Tecnologia, PAU 2025 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

L’examen extraordinari de Tecnologia i Enginyeria de la PAU de Catalunya del 2025, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. A l’exercici 1 es triaven cinc de les vuit qüestions del test: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 1 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 2, 3 i 4, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 1, només heu de respondre a CINC de les qüestions plantejades.

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

2,5 puntsL’examen porta una errataTemes: Energia, consum i emissions, Mesura, toleràncies i ajustos, Circuits elèctrics, Materials i assajos, Motors i màquines elèctriques
Enunciat oficial

Indiqueu la resposta correcta de CINC de les vuit qüestions. Si responeu a més de cinc, només es valoraran les cinc primeres. Responeu en la taula de la pàgina 3. En el cas que no indiqueu les respostes a la taula, les qüestions es consideraran no contestades.

[2,5 punts: 0,5 punts per cada qüestió. En cada qüestió només es pot triar UNA resposta. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,16 punts. Per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.1 Un cotxe elèctric consumeix 129,6 MJ129{,}6\,\mathrm{MJ} per a recórrer 200 km200\,\mathrm{km}. Si l’electricitat costa 0,230{,}23 €/(kW h), quin és el cost per kilòmetre?

a) 1,2771{,}277 €/km

b) 0,1490{,}149 €/km

c) 0,230{,}23 €/km

d) 0,04140{,}0414 €/km

[0,5 punts]

1.2 En un assaig de tracció s’obtenen les corbes tensió-deformació que mostra la figura. Quin dels dos acers és més dúctil?

a) L’acer A.

b) L’acer B.

c) Ambdós tenen la mateixa ductilitat.

d) No es pot determinar amb la informació donada.

[0,5 punts]

Gràfica de la qüestió 2: corbes tensió-deformació de dos acers, amb la tensió σ en MPa a l’eix vertical (marques a 0, 200 i 400) i la deformació ε a l’horitzontal (marques a 0 i 0,01). L’acer A (línia contínua) puja en recta fins a uns 400 MPa, fa un replà curt una mica per sobre i s’acaba cap a ε≈0,004. L’acer B (línia discontínua) segueix la mateixa recta, se’n separa abans de 300 MPa i continua corbant-se suaument fins a uns 340 MPa a ε≈0,014.Gràfica de la qüestió 2: corbes tensió-deformació de dos acers, amb la tensió σ en MPa a l’eix vertical (marques a 0, 200 i 400) i la deformació ε a l’horitzontal (marques a 0 i 0,01). L’acer A (línia contínua) puja en recta fins a uns 400 MPa, fa un replà curt una mica per sobre i s’acaba cap a ε≈0,004. L’acer B (línia discontínua) segueix la mateixa recta, se’n separa abans de 300 MPa i continua corbant-se suaument fins a uns 340 MPa a ε≈0,014.

1.3 En un laboratori químic s’utilitza un termòmetre digital amb una resolució de 0,1 ∘C0{,}1\,^\circ\mathrm{C} i una precisió de ±0,3 ∘C\pm 0{,}3\,^\circ\mathrm{C}. Si la temperatura mesurada és de 25,4 ∘C25{,}4\,^\circ\mathrm{C}, quin és el rang de temperatures en què es troba el valor real?

a) Entre 25,1 ∘C25{,}1\,^\circ\mathrm{C} i 25,7 ∘C25{,}7\,^\circ\mathrm{C}.

b) Entre 25,2 ∘C25{,}2\,^\circ\mathrm{C} i 25,6 ∘C25{,}6\,^\circ\mathrm{C}.

c) Entre 25,0 ∘C25{,}0\,^\circ\mathrm{C} i 25,8 ∘C25{,}8\,^\circ\mathrm{C}.

d) Entre 25,3 ∘C25{,}3\,^\circ\mathrm{C} i 25,5 ∘C25{,}5\,^\circ\mathrm{C}.

[0,5 punts]

1.4 En un circuit elèctric, es connecten en paral·lel dues resistències de 120 Ω120\,\Omega i 240 Ω240\,\Omega, totes dues amb una tolerància del ±2\pm 2 %. Quin és el valor mínim possible de la resistència equivalent del circuit?

a) 12,75 Ω12{,}75\,\Omega

b) 35,28 Ω35{,}28\,\Omega

c) 78,38 Ω78{,}38\,\Omega

d) 80,89 Ω80{,}89\,\Omega

[0,5 punts]

1.5 Per a un ajust 30 G7/h6, la tolerància del forat és (287) μm\begin{pmatrix} 28 \\ 7 \end{pmatrix}\,\mu\mathrm{m} i la de l’eix és (0−13) μm\begin{pmatrix} 0 \\ -13 \end{pmatrix}\,\mu\mathrm{m}. Quin és el joc màxim possible?

a) 7 μm7\,\mu\mathrm{m}

b) 20 μm20\,\mu\mathrm{m}

c) 41 μm41\,\mu\mathrm{m}

d) 28 μm28\,\mu\mathrm{m}

[0,5 punts]

1.6 Un motor de corrent continu té una placa de característiques on s’indiquen les dades següents:

UNU_\text{N}INI_\text{N}PNP_\text{N}nNn_\text{N}
24 V24\,\mathrm{V}3,47 A3{,}47\,\mathrm{A}60 W60\,\mathrm{W}8 500 min−18\,500\,\mathrm{min}^{-1}

Quin és el parell nominal?

a) 7,132 mN m7{,}132\,\mathrm{mN\,m}

b) 67,41 mN m67{,}41\,\mathrm{mN\,m}

c) 7,132 N m7{,}132\,\mathrm{N\,m}

d) 53,42 kN m53{,}42\,\mathrm{kN\,m}

[0,5 punts]

1.7 Una central tèrmica de carbó té una eficiència del 3838 %. Si el carbó té un poder calorífic de 29 MJ/kg29\,\mathrm{MJ/kg}, quants kilograms de carbó es necessiten per a produir 1 MW h1\,\mathrm{MW\,h} d’electricitat?

a) 90,74 kg90{,}74\,\mathrm{kg}

b) 124,1 kg124{,}1\,\mathrm{kg}

c) 94,74 kg94{,}74\,\mathrm{kg}

d) 326,7 kg326{,}7\,\mathrm{kg}

[0,5 punts]

1.8 La impedància equivalent d’una instal·lació monofàsica alimentada amb la tensió U=230 VU = 230\,\mathrm{V} és Z‾=3,4+j 1,2 Ω\underline{Z} = 3{,}4 + j\,1{,}2\,\Omega. Quin és el valor de la potència aparent SS?

a) S=−4,891 kVAS = -4{,}891\,\mathrm{kVA}

b) S=−14,67 kVAS = -14{,}67\,\mathrm{kVA}

c) S=4,891 kVAS = 4{,}891\,\mathrm{kVA}

d) S=14,67 kVAS = 14{,}67\,\mathrm{kVA}

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.10,5 punts

Plantejament Cost de l’energia d’un vehicle elèctric: cal passar l’energia de megajoules a kW h\mathrm{kW\,h}, multiplicar-la pel preu i dividir-la pels kilòmetres.

  1. Com que 1 kW h=3,6 MJ1\,\mathrm{kW\,h} = 3{,}6\,\mathrm{MJ}:

    E=129,63,6=36 kW hE = \frac{129{,}6}{3{,}6} = 36\,\mathrm{kW\,h}
  2. Cost del trajecte: 36⋅0,23=8,2836 \cdot 0{,}23 = 8{,}28 €. Cost per kilòmetre: 8,28/200=0,04148{,}28/200 = 0{,}0414 €/km.

  3. La b) surt de tractar els 129,6 MJ129{,}6\,\mathrm{MJ} com si fossin kW h\mathrm{kW\,h} (129,6⋅0,23/200=0,149129{,}6 \cdot 0{,}23/200 = 0{,}149), i la c) és el preu d’un kW h\mathrm{kW\,h}, no el cost per kilòmetre.

ResultatLa resposta correcta és la d): 0,04140{,}0414 €/km.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.20,5 punts

Plantejament Assaig de tracció: la ductilitat es llegeix a la gràfica com la deformació que suporta cada acer abans de trencar-se.

  1. La ductilitat és la capacitat d’un material de deformar-se plàsticament abans de trencar-se; a la corba tensió-deformació, és la deformació ε\varepsilon on s’acaba la corba.

  2. L’acer A s’acaba poc després de deixar el tram recte, cap a ε≈0,004\varepsilon \approx 0{,}004; l’acer B continua fins a ε≈0,014\varepsilon \approx 0{,}014, més de tres vegades més.

  3. Per tant, l’acer B és el més dúctil. L’acer A arriba a més tensió (és més resistent), però es trenca amb molt poca deformació plàstica. Les dues corbes són ben diferents, així que no tenen la mateixa ductilitat (c) i la gràfica sí que permet decidir-ho (d).

ResultatLa resposta correcta és la b): l’acer B.

La pauta oficial dona: Resposta b).

1.30,5 punts

Plantejament Instruments de mesura: es distingeix la resolució (el pas més petit que mostra la pantalla) de la precisió (l’error màxim de la lectura).

  1. La precisió de ±0,3 ∘C\pm 0{,}3\,^\circ\mathrm{C} vol dir que el valor real pot diferir de la lectura fins a 0,3 ∘C0{,}3\,^\circ\mathrm{C} en tots dos sentits:

    25,4−0,3=25,1 ∘C25{,}4 - 0{,}3 = 25{,}1\,^\circ\mathrm{C}25,4+0,3=25,7 ∘C25{,}4 + 0{,}3 = 25{,}7\,^\circ\mathrm{C}
  2. La resolució, 0,1 ∘C0{,}1\,^\circ\mathrm{C}, només indica que la pantalla mostra dècimes: no amplia l’interval. La d) fa servir la resolució com si fos l’error (25,4±0,125{,}4 \pm 0{,}1), i la c) suma la resolució a la precisió (25,4±0,425{,}4 \pm 0{,}4).

ResultatLa resposta correcta és la a): entre 25,1 ∘C25{,}1\,^\circ\mathrm{C} i 25,7 ∘C25{,}7\,^\circ\mathrm{C}.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.40,5 punts

Plantejament Resistències en paral·lel amb tolerància: el valor mínim de l’equivalent es dona quan totes dues resistències són al seu valor mínim.

  1. Valors mínims (un 22 % per sota del nominal):

    R1,mıˊn=0,98⋅120=117,6 ΩR_{1,\text{mín}} = 0{,}98 \cdot 120 = 117{,}6\,\OmegaR2,mıˊn=0,98⋅240=235,2 ΩR_{2,\text{mín}} = 0{,}98 \cdot 240 = 235{,}2\,\Omega
  2. En paral·lel, l’equivalent augmenta quan augmenta qualsevol de les dues, així que el seu mínim es dona amb totes dues al mínim:

    Req,mıˊnR_\text{eq,mín}=R1,mıˊn R2,mıˊnR1,mıˊn+R2,mıˊn{}= \frac{R_{1,\text{mín}}\,R_{2,\text{mín}}}{R_{1,\text{mín}} + R_{2,\text{mín}}}=117,6⋅235,2117,6+235,2{}= \frac{117{,}6 \cdot 235{,}2}{117{,}6 + 235{,}2}=78,40 Ω{}= 78{,}40\,\Omega
  3. S’arriba al mateix amb el valor nominal, Req=120⋅240120+240=80 ΩR_\text{eq} = \frac{120 \cdot 240}{120 + 240} = 80\,\Omega, i restant-hi el 22 %: 0,98⋅80=78,40 Ω0{,}98 \cdot 80 = 78{,}40\,\Omega.

  4. L’opció c) diu 78,38 Ω78{,}38\,\Omega, 0,02 Ω0{,}02\,\Omega menys que el valor exacte, però és l’única que correspon a aquest càlcul. La d) (80,89 Ω80{,}89\,\Omega) és més gran que el valor nominal i no pot ser el mínim, i la a) i la b) són molt més petites.

ResultatLa resposta correcta és la c): el mínim és 78,40 Ω78{,}40\,\Omega (l’opció escriu 78,38 Ω78{,}38\,\Omega).

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.50,5 punts

Plantejament Ajust ISO amb forat G7 i eix h6: es demana el joc màxim, que es dona amb el forat més gran i l’eix més petit.

  1. Forat: desviació superior +28 μm+28\,\mu\mathrm{m} i inferior +7 μm+7\,\mu\mathrm{m}. Eix: superior 00 i inferior −13 μm-13\,\mu\mathrm{m} (respecte de 30 mm30\,\mathrm{mm}).

  2. Joc màxim:

    JmaˋxJ_\text{màx}=Dmaˋx−dmıˊn{}= D_\text{màx} - d_\text{mín}=28−(−13){}= 28 - (-13)=41 μm{}= 41\,\mu\mathrm{m}
  3. La a) (7 μm7\,\mu\mathrm{m}) és el joc mínim, 7−07 - 0; la b) i la d) combinen malament els límits: 7−(−13)=20 μm7 - (-13) = 20\,\mu\mathrm{m} i 28−0=28 μm28 - 0 = 28\,\mu\mathrm{m}.

ResultatLa resposta correcta és la c): Jmaˋx=41 μmJ_\text{màx} = 41\,\mu\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.60,5 punts

Plantejament Motor de corrent continu: el parell nominal és la potència útil nominal dividida per la velocitat angular nominal.

  1. A la placa, PN=60 WP_\text{N} = 60\,\mathrm{W} és la potència mecànica útil a l’eix (la potència elèctrica absorbida és UN IN=24⋅3,47=83,28 WU_\text{N}\,I_\text{N} = 24 \cdot 3{,}47 = 83{,}28\,\mathrm{W}).

  2. Velocitat angular nominal:

    ωN\omega_\text{N}=2π nN60{}= \frac{2\pi\,n_\text{N}}{60}=2π⋅8 50060{}= \frac{2\pi \cdot 8\,500}{60}=890,1 rad/s{}= 890{,}1\,\mathrm{rad/s}
  3. Parell nominal:

    ΓN\Gamma_\text{N}=PNωN{}= \frac{P_\text{N}}{\omega_\text{N}}=60890,1{}= \frac{60}{890{,}1}=0,06741 N m{}= 0{,}06741\,\mathrm{N\,m}=67,41 mN m{}= 67{,}41\,\mathrm{mN\,m}
  4. La c) i la d) són parells desproporcionats per a un motor de 60 W60\,\mathrm{W}, i la a) és unes nou vegades més petita que el valor correcte.

ResultatLa resposta correcta és la b): ΓN=67,41 mN m\Gamma_\text{N} = 67{,}41\,\mathrm{mN\,m}.

La pauta oficial dona: Resposta b).

1.70,5 punts

Plantejament Central tèrmica: a partir de l’energia elèctrica que es vol obtenir, el rendiment i el poder calorífic del carbó, es calcula la massa de combustible.

  1. Energia elèctrica en megajoules (1 MW h=3 600 MJ1\,\mathrm{MW\,h} = 3\,600\,\mathrm{MJ}):

    Eeleˋc=1 MW h=3 600 MJE_\text{elèc} = 1\,\mathrm{MW\,h} = 3\,600\,\mathrm{MJ}
  2. Només el 3838 % de l’energia del carbó es converteix en electricitat:

    EcarboˊE_\text{carbó}=Eeleˋcη{}= \frac{E_\text{elèc}}{\eta}=3 6000,38{}= \frac{3\,600}{0{,}38}=9 474 MJ{}= 9\,474\,\mathrm{MJ}
  3. Massa de carbó, amb el seu poder calorífic pc=29 MJ/kgp_\text{c} = 29\,\mathrm{MJ/kg}:

    m=Ecarboˊpc=9 47429=326,7 kgm = \frac{E_\text{carbó}}{p_\text{c}} = \frac{9\,474}{29} = 326{,}7\,\mathrm{kg}
  4. La b) (124,1 kg124{,}1\,\mathrm{kg}) no té en compte el rendiment (3 600/293\,600/29).

ResultatLa resposta correcta és la d): m=326,7 kgm = 326{,}7\,\mathrm{kg} de carbó.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.80,5 punts

Plantejament Potència aparent en corrent altern monofàsic: es calcula amb la tensió i el mòdul de la impedància.

  1. Mòdul de la impedància:

    Z=3,42+1,22=3,606 ΩZ = \sqrt{3{,}4^2 + 1{,}2^2} = 3{,}606\,\Omega
  2. Corrent i potència aparent:

    I=UZ=2303,606=63,78 AI = \frac{U}{Z} = \frac{230}{3{,}606} = 63{,}78\,\mathrm{A}SS=U I=U2Z{}= U\,I=\frac{U^2}{Z}=23023,606{}= \frac{230^2}{3{,}606}=14,67 kVA{}= 14{,}67\,\mathrm{kVA}
  3. La potència aparent és el producte de dos valors eficaços, que són positius: no pot ser negativa, i per això queden descartades la a) i la b). La c) (4,891 kVA4{,}891\,\mathrm{kVA}) és la tercera part del resultat.

ResultatLa resposta correcta és la d): S=14,67 kVAS = 14{,}67\,\mathrm{kVA}.

La pauta oficial dona: Resposta d).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta té un errorTemes: Electrònica digital
Enunciat oficial

En una planta de producció de diamants sintètics per a aplicacions industrials, s’ha instal·lat un sistema de control de qualitat per a classificar els diamants produïts. El sistema de control consta de tres sensors de llum col·locats a diferents alçades: alta (aa), mitjana (mm) i baixa (bb). Aquests sensors serveixen per a detectar la mida dels diamants en funció de la interferència que causen en els senyals de llum. També hi ha un sensor de massa (pp) que indica si el diamant és de més de 3 quirats (més de 600 mg600\,\mathrm{mg}).

Es defineixen les variables d’estat següents:

alçada alta: aa={1: hi ha interfereˋncia0: no hi ha interfereˋncia{}= \begin{cases} 1\text{: hi ha interferència} \\ 0\text{: no hi ha interferència} \end{cases}; alçada mitjana: mm={1: hi ha interfereˋncia0: no hi ha interfereˋncia{}= \begin{cases} 1\text{: hi ha interferència} \\ 0\text{: no hi ha interferència} \end{cases};

alçada baixa: bb={1: hi ha interfereˋncia0: no hi ha interfereˋncia{}= \begin{cases} 1\text{: hi ha interferència} \\ 0\text{: no hi ha interferència} \end{cases}; pes: pp={1: meˊs de 3 quirats0: igual o menys de 3 quirats{}= \begin{cases} 1\text{: més de 3 quirats} \\ 0\text{: igual o menys de 3 quirats} \end{cases};

rebuig: rr={1: es rebutja el diamant0: no es rebutja el diamant{}= \begin{cases} 1\text{: es rebutja el diamant} \\ 0\text{: no es rebutja el diamant} \end{cases}.

Si el diamant és gran, interfereix en els tres senyals (aa, mm i bb); si és mitjà, interfereix en dos senyals (mm i bb); si és petit, interfereix en un sol senyal (bb), i si és molt petit, no interfereix en cap senyal.

Els criteris de classificació i rebuig són:

— Un diamant gran o mitjà ha de pesar més de 3 quirats; en cas contrari, és rebutjat.

— Un diamant petit mai no ha de pesar més de 3 quirats; en cas contrari, és rebutjat.

— Els diamants molt petits sempre són rebutjats.

— En cas de condicions impossibles (o no reals), el sistema rebutja el diamant.

2 Dissenyeu un sistema de control per a classificar i determinar si un diamant és acceptat o rebutjat. Com a resultat, proporcioneu un esquema de contactes equivalent que representi visualment el funcionament del sistema. Per a fer-ho, és recomanable elaborar la taula de veritat del sistema, determinar la funció lògica entre aquestes variables (i, si escau, simplificar-la) i, finalment, dibuixar l’esquema de contactes.

[2,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

22,5 punts

Plantejament Sistema combinacional de quatre entrades (aa, mm, bb, pp) i una sortida rr: cal fer la taula de veritat amb els criteris de rebuig, simplificar la funció i dibuixar-la com un esquema de contactes.

  1. Combinacions possibles dels sensors de mida: gran (a m b=111a\,m\,b = 111), mitjà (011011), petit (001001) i molt petit (000000). Les altres quatre (010010, 100100, 101101 i 110110) no corresponen a cap de les quatre mides: són condicions impossibles, i el sistema les rebutja.

  2. S’accepta (r=0r = 0) només en tres casos: mitjà que pesa més de 3 quirats (a m b p=0111a\,m\,b\,p = 0111), gran que pesa més de 3 quirats (11111111) i petit que no pesa més de 3 quirats (00100010). La resta de combinacions es rebutgen (r=1r = 1).

  3. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a m b pa\,m\,b\,p, amb aa com a bit de més pes):

    Filaaammbbpprr
    000001
    100011
    200100
    300111
    401001
    501011
    601101
    701110
    810001
    910011
    1010101
    1110111
    1211001
    1311011
    1411101
    1511110
  4. Com que només hi ha tres zeros, és més curt escriure la funció canònica com a producte de sumes: un factor per cada fila amb r=0r = 0, amb la variable negada on val 1:

    rr=(a+m+b‾+p) (a+m‾+b‾+p‾) (a‾+m‾+b‾+p‾){}= (a + m + \overline{b} + p)\,(a + \overline{m} + \overline{b} + \overline{p})\,(\overline{a} + \overline{m} + \overline{b} + \overline{p})
  5. Per simplificar, mapa de Karnaugh (a ma\,m a les files i b pb\,p a les columnes, en codi Gray):

    am\bpam \backslash bp00011110
    001110
    011101
    111101
    101111
  6. Grups d’uns: les dues columnes amb b=0b = 0 (vuit uns) donen b‾\overline{b}; les caselles amb m=0m = 0 i p=1p = 1 (files 1, 3, 9 i 11) donen m‾ p\overline{m}\,p; les caselles amb m=1m = 1 i p=0p = 0 (files 4, 6, 12 i 14) donen m p‾m\,\overline{p}, i la fila a m=10a\,m = 10 sencera (files 8, 9, 10 i 11) dona a m‾a\,\overline{m} i cobreix l’únic 1 que faltava, el de la fila 10:

    r=b‾+m‾ p+m p‾+a m‾r = \overline{b} + \overline{m}\,p + m\,\overline{p} + a\,\overline{m}
  7. Per a la fila 10 també serveix el grup a p‾a\,\overline{p} (files 8, 10, 12 i 14) en lloc d’a m‾a\,\overline{m}; totes dues funcions donen la mateixa taula:

    r=b‾+m‾ p+m p‾+a p‾r = \overline{b} + \overline{m}\,p + m\,\overline{p} + a\,\overline{p}
  8. Esquema de contactes (figura): cada producte és una branca de contactes en sèrie, i la suma són les branques en paral·lel. Un contacte normalment obert es tanca quan la seva variable val 1, i un de normalment tancat, quan val 0. Les quatre branques en paral·lel que alimenten la sortida rr són: aa (normalment obert) en sèrie amb m‾\overline{m} (normalment tancat); m‾\overline{m} en sèrie amb pp (normalment obert); mm (normalment obert) en sèrie amb p‾\overline{p} (normalment tancat), i b‾\overline{b} (normalment tancat) sol. Amb la funció alternativa del pas anterior, la primera branca seria aa (normalment obert) en sèrie amb p‾\overline{p} (normalment tancat).

  9. Comprovació: l’esquema condueix (r=1r = 1) en les tretze combinacions de rebuig i no condueix en les tres d’acceptació (00100010, 01110111 i 11111111).

Resultatr=b‾+m‾ p+m p‾+a m‾r = \overline{b} + \overline{m}\,p + m\,\overline{p} + a\,\overline{m} (o bé a p‾a\,\overline{p} en lloc d’a m‾a\,\overline{m}): quatre branques de contactes en paral·lel (figura).

La pauta oficial dona: Taula de veritat amb r=0r = 0 només a les combinacions a m b pa\,m\,b\,p = 00100010, 01110111 i 11111111; rr=(a+m+b‾+p) (a+m‾+b‾+p) (a‾+m‾+b‾+p‾){}= (a + m + \overline{b} + p)\,(a + \overline{m} + \overline{b} + p)\,(\overline{a} + \overline{m} + \overline{b} + \overline{p}); simplificant, r=m‾ p+m p‾+b‾+a m‾r = \overline{m}\,p + m\,\overline{p} + \overline{b} + a\,\overline{m} o bé r=m‾ p+m p‾+b‾+a p‾r = \overline{m}\,p + m\,\overline{p} + \overline{b} + a\,\overline{p}; esquema de contactes de quatre branques en paral·lel.

Esquema de contactes entre dues línies verticals: l’alimentació entra per l’esquerra i, per la dreta, el corrent va a la càrrega r, un cercle amb una creu. Hi ha quatre branques en paral·lel. Primera: un contacte normalment obert a en sèrie amb un de normalment tancat m̄. Segona: un normalment tancat m̄ en sèrie amb un normalment obert p. Tercera: un normalment obert m en sèrie amb un normalment tancat p̄. Quarta: un sol contacte normalment tancat b̄. Els contactes normalment tancats es dibuixen amb una petita ratlla vertical a l’extrem de la làmina, i cada contacte porta escrita la seva variable.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Energia, consum i emissions
Enunciat oficial

L’aeri de Montserrat és un telefèric que va ser inaugurat l’any 1930 i que actualment ofereix els seus serveis amb les instal·lacions originals. S’estudia el moviment del trajecte de pujada amb passatgers des de l’estació de ferrocarrils fins al monestir per a una única cabina.

Aquestes són les principals característiques tècniques del funicular:

— Longitud, dd: 1 357 m1\,357\,\mathrm{m}

— Desnivell, hh: 544 m544\,\mathrm{m}

— Velocitat mitjana, vv: 5 m/s5\,\mathrm{m/s}

— Temps de viatge, tvt_\text{v}: 5 min5\,\mathrm{min}

— Pendent màxim, ii: 4545 %

— Pes de cada cabina buida, mm: 2 175 kg2\,175\,\mathrm{kg}

— Pes de cada cabina a plena càrrega, MM: 4 900 kg4\,900\,\mathrm{kg}

— Potència consumida pel motor, PconsP_\text{cons}: 115 kW115\,\mathrm{kW}

— Temps de funcionament, tft_\text{f}: 9 hores diàries amb una freqüència de pas de 15 minuts.

— Preu de l’energia utilitzada, cec_\text{e}: 0,210{,}21 €/(kW h)

Volem determinar el rendiment del telefèric i el cost del consum elèctric del mes de juny. Per a això, determineu:

a) El treball mecànic necessari per a pujar una cabina a plena càrrega, WW.

[0,5 punts]

b) La potència mitjana que ha de subministrar el motor per a fer aquest treball, PsubmP_\text{subm}.

[0,5 punts]

c) El rendiment del telefèric, η\eta.

[0,5 punts]

d) El cost mensual de funcionament del mes de juny, cjunyc_\text{juny}.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Treball per pujar la cabina plena: és l’augment d’energia potencial de la massa a plena càrrega en el desnivell entre les dues estacions.

  1. Sense comptar pèrdues, el treball és l’energia potencial guanyada; només compta el desnivell hh, no la longitud del recorregut. Es pren g=9,807 m/s2g = 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}.

  2. Treball mecànic:

    WW=M g h{}= M\,g\,h=4 900⋅9,807⋅544{}= 4\,900 \cdot 9{,}807 \cdot 544=2,614⋅107 J{}= 2{,}614 \cdot 10^{7}\,\mathrm{J}

ResultatW=26,14 MJW = 26{,}14\,\mathrm{MJ}.

La pauta oficial dona: W=M g h=26,14 MJW = M\,g\,h = 26{,}14\,\mathrm{MJ}

b)0,5 punts

Plantejament Potència mitjana: el treball de l’apartat a) repartit en el temps que dura el viatge.

  1. El temps de viatge és una dada: tv=5 min=300 st_\text{v} = 5\,\mathrm{min} = 300\,\mathrm{s}. (Amb la longitud i la velocitat mitjana sortirien d/v=1 357/5=271 sd/v = 1\,357/5 = 271\,\mathrm{s}, no 300 s300\,\mathrm{s}: aquestes dues dades de la fitxa no quadren del tot amb el temps de viatge. Com que l’enunciat dona directament el temps de viatge, es fa servir aquest.)

  2. Amb WW sense arrodonir (26,142 MJ26{,}142\,\mathrm{MJ}):

    PsubmP_\text{subm}=Wtv{}= \frac{W}{t_\text{v}}=26,142⋅106300{}= \frac{26{,}142 \cdot 10^{6}}{300}=87 140 W{}= 87\,140\,\mathrm{W}

ResultatPsubm=87,14 kWP_\text{subm} = 87{,}14\,\mathrm{kW}.

La pauta oficial dona: Psubm=Wt=87,14 kWP_\text{subm} = \frac{W}{t} = 87{,}14\,\mathrm{kW}

c)0,5 punts

Plantejament Rendiment del telefèric: quocient entre la potència útil (la que fa pujar la cabina) i la potència que consumeix el motor.

  1. Rendiment:

    η\eta=PsubmPcons{}= \frac{P_\text{subm}}{P_\text{cons}}=87,14115{}= \frac{87{,}14}{115}=0,7577{}= 0{,}7577
  2. En percentatge, un 75,7775{,}77 %: la resta de la potència consumida són pèrdues.

Resultatη=75,77\eta = 75{,}77 %.

La pauta oficial dona: η=PsubmPcons=75,77\eta = \frac{P_\text{subm}}{P_\text{cons}} = 75{,}77 %

d)1 punt

Plantejament Cost elèctric del mes de juny: es compta quants viatges fa la cabina cada dia, l’energia que hi consumeix el motor i el preu de l’energia, durant els 30 dies de juny.

  1. Amb una freqüència de pas de 15 min15\,\mathrm{min} durant 9 h9\,\mathrm{h}, la cabina fa cada dia:

    N=9⋅6015=36 viatgesN = \frac{9 \cdot 60}{15} = 36\,\text{viatges}
  2. El motor consumeix Pcons=115 kWP_\text{cons} = 115\,\mathrm{kW} durant els 5 min5\,\mathrm{min} de cada viatge de pujada. Temps de funcionament diari i energia diària:

    tdia=36⋅560=3 ht_\text{dia} = 36 \cdot \frac{5}{60} = 3\,\mathrm{h}EdiaE_\text{dia}=Pcons tdia{}= P_\text{cons}\,t_\text{dia}=115⋅3{}= 115 \cdot 3=345 kW h{}= 345\,\mathrm{kW\,h}
  3. El juny té 30 dies:

    Ejuny=30⋅345=10 350 kW hE_\text{juny} = 30 \cdot 345 = 10\,350\,\mathrm{kW\,h}
  4. Cost del mes: cjuny=10 350⋅0,21=2 173,5c_\text{juny} = 10\,350 \cdot 0{,}21 = 2\,173{,}5 €.

  5. S’ha suposat que el motor només consumeix mentre la cabina puja, a la potència de la fitxa, i que cada sortida és un viatge complet de 5 min5\,\mathrm{min}.

Resultatcjuny=2 173,5c_\text{juny} = 2\,173{,}5 € (345 kW h345\,\mathrm{kW\,h} al dia durant 30 dies).

La pauta oficial dona: Econs=345 kW hE_\text{cons} = 345\,\mathrm{kW\,h} al dia; c=30 ce Econs=2 173,5c = 30\,c_\text{e}\,E_\text{cons} = 2\,173{,}5 €

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Estàtica i equilibri, Materials i assajos
Enunciat oficial

La figura mostra una maqueta didàctica per a fer assajos. La guia homogènia de fusta OC, de longitud l=1 ml = 1\,\mathrm{m}, està articulada a la paret i té una massa mfusta=0,75 kgm_\text{fusta} = 0{,}75\,\mathrm{kg}. El tensor AB, que forma un angle amb l’horitzontal φ=30∘\varphi = 30^\circ, manté el sistema en equilibri. La distància OB és d=0,3 md = 0{,}3\,\mathrm{m}. El ganxo es pot desplaçar per la guia OBC i està preparat per a penjar-hi una ampolla de V=2 LV = 2\,\mathrm{L} d’aigua. El tensor AB, que és un fil de cotó, té un diàmetre df=1,4 mmd_\text{f} = 1{,}4\,\mathrm{mm} i una resistència a la tracció σ=80 MPa\sigma = 80\,\mathrm{MPa}. Es tracta de determinar a quina distància màxima de la paret es pot penjar l’ampolla d’aigua per tal que no es trenqui el cable de cotó. Per a fer-ho:

Maqueta: la guia horitzontal OC, de longitud l = 1 m, articulada a la paret al punt O. Un fil va del punt A de la paret, per sobre d’O, al punt B de la guia, a d = 0,3 m d’O, i forma un angle φ de 30° amb la guia. El centre de masses de la guia és al seu punt mitjà. D’un ganxo que llisca per la guia penja una ampolla d’aigua, a una distància x d’O. La gravetat g és vertical cap avall.Maqueta: la guia horitzontal OC, de longitud l = 1 m, articulada a la paret al punt O. Un fil va del punt A de la paret, per sobre d’O, al punt B de la guia, a d = 0,3 m d’O, i forma un angle φ de 30° amb la guia. El centre de masses de la guia és al seu punt mitjà. D’un ganxo que llisca per la guia penja una ampolla d’aigua, a una distància x d’O. La gravetat g és vertical cap avall.

a) Dibuixeu el diagrama de sòlid lliure de la guia OC.

[0,5 punts]

b) Trobeu l’expressió que descriu la força del fil, TT, en funció de la geometria del sistema.

[1 punt]

c) Determineu la força màxima que pot suportar el fil, TmaxT_\text{max}.

[0,5 punts]

d) Determineu quin és el valor màxim que pot prendre la coordenada xx.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Diagrama de sòlid lliure de la guia OC: s’aïlla la guia i s’hi dibuixen totes les forces externes que hi actuen, cadascuna en el seu punt d’aplicació.

  1. S’aïlla la guia OC (sense la paret ni el fil) i s’hi dibuixen quatre forces, totes en el pla del dibuix.

  2. Pes de la guia, P1=mfusta gP_1 = m_\text{fusta}\,g, vertical cap avall, aplicat al centre de la guia (és homogènia), a l/2=0,5 ml/2 = 0{,}5\,\mathrm{m} d’O.

  3. Pes de l’ampolla, P2=maigua gP_2 = m_\text{aigua}\,g, vertical cap avall, a la distància xx d’O (on hi ha el ganxo).

  4. Força del fil, TT, aplicada a B (d=0,3 md = 0{,}3\,\mathrm{m} d’O) i dirigida de B cap a A: forma φ=30∘\varphi = 30^\circ amb l’horitzontal, cap amunt i cap a la paret.

  5. Reacció de l’articulació O, amb dues components: ROxR_{Ox} horitzontal, cap a fora de la paret (equilibra la component horitzontal de TT), i ROyR_{Oy} vertical. El sentit de ROyR_{Oy} se suposa cap amunt; si en resoldre sortís negativa, aniria cap avall.

ResultatDiagrama amb P1P_1 a l/2l/2, P2P_2 a xx, TT a B cap a A formant 30∘30^\circ amb l’horitzontal i la reacció d’O, ROxR_{Ox} i ROyR_{Oy} (figura).

La pauta oficial dona: Diagrama amb les components de la reacció a O (OHO_\text{H}, OVO_\text{V}), TT a B formant φ\varphi amb l’horitzontal, mfusta gm_\text{fusta}\,g a l/2l/2 i maigua gm_\text{aigua}\,g a xx.

Diagrama de sòlid lliure de la guia OC, dibuixada com una barra horitzontal amb O a l’esquerra i C a la dreta. A O, la reacció de l’articulació amb dues components: ROx horitzontal cap a la dreta i ROy vertical cap amunt. A B, la força del fil T, inclinada cap amunt i cap a l’esquerra, formant l’angle φ amb la barra. Al punt mitjà, el pes de la guia P₁ cap avall, i a la distància x, el pes de l’ampolla P₂ cap avall. A sota, les cotes d (d’O a B), l/2 (d’O al punt mitjà) i x (d’O a l’ampolla).

b)1 punt

Plantejament Equació d’equilibri de moments respecte de l’articulació O, on la reacció no fa moment: d’aquí surt TT en funció de la posició xx de l’ampolla.

  1. Massa d’aigua de l’ampolla (ρ=1 kg/L\rho = 1\,\mathrm{kg/L}): maigua=ρ V=2 kgm_\text{aigua} = \rho\,V = 2\,\mathrm{kg}. Es pren g=9,807 m/s2g = 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}.

  2. Equilibri de moments respecte d’O. La component horitzontal de TT passa per O i no hi fa moment; la vertical, Tsin⁡φT\sin\varphi, té braç dd, i els dos pesos fan moment en sentit contrari:

    ∑MO\sum M_O=0:Tsin⁡φ⋅d{}= 0:\quad T\sin\varphi \cdot d −mfusta g l2{}- m_\text{fusta}\,g\,\frac{l}{2} −maigua g x=0{}- m_\text{aigua}\,g\,x=0
  3. Aïllant TT:

    TT=mfusta g l2+maigua g xdsin⁡φ{}= \frac{m_\text{fusta}\,g\,\frac{l}{2} + m_\text{aigua}\,g\,x}{d\sin\varphi}
  4. Amb les dades (dsin⁡φ=0,3⋅0,5=0,15 md\sin\varphi = 0{,}3 \cdot 0{,}5 = 0{,}15\,\mathrm{m}):

    TT=0,75⋅9,807⋅0,5+2⋅9,807 x0,15{}= \frac{0{,}75 \cdot 9{,}807 \cdot 0{,}5 + 2 \cdot 9{,}807\,x}{0{,}15}=24,52+130,8 x{}= 24{,}52 + 130{,}8\,x
  5. Amb xx en metres, TT surt en newtons. TT creix amb xx: com més lluny de la paret es penja l’ampolla, més tibat va el fil.

ResultatTT=mfusta g l/2+maigua g xdsin⁡φ{}= \dfrac{m_\text{fusta}\,g\,l/2 + m_\text{aigua}\,g\,x}{d\sin\varphi}=24,52+130,8 x{}= 24{,}52 + 130{,}8\,x (en N, amb xx en m).

La pauta oficial dona: TT=mfusta g l2+maigua g xsin⁡φ d{}= \frac{m_\text{fusta}\,g\,\frac{l}{2} + m_\text{aigua}\,g\,x}{\sin\varphi\,d}=24,52+130,8 x{}= 24{,}52 + 130{,}8\,x

c)0,5 punts

Plantejament Força màxima del fil: la que fa arribar la tensió de tracció a la resistència del cotó, σ=80 MPa\sigma = 80\,\mathrm{MPa}.

  1. Secció del fil, amb df=1,4 mm=1,4⋅10−3 md_\text{f} = 1{,}4\,\mathrm{mm} = 1{,}4 \cdot 10^{-3}\,\mathrm{m}:

    SS=π df24{}= \frac{\pi\,d_\text{f}^2}{4}=π (1,4⋅10−3)24{}= \frac{\pi\,(1{,}4 \cdot 10^{-3})^2}{4}=1,5394⋅10−6 m2{}= 1{,}5394 \cdot 10^{-6}\,\mathrm{m^2}
  2. Força màxima, amb σ=80 MPa=80⋅106 Pa\sigma = 80\,\mathrm{MPa} = 80 \cdot 10^{6}\,\mathrm{Pa}:

    TmaxT_\text{max}=σ S=80⋅106⋅1,5394⋅10−6{}= \sigma\,S=80 \cdot 10^{6} \cdot 1{,}5394 \cdot 10^{-6}=123,2 N{}= 123{,}2\,\mathrm{N}

ResultatTmax=123,2 NT_\text{max} = 123{,}2\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: Tmaˋx=σ S=123,2 NT_\text{màx} = \sigma\,S = 123{,}2\,\mathrm{N}

d)0,5 punts

Plantejament Posició màxima de l’ampolla: la xx amb què la força del fil de l’apartat b) arriba a la màxima de l’apartat c).

  1. S’iguala l’expressió de TT a TmaxT_\text{max} i s’aïlla xx:

    xmaxx_\text{max}=Tmax dsin⁡φ−mfusta g l2maigua g{}= \frac{T_\text{max}\,d\sin\varphi - m_\text{fusta}\,g\,\frac{l}{2}}{m_\text{aigua}\,g}
  2. Amb Tmax=123,15 NT_\text{max} = 123{,}15\,\mathrm{N} (sense arrodonir):

    xmaxx_\text{max}=123,15⋅0,15−0,75⋅9,807⋅0,52⋅9,807{}= \frac{123{,}15 \cdot 0{,}15 - 0{,}75 \cdot 9{,}807 \cdot 0{,}5}{2 \cdot 9{,}807}=18,47−3,67819,61{}= \frac{18{,}47 - 3{,}678}{19{,}61}=0,7543 m{}= 0{,}7543\,\mathrm{m}
  3. És menys que la longitud de la guia (l=1 ml = 1\,\mathrm{m}), així que el ganxo hi pot arribar. Si l’ampolla es penja més lluny d’O, el fil es trenca.

Resultatxmax=0,7543 mx_\text{max} = 0{,}7543\,\mathrm{m} (uns 75 cm75\,\mathrm{cm} des de la paret).

La pauta oficial dona: xmaˋx=0,7543 mx_\text{màx} = 0{,}7543\,\mathrm{m}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Tecnologia, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Tecnologia de 2022 a 2026.

Energia, consum i emissionsElectrònica digitalEstàtica i equilibriMaterials i assajosMesura, toleràncies i ajustosCircuits elèctricsMotors i màquines elèctriquesTots els temes de Tecnologia

Preguntes freqüents

Com era l’examen extraordinari de Tecnologia del 2025?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 2, 3 i 4, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 1, només heu de respondre a CINC de les qüestions plantejades. Per temes, els punts eren: energia, consum i emissions (2,5 punts), electrònica digital (2,5 punts), estàtica i equilibri (2 punts) i materials i assajos (0,5 punts). Exercici 1, cinc qüestions del test a triar de vuit: 1.1 i 1.7, energia, consum i emissions; 1.2, materials i assajos; 1.3 i 1.5, mesura, toleràncies i ajustos; 1.4 i 1.8, circuits elèctrics; 1.6, motors i màquines elèctriques.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 2 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per una errata de l’examen i per un error de la pauta): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Tecnologia aquest curs?

Puja els teus apunts de Tecnologia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Tecnologia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.