Tecnologia, PAU 2024 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

L’examen de juny (sèrie 1) de Tecnologia i Enginyeria de la PAU de Catalunya del 2024, sencer: els sis exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 15 punts.

Instruccions de l’examen Responeu a QUATRE dels sis exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que respongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

Els exercicis de l’examen

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Màquines tèrmiques, Energia, consum i emissions, Materials i assajos
Enunciat oficial

Indiqueu la resposta correcta de cada qüestió. Responeu en la taula de la pàgina 3. En el cas que no indiqueu les respostes a la taula, les qüestions es consideraran no contestades.

[En cada qüestió només es pot triar UNA resposta. Qüestió ben contestada: 0,5 punts; qüestió mal contestada: –0,16 punts; qüestió no contestada: 0 punts.]

1.1 Un motor de benzina de quatre temps consumeix 10,2 L/h10{,}2\,\mathrm{L/h} quan gira a 4 000 min−14\,000\,\mathrm{min}^{-1}. El poder calorífic de la benzina és 42 000 kJ/kg42\,000\,\mathrm{kJ/kg} i la seva densitat, 0,8 kg/L0{,}8\,\mathrm{kg/L}. Quina és la massa de combustible consumida en un cicle del motor?

a) 30 mg30\,\mathrm{mg}

b) 34 mg34\,\mathrm{mg}

c) 68 mg68\,\mathrm{mg}

d) 136 mg136\,\mathrm{mg}

[0,5 punts]

1.2 La figura mostra les corbes tensió-deformació obtingudes en assajos de tracció utilitzant dos acers diferents. A partir de l’observació d’aquesta figura, es pot afirmar que

a) el mòdul d’elasticitat dels dos acers no es pot determinar en aquest assaig.

b) el mòdul d’elasticitat dels dos acers és el mateix.

c) el mòdul d’elasticitat de l’acer 1 és més gran que el de l’acer 2.

d) el mòdul d’elasticitat de l’acer 2 és més gran que el de l’acer 1.

[0,5 punts]

Figura de la qüestió 2: corbes tensió-deformació de l’acer 1 (línia contínua) i de l’acer 2 (línia de punts). Eix vertical σ en MPa, amb les marques 0, 100 i 400; eix horitzontal ε, amb la marca 0,01. Totes dues corbes surten de l’origen pel mateix tram recte; l’acer 1 continua recte fins a uns 400 MPa i s’acaba amb poca deformació, i l’acer 2 se’n separa abans i continua, més pla, fins a deformacions més grans.Figura de la qüestió 2: corbes tensió-deformació de l’acer 1 (línia contínua) i de l’acer 2 (línia de punts). Eix vertical σ en MPa, amb les marques 0, 100 i 400; eix horitzontal ε, amb la marca 0,01. Totes dues corbes surten de l’origen pel mateix tram recte; l’acer 1 continua recte fins a uns 400 MPa i s’acaba amb poca deformació, i l’acer 2 se’n separa abans i continua, més pla, fins a deformacions més grans.

1.3 Una resistència elèctrica proporciona 3 000 J3\,000\,\mathrm{J} a 50 ml50\,\mathrm{ml} d’aigua que es troben a 5 ∘C5\,^\circ\mathrm{C}. Sabent que la calor específica de l’aigua és ce=4,18 kJ/(kg K)c_\text{e}=4{,}18\,\mathrm{kJ/(kg\,K)}, la temperatura final de l’aigua serà

a) 1,435 ∘C1{,}435\,^\circ\mathrm{C}.

b) 6,435 ∘C6{,}435\,^\circ\mathrm{C}.

c) 14,35 ∘C14{,}35\,^\circ\mathrm{C}.

d) 19,35 ∘C19{,}35\,^\circ\mathrm{C}.

[0,5 punts]

1.4 Un habitatge disposa de vuit plaques solars. L’àrea total de les plaques és de 4,4 m24{,}4\,\mathrm{m^2}, i les seves condicions de localització fan que es disposi, el mes de setembre, d’una irradiació diària mitjana de 13 kW h/m213\,\mathrm{kW\,h/m^2}. Si les plaques tenen un rendiment del 0,30{,}3, l’energia produïda durant el mes de setembre serà de

a) 514,8 kW h514{,}8\,\mathrm{kW\,h}.

b) 1 853 J1\,853\,\mathrm{J}.

c) 58,52 J58{,}52\,\mathrm{J}.

d) 52,19 kW h52{,}19\,\mathrm{kW\,h}.

[0,5 punts]

1.5 El motor d’una motocicleta de quatre temps té una cursa de 50,6 mm50{,}6\,\mathrm{mm} i un diàmetre de cilindre de 56 mm56\,\mathrm{mm}. Si la relació de compressió és 7,37{,}3, quin és el volum de la cambra de combustió?

a) 124,6 cm3124{,}6\,\mathrm{cm^3}

b) 112,6 cm3112{,}6\,\mathrm{cm^3}

c) 39,56 cm339{,}56\,\mathrm{cm^3}

d) 19,78 cm319{,}78\,\mathrm{cm^3}

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.10,5 punts

Plantejament Es demana la massa de benzina que el motor crema en cada cicle. Cal passar el consum per hora a consum per cicle, tenint en compte que un motor de quatre temps fa un cicle cada dues voltes del cigonyal.

  1. Massa de benzina consumida per hora (consum en volum per densitat):

    ṁ\dot m=10,2 L/h⋅0,8 kg/L{}= 10{,}2\,\mathrm{L/h}\cdot 0{,}8\,\mathrm{kg/L}=8,16 kg/h{}= 8{,}16\,\mathrm{kg/h}
  2. Cicles per hora: el motor fa 4 0004\,000 voltes cada minut, 6060 minuts per hora, i un cicle cada dues voltes:

    NN=4 000 min−1⋅60 min/h2{}= \dfrac{4\,000\,\mathrm{min}^{-1}\cdot 60\,\mathrm{min/h}}{2}=120 000 cicles/h{}= 120\,000\ \text{cicles/h}
  3. Massa de combustible per cicle:

    mciclem_\text{cicle}=8,16 kg/h120 000 cicles/h{}= \dfrac{8{,}16\,\mathrm{kg/h}}{120\,000\ \text{cicles/h}}=6,8⋅10−5 kg{}= 6{,}8\cdot 10^{-5}\,\mathrm{kg}=68 mg{}= 68\,\mathrm{mg}
  4. El poder calorífic no cal: només serviria per calcular l’energia que aporta el combustible.

  5. Les altres opcions no són correctes: la b), 34 mg34\,\mathrm{mg}, surt de comptar un cicle per volta (com en un motor de dos temps); la d), 136 mg136\,\mathrm{mg}, de comptar-ne un cada quatre voltes; i la a), 30 mg30\,\mathrm{mg}, no correspon a cap d’aquests recomptes.

ResultatLa resposta correcta és la c): 68 mg68\,\mathrm{mg} de benzina per cicle.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.20,5 punts

Plantejament Es pregunta què diu la figura del mòdul d’elasticitat (mòdul de Young) dels dos acers. El mòdul d’elasticitat és el pendent del tram recte inicial de la corba tensió-deformació, on el material es comporta de manera elàstica.

  1. En la zona elàstica es compleix la llei de Hooke, i el mòdul és el quocient entre la tensió i la deformació, és a dir, el pendent del tram recte:

    E=σεE=\dfrac{\sigma}{\varepsilon}
  2. A la figura, les dues corbes surten de l’origen pel mateix tram recte: l’acer 2 se’n separa abans (té un límit elàstic més baix) i l’acer 1 continua recte fins a prop de 400 MPa400\,\mathrm{MPa}. Mentre coincideixen, tenen el mateix pendent i, per tant, el mateix mòdul d’elasticitat.

  3. Per tant, el mòdul sí que es pot determinar en aquest assaig (la a) és falsa), i no és més gran el d’un acer que el de l’altre (la c) i la d) són falses). El que canvia entre els dos acers és el límit elàstic i la resistència, no el mòdul.

  4. A l’eix vertical de la figura, la marca «100» és a la segona línia de la quadrícula, on per l’escala de les altres marques (0 i 400) hi hauria d’anar 200. No afecta la resposta, perquè només es comparen pendents.

ResultatLa resposta correcta és la b): els dos acers tenen el mateix mòdul d’elasticitat, perquè el tram elàstic de les dues corbes té el mateix pendent.

La pauta oficial dona: Resposta b).

1.30,5 punts

Plantejament Es demana la temperatura final de l’aigua després de rebre 3 000 J3\,000\,\mathrm{J}. La calor rebuda augmenta la temperatura segons Q=m ce ΔTQ=m\,c_\text{e}\,\Delta T.

  1. Massa d’aigua: 50 ml50\,\mathrm{ml} d’aigua són 50 g=0,05 kg50\,\mathrm{g}=0{,}05\,\mathrm{kg} (densitat de l’aigua, 1 kg/L1\,\mathrm{kg/L}). Calor específica en unitats del SI: cec_\text{e}=4,18 kJ/(kg K){}= 4{,}18\,\mathrm{kJ/(kg\,K)}=4 180 J/(kg K){}= 4\,180\,\mathrm{J/(kg\,K)}.

  2. Increment de temperatura:

    ΔT\Delta T=Qm ce{}= \dfrac{Q}{m\,c_\text{e}}=3 000 J0,05 kg⋅4 180 J/(kg K){}= \dfrac{3\,000\,\mathrm{J}}{0{,}05\,\mathrm{kg}\cdot 4\,180\,\mathrm{J/(kg\,K)}}=14,35 K{}= 14{,}35\,\mathrm{K}
  3. Un increment de 14,35 K14{,}35\,\mathrm{K} és el mateix que un increment de 14,35 ∘C14{,}35\,^\circ\mathrm{C}. Temperatura final:

    Tf=5 ∘C+14,35 ∘C=19,35 ∘CT_\text{f}=5\,^\circ\mathrm{C}+14{,}35\,^\circ\mathrm{C}=19{,}35\,^\circ\mathrm{C}
  4. La c) és només l’increment de temperatura, sense sumar-hi els 5 ∘C5\,^\circ\mathrm{C} inicials. La a) i la b) surten de prendre una massa deu vegades més gran, 0,5 kg0{,}5\,\mathrm{kg}: ΔT=1,435 K\Delta T=1{,}435\,\mathrm{K} i Tf=6,435 ∘CT_\text{f}=6{,}435\,^\circ\mathrm{C}.

ResultatLa resposta correcta és la d): Tf=19,35 ∘CT_\text{f}=19{,}35\,^\circ\mathrm{C}.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.40,5 punts

Plantejament Es demana l’energia elèctrica que produeixen les plaques durant el mes de setembre: l’energia solar que hi arriba (irradiació diària per àrea i per nombre de dies) multiplicada pel rendiment.

  1. Energia solar que arriba cada dia al conjunt de les plaques (compta l’àrea total; el nombre de plaques no intervé):

    EdiaE_\text{dia}=13 kW h/m2⋅4,4 m2{}= 13\,\mathrm{kW\,h/m^2}\cdot 4{,}4\,\mathrm{m^2}=57,2 kW h{}= 57{,}2\,\mathrm{kW\,h}
  2. El setembre té 3030 dies, i les plaques en converteixen en electricitat una fracció 0,30{,}3:

    E=57,2 kW h⋅30⋅0,3=514,8 kW hE=57{,}2\,\mathrm{kW\,h}\cdot 30\cdot 0{,}3=514{,}8\,\mathrm{kW\,h}
  3. La b) té les xifres del resultat però no la unitat: 514,8 kW h514{,}8\,\mathrm{kW\,h} són 1,853⋅109 J1{,}853\cdot 10^{9}\,\mathrm{J}, és a dir, 1 853 MJ1\,853\,\mathrm{MJ}, no 1 853 J1\,853\,\mathrm{J}. La c) i la d) no corresponen a aquest càlcul.

ResultatLa resposta correcta és la a): E=13⋅4,4⋅30⋅0,3=514,8 kW hE=13\cdot 4{,}4\cdot 30\cdot 0{,}3=514{,}8\,\mathrm{kW\,h}.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.50,5 punts

Plantejament Es demana el volum de la cambra de combustió, VcV_\text{c}. Primer cal la cilindrada unitària (el volum que escombra el pistó en una cursa) i després la definició de la relació de compressió.

  1. Cilindrada unitària, amb el diàmetre D=56 mm=5,6 cmD=56\,\mathrm{mm}=5{,}6\,\mathrm{cm} i la cursa L=50,6 mm=5,06 cmL=50{,}6\,\mathrm{mm}=5{,}06\,\mathrm{cm}:

    VuV_\text{u}=πD24 L{}= \dfrac{\pi D^2}{4}\,L=π⋅(5,6 cm)24⋅5,06 cm{}= \dfrac{\pi\cdot(5{,}6\,\mathrm{cm})^2}{4}\cdot 5{,}06\,\mathrm{cm}=124,6 cm3{}= 124{,}6\,\mathrm{cm^3}
  2. La relació de compressió és el volum total del cilindre (pistó a baix) dividit pel volum de la cambra (pistó a dalt):

    rcr_\text{c}=Vu+VcVc{}= \dfrac{V_\text{u}+V_\text{c}}{V_\text{c}}⇒Vc{}\Rightarrow V_\text{c}=Vurc−1{}= \dfrac{V_\text{u}}{r_\text{c}-1}=124,6 cm37,3−1{}= \dfrac{124{,}6\,\mathrm{cm^3}}{7{,}3-1}=19,78 cm3{}= 19{,}78\,\mathrm{cm^3}
  3. La a), 124,6 cm3124{,}6\,\mathrm{cm^3}, és la cilindrada, no el volum de la cambra, i la c), 39,56 cm339{,}56\,\mathrm{cm^3}, és el doble del resultat. La b) no correspon a aquest càlcul.

ResultatLa resposta correcta és la d): VcV_\text{c}=Vu/(rc−1){}= V_\text{u}/(r_\text{c}-1)=19,78 cm3{}= 19{,}78\,\mathrm{cm^3}.

La pauta oficial dona: Resposta d).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Electrònica digital
Enunciat oficial

L’accés a un edifici d’oficines està regulat per tres sistemes de control: una clau numèrica, una targeta magnètica i l’empremta dactilar. Es permet l’accés a l’edifici, en horari laboral, validant qualsevol dels tres sistemes de control. Fora de l’horari laboral, cal validar almenys dos dels tres sistemes.

Responeu a les qüestions que hi ha a continuació utilitzant les variables d’estat següents:

horari: hh={1:laboral0:no laboral{}= \begin{cases}1: \text{laboral}\\0: \text{no laboral}\end{cases}; clau: cc={1:vaˋlida0:no vaˋlida{}= \begin{cases}1: \text{vàlida}\\0: \text{no vàlida}\end{cases}; targeta: tt={1:vaˋlida0:no vaˋlida{}= \begin{cases}1: \text{vàlida}\\0: \text{no vàlida}\end{cases};

empremta: ee={1:vaˋlida0:no vaˋlida{}= \begin{cases}1: \text{vàlida}\\0: \text{no vàlida}\end{cases}; accés: aa={1:permeˋs0:denegat{}= \begin{cases}1: \text{permès}\\0: \text{denegat}\end{cases}.

a) Elaboreu la taula de veritat del sistema.

[1 punt]

b) Determineu la funció lògica entre aquestes variables i, si escau, simplifiqueu-la.

[1 punt]

c) Dibuixeu el diagrama de portes lògiques equivalent.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana la taula de veritat de l’accés aa en funció de l’horari hh i dels tres sistemes de control cc, tt i ee. Amb quatre variables d’entrada hi ha 24=162^4=16 combinacions. La regla de l’enunciat: en horari laboral (h=1h=1) n’hi ha prou amb un sistema vàlid; fora de l’horari laboral (h=0h=0) en calen almenys dos.

  1. Fora de l’horari laboral (h=0h=0, les vuit primeres files), a=1a=1 només quan almenys dos de cc, tt i ee valen 11: files 3, 5, 6 i 7.

  2. En horari laboral (h=1h=1, les vuit últimes files), a=1a=1 sempre que algun dels tres sistemes valgui 11; només es denega l’accés a la fila 8, amb els tres sistemes sense validar.

  3. Taula de veritat (la fila és el nombre binari hctehcte, amb hh com a bit de més pes):

    Filahhcctteeaa
    000000
    100010
    200100
    300111
    401000
    501011
    601101
    701111
    810000
    910011
    1010101
    1110111
    1211001
    1311011
    1411101
    1511111

Resultata=1a=1 en onze de les setze combinacions: fora de l’horari laboral, quan almenys dos sistemes són vàlids (files 3, 5, 6 i 7), i en horari laboral, quan n’hi ha almenys un de vàlid (files 9 a 15). La taula completa és als passos.

La pauta oficial dona: Taula de veritat: a=0a=0 a les files 00000000, 00010001, 00100010, 01000100 i 10001000; a=1a=1 a les altres onze.

b)1 punt

Plantejament Es demana la funció lògica de aa i, si es pot, simplificar-la. A partir de la taula s’escriu la funció canònica i després se simplifica amb un mapa de Karnaugh.

  1. Files amb a=1a=1: 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15. La primera forma canònica (suma de productes) té un terme per cada una, amb la variable negada on val 00, aa=∑m(3,5,6,7,9,10,11,12,13,14,15){}= \sum m(3,5,6,7,9,10,11,12,13,14,15):

    aa=h‾ c‾ t e+h‾ c t‾ e{}= \overline{h}\,\overline{c}\,t\,e+\overline{h}\,c\,\overline{t}\,e+h‾ c t e‾+h‾ c t e{}+\overline{h}\,c\,t\,\overline{e}+\overline{h}\,c\,t\,e+h c‾ t‾ e+h c‾ t e‾{}+h\,\overline{c}\,\overline{t}\,e+h\,\overline{c}\,t\,\overline{e}+h c‾ t e+h c t‾ e‾{}+h\,\overline{c}\,t\,e+h\,c\,\overline{t}\,\overline{e}+h c t‾ e+h c t e‾{}+h\,c\,\overline{t}\,e+h\,c\,t\,\overline{e}+h c t e{}+h\,c\,t\,e
  2. Com que només hi ha cinc zeros (files 0, 1, 2, 4 i 8), és més curta la segona forma canònica (producte de sumes), amb un factor per cada zero i la variable negada on val 11:

    aa=(h+c+t+e)(h+c+t+e‾)(h+c+t‾+e)(h+c‾+t+e)(h‾+c+t+e){}= (h+c+t+e)(h+c+t+\overline{e})(h+c+\overline{t}+e)(h+\overline{c}+t+e)(\overline{h}+c+t+e)
  3. Mapa de Karnaugh (hchc a les files i tete a les columnes, totes dues en codi Gray):

    hc\tehc \backslash te00011110
    000010
    010111
    111111
    100111
  4. Grups de quatre uns, els més grans possibles: la columna te=11te=11 sencera (files 3, 7, 15 i 11) dona t et\,e; les files hc=01hc=01 i 1111 amb les columnes te=01te=01 i 1111 (5, 7, 13 i 15) donen c ec\,e; les files hc=01hc=01 i 1111 amb les columnes te=11te=11 i 1010 (7, 6, 15 i 14) donen c tc\,t.

  5. Les files hc=11hc=11 i 1010 amb les columnes te=01te=01 i 1111 (13, 15, 9 i 11) donen h eh\,e; les files hc=11hc=11 i 1010 amb les columnes te=11te=11 i 1010 (15, 14, 11 i 10) donen h th\,t; i la fila hc=11hc=11 sencera (12, 13, 15 i 14) dona h ch\,c.

  6. Calen els sis grups: cadascun és l’únic que cobreix una de les files 3, 5, 6, 9, 10 i 12. La funció simplificada és la suma dels sis productes:

    a=t e+c e+c t+h e+h t+h ca=t\,e+c\,e+c\,t+h\,e+h\,t+h\,c
  7. Es llegeix així: s’hi pot entrar amb dos sistemes vàlids qualssevol (c tc\,t, c ec\,e o t et\,e) o, en horari laboral, amb un de sol (h ch\,c, h th\,t o h eh\,e). Traient factor comú es pot escriure més curta, i és la mateixa funció:

    a=c (e+h+t)+e (h+t)+h ta=c\,(e+h+t)+e\,(h+t)+h\,t

ResultatFunció canònica: aa=∑m(3,5,6,7,9,10,11,12,13,14,15){}= \sum m(3,5,6,7,9,10,11,12,13,14,15) (o el producte de sumes dels cinc zeros). Simplificada: a=t e+c e+c t+h e+h t+h ca=t\,e+c\,e+c\,t+h\,e+h\,t+h\,c, que també es pot escriure a=c (e+h+t)+e (h+t)+h ta=c\,(e+h+t)+e\,(h+t)+h\,t.

La pauta oficial dona: aa=(h+c+t+e)(h+c+t+e‾)(h+c+t‾+e)(h+c‾+t+e)(h‾+c+t+e){}= (h+c+t+e)(h+c+t+\overline{e})(h+c+\overline{t}+e)(h+\overline{c}+t+e)(\overline{h}+c+t+e); simplificant, a=t e+c e+c t+h e+h t+h ca=t\,e+c\,e+c\,t+h\,e+h\,t+h\,c, o també a=c (e+h+t)+e (h+t)+h ta=c\,(e+h+t)+e\,(h+t)+h\,t.

c)0,5 punts

Plantejament Es demana el circuit de portes lògiques de la funció simplificada a=t e+c e+c t+h e+h t+h ca=t\,e+c\,e+c\,t+h\,e+h\,t+h\,c: una suma (OR) de sis productes (AND) de dues variables, sense cap variable negada.

  1. Sis portes AND de dues entrades fan els productes:

    t et\,ec ec\,ec tc\,th eh\,eh th\,th ch\,c
  2. Una porta OR de sis entrades els suma i dona la sortida aa. No cal cap inversor. A la figura, cada porta AND és un rectangle amb «&» i la porta OR, un rectangle amb «≥1» (símbols IEC); els punts negres marquen les connexions.

  3. Amb la forma factoritzada a=c (e+h+t)+e (h+t)+h ta=c\,(e+h+t)+e\,(h+t)+h\,t també es pot fer: una OR de tres entrades (e+h+te+h+t) i una AND amb cc, una OR de dues entrades (h+th+t) i una AND amb ee, una AND per a h th\,t i una OR final de tres entrades. Té la mateixa taula de veritat.

ResultatSis portes AND de dues entrades (t et\,e, c ec\,e, c tc\,t, h eh\,e, h th\,t i h ch\,c) connectades a una porta OR de sis entrades, que dona aa (esquema a la figura).

La pauta oficial dona: Sis portes AND de dues entrades i una porta OR de sis entrades que dona aa.

Circuit de portes lògiques: les entrades h, c, t i e arriben per quatre línies verticals; sis portes AND de dues entrades (rectangles amb el símbol &) fan els productes t per e, c per e, c per t, h per e, h per t i h per c, i les seves sortides van a una porta OR de sis entrades (rectangle amb el símbol ≥1), que dona la sortida a. Els punts negres marquen les connexions; on dues línies es creuen sense punt no hi ha connexió.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Motors i màquines elèctriques, Mecanismes i transmissions
Enunciat oficial

Una persona té un patinet elèctric que utilitza una bateria ideal de tensió U=24 VU=24\,\mathrm{V} i energia Ebat=250 W hE_\text{bat}=250\,\mathrm{W\,h} per a alimentar un motor de rendiment ηmot=0,85\eta_\text{mot}=0{,}85. La roda motriu del patinet, de diàmetre droda=140 mmd_\text{roda}=140\,\mathrm{mm}, està connectada directament a l’eix de sortida del motor.

En les condicions d’estudi, la persona i el patinet tenen una massa conjunta m=70 kgm=70\,\mathrm{kg} i recorren s=2 kms=2\,\mathrm{km} a velocitat constant v=8 km/hv=8\,\mathrm{km/h} per una pujada en què l’angle que forma el perfil del carrer amb l’horitzontal és α=7∘\alpha=7^\circ. A l’inici del trajecte, la bateria està totalment carregada. Si totes les pèrdues diferents a les associades al rendiment del motor es poden negligir, determineu:

a) La potència elèctrica consumida, PeleˋcP_\text{elèc}.

[1 punt]

b) La velocitat de rotació de l’eix del motor, ωmot\omega_\text{mot}, i el parell que subministra el motor, Γ\Gamma.

[1 punt]

c) El percentatge d’energia consumida de la bateria, Δ\Delta.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana la potència elèctrica que el motor treu de la bateria durant la pujada. A velocitat constant i sense altres pèrdues, la potència mecànica és la que cal per vèncer la component del pes paral·lela a la pujada; la potència elèctrica és aquesta potència dividida pel rendiment del motor.

  1. Velocitat en unitats del SI:

    v=8 km/h3,6=2,222 m/sv=\dfrac{8\,\mathrm{km/h}}{3{,}6}=2{,}222\,\mathrm{m/s}
  2. Component del pes paral·lela al pendent, que és la força que ha de fer el motor a velocitat constant (prenem g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2}):

    FF=m g sin⁡α{}= m\,g\,\sin\alpha=70 kg⋅9,807 m/s2⋅sin⁡7∘{}= 70\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}\cdot\sin 7^\circ=83,66 N{}= 83{,}66\,\mathrm{N}
  3. Potència mecànica a la roda:

    PmecP_\text{mec}=F v=m g v sin⁡α{}= F\,v=m\,g\,v\,\sin\alpha=83,66 N⋅2,222 m/s{}= 83{,}66\,\mathrm{N}\cdot 2{,}222\,\mathrm{m/s}=185,9 W{}= 185{,}9\,\mathrm{W}
  4. Potència elèctrica consumida:

    PeleˋcP_\text{elèc}=Pmecηmot{}= \dfrac{P_\text{mec}}{\eta_\text{mot}}=185,9 W0,85{}= \dfrac{185{,}9\,\mathrm{W}}{0{,}85}=218,7 W{}= 218{,}7\,\mathrm{W}
  5. Amb g=9,81 m/s2g=9{,}81\,\mathrm{m/s^2} surt 218,8 W218{,}8\,\mathrm{W}: la diferència només és a la quarta xifra.

ResultatPeleˋc=218,7 WP_\text{elèc}=218{,}7\,\mathrm{W} (amb una potència mecànica Pmec=185,9 WP_\text{mec}=185{,}9\,\mathrm{W}).

La pauta oficial dona: Pmec=m g vsin⁡αP_\text{mec}=m\,g\,v\sin\alpha; Peleˋctr=Pmec/η=218,7 WP_\text{elèctr}=P_\text{mec}/\eta=218{,}7\,\mathrm{W}.

b)1 punt

Plantejament Es demana la velocitat angular de l’eix del motor i el parell que fa. Com que la roda està connectada directament a l’eix, giren junts: la velocitat del patinet és la velocitat de la perifèria de la roda, i el parell és la potència mecànica dividida per la velocitat angular.

  1. Radi de la roda: r=droda/2=70 mm=0,070 mr=d_\text{roda}/2=70\,\mathrm{mm}=0{,}070\,\mathrm{m}. Velocitat angular de l’eix, que és la de la roda:

    ωmot\omega_\text{mot}=vdroda/2{}= \dfrac{v}{d_\text{roda}/2}=2,222 m/s0,070 m{}= \dfrac{2{,}222\,\mathrm{m/s}}{0{,}070\,\mathrm{m}}=31,75 rad/s{}= 31{,}75\,\mathrm{rad/s}
  2. En voltes per minut:

    nn=31,75 rad/s⋅60 s/min2π rad{}= 31{,}75\,\mathrm{rad/s}\cdot\dfrac{60\,\mathrm{s/min}}{2\pi\,\mathrm{rad}}=303,2 min−1{}= 303{,}2\,\mathrm{min}^{-1}
  3. Parell del motor: com que Pmec=Γ ωmotP_\text{mec}=\Gamma\,\omega_\text{mot} i v=ωmot rv=\omega_\text{mot}\,r, el parell és la força de l’apartat a) pel radi de la roda:

    Γ\Gamma=Pmecωmot{}= \dfrac{P_\text{mec}}{\omega_\text{mot}}=F droda2{}= F\,\dfrac{d_\text{roda}}{2}=83,66 N⋅0,070 m{}= 83{,}66\,\mathrm{N}\cdot 0{,}070\,\mathrm{m}=5,856 N m{}= 5{,}856\,\mathrm{N\,m}

Resultatωmot=31,75 rad/s\omega_\text{mot}=31{,}75\,\mathrm{rad/s} (unes 303 min−1303\,\mathrm{min}^{-1}) i Γ=5,856 N m\Gamma=5{,}856\,\mathrm{N\,m}.

La pauta oficial dona: ωmot\omega_\text{mot}=v/(d/2){}= v/(d/2)=31,75 rad/s{}= 31{,}75\,\mathrm{rad/s}; Γ=Pmec/ωmot=5,856 N m\Gamma=P_\text{mec}/\omega_\text{mot}=5{,}856\,\mathrm{N\,m}.

c)0,5 punts

Plantejament Es demana quin percentatge de l’energia de la bateria es gasta en el trajecte. L’energia consumida és la potència elèctrica per la durada del trajecte.

  1. Durada del trajecte:

    tt=sv{}= \dfrac{s}{v}=2 km8 km/h{}= \dfrac{2\,\mathrm{km}}{8\,\mathrm{km/h}}=0,25 h{}= 0{,}25\,\mathrm{h}=900 s{}= 900\,\mathrm{s}
  2. Energia elèctrica consumida:

    EconsE_\text{cons}=Peleˋc t{}= P_\text{elèc}\,t=218,7 W⋅0,25 h{}= 218{,}7\,\mathrm{W}\cdot 0{,}25\,\mathrm{h}=54,68 W h{}= 54{,}68\,\mathrm{W\,h}
  3. Fracció de l’energia de la bateria, és a dir, el 21,8721{,}87 %:

    Δ\Delta=EconsEbat{}= \dfrac{E_\text{cons}}{E_\text{bat}}=54,68 W h250 W h{}= \dfrac{54{,}68\,\mathrm{W\,h}}{250\,\mathrm{W\,h}}=0,2187{}= 0{,}2187

ResultatΔ=21,87\Delta=21{,}87 % de l’energia de la bateria (Econs=54,68 W hE_\text{cons}=54{,}68\,\mathrm{W\,h}).

La pauta oficial dona: t=s/vt=s/v; Econs=Peleˋctr tE_\text{cons}=P_\text{elèctr}\,t; Δ=Econs/Ebat=21,87\Delta=E_\text{cons}/E_\text{bat}=21{,}87 %.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Energia, consum i emissions, Màquines tèrmiques
Enunciat oficial

Un cotxe de massa m=1 250 kgm=1\,250\,\mathrm{kg} parteix del repòs i arriba a una velocitat final v=50 km/hv=50\,\mathrm{km/h} circulant per un circuit horitzontal. El cotxe és propulsat per un motor de combustió interna de rendiment η=0,25\eta=0{,}25.

La benzina té un poder calorífic pc=46 MJ/kgp_\text{c}=46\,\mathrm{MJ/kg} i una densitat ρ=0,72 g/cm3\rho=0{,}72\,\mathrm{g/cm^3}. El factor d’emissions de la benzina és FE=2,157 kg\mathit{FE}=2{,}157\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} per litre de combustible.

Si es poden negligir totes les resistències passives, determineu:

a) El treball mecànic aportat pel motor, WW.

[1 punt]

b) La quantitat de benzina utilitzada, mbenzm_\text{benz}.

[1 punt]

c) La petjada de CO2\mathrm{CO_2} emesa a l’atmosfera, mCO2m_{\mathrm{CO_2}}.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana el treball que fa el motor per accelerar el cotxe des del repòs fins a 50 km/h50\,\mathrm{km/h}. Sense resistències passives i en un circuit horitzontal, tot aquest treball es converteix en energia cinètica del cotxe (teorema de l’energia cinètica).

  1. Velocitat final en unitats del SI:

    v=50 km/h3,6=13,89 m/sv=\dfrac{50\,\mathrm{km/h}}{3{,}6}=13{,}89\,\mathrm{m/s}
  2. El treball del motor és igual a la variació d’energia cinètica, i la inicial és zero. Per no arrossegar l’arrodoniment de la velocitat, es fa el càlcul amb el quocient sencer:

    WW=ΔEc{}= \Delta E_\text{c}=12 m v2{}= \dfrac{1}{2}\,m\,v^2=12⋅1 250 kg⋅(503,6 m/s)2{}= \dfrac{1}{2}\cdot 1\,250\,\mathrm{kg}\cdot\left(\dfrac{50}{3{,}6}\,\mathrm{m/s}\right)^2=120,56 kJ{}= 120{,}56\,\mathrm{kJ}≈120,6 kJ{}\approx 120{,}6\,\mathrm{kJ}

ResultatW=120,6 kJW=120{,}6\,\mathrm{kJ}.

La pauta oficial dona: W=ΔEc=12 m v2=120,6 kJW=\Delta E_\text{c}=\tfrac{1}{2}\,m\,v^2=120{,}6\,\mathrm{kJ}.

b)1 punt

Plantejament Es demana la massa de benzina cremada. Amb un rendiment de 0,250{,}25, el combustible ha d’aportar quatre vegades el treball útil; la massa surt de dividir aquesta energia pel poder calorífic.

  1. Energia que ha d’aportar la benzina:

    EconsE_\text{cons}=Wη{}= \dfrac{W}{\eta}=120,56 kJ0,25{}= \dfrac{120{,}56\,\mathrm{kJ}}{0{,}25}≈482 kJ{}\approx 482\,\mathrm{kJ}
  2. Massa de benzina, amb pc=46 MJ/kg=46 000 kJ/kgp_\text{c}=46\,\mathrm{MJ/kg}=46\,000\,\mathrm{kJ/kg}:

    mbenzm_\text{benz}=Econspc{}= \dfrac{E_\text{cons}}{p_\text{c}}=Wη pc{}= \dfrac{W}{\eta\,p_\text{c}}=120,56 kJ0,25⋅46 000 kJ/kg{}= \dfrac{120{,}56\,\mathrm{kJ}}{0{,}25\cdot 46\,000\,\mathrm{kJ/kg}}=0,01048 kg{}= 0{,}01048\,\mathrm{kg}=10,48 g{}= 10{,}48\,\mathrm{g}

Resultatmbenz=10,48 gm_\text{benz}=10{,}48\,\mathrm{g} de benzina (amb una energia consumida d’uns 482 kJ482\,\mathrm{kJ}).

La pauta oficial dona: Econs=W/ηE_\text{cons}=W/\eta; mbenzm_\text{benz}=Econs/pc{}= E_\text{cons}/p_\text{c}=10,48 g{}= 10{,}48\,\mathrm{g}.

c)0,5 punts

Plantejament Es demana la massa de CO2\mathrm{CO_2} emesa. El factor d’emissió va per litre, així que primer cal passar la massa de benzina a volum amb la densitat.

  1. Volum de benzina (ρ=0,72 g/cm3=0,72 kg/L\rho=0{,}72\,\mathrm{g/cm^3}=0{,}72\,\mathrm{kg/L}):

    VV=mbenzρ{}= \dfrac{m_\text{benz}}{\rho}=10,48 g0,72 g/cm3{}= \dfrac{10{,}48\,\mathrm{g}}{0{,}72\,\mathrm{g/cm^3}}=14,56 cm3{}= 14{,}56\,\mathrm{cm^3}=0,01456 L{}= 0{,}01456\,\mathrm{L}
  2. Massa de CO2\mathrm{CO_2} emesa:

    mCO2m_{\mathrm{CO_2}}=V⋅FE{}= V\cdot\mathit{FE}=0,01456 L⋅2,157 kg/L{}= 0{,}01456\,\mathrm{L}\cdot 2{,}157\,\mathrm{kg/L}=0,03141 kg{}= 0{,}03141\,\mathrm{kg}=31,41 g{}= 31{,}41\,\mathrm{g}

ResultatmCO2=31,41 gm_{\mathrm{CO_2}}=31{,}41\,\mathrm{g} de CO2\mathrm{CO_2} (de 14,56 cm314{,}56\,\mathrm{cm^3} de benzina).

La pauta oficial dona: mCO2m_{\mathrm{CO_2}}=(mbenz/ρ) FE{}= (m_\text{benz}/\rho)\,\mathit{FE}=31,41 g{}= 31{,}41\,\mathrm{g}.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Estàtica i equilibri
Enunciat oficial

Es vol estudiar la força necessària que ha de fer el múscul tibial anterior per tal de garantir que la planta del peu es trobi en posició horitzontal quan es manté elevat sense tocar a terra. La figura mostra un esquema del peu en aquesta posició.

El centre de l’articulació del turmell és el punt O, que es considera fix. El peu, que s’ha representat amb el triangle OPT, té el centre d’inèrcia al punt G i una massa m=2,2 kgm=2{,}2\,\mathrm{kg}. El múscul tibial anterior s’insereix al punt Q i fa una força FmF_\text{m}. El seu braç de moment respecte a O (distància entre la línia d’acció de la força i el punt O) és a=30 mma=30\,\mathrm{mm} i la seva línia d’acció forma un angle φ=9∘\varphi=9^\circ respecte a la vertical.

Per a aquesta posició estàtica:

Esquema del peu elevat amb la planta horitzontal. A l’esquerra, el dibuix del peu amb els ossos, el múscul tibial anterior (força Fm, cap amunt) i el triangle OPT: O és el turmell, al vèrtex de dalt; T, el taló, i P, la punta, a la base. G és el centre d’inèrcia i Q, el punt d’inserció del múscul, a la vora superior del triangle, a la dreta d’O. A la dreta, l’esquema simplificat: O articulat; Fm aplicada a Q, cap amunt i inclinada un angle φ cap a l’esquerra respecte a la vertical; a és la distància perpendicular d’O a la línia d’acció de Fm; c, la distància vertical d’O a G, i b, la distància horitzontal d’O a G. Dades: a = 30 mm, b = 35 mm, c = 40 mm, m = 2,2 kg, φ = 9°.

a) Dibuixeu el diagrama de cos lliure del peu.

[1 punt]

b) Determineu la força que fa el múscul, FmF_\text{m}.

[0,5 punts]

c) Determineu les forces a l’articulació O.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana el diagrama de cos lliure del peu: el peu aïllat, amb totes les forces exteriors que hi actuen, cadascuna en el seu punt d’aplicació i amb el seu sentit.

  1. El pes del peu, m gm\,g, vertical i cap avall, aplicat al centre d’inèrcia G, a una distància horitzontal b=35 mmb=35\,\mathrm{mm} a la dreta d’O.

  2. La força del múscul tibial anterior, FmF_\text{m}, aplicada a Q i dirigida cap amunt al llarg del múscul, inclinada φ=9∘\varphi=9^\circ cap a l’esquerra respecte a la vertical. La seva distància a O és el braç a=30 mma=30\,\mathrm{mm}.

  3. La reacció de l’articulació a O, desconeguda en mòdul i en direcció. Es dibuixa amb les seves dues components, OHO_\text{H} (horitzontal) i OVO_\text{V} (vertical), en un sentit qualsevol; el signe del resultat dirà si el sentit triat era el bo. A la figura, OHO_\text{H} cap a la dreta i OVO_\text{V} cap amunt.

  4. No hi ha cap altra força: el peu no toca a terra.

ResultatTres forces sobre el peu: el pes m gm\,g a G (vertical, cap avall), la força del múscul FmF_\text{m} a Q (cap amunt, inclinada 9∘9^\circ cap a l’esquerra respecte a la vertical) i la reacció a O, amb components OHO_\text{H} i OVO_\text{V} (diagrama a la figura).

La pauta oficial dona: Diagrama de cos lliure: OVO_\text{V} i OHO_\text{H} a O, FmF_\text{m} a Q i el pes m gm\,g a G.

Diagrama de cos lliure del peu (triangle gris): a O, la reacció amb la component horitzontal OH cap a la dreta i la vertical OV cap amunt; a Q, la força del múscul Fm, cap amunt i inclinada un angle φ cap a l’esquerra respecte a la vertical (línia de punts); a G, el pes m·g, vertical i cap avall. La cota b és la distància horitzontal d’O a G.

b)0,5 punts

Plantejament Es demana la força del múscul. L’equació de moments respecte a O l’aïlla directament, perquè les dues components de la reacció passen per O i no hi fan moment.

  1. Moments respecte a O, positius en sentit antihorari: FmF_\text{m} fa girar el peu en sentit antihorari amb el braç aa, i el pes en sentit horari amb el braç bb:

    ∑MO=0:Fm a−m g b=0\sum M_\text{O}=0:\quad F_\text{m}\,a-m\,g\,b=0
  2. Aïllem la força (prenem g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2}; les distàncies poden quedar en mil·límetres perquè només en surt un quocient):

    FmF_\text{m}=m g ba{}= \dfrac{m\,g\,b}{a}=2,2 kg⋅9,807 m/s2⋅35 mm30 mm{}= \dfrac{2{,}2\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}\cdot 35\,\mathrm{mm}}{30\,\mathrm{mm}}=25,171 N{}= 25{,}171\,\mathrm{N}≈25,17 N{}\approx 25{,}17\,\mathrm{N}
  3. La cota c=40 mmc=40\,\mathrm{mm} no cal: el pes és vertical i el seu braç respecte a O és la distància horitzontal bb. Amb g=9,81 m/s2g=9{,}81\,\mathrm{m/s^2} surt 25,18 N25{,}18\,\mathrm{N}.

ResultatFm=25,17 NF_\text{m}=25{,}17\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: ∑M(O)=0\sum M(\mathrm{O})=0: Fm a−m g b=0F_\text{m}\,a-m\,g\,b=0, Fm=25,17 NF_\text{m}=25{,}17\,\mathrm{N}.

c)1 punt

Plantejament Es demanen les dues components de la reacció a O, amb les equacions d’equilibri de forces horitzontals i verticals.

  1. Components de FmF_\text{m}: horitzontal, Fmsin⁡φF_\text{m}\sin\varphi, cap a l’esquerra; vertical, Fmcos⁡φF_\text{m}\cos\varphi, cap amunt.

  2. Equilibri horitzontal, amb OHO_\text{H} dibuixada cap a la dreta:

    ∑Fx\sum F_x=0:OH−Fmsin⁡φ=0{}= 0:\quad O_\text{H}-F_\text{m}\sin\varphi=0⇒OH{}\Rightarrow O_\text{H}=25,171 N⋅sin⁡9∘{}= 25{,}171\,\mathrm{N}\cdot\sin 9^\circ=3,938 N{}= 3{,}938\,\mathrm{N}
  3. Equilibri vertical, amb OVO_\text{V} dibuixada cap amunt:

    ∑Fy=0:OV+Fmcos⁡φ−m g=0\sum F_y=0:\quad O_\text{V}+F_\text{m}\cos\varphi-m\,g=0
  4. Amb m gm\,g=2,2 kg⋅9,807 m/s2{}= 2{,}2\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}=21,575 N{}= 21{,}575\,\mathrm{N}:

    OVO_\text{V}=m g−Fmcos⁡φ{}= m\,g-F_\text{m}\cos\varphi=21,575 N{}= 21{,}575\,\mathrm{N}−25,171 N⋅cos⁡9∘{}-25{,}171\,\mathrm{N}\cdot\cos 9^\circ=21,575 N−24,861 N{}= 21{,}575\,\mathrm{N}-24{,}861\,\mathrm{N}=−3,286 N{}= -3{,}286\,\mathrm{N}
  5. El signe negatiu vol dir que OVO_\text{V} té el sentit contrari al dibuixat: l’articulació empeny el peu cap avall amb 3,286 N3{,}286\,\mathrm{N}. OHO_\text{H} ha sortit positiva, cap a la dreta, com s’havia dibuixat.

  6. Mòdul de la reacció total a O:

    OO=OH2+OV2{}= \sqrt{O_\text{H}^2+O_\text{V}^2}=(3,938 N)2+(3,286 N)2{}= \sqrt{(3{,}938\,\mathrm{N})^2+(3{,}286\,\mathrm{N})^2}=5,129 N{}= 5{,}129\,\mathrm{N}

ResultatOH=3,938 NO_\text{H}=3{,}938\,\mathrm{N} cap a la dreta i OV=−3,286 NO_\text{V}=-3{,}286\,\mathrm{N}, és a dir, 3,286 N3{,}286\,\mathrm{N} cap avall (mòdul de la reacció, 5,129 N5{,}129\,\mathrm{N}).

La pauta oficial dona: OH=Fmsin⁡φ=3,938 NO_\text{H}=F_\text{m}\sin\varphi=3{,}938\,\mathrm{N}; OV+Fmcos⁡φ−m g=0O_\text{V}+F_\text{m}\cos\varphi-m\,g=0, OV=−3,286 NO_\text{V}=-3{,}286\,\mathrm{N} (sentit oposat al dibuixat).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 6

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Circuits elèctrics
Enunciat oficial

El circuit de la figura mostra una font de tensió alterna sinusoidal de freqüència f=50 Hzf=50\,\mathrm{Hz} que alimenta una càrrega formada per una resistència R1=5 ΩR_1=5\,\Omega en sèrie amb una inductància L1=7 mHL_1=7\,\mathrm{mH}. El wattímetre està connectat de manera que mesura la potència activa total consumida per la càrrega W1=950 WW_1=950\,\mathrm{W}. Determineu:

Circuit: una font de tensió alterna U1 alimenta, en sèrie, la bobina de corrent del wattímetre W1, l’amperímetre A1, la resistència R1 i la inductància L1, que tanca el circuit per la línia de baix. La connexió de tensió del wattímetre va de la línia de dalt a la línia de baix, de manera que mesura la potència que consumeix la càrrega R1–L1.

a) El valor òhmic de la reactància inductiva, XL1X_{L_1}, que presenta la inductància L1L_1.

[0,5 punts]

b) El factor de potència, cos⁡φ\cos\varphi, de la càrrega.

[0,5 punts]

c) El valor de la impedància equivalent de tot el circuit, ZZ.

[0,5 punts]

d) El valor de la mesura de l’amperímetre, A1A_1.

[0,5 punts]

e) El valor eficaç de la tensió d’alimentació, U1U_1.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Es demana la reactància de la bobina a 50 Hz50\,\mathrm{Hz}.

  1. Inductància en henrys: L1=7 mH=0,007 HL_1=7\,\mathrm{mH}=0{,}007\,\mathrm{H}. Reactància inductiva:

    XL1X_{L_1}=ω L1{}= \omega\,L_1=2πf L1{}= 2\pi f\,L_1=2π⋅50 Hz⋅0,007 H{}= 2\pi\cdot 50\,\mathrm{Hz}\cdot 0{,}007\,\mathrm{H}=2,199 Ω{}= 2{,}199\,\Omega

ResultatXL1=2,199 ΩX_{L_1}=2{,}199\,\Omega.

La pauta oficial dona: XL1X_{L_1}=ω L1{}= \omega\,L_1=2πf L1{}= 2\pi f\,L_1=2,199 Ω{}= 2{,}199\,\Omega.

b)0,5 punts

Plantejament Es demana el factor de potència de la càrrega R1R_1–L1L_1 en sèrie, que és el cosinus de l’angle de desfasament entre la tensió i el corrent. Surt del triangle d’impedàncies, de catets R1R_1 i XL1X_{L_1}.

  1. Tangent de l’angle de desfasament:

    tan⁡φ\tan\varphi=XL1R1{}= \dfrac{X_{L_1}}{R_1}=2,199 Ω5 Ω{}= \dfrac{2{,}199\,\Omega}{5\,\Omega}=0,4398{}= 0{,}4398
  2. Angle i factor de potència:

    φ\varphi=arctan⁡0,4398{}= \arctan 0{,}4398=23,74∘{}= 23{,}74^\circ⇒cos⁡φ=cos⁡23,74∘{}\Rightarrow \cos\varphi=\cos 23{,}74^\circ=0,9154{}= 0{,}9154
  3. És el mateix que R1/ZR_1/Z, amb la impedància de l’apartat c): 5 Ω/5,462 Ω=0,91545\,\Omega/5{,}462\,\Omega=0{,}9154. També surt de les potències, cos⁡φ=P/S=W1/(U1 A1)\cos\varphi=P/S=W_1/(U_1\,A_1), un cop coneguts el corrent i la tensió (apartats d i e). La càrrega és inductiva: el corrent va endarrerit respecte de la tensió.

Resultatcos⁡φ=0,9154\cos\varphi=0{,}9154, inductiu (φ=23,74∘\varphi=23{,}74^\circ).

La pauta oficial dona: tan⁡φ=XL1/R1=0,44\tan\varphi=X_{L_1}/R_1=0{,}44, φ=23,75∘\varphi=23{,}75^\circ, cos⁡φ=0,9154\cos\varphi=0{,}9154; alternativament, cos⁡φ\cos\varphi=P/S{}= P/S=W1/(Z A12){}= W_1/(Z\,A_1^2)=W1/(U1 A1){}= W_1/(U_1\,A_1)=0,9154{}= 0{,}9154.

c)0,5 punts

Plantejament Es demana el mòdul de la impedància equivalent: la resistència i la reactància en sèrie (els aparells de mesura es consideren ideals).

  1. Mòdul de la impedància en sèrie:

    ZZ=R12+XL12{}= \sqrt{R_1^2+X_{L_1}^2}=(5 Ω)2+(2,199 Ω)2{}= \sqrt{(5\,\Omega)^2+(2{,}199\,\Omega)^2}=5,4622 Ω{}= 5{,}4622\,\Omega≈5,462 Ω{}\approx 5{,}462\,\Omega

ResultatZ=5,462 ΩZ=5{,}462\,\Omega.

La pauta oficial dona: Z=R12+XL12=5,462 ΩZ=\sqrt{R_1^2+X_{L_1}^2}=5{,}462\,\Omega.

d)0,5 punts

Plantejament Es demana el corrent que marca l’amperímetre. El wattímetre mesura la potència activa, i en aquesta càrrega només la resistència consumeix potència activa; la bobina ideal no en consumeix.

  1. Potència activa de la resistència, W1=R1 I2W_1=R_1\,I^2, on II és el corrent eficaç, el que marca l’amperímetre:

    A1A_1=W1R1{}= \sqrt{\dfrac{W_1}{R_1}}=950 W5 Ω{}= \sqrt{\dfrac{950\,\mathrm{W}}{5\,\Omega}}=13,784 A{}= 13{,}784\,\mathrm{A}≈13,78 A{}\approx 13{,}78\,\mathrm{A}

ResultatL’amperímetre marca A1=13,78 AA_1=13{,}78\,\mathrm{A} (valor eficaç).

La pauta oficial dona: W1=R1 A12W_1=R_1\,A_1^2; A1=W1/R1=13,78 AA_1=\sqrt{W_1/R_1}=13{,}78\,\mathrm{A}.

e)0,5 punts

Plantejament Es demana el valor eficaç de la tensió de la font, que és el corrent per la impedància (llei d’Ohm en corrent altern).

  1. Amb una xifra més de la impedància i del corrent, per no arrossegar arrodoniments:

    U1U_1=Z A1{}= Z\,A_1=5,4622 Ω⋅13,784 A{}= 5{,}4622\,\Omega\cdot 13{,}784\,\mathrm{A}=75,29 V{}= 75{,}29\,\mathrm{V}
  2. Comprovació: la potència aparent és SS=U1 A1{}= U_1\,A_1=75,29 V⋅13,784 A{}= 75{,}29\,\mathrm{V}\cdot 13{,}784\,\mathrm{A}=1 038 V A{}= 1\,038\,\mathrm{V\,A}, i P/S=950/1 038=0,915P/S=950/1\,038=0{,}915, el factor de potència de l’apartat b).

ResultatU1=75,29 VU_1=75{,}29\,\mathrm{V} (valor eficaç).

La pauta oficial dona: U1=Z A1=75,29 VU_1=Z\,A_1=75{,}29\,\mathrm{V}.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Tecnologia, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Tecnologia de 2022 a 2026.

Energia, consum i emissionsElectrònica digitalEstàtica i equilibriCircuits elèctricsMàquines tèrmiquesMotors i màquines elèctriquesMecanismes i transmissionsMaterials i assajosTots els temes de Tecnologia

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Tecnologia del 2024?

Responeu a QUATRE dels sis exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que respongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers. Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: energia, consum i emissions (2,5 punts), electrònica digital (2,5 punts), estàtica i equilibri (2,5 punts), circuits elèctrics (2,5 punts), màquines tèrmiques (2 punts), motors i màquines elèctriques (1,5 punts), mecanismes i transmissions (1 punt) i materials i assajos (0,5 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 6 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Tecnologia aquest curs?

Puja els teus apunts de Tecnologia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Tecnologia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.