Tecnologia, PAU 2023 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 5) resolt

L’examen de juny (sèrie 5) de Tecnologia industrial de la PAU de Catalunya del 2023, sencer: els sis exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 15 punts.

Instruccions de l’examen Responeu a QUATRE dels sis exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que respongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

Els exercicis de l’examen

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Materials i assajos, Energia, consum i emissions, Motors i màquines elèctriques, Circuits elèctrics, Pneumàtica, hidràulica i fluids
Enunciat oficial

Indiqueu la resposta correcta de cada qüestió. Responeu en la taula de la pàgina 3. En el cas que no indiqueu les respostes a la taula, les qüestions es consideraran no contestades.

[En cada qüestió només es pot triar UNA resposta. Qüestió ben contestada: 0,5 punts; qüestió mal contestada: –0,16 punts; qüestió no contestada: 0 punts.]

1.1 La figura mostra la corba tensió-deformació obtinguda en un assaig de tracció. Quant val, aproximadament, el límit elàstic d’aquest material?

a) 230 MPa

b) 200 MPa

c) 265 MPa

d) 250 MPa

[0,5 punts]

Corba tensió-deformació d’un assaig de tracció. Eix vertical: tensió en MPa, de 0 a 300, amb línies de quadrícula cada 50 MPa. Eix horitzontal: deformació unitària, amb la marca 0,005 i línies de quadrícula cada 0,001 (a la figura impresa l’eix no porta el nom). La corba és recta des de l’origen fins a uns 200 MPa (deformació d’uns 0,0019); després es corba i s’aplana per sota dels 265 MPa. Una recta fina paral·lela al tram recte surt de la deformació 0,002 i talla la corba a 250 MPa.

1.2 Un cotxe emet 121 g de CO2\mathrm{CO_2} per kilòmetre recorregut. Disposa d’un dipòsit amb 60 litres de combustible i el consum mixt és de 4,6 L cada 100 km. Quina és la petjada de diòxid de carboni que haurà emès a l’atmosfera quan hagi utilitzat el 90 % del combustible disponible?

a) 142 kg CO2\mathrm{CO_2}

b) 157,8 kg CO2\mathrm{CO_2}

c) 30,06 kg CO2\mathrm{CO_2}

d) 1,420 kg CO2\mathrm{CO_2}

[0,5 punts]

1.3 Un motor d’inducció trifàsic hexapolar es connecta a 230 V i 50 Hz. L’eix del motor gira a 940 min−1940\ \mathrm{min^{-1}}. Determineu el lliscament en tant per u.

a) 468,1×10−3468{,}1\times10^{-3}

b) 63,83×10−363{,}83\times10^{-3}

c) 0,06

d) 0,88

[0,5 punts]

1.4 En un circuit elèctric, es connecten en paral·lel una resistència de 20 Ω i una altra de 30 Ω. Totes dues tenen una tolerància del ± 5 %. Entre quins valors es troba la resistència equivalent?

a) 11,40 Ω i 12,60 Ω

b) 47,50 Ω i 52,50 Ω

c) 49,50 Ω i 50,50 Ω

d) 11,85 Ω i 12,09 Ω

[0,5 punts]

1.5 Es disposa d’un cilindre d’efecte simple que treballa a 0,7 MPa. El diàmetre de l’èmbol és de 40 mm i el diàmetre de la tija és de 25 mm. Quina força teòrica fa el cilindre en el procés d’avanç?

a) 536,0 N

b) 343,6 N

c) 123,7 N

d) 879,6 N

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.10,5 punts

Plantejament Límit elàstic d’un material a partir de la corba tensió-deformació d’un assaig de tracció.

  1. Quan la corba no té un límit marcat, el límit elàstic es pren de manera convencional: és la tensió on la corba talla una recta paral·lela al tram recte (elàstic) que surt d’una deformació permanent ε=0,002\varepsilon=0{,}002, el 0,20{,}2 %.

  2. La figura ja dibuixa aquesta recta fina. A l’eix horitzontal, la marca 0,0050{,}005 cau a la cinquena línia vertical de la quadrícula, així que cada línia val 0,0010{,}001 i la recta fina surt de la segona, ε=0,002\varepsilon=0{,}002. La recta talla la corba a l’altura de la línia horitzontal de 250 MPa250\ \mathrm{MPa}, a mig camí entre 200 i 300.

  3. Per què no les altres: 200 MPa200\ \mathrm{MPa}, la b), és on s’acaba el tram recte de la corba, el límit de proporcionalitat; 230 MPa230\ \mathrm{MPa}, la a), no correspon a cap punt destacat de la corba, i 265 MPa265\ \mathrm{MPa}, la c), queda per sobre de tota la corba dibuixada, que no arriba a 265 MPa265\ \mathrm{MPa}.

ResultatResposta d): el límit elàstic és d’uns 250 MPa250\ \mathrm{MPa}.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.20,5 punts

Plantejament Emissions de CO2\mathrm{CO_2} d’un cotxe: cal saber quants quilòmetres fa amb el 90 % del dipòsit i multiplicar-los pel factor d’emissió per quilòmetre.

  1. Combustible utilitzat:

    V=0,90⋅60 L=54 LV=0{,}90\cdot60\ \mathrm{L}=54\ \mathrm{L}
  2. Distància recorreguda amb un consum de 4,6 L4{,}6\ \mathrm{L} cada 100 km100\ \mathrm{km}:

    ss=54 L4,6 L⋅100 km{}= \dfrac{54\ \mathrm{L}}{4{,}6\ \mathrm{L}}\cdot100\ \mathrm{km}=1 173,9 km{}= 1\,173{,}9\ \mathrm{km}
  3. Massa de CO2\mathrm{CO_2} emesa:

    mCO2m_{\mathrm{CO_2}}=1 173,9 km⋅121 g/km{}= 1\,173{,}9\ \mathrm{km}\cdot121\ \mathrm{g/km}=1,420⋅105 g{}= 1{,}420\cdot10^{5}\ \mathrm{g}=142,0 kg{}= 142{,}0\ \mathrm{kg}
  4. Per què no les altres: la b) (157,8 kg157{,}8\ \mathrm{kg}) correspon al dipòsit sencer, 60 L, sense descomptar el 10 % que queda; la d) (1,420 kg1{,}420\ \mathrm{kg}) és el mateix resultat cent vegades més petit, un error d’unitats; la c) no surt d’aquest càlcul.

ResultatResposta a): 142 kg142\ \mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.30,5 punts

Plantejament Lliscament d’un motor d’inducció trifàsic: es compara la velocitat de l’eix amb la velocitat de sincronisme del camp giratori, que depèn de la freqüència i del nombre de pols.

  1. Hexapolar vol dir 6 pols, és a dir, p=3p=3 parells de pols. Velocitat de sincronisme amb f=50 Hzf=50\ \mathrm{Hz}:

    nsn_\text{s}=60 fp{}= \dfrac{60\,f}{p}=60⋅503{}= \dfrac{60\cdot50}{3}=1 000 min−1{}= 1\,000\ \mathrm{min^{-1}}
  2. Lliscament en tant per u:

    ss=ns−nns{}= \dfrac{n_\text{s}-n}{n_\text{s}}=1 000−9401 000{}= \dfrac{1\,000-940}{1\,000}=0,06{}= 0{,}06
  3. La tensió (230 V) no intervé en el càlcul. Per què no les altres: la b) (63,83⋅10−363{,}83\cdot10^{-3}) surt de dividir per la velocitat de l’eix, 60/94060/940, en lloc de per la de sincronisme; la a) i la d) són lliscaments massa grans: amb ns=1 000 min−1n_\text{s}=1\,000\ \mathrm{min^{-1}} l’eix giraria a uns 532532 i 120 min−1120\ \mathrm{min^{-1}}, i no a 940 min−1940\ \mathrm{min^{-1}}.

ResultatResposta c): s=0,06s=0{,}06.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.40,5 punts

Plantejament Resistència equivalent de dues resistències en paral·lel amb tolerància: el valor mínim surt amb les dues al mínim i el màxim, amb les dues al màxim.

  1. Valor nominal:

    ReqR_\text{eq}=R1 R2R1+R2{}= \dfrac{R_1\,R_2}{R_1+R_2}=20⋅3020+30{}= \dfrac{20\cdot30}{20+30}=12 Ω{}= 12\ \Omega
  2. Mínim, amb les dues un 5 % per sota (19 Ω19\ \Omega i 28,5 Ω28{,}5\ \Omega):

    Req,mıˊnR_\text{eq,mín}=19⋅28,519+28,5{}= \dfrac{19\cdot28{,}5}{19+28{,}5}=11,40 Ω{}= 11{,}40\ \Omega
  3. Màxim, amb les dues un 5 % per sobre (21 Ω21\ \Omega i 31,5 Ω31{,}5\ \Omega):

    Req,maˋxR_\text{eq,màx}=21⋅31,521+31,5{}= \dfrac{21\cdot31{,}5}{21+31{,}5}=12,60 Ω{}= 12{,}60\ \Omega
  4. És a dir, 12 Ω±512\ \Omega\pm5 %: si les dues resistències tenen la mateixa tolerància, l’equivalent en paral·lel també la té. Per què no les altres: la b) són els límits de la connexió en sèrie (50 Ω±550\ \Omega\pm5 %); la d) surt de combinar una resistència al mínim i l’altra al màxim, que no dona els extrems; la c) seria 50 Ω±150\ \Omega\pm1 %, que no correspon a les dades.

ResultatResposta a): entre 11,40 Ω11{,}40\ \Omega i 12,60 Ω12{,}60\ \Omega.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.50,5 punts

Plantejament Força teòrica d’avanç d’un cilindre d’efecte simple: en l’avanç la pressió actua sobre tota la cara de l’èmbol, i la tija no hi resta superfície.

  1. Superfície de l’èmbol, amb D=40 mm=0,04 mD=40\ \mathrm{mm}=0{,}04\ \mathrm{m}:

    AA=π D24{}= \dfrac{\pi\,D^2}{4}=π⋅0,0424{}= \dfrac{\pi\cdot0{,}04^2}{4}=1,2566⋅10−3 m2{}= 1{,}2566\cdot10^{-3}\ \mathrm{m^2}
  2. Força teòrica, amb p=0,7 MPa=7⋅105 Pap=0{,}7\ \mathrm{MPa}=7\cdot10^{5}\ \mathrm{Pa}:

    FF=p A=7⋅105 Pa⋅1,2566⋅10−3 m2{}= p\,A=7\cdot10^{5}\ \mathrm{Pa}\cdot1{,}2566\cdot10^{-3}\ \mathrm{m^2}=879,6 N{}= 879{,}6\ \mathrm{N}
  3. «Teòrica» vol dir sense descomptar la força de la molla de retorn ni els fregaments, que l’enunciat no dona. Per què no les altres: la a) (536,0 N536{,}0\ \mathrm{N}) usa la superfície anular π (D2−d2)/4\pi\,(D^2-d^2)/4, que és la del retrocés d’un cilindre de doble efecte; la b) (343,6 N343{,}6\ \mathrm{N}), la secció de la tija; la c) (123,7 N123{,}7\ \mathrm{N}), un cercle de diàmetre D−dD-d.

ResultatResposta d): F=879,6 NF=879{,}6\ \mathrm{N}.

La pauta oficial dona: Resposta d).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Electrònica digital
Enunciat oficial

Un semàfor té un circuit de control d’errors que activa una alarma si els tres llums estan apagats o si com a mínim dos estan encesos a la vegada, tret que siguin el verd i el groc. Responeu a les qüestions que hi ha a continuació utilitzant les variables d’estat següents:

llum verd: vv={1: enceˋs0: apagat{}= \begin{cases}1\text{: encès}\\0\text{: apagat}\end{cases}; llum groc: gg={1: enceˋs0: apagat{}= \begin{cases}1\text{: encès}\\0\text{: apagat}\end{cases};

llum roig: rr={1: enceˋs0: apagat{}= \begin{cases}1\text{: encès}\\0\text{: apagat}\end{cases}; alarma: aa={1: activada0: desactivada{}= \begin{cases}1\text{: activada}\\0\text{: desactivada}\end{cases}.

a) Escriviu la taula de veritat del sistema.

[1 punt]

b) Determineu la funció lògica entre aquestes variables i, si escau, simplifiqueu-la.

[1 punt]

c) Dibuixeu l’esquema de portes lògiques equivalent.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Taula de veritat de l’alarma d’un semàfor de tres llums: cal decidir aa per a les 8 combinacions de llums encesos i apagats.

  1. Regles de l’enunciat: hi ha alarma si els tres llums estan apagats (000) i si n’hi ha dos o tres d’encesos, excepte quan els encesos són justament el verd i el groc (110). Amb un sol llum encès no hi ha alarma.

  2. Amb els tres encesos (111) no són només el verd i el groc els que estan encesos, així que també salta l’alarma.

  3. Taula de veritat (la columna del mig compta els llums encesos):

    vvggrrllums encesosaa
    00001
    00110
    01010
    01121
    10010
    10121
    11020
    11131

Resultata=1a=1 en les combinacions vgrvgr = 000, 011, 101 i 111, i a=0a=0 en les altres quatre (taula als passos).

La pauta oficial dona: Taula: a=1a=1 en 000, 011, 101 i 111 (vgrvgr).

b)1 punt

Plantejament Funció lògica de l’alarma: suma de productes de les files amb a=1a=1, simplificada amb un mapa de Karnaugh de tres variables.

  1. Funció canònica en suma de productes (un producte per cada fila amb a=1a=1, amb la variable negada on val 0):

    a=v‾ g‾ r‾+v‾ g r+v g‾ r+v g ra=\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r}+\overline{v}\,g\,r+v\,\overline{g}\,r+v\,g\,r
  2. També es pot escriure en producte de sumes, amb un factor per cada fila amb a=0a=0 (001, 010, 100 i 110) i la variable negada on val 1:

    aa=(v+g+r‾) (v+g‾+r) (v‾+g+r) (v‾+g‾+r){}= (v+g+\overline{r})\,(v+\overline{g}+r)\,(\overline{v}+g+r)\,(\overline{v}+\overline{g}+r)
  3. Mapa de Karnaugh (vv a les files i grgr a les columnes, en codi Gray):

    v\grv \backslash gr00011110
    01010
    10110
  4. Grup 1: les dues caselles de la columna gr=11gr=11, g rg\,r. Grup 2: la fila v=1v=1 amb les columnes gr=01gr=01 i 1111, v rv\,r. La casella 000 no té cap 1 al costat (001, 010 i 100 valen 0), així que queda sola: v‾ g‾ r‾\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r}.

  5. Funció simplificada:

    aa=g r+v r+v‾ g‾ r‾{}= g\,r+v\,r+\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r}=r (v+g)+v‾ g‾ r‾{}= r\,(v+g)+\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r}

Resultata=r (v+g)+v‾ g‾ r‾a=r\,(v+g)+\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r}.

La pauta oficial dona: a=v‾ g‾ r‾+v‾ g r+v g‾ r+v g ra=\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r}+\overline{v}\,g\,r+v\,\overline{g}\,r+v\,g\,r o també aa=(v+g+r‾) (v+g‾+r) (v‾+g+r) (v‾+g‾+r){}= (v+g+\overline{r})\,(v+\overline{g}+r)\,(\overline{v}+g+r)\,(\overline{v}+\overline{g}+r); simplificant, a=r (v+g)+v‾ g‾ r‾a=r\,(v+g)+\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r}

c)0,5 punts

Plantejament Esquema de portes de la funció simplificada a=r (v+g)+v‾ g‾ r‾a=r\,(v+g)+\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r}.

  1. Una porta OR de dues entrades fa v+gv+g, i una AND de dues entrades la multiplica per rr: r (v+g)r\,(v+g).

  2. Tres portes NOT donen v‾\overline{v}, g‾\overline{g} i r‾\overline{r}, i una AND de tres entrades en fa el producte v‾ g‾ r‾\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r} (que és el mateix que una NOR de tres entrades amb vv, gg i rr).

  3. Una porta OR de dues entrades suma els dos termes i dona aa. A la figura, & és una AND, ≥1\geq1 és una OR i el quadre 1 amb un cercle a la sortida és una NOT (símbols de la norma IEC).

ResultatOR de vv i gg seguida d’una AND amb rr; tres NOT i una AND de tres entrades per a v‾ g‾ r‾\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r}; una OR final que dona aa (figura).

La pauta oficial dona: OR de vv i gg i AND amb rr; AND de v‾\overline{v}, g‾\overline{g} i r‾\overline{r}; OR final que dona aa.

Esquema de portes lògiques. Les entrades v, g i r baixen en tres línies verticals. A dalt, una porta OR (≥1) amb v i g, i la seva sortida entra amb r en una porta AND (&). A baix, tres portes NOT (quadre 1 amb un cercle a la sortida) neguen v, g i r, i les tres sortides van a una AND de tres entrades. Les sortides de les dues AND van a una porta OR final que dona a.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Energia, consum i emissions, Mecanismes i transmissions
Enunciat oficial

Es volen instal·lar petits aerogeneradors en una zona rural per a donar subministrament a una casa aïllada amb una demanda anual de Ecasa=500 kW hE_\text{casa}=500\ \mathrm{kW\,h}. En aquests aerogeneradors, el rotor es connecta directament al generador elèctric sense necessitat d’un multiplicador. El rendiment del generador és ηgen=1/3\eta_\text{gen}=1/3. S’obté energia 14 hores al dia durant 250 dies l’any. Les gràfiques següents mostren la potència elèctrica generada PuˊtilP_\text{útil} d’un aerogenerador en funció de la velocitat del vent vv i la potència a l’eix del rotor ProtorP_\text{rotor} en funció de la velocitat de gir nn de les pales.

Per al cas estudiat, s’estima que la velocitat del vent al punt d’instal·lació és de v=4v=4 m/s. Per a aquestes condicions, determineu:

Dues gràfiques. Esquerra: potència elèctrica generada Pútil (W, de 20 a 80) en funció de la velocitat del vent v (m/s, de 3 a 4,5); és una corba creixent que passa per uns 21 W a 3 m/s, per 50 W a 4 m/s i per uns 71 W a 4,5 m/s. Dreta: potència a l’eix del rotor Protor (W, de 0 a 300) en funció de la velocitat de gir n (min⁻¹, de 280 a 340); és una recta creixent que va d’uns 20 W a 280 min⁻¹ fins a uns 280 W a 340 min⁻¹ i passa per 150 W a 310 min⁻¹.

a) La potència a l’eix del rotor ProtorP_\text{rotor}.

[0,5 punts]

b) La velocitat angular de les pales ω\omega i el parell a l’eix del rotor Γ\Gamma.

[1 punt]

c) L’energia anual que subministra un aerogenerador EsubmE_\text{subm}.

[0,5 punts]

d) La quantitat qq d’aerogeneradors que caldria instal·lar per a donar servei a l’habitatge.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Potència a l’eix del rotor d’un aerogenerador: es llegeix a la primera gràfica la potència elèctrica per a v=4v=4 m/s i es divideix pel rendiment del generador.

  1. A la gràfica PuˊtilP_\text{útil}–vv, a v=4 m/sv=4\ \mathrm{m/s} la corba passa per la línia de 50 W50\ \mathrm{W}:

    Puˊtil=50 WP_\text{útil}=50\ \mathrm{W}
  2. El rotor mou directament el generador (no hi ha multiplicador), així que la potència a l’eix del rotor és la que entra al generador:

    ProtorP_\text{rotor}=Puˊtilηgen{}= \dfrac{P_\text{útil}}{\eta_\text{gen}}=50 W1/3{}= \dfrac{50\ \mathrm{W}}{1/3}=150 W{}= 150\ \mathrm{W}

ResultatProtor=150 WP_\text{rotor}=150\ \mathrm{W}.

La pauta oficial dona: Del gràfic, Puˊtil=50 WP_\text{útil}=50\ \mathrm{W}; Prot=Puˊtilη=150 WP_\text{rot}=\dfrac{P_\text{útil}}{\eta}=150\ \mathrm{W}

b)1 punt

Plantejament Velocitat angular de les pales i parell a l’eix del rotor: amb ProtorP_\text{rotor} es llegeix la velocitat de gir a la segona gràfica, i el parell és la potència dividida per la velocitat angular.

  1. A la gràfica ProtorP_\text{rotor}–nn, la recta passa per 150 W150\ \mathrm{W} a la línia vertical de 310 min−1310\ \mathrm{min^{-1}}:

    n=310 min−1n=310\ \mathrm{min^{-1}}
  2. Velocitat angular de les pales:

    ω\omega=n 2π60{}= n\,\dfrac{2\pi}{60}=310⋅2π60{}= 310\cdot\dfrac{2\pi}{60}=32,46 rad/s{}= 32{,}46\ \mathrm{rad/s}
  3. Parell a l’eix del rotor:

    Γ\Gamma=Protorω{}= \dfrac{P_\text{rotor}}{\omega}=150 W32,46 rad/s{}= \dfrac{150\ \mathrm{W}}{32{,}46\ \mathrm{rad/s}}=4,621 N m{}= 4{,}621\ \mathrm{N\,m}

Resultatω=32,46 rad/s\omega=32{,}46\ \mathrm{rad/s} (n=310 min−1n=310\ \mathrm{min^{-1}}) i Γ=4,621 N m\Gamma=4{,}621\ \mathrm{N\,m}.

La pauta oficial dona: Del gràfic, n=310 min−1n=310\ \mathrm{min^{-1}}; ω=32,46 rad/s\omega=32{,}46\ \mathrm{rad/s}; Γ=Protω=4,621 N m\Gamma=\dfrac{P_\text{rot}}{\omega}=4{,}621\ \mathrm{N\,m}

c)0,5 punts

Plantejament Energia elèctrica anual d’un aerogenerador: la potència útil multiplicada per les hores de funcionament de l’any.

  1. Hores de funcionament l’any (14 hores al dia durant 250 dies):

    t=14⋅250=3 500 ht=14\cdot250=3\,500\ \mathrm{h}
  2. Energia subministrada:

    EsubmE_\text{subm}=Puˊtil t{}= P_\text{útil}\,t=50 W⋅3 500 h{}= 50\ \mathrm{W}\cdot3\,500\ \mathrm{h}=175 000 W h{}= 175\,000\ \mathrm{W\,h}=175 kW h{}= 175\ \mathrm{kW\,h}
  3. En megajoules (1 kW h=3,6 MJ1\ \mathrm{kW\,h}=3{,}6\ \mathrm{MJ}):

    Esubm=175⋅3,6 MJ=630,0 MJE_\text{subm}=175\cdot3{,}6\ \mathrm{MJ}=630{,}0\ \mathrm{MJ}

ResultatEsubm=175 kW h=630,0 MJE_\text{subm}=175\ \mathrm{kW\,h}=630{,}0\ \mathrm{MJ} l’any.

La pauta oficial dona: EsubmE_\text{subm}=Puˊtil t{}= P_\text{útil}\,t=175 kW h{}= 175\ \mathrm{kW\,h}=630,0 MJ{}= 630{,}0\ \mathrm{MJ}

d)0,5 punts

Plantejament Nombre d’aerogeneradors: la demanda anual de la casa dividida per l’energia que dona cada aerogenerador, arrodonida cap amunt.

  1. Quocient entre la demanda i l’energia d’un aerogenerador:

    qq=EcasaEsubm{}= \dfrac{E_\text{casa}}{E_\text{subm}}=500 kW h175 kW h{}= \dfrac{500\ \mathrm{kW\,h}}{175\ \mathrm{kW\,h}}=2,857{}= 2{,}857
  2. No es pot instal·lar una fracció d’aerogenerador, i amb dos no n’hi hauria prou (2⋅175=350 kW h2\cdot175=350\ \mathrm{kW\,h}): cal arrodonir cap amunt.

Resultatq=3q=3 aerogeneradors (el quocient dona 2,8572{,}857).

La pauta oficial dona: q=EcasaEsubm=2,857 → 3q=\dfrac{E_\text{casa}}{E_\text{subm}}=2{,}857\ \rightarrow\ 3 aerogeneradors

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta té un errorTemes: Energia, consum i emissions
Enunciat oficial

Una planta escalfa aigua utilitzant diàriament mb=40m_\text{b}=40 tones de biomassa amb un poder calorífic pc=4 kW h/kgpc=4\ \mathrm{kW\,h/kg}, i produeix Euˊtil=345,6×109E_\text{útil}=345{,}6\times10^{9} J. La instal·lació eleva la temperatura de l’aigua ΔT=40 ∘C\Delta T=40\ {}^\circ\mathrm{C}. La calor específica de l’aigua és ce=4,18 J/(g K)c_\text{e}=4{,}18\ \mathrm{J/(g\,K)}. Determineu:

a) El rendiment de la planta η\eta.

[1 punt]

b) La quantitat d’aigua mam_\text{a} escalfada cada dia.

[0,5 punts]

c) El cabal mitjà diari qq d’aigua calenta produït.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Rendiment d’una planta de biomassa: l’energia útil que rep l’aigua cada dia dividida per l’energia del combustible que es crema cada dia.

  1. Energia del combustible cada dia, amb mb=40 t=40 000 kgm_\text{b}=40\ \mathrm{t}=40\,000\ \mathrm{kg}:

    EconsE_\text{cons}=mb pc{}= m_\text{b}\,pc=40 000 kg⋅4 kW h/kg{}= 40\,000\ \mathrm{kg}\cdot4\ \mathrm{kW\,h/kg}=160 000 kW h{}= 160\,000\ \mathrm{kW\,h}
  2. En joules (1 kW h=3,6⋅106 J1\ \mathrm{kW\,h}=3{,}6\cdot10^{6}\ \mathrm{J}), per poder-la comparar amb EuˊtilE_\text{útil}:

    EconsE_\text{cons}=160 000⋅3,6⋅106 J{}= 160\,000\cdot3{,}6\cdot10^{6}\ \mathrm{J}=576⋅109 J{}= 576\cdot10^{9}\ \mathrm{J}
  3. Rendiment:

    η\eta=EuˊtilEcons{}= \dfrac{E_\text{útil}}{E_\text{cons}}=345,6⋅109 J576⋅109 J{}= \dfrac{345{,}6\cdot10^{9}\ \mathrm{J}}{576\cdot10^{9}\ \mathrm{J}}=0,6{}= 0{,}6

Resultatη=0,6\eta=0{,}6, és a dir, el 6060 %.

La pauta oficial dona: Econs=mb pE_\text{cons}=m_\text{b}\,p; η\eta=EuˊtilEcons{}= \dfrac{E_\text{útil}}{E_\text{cons}}=mb pEcons{}= \dfrac{m_\text{b}\,p}{E_\text{cons}}=0,6{}= 0{,}6

b)0,5 punts

Plantejament Massa d’aigua escalfada cada dia: l’energia útil és la calor que rep l’aigua, m ce ΔTm\,c_\text{e}\,\Delta T.

  1. Calor específica en unitats del SI: cec_\text{e}=4,18 J/(g K){}= 4{,}18\ \mathrm{J/(g\,K)}=4 180 J/(kg K){}= 4\,180\ \mathrm{J/(kg\,K)}. Un increment de 40 ∘C40\ {}^\circ\mathrm{C} és un increment de 40 K40\ \mathrm{K}.

  2. Aïllant la massa de Euˊtil=ma ce ΔTE_\text{útil}=m_\text{a}\,c_\text{e}\,\Delta T:

    mam_\text{a}=Euˊtilce ΔT{}= \dfrac{E_\text{útil}}{c_\text{e}\,\Delta T}=345,6⋅109 J4 180 J/(kg K)⋅40 K{}= \dfrac{345{,}6\cdot10^{9}\ \mathrm{J}}{4\,180\ \mathrm{J/(kg\,K)}\cdot40\ \mathrm{K}}=2,067⋅106 kg{}= 2{,}067\cdot10^{6}\ \mathrm{kg}

Resultatma=2,067⋅106 kgm_\text{a}=2{,}067\cdot10^{6}\ \mathrm{kg} cada dia (unes 2 0672\,067 tones).

La pauta oficial dona: mam_\text{a}=Euˊtilce ΔT{}= \dfrac{E_\text{útil}}{c_\text{e}\,\Delta T}=2,067⋅106 kg{}= 2{,}067\cdot10^{6}\ \mathrm{kg}

c)1 punt

Plantejament Cabal mitjà diari d’aigua calenta: el volum d’aigua escalfat en un dia repartit en les 24 hores del dia.

  1. L’enunciat no dona la densitat; amb la de l’aigua, ρ=1 kg/L\rho=1\ \mathrm{kg/L}, la massa diària correspon a un volum de 2,067⋅106 L2{,}067\cdot10^{6}\ \mathrm{L}.

  2. Segons que té un dia:

    t=24⋅3 600 s=86 400 st=24\cdot3\,600\ \mathrm{s}=86\,400\ \mathrm{s}
  3. Cabal mitjà:

    qq=maρ t{}= \dfrac{m_\text{a}}{\rho\,t}=2,067⋅106 kg1 kg/L⋅86 400 s{}= \dfrac{2{,}067\cdot10^{6}\ \mathrm{kg}}{1\ \mathrm{kg/L}\cdot86\,400\ \mathrm{s}}=23,92 L/s{}= 23{,}92\ \mathrm{L/s}
  4. Equival a 23,92⋅3,6=86,11 m3/h23{,}92\cdot3{,}6=86{,}11\ \mathrm{m^3/h}.

Resultatq=23,92 L/sq=23{,}92\ \mathrm{L/s} de mitjana durant tot el dia (86,11 m3/h86{,}11\ \mathrm{m^3/h}).

La pauta oficial dona: t=24⋅3 600 st=24\cdot3\,600\ \mathrm{s}; q=mρ t=23,92 L/sq=\dfrac{m}{\rho\,t}=23{,}92\ \mathrm{L/s}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Energia, consum i emissions
Enunciat oficial

Un habitatge disposa d’una caldera alimentada amb gasoil que utilitza Vgasoil=1 000V_\text{gasoil}=1\,000 L de gasoil anuals per a subministrar aigua calenta sanitària i aigua per al circuit de calefacció. El rendiment de la caldera és ηgasoil=0,89\eta_\text{gasoil}=0{,}89, el poder calorífic del gasoil és pcgasoil=44,8 MJ/kgpc_\text{gasoil}=44{,}8\ \mathrm{MJ/kg} i la seva densitat és ρgasoil=0,85 kg/L\rho_\text{gasoil}=0{,}85\ \mathrm{kg/L}. S’estima que el factor d’emissions del gasoil FEgasoilFE_\text{gasoil} és de 2,79 kg de CO2\mathrm{CO_2} per litre de combustible.

Per tal de reduir les emissions de CO2\mathrm{CO_2}, els propietaris es plantegen canviar aquesta caldera per una de gas natural que subministri la mateixa energia. El rendiment de la nova caldera és ηGN=0,94\eta_\text{GN}=0{,}94 i el poder calorífic del gas natural és pcGN=11,7 kW h/m3pc_\text{GN}=11{,}7\ \mathrm{kW\,h/m^3}. S’estima que el factor d’emissions d’aquest combustible és FEGNFE_\text{GN}=0,203 kgCO2/(kW h){}= 0{,}203\ \mathrm{kg_{CO_2}/(kW\,h)}. Determineu:

a) L’energia anual subministrada per la caldera de gasoil EsubmE_\text{subm}.

[0,5 punts]

b) L’energia anual que consumiria la caldera de gas natural Econs_GNE_\text{cons\_GN} i el volum d’aquest combustible VGNV_\text{GN}.

[1 punt]

c) La reducció anual d’emissions de diòxid de carboni ΔmCO2\Delta m_{\mathrm{CO_2}}.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Energia útil anual de la caldera de gasoil: l’energia del gasoil cremat multiplicada pel rendiment de la caldera.

  1. Massa de gasoil anual:

    mgasoilm_\text{gasoil}=ρgasoil Vgasoil{}= \rho_\text{gasoil}\,V_\text{gasoil}=0,85 kg/L⋅1 000 L{}= 0{,}85\ \mathrm{kg/L}\cdot1\,000\ \mathrm{L}=850 kg{}= 850\ \mathrm{kg}
  2. Energia que aporta el combustible:

    EcombE_\text{comb}=mgasoil pcgasoil{}= m_\text{gasoil}\,pc_\text{gasoil}=850 kg⋅44,8 MJ/kg{}= 850\ \mathrm{kg}\cdot44{,}8\ \mathrm{MJ/kg}=38 080 MJ{}= 38\,080\ \mathrm{MJ}
  3. Energia subministrada (útil):

    EsubmE_\text{subm}=ηgasoil Ecomb{}= \eta_\text{gasoil}\,E_\text{comb}=0,89⋅38 080 MJ{}= 0{,}89\cdot38\,080\ \mathrm{MJ}=33 891 MJ{}= 33\,891\ \mathrm{MJ}=33,89⋅103 MJ{}= 33{,}89\cdot10^{3}\ \mathrm{MJ}
  4. En kW h (1 kW h=3,6 MJ1\ \mathrm{kW\,h}=3{,}6\ \mathrm{MJ}):

    EsubmE_\text{subm}=33 891 MJ3,6 MJ/(kW h){}= \dfrac{33\,891\ \mathrm{MJ}}{3{,}6\ \mathrm{MJ/(kW\,h)}}=9 414 kW h{}= 9\,414\ \mathrm{kW\,h}=9,414 MW h{}= 9{,}414\ \mathrm{MW\,h}

ResultatEsubmE_\text{subm}=33,89⋅103 MJ{}= 33{,}89\cdot10^{3}\ \mathrm{MJ}=9,414 MW h{}= 9{,}414\ \mathrm{MW\,h} l’any.

La pauta oficial dona: EsubmE_\text{subm}=ηgasoil pcgasoil Vgasoil ρgasoil{}= \eta_\text{gasoil}\,pc_\text{gasoil}\,V_\text{gasoil}\,\rho_\text{gasoil}=33,89⋅103 MJ{}= 33{,}89\cdot10^{3}\ \mathrm{MJ}=9,414 MW h{}= 9{,}414\ \mathrm{MW\,h}

b)1 punt

Plantejament Energia que consumiria la caldera de gas natural per subministrar la mateixa energia útil, i volum de gas que correspon a aquesta energia.

  1. Energia consumida (la útil dividida pel rendiment de la caldera nova):

    Econs_GNE_\text{cons\_GN}=EsubmηGN{}= \dfrac{E_\text{subm}}{\eta_\text{GN}}=33 891 MJ0,94{}= \dfrac{33\,891\ \mathrm{MJ}}{0{,}94}=36 054 MJ{}= 36\,054\ \mathrm{MJ}=36,05⋅103 MJ{}= 36{,}05\cdot10^{3}\ \mathrm{MJ}
  2. En kW h, la unitat del poder calorífic del gas natural:

    Econs_GNE_\text{cons\_GN}=36 054 MJ3,6 MJ/(kW h){}= \dfrac{36\,054\ \mathrm{MJ}}{3{,}6\ \mathrm{MJ/(kW\,h)}}=10 015 kW h{}= 10\,015\ \mathrm{kW\,h}=10,02 MW h{}= 10{,}02\ \mathrm{MW\,h}
  3. Volum de gas natural:

    VGNV_\text{GN}=Econs_GNpcGN{}= \dfrac{E_\text{cons\_GN}}{pc_\text{GN}}=10 015 kW h11,7 kW h/m3{}= \dfrac{10\,015\ \mathrm{kW\,h}}{11{,}7\ \mathrm{kW\,h/m^3}}=856,0 m3{}= 856{,}0\ \mathrm{m^3}

ResultatEcons_GNE_\text{cons\_GN}=36,05⋅103 MJ{}= 36{,}05\cdot10^{3}\ \mathrm{MJ}=10,02 MW h{}= 10{,}02\ \mathrm{MW\,h} i VGN=856,0 m3V_\text{GN}=856{,}0\ \mathrm{m^3} l’any.

La pauta oficial dona: Econs_GNE_\text{cons\_GN}=EsubmηGN{}= \dfrac{E_\text{subm}}{\eta_\text{GN}}=36,05⋅103 MJ{}= 36{,}05\cdot10^{3}\ \mathrm{MJ}=10,02 MW h{}= 10{,}02\ \mathrm{MW\,h}; VGNV_\text{GN}=Econs_GNpcGN{}= \dfrac{E_\text{cons\_GN}}{pc_\text{GN}}=856,0 m3{}= 856{,}0\ \mathrm{m^3}

c)1 punt

Plantejament Reducció anual d’emissions de CO2\mathrm{CO_2}: les emissions de la caldera de gasoil menys les de la de gas natural, cadascuna amb el seu factor d’emissió (per litre en el gasoil i per kW h consumit en el gas natural).

  1. Emissions amb gasoil:

    mCO2,gasoilm_{\mathrm{CO_2},\text{gasoil}}=FEgasoil Vgasoil{}= FE_\text{gasoil}\,V_\text{gasoil}=2,79 kg/L⋅1 000 L{}= 2{,}79\ \mathrm{kg/L}\cdot1\,000\ \mathrm{L}=2 790 kg{}= 2\,790\ \mathrm{kg}
  2. Emissions amb gas natural, amb l’energia que consumiria la caldera nova (apartat b), calculada amb una xifra més a partir de Esubm=9 414,2 kW hE_\text{subm}=9\,414{,}2\ \mathrm{kW\,h}:

    mCO2,GNm_{\mathrm{CO_2},\text{GN}}=FEGN Econs_GN{}= FE_\text{GN}\,E_\text{cons\_GN}=0,203 kgkW h⋅9 414,2 kW h0,94{}= 0{,}203\ \mathrm{\dfrac{kg}{kW\,h}}\cdot\dfrac{9\,414{,}2\ \mathrm{kW\,h}}{0{,}94}=2 033,1 kg{}= 2\,033{,}1\ \mathrm{kg}
  3. Reducció:

    ΔmCO2\Delta m_{\mathrm{CO_2}}=mCO2,gasoil{}= m_{\mathrm{CO_2},\text{gasoil}}−mCO2,GN{}-m_{\mathrm{CO_2},\text{GN}}=2 790−2 033,1{}= 2\,790-2\,033{,}1=756,9 kg{}= 756{,}9\ \mathrm{kg}

ResultatΔmCO2=756,9 kg\Delta m_{\mathrm{CO_2}}=756{,}9\ \mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} menys cada any.

La pauta oficial dona: ΔmCO2\Delta m_{\mathrm{CO_2}}=FEgasoil Vgasoil{}= FE_\text{gasoil}\,V_\text{gasoil}−FEGN Econs_GN{}-FE_\text{GN}\,E_\text{cons\_GN}=756,9 kg{}= 756{,}9\ \mathrm{kg}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 6

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Mecanismes i transmissions
Enunciat oficial

Una persona asseguda en una cadira de rodes elèctrica avança a una velocitat constant v=4v=4 km/h per un pendent ascendent del 10 %. La massa del conjunt format per la persona i la cadira és m=240m=240 kg. La cadira té dues rodes motrius de diàmetre d=300d=300 mm amb un motor reductor independent cadascuna. En la situació d’estudi, la cadira avança en línia recta, els dos motors consumeixen la mateixa potència i les rodes no llisquen. El rendiment dels motors reductors és η=0,79\eta=0{,}79 i la fricció amb l’aire es considera negligible. Determineu:

a) La potència mecànica a l’eix de cada roda PmecP_\text{mec}.

[1 punt]

b) El parell a l’eix de cada roda Γ\Gamma.

[1 punt]

c) La potència elèctrica total consumida PconsP_\text{cons}.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Potència mecànica que ha de donar cada roda motriu per pujar un pendent a velocitat constant: la component del pes paral·lela al pendent per la velocitat, repartida entre les dues rodes.

  1. Un pendent del 10 % puja 10 m per cada 100 m en horitzontal:

    α=arctan⁡10100=5,711∘\alpha=\arctan\dfrac{10}{100}=5{,}711^\circ
  2. Velocitat en m/s:

    v=4 km/h3,6=1,111 m/sv=\dfrac{4\ \mathrm{km/h}}{3{,}6}=1{,}111\ \mathrm{m/s}
  3. A velocitat constant i sense fricció amb l’aire, les rodes han d’empènyer amb una força igual a la component del pes paral·lela al pendent (amb g=9,807 m/s2g=9{,}807\ \mathrm{m/s^2}, ja que l’enunciat no en dona el valor):

    FF=m gsin⁡α{}= m\,g\sin\alpha=240 kg⋅9,807 m/s2⋅sin⁡5,711∘{}= 240\ \mathrm{kg}\cdot9{,}807\ \mathrm{m/s^2}\cdot\sin5{,}711^\circ=234,2 N{}= 234{,}2\ \mathrm{N}
  4. Potència total, F vF\,v, i potència a l’eix de cada roda (les dues motrius en fan la meitat cadascuna):

    PmecP_\text{mec}=F v2{}= \dfrac{F\,v}{2}=234,2 N⋅1,111 m/s2{}= \dfrac{234{,}2\ \mathrm{N}\cdot1{,}111\ \mathrm{m/s}}{2}=130,1 W{}= 130{,}1\ \mathrm{W}

ResultatPmec=130,1 WP_\text{mec}=130{,}1\ \mathrm{W} a l’eix de cada roda.

La pauta oficial dona: α=arctan⁡(10/100)=5,711∘\alpha=\arctan(10/100)=5{,}711^\circ; Pmec=m g vsin⁡α2=130,1 WP_\text{mec}=\dfrac{m\,g\,v\sin\alpha}{2}=130{,}1\ \mathrm{W}

b)1 punt

Plantejament Parell a l’eix de cada roda: la potència mecànica dividida per la velocitat angular de la roda, que surt de la velocitat de la cadira perquè les rodes no llisquen.

  1. Sense lliscament, la velocitat de la cadira és la de la perifèria de la roda, de radi d/2=0,15 md/2=0{,}15\ \mathrm{m}:

    ω\omega=vd/2{}= \dfrac{v}{d/2}=1,111 m/s0,15 m{}= \dfrac{1{,}111\ \mathrm{m/s}}{0{,}15\ \mathrm{m}}=7,407 rad/s{}= 7{,}407\ \mathrm{rad/s}
  2. Parell a l’eix de cada roda:

    Γ\Gamma=Pmecω{}= \dfrac{P_\text{mec}}{\omega}=130,1 W7,407 rad/s{}= \dfrac{130{,}1\ \mathrm{W}}{7{,}407\ \mathrm{rad/s}}=17,56 N m{}= 17{,}56\ \mathrm{N\,m}

ResultatΓ=17,56 N m\Gamma=17{,}56\ \mathrm{N\,m} a l’eix de cada roda.

La pauta oficial dona: ω=vd/2\omega=\dfrac{v}{d/2}; Γ=Pmecω=17,56 N m\Gamma=\dfrac{P_\text{mec}}{\omega}=17{,}56\ \mathrm{N\,m}

c)0,5 punts

Plantejament Potència elèctrica total: la potència mecànica de les dues rodes dividida pel rendiment dels motors reductors.

  1. Les dues rodes donen 2 Pmec2\,P_\text{mec} i cada motor reductor té rendiment η\eta:

    PconsP_\text{cons}=2 Pmecη{}= \dfrac{2\,P_\text{mec}}{\eta}=2⋅130,1 W0,79{}= \dfrac{2\cdot130{,}1\ \mathrm{W}}{0{,}79}=329,4 W{}= 329{,}4\ \mathrm{W}

ResultatPcons=329,4 WP_\text{cons}=329{,}4\ \mathrm{W}.

La pauta oficial dona: Pcons=2 Pmecη=329,4 WP_\text{cons}=\dfrac{2\,P_\text{mec}}{\eta}=329{,}4\ \mathrm{W}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Tecnologia, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Tecnologia de 2022 a 2026.

Energia, consum i emissionsMecanismes i transmissionsElectrònica digitalMotors i màquines elèctriquesCircuits elèctricsMaterials i assajosPneumàtica, hidràulica i fluidsTots els temes de Tecnologia

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 5) de Tecnologia del 2023?

Responeu a QUATRE dels sis exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que respongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers. Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: energia, consum i emissions (7 punts), mecanismes i transmissions (3,5 punts), electrònica digital (2,5 punts), motors i màquines elèctriques (0,5 punts), circuits elèctrics (0,5 punts), materials i assajos (0,5 punts) i pneumàtica, hidràulica i fluids (0,5 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 6 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per un error de la pauta): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Tecnologia aquest curs?

Puja els teus apunts de Tecnologia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Tecnologia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.