Tecnologia, PAU 2025 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 4) resolt

L’examen de juny (sèrie 4) de Tecnologia i Enginyeria de la PAU de Catalunya del 2025, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. A l’exercici 1 es triaven cinc de les vuit qüestions del test: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 1 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 2, 3 i 4, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 1, només heu de respondre a CINC de les qüestions plantejades.

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Electrònica digital, Energia, consum i emissions, Materials i assajos, Circuits elèctrics, Mesura, toleràncies i ajustos, Motors i màquines elèctriques
Enunciat oficial

Indiqueu la resposta correcta de CINC de les vuit qüestions. Si responeu a més de cinc, només es valoraran les cinc primeres. Responeu en la taula de la pàgina 3. En el cas que no indiqueu les respostes a la taula, les qüestions es consideraran no contestades.

[2,5 punts: 0,5 punts per cada qüestió. En cada qüestió només es pot triar UNA resposta. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,16 punts. Per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.1 S’utilitzen dues provetes, geomètricament idèntiques, una d’acer i una altra de bronze, per a realitzar assajos de tracció. S’obtenen les corbes tensió-deformació que mostra la figura. Quin dels dos materials presentarà una deformació plàstica més gran quan s’hagi trencat?

a) L’acer.

b) El bronze.

c) No es pot determinar amb la informació mostrada.

d) Tots dos presentaran la mateixa deformació.

[0,5 punts]

Gràfica de la qüestió 1: corbes tensió-deformació de l’acer i del bronze, amb la tensió σ en MPa a l’eix vertical (marques a 0, 200 i 400) i la deformació ε a l’horitzontal (marques a 0 i 0,01). L’acer puja en una recta molt dreta fins a uns 410 MPa, amb ε≈0,002, fa un replà curt i s’acaba cap a ε≈0,004. El bronze puja en una recta menys dreta fins a poc més de 200 MPa, amb ε≈0,003, i després es corba suaument fins a uns 290 MPa, on s’acaba cap a ε≈0,013.Gràfica de la qüestió 1: corbes tensió-deformació de l’acer i del bronze, amb la tensió σ en MPa a l’eix vertical (marques a 0, 200 i 400) i la deformació ε a l’horitzontal (marques a 0 i 0,01). L’acer puja en una recta molt dreta fins a uns 410 MPa, amb ε≈0,002, fa un replà curt i s’acaba cap a ε≈0,004. El bronze puja en una recta menys dreta fins a poc més de 200 MPa, amb ε≈0,003, i després es corba suaument fins a uns 290 MPa, on s’acaba cap a ε≈0,013.

1.2 Un sistema de seguretat requereix que un llum s’encengui únicament quan dos interruptors estan en estat obert. S’utilitzen les variables d’estat següents:

interruptor 1: pp={1: tancat0: obert{}= \begin{cases}1\text{: tancat}\\0\text{: obert}\end{cases}; interruptor 2: qq={1: tancat0: obert{}= \begin{cases}1\text{: tancat}\\0\text{: obert}\end{cases}; llum: ll={1: enceˋs0: apagat{}= \begin{cases}1\text{: encès}\\0\text{: apagat}\end{cases}.

La funció lògica entre les variables d’estat és:

a) l=p+ql=p+q

b) l=p ql=p\,q

c) l=p‾ q‾l=\overline{p}\,\overline{q}

d) l=p‾+q‾l=\overline{p}+\overline{q}

[0,5 punts]

1.3 Un vaixell de càrrega transporta 5 0005\,000 contenidors de Barcelona a Rotterdam en un trajecte de 3 200 km3\,200\,\mathrm{km}. Els motors consumeixen 200 kg/km200\,\mathrm{kg/km} de fuel d’una densitat de 0,95 kg/L0{,}95\,\mathrm{kg/L} i emeten 3,1 kg3{,}1\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle per kilogram de fuel. Quina és la petjada d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per contenidor en aquest viatge?

a) 121,6 kg121{,}6\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

b) 128 kg128\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

c) 198,4 kg198{,}4\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

d) 396,8 kg396{,}8\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

[0,5 punts]

1.4 Disposem de dues resistències de valors R1=15 ΩR_1=15\,\Omega i R2=25 ΩR_2=25\,\Omega. Aquestes resistències es connecten en paral·lel a una font de tensió contínua UU. El corrent que circula per la resistència R1R_1 és I1=2 AI_1=2\,\mathrm{A}. En aquestes condicions, quina és la potència subministrada per la font UU a les dues resistències?

a) 30 W30\,\mathrm{W}

b) 60 W60\,\mathrm{W}

c) 96 W96\,\mathrm{W}

d) 120 W120\,\mathrm{W}

[0,5 punts]

1.5 En un taller mecànic, s’utilitza un micròmetre per a mesurar el diàmetre d’un eix. L’instrument té una resolució de 0,01 mm0{,}01\,\mathrm{mm} i la mesura obtinguda és de 15,23 mm15{,}23\,\mathrm{mm} amb una incertesa de ±0,02 mm\pm 0{,}02\,\mathrm{mm}. Quin és el rang possible del diàmetre real de l’eix?

a) Entre 15,21 mm15{,}21\,\mathrm{mm} i 15,25 mm15{,}25\,\mathrm{mm}.

b) Entre 15,22 mm15{,}22\,\mathrm{mm} i 15,24 mm15{,}24\,\mathrm{mm}.

c) Entre 15,20 mm15{,}20\,\mathrm{mm} i 15,26 mm15{,}26\,\mathrm{mm}.

d) Entre 15,19 mm15{,}19\,\mathrm{mm} i 15,27 mm15{,}27\,\mathrm{mm}.

[0,5 punts]

1.6 Un circuit presenta l’esquema de portes lògiques següent. Quina és la funció lògica que el representa?

a) s=a‾(c+d)+a‾(b+d)s=\overline{a}(c+d)+\overline{a}(b+d)

b) s=a‾+b+c+ds=\overline{a}+b+c+d

c) s=a‾+(c+d)(b+d)s=\overline{a}+(c+d)(b+d)

d) s=a‾+cd+bds=\overline{a}+cd+bd

[0,5 punts]

Qüestió 6: esquema de portes lògiques amb les entrades a, b, c i d en quatre línies verticals. Una porta NOT (caixa amb «1» i un cercle a la sortida) rep a. Una porta AND («&») rep c i d, i una altra AND rep b i d. Les sortides de la NOT i de les dues AND van a una porta OR («≥1»), que dona la sortida s. Els punts negres marquen les connexions; on una línia salta per sobre d’una altra amb un petit arc, no estan connectades.

1.7 Un escalfador d’aigua elèctric té una potència de 2 000 W2\,000\,\mathrm{W} i un rendiment del 9595 %. Sabent que la calor específica de l’aigua és ce=4,186 kJ/(kg ∘C)c_\text{e}=4{,}186\,\mathrm{kJ/(kg\,^\circ C)}, quant temps tarda a escalfar 2 L2\,\mathrm{L} d’aigua de 15 ∘C15\,^\circ\mathrm{C} a 60 ∘C60\,^\circ\mathrm{C}?

a) 2,983 min2{,}983\,\mathrm{min}

b) 3,140 min3{,}140\,\mathrm{min}

c) 3,305 min3{,}305\,\mathrm{min}

d) 4,741 min4{,}741\,\mathrm{min}

[0,5 punts]

1.8 Un motor de corrent continu té una placa de característiques on s’indiquen les dades següents:

UNU_\text{N}INI_\text{N}PNP_\text{N}nNn_\text{N}
24 V24\,\mathrm{V}3,47 A3{,}47\,\mathrm{A}60 W60\,\mathrm{W}8 500 min−18\,500\,\mathrm{min}^{-1}

El valor de la resistència de l’induït és Ra=80 mΩR_\text{a}=80\,\mathrm{m}\Omega. Quina potència es dissipa?

a) 0,2776 W0{,}2776\,\mathrm{W}

b) 0,9633 W0{,}9633\,\mathrm{W}

c) 1,92 W1{,}92\,\mathrm{W}

d) 23,28 W23{,}28\,\mathrm{W}

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.10,5 punts

Plantejament Lectura de corbes tensió-deformació: es pregunta quin dels dos materials s’ha deformat plàsticament més en el moment de trencar-se.

  1. Cada corba acaba al punt de trencament. La deformació plàstica és la que no es recupera: la que s’acumula després del tram recte (elàstic) inicial.

  2. L’acer surt del tram recte cap a 410 MPa410\,\mathrm{MPa}, amb ε≈0,002\varepsilon\approx 0{,}002, i es trenca poc després, cap a ε≈0,004\varepsilon\approx 0{,}004: gairebé no es deforma plàsticament.

  3. El bronze surt del tram recte a poc més de 200 MPa200\,\mathrm{MPa}, amb ε≈0,003\varepsilon\approx 0{,}003, i continua deformant-se fins a trencar-se cap a ε≈0,013\varepsilon\approx 0{,}013: la seva deformació plàstica és molt més gran.

  4. Per què no les altres: la figura sí que permet comparar-ho (la c) és falsa), i les dues corbes acaben a deformacions molt diferents (la d) és falsa). L’acer és més resistent (arriba a més tensió), però no és el que es pregunta.

ResultatLa resposta correcta és la b): el bronze.

La pauta oficial dona: Resposta b).

1.20,5 punts

Plantejament Es demana la funció lògica d’un llum que s’encén només quan els dos interruptors són oberts, és a dir, quan p=0p=0 i q=0q=0.

  1. El llum s’encén (l=1l=1) en una sola combinació, p=0p=0 i q=0q=0. Taula de veritat:

    ppqqll
    001
    010
    100
    110
  2. La fila amb l=1l=1 dona un sol producte, amb les dues variables negades (valen 0):

    l=p‾ q‾l=\overline{p}\,\overline{q}
  3. Per què no les altres: l=p+ql=p+q encén el llum quan algun interruptor és tancat; l=p ql=p\,q, quan tots dos són tancats, i l=p‾+q‾l=\overline{p}+\overline{q}, quan n’hi ha almenys un d’obert, encara que l’altre sigui tancat.

ResultatLa resposta correcta és la c): l=p‾ q‾l=\overline{p}\,\overline{q}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.30,5 punts

Plantejament Es demana la petjada de gasos d’efecte hivernacle (GEH) per contenidor: les emissions de tot el viatge repartides entre els 5 0005\,000 contenidors.

  1. Fuel consumit en el viatge:

    mfuelm_\text{fuel}=200 kg/km⋅3 200 km{}= 200\,\mathrm{kg/km}\cdot 3\,200\,\mathrm{km}=640 000 kg{}= 640\,000\,\mathrm{kg}
  2. Emissions totals (3,1 kg3{,}1\,\mathrm{kg} de GEH per kilogram de fuel):

    mGEHm_\text{GEH}=3,1⋅640 000 kg{}= 3{,}1\cdot 640\,000\,\mathrm{kg}=1,984⋅106 kg{}= 1{,}984\cdot 10^{6}\,\mathrm{kg}
  3. Emissions per contenidor:

    mGEH5 000\dfrac{m_\text{GEH}}{5\,000}=1,984⋅106 kg5 000{}= \dfrac{1{,}984\cdot 10^{6}\,\mathrm{kg}}{5\,000}=396,8 kg{}= 396{,}8\,\mathrm{kg}
  4. La densitat del fuel no cal, perquè el consum ja és en massa. Per què no les altres: la b), 128 kg128\,\mathrm{kg}, és el fuel per contenidor (640 000/5 000640\,000/5\,000), no les emissions; la a), 121,6 kg121{,}6\,\mathrm{kg}, és aquest fuel multiplicat per la densitat (128⋅0,95128\cdot 0{,}95), i la c), 198,4 kg198{,}4\,\mathrm{kg}, és la meitat del resultat.

ResultatLa resposta correcta és la d): 396,8 kg396{,}8\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle per contenidor.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.40,5 punts

Plantejament Dues resistències en paral·lel: amb el corrent d’una se’n treu la tensió de la font i, amb aquesta tensió, la potència total.

  1. En paral·lel, les dues resistències tenen la tensió de la font. De la resistència R1R_1:

    U=I1 R1=2 A⋅15 Ω=30 VU=I_1\,R_1=2\,\mathrm{A}\cdot 15\,\Omega=30\,\mathrm{V}
  2. Corrent per R2R_2 i corrent total:

    I2=UR2=30 V25 Ω=1,2 AI_2=\dfrac{U}{R_2}=\dfrac{30\,\mathrm{V}}{25\,\Omega}=1{,}2\,\mathrm{A}I=I1+I2=3,2 AI=I_1+I_2=3{,}2\,\mathrm{A}
  3. Potència subministrada per la font:

    P=U I=30 V⋅3,2 A=96 WP=U\,I=30\,\mathrm{V}\cdot 3{,}2\,\mathrm{A}=96\,\mathrm{W}
  4. Comprovació: P1=U I1=60 WP_1=U\,I_1=60\,\mathrm{W} i P2=U I2=36 WP_2=U\,I_2=36\,\mathrm{W}, que sumen 96 W96\,\mathrm{W}. Per què no les altres: la b), 60 W60\,\mathrm{W}, és només la potència de R1R_1; la d), 120 W120\,\mathrm{W}, surt de suposar que per R2R_2 també circulen 2 A2\,\mathrm{A} (30 V⋅4 A30\,\mathrm{V}\cdot 4\,\mathrm{A}), i la a) no correspon a aquest càlcul.

ResultatLa resposta correcta és la c): P=96 WP=96\,\mathrm{W}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.50,5 punts

Plantejament Es demana l’interval on pot estar el diàmetre real, a partir de la lectura del micròmetre i de la seva incertesa.

  1. Amb una incertesa de ±0,02 mm\pm 0{,}02\,\mathrm{mm}, el valor real pot estar fins a 0,02 mm0{,}02\,\mathrm{mm} per sota o per sobre de la lectura:

    15,23−0,02=15,21 mm15{,}23-0{,}02=15{,}21\,\mathrm{mm}15,23+0,02=15,25 mm15{,}23+0{,}02=15{,}25\,\mathrm{mm}
  2. La resolució, 0,01 mm0{,}01\,\mathrm{mm}, només diu el pas més petit que mostra l’instrument; no amplia l’interval. Per què no les altres: la b) correspon a ±0,01 mm\pm 0{,}01\,\mathrm{mm} (el valor de la resolució); la c), a ±0,03 mm\pm 0{,}03\,\mathrm{mm} (la incertesa més la resolució), i la d), a ±0,04 mm\pm 0{,}04\,\mathrm{mm} (el doble de la incertesa).

ResultatLa resposta correcta és la a): entre 15,21 mm15{,}21\,\mathrm{mm} i 15,25 mm15{,}25\,\mathrm{mm}.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.60,5 punts

Plantejament Es demana la funció lògica d’un circuit amb un inversor i dues portes AND que van a una porta OR; cal llegir a quines entrades va connectada cada porta.

  1. Seguint les línies de la figura (un punt negre és una connexió; un pont en forma d’arc, un encreuament sense connexió): la porta NOT («1» amb un cercle a la sortida) rep aa i dona a‾\overline{a}; la primera porta AND («&») rep cc i dd, i la segona AND rep bb i dd. Les seves sortides són:

    a‾\overline{a}c dc\,db db\,d
  2. La porta OR («≥1\geq 1») suma les tres sortides:

    s=a‾+c d+b ds=\overline{a}+c\,d+b\,d
  3. Per què no les altres: la a), ss=a‾ (c+d)+a‾ (b+d){}= \overline{a}\,(c+d)+\overline{a}\,(b+d)=a‾ (b+c+d){}= \overline{a}\,(b+c+d), posa sumes on hi ha portes AND i multiplica per a‾\overline{a} en lloc de sumar-lo (amb a=b=c=d=1a=b=c=d=1 dona 0, i el circuit dona 1); la b) suma les variables soles, com si no hi hagués les portes AND, i la c) posa sumes, (c+d)(c+d) i (b+d)(b+d), on hi ha portes AND i les multiplica entre elles.

ResultatLa resposta correcta és la d): s=a‾+c d+b ds=\overline{a}+c\,d+b\,d.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.70,5 punts

Plantejament Es demana el temps que tarda l’escalfador a escalfar 2 L2\,\mathrm{L} d’aigua de 1515 a 60 ∘C60\,^\circ\mathrm{C}: la calor necessària dividida per la potència que arriba a l’aigua.

  1. Massa d’aigua: 2 L2\,\mathrm{L} són 2 kg2\,\mathrm{kg}. Calor necessària, amb ΔT=60−15=45 ∘C\Delta T=60-15=45\,^\circ\mathrm{C}:

    QQ=m ce ΔT{}= m\,c_\text{e}\,\Delta T=2 kg⋅4 186 J/(kg ∘C)⋅45 ∘C{}= 2\,\mathrm{kg}\cdot 4\,186\,\mathrm{J/(kg\,^\circ C)}\cdot 45\,^\circ\mathrm{C}=376 740 J{}= 376\,740\,\mathrm{J}
  2. Potència útil (la que arriba a l’aigua):

    PuˊtilP_\text{útil}=η P=0,95⋅2 000 W{}= \eta\,P=0{,}95\cdot 2\,000\,\mathrm{W}=1 900 W{}= 1\,900\,\mathrm{W}
  3. Temps d’escalfament:

    tt=QPuˊtil{}= \dfrac{Q}{P_\text{útil}}=376 740 J1 900 W{}= \dfrac{376\,740\,\mathrm{J}}{1\,900\,\mathrm{W}}=198,3 s{}= 198{,}3\,\mathrm{s}=3,305 min{}= 3{,}305\,\mathrm{min}
  4. Per què no les altres: la b), 3,140 min3{,}140\,\mathrm{min}, no té en compte el rendiment (divideix per 2 000 W2\,000\,\mathrm{W}); la a), 2,983 min2{,}983\,\mathrm{min}, multiplica per 0,950{,}95 en lloc de dividir-hi, i la d) no correspon a aquest càlcul.

ResultatLa resposta correcta és la c): t=3,305 mint=3{,}305\,\mathrm{min}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.80,5 punts

Plantejament Motor de corrent continu: es demana la potència que es dissipa a la resistència de l’induït quan hi circula el corrent nominal (les pèrdues per efecte Joule).

  1. Amb el corrent nominal, IN=3,47 AI_\text{N}=3{,}47\,\mathrm{A}, i Ra=80 mΩ=0,08 ΩR_\text{a}=80\,\mathrm{m}\Omega=0{,}08\,\Omega:

    PdP_\text{d}=Ra IN2{}= R_\text{a}\,I_\text{N}^2=0,08 Ω⋅(3,47 A)2{}= 0{,}08\,\Omega\cdot(3{,}47\,\mathrm{A})^2=0,9633 W{}= 0{,}9633\,\mathrm{W}
  2. Per què no les altres: la a), 0,2776 W0{,}2776\,\mathrm{W}, és Ra INR_\text{a}\,I_\text{N}, sense elevar el corrent al quadrat; la c), 1,92 W1{,}92\,\mathrm{W}, és Ra UNR_\text{a}\,U_\text{N}, i la d), 23,28 W23{,}28\,\mathrm{W}, és la diferència entre la potència elèctrica absorbida (UN IN=83,28 WU_\text{N}\,I_\text{N}=83{,}28\,\mathrm{W}) i la potència útil (60 W60\,\mathrm{W}): són totes les pèrdues del motor, no només les de la resistència de l’induït, que és la dada que dona l’enunciat.

ResultatLa resposta correcta és la b): Pd=Ra IN2=0,9633 WP_\text{d}=R_\text{a}\,I_\text{N}^2=0{,}9633\,\mathrm{W}.

La pauta oficial dona: Resposta b).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Energia, consum i emissions
Enunciat oficial

El complex hidroelèctric de la Noguera de Cardós està format per un conjunt de tres centrals hidroelèctriques. La central de Tavascan Superior és la més gran. Té un salt d’aigua de h=882 mh=882\,\mathrm{m} i dues turbines que s’alimenten amb un cabal de q=14 m3/sq=14\,\mathrm{m^3/s} (7 m3/s7\,\mathrm{m^3/s} cadascuna). Cada turbina subministra Psubm=57 MWP_\text{subm}=57\,\mathrm{MW} i durant l’any 2024 la central va produir Eanual=190,4×103 MW hE_\text{anual}=190{,}4\times 10^3\,\mathrm{MW\,h}. De mitjana el consum anual d’electricitat d’un habitatge a Catalunya és de Econs=3 400 kW hE_\text{cons}=3\,400\,\mathrm{kW\,h}. Determineu:

a) La potència que es pot obtenir amb el salt d’aigua, PaiguaP_\text{aigua}.

[1 punt]

b) El rendiment de la central, η\eta.

[0,5 punts]

c) Les hores que la central ha estat en funcionament l’any 2024, tt.

[0,5 punts]

d) La quantitat d’habitatges que la central podria abastir, nn.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana la potència hidràulica del salt: l’energia potencial que perd cada segon l’aigua que baixa 882 m882\,\mathrm{m}.

  1. Cada segon baixen 14 m314\,\mathrm{m^3} d’aigua; amb la densitat de l’aigua, ρ=1 000 kg/m3\rho=1\,000\,\mathrm{kg/m^3}, són 14 000 kg14\,000\,\mathrm{kg}. L’energia potencial que perden per segon, amb g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2}, és la potència del salt:

    PaiguaP_\text{aigua}=ρ q g h{}= \rho\,q\,g\,h=1 000 kg/m3⋅14 m3/s⋅9,807 m/s2⋅882 m{}= 1\,000\,\mathrm{kg/m^3}\cdot 14\,\mathrm{m^3/s}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}\cdot 882\,\mathrm{m}=1,211⋅108 W{}= 1{,}211\cdot 10^{8}\,\mathrm{W}
  2. En megawatts:

    Paigua=121,1 MWP_\text{aigua}=121{,}1\,\mathrm{MW}

ResultatPaigua=121,1 MWP_\text{aigua}=121{,}1\,\mathrm{MW}.

La pauta oficial dona: PaiguaP_\text{aigua}=q ρ g h{}= q\,\rho\,g\,h=14⋅1 000⋅9,807⋅882{}= 14\cdot 1\,000\cdot 9{,}807\cdot 882=121,1 MW{}= 121{,}1\,\mathrm{MW}

b)0,5 punts

Plantejament Es demana el rendiment de la central: la potència elèctrica que donen les dues turbines dividida per la potència del salt.

  1. Potència que subministren les dues turbines: 2 Psubm=2⋅57 MW=114 MW2\,P_\text{subm}=2\cdot 57\,\mathrm{MW}=114\,\mathrm{MW}. Rendiment:

    η\eta=2 PsubmPaigua{}= \dfrac{2\,P_\text{subm}}{P_\text{aigua}}=114 MW121,1 MW{}= \dfrac{114\,\mathrm{MW}}{121{,}1\,\mathrm{MW}}=0,9414{}= 0{,}9414

Resultatη=0,9414\eta=0{,}9414 (94,1494{,}14 %).

La pauta oficial dona: η\eta=2 Psubm/Paigua{}= 2\,P_\text{subm}/P_\text{aigua}=114/121,1{}= 114/121{,}1=94,14{}= 94{,}14 %

c)0,5 punts

Plantejament Es demana quantes hores ha funcionat la central el 2024: l’energia produïda en l’any dividida per la potència de les dues turbines.

  1. Suposant que les dues turbines treballen a la potència indicada:

    tt=Eanual2 Psubm{}= \dfrac{E_\text{anual}}{2\,P_\text{subm}}=190,4⋅103 MW h114 MW{}= \dfrac{190{,}4\cdot 10^{3}\,\mathrm{MW\,h}}{114\,\mathrm{MW}}=1 670 h{}= 1\,670\,\mathrm{h}

Resultatt=1 670 ht=1\,670\,\mathrm{h}.

La pauta oficial dona: tt=Eanual/(2 Psubm){}= E_\text{anual}/(2\,P_\text{subm})=190 400/(2⋅57){}= 190\,400/(2\cdot 57)=1 670 h{}= 1\,670\,\mathrm{h}

d)0,5 punts

Plantejament Es demana quants habitatges es podrien abastir amb l’energia produïda el 2024: l’energia anual dividida pel consum anual d’un habitatge.

  1. Les dues energies, en la mateixa unitat: Econs=3 400 kW h=3,4 MW hE_\text{cons}=3\,400\,\mathrm{kW\,h}=3{,}4\,\mathrm{MW\,h}. Nombre d’habitatges:

    nn=EanualEcons{}= \dfrac{E_\text{anual}}{E_\text{cons}}=190,4⋅103 MW h3,4 MW h{}= \dfrac{190{,}4\cdot 10^{3}\,\mathrm{MW\,h}}{3{,}4\,\mathrm{MW\,h}}=56 000{}= 56\,000

Resultatn=56 000n=56\,000 habitatges.

La pauta oficial dona: n=Eanual/Econs=56 000n=E_\text{anual}/E_\text{cons}=56\,000 habitatges

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Mecanismes i transmissions
Enunciat oficial

Un mesclador de productes pulverulents és una màquina molt emprada a les indústries química, agroalimentària i farmacèutica. El mesclador consisteix en un motor que acciona un reductor. La sortida del reductor es connecta a una aspa en forma d’hèlix que gira verticalment i barreja els productes d’un dipòsit.

En les condicions d’estudi, el motor gira a nmot=1 430 min−1n_\text{mot}=1\,430\,\mathrm{min}^{-1}; l’hèlix, a nheˋl=40 min−1n_\text{hèl}=40\,\mathrm{min}^{-1}, i el reductor té un rendiment η=0,7\eta=0{,}7.

Durant la fase de servei, l’hèlix gira a velocitat constant ωheˋl\omega_\text{hèl} i el parell que cal aplicar a l’hèlix per a fer la barreja depèn de la velocitat de gir:

Γheˋl=k ωheˋl\Gamma_\text{hèl}=k\,\omega_\text{hèl}

ωheˋl\omega_\text{hèl} s’expressa en rad/s i kk és un paràmetre que per a la mescla estudiada s’estima en k=105 N m sk=105\,\mathrm{N\,m\,s}.

Cal seleccionar un motor d’entre aquests tres:

Motor AMotor BMotor C
Parell nominal [N m]14,714{,}718182020
Potència nominal [kW]2,22{,}22,42{,}42,82{,}8

Per a la tria del motor:

Esquema del mesclador: un bloc «Motor» connectat a un bloc «Reductor»; de la sortida del reductor baixa un eix que entra en un «Dipòsit» i fa girar una aspa en forma d’hèlix vertical.Esquema del mesclador: un bloc «Motor» connectat a un bloc «Reductor»; de la sortida del reductor baixa un eix que entra en un «Dipòsit» i fa girar una aspa en forma d’hèlix vertical.

a) Determineu la relació del reductor, i=nmotnheˋli=\dfrac{n_\text{mot}}{n_\text{hèl}}, i el parell a l’eix de l’hèlix, Γheˋl\Gamma_\text{hèl}.

[1 punt]

b) Calculeu la potència del motor, PmotP_\text{mot}, i el parell que ha de subministrar, Γmot\Gamma_\text{mot}.

[1 punt]

c) Justifiqueu la selecció del motor.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana la relació del reductor, i=nmot/nheˋli=n_\text{mot}/n_\text{hèl}, i el parell que cal a l’eix de l’hèlix, que depèn de la seva velocitat angular.

  1. Relació del reductor:

    ii=nmotnheˋl{}= \dfrac{n_\text{mot}}{n_\text{hèl}}=1 430 min−140 min−1{}= \dfrac{1\,430\,\mathrm{min}^{-1}}{40\,\mathrm{min}^{-1}}=35,75{}= 35{,}75
  2. Velocitat angular de l’hèlix, en rad/s, com demana la fórmula del parell:

    ωheˋl\omega_\text{hèl}=2π nheˋl60{}= \dfrac{2\pi\,n_\text{hèl}}{60}=2π⋅4060{}= \dfrac{2\pi\cdot 40}{60}=4,189 rad/s{}= 4{,}189\,\mathrm{rad/s}
  3. Parell a l’eix de l’hèlix:

    Γheˋl\Gamma_\text{hèl}=k ωheˋl{}= k\,\omega_\text{hèl}=105 N m s⋅4,189 rad/s{}= 105\,\mathrm{N\,m\,s}\cdot 4{,}189\,\mathrm{rad/s}=439,8 N m{}= 439{,}8\,\mathrm{N\,m}

Resultati=35,75i=35{,}75 i Γheˋl=439,8 N m\Gamma_\text{hèl}=439{,}8\,\mathrm{N\,m}.

La pauta oficial dona: i=nmot/nheˋl=35,75i=n_\text{mot}/n_\text{hèl}=35{,}75; Γheˋl=k ωheˋl=439,8 N m\Gamma_\text{hèl}=k\,\omega_\text{hèl}=439{,}8\,\mathrm{N\,m}

b)1 punt

Plantejament Es demana la potència que ha de donar el motor (la que necessita l’hèlix més les pèrdues del reductor) i el parell a l’eix del motor.

  1. Potència a l’eix de l’hèlix (amb més decimals, 1 842,3 W1\,842{,}3\,\mathrm{W}):

    PheˋlP_\text{hèl}=Γheˋl ωheˋl{}= \Gamma_\text{hèl}\,\omega_\text{hèl}=439,8 N m⋅4,189 rad/s{}= 439{,}8\,\mathrm{N\,m}\cdot 4{,}189\,\mathrm{rad/s}=1 842 W{}= 1\,842\,\mathrm{W}
  2. Potència del motor: la de l’hèlix dividida pel rendiment del reductor:

    PmotP_\text{mot}=Pheˋlη{}= \dfrac{P_\text{hèl}}{\eta}=1 842,3 W0,7{}= \dfrac{1\,842{,}3\,\mathrm{W}}{0{,}7}=2 632 W{}= 2\,632\,\mathrm{W}
  3. Velocitat angular del motor:

    ωmot\omega_\text{mot}=2π nmot60{}= \dfrac{2\pi\,n_\text{mot}}{60}=2π⋅1 43060{}= \dfrac{2\pi\cdot 1\,430}{60}=149,7 rad/s{}= 149{,}7\,\mathrm{rad/s}
  4. Parell del motor:

    Γmot\Gamma_\text{mot}=Pmotωmot{}= \dfrac{P_\text{mot}}{\omega_\text{mot}}=2 632 W149,7 rad/s{}= \dfrac{2\,632\,\mathrm{W}}{149{,}7\,\mathrm{rad/s}}=17,58 N m{}= 17{,}58\,\mathrm{N\,m}
  5. Comprovació per un altre camí: el reductor multiplica el parell per ii i en perd el que marca el rendiment, Γmot\Gamma_\text{mot}=Γheˋl/(i η){}= \Gamma_\text{hèl}/(i\,\eta)=439,82/(35,75⋅0,7){}= 439{,}82/(35{,}75\cdot 0{,}7)=17,58 N m{}= 17{,}58\,\mathrm{N\,m}.

ResultatPmot=2 632 WP_\text{mot}=2\,632\,\mathrm{W} i Γmot=17,58 N m\Gamma_\text{mot}=17{,}58\,\mathrm{N\,m}.

La pauta oficial dona: PmotP_\text{mot}=Γheˋl ωheˋl/η{}= \Gamma_\text{hèl}\,\omega_\text{hèl}/\eta=2 632 W{}= 2\,632\,\mathrm{W}; Γmot\Gamma_\text{mot}=Pmot/ωmot{}= P_\text{mot}/\omega_\text{mot}=17,58 N m{}= 17{,}58\,\mathrm{N\,m}

c)0,5 punts

Plantejament Es demana justificar quin dels tres motors es tria: ha de poder donar el parell i la potència calculats a l’apartat b).

  1. El motor ha de tenir un parell nominal d’almenys 17,58 N m17{,}58\,\mathrm{N\,m} i una potència nominal d’almenys 2,632 kW2{,}632\,\mathrm{kW}.

  2. Motor A: 14,7 N m14{,}7\,\mathrm{N\,m} i 2,2 kW2{,}2\,\mathrm{kW}, no arriba ni al parell ni a la potència. Motor B: 18 N m18\,\mathrm{N\,m}, prou parell, però 2,4 kW2{,}4\,\mathrm{kW}, menys dels 2,632 kW2{,}632\,\mathrm{kW} que calen. Motor C: 20 N m20\,\mathrm{N\,m} i 2,8 kW2{,}8\,\mathrm{kW}, tots dos per sobre del que cal.

ResultatCal triar el motor C: és l’únic amb el parell nominal (20 N m20\,\mathrm{N\,m}) i la potència nominal (2,8 kW2{,}8\,\mathrm{kW}) per sobre dels necessaris (17,58 N m17{,}58\,\mathrm{N\,m} i 2,632 kW2{,}632\,\mathrm{kW}).

La pauta oficial dona: Cal escollir un motor amb parell nominal i potència per sobre de les necessitats calculades: el motor C.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Estàtica i equilibri
Enunciat oficial

La figura mostra l’esquema d’una grua hospitalària que serveix per a aixecar i traslladar pacients. La barra ABC, de longitud 3L3L, està articulada amb l’estructura base al punt A i és actuada per un cilindre hidràulic al punt B. Al punt C, per mitjà d’un cable, s’hi subjecta el pacient, de massa m=85 kgm=85\,\mathrm{kg}, que té el seu centre d’inèrcia a G. La resta d’elements del sistema són de massa negligible. Es vol dissenyar com ha de ser l’articulació A perquè pugui suportar les sol·licitacions quan el sistema es troba en equilibri en la configuració φ=30∘\varphi=30^\circ i α=75∘\alpha=75^\circ. Per a fer-ho:

Grua hospitalària: la barra ABC, inclinada un angle φ=30^(°) sobre l’horitzontal, està articulada a A, a dalt de la columna de la base. Hi ha una distància L d’A a B i 2L de B a C, amb m=85 kg i L=300 mm escrits en un requadre. Un cilindre hidràulic va des de la part baixa de la columna fins a B i forma un angle α amb l’horitzontal, inclinat cap a la dreta a mesura que puja. Del punt C penja un cable vertical que subjecta el pacient, assegut, amb el centre d’inèrcia a G. La gravetat g és vertical cap avall.

a) Dibuixeu el diagrama de cos lliure de la barra ABC.

[1 punt]

b) Determineu: La força FcF_\text{c} que ha de fer el cilindre hidràulic.

[1 punt]

c) Les forces vertical FVF_\text{V} i horitzontal FHF_\text{H} a l’articulació A.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana el diagrama de cos lliure de la barra ABC: s’aïlla la barra i s’hi dibuixen totes les forces externes, cadascuna al seu punt d’aplicació.

  1. La barra forma φ=30∘\varphi=30^\circ amb l’horitzontal i no té massa. Hi actuen tres forces.

  2. Al punt C, el pes del pacient, m gm\,g, vertical cap avall: el cable que el subjecta és vertical i transmet tot el pes a C.

  3. Al punt B, a una distància LL d’A, la força del cilindre hidràulic, FcF_\text{c}, dirigida segons l’eix del cilindre, que forma α=75∘\alpha=75^\circ amb l’horitzontal, cap amunt. L’angle entre el cilindre i la barra és α−φ=75∘−30∘=45∘\alpha-\varphi=75^\circ-30^\circ=45^\circ.

  4. Al punt A, la reacció de l’articulació, amb una component horitzontal FHF_\text{H} i una de vertical FVF_\text{V}. A la figura es dibuixen cap a l’esquerra i cap avall, que és el sentit que surt en resoldre l’apartat c).

ResultatDiagrama amb m gm\,g vertical cap avall a C, FcF_\text{c} a B segons l’eix del cilindre (75∘75^\circ amb l’horitzontal, 45∘45^\circ amb la barra) i les components FHF_\text{H} i FVF_\text{V} de la reacció a A (figura).

La pauta oficial dona: Diagrama de cos lliure: FHF_\text{H} (cap a l’esquerra) i FVF_\text{V} (cap avall) a A, FcF_\text{c} a B formant 45∘45^\circ amb la barra, i m gm\,g a C.

Diagrama de cos lliure de la barra ABC, dibuixada com una barra gruixuda inclinada 30^(°) sobre una línia horitzontal discontínua que surt d’A. A és a baix a l’esquerra, B a una distància L d’A i C a l’extrem, a 2L de B (cotes per sobre de la barra). A A, la reacció de l’articulació amb dues components: FH horitzontal cap a l’esquerra i FV vertical cap avall. A B arriba, des de sota, la força del cilindre Fc, cap amunt i una mica cap a la dreta; la seva línia, prolongada amb una discontínua per sobre de B, forma 45^(°) amb la barra. A C, el pes m g vertical cap avall.

b)1 punt

Plantejament Es demana la força del cilindre: s’obté de l’equilibri de moments respecte d’A, on la reacció de l’articulació no fa moment.

  1. Braços respecte d’A: la força FcF_\text{c}, aplicada a LL d’A i inclinada 45∘45^\circ respecte de la barra, té un braç Lsin⁡45∘L\sin 45^\circ; el pes, aplicat a C (a 3L3L d’A) i vertical, té un braç horitzontal 3Lcos⁡30∘3L\cos 30^\circ.

  2. Equilibri de moments (positiu en sentit antihorari):

    ∑MA\sum M_\text{A}=0:Fc Lsin⁡45∘{}= 0:\quad F_\text{c}\,L\sin 45^\circ−m g⋅3Lcos⁡30∘=0{}-m\,g\cdot 3L\cos 30^\circ=0
  3. La longitud LL se simplifica, i per això el valor L=300 mmL=300\,\mathrm{mm} de la figura no cal. Amb m gm\,g=85 kg⋅9,807 m/s2{}= 85\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}=833,6 N{}= 833{,}6\,\mathrm{N}:

    FcF_\text{c}=3 m gcos⁡30∘sin⁡45∘{}= \dfrac{3\,m\,g\cos 30^\circ}{\sin 45^\circ}=3⋅833,6 N⋅0,86600,7071{}= \dfrac{3\cdot 833{,}6\,\mathrm{N}\cdot 0{,}8660}{0{,}7071}=3 063 N{}= 3\,063\,\mathrm{N}

ResultatFc=3 063 NF_\text{c}=3\,063\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: ∑M(A)=0\sum M(\text{A})=0: Fcsin⁡(45∘) LF_\text{c}\sin(45^\circ)\,L−m gcos⁡(30∘) 3L=0{}-m\,g\cos(30^\circ)\,3L=0; Fc=3 063 NF_\text{c}=3\,063\,\mathrm{N}

c)0,5 punts

Plantejament Es demanen les components de la força a l’articulació A: s’obtenen de l’equilibri de forces horitzontals i verticals de la barra.

  1. Components de FcF_\text{c}, que forma 75∘75^\circ amb l’horitzontal: Fccos⁡75∘=792,7 NF_\text{c}\cos 75^\circ=792{,}7\,\mathrm{N} cap a la dreta i Fcsin⁡75∘=2 958,5 NF_\text{c}\sin 75^\circ=2\,958{,}5\,\mathrm{N} cap amunt.

  2. Equilibri horitzontal, amb FHF_\text{H} cap a l’esquerra:

    ∑Fx\sum F_x=0:Fccos⁡75∘{}= 0:\quad F_\text{c}\cos 75^\circ−FH=0{}-F_\text{H}=0⇒FH{}\Rightarrow F_\text{H}=792,7 N{}= 792{,}7\,\mathrm{N}
  3. Equilibri vertical, amb FVF_\text{V} cap avall:

    ∑Fy\sum F_y=0:Fcsin⁡75∘−m g{}= 0:\quad F_\text{c}\sin 75^\circ-m\,g−FV=0{}-F_\text{V}=0⇒FV{}\Rightarrow F_\text{V}=2 958,5−833,6{}= 2\,958{,}5-833{,}6=2 125 N{}= 2\,125\,\mathrm{N}
  4. Els dos valors surten positius: la reacció a A va cap a l’esquerra i cap avall, com s’havia dibuixat. El cilindre empeny la barra cap amunt amb més força que el pes, i l’articulació l’estira cap avall per mantenir l’equilibri.

ResultatFH=792,7 NF_\text{H}=792{,}7\,\mathrm{N} (cap a l’esquerra) i FV=2 125 NF_\text{V}=2\,125\,\mathrm{N} (cap avall).

La pauta oficial dona: Fccos⁡(75∘)−FH=0F_\text{c}\cos(75^\circ)-F_\text{H}=0; Fcsin⁡(75∘)−m g−FV=0F_\text{c}\sin(75^\circ)-m\,g-F_\text{V}=0; FH=792,7 NF_\text{H}=792{,}7\,\mathrm{N}, FV=2 125 NF_\text{V}=2\,125\,\mathrm{N}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Tecnologia, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Tecnologia de 2022 a 2026.

Energia, consum i emissionsEstàtica i equilibriMecanismes i transmissionsMaterials i assajosElectrònica digitalCircuits elèctricsMesura, toleràncies i ajustosMotors i màquines elèctriquesTots els temes de Tecnologia

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 4) de Tecnologia del 2025?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 2, 3 i 4, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 1, només heu de respondre a CINC de les qüestions plantejades. Per temes, els punts eren: energia, consum i emissions (2,5 punts), estàtica i equilibri (2,5 punts) i mecanismes i transmissions (2,5 punts). Exercici 1, cinc qüestions del test a triar de vuit: 1.1, materials i assajos; 1.2 i 1.6, electrònica digital; 1.3 i 1.7, energia, consum i emissions; 1.4, circuits elèctrics; 1.5, mesura, toleràncies i ajustos; 1.8, motors i màquines elèctriques.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. Totes coincideixen amb la pauta.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Tecnologia aquest curs?

Puja els teus apunts de Tecnologia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Tecnologia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.