 anys o més el 2022, quan la mitjana d’Espanya és del 19,9 %: 1, 31,9 %; 2, 31,6 %; 3, 29,9 %; 4, 28,1 %; 5, 27,2 %; 6, 27,1 %; 7, 26,7 %; 8, 26,3 %; 9, 25,5 %, i 10, 25,5 %. Nou formen un bloc continu a la meitat nord-occidental de la península i la desena és més a l’est, a l’interior.Mapa provincial d’Espanya amb deu províncies numerades i ombrejades, les que tenen el percentatge més alt de població de 65 anys o més el 2022, quan la mitjana d’Espanya és del 19,9 %: 1, 31,9 %; 2, 31,6 %; 3, 29,9 %; 4, 28,1 %; 5, 27,2 %; 6, 27,1 %; 7, 26,7 %; 8, 26,3 %; 9, 25,5 %, i 10, 25,5 %. Nou formen un bloc continu a la meitat nord-occidental de la península i la desena és més a l’est, a l’interior.

1.1.a A partir del mapa, responeu a les qüestions següents:

Expliqueu per quins motius l’envelliment de la població de les províncies numerades en el mapa és superior al de la mitjana espanyola.

[0,5 punts]

1.1.b Escriviu el nom de les deu províncies senyalades al mapa:

[0,5 punts]

1.2 Exposeu dues mesures que podrien aturar el sobreenvelliment de la població en aquests territoris.

[0,5 punts]

1.3 Expliqueu els problemes socioeconòmics que comporta l’envelliment de la població.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.20,5 punts

Plantejament Cal proposar dues mesures que facin que la població jove es quedi o vingui a viure en aquestes províncies.

La resposta, corregida al marge

1

Una primera mesura seria impulsar el desenvolupament local, amb ajuts a l’emprenedoria basada en els recursos del territori, com els productes agroalimentaris de qualitat o el turisme rural sostenible, perquè els joves hi trobin feina i no hagin de marxar.

34

Una segona mesura seria fer atractiu viure-hi: facilitar l’accés a l’habitatge rehabilitant les cases buides i garantir una bona connexió a internet, que permeti el teletreball i atregui famílies joves.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  3. §2
  4. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2Volum d’aigua de reg al sector agrari a Espanya segons la tècnica

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Medi ambient, paisatge i riscos
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el gràfic següent:

Volum d’aigua de reg emprat al sector agrari a Espanya segons el tipus de tècnica (2000-2018)

Font: EpData.es [en línia].

Gràfic de línies amb el volum d’aigua de reg, en milers de metres cúbics, que fa servir el sector agrari a Espanya entre el 2000 i el 2018, segons la tècnica. El reg per gravetat passa d’uns 12.400.000 el 2000 (màxim d’uns 13.000.000 el 2002) a uns 5.100.000 el 2018, amb una forta caiguda el 2004. El degoteig passa d’uns 1.450.000 a uns 6.250.000, amb un salt el 2004, i des del 2014 supera la gravetat. L’aspersió passa d’uns 3.050.000 a uns 4.100.000.Gràfic de línies amb el volum d’aigua de reg, en milers de metres cúbics, que fa servir el sector agrari a Espanya entre el 2000 i el 2018, segons la tècnica. El reg per gravetat passa d’uns 12.400.000 el 2000 (màxim d’uns 13.000.000 el 2002) a uns 5.100.000 el 2018, amb una forta caiguda el 2004. El degoteig passa d’uns 1.450.000 a uns 6.250.000, amb un salt el 2004, i des del 2014 supera la gravetat. L’aspersió passa d’uns 3.050.000 a uns 4.100.000.

2.1 Com a persona experta en regadius, us demanen que observeu el gràfic i que respongueu a DUES de les tres qüestions següents:

a) Expliqueu en què consisteixen els tres sistemes de reg representats en el gràfic. [0,75 punts]

b) Indiqueu quina és l’eficiència i el consum d’aigua de cadascun d’aquests sistemes de reg. [0,75 punts]

c) Raoneu com ha evolucionat l’ús dels diferents sistemes de reg a l’agricultura espanyola en els darrers anys i expliqueu quins són els motius d’aquesta evolució. [0,75 punts]

[1,5 punts]

2.2 Redacteu un text, d’entre cent cinquanta i dues-centes paraules, en què es valori l’activitat agrària per la seva contribució a la conservació del medi ambient, al manteniment del paisatge i a la reducció dels desequilibris territorials.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2.11,5 punts

Plantejament Cal respondre dues de les tres qüestions sobre el reg per gravetat, per aspersió i per degoteig: en què consisteix cada sistema, quina eficiència té i com n’ha canviat l’ús, i per què. Aquí es responen totes tres, perquè puguis triar.

La resposta, corregida al marge

1

a) El reg per gravetat o de superfície és el sistema més antic: l’aigua corre per la superfície del camp, per regueres o solcs, aprofitant una lleugera diferència de nivell. El reg per aspersió reparteix l’aigua en forma de pluja amb aspersors o difusors i mulla tota la superfície. El reg per degoteig o localitzat porta l’aigua per tubs amb petits orificis que la deixen anar gota a gota al peu de cada planta. Aquests dos últims es poden programar.

2

b) El reg per gravetat és el menys eficient i el que gasta més aigua, perquè se’n perd molta abans que l’aprofiti la planta. El degoteig és el més eficient: aporta directament a l’arrel només l’aigua que cada conreu necessita segons l’època i el clima. L’aspersió queda en una posició intermèdia.

3

c) Segons el gràfic, el reg per gravetat ha caigut d’uns 12.400.000 milers de m³ el 2000 a uns 5.100.000 el 2018, és a dir, a menys de la meitat, amb una forta baixada el 2004. L’aspersió ha crescut lleugerament, d’uns 3.050.000 a uns 4.100.000, i el degoteig, que era el menys utilitzat el 2000 (uns 1.450.000), s’ha multiplicat per més de quatre fins a uns 6.250.000 i des del 2014 és el sistema que fa servir més aigua. Els motius són la necessitat d’estalviar aigua i de millorar l’eficiència amb sistemes més sostenibles i també més rendibles, i les sequeres, que han reduït els cabals disponibles i han empès les explotacions a substituir la gravetat pel degoteig.

El que puntua la pauta

1,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.21 punt

Plantejament Cal redactar un text de 150 a 200 paraules que valori el paper de l’agricultura en el medi ambient, en el paisatge i en l’equilibri del territori.

La resposta, corregida al marge

1

L’activitat agrària, quan es practica de manera respectuosa, és clau per conservar el medi ambient. Preserva recursos naturals com l’aigua i el sòl, evita l’erosió i la desertificació i manté la biodiversitat i les varietats autòctones de conreus. A més, els camps conreats fan de tallafocs i frenen la propagació dels incendis forestals.

1

També manté el paisatge. Els paisatges agraris, amb els conreus, la flora i la fauna que hi viuen, les construccions agrícoles i els pobles, formen part del nostre patrimoni i de la nostra identitat, i sense pagesos s’abandonarien i es perdrien.

1

Finalment, l’agricultura redueix els desequilibris territorials. Dona feina i fixa la població al món rural, de manera que frena el despoblament, l’envelliment i la pèrdua de serveis, i evita que la població es concentri a les grans ciutats. A més, proveeix d’aliments la població i de matèries primeres altres sectors, com la indústria agroalimentària, i els compra béns i serveis.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4Text sobre el relleu generacional al camp

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a La Unió Europea, Medi ambient, paisatge i riscos
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Llegiu el text següent:

El relleu generacional al camp espanyol

A Espanya, tres de cada cinc agricultors tenen més de cinquanta-cinc anys. D’aquí a deu anys, una bona part s’haurà jubilat. La dada revela un problema seriós de relleu generacional en un sector estratègic de la nostra economia.

Els incentius econòmics de la PAC per a animar els joves a continuar amb l’activitat agrària familiar no són suficients. La caiguda dels preus, l’augment dels costos de producció i la dificultat d’accedir a la terra són causes de la desafecció dels joves a l’activitat agrícola. I sense joves no és possible afrontar el repte de la digitalització, el canvi climàtic o la transició ecològica.

La major part de les explotacions tenen una dimensió per sota del llindar de rendibilitat. El mercat de terres és difícil i molt car, i qui no hereti les explotacions ho té molt complicat per a entrar al món de l’agricultura, atès que cal disposar d’una elevada quantitat de diners.

En el context actual, el camp és clau per a garantir la seguretat alimentària, és el repositori mediambiental i concentra un patrimoni cultural incalculable. Els riscos són elevats i en els propers anys precipitaran el despoblament rural, l’infraconreu i la concentració de l’agricultura en uns pocs propietaris.

La sagnia poblacional només es podrà tallar creant condicions favorables per a la vida de les persones, que escurcin les enormes distàncies entre un món urbà que ofereix oportunitats i un món rural escàs en tot. Establir població en el medi rural d’una manera sostenible vol dir fer-ho en un camp preservat de la desforestació, la contaminació, els incendis, els abocaments i la desprotecció del patrimoni mediambiental. Un camp que generi un teixit productiu diversificat, una economia verda potent, que retingui habitants i capti un turisme que aporti noves oportunitats a la població. Les institucions han d’abordar polítiques ambicioses de desenvolupament local i donar resposta a les demandes dels territoris rurals.

Font: Traducció i adaptació fetes a partir del text de Reyes Alonso Martín Coleto. «La actual crisis agrava el relevo generacional en el campo español». elDiario.es [en línia] (30 abril 2022).

1.a A partir del text, responeu a les qüestions següents:

El text exposa el problema de la manca de relleu generacional en el camp. Quines en són les causes?

[0,5 punts]

1.b Per què és important assegurar el relleu generacional i la continuïtat de l’activitat agrícola?

[0,5 punts]

2 En el text s’esmenta la PAC. Des que Espanya va entrar a la Unió Europea, el sector primari s’ha vist molt condicionat per la PAC. Expliqueu què és la PAC i quins objectius té.

[0,75 punts]

3 El sector primari té una gran dependència de les condicions climatològiques, i actualment ha d’afrontar les conseqüències del canvi climàtic. Expliqueu tres efectes del canvi climàtic en el sector primari.

[0,75 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a0,5 punts

Plantejament Cal exposar el problema del relleu generacional i les causes que en dona el text.

La resposta, corregida al marge

1

El problema és que la població agrària està molt envellida: tres de cada cinc agricultors tenen més de cinquanta-cinc anys i en deu anys bona part s’haurà jubilat, però els joves no s’incorporen a l’activitat agrària. El text n’apunta diverses causes: els ajuts de la PAC per animar els joves a continuar l’explotació familiar són insuficients; els preus que cobren els pagesos baixen mentre els costos de producció pugen; la majoria d’explotacions són massa petites per ser rendibles; i la terra és cara i difícil d’aconseguir si no s’hereta. A més, el món rural ofereix pocs serveis i oportunitats en comparació amb les ciutats.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.b0,5 punts

Plantejament Cal explicar, a partir del text, per què cal que els joves continuïn l’activitat agrària.

La resposta, corregida al marge

1

Els joves són imprescindibles perquè el sector pugui afrontar els seus reptes: la digitalització, l’adaptació al canvi climàtic i la transició ecològica. A més, la continuïtat de l’agricultura és clau per garantir la seguretat alimentària de la població, per conservar el medi ambient, ja que un camp cultivat i cuidat ajuda a evitar la desforestació i els incendis, i per mantenir un patrimoni cultural molt valuós. Sense relleu, s’acceleraria el despoblament rural, moltes terres es deixarien de conrear i l’agricultura es concentraria en uns pocs propietaris; en canvi, un camp viu permet diversificar l’economia, amb una economia verda i un turisme que donin noves oportunitats.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

20,75 punts

Plantejament Cal definir la PAC i explicar-ne almenys dos objectius.

La resposta, corregida al marge

1

La PAC (política agrària comuna) és la política de la Unió Europea per al sector agrari i una de les més antigues de la Unió: s’hi dedica una gran part del pressupost comunitari, en forma d’ajuts als agricultors i de mesures de regulació dels mercats. Espanya s’hi va incorporar el 1986, quan va entrar a la Comunitat Econòmica Europea.

23456

Els seus objectius inicials eren augmentar la productivitat de l’agricultura, assegurar un nivell de vida equitatiu i una renda justa als agricultors, estabilitzar els mercats i garantir l’abastament d’aliments a preus raonables per als consumidors.

89101112

Amb les reformes més recents s’hi han afegit objectius ambientals i territorials: actuar contra el canvi climàtic, protegir el medi ambient, els paisatges i la biodiversitat, donar suport al relleu generacional i mantenir zones rurals dinàmiques.

El que puntua la pauta

0,25 punts: la idea 1; 0,5 punts: dues de les idees 2 a 14.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §2
  5. §2
  6. §2
  8. §3
  9. §3
  10. §3
  11. §3
  12. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

30,75 punts

Plantejament Cal explicar tres efectes concrets del canvi climàtic sobre l’agricultura, la ramaderia o la pesca.

La resposta, corregida al marge

1

En primer lloc, l’augment de les temperatures redueix els rendiments i la qualitat de moltes collites, sobretot a les zones més caloroses i àrides del sud de la península.

2

En segon lloc, les sequeres són cada cop més freqüents i persistents: afecten directament els conreus de secà i també els de regadiu, perquè baixen les reserves d’aigua dels embassaments i s’imposen restriccions al reg.

7

En tercer lloc, la pujada del nivell del mar amenaça els conreus de les zones costaneres baixes, com l’arròs del delta de l’Ebre, i la salinització dels aqüífers costaners perjudica el regadiu.

El que puntua la pauta

0,75 punts: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  7. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Gràfic sobre l’aprofitament del sòl

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Relleu, clima i aigua
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el gràfic següent:

Aprofitament del sòl en tres comunitats autònomes (2020)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) a Censo agrario 2020.

El gràfic mostra el percentatge dels tipus principals d’aprofitament del sòl a tres comunitats autònomes: Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Cantàbria.

Gràfic de barres amb el percentatge de superfície d’herbacis, llenyosos i pastures en tres comunitats autònomes sense nom, CA 1, CA 2 i CA 3. CA 1: pastures, uns 94 %; herbacis, uns 5 %; llenyosos, uns 2 %. CA 2: herbacis, uns 64 %; pastures, uns 30 %; llenyosos, uns 4 %. CA 3: llenyosos, uns 67 %; herbacis, uns 14 %; pastures, uns 12 %.Gràfic de barres amb el percentatge de superfície d’herbacis, llenyosos i pastures en tres comunitats autònomes sense nom, CA 1, CA 2 i CA 3. CA 1: pastures, uns 94 %; herbacis, uns 5 %; llenyosos, uns 2 %. CA 2: herbacis, uns 64 %; pastures, uns 30 %; llenyosos, uns 4 %. CA 3: llenyosos, uns 67 %; herbacis, uns 14 %; pastures, uns 12 %.

1 Indiqueu a quina de les tres comunitats autònomes correspon cada cas representat en el gràfic (CA 1, CA 2, CA 3). Justifiqueu la resposta segons el tipus de paisatge agrari predominant i els condicionants climàtics de cada comunitat autònoma.

[1,5 punts]

2 Les dimensions mitjanes de l’explotació agrària són de 5,90 ha a la Comunitat Valenciana, 29,96 ha a Cantàbria i 63,02 ha a Castella i Lleó.

Expliqueu per què es donen aquestes diferències. Relacioneu la resposta amb els tipus principals d’aprofitament del sòl.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

11,5 punts

Plantejament Cal assignar cada cas del gràfic a la seva comunitat i justificar-ho amb el paisatge agrari i el clima.

La resposta, corregida al marge

12

CA 1 correspon a Cantàbria. Gairebé tota la superfície (un 94 %) són pastures: el clima atlàntic, amb pluges abundants i ben repartides durant l’any i temperatures suaus, afavoreix els prats permanents, que alimenten una ramaderia bovina extensiva, l’activitat agrària principal.

12

CA 3 correspon a la Comunitat Valenciana, on predominen els conreus llenyosos (un 67 %): els cítrics al regadiu i la vinya, l’olivera i l’ametller al secà. Són conreus adaptats al clima mediterrani, amb hiverns suaus i una forta sequera estival.

12

CA 2 correspon a Castella i Lleó, on predominen els conreus herbacis (un 64 %), sobretot els cereals de secà, com el blat i l’ordi, que s’adapten bé al clima de l’interior de la península, amb hiverns llargs i freds i poca pluja; les pastures (un 30 %) mantenen també una ramaderia extensiva.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

21 punt

Plantejament Cal explicar la diferència de mida de les explotacions relacionant-la amb l’aprofitament del sòl que domina a cada comunitat.

La resposta, corregida al marge

1

Castella i Lleó té les explotacions més grans, amb 63,02 ha de mitjana, perquè hi domina el cereal de secà, un conreu extensiu de rendiments baixos per hectàrea: per obtenir una renda suficient, una explotació necessita molta superfície.

1

La Comunitat Valenciana, en canvi, té les explotacions més petites, de 5,90 ha, perquè hi pesen molt els conreus intensius de regadiu, com l’horta i els cítrics, que donen rendiments molt alts: una explotació pot ser rendible amb poca terra.

1

Cantàbria queda en una posició intermèdia, amb 29,96 ha: la ramaderia bovina extensiva, que aprofita les pastures, necessita una superfície considerable per al ramat, tot i que la majoria són explotacions familiars petites.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2Text sobre els parcs fotovoltaics

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a L’energia

D’aquest tema, només les preguntes 1 i 2

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Llegiu el text següent:

Els parcs fotovoltaics a Catalunya

Hem de partir de la base que, en la Llei del canvi climàtic, Catalunya va establir que volia abastir-se d’energies renovables en un 50 % l’any 2030. Ara només en tenim un 15-20 %. Hem de créixer molt en poc temps. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) té un estudi de dades que diu que, implantant energia sobre les teulades útils de Catalunya, podríem arribar a cobrir el 50 % de l’energia elèctrica. Només amb fotovoltaica! Amb aquestes dades, és evident que hem de començar per aquí.

El problema, doncs, és que fer-ho a les teulades no és tan rendible econòmicament? No és tan rendible per a segons qui. Les mateixes promotores admeten que prefereixen fer projectes en sòl rural, i com més lluny de les ciutats millor, perquè el terreny surt més barat. En els sistemes urbans tenen menys marge de benefici. Hem de tenir en compte que la majoria de les empreses del sector fotovoltaic són propietat de fons d’inversió. Només es mouen per allò que dona més diners. Si deixem que liderin la transició energètica optaran pel més barat, i per això aniran a buscar zones perifèriques amb ajuntaments pobres. És un dels riscos del model actual. Si per qualsevol motiu deixa de ser rendible, les empreses desinvertiran i no faran ni els projectes que tenen llum verda. Això ja va passar el 2013. A Catalunya hi havia més de 1.000 MW autoritzats en projectes eòlics i no els van voler fer. Ara ploren perquè la Generalitat, suposadament, hi posa moltes traves. És mentida. Podien fer parcs eòlics i no els van fer perquè els guanys no eren tan alts.

Adaptació feta a partir d’un text de Sergi Saladié. Crític [en línia] (29 abril 2021)

1 L’autor del text fa referència a la necessitat de buscar sòl idoni per a la implantació de nous parcs fotovoltaics. Esmenteu les idees principals que s’hi exposen i expliqueu quin és el problema que es planteja i com afecta la població rural de Catalunya.

[1 punt]

2 Esmenteu dos avantatges i dos inconvenients de la implantació de parcs fotovoltaics a les zones rurals.

[1 punt]

3 La implantació de parcs fotovoltaics, com passa amb altres grans infraestructures, pot generar l’oposició de determinats sectors socials. Digueu com s’anomena aquest fenomen, expliqueu com funciona i poseu un exemple de construcció d’una infraestructura que hagi provocat contestació social.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

11 punt

Plantejament Cal resumir les idees principals del text i explicar el problema d’on s’instal·len els parcs i com afecta el món rural.

La resposta, corregida al marge

12

El text parteix d’un objectiu: Catalunya vol cobrir amb renovables el 50 % de l’energia el 2030, però ara només n’obté un 15-20 %, de manera que el ritme actual és insuficient. Segons l’ICAEN, una bona solució seria posar plaques fotovoltaiques a les teulades útils, que podrien cobrir el 50 % de l’energia elèctrica.

34

El problema és que les promotores, la majoria propietat de fons d’inversió que busquen el màxim benefici, prefereixen fer els parcs en sòl rural, lluny de les ciutats, perquè el terreny hi és més barat que a les teulades urbanes. Per això busquen zones perifèriques amb ajuntaments pobres, on és més fàcil que els projectes s’acceptin.

5

A més, si els projectes deixen de ser rendibles, les empreses els poden abandonar, com va passar el 2013 amb més de 1.000 MW eòlics autoritzats que no es van construir. Per a la població rural, tot això vol dir que el seu territori i les seves terres de conreu es posen al servei d’unes inversions que decideixen empreses de fora i que poden quedar a mitges.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana cinc de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2
  5. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

21 punt

Plantejament Cal donar dos avantatges i dos inconvenients dels parcs fotovoltaics en sòl rural.

La resposta, corregida al marge

12

Com a avantatges, d’una banda, hi ha molta superfície disponible: l’abandonament de moltes terres per part de la pagesia deixa una gran quantitat de sòl rústic lliure. De l’altra, aquest sòl és molt més barat que el sòl urbà, i això fa que els projectes siguin més econòmics.

34

Com a inconvenients, molts parcs es plantegen en sòls agrícoles, quan la superfície agrària de Catalunya ja disminueix any rere any; així es perd capacitat productiva, pagesia i paisatge rural. A més, els grans parcs mantenen la producció d’energia en mans de poques grans empreses, en lloc d’afavorir l’autoconsum de les famílies i dels pobles.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 5Imatge sobre l’abandonament de conreus

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Medi ambient, paisatge i riscos
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu les dues fotografies següents:

Abandonament de conreus a la muntanya mediterrània

Font: Observatori del Paisatge. Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona [en línia], 2009.

La fotografia de l’esquerra mostra unes feixes de conreu esglaonades situades en un vessant de muntanya baixa mediterrània, durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat. A la imatge de la dreta, que correspon a l’actualitat, s’observa com la vegetació ha colonitzat els conreus abandonats.

Dues fotografies en blanc i negre de feixes de conreu en vessants de muntanya baixa mediterrània. A l’esquerra, dels anys cinquanta, el vessant és ple de feixes esglaonades sostingudes per marges, amb la terra nua i treballada, i només hi ha bosc a la part alta. A la dreta, d’avui, encara es distingeixen les feixes, però estan cobertes d’herba i de matolls, amb arbres escampats, i el bosc arriba fins a les feixes des de la part alta del vessant.Dues fotografies en blanc i negre de feixes de conreu en vessants de muntanya baixa mediterrània. A l’esquerra, dels anys cinquanta, el vessant és ple de feixes esglaonades sostingudes per marges, amb la terra nua i treballada, i només hi ha bosc a la part alta. A la dreta, d’avui, encara es distingeixen les feixes, però estan cobertes d’herba i de matolls, amb arbres escampats, i el bosc arriba fins a les feixes des de la part alta del vessant.

1 Quines són les causes que han propiciat l’abandonament de moltes àrees de conreu de la muntanya baixa mediterrània?

[1 punt]

2 Quines conseqüències socioeconòmiques i ambientals ha comportat l’abandonament de conreus a l’espai rural?

[1 punt]

3 Quines mesures es podrien prendre per a capgirar el despoblament de les àrees rurals?

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

11 punt

Plantejament Cal explicar per què s’han deixat de conrear moltes feixes de la muntanya baixa mediterrània.

La resposta, corregida al marge

123

L’abandonament s’explica, primer, per les condicions del medi: els sòls de les feixes són prims i pobres i donen un rendiment baix, i els vessants costeruts i les feixes estretes fan molt difícil entrar-hi amb maquinària. Per això cal molta feina manual, i el cost en hores de treball fa que aquests conreus siguin poc rendibles davant dels de les planes, més mecanitzades.

4

A més, des de mitjan segle XX molts joves han marxat a treballar a la indústria i als serveis de les ciutats, i la pagesia que queda és gran i no té relleu generacional, de manera que, quan es jubila, les feixes queden abandonades.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana quatre de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

21 punt

Plantejament Cal explicar les conseqüències socials, econòmiques i ambientals de l’abandonament dels conreus.

La resposta, corregida al marge

1234

Les conseqüències socioeconòmiques han estat el despoblament de moltes àrees rurals i l’envelliment de la població, perquè han emigrat sobretot els joves; amb menys parelles joves, la natalitat és baixa. A més, amb menys habitants es perden serveis com l’escola, el centre de salut, el banc o les botigues, i això encara empeny més gent a marxar.

5678

Les conseqüències ambientals es veuen a les fotografies: la vegetació ha colonitzat les antigues feixes i la superfície forestal ha augmentat. Aquest bosc continu, sense els conreus que el tallaven, fa créixer el risc d’incendi forestal. També canvia la biodiversitat local, perquè les espècies dels espais oberts de conreu perden hàbitat, mentre que la nova coberta vegetal protegeix millor el sòl de l’erosió.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana cinc de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §2
  6. §2
  7. §2
  8. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

30,5 punts

Plantejament Cal proposar mesures per frenar el despoblament rural i atreure-hi nous habitants.

La resposta, corregida al marge

1

Es podrien impulsar noves activitats econòmiques que fixin la població al territori, com el turisme rural, el gastronòmic o l’ecoturisme, l’artesania o la producció d’aliments ecològics de qualitat, com la mel o el formatge. També caldria facilitar l’arribada de nous habitants amb lloguers baixos, una bona connexió a internet, que permet el teletreball, i ofertes de feina al sector agroforestal i ramader.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Fotografia dels conreus de muntanya al Priorat

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pauta
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu la fotografia següent:

Conreus a la Figuera (Priorat)

Font: Fotografia de Rafael López Monné.

La fotografia mostra uns conreus de muntanya baixa mediterrània al Priorat. Aquest tipus d’agricultura ha tingut un gran retrocés en els darrers setanta anys.

Fotografia en color d’un vessant de muntanya al Priorat conreat en feixes estretes i esglaonades, sostingudes per marges de pedra, amb fileres de ceps de vinya que segueixen les corbes del vessant i herba entre les files.Fotografia en color d’un vessant de muntanya al Priorat conreat en feixes estretes i esglaonades, sostingudes per marges de pedra, amb fileres de ceps de vinya que segueixen les corbes del vessant i herba entre les files.

1 Expliqueu els factors de tipus ambiental i socioeconòmic que han provocat el retrocés de l’agricultura de muntanya baixa mediterrània en les darreres dècades.

[1 punt]

2 Exposeu dues possibles estratègies orientades a aconseguir que l’agricultura a les àrees de muntanya baixa mediterrània sigui rendible. Raoneu la resposta.

[1 punt]

3 Indiqueu, a més del Priorat, dues altres comarques o zones de Catalunya on es practica l’agricultura de muntanya baixa mediterrània.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

11 punt

Plantejament Cal explicar els factors del medi i els factors econòmics i socials que han fet retrocedir aquesta agricultura.

La resposta, corregida al marge

2

Els factors ambientals són els del medi de muntanya: els vessants costeruts obliguen a conrear en feixes estretes, sostingudes per marges de pedra com les de la fotografia, on la mecanització és molt difícil; els sòls són prims i pobres, i és difícil regar, de manera que el rendiment és baix comparat amb el d’altres territoris.

1

Els factors socioeconòmics són els generals de la crisi de l’agricultura: aquests conreus són poc rendibles davant d’altres activitats, com la indústria, els serveis o l’agricultura intensiva de les planes. A més, molts joves han deixat el camp, i el despoblament i la manca de relleu generacional han fet abandonar moltes finques.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §2
  2. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

21 punt

Plantejament Cal proposar i justificar dues estratègies que facin rendible l’agricultura de muntanya baixa mediterrània.

La resposta, corregida al marge

2

Una estratègia és apostar per produccions de qualitat diferenciada, amb denominació d’origen (DO), indicació geogràfica protegida (IGP) o certificació ecològica. Com que el consumidor paga un preu més alt per aquests productes, la producció pot ser menor i l’explotació continua sent rendible. És el camí que ha seguit la vinya del Priorat amb els vins de la seva denominació d’origen.

1

Una altra és estendre el regadiu, per exemple amb reg localitzat, que gasta poca aigua. El reg assegura les collites els anys secs i en millora el rendiment, i fa que l’explotació depengui menys de la irregularitat de les pluges.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §2
  2. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

30,5 punts

Plantejament Cal anomenar dues comarques o serres, a més del Priorat, amb agricultura de muntanya baixa mediterrània.

La resposta, corregida al marge

12

A més del Priorat, aquesta agricultura es practica en comarques de la Serralada Prelitoral i del Prepirineu, com la Conca de Barberà, als peus de les muntanyes de Prades, i el Pallars Jussà, al Prepirineu.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Mapa de la superfície de regadiu a Espanya

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Relleu, clima i aigua, Medi ambient, paisatge i riscos
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

L’agricultura de regadiu. Superfície regada per comunitat autònoma (2020)

Font: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Encuesta sobre superficies y rendimientos de cultivos. Informe sobre regadíos en España [en línia], 2020.

Una gran part de l’agricultura de les regions de clima mediterrani depèn del regadiu. El total de la superfície regada a Espanya l’any 2020 era de 3.831.181 ha.

Mapa d’Espanya per comunitats autònomes amb la proporció d’hectàrees regades respecte de la superfície total el 2020, en quatre classes. La Regió de Múrcia té el valor més alt (més de 0,15); Navarra, la Comunitat Valenciana i Andalusia, entre 0,10 i 0,15; Catalunya, Aragó, la Rioja, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura, entre 0,05 i 0,09; i Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, Madrid, les Illes Balears i les Canàries, menys de 0,05.Mapa d’Espanya per comunitats autònomes amb la proporció d’hectàrees regades respecte de la superfície total el 2020, en quatre classes. La Regió de Múrcia té el valor més alt (més de 0,15); Navarra, la Comunitat Valenciana i Andalusia, entre 0,10 i 0,15; Catalunya, Aragó, la Rioja, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura, entre 0,05 i 0,09; i Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, Madrid, les Illes Balears i les Canàries, menys de 0,05.

1 Relacioneu cada comunitat autònoma de la columna de l’esquerra amb el conreu que hi predomina. Per fer-ho, escriviu el número corresponent en les caselles de la columna de la dreta.

1 Canàries☐ Cítrics
2 Comunitat Valenciana☐ Oliveres
3 Castella-la Manxa☐ Hortalisses
4 Regió de Múrcia☐ Plàtans
5 Andalusia☐ Vinya

[0,5 punts]

2 El regadiu augmenta la productivitat de la terra i la renda dels agricultors, però també planteja problemes relacionats amb la sostenibilitat dels recursos hídrics. Proposeu tres mesures que es podrien adoptar per a estalviar aigua i per a garantir la sostenibilitat i la qualitat dels recursos hídrics en els usos agrícoles i ramaders.

[1 punt]

3 Exposeu dos riscos naturals associats al clima mediterrani que poden afectar l’activitat agrícola.

[1 punt]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

10,5 punts

Plantejament Cal escriure al costat de cada conreu el número de la comunitat on predomina.

La resposta, corregida al marge

12345

Els números que van a les caselles són: Cítrics, 2 (Comunitat Valenciana); Oliveres, 5 (Andalusia); Hortalisses, 4 (Regió de Múrcia); Plàtans, 1 (Canàries); i Vinya, 3 (Castella-la Manxa).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

21 punt

Plantejament Cal proposar tres mesures per estalviar aigua i per protegir-ne la qualitat en l’agricultura i la ramaderia.

La resposta, corregida al marge

1

En primer lloc, substituir el reg per inundació o per aspersió pel reg per degoteig, que porta l’aigua gota a gota a l’arrel de cada planta i en gasta molta menys.

45

En segon lloc, mantenir en bon estat les canalitzacions i els sistemes de reg per evitar fuites, i regar a les hores de menys calor, a primera hora del matí o al vespre, perquè s’evapori menys aigua.

23

En tercer lloc, per protegir la qualitat de l’aigua, reduir l’ús d’adobs químics i de pesticides i controlar els abocaments de purins de les granges, perquè els nitrats i els productes tòxics s’infiltren i contaminen els aqüífers.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  2. §3
  3. §3
  4. §2
  5. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

31 punt

Plantejament Cal explicar dos riscos naturals propis del clima mediterrani i com afecten els conreus.

La resposta, corregida al marge

1

El primer és la sequera. En el clima mediterrani els estius són llargs, càlids i secs, i les pluges són escasses i irregulars; quan no plou durant mesos, els conreus de secà, com els cereals, la vinya o l’olivera, pateixen per la manca d’aigua i les collites baixen molt.

2

El segon són les pluges torrencials, sobretot a la primavera i a la tardor: en poques hores pot caure molta aigua, i els rius i les rieres es desborden i inunden els camps de conreu, s’enduen el sòl i malmeten les collites.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Text sobre la revolució verda

2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTambé a Medi ambient, paisatge i riscos
Enunciat oficial
Enunciat oficial

El director general de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) ha fet els comentaris següents en una roda de premsa: «Hem arribat al límit del paradigma de la revolució verda», i ha afegit: «No podem seguir produint aliments de la mateixa manera que ho hem fet fins ara, basant-nos en tècniques agrícoles intensives, inputs químics i mecanització; necessitem un canvi cap a un enfocament més integrat i que opti per la sostenibilitat».

Traducció i adaptació d’una notícia publicada a Fao.org (5 febrer 2019)

1 En el text es fa referència a la «revolució verda». Esmenteu tres dels principals impactes ambientals d’aquesta pràctica agrícola i expliqueu quines són les causes de cadascun i quins efectes provoquen.

[1 punt]

2 El director general de la FAO aposta per una agricultura sostenible. Exposeu tres pràctiques agrícoles que suposin una millora pel que fa a la sostenibilitat.

[1 punt]

3 Si es generalitzen les pràctiques agrícoles sostenibles, hi haurà prou producció per a alimentar la població mundial i posar fi a la fam al món? Raoneu la resposta.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

11 punt

Plantejament Cal triar tres impactes ambientals de l’agricultura intensiva de la revolució verda i explicar, de cadascun, la causa i l’efecte.

La resposta, corregida al marge

1

L’ús excessiu d’adobs químics. La causa és la necessitat d’augmentar la productivitat i obtenir rendiments molt alts; l’efecte és que els nitrats que les plantes no absorbeixen s’infiltren al sòl i contaminen les aigües freàtiques.

3

L’aplicació de plaguicides i fungicides als conreus. La causa és assegurar les collites contra les plagues i augmentar-ne la producció; l’efecte és la pèrdua de biodiversitat, perquè també maten insectes beneficiosos, com les abelles, que són necessàries per a la pol·linització.

5

La desforestació. La causa és la necessitat d’ampliar la superfície agrària útil per produir més; l’efecte és que el sòl queda desprotegit i, segons el grau de desforestació, es perd per l’erosió de la pluja i el vent.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  3. §2
  5. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

21 punt

Plantejament Cal exposar tres pràctiques agrícoles que facin l’agricultura més sostenible i explicar per què.

La resposta, corregida al marge

1

Una primera pràctica és l’agricultura ecològica o orgànica, que no fa servir adobs químics ni productes fitosanitaris en el creixement de les plantes i dels animals, sinó adobs orgànics i la rotació de conreus, i així no contamina el sòl ni l’aigua.

2

Una segona és conrear espècies autòctones, adaptades al sòl i al clima de cada zona, que necessiten menys aigua, adobs i tractaments que les espècies que provenen d’altres climes.

3

Una tercera és fer servir sistemes de reg eficients, com el reg gota a gota, que porten l’aigua just on la necessita la planta i en redueixen molt el consum.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana tres de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

30,5 punts

Plantejament Cal prendre posició sobre si l’agricultura sostenible pot alimentar tot el món i argumentar-la tenint en compte diferents condicionants.

La resposta, corregida al marge

1

No hi ha una resposta única. La revolució verda va augmentar molt la producció, però tampoc no ha acabat amb la fam i ja no és sostenible. Una agricultura sostenible podria alimentar la població mundial si es malbaratessin menys recursos i aliments i es potenciés el consum local; ara bé, té rendiments més baixos, i per això només n’hi hauria prou si es reduís la demanda, sobretot de carn de ramaderia intensiva, que consumeix molta aigua.

1

També depèn del territori: les zones fèrtils i plujoses poden produir prou amb pràctiques sostenibles, però les zones àrides necessiten recursos que arriben d’altres llocs. A més, la fam no depèn només de quant es produeix, sinó també de com es reparteixen els aliments i de la pobresa.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 5El sistema portuari de Catalunya

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Turisme, comerç i transport, Medi ambient, paisatge i riscos

D’aquest tema, només la pregunta 2

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

El sistema portuari de Catalunya

Font: J. Pintó, C. Garcia-Lozano i X. Roig-Munar. «L’espai litoral». A: Natura, ús o abús? (2018-2019) [en línia]. Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).

Mapa del litoral de Catalunya amb 47 ports numerats, de Portbou (1) a les Cases d’Alcanar (47). La llegenda en distingeix cinc tipus: ports comercials amb dàrsenes esportiva i pesquera (Palamós, Barcelona, Tarragona i Sant Carles de la Ràpita), ports esportius, ports mixtos (esportius i pesquers), ports industrials i marines interiors (com Empuriabrava). Els ports esportius i els mixtos són la gran majoria i es reparteixen per tota la costa.Mapa del litoral de Catalunya amb 47 ports numerats, de Portbou (1) a les Cases d’Alcanar (47). La llegenda en distingeix cinc tipus: ports comercials amb dàrsenes esportiva i pesquera (Palamós, Barcelona, Tarragona i Sant Carles de la Ràpita), ports esportius, ports mixtos (esportius i pesquers), ports industrials i marines interiors (com Empuriabrava). Els ports esportius i els mixtos són la gran majoria i es reparteixen per tota la costa.

1 Expliqueu l’evolució del sistema portuari català en les darreres dècades: des dels ports comercials i pesquers fins al predomini dels ports esportius.

[1 punt]

2 Raoneu fins a quin punt és vertadera o falsa l’afirmació següent: «En el món de la pesca sempre hi ha hagut dones, però no han tingut el mateix reconeixement que els homes.»

[1 punt]

3 Expliqueu les afectacions que causen els ports a les platges del voltant.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

21 punt

Plantejament Cal dir si l’afirmació és vertadera o falsa, justificar-ho i posar exemples del treball de les dones en la pesca.

La resposta, corregida al marge

1

L’afirmació és vertadera. Tradicionalment les dones han tingut un paper molt important en l’activitat pesquera, però sobretot en tasques de suport fetes a terra i poc visibles, mentre que el reconeixement social i professional l’han tingut els pescadors que sortien a la mar. És una conseqüència de la mentalitat patriarcal de les societats tradicionals, que minimitzava el treball de les dones.

2

Per exemple, les dones portaven els papers de l’empresa familiar, netejaven les embarcacions o cosien i reparaven les xarxes trencades: eren les remendadores, una feina que avui s’està perdent. A més, també hi ha dones que han sortit a pescar a la mar.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2Mapa de la taxa d’atur a Europa

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a La Unió Europea, La indústria, Turisme, comerç i transport

D’aquest tema, només la pregunta 2.a

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu el mapa següent:

Taxa d’atur a Europa (2020)

Font: Adaptació d’un mapa de http://www.ec.europa.eu/eurostat.

La taxa d’atur és un indicador que reflecteix la situació del mercat de treball. Els països que formen part de la Unió Europea (UE) tenen unes taxes d’atur força diferents. Observeu el mapa i contesteu les qüestions següents:

Mapa de les regions d’Europa segons la taxa d’atur el 2020 (mitjana de la UE: 7,1 %), en cinc classes: menys del 3,6 %, del 3,6 al 7,0 %, del 7,1 al 10,6 %, del 10,7 al 14,1 % i 14,2 % o més. Les taxes més altes (14,2 % o més) són a la meitat sud d’Espanya, al sud d’Itàlia i a Grècia; les més baixes (menys del 3,6 %), sobretot a la República Txeca, Polònia i el sud d’Alemanya. La resta de l’Europa central i del nord té valors baixos o mitjans.Mapa de les regions d’Europa segons la taxa d’atur el 2020 (mitjana de la UE: 7,1 %), en cinc classes: menys del 3,6 %, del 3,6 al 7,0 %, del 7,1 al 10,6 %, del 10,7 al 14,1 % i 14,2 % o més. Les taxes més altes (14,2 % o més) són a la meitat sud d’Espanya, al sud d’Itàlia i a Grècia; les més baixes (menys del 3,6 %), sobretot a la República Txeca, Polònia i el sud d’Alemanya. La resta de l’Europa central i del nord té valors baixos o mitjans.

1 Identifiqueu les àrees geogràfiques on es concentren les regions amb una taxa d’atur més alta i també l’àrea geogràfica on la taxa d’atur és més baixa. Expliqueu les causes d’aquesta distribució.

[1 punt]

2.a Expliqueu les característiques de l’economia de la UE centrant-vos en les qüestions següents:

Quines són les característiques principals del sector primari de la UE?

[0,5 punts]

2.b I les característiques principals de la indústria de la UE?

[0,5 punts]

2.c Quins són els serveis i les xarxes de transport essencials a la UE?

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2.a0,5 punts

Plantejament Cal explicar quin pes té el sector primari en l’economia de la UE i com és.

La resposta, corregida al marge

1

El sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) ha perdut molta importància en l’economia europea. Gràcies a la mecanització i la modernització de les explotacions és molt productiu i rendible, però ocupa un percentatge molt baix de la població activa. A més, està molt regulat i subvencionat per la Política Agrícola Comuna (PAC).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3Fotografia del paisatge del Pirineu axial

2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Relleu, clima i aigua, Turisme, comerç i transport

D’aquest tema, només la pregunta 3

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Observeu la fotografia següent:

El paisatge dels Pirineus (Vilac, Vall d’Aran)

Font: Fotografia cedida pel Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP), Universitat de Girona.

Fotografia en color del poble de Vilac, a la Vall d’Aran: cases de pedra amb teulades fosques en un vessant, prats verds al fons de la vall, vessants coberts de bosc de coníferes i, al fons, una muntanya alta sense arbres amb neu al cim.Fotografia en color del poble de Vilac, a la Vall d’Aran: cases de pedra amb teulades fosques en un vessant, prats verds al fons de la vall, vessants coberts de bosc de coníferes i, al fons, una muntanya alta sense arbres amb neu al cim.

1.a La imatge mostra un paisatge propi del Pirineu axial. Expliqueu l’estructura general de la serralada pirinenca responent a les qüestions següents:

Compareu el relleu del Pirineu axial amb el dels Prepirineus i expliqueu les característiques de l’un i de l’altre.

[1 punt]

1.b Les glaceres de muntanya van originar diverses formes de relleu. Quines són i on es poden observar?

[0,5 punts]

2 A les cotes més altes del Pirineu axial hi predomina el paisatge d’alta muntanya. Relacioneu els estatges o pisos de vegetació de l’alta muntanya amb les característiques climàtiques d’aquesta zona.

[0,5 punts]

3 Quines activitats econòmiques tradicionals estan en declivi a l’alta muntanya? Quines activitats econòmiques alternatives s’hi han desenvolupat en les darreres dècades?

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

30,5 punts

Plantejament Cal dir quines activitats tradicionals de l’alta muntanya decauen, per què, i quines les han substituïdes.

La resposta, corregida al marge

1

Les activitats tradicionals, com l’agricultura, la ramaderia extensiva i l’explotació del bosc, estan en declivi perquè són poc rendibles, falta relleu generacional i no poden competir amb els productes de països amb costos de producció més baixos.

2

Com a alternativa s’hi han desenvolupat el turisme de neu, sobretot l’esquí (a la Vall d’Aran, per exemple, l’estació de Baqueira-Beret), el turisme rural i noves modalitats com el turisme d’aventura i els esports de muntanya.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Errors típics que penalitza la pauta

Preguntes freqüents

Quantes preguntes del món rural i el sector primari han sortit a la PAU de Geografia de Catalunya?

Entre 2022 i 2026, 33 preguntes en 15 exercicis, de 10 dels 15 exàmens que tenim resolts. Han sortit els anys 2026, 2025, 2024, 2023 i 2022. Un exercici amb preguntes de diversos temes surt a la pàgina de cadascun, amb les seves.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial en dona una d’orientativa, que diu ella mateixa que no és exhaustiva, i posa un valor a cada part. La resposta model l’escriu EducaIA, a la mida d’una bona resposta d’examen, i al marge de cada paràgraf diu quines parts de la pauta cobreix.

Com sé quina nota trauria la meva resposta?

Marca a la llista les idees de la pauta que tenia la teva: la pàgina et dona una nota orientativa amb les regles de la pauta (el que val cada part, o cada element quan l’enunciat en demana uns quants). Si una idea hi és, ho decideixes tu; i, el 2026, als exercicis 3 i 4, la forma pot treure fins a 0,25 punts. No es guarda res del que marques.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats, amb espai per respondre, i les respostes model a part. Cada exercici enllaça també el PDF oficial de l’examen i de la pauta.

Respostes model escrites per EducaIA i contrastades idea per idea amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Tens la PAU de Geografia aquest curs?

Puja els teus apunts de Geografia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Geografia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Els altres temes de Geografia

Població i migracionsLa ciutat i el sistema urbàL’energiaLa indústriaTurisme, comerç i transportRelleu, clima i aiguaMedi ambient, paisatge i riscosLa Unió EuropeaGlobalització i desenvolupament

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.