Tecnologia, PAU 2022 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 5) resolt

L’examen de juny (sèrie 5) de Tecnologia industrial de la PAU de Catalunya del 2022, sencer: els sis exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 15 punts.

Instruccions de l’examen Responeu a QUATRE dels sis exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que respongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

Els exercicis de l’examen

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Energia, consum i emissions, Materials i assajos, Mesura, toleràncies i ajustos, Mecanismes i transmissions
Enunciat oficial

Indiqueu la resposta correcta de cada qüestió. Responeu en la taula de la pàgina 3. En el cas que no indiqueu les respostes a la taula, les qüestions es consideraran no contestades.

[En cada qüestió només es pot triar UNA resposta. Qüestió ben contestada: 0,5 punts; qüestió mal contestada: –0,16 punts; qüestió no contestada: 0 punts.]

1.1 La resistència a la tracció d’un aliatge de titani és de 325 MPa325\,\mathrm{MPa}. Si es vol utilitzar una barra cilíndrica d’aquest material per a aguantar una força de tracció de 20 kN20\,\mathrm{kN}, quin diàmetre mínim ha de tenir la barra perquè no es trenqui?

a) 6,154 mm6{,}154\,\mathrm{mm}

b) 14,38 mm14{,}38\,\mathrm{mm}

c) 8,852 mm8{,}852\,\mathrm{mm}

d) 6,259 mm6{,}259\,\mathrm{mm}

[0,5 punts]

1.2 Si es té un ajust 90 H7/k6, la tolerància H7 del forat és de (350) μm\left(\begin{smallmatrix}35\\0\end{smallmatrix}\right)\,\mu\mathrm{m} i la tolerància k6 de l’eix és de (253) μm\left(\begin{smallmatrix}25\\3\end{smallmatrix}\right)\,\mu\mathrm{m}, es pot afirmar que

a) el joc màxim és de 35 μm35\,\mu\mathrm{m}.

b) el joc màxim és de 32 μm32\,\mu\mathrm{m}.

c) el serratge màxim és de 3 μm3\,\mu\mathrm{m}.

d) el serratge màxim és de 32 μm32\,\mu\mathrm{m}.

[0,5 punts]

1.3 Un complex poliesportiu té un consum tèrmic de 382,8 MW h382{,}8\,\mathrm{MW\,h} anuals, que es cobreixen inicialment amb una caldera que utilitza gas natural (de poder calorífic 11,79 kW h/m311{,}79\,\mathrm{kW\,h/m^3}). El factor d’emissió del gas natural és de 2,15 kg CO2/m32{,}15\,\mathrm{kg\,CO_2/m^3}. Es decideix fer una instal·lació d’energia solar tèrmica per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària i per a la climatització de la piscina coberta que representa una producció de 79 MW h/any79\,\mathrm{MW\,h}/\text{any}. Quin és l’estalvi d’emissions anuals que generarà el complex poliesportiu?

a) 14,4114{,}41 tones de CO2\mathrm{CO_2}

b) 69,8169{,}81 tones de CO2\mathrm{CO_2}

c) 55,4055{,}40 tones de CO2\mathrm{CO_2}

d) 20,0320{,}03 tones de CO2\mathrm{CO_2}

[0,5 punts]

1.4 Un sòlid de massa m=5 kgm = 5\,\mathrm{kg} està unit mitjançant un cable al centre d’una politja mòbil de radi R2=50 mmR_2 = 50\,\mathrm{mm}. Una corda ideal passa per una politja de radi R1=100 mmR_1 = 100\,\mathrm{mm} articulada al sostre i després per la politja mòbil fins que s’uneix al centre de la politja fixa. A l’extrem d’aquesta corda s’aplica una força FF. Quina ha de ser aquesta força FF per a mantenir el conjunt en repòs?

a) 49,04 N49{,}04\,\mathrm{N}

b) 12,25 N12{,}25\,\mathrm{N}

c) 6,129 N6{,}129\,\mathrm{N}

d) 24,52 N24{,}52\,\mathrm{N}

[0,5 punts]

Qüestió 4. Politja fixa de radi R1 penjada del sostre i politja mòbil de radi R2 a sota, amb el sòlid penjat del seu centre. La corda baixa per l’esquerra de la politja fixa, on s’aplica la força F cap avall; per la dreta baixa fins a la politja mòbil, la rodeja per sota i puja fins al centre de la politja fixa. g cap avall.

1.5 S’utilitzen 500 g500\,\mathrm{g} de carbó de poder calorífic 23,6 MJ/kg23{,}6\,\mathrm{MJ/kg} per a escalfar 100 L100\,\mathrm{L} d’aigua. Quin increment de temperatura es produirà? La calor específica de l’aigua és ce=4,18 J/(g ∘C)c_{\text{e}} = 4{,}18\,\mathrm{J/(g\,^\circ C)}.

a) 28,23 ∘C28{,}23\,^\circ\mathrm{C}

b) 2,823 ∘C2{,}823\,^\circ\mathrm{C}

c) 282,3 ∘C282{,}3\,^\circ\mathrm{C}

d) 49,32 ∘C49{,}32\,^\circ\mathrm{C}

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.10,5 punts

Plantejament Resistència a la tracció: la barra no es trenca mentre la tensió σ=F/A\sigma = F/A no superi la resistència a la tracció del material; d’aquí surt la secció mínima i, d’ella, el diàmetre mínim.

  1. Dades en unitats del SI: F=20 kN=2⋅104 NF = 20\,\mathrm{kN} = 2\cdot 10^{4}\,\mathrm{N} i σR=325 MPa=3,25⋅108 Pa\sigma_{\text{R}} = 325\,\mathrm{MPa} = 3{,}25\cdot 10^{8}\,\mathrm{Pa}.

  2. Secció mínima:

    AmıˊnA_{\text{mín}}=FσR{}= \frac{F}{\sigma_{\text{R}}}=2⋅104 N3,25⋅108 Pa{}= \frac{2\cdot 10^{4}\,\mathrm{N}}{3{,}25\cdot 10^{8}\,\mathrm{Pa}}=6,154⋅10−5 m2{}= 6{,}154\cdot 10^{-5}\,\mathrm{m^2}=61,54 mm2{}= 61{,}54\,\mathrm{mm^2}
  3. La secció d’una barra cilíndrica és A=π d2/4A = \pi\,d^2/4; aïllant el diàmetre:

    dmıˊnd_{\text{mín}}=4 Amıˊnπ{}= \sqrt{\frac{4\,A_{\text{mín}}}{\pi}}=4⋅61,54 mm2π{}= \sqrt{\frac{4\cdot 61{,}54\,\mathrm{mm^2}}{\pi}}=8,852 mm{}= 8{,}852\,\mathrm{mm}
  4. Per què no les altres: a) 6,1546{,}154 són les xifres de la secció mínima expressada en 10−5 m210^{-5}\,\mathrm{m^2}, no un diàmetre; amb d) 6,259 mm6{,}259\,\mathrm{mm} la secció seria la meitat de la mínima i la tensió, de 650 MPa650\,\mathrm{MPa}, trencaria la barra; amb b) 14,38 mm14{,}38\,\mathrm{mm} la barra aguantaria, però no és el diàmetre mínim.

ResultatResposta c): dmıˊn=8,852 mmd_{\text{mín}} = 8{,}852\,\mathrm{mm}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.20,5 punts

Plantejament Ajust ISO entre forat i eix: amb les desviacions de cada peça es calculen el joc màxim (forat al més gran i eix al més petit) i el serratge màxim (eix al més gran i forat al més petit).

  1. La notació (350) μm\left(\begin{smallmatrix}35\\0\end{smallmatrix}\right)\,\mu\mathrm{m} dona la desviació superior (a dalt) i la inferior (a baix) respecte de la mida nominal de 90 mm90\,\mathrm{mm}. Forat H7: de 00 a +35 μm+35\,\mu\mathrm{m}. Eix k6: de +3+3 a +25 μm+25\,\mu\mathrm{m}.

  2. Joc màxim: forat a la mida màxima i eix a la mínima:

    Jmaˋx=35 μm−3 μm=32 μmJ_{\text{màx}} = 35\,\mu\mathrm{m} - 3\,\mu\mathrm{m} = 32\,\mu\mathrm{m}
  3. Serratge màxim: eix a la mida màxima i forat a la mínima:

    Smaˋx=25 μm−0 μm=25 μmS_{\text{màx}} = 25\,\mu\mathrm{m} - 0\,\mu\mathrm{m} = 25\,\mu\mathrm{m}
  4. És un ajust indeterminat: segons les peces que es combinin queda joc (fins a 32 μm32\,\mu\mathrm{m}) o serratge (fins a 25 μm25\,\mu\mathrm{m}). Només l’afirmació b) és certa: a) dona com a joc màxim l’amplada de la tolerància del forat, 35 μm35\,\mu\mathrm{m}, i c) i d) no coincideixen amb el serratge màxim, que és de 25 μm25\,\mu\mathrm{m}.

ResultatResposta b): el joc màxim és de 32 μm32\,\mu\mathrm{m} (el serratge màxim és de 25 μm25\,\mu\mathrm{m}).

La pauta oficial dona: Resposta b).

1.30,5 punts

Plantejament Emissions de CO2\mathrm{CO_2} que s’estalvien amb una instal·lació solar tèrmica: l’energia que aporta el sol ja no s’ha d’obtenir cremant gas natural, i el gas que no es crema no emet CO2\mathrm{CO_2}.

  1. Volum de gas que es deixa de cremar cada any, amb 79 MW h=79 000 kW h79\,\mathrm{MW\,h} = 79\,000\,\mathrm{kW\,h} (l’enunciat no dona el rendiment de la caldera, així que es pren tota l’energia del gas com a calor útil):

    VV=79 000 kW h11,79 kW h/m3{}= \frac{79\,000\,\mathrm{kW\,h}}{11{,}79\,\mathrm{kW\,h/m^3}}=6 701 m3{}= 6\,701\,\mathrm{m^3}
  2. Emissions estalviades, amb el factor d’emissió del gas:

    mCO2m_{\mathrm{CO_2}}=6 701 m3⋅2,15 kg/m3{}= 6\,701\,\mathrm{m^3}\cdot 2{,}15\,\mathrm{kg/m^3}=1,441⋅104 kg{}= 1{,}441\cdot 10^{4}\,\mathrm{kg}=14,41 t{}= 14{,}41\,\mathrm{t}
  3. Per què no les altres: b) 69,81 t69{,}81\,\mathrm{t} són les emissions de tot el consum tèrmic cobert amb gas, abans de la instal·lació solar; c) 55,40 t55{,}40\,\mathrm{t} són les que queden després, quan el gas només cobreix 382,8−79=303,8 MW h382{,}8 - 79 = 303{,}8\,\mathrm{MW\,h}. L’estalvi és la diferència entre totes dues: 69,81−55,40=14,41 t69{,}81 - 55{,}40 = 14{,}41\,\mathrm{t}. La d), 20,03 t20{,}03\,\mathrm{t}, no és cap d’aquestes tres quantitats.

ResultatResposta a): 14,4114{,}41 tones de CO2\mathrm{CO_2} l’any.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.40,5 punts

Plantejament Politja fixa i politja mòbil (un polispast senzill): cal veure quants trams de corda aguanten la politja mòbil i aplicar l’equilibri de forces.

  1. La corda és ideal i les politges giren lliurement, de manera que tota la corda té la mateixa tensió, igual a la força FF que s’aplica a l’extrem.

  2. Seguint la corda de la figura: puja des de FF, passa per la politja fixa, baixa fins a la politja mòbil, la rodeja per sota i torna a pujar fins al centre de la politja fixa. Per tant, la politja mòbil penja de dos trams de corda, i cadascun l’estira cap amunt amb una força FF.

  3. Equilibri vertical de la politja mòbil amb el sòlid (l’enunciat no dona la massa de les politges, així que es consideren lleugeres; prenem g=9,807 m/s2g = 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}):

    2 F−m g=02\,F - m\,g=0⇒F=m g2{}\Rightarrow F=\frac{m\,g}{2}=5 kg⋅9,807 m/s22{}= \frac{5\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}}{2}=24,52 N{}= 24{,}52\,\mathrm{N}
  4. Els radis R1R_1 i R2R_2 no intervenen: la tensió és la mateixa a banda i banda de cada politja i els seus moments s’anul·len. Per què no les altres: a) 49,04 N49{,}04\,\mathrm{N} és el pes sencer m gm\,g, la força que caldria sense la politja mòbil; b) i c) són aproximadament la quarta i la vuitena part del pes, que correspondrien a més trams de corda dels que hi ha a la figura.

ResultatResposta d): F=24,52 NF = 24{,}52\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.50,5 punts

Plantejament Calor que desprèn la combustió del carbó i escalfament de l’aigua: tota la calor del carbó es fa servir per escalfar l’aigua, perquè l’enunciat no dona cap rendiment.

  1. Calor que desprèn el carbó, massa per poder calorífic PCPC:

    QQ=mcarboˊ⋅PC{}= m_{\text{carbó}}\cdot PC=0,5 kg⋅23,6 MJ/kg{}= 0{,}5\,\mathrm{kg}\cdot 23{,}6\,\mathrm{MJ/kg}=11,8 MJ{}= 11{,}8\,\mathrm{MJ}=1,18⋅107 J{}= 1{,}18\cdot 10^{7}\,\mathrm{J}
  2. Massa d’aigua: 100 L100\,\mathrm{L} d’aigua són 100 kg=1⋅105 g100\,\mathrm{kg} = 1\cdot 10^{5}\,\mathrm{g} (densitat 1 kg/L1\,\mathrm{kg/L}).

  3. Increment de temperatura, de Q=m ce ΔTQ = m\,c_{\text{e}}\,\Delta T:

    ΔT\Delta T=Qmaigua ce{}= \frac{Q}{m_{\text{aigua}}\,c_{\text{e}}}=1,18⋅107 J1⋅105 g⋅4,18 J/(g ∘C){}= \frac{1{,}18\cdot 10^{7}\,\mathrm{J}}{1\cdot 10^{5}\,\mathrm{g}\cdot 4{,}18\,\mathrm{J/(g\,^\circ C)}}=28,23 ∘C{}= 28{,}23\,^\circ\mathrm{C}
  4. Per què no les altres: b) i c) són el mateix resultat dividit i multiplicat per 10, i la d) tampoc no surt del balanç Q=m ce ΔTQ = m\,c_{\text{e}}\,\Delta T amb aquestes dades.

ResultatResposta a): ΔT=28,23 ∘C\Delta T = 28{,}23\,^\circ\mathrm{C}.

La pauta oficial dona: Resposta a).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Electrònica digital
Enunciat oficial

Un circuit combinacional de quatre entrades rep números del 0 al 15 expressats en base 2 (en sistema binari). La sortida encén un led quan el número és 0 o un múltiple de 4. Responeu a les qüestions que hi ha a continuació utilitzant les variables d’estat següents:

primer dígit (el de més a l’esquerra): a={10a = \begin{cases} 1 \\ 0 \end{cases};

segon dígit: b={10b = \begin{cases} 1 \\ 0 \end{cases}; tercer dígit: c={10c = \begin{cases} 1 \\ 0 \end{cases}; quart dígit: d={10d = \begin{cases} 1 \\ 0 \end{cases};

led: ll={1: actiu0: no actiu{}= \begin{cases} 1\text{: actiu} \\ 0\text{: no actiu} \end{cases}.

a) Escriviu la taula de veritat del sistema.

[1 punt]

b) Determineu la funció lògica entre aquestes variables i, si escau, simplifiqueu-la.

[1 punt]

c) Dibuixeu l’esquema de contactes equivalent.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Taula de veritat: el número d’entrada és 8a+4b+2c+d8a + 4b + 2c + d i el led s’ha d’encendre per als números 0, 4, 8 i 12, que són el 0 i els múltiples de 4 fins a 15.

  1. Cada fila és una combinació de les quatre entrades; al costat escrivim el número en decimal i la sortida:

    aabbccddNúmeroll
    000001
    000110
    001020
    001130
    010041
    010150
    011060
    011170
    100081
    100190
    1010100
    1011110
    1100121
    1101130
    1110140
    1111150
  2. El led s’encén en les quatre files en què els dos últims dígits valen 0 (c=0c = 0 i d=0d = 0): un número binari és múltiple de 4 quan acaba en 00.

Resultatl=1l = 1 per a 0000, 0100, 1000 i 1100 (números 0, 4, 8 i 12) i l=0l = 0 en les altres dotze files.

La pauta oficial dona: Taula amb la sortida a 1 en 0000, 0100, 1000 i 1100 i a 0 en les altres files.

b)1 punt

Plantejament Funció lògica en suma de productes a partir de les files amb l=1l = 1, i simplificació amb àlgebra de Boole, comprovada amb el mapa de Karnaugh.

  1. Forma canònica, un producte per cada fila amb l=1l = 1 (la variable va negada on val 0):

    ll=a‾ b‾ c‾ d‾{}= \overline{a}\,\overline{b}\,\overline{c}\,\overline{d} +a‾ b c‾ d‾{}+ \overline{a}\,b\,\overline{c}\,\overline{d} +a b‾ c‾ d‾+a b c‾ d‾{}+ a\,\overline{b}\,\overline{c}\,\overline{d} + a\,b\,\overline{c}\,\overline{d}
  2. Traient factor comú c‾ d‾\overline{c}\,\overline{d}:

    ll=c‾ d‾ (a‾ b‾+a‾ b+a b‾+a b){}= \overline{c}\,\overline{d}\,(\overline{a}\,\overline{b} + \overline{a}\,b + a\,\overline{b} + a\,b)
  3. El parèntesi conté les quatre combinacions possibles de aa i bb, així que val sempre 1:

    a‾ (b‾+b)+a (b‾+b)\overline{a}\,(\overline{b} + b) + a\,(\overline{b} + b)=a‾+a{}= \overline{a} + a=1{}= 1
  4. Funció simplificada:

    l=c‾ d‾l = \overline{c}\,\overline{d}
  5. Al mapa de Karnaugh (abab a les files i cdcd a les columnes) els quatre uns omplen sencera la columna cd=00cd = 00, un grup de quatre que dona el mateix terme:

    ab\cdab \backslash cd00011110
    001000
    011000
    111000
    101000
  6. Per De Morgan també es pot escriure l=c+d‾l = \overline{c + d}: el led s’encén quan ni cc ni dd valen 1.

Resultatl=c‾ d‾l = \overline{c}\,\overline{d}

La pauta oficial dona: ll=a‾ b‾ c‾ d‾{}= \overline{a}\,\overline{b}\,\overline{c}\,\overline{d} +a‾ b c‾ d‾{}+ \overline{a}\,b\,\overline{c}\,\overline{d} +a b‾ c‾ d‾+a b c‾ d‾{}+ a\,\overline{b}\,\overline{c}\,\overline{d} + a\,b\,\overline{c}\,\overline{d}; simplificant, l=c‾ d‾l = \overline{c}\,\overline{d}.

c)0,5 punts

Plantejament Esquema de contactes de la funció l=c‾ d‾l = \overline{c}\,\overline{d}: un producte lògic són contactes en sèrie, i una variable negada és un contacte normalment tancat, que deixa passar el corrent quan la variable val 0.

  1. c‾\overline{c} és un contacte normalment tancat accionat per cc, i d‾\overline{d}, un contacte normalment tancat accionat per dd.

  2. El producte c‾ d‾\overline{c}\,\overline{d} són aquests dos contactes en sèrie, i a continuació el led ll. El led només rep corrent quan cap dels dos contactes no està accionat, és a dir, quan c=0c = 0 i d=0d = 0.

  3. A la figura, cada contacte porta el nom de la variable que l’acciona i es dibuixa normalment tancat; el cercle amb una creu és el led.

ResultatDos contactes normalment tancats, accionats per cc i per dd, en sèrie amb el led ll (figura).

La pauta oficial dona: Dos contactes normalment tancats, cc i dd, en sèrie amb el led ll.

Esquema de contactes: entre dos borns, un contacte normalment tancat accionat per c, un altre de normalment tancat accionat per d i el led l (cercle amb una creu), tot en sèrie.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Energia, consum i emissions
Enunciat oficial

Una persona, per motius de feina, fa un trajecte diari per carretera dextraurbaˋ=120 kmd_{\text{extraurbà}} = 120\,\mathrm{km} i per vies urbanes durbaˋ=10 kmd_{\text{urbà}} = 10\,\mathrm{km}. El recorregut el fa 280 dies l’any. Aquesta persona es planteja l’opció d’adquirir un cotxe elèctric o un de gasoil. Les característiques dels possibles vehicles es resumeixen en la taula següent:

Vehicle elèctricVehicle de gasoil
Adquisició del vehiclecv_eleˋctr=25 700c_{\text{v\_elèctr}} = 25\,700 €cv_gas=18 000c_{\text{v\_gas}} = 18\,000 €
Factor d’emissionsFEeleˋctrFE_{\text{elèctr}}=241 g CO2/(kW h){}= 241\,\mathrm{g\,CO_2/(kW\,h)} (mix elèctric)FEgas=2,87 kg CO2/LFE_{\text{gas}} = 2{,}87\,\mathrm{kg\,CO_2/L}
Preu energiapeleˋctr=0,14p_{\text{elèctr}} = 0{,}14 €/(kW h)pgas=1,209p_{\text{gas}} = 1{,}209 €/L
Consumceleˋctrc_{\text{elèctr}}=13,3 kW h/(100 km){}= 13{,}3\,\mathrm{kW\,h/(100\,km)}cgas_urbaˋ=4,4 L/(100 km)c_{\text{gas\_urbà}} = 4{,}4\,\mathrm{L/(100\,km)} (en vies urbanes)
cgas_extraurbaˋc_{\text{gas\_extraurbà}}=3,6 L/(100 km){}= 3{,}6\,\mathrm{L/(100\,km)} (en vies extraurbanes)

Determineu:

a) Les emissions diàries equivalents de CO2\mathrm{CO_2} que es produirien amb cada vehicle meleˋctrm_{\text{elèctr}} i mgasm_{\text{gas}}.

[1 punt]

b) El cost diari associat al consum d’energia de cada vehicle cdeleˋctrcd_{\text{elèctr}} i cdgascd_{\text{gas}}.

[0,5 punts]

c) Si la persona decideix adquirir el vehicle elèctric, i considerant que el cost anual de manteniment dels dos vehicles és el mateix, quants anys tt tardarà a recuperar el sobrecost d’adquisició?

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Emissions diàries de cada cotxe: l’energia elèctrica o el gasoil que gasta en el trajecte d’un dia, multiplicat pel seu factor d’emissió.

  1. Distància diària:

    dd=durbaˋ{}= d_{\text{urbà}} +dextraurbaˋ{}+ d_{\text{extraurbà}}=10 km+120 km{}= 10\,\mathrm{km} + 120\,\mathrm{km}=130 km{}= 130\,\mathrm{km}
  2. Energia elèctrica diària del cotxe elèctric (el consum és per cada 100 km100\,\mathrm{km}):

    EeleˋctrE_{\text{elèctr}}=celeˋctr d{}= c_{\text{elèctr}}\,d=13,3 kW h100 km⋅130 km{}= \frac{13{,}3\,\mathrm{kW\,h}}{100\,\mathrm{km}}\cdot 130\,\mathrm{km}=17,29 kW h{}= 17{,}29\,\mathrm{kW\,h}
  3. Emissions equivalents del cotxe elèctric, amb el factor del mix elèctric (241 g=0,241 kg241\,\mathrm{g} = 0{,}241\,\mathrm{kg} per cada kW h\mathrm{kW\,h}):

    meleˋctrm_{\text{elèctr}}=Eeleˋctr FEeleˋctr{}= E_{\text{elèctr}}\,FE_{\text{elèctr}}=17,29 kW h⋅0,241 kg/(kW h){}= 17{,}29\,\mathrm{kW\,h}\cdot 0{,}241\,\mathrm{kg/(kW\,h)}=4,167 kg{}= 4{,}167\,\mathrm{kg}
  4. Gasoil diari del cotxe de gasoil, amb un consum diferent en ciutat i en carretera:

    VgasV_{\text{gas}}=4,4 L100 km⋅10 km{}= \frac{4{,}4\,\mathrm{L}}{100\,\mathrm{km}}\cdot 10\,\mathrm{km} +3,6 L100 km⋅120 km{}+ \frac{3{,}6\,\mathrm{L}}{100\,\mathrm{km}}\cdot 120\,\mathrm{km}=0,44 L+4,32 L{}= 0{,}44\,\mathrm{L} + 4{,}32\,\mathrm{L}=4,76 L{}= 4{,}76\,\mathrm{L}
  5. Emissions del cotxe de gasoil:

    mgasm_{\text{gas}}=Vgas FEgas{}= V_{\text{gas}}\,FE_{\text{gas}}=4,76 L⋅2,87 kg/L{}= 4{,}76\,\mathrm{L}\cdot 2{,}87\,\mathrm{kg/L}=13,66 kg{}= 13{,}66\,\mathrm{kg}

Resultatmeleˋctr=4,167 kgm_{\text{elèctr}} = 4{,}167\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} al dia i mgas=13,66 kgm_{\text{gas}} = 13{,}66\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} al dia.

La pauta oficial dona: meleˋctr=4,167 kgm_{\text{elèctr}} = 4{,}167\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}; mgas=13,66 kgm_{\text{gas}} = 13{,}66\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

b)0,5 punts

Plantejament Cost diari de l’energia de cada cotxe: l’energia elèctrica o el gasoil del dia, per preu unitari.

  1. Cotxe elèctric:

    cdeleˋctrcd_{\text{elèctr}}=Eeleˋctr peleˋctr{}= E_{\text{elèctr}}\,p_{\text{elèctr}}=17,29 kW h⋅0,14 €/(kW h){}= 17{,}29\,\mathrm{kW\,h}\cdot 0{,}14\,\text{€}/(\mathrm{kW\,h})=2,421 €{}= 2{,}421\,\text{€}
  2. Cotxe de gasoil:

    cdgascd_{\text{gas}}=Vgas pgas{}= V_{\text{gas}}\,p_{\text{gas}}=4,76 L⋅1,209 €/L{}= 4{,}76\,\mathrm{L}\cdot 1{,}209\,\text{€}/\mathrm{L}=5,755 €{}= 5{,}755\,\text{€}

Resultatcdeleˋctr=2,421cd_{\text{elèctr}} = 2{,}421 € al dia i cdgas=5,755cd_{\text{gas}} = 5{,}755 € al dia.

La pauta oficial dona: Cost diari del cotxe elèctric 2,4212{,}421 €; del cotxe de gasoil 5,7555{,}755 €

c)1 punt

Plantejament Temps de retorn del sobrecost: el que costa de més el cotxe elèctric es recupera amb el que s’estalvia cada dia en energia (el manteniment és igual i no compta).

  1. Sobrecost d’adquisició:

    Δcv\Delta c_{\text{v}}=cv_eleˋctr{}= c_{\text{v\_elèctr}} −cv_gas{}- c_{\text{v\_gas}}=25 700 €−18 000 €{}= 25\,700\,\text{€} - 18\,000\,\text{€}=7 700 €{}= 7\,700\,\text{€}
  2. Estalvi per dia de trajecte, amb els costos diaris sense arrodonir (5,75485{,}7548 € i 2,42062{,}4206 €):

    cdgas−cdeleˋctrcd_{\text{gas}} - cd_{\text{elèctr}}=5,7548 €−2,4206 €{}= 5{,}7548\,\text{€} - 2{,}4206\,\text{€}=3,3342 €{}= 3{,}3342\,\text{€}
  3. Dies de trajecte que calen perquè els dos cotxes hagin costat el mateix, cv_eleˋctrc_{\text{v\_elèctr}} +cdeleˋctr N{}+ cd_{\text{elèctr}}\,N=cv_gas+cdgas N{}= c_{\text{v\_gas}} + cd_{\text{gas}}\,N:

    NN=Δcvcdgas−cdeleˋctr{}= \frac{\Delta c_{\text{v}}}{cd_{\text{gas}} - cd_{\text{elèctr}}}=7 700 €3,3342 €{}= \frac{7\,700\,\text{€}}{3{,}3342\,\text{€}}=2 309,4{}= 2\,309{,}4≈2 309 dies{}\approx 2\,309\ \text{dies}
  4. A 280 dies de trajecte l’any:

    tt=2 309,4 dies280 dies/any{}= \frac{2\,309{,}4\ \text{dies}}{280\ \text{dies/any}}=8,248 anys{}= 8{,}248\ \text{anys}≈8,2 anys{}\approx 8{,}2\ \text{anys}
  5. És a dir, uns 8 anys i 3 mesos de trajectes: a partir d’aquí el cotxe elèctric ja surt més barat.

Resultatt≈8,2t \approx 8{,}2 anys (2 3092\,309 dies de trajecte).

La pauta oficial dona: t=2 309t = 2\,309 dies =8,2= 8{,}2 anys

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Energia, consum i emissions, Circuits elèctrics
Enunciat oficial

Es vol escalfar un volum V=350 mLV = 350\,\mathrm{mL} d’aigua des d’una temperatura inicial T1=20 ∘CT_1 = 20\,^\circ\mathrm{C} fins a una de final T2=95 ∘CT_2 = 95\,^\circ\mathrm{C}. Es proposen dues alternatives:

— Utilitzar un escalfador d’aigua per a infusions que consumeix Pescalf=1 200 WP_{\text{escalf}} = 1\,200\,\mathrm{W} i que triga tescalf=125 st_{\text{escalf}} = 125\,\mathrm{s}. Aquest sistema utilitza una resistència submergible.

— Fer servir un fogó d’una vitroceràmica que consumeix Evitro=0,11 kW hE_{\text{vitro}} = 0{,}11\,\mathrm{kW\,h}.

Ambdós sistemes estan connectats a la xarxa elèctrica amb U=230 VU = 230\,\mathrm{V}. La calor específica de l’aigua és ce=4,18 J/(g ∘C)c_{\text{e}} = 4{,}18\,\mathrm{J/(g\,^\circ C)}. Determineu:

a) L’energia teòrica necessària per a escalfar l’aigua EaiguaE_{\text{aigua}}.

[0,5 punts]

b) La resistència RR que l’escalfador d’aigua té al seu interior.

[0,5 punts]

c) L’energia consumida per l’escalfador EconsE_{\text{cons}}.

[0,5 punts]

d) El rendiment de l’escalfador ηescalf\eta_{\text{escalf}} i el de la vitroceràmica ηvitro\eta_{\text{vitro}}. Quina alternativa escolliríeu?

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Calor necessària per escalfar l’aigua (calor sensible): massa per calor específica per increment de temperatura.

  1. Massa d’aigua: 350 mL350\,\mathrm{mL} d’aigua són m=350 gm = 350\,\mathrm{g} (densitat 1 g/mL1\,\mathrm{g/mL}). Increment de temperatura: ΔT=95 ∘C−20 ∘C=75 ∘C\Delta T = 95\,^\circ\mathrm{C} - 20\,^\circ\mathrm{C} = 75\,^\circ\mathrm{C}.

  2. Energia necessària:

    EaiguaE_{\text{aigua}}=m ce ΔT{}= m\,c_{\text{e}}\,\Delta T=350 g⋅4,18 J/(g ∘C)⋅75 ∘C{}= 350\,\mathrm{g}\cdot 4{,}18\,\mathrm{J/(g\,^\circ C)}\cdot 75\,^\circ\mathrm{C}=1,097⋅105 J{}= 1{,}097\cdot 10^{5}\,\mathrm{J}

ResultatEaigua=109,7 kJE_{\text{aigua}} = 109{,}7\,\mathrm{kJ}

La pauta oficial dona: Eaigua=ce m ΔT=109,7 kJE_{\text{aigua}} = c_{\text{e}}\,m\,\Delta T = 109{,}7\,\mathrm{kJ}

b)0,5 punts

Plantejament Resistència de l’element calefactor a partir de la potència que consumeix a la tensió de la xarxa, amb P=U2/RP = U^2/R.

  1. Aïllant RR:

    PescalfP_{\text{escalf}}=U2R{}= \frac{U^2}{R}⇒R=U2Pescalf{}\Rightarrow R=\frac{U^2}{P_{\text{escalf}}}=(230 V)21 200 W{}= \frac{(230\,\mathrm{V})^2}{1\,200\,\mathrm{W}}=44,08 Ω{}= 44{,}08\,\Omega
  2. Comprovació: la intensitat que hi circula és I=P/U=1 200/230=5,217 AI = P/U = 1\,200/230 = 5{,}217\,\mathrm{A}, i U/IU/I torna a donar 44,08 Ω44{,}08\,\Omega.

ResultatR=44,08 ΩR = 44{,}08\,\Omega

La pauta oficial dona: R=U2/P=44,08 ΩR = U^2/P = 44{,}08\,\Omega

c)0,5 punts

Plantejament Energia elèctrica que consumeix l’escalfador: potència pel temps de funcionament.

  1. Energia consumida:

    EconsE_{\text{cons}}=Pescalf tescalf{}= P_{\text{escalf}}\,t_{\text{escalf}}=1 200 W⋅125 s{}= 1\,200\,\mathrm{W}\cdot 125\,\mathrm{s}=1,5⋅105 J{}= 1{,}5\cdot 10^{5}\,\mathrm{J}=150 kJ{}= 150\,\mathrm{kJ}
  2. En kilowatts hora, 150 kJ/(3 600 kJ/(kW h))150\,\mathrm{kJ}/(3\,600\,\mathrm{kJ/(kW\,h)})=0,041 67 kW h{}= 0{,}041\,67\,\mathrm{kW\,h}, menys de la meitat del que consumeix la vitroceràmica.

ResultatEcons=150 kJE_{\text{cons}} = 150\,\mathrm{kJ}

La pauta oficial dona: Econs=Pescalf t=150 kJE_{\text{cons}} = P_{\text{escalf}}\,t = 150\,\mathrm{kJ}

d)1 punt

Plantejament Rendiment de cada alternativa: energia útil (la que rep l’aigua) dividida per l’energia elèctrica consumida; s’escull la de rendiment més alt.

  1. Rendiment de l’escalfador, amb Eaigua=109,73 kJE_{\text{aigua}} = 109{,}73\,\mathrm{kJ} sense arrodonir:

    ηescalf\eta_{\text{escalf}}=EaiguaEcons{}= \frac{E_{\text{aigua}}}{E_{\text{cons}}}=109,73 kJ150 kJ{}= \frac{109{,}73\,\mathrm{kJ}}{150\,\mathrm{kJ}}=0,7315{}= 0{,}7315=73,15 %{}= 73{,}15\,\%
  2. Energia de la vitroceràmica en joules (1 kW h=3,6⋅106 J1\,\mathrm{kW\,h} = 3{,}6\cdot 10^{6}\,\mathrm{J}):

    EvitroE_{\text{vitro}}=0,11 kW h⋅3,6⋅106 J/(kW h){}= 0{,}11\,\mathrm{kW\,h}\cdot 3{,}6\cdot 10^{6}\,\mathrm{J/(kW\,h)}=3,96⋅105 J{}= 3{,}96\cdot 10^{5}\,\mathrm{J}=396 kJ{}= 396\,\mathrm{kJ}
  3. Rendiment de la vitroceràmica:

    ηvitro\eta_{\text{vitro}}=EaiguaEvitro{}= \frac{E_{\text{aigua}}}{E_{\text{vitro}}}=109,73 kJ396 kJ{}= \frac{109{,}73\,\mathrm{kJ}}{396\,\mathrm{kJ}}=0,2771{}= 0{,}2771=27,71 %{}= 27{,}71\,\%
  4. S’escull l’escalfador d’aigua: aprofita el 73,1573{,}15 % de l’energia que consumeix, davant del 27,7127{,}71 % de la vitroceràmica, i per escalfar la mateixa aigua gasta 150 kJ150\,\mathrm{kJ} en lloc de 396 kJ396\,\mathrm{kJ}. La seva resistència és submergida i cedeix la calor directament a l’aigua.

Resultatηescalf=73,15\eta_{\text{escalf}} = 73{,}15 % i ηvitro=27,71\eta_{\text{vitro}} = 27{,}71 %: s’escull l’escalfador d’aigua, que és molt més eficient.

La pauta oficial dona: ηescalf=73,15\eta_{\text{escalf}} = 73{,}15 %; ηvitro=27,71\eta_{\text{vitro}} = 27{,}71 %; el procés més eficient és el de l’escalfador d’aigua, que és l’alternativa a escollir.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Estàtica i equilibri
Enunciat oficial

El mecanisme de la figura s’utilitza per a elevar la porta d’un armari. Les dues barres de longitud LAO=LBQ=2LL_{\text{AO}} = L_{\text{BQ}} = 2L són de massa negligible i estan articulades a la paret i a la porta. La porta és homogènia i de massa m=3 kgm = 3\,\mathrm{kg}. Té una longitud de 8L8L i un gruix de 2s2s. Les barres varien l’angle respecte de la vertical entre φ=5∘\varphi = 5^\circ (porta tancada) i φ=175∘\varphi = 175^\circ (porta oberta). Per elevar la porta, una persona fa una força vertical FF al punt P. Es negligeixen les resistències passives.

Porta vertical de longitud 8L i gruix 2s. A la cara dreta, dues barres paral·leles la uneixen a la paret: AO, des d’A, i BQ, des de B (cantonada inferior dreta); A és a L per sobre de B, i O és a L per sobre de Q, a la paret. L’angle φ es mesura a Q entre la barra i la vertical cap avall. A la cantonada inferior esquerra, P, la força F vertical cap amunt. Requadre de dades: m = 3 kg, LAO = 2L, LBQ = 2L, L = 50 mm, s = 30 mm; g cap avall.

a) Dibuixeu el diagrama de cos lliure de la porta per a un angle φ\varphi qualsevol dins del rang de funcionament.

[0,5 punts]

b) Considerant que la porta està en repòs, determineu:

El valor de la força FF aplicada.

[1 punt]

c) El valor de les forces TAOT_{\text{AO}} i TBQT_{\text{BQ}} que les barres fan sobre la porta quan φ=30∘\varphi = 30^\circ.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Diagrama de cos lliure de la porta: les forces exteriors que actuen sobre la porta, cadascuna al seu punt i amb la seva direcció. Les barres tenen massa negligible i estan articulades als dos extrems, així que cadascuna només pot fer força en la seva pròpia direcció.

  1. Geometria: B és la cantonada inferior de la cara de la porta que dona a la paret, i A és a la mateixa cara, una distància LL per sobre de B (les barres són iguals i paral·leles, i O és a LL per sobre de Q). El centre de masses G és al centre de la porta: a ss de cada cara i a 4L4L de la vora inferior. P és la cantonada inferior de l’altra cara, a 2s2s de B.

  2. Pes m gm\,g, vertical i cap avall, a G.

  3. Força FF de la persona, vertical i cap amunt, a P.

  4. Força de la barra AO, TAOT_{\text{AO}}, a A, en la direcció de la barra (que forma l’angle φ\varphi amb la vertical), i força de la barra BQ, TBQT_{\text{BQ}}, a B, paral·lela a l’anterior. Les dibuixem com a tracció, és a dir, cap a O i cap a Q; si en surt un valor negatiu, aquella barra empeny en lloc d’estirar.

ResultatQuatre forces: m gm\,g a G (cap avall), FF a P (cap amunt) i TAOT_{\text{AO}} a A i TBQT_{\text{BQ}} a B, totes dues en la direcció de les barres, a un angle φ\varphi de la vertical (figura).

La pauta oficial dona: Diagrama amb m gm\,g al centre de la porta, FF a P i TAOT_{\text{AO}}, TBQT_{\text{BQ}} a A i B en la direcció de les barres, a un angle φ\varphi de la vertical.

Diagrama de cos lliure de la porta: el pes m g cap avall al centre G, a 4L de la vora inferior; la força F cap amunt a la cantonada P; les forces de les barres T_AO a A i T_BQ a B, paral·leles i cap amunt cap a la paret, a un angle φ de la vertical. A és a L per sobre de B i la porta té un gruix 2s.

b)1 punt

Plantejament Força que ha de fer la persona, a partir de l’equilibri de forces de la porta en horitzontal i en vertical. Les forces de les dues barres tenen la mateixa direcció, i amb les dues equacions de forces n’hi ha prou per trobar FF.

  1. Components de les forces de les barres: horitzontal Tsin⁡φT\sin\varphi (cap a la paret) i vertical Tcos⁡φT\cos\varphi.

  2. Forces horitzontals (les úniques són les de les barres):

    ∑Fx\sum F_x=0:TAOsin⁡φ{}= 0:\quad T_{\text{AO}}\sin\varphi +TBQsin⁡φ=0{}+ T_{\text{BQ}}\sin\varphi=0⇒TAO{}\Rightarrow T_{\text{AO}}=−TBQ{}= -T_{\text{BQ}}
  3. Forces verticals:

    ∑Fy\sum F_y=0:TAOcos⁡φ{}= 0:\quad T_{\text{AO}}\cos\varphi +TBQcos⁡φ+F−m g=0{}+ T_{\text{BQ}}\cos\varphi + F - m\,g=0
  4. Com que TAO+TBQ=0T_{\text{AO}} + T_{\text{BQ}} = 0, els dos primers termes s’anul·len. L’enunciat no dona gg; amb g=9,807 m/s2g = 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}:

    FF=m g=3 kg⋅9,807 m/s2{}= m\,g=3\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}=29,42 N{}= 29{,}42\,\mathrm{N}
  5. El resultat no depèn de φ\varphi: en qualsevol posició del recorregut la persona aguanta tot el pes de la porta. Les dues barres fan forces iguals i de sentit contrari, que no aguanten pes: formen un parell que equilibra el moment del pes i de FF.

ResultatF=m g=29,42 NF = m\,g = 29{,}42\,\mathrm{N}, sigui quin sigui l’angle φ\varphi.

La pauta oficial dona: TAO=−TBQT_{\text{AO}} = -T_{\text{BQ}}; F=m g=29,42 NF = m\,g = 29{,}42\,\mathrm{N}

c)1 punt

Plantejament Forces de les barres a partir de l’equilibri de moments de la porta respecte del punt P (així FF no hi intervé), amb TAO=−TBQT_{\text{AO}} = -T_{\text{BQ}} de l’apartat anterior.

  1. Posicions respecte de P, amb l’eix xx cap a la paret i l’eix yy cap amunt: G (s, 4L)(s,\ 4L), B (2s, 0)(2s,\ 0) i A (2s, L)(2s,\ L). El moment d’una força de components (Fx, Fy)(F_x,\ F_y) aplicada a (x, y)(x,\ y) és M=x Fy−y FxM = x\,F_y - y\,F_x, positiu en sentit antihorari.

  2. Equació de moments respecte de P:

    ∑MP\sum M_{\text{P}}=0:−m g s{}= 0:\quad -m\,g\,s +2s TBQcos⁡φ{}+ 2s\,T_{\text{BQ}}\cos\varphi +2s TAOcos⁡φ{}+ 2s\,T_{\text{AO}}\cos\varphi −L TAOsin⁡φ=0{}- L\,T_{\text{AO}}\sin\varphi=0
  3. Amb TAO+TBQ=0T_{\text{AO}} + T_{\text{BQ}} = 0 els dos termes amb cos⁡φ\cos\varphi s’anul·len i queda:

    TAO=−m g sLsin⁡φT_{\text{AO}} = -\frac{m\,g\,s}{L\sin\varphi}
  4. Per a φ=30∘\varphi = 30^\circ, amb s=30 mm=0,03 ms = 30\,\mathrm{mm} = 0{,}03\,\mathrm{m} i L=50 mm=0,05 mL = 50\,\mathrm{mm} = 0{,}05\,\mathrm{m}:

    TAOT_{\text{AO}}=−3⋅9,807⋅0,030,05⋅sin⁡30∘ N{}= -\frac{3\cdot 9{,}807\cdot 0{,}03}{0{,}05\cdot\sin 30^\circ}\,\mathrm{N}=−35,31 N{}= -35{,}31\,\mathrm{N}TBQ=−TAO=35,31 NT_{\text{BQ}} = -T_{\text{AO}} = 35{,}31\,\mathrm{N}
  5. Signes: TBQT_{\text{BQ}} és positiva, així que la barra BQ estira la porta cap a Q (treballa a tracció); TAOT_{\text{AO}} és negativa, així que la barra AO empeny la porta en sentit contrari al dibuixat, allunyant A d’O (treballa a compressió). Totes dues forces valen 35,31 N35{,}31\,\mathrm{N}.

ResultatTAO=−35,31 NT_{\text{AO}} = -35{,}31\,\mathrm{N} (la barra AO empeny: compressió) i TBQ=35,31 NT_{\text{BQ}} = 35{,}31\,\mathrm{N} (la barra BQ estira: tracció).

La pauta oficial dona: TAO=−m g sLsin⁡φ=−35,31 NT_{\text{AO}} = -\dfrac{m\,g\,s}{L\sin\varphi} = -35{,}31\,\mathrm{N} per a φ=30∘\varphi = 30^\circ: el signe negatiu indica que el sentit és el contrari del dibuixat; amb TAO=−TBQT_{\text{AO}} = -T_{\text{BQ}}, TBQ=35,31 NT_{\text{BQ}} = 35{,}31\,\mathrm{N}.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 6

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Motors i màquines elèctriques, Mecanismes i transmissions
Enunciat oficial

Un prototip de motocicleta elèctrica integra el motor directament a la roda del darrere. En les condicions d’estudi, circulant per un terreny horitzontal i a una velocitat constant, el fabricant assegura que el motor subministra Pmot=15 kWP_{\text{mot}} = 15\,\mathrm{kW} i un parell Γ=150 N m\Gamma = 150\,\mathrm{N\,m}, i té una autonomia màxima smaˋx=200 kms_{\text{màx}} = 200\,\mathrm{km}. El diàmetre dels pneumàtics és d=630 mmd = 630\,\mathrm{mm}, i s’estima que el motor té un rendiment ηmot=0,9\eta_{\text{mot}} = 0{,}9. La motocicleta utilitza bateries ideals.

En aquestes condicions, determineu:

a) La velocitat angular de la roda motriu ωroda\omega_{\text{roda}} i la velocitat d’avanç vv de la motocicleta.

[1 punt]

b) El temps màxim de funcionament tmaˋxt_{\text{màx}} i l’energia subministrada pel motor EsubmE_{\text{subm}}.

[1 punt]

c) L’energia que caldria tenir emmagatzemada a les bateries EbatE_{\text{bat}}.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Potència i parell a l’eix de la roda: el motor és a la mateixa roda, així que gira amb la seva velocitat angular i P=Γ ωP = \Gamma\,\omega. La velocitat d’avanç és la velocitat lineal de la vora del pneumàtic, que roda sense lliscar.

  1. Velocitat angular de la roda:

    ωroda\omega_{\text{roda}}=PmotΓ{}= \frac{P_{\text{mot}}}{\Gamma}=15 000 W150 N m{}= \frac{15\,000\,\mathrm{W}}{150\,\mathrm{N\,m}}=100 rad/s{}= 100\,\mathrm{rad/s}
  2. Radi del pneumàtic: d/2d/2=630 mm/2{}= 630\,\mathrm{mm}/2=315 mm{}= 315\,\mathrm{mm}=0,315 m{}= 0{,}315\,\mathrm{m}.

  3. Velocitat d’avanç (per passar a km/h es multiplica per 3,63{,}6):

    vv=ωroda d2{}= \omega_{\text{roda}}\,\frac{d}{2}=100 rad/s⋅0,315 m{}= 100\,\mathrm{rad/s}\cdot 0{,}315\,\mathrm{m}=31,5 m/s{}= 31{,}5\,\mathrm{m/s}=113,4 km/h{}= 113{,}4\,\mathrm{km/h}

Resultatωroda=100 rad/s\omega_{\text{roda}} = 100\,\mathrm{rad/s} i v=31,5 m/s=113,4 km/hv = 31{,}5\,\mathrm{m/s} = 113{,}4\,\mathrm{km/h}

La pauta oficial dona: ωroda\omega_{\text{roda}}=Pmot/Γ{}= P_{\text{mot}}/\Gamma=100 rad/s{}= 100\,\mathrm{rad/s}; v=ωroda d/2=113,4 km/hv = \omega_{\text{roda}}\,d/2 = 113{,}4\,\mathrm{km/h}

b)1 punt

Plantejament Temps de funcionament i energia mecànica que dona el motor: a velocitat constant, el temps màxim és l’autonomia dividida per la velocitat, i l’energia és la potència del motor per aquest temps.

  1. Temps màxim:

    tmaˋxt_{\text{màx}}=smaˋxv{}= \frac{s_{\text{màx}}}{v}=200 km113,4 km/h{}= \frac{200\,\mathrm{km}}{113{,}4\,\mathrm{km/h}}=1,764 h{}= 1{,}764\,\mathrm{h}=6 349 s{}= 6\,349\,\mathrm{s}
  2. Energia subministrada pel motor:

    EsubmE_{\text{subm}}=Pmot tmaˋx{}= P_{\text{mot}}\,t_{\text{màx}}=Pmot smaˋxv{}= P_{\text{mot}}\,\frac{s_{\text{màx}}}{v}=15 kW⋅200 km113,4 km/h{}= 15\,\mathrm{kW}\cdot\frac{200\,\mathrm{km}}{113{,}4\,\mathrm{km/h}}=26,46 kW h{}= 26{,}46\,\mathrm{kW\,h}
  3. En joules:

    EsubmE_{\text{subm}}=15 000 W⋅6 349 s{}= 15\,000\,\mathrm{W}\cdot 6\,349\,\mathrm{s}=9,52⋅107 J{}= 9{,}52\cdot 10^{7}\,\mathrm{J}=95,2 MJ{}= 95{,}2\,\mathrm{MJ}

Resultattmaˋx=1,764 ht_{\text{màx}} = 1{,}764\,\mathrm{h} i Esubm=26,46 kW h=95,2 MJE_{\text{subm}} = 26{,}46\,\mathrm{kW\,h} = 95{,}2\,\mathrm{MJ}

La pauta oficial dona: tmaˋx=1,764 ht_{\text{màx}} = 1{,}764\,\mathrm{h}; Esubm=26,46 kW h=95,2 MJE_{\text{subm}} = 26{,}46\,\mathrm{kW\,h} = 95{,}2\,\mathrm{MJ}

c)0,5 punts

Plantejament Energia que han d’emmagatzemar les bateries: el motor converteix en energia mecànica només el 9090 % de l’energia elèctrica que rep, i les bateries ideals lliuren tota la que emmagatzemen.

  1. Energia de les bateries, amb Esubm=26,455 kW hE_{\text{subm}} = 26{,}455\,\mathrm{kW\,h} sense arrodonir:

    EbatE_{\text{bat}}=Esubmηmot{}= \frac{E_{\text{subm}}}{\eta_{\text{mot}}}=26,455 kW h0,9{}= \frac{26{,}455\,\mathrm{kW\,h}}{0{,}9}=29,39 kW h{}= 29{,}39\,\mathrm{kW\,h}
  2. En joules:

    EbatE_{\text{bat}}=29,39 kW h⋅3,6 MJ/(kW h){}= 29{,}39\,\mathrm{kW\,h}\cdot 3{,}6\,\mathrm{MJ/(kW\,h)}=105,8 MJ{}= 105{,}8\,\mathrm{MJ}

ResultatEbat=29,39 kW h=105,8 MJE_{\text{bat}} = 29{,}39\,\mathrm{kW\,h} = 105{,}8\,\mathrm{MJ}

La pauta oficial dona: EbatE_{\text{bat}}=Esubm/ηmot{}= E_{\text{subm}}/\eta_{\text{mot}}=29,39 kW h{}= 29{,}39\,\mathrm{kW\,h}=105,8 MJ{}= 105{,}8\,\mathrm{MJ}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Tecnologia, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Tecnologia de 2022 a 2026.

Energia, consum i emissionsElectrònica digitalEstàtica i equilibriMotors i màquines elèctriquesMecanismes i transmissionsCircuits elèctricsMaterials i assajosMesura, toleràncies i ajustosTots els temes de Tecnologia

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 5) de Tecnologia del 2022?

Responeu a QUATRE dels sis exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que respongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers. Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: energia, consum i emissions (5,5 punts), electrònica digital (2,5 punts), estàtica i equilibri (2,5 punts), motors i màquines elèctriques (1,5 punts), mecanismes i transmissions (1,5 punts), circuits elèctrics (0,5 punts), materials i assajos (0,5 punts) i mesura, toleràncies i ajustos (0,5 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. Totes coincideixen amb la pauta.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Tecnologia aquest curs?

Puja els teus apunts de Tecnologia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Tecnologia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.