Tecnologia, PAU 2024 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

L’examen extraordinari de Tecnologia i Enginyeria de la PAU de Catalunya del 2024, sencer: els sis exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 15 punts.

Instruccions de l’examen Responeu a QUATRE dels sis exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que respongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

Els exercicis de l’examen

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Mecanismes i transmissions, Màquines tèrmiques, Materials i assajos, Energia, consum i emissions, Circuits elèctrics
Enunciat oficial

Indiqueu la resposta correcta de cada qüestió. Responeu en la taula de la pàgina 3. En el cas que no indiqueu les respostes a la taula, les qüestions es consideraran no contestades.

[En cada qüestió només es pot triar UNA resposta. Qüestió ben contestada: 0,5 punts; qüestió mal contestada: –0,16 punts; qüestió no contestada: 0 punts.]

1.1 Una pantalla de projecció té una massa m=3 kgm=3\,\mathrm{kg} a la part inferior per a mantenir-la sempre tibada. Un motor reductor és l’encarregat d’enrotllar la pantalla, de longitud h=1,5 mh=1{,}5\,\mathrm{m}, en el corró de diàmetre d=250 mmd=250\,\mathrm{mm}, que es troba articulat amb el sostre, en un temps t=3 st=3\,\mathrm{s}. Quina és l’energia mecànica necessària per a enrotllar tota la pantalla?

a) 44,13 J44{,}13\,\mathrm{J}

b) 73,55 J73{,}55\,\mathrm{J}

c) 22,07 J22{,}07\,\mathrm{J}

d) 14,71 J14{,}71\,\mathrm{J}

[0,5 punts]

Figura de la qüestió 1: un corró de diàmetre d, articulat al sostre, amb la pantalla enrotllada; la pantalla penja verticalment una longitud h i porta la massa m a l’extrem inferior. La gravetat g apunta cap avall.

1.2 Un inventor ha construït una màquina tèrmica que funciona entre dues fonts tèrmiques, una de 270 ∘C270\,^\circ\mathrm{C} i una altra de 610 ∘C610\,^\circ\mathrm{C}. Quina de les afirmacions següents és certa?

a) El rendiment de la màquina proposada sempre estarà per sobre del 4040 %.

b) El rendiment de la màquina proposada no podrà superar mai el 38,538{,}5 %.

c) Perquè una màquina tèrmica funcioni, el focus fred sempre s’ha de trobar per sota de 0 ∘C0\,^\circ\mathrm{C}.

d) Perquè una màquina tèrmica funcioni, el focus calent sempre s’ha de trobar per sobre de 700 ∘C700\,^\circ\mathrm{C}.

[0,5 punts]

1.3 La figura mostra les corbes tensió-deformació obtingudes en assajos de tracció utilitzant una proveta d’acer d’alta resistència i una proveta d’un aliatge de bronze. A partir de l’observació d’aquesta figura, es pot afirmar que

a) l’acer és més fràgil que el bronze.

b) el bronze té un límit elàstic més gran que l’acer.

c) l’acer és més dúctil que el bronze.

d) els dos materials s’han deformat el mateix abans de trencar la proveta.

[0,5 punts]

Figura de la qüestió 3: corbes tensió-deformació de l’acer i del bronze. Eix vertical σ en MPa, amb les marques 0, 200 i 400; eix horitzontal ε, amb la marca 0,01. L’acer puja recte, amb molt pendent, fins a uns 400 MPa i s’acaba a una deformació d’uns 0,004. El bronze té un tram recte menys inclinat fins a poc més de 200 MPa; després es corba i continua, sense arribar a 300 MPa, fins a una deformació més gran que 0,01.Figura de la qüestió 3: corbes tensió-deformació de l’acer i del bronze. Eix vertical σ en MPa, amb les marques 0, 200 i 400; eix horitzontal ε, amb la marca 0,01. L’acer puja recte, amb molt pendent, fins a uns 400 MPa i s’acaba a una deformació d’uns 0,004. El bronze té un tram recte menys inclinat fins a poc més de 200 MPa; després es corba i continua, sense arribar a 300 MPa, fins a una deformació més gran que 0,01.

1.4 El conductor d’un cotxe híbrid pot decidir si utilitza com a combustible gasolina o gas liquat del petroli (GLP). Quan utilitza gasolina, el consum és de 6,16{,}1 litres per cada 100 km100\,\mathrm{km} i emet 2,23 kg2{,}23\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} per cada litre consumit. En canvi, quan utilitza GLP, el consum és de 77 litres per cada 100 km100\,\mathrm{km} i emet 1,647 kg1{,}647\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} per cada litre consumit. Segons el tipus de combustible utilitzat, quina és la diferència en la petjada de carboni quan el cotxe recorre 50 km50\,\mathrm{km}?

a) 6,802 kg6{,}802\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

b) 5,765 kg5{,}765\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

c) 1,037 kg1{,}037\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

d) 2,074 kg2{,}074\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

[0,5 punts]

1.5 Una estufa elèctrica es comporta com una resistència R=25 ΩR=25\,\Omega. Se sap que quan està connectada a una font de tensió alterna sinusoidal dissipa una potència activa P=100 WP=100\,\mathrm{W}. Quin és, aproximadament, el valor màxim de la tensió d’alimentació?

a) 4 V4\,\mathrm{V}

b) 50 V50\,\mathrm{V}

c) 71 V71\,\mathrm{V}

d) 100 V100\,\mathrm{V}

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.10,5 punts

Plantejament Es demana l’energia mecànica per enrotllar la pantalla. En enrotllar-la, la massa de la part inferior puja tota la longitud hh de la pantalla, i l’energia necessària és l’augment de la seva energia potencial (l’enunciat només dona la massa de la part inferior; la de la tela no es té en compte).

  1. Energia potencial que guanya la massa (prenem g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2}):

    EmecE_\text{mec}=m g h{}= m\,g\,h=3 kg⋅9,807 m/s2⋅1,5 m{}= 3\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}\cdot 1{,}5\,\mathrm{m}=44,13 J{}= 44{,}13\,\mathrm{J}
  2. Ni el diàmetre del corró ni el temps no intervenen en l’energia. El temps serviria per calcular la potència mitjana, Emec/t=44,13 J/3 s=14,71 WE_\text{mec}/t=44{,}13\,\mathrm{J}/3\,\mathrm{s}=14{,}71\,\mathrm{W}: és el valor de la d), però és una potència, no una energia.

  3. La c), 22,07 J22{,}07\,\mathrm{J}, és la meitat del resultat: correspondria a una massa repartida al llarg de la pantalla, amb el centre a h/2h/2. La b) no correspon a l’energia potencial que guanya la massa.

  4. Amb g=9,81 m/s2g=9{,}81\,\mathrm{m/s^2} surt 44,15 J44{,}15\,\mathrm{J}, i l’opció més pròxima continua sent la a).

ResultatLa resposta correcta és la a): Emec=m g h=44,13 JE_\text{mec}=m\,g\,h=44{,}13\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.20,5 punts

Plantejament Es pregunta quin és el límit del rendiment d’una màquina tèrmica que treballa entre dos focus. El màxim teòric és el rendiment de Carnot, que només depèn de les temperatures absolutes dels focus.

  1. Temperatures absolutes: focus fred, Tf=270+273,15=543,15 KT_\text{f}=270+273{,}15=543{,}15\,\mathrm{K}; focus calent, Tc=610+273,15=883,15 KT_\text{c}=610+273{,}15=883{,}15\,\mathrm{K}.

  2. Rendiment de Carnot, és a dir, el 38,538{,}5 %:

    ηCarnot\eta_\text{Carnot}=1−TfTc{}= 1-\dfrac{T_\text{f}}{T_\text{c}}=1−543,15 K883,15 K{}= 1-\dfrac{543{,}15\,\mathrm{K}}{883{,}15\,\mathrm{K}}=0,385{}= 0{,}385
  3. Cap màquina que treballi entre aquests dos focus no pot superar el rendiment de Carnot: la b) és certa i la a) és falsa.

  4. La c) i la d) també són falses: una màquina tèrmica pot funcionar entre dos focus qualssevol a temperatures diferents; les temperatures dels focus fixen el rendiment màxim, no si la màquina pot funcionar.

ResultatLa resposta correcta és la b): el rendiment màxim (de Carnot) és 1−543,15/883,15=0,3851-543{,}15/883{,}15=0{,}385, el 38,538{,}5 %.

La pauta oficial dona: Resposta b).

1.30,5 punts

Plantejament Es pregunta què es pot deduir de les dues corbes de tracció. La ductilitat es veu en la deformació a la qual es trenca la proveta (on s’acaba la corba), i el límit elàstic, en la tensió on s’acaba el tram recte.

  1. La corba de l’acer s’acaba a una deformació d’uns 0,0040{,}004, mentre que la del bronze arriba més enllà de 0,010{,}01: l’acer es trenca amb molta menys deformació plàstica.

  2. Un material que es trenca amb poca deformació plàstica és més fràgil (menys dúctil). Per tant, l’acer és més fràgil que el bronze: la a) és certa i la c) és falsa.

  3. El tram recte de l’acer arriba fins a prop de 400 MPa400\,\mathrm{MPa}, i el del bronze, a poc més de 200 MPa200\,\mathrm{MPa}: el límit elàstic de l’acer és més alt i la b) és falsa. La d) també ho és, perquè les dues corbes s’acaben a deformacions molt diferents.

ResultatLa resposta correcta és la a): l’acer es trenca amb una deformació molt més petita que el bronze, és a dir, és més fràgil.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.40,5 punts

Plantejament Es demana la diferència de CO2\mathrm{CO_2} emès en 50 km50\,\mathrm{km} segons el combustible: per a cadascun, els litres consumits pel factor d’emissió, i després la resta.

  1. Gasolina: en 50 km50\,\mathrm{km} gasta la meitat de 6,1 L6{,}1\,\mathrm{L}:

    mgasolinam_\text{gasolina}=6,1 L100 km⋅50 km⋅2,23 kg/L{}= \dfrac{6{,}1\,\mathrm{L}}{100\,\mathrm{km}}\cdot 50\,\mathrm{km}\cdot 2{,}23\,\mathrm{kg/L}=3,05 L⋅2,23 kg/L{}= 3{,}05\,\mathrm{L}\cdot 2{,}23\,\mathrm{kg/L}=6,802 kg{}= 6{,}802\,\mathrm{kg}
  2. GLP: en 50 km50\,\mathrm{km} gasta 3,5 L3{,}5\,\mathrm{L}:

    mGLPm_\text{GLP}=3,5 L⋅1,647 kg/L{}= 3{,}5\,\mathrm{L}\cdot 1{,}647\,\mathrm{kg/L}=5,765 kg{}= 5{,}765\,\mathrm{kg}
  3. Diferència entre els dos combustibles:

    Δm\Delta m=6,802 kg−5,765 kg{}= 6{,}802\,\mathrm{kg}-5{,}765\,\mathrm{kg}=1,037 kg{}= 1{,}037\,\mathrm{kg}
  4. La a) i la b) són les emissions de cada combustible per separat, no la diferència, i la d), 2,074 kg2{,}074\,\mathrm{kg}, és la diferència per a 100 km100\,\mathrm{km}, el doble del recorregut.

ResultatLa resposta correcta és la c): amb gasolina s’emeten 1,037 kg1{,}037\,\mathrm{kg} més de CO2\mathrm{CO_2} que amb GLP en 50 km50\,\mathrm{km}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.50,5 punts

Plantejament Es demana el valor màxim (de pic) de la tensió sinusoidal. La potència activa en una resistència es calcula amb el valor eficaç, i el valor màxim d’una sinusoide és 2\sqrt{2} vegades l’eficaç.

  1. Valor eficaç de la tensió:

    PP=Uef2R{}= \dfrac{U_\text{ef}^2}{R}⇒Uef{}\Rightarrow U_\text{ef}=P R{}= \sqrt{P\,R}=100 W⋅25 Ω{}= \sqrt{100\,\mathrm{W}\cdot 25\,\Omega}=50 V{}= 50\,\mathrm{V}
  2. Valor màxim:

    UmaˋxU_\text{màx}=2 Uef{}= \sqrt{2}\,U_\text{ef}=2⋅50 V{}= \sqrt{2}\cdot 50\,\mathrm{V}=70,71 V{}= 70{,}71\,\mathrm{V}≈71 V{}\approx 71\,\mathrm{V}
  3. La b), 50 V50\,\mathrm{V}, és el valor eficaç, no el màxim. La a), 44, és el quocient P/RP/R, que no és una tensió (és el quadrat del corrent eficaç, I2=4 A2I^2=4\,\mathrm{A^2}). La d), 100 V100\,\mathrm{V}, no és ni el valor màxim ni el valor de pic a pic, que seria 2⋅70,71 V=141,4 V2\cdot 70{,}71\,\mathrm{V}=141{,}4\,\mathrm{V}.

ResultatLa resposta correcta és la c): Umaˋx=2⋅50 V=70,71 V≈71 VU_\text{màx}=\sqrt{2}\cdot 50\,\mathrm{V}=70{,}71\,\mathrm{V}\approx 71\,\mathrm{V}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Electrònica digital
Enunciat oficial

La figura de la dreta mostra un marcador electrònic de dues xifres en què cada xifra està composta per set segments, que s’il·luminen per a formar els números del 00 al 99. Per a una aplicació concreta, es necessita que el marcador pugui mostrar números del 0000 al 1515. Per fer-ho, el sistema rep el número que s’ha de mostrar codificat en numeració binària (quatre entrades d’un bit). Dissenyeu el control de l’encesa del segment del mig de la segona xifra (marcat en negre a la figura) utilitzant les variables d’estat següents:

primer dígit binari (el de més a l’esquerra): a={10a=\begin{cases}1\\0\end{cases};

segon dígit binari: b={10b=\begin{cases}1\\0\end{cases}; tercer dígit binari: c={10c=\begin{cases}1\\0\end{cases}; quart dígit binari: d={10d=\begin{cases}1\\0\end{cases};

segment: ss={1:enceˋs0:apagat{}= \begin{cases}1: \text{encès}\\0: \text{apagat}\end{cases}.

Nota: Les xifres del marcador s’escriuen com es mostra a continuació:

Per fer-ho:

Marcador de dues xifres de set segments, amb els segments en gris; a la segona xifra, el segment del mig està marcat en negre.
Les xifres del 0 al 9 en set segments, amb els segments encesos en negre. El segment del mig està encès en el 2, 3, 4, 5, 6, 8 i 9, i apagat en el 0, 1 i 7.

a) Elaboreu la taula de veritat del sistema.

[1 punt]

b) Determineu la funció lògica entre aquestes variables i, si escau, simplifiqueu-la.

[1 punt]

c) Dibuixeu el diagrama de portes lògiques equivalent.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana la taula de veritat del segment del mig de la segona xifra, ss, per a les setze combinacions de abcdabcd. Cal saber quin número es mostra en cada cas i si la seva segona xifra (les unitats) té el segment del mig encès.

  1. L’entrada abcdabcd és el número en binari, de 0000=00000=0 a 1111=151111=15. La segona xifra del marcador són les unitats: del 00 al 99 és el mateix número, i del 1010 al 1515 és 00, 11, 22, 33, 44 i 55.

  2. Segons la nota de l’enunciat, el segment del mig està encès en les xifres 22, 33, 44, 55, 66, 88 i 99, i apagat en el 00, l’11 i el 77.

  3. Per tant, s=0s=0 per als números 0000, 0101, 0707, 1010 i 1111, i s=1s=1 per a tots els altres. Taula de veritat, amb el número que mostra el marcador:

    Númeroaabbccddss
    0000000
    0100010
    0200101
    0300111
    0401001
    0501011
    0601101
    0701110
    0810001
    0910011
    1010100
    1110110
    1211001
    1311011
    1411101
    1511111

Resultats=0s=0 només per als números 0000, 0101, 0707, 1010 i 1111 (segona xifra 00, 11 o 77); en les altres onze combinacions, s=1s=1. La taula completa és als passos.

La pauta oficial dona: Taula de veritat: s=0s=0 a les files 00000000, 00010001, 01110111, 10101010 i 10111011; s=1s=1 a les altres onze.

b)1 punt

Plantejament Es demana la funció lògica de ss i, si es pot, simplificar-la. Primer la forma canònica a partir de la taula i després el mapa de Karnaugh.

  1. Files amb s=1s=1: 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 12, 13, 14 i 15. La primera forma canònica (suma de productes) té un terme per cada una, amb la variable negada on val 00, s=∑m(2,3,4,5,6,8,9,12,13,14,15)s=\sum m(2,3,4,5,6,8,9,12,13,14,15):

    ss=a‾ b‾ c d‾+a‾ b‾ c d{}= \overline{a}\,\overline{b}\,c\,\overline{d}+\overline{a}\,\overline{b}\,c\,d+a‾ b c‾ d‾+a‾ b c‾ d{}+\overline{a}\,b\,\overline{c}\,\overline{d}+\overline{a}\,b\,\overline{c}\,d+a‾ b c d‾+a b‾ c‾ d‾{}+\overline{a}\,b\,c\,\overline{d}+a\,\overline{b}\,\overline{c}\,\overline{d}+a b‾ c‾ d+a b c‾ d‾{}+a\,\overline{b}\,\overline{c}\,d+a\,b\,\overline{c}\,\overline{d}+a b c‾ d+a b c d‾{}+a\,b\,\overline{c}\,d+a\,b\,c\,\overline{d}+a b c d{}+a\,b\,c\,d
  2. Com que només hi ha cinc zeros (files 0, 1, 7, 10 i 11), és més curta la segona forma canònica (producte de sumes), amb un factor per cada zero i la variable negada on val 11:

    ss=(a+b+c+d)(a+b+c+d‾)(a+b‾+c‾+d‾)(a‾+b+c‾+d)(a‾+b+c‾+d‾){}= (a+b+c+d)(a+b+c+\overline{d})(a+\overline{b}+\overline{c}+\overline{d})(\overline{a}+b+\overline{c}+d)(\overline{a}+b+\overline{c}+\overline{d})
  3. Mapa de Karnaugh (abab a les files i cdcd a les columnes, totes dues en codi Gray):

    ab\cdab \backslash cd00011110
    000011
    011101
    111111
    101100
  4. Grups de quatre: les files ab=01ab=01 i 1111 amb les columnes cd=00cd=00 i 0101 (4, 5, 12 i 13) donen b c‾b\,\overline{c}; les files ab=11ab=11 i 1010 amb les columnes cd=00cd=00 i 0101 (12, 13, 8 i 9) donen a c‾a\,\overline{c}; la fila ab=11ab=11 sencera (12, 13, 15 i 14) dona a ba\,b.

  5. Les files ab=01ab=01 i 1111 amb les columnes cd=00cd=00 i 1010, que són veïnes perquè el mapa es tanca pels costats (4, 6, 12 i 14), donen b d‾b\,\overline{d}. Els uns 2 i 3 (fila ab=00ab=00, columnes cd=11cd=11 i 1010) només fan un grup de dos, a‾ b‾ c\overline{a}\,\overline{b}\,c, perquè les caselles 7, 10 i 11 del voltant valen 00.

  6. Calen els cinc grups: el 15 només el cobreix a ba\,b; el 9, a c‾a\,\overline{c}; el 5, b c‾b\,\overline{c}; el 6, b d‾b\,\overline{d}, i el 2 i el 3, a‾ b‾ c\overline{a}\,\overline{b}\,c. La funció simplificada és:

    s=a‾ b‾ c+b c‾+a c‾+a b+b d‾s=\overline{a}\,\overline{b}\,c+b\,\overline{c}+a\,\overline{c}+a\,b+b\,\overline{d}

ResultatFunció canònica: s=∑m(2,3,4,5,6,8,9,12,13,14,15)s=\sum m(2,3,4,5,6,8,9,12,13,14,15) (o el producte de sumes dels cinc zeros). Simplificada: s=a‾ b‾ c+b c‾+a c‾+a b+b d‾s=\overline{a}\,\overline{b}\,c+b\,\overline{c}+a\,\overline{c}+a\,b+b\,\overline{d}.

La pauta oficial dona: Suma dels onze termes mínims o ss=(a+b+c+d)(a+b+c+d‾)(a+b‾+c‾+d‾)(a‾+b+c‾+d)(a‾+b+c‾+d‾){}= (a+b+c+d)(a+b+c+\overline{d})(a+\overline{b}+\overline{c}+\overline{d})(\overline{a}+b+\overline{c}+d)(\overline{a}+b+\overline{c}+\overline{d}); simplificant, s=a‾ b‾ c+b c‾+a c‾+a b+b d‾s=\overline{a}\,\overline{b}\,c+b\,\overline{c}+a\,\overline{c}+a\,b+b\,\overline{d}.

c)0,5 punts

Plantejament Es demana el circuit de portes lògiques de la funció simplificada: cinc productes (AND) sumats amb una porta OR, amb inversors (NOT) per a les variables negades.

  1. Quatre inversors donen a‾\overline{a}, b‾\overline{b}, c‾\overline{c} i d‾\overline{d}.

  2. Una porta AND de tres entrades fa el primer producte i quatre AND de dues entrades fan els altres:

    a‾ b‾ c\overline{a}\,\overline{b}\,cb c‾b\,\overline{c}a c‾a\,\overline{c}a ba\,bb d‾b\,\overline{d}
  3. Una porta OR de cinc entrades suma els cinc productes i dona ss. A la figura, l’inversor és un rectangle amb «1» i un cercle a la sortida; la porta AND, un rectangle amb «&», i la porta OR, un rectangle amb «≥1» (símbols IEC). Els punts negres marquen les connexions.

ResultatQuatre inversors (a‾\overline{a}, b‾\overline{b}, c‾\overline{c} i d‾\overline{d}), una AND de tres entrades (a‾ b‾ c\overline{a}\,\overline{b}\,c), quatre AND de dues entrades (b c‾b\,\overline{c}, a c‾a\,\overline{c}, a ba\,b i b d‾b\,\overline{d}) i una OR de cinc entrades que dona ss (esquema a la figura).

La pauta oficial dona: Quatre portes NOT, una AND de tres entrades, quatre AND de dues entrades i una OR de cinc entrades que dona ss.

Circuit de portes lògiques: les entrades a, b, c i d arriben per quatre línies verticals; quatre inversors (rectangles amb 1 i un cercle a la sortida) donen les variables negades de a, b, c i d en quatre línies verticals més. Una porta AND de tres entrades (&) fa el producte de a negada, b negada i c, i quatre AND de dues entrades fan b per c negada, a per c negada, a per b i b per d negada; les cinc sortides van a una porta OR de cinc entrades (≥1), que dona s. Els punts negres marquen les connexions.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Mecanismes i transmissions
Enunciat oficial

Una cistella de bàsquet és solidària a una barra homogènia OC de longitud 4l4l. La massa total del conjunt és m=100 kgm=100\,\mathrm{kg} i el seu centre d’inèrcia es troba al punt G. La barra està articulada al sostre en el punt O. Per a plegar i desplegar la cistella s’utilitza un mecanisme de tambor. Un cable amb un extrem fix a la barra s’enrotlla al tambor seguint el recorregut que es mostra a la figura. El rendiment del motor és η=0,8\eta=0{,}8.

S’estudia la maniobra de plegat de la cistella en el tram en què l’angle entre el sostre i la barra passa de φ1=45∘\varphi_1=45^\circ a φ2=15∘\varphi_2=15^\circ. En aquest tram, la velocitat angular de la barra és constant i té un valor ω=0,1745 rad/s\omega=0{,}1745\,\mathrm{rad/s} en sentit antihorari. Determineu:

Barra OC articulada al sostre en O i inclinada un angle φ per sota del sostre. Al llarg de la barra hi ha marcats quatre trams iguals de longitud l; el centre d’inèrcia G és al final del tercer tram, a 3l d’O, i la cistella penja de l’extrem C. Un cable lligat a la barra puja fins al punt P del sostre i continua horitzontalment fins al tambor. Dades: m = 100 kg, l = 1 m; la gravetat g apunta cap avall.

a) L’energia mecànica necessària per a fer la maniobra, EmecE_\text{mec}.

[1 punt]

b) L’energia consumida pel motor per a fer la maniobra, EmotE_\text{mot}.

[0,5 punts]

c) La velocitat vertical del centre d’inèrcia quan φ=30∘\varphi=30^\circ, vvertv_\text{vert}.

[0,5 punts]

d) La potència que consumeix el motor en la posició anterior, PmotP_\text{mot}.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana l’energia mecànica per plegar la cistella de 45∘45^\circ a 15∘15^\circ. Com que la velocitat angular és constant, l’energia cinètica no canvia, i tota l’energia mecànica que aporta el cable es converteix en energia potencial: el centre d’inèrcia G puja.

  1. Segons la figura, G és a 3l=3 m3l=3\,\mathrm{m} d’O al llarg de la barra. Amb la barra a un angle φ\varphi per sota del sostre, G queda a una distància vertical 3lsin⁡φ3l\sin\varphi per sota d’O.

  2. Altura que puja G entre les dues posicions:

    Δh\Delta h=3l (sin⁡φ1−sin⁡φ2){}= 3l\,(\sin\varphi_1-\sin\varphi_2)=3 m⋅(sin⁡45∘−sin⁡15∘){}= 3\,\mathrm{m}\cdot(\sin 45^\circ-\sin 15^\circ)=3 m⋅(0,7071−0,2588){}= 3\,\mathrm{m}\cdot(0{,}7071-0{,}2588)=1,345 m{}= 1{,}345\,\mathrm{m}
  3. Energia mecànica (prenem g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2}):

    EmecE_\text{mec}=m g Δh{}= m\,g\,\Delta h=100 kg⋅9,807 m/s2⋅1,345 m{}= 100\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}\cdot 1{,}345\,\mathrm{m}=1 319 J{}= 1\,319\,\mathrm{J}

ResultatEmec=1 319 JE_\text{mec}=1\,319\,\mathrm{J} (G puja Δh=1,345 m\Delta h=1{,}345\,\mathrm{m}).

La pauta oficial dona: Emec=m g ΔhE_\text{mec}=m\,g\,\Delta h; Δh\Delta h=dsin⁡φ1−dsin⁡φ2{}= d\sin\varphi_1-d\sin\varphi_2=dsin⁡45∘−dsin⁡15∘{}= d\sin 45^\circ-d\sin 15^\circ=1,345 m{}= 1{,}345\,\mathrm{m}; Emec=1 319 JE_\text{mec}=1\,319\,\mathrm{J}.

b)0,5 punts

Plantejament Es demana l’energia que consumeix el motor, tenint en compte el seu rendiment.

  1. El motor ha de consumir més energia que la mecànica que entrega:

    EmotE_\text{mot}=Emecη{}= \dfrac{E_\text{mec}}{\eta}=1 319 J0,8{}= \dfrac{1\,319\,\mathrm{J}}{0{,}8}=1 649 J{}= 1\,649\,\mathrm{J}

ResultatEmot=1 649 JE_\text{mot}=1\,649\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: Emot=Emec/η=1 649 JE_\text{mot}=E_\text{mec}/\eta=1\,649\,\mathrm{J}.

c)0,5 punts

Plantejament Es demana la component vertical de la velocitat de G quan la barra forma 30∘30^\circ amb el sostre. G descriu un arc de radi 3l3l al voltant d’O: la seva velocitat és perpendicular a la barra i val ω⋅3l\omega\cdot 3l.

  1. Mòdul de la velocitat de G:

    vGv_\text{G}=ω⋅3l{}= \omega\cdot 3l=0,1745 rad/s⋅3 m{}= 0{,}1745\,\mathrm{rad/s}\cdot 3\,\mathrm{m}=0,5235 m/s{}= 0{,}5235\,\mathrm{m/s}
  2. La velocitat és perpendicular a la barra; com que la barra forma 30∘30^\circ amb l’horitzontal, la velocitat forma 30∘30^\circ amb la vertical, i la seva component vertical és:

    vvertv_\text{vert}=ω⋅3l⋅cos⁡φ{}= \omega\cdot 3l\cdot\cos\varphi=0,5235 m/s⋅cos⁡30∘{}= 0{,}5235\,\mathrm{m/s}\cdot\cos 30^\circ=0,4534 m/s{}= 0{,}4534\,\mathrm{m/s}
  3. Equivalentment: G és a una distància 3lsin⁡φ3l\sin\varphi per sota del sostre, que varia a un ritme 3lcos⁡φ⋅ω3l\cos\varphi\cdot\omega. En plegar, φ\varphi disminueix i G puja.

Resultatvvert=0,4534 m/sv_\text{vert}=0{,}4534\,\mathrm{m/s}, cap amunt.

La pauta oficial dona: vvertv_\text{vert}=∣ω∣ 3lcos⁡φ{}= |\omega|\,3l\cos\varphi=0,4534 m/s{}= 0{,}4534\,\mathrm{m/s}.

d)0,5 punts

Plantejament Es demana la potència que consumeix el motor en aquesta posició. Com que la velocitat angular és constant, la potència mecànica és la que fa pujar el pes a la velocitat vertical de G, i el motor n’ha de consumir més pel seu rendiment.

  1. Potència mecànica:

    PmecP_\text{mec}=m g vvert{}= m\,g\,v_\text{vert}=100 kg⋅9,807 m/s2⋅0,4534 m/s{}= 100\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}\cdot 0{,}4534\,\mathrm{m/s}=444,6 W{}= 444{,}6\,\mathrm{W}
  2. Potència que consumeix el motor:

    PmotP_\text{mot}=Pmecη{}= \dfrac{P_\text{mec}}{\eta}=444,6 W0,8{}= \dfrac{444{,}6\,\mathrm{W}}{0{,}8}=555,8 W{}= 555{,}8\,\mathrm{W}
  3. Amb g=9,81 m/s2g=9{,}81\,\mathrm{m/s^2} surt 555,9 W555{,}9\,\mathrm{W}; l’energia dels apartats a) i b) no canvia.

ResultatPmot=555,8 WP_\text{mot}=555{,}8\,\mathrm{W} (Pmec=444,6 WP_\text{mec}=444{,}6\,\mathrm{W}).

La pauta oficial dona: PmotP_\text{mot}=Pmec/η{}= P_\text{mec}/\eta=m g vvert/η{}= m\,g\,v_\text{vert}/\eta=555,8 W{}= 555{,}8\,\mathrm{W}.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Circuits elèctrics
Enunciat oficial

Les planxes elèctriques incorporen un element calefactor que s’escalfa (resistència) i un interruptor en sèrie. Aquest interruptor, accionat per un sensor de temperatura, s’obre quan la planxa arriba a la temperatura desitjada.

Es vol construir la resistència d’una planxa elèctrica amb fil de constantà de resistivitat ρ=4,9×10−7 Ω m\rho=4{,}9\times 10^{-7}\,\Omega\,\mathrm{m}. La planxa ha de subministrar una potència P=2,2 kWP=2{,}2\,\mathrm{kW} quan es connecta a la xarxa a una tensió U=230 VU=230\,\mathrm{V}.

a) Determineu el valor de la resistència necessària, RR.

[0,5 punts]

b) El catàleg del fabricant ofereix bobines de fils de longitud l=1 ml=1\,\mathrm{m} dels diàmetres dd següents:

BobinaB1B2B3B4B5
dd (mm)0,040{,}040,080{,}080,120{,}120,160{,}160,20{,}2

Per a aquestes bobines, dibuixeu, tot indicant de manera aproximada les escales, la funció que descriu el valor de la resistència de les cinc bobines, RbR_\text{b}, en funció del diàmetre del seu fil, dd.

[1 punt]

c) Quina bobina cal escollir si es vol utilitzar el màxim de longitud del fil que conté? Quina quantitat de fil seria necessària?

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Es demana la resistència que dissipa 2,2 kW2{,}2\,\mathrm{kW} connectada a 230 V230\,\mathrm{V}.

  1. Potència d’una resistència a la tensió UU, amb P=2,2 kW=2 200 WP=2{,}2\,\mathrm{kW}=2\,200\,\mathrm{W}:

    PP=U2R{}= \dfrac{U^2}{R}⇒R=U2P{}\Rightarrow R=\dfrac{U^2}{P}=(230 V)22 200 W{}= \dfrac{(230\,\mathrm{V})^2}{2\,200\,\mathrm{W}}=24,05 Ω{}= 24{,}05\,\Omega

ResultatR=24,05 ΩR=24{,}05\,\Omega.

La pauta oficial dona: RR=U2/P{}= U^2/P=2302/2 200{}= 230^2/2\,200=24,05 Ω{}= 24{,}05\,\Omega.

b)1 punt

Plantejament Es demana la gràfica de la resistència d’un metre de fil de cada bobina en funció del diàmetre. La resistència d’un fil és R=ρ l/SR=\rho\,l/S, amb la secció circular S=πd2/4S=\pi d^2/4: per a una longitud fixa, és inversament proporcional al quadrat del diàmetre.

  1. Resistència d’un fil de longitud ll i diàmetre dd:

    Rb=ρ lS=4 ρ lπ d2R_\text{b}=\rho\,\dfrac{l}{S}=\dfrac{4\,\rho\,l}{\pi\,d^2}
  2. Per exemple, per a la bobina B1, d=0,04 mm=4×10−5 md=0{,}04\,\mathrm{mm}=4\times 10^{-5}\,\mathrm{m} i l=1 ml=1\,\mathrm{m}:

    Rb1R_\text{b1}=4⋅4,9×10−7 Ω m⋅1 mπ⋅(4×10−5 m)2{}= \dfrac{4\cdot 4{,}9\times 10^{-7}\,\Omega\,\mathrm{m}\cdot 1\,\mathrm{m}}{\pi\cdot(4\times 10^{-5}\,\mathrm{m})^2}=389,9 Ω{}= 389{,}9\,\Omega
  3. Fent el mateix amb les cinc bobines (cada vegada que el diàmetre es duplica, la resistència es divideix per quatre). La darrera columna és per a l’apartat c):

    Bobinadd (mm)RbR_\text{b} (Ω\Omega)ll necessària (m)
    B10,040{,}04389,9389{,}90,061670{,}06167
    B20,080{,}0897,4897{,}480,24670{,}2467
    B30,120{,}1243,3343{,}330,55500{,}5550
    B40,160{,}1624,3724{,}370,98670{,}9867
    B50,20{,}215,6015{,}601,5421{,}542
  4. La gràfica és una corba decreixent del tipus Rb=k/d2R_\text{b}=k/d^2, amb k=4ρl/π=6,239×10−7 Ω m2k=4\rho l/\pi=6{,}239\times 10^{-7}\,\Omega\,\mathrm{m^2} (dd en metres): molt alta per als diàmetres petits i que s’acosta a zero quan el diàmetre creix. Escales aproximades: eix horitzontal de 00 a 0,2 mm0{,}2\,\mathrm{mm} i eix vertical de 00 a 450 Ω450\,\Omega (figura).

ResultatRb=4ρl/(πd2)R_\text{b}=4\rho l/(\pi d^2), una corba decreixent proporcional a 1/d21/d^2: 389,9 Ω389{,}9\,\Omega (B1), 97,48 Ω97{,}48\,\Omega (B2), 43,33 Ω43{,}33\,\Omega (B3), 24,37 Ω24{,}37\,\Omega (B4) i 15,60 Ω15{,}60\,\Omega (B5). Gràfica a la figura.

La pauta oficial dona: Gràfica de RbR_\text{b} (en Ω\Omega, de 00 a 450450) en funció de dd (en mm, de 00 a 0,20{,}2): corba decreixent que passa pels cinc punts de les bobines, de prop de 390 Ω390\,\Omega (B1) a menys de 20 Ω20\,\Omega (B5).

Gràfica de la resistència d’un metre de fil, Rb en ohms (eix vertical, de 0 a 450), en funció del diàmetre d en mil·límetres (eix horitzontal, de 0 a 0,2): una corba decreixent, Rb = 4ρl/(πd²), que passa pels punts de les bobines B1 (0,04 mm; 389,9 Ω), B2 (0,08 mm; 97,48 Ω), B3 (0,12 mm; 43,33 Ω), B4 (0,16 mm; 24,37 Ω) i B5 (0,2 mm; 15,60 Ω).

c)1 punt

Plantejament Es demana quina bobina permet fer la resistència de 24,05 Ω24{,}05\,\Omega aprofitant tant fil com es pugui, i quina longitud cal. Amb una bobina d’1 m1\,\mathrm{m} i resistència RbR_\text{b}, la longitud necessària és l=R/Rbl=R/R_\text{b} metres, que només es pot fer si no passa d’1 m1\,\mathrm{m}.

  1. Longituds necessàries (última columna de la taula de l’apartat b): 0,06167 m0{,}06167\,\mathrm{m} amb B1, 0,2467 m0{,}2467\,\mathrm{m} amb B2, 0,5550 m0{,}5550\,\mathrm{m} amb B3, 0,9867 m0{,}9867\,\mathrm{m} amb B4 i 1,542 m1{,}542\,\mathrm{m} amb B5.

  2. La B5 no serveix: caldria 1,542 m1{,}542\,\mathrm{m} de fil i la bobina només en té 1 m1\,\mathrm{m}. De les altres, la que n’aprofita més és la B4, la que té una resistència per metre (24,37 Ω24{,}37\,\Omega) just per sobre de la necessària (24,05 Ω24{,}05\,\Omega).

  3. Longitud de fil de la bobina B4, amb d=0,16 mm=1,6×10−4 md=0{,}16\,\mathrm{mm}=1{,}6\times 10^{-4}\,\mathrm{m}:

    ll=R Sρ{}= \dfrac{R\,S}{\rho}=R πd24 ρ{}= \dfrac{R\,\pi d^2}{4\,\rho}=24,05 Ω⋅π⋅(1,6×10−4 m)24⋅4,9×10−7 Ω m{}= \dfrac{24{,}05\,\Omega\cdot\pi\cdot(1{,}6\times 10^{-4}\,\mathrm{m})^2}{4\cdot 4{,}9\times 10^{-7}\,\Omega\,\mathrm{m}}=0,987 m{}= 0{,}987\,\mathrm{m}

ResultatCal escollir la bobina B4 (d=0,16 mmd=0{,}16\,\mathrm{mm}, 24,37 Ω24{,}37\,\Omega per metre), i fan falta l=0,987 ml=0{,}987\,\mathrm{m} del seu fil.

La pauta oficial dona: Bobina B4, de 0,16 mm0{,}16\,\mathrm{mm}: 24,37 Ω24{,}37\,\Omega, lleugerament per sobre de 24,05 Ω24{,}05\,\Omega; ll=R S/ρ{}= R\,S/\rho=R (πd2/4)/ρ{}= R\,(\pi d^2/4)/\rho=0,987 m{}= 0{,}987\,\mathrm{m}.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Estàtica i equilibri
Enunciat oficial

La figura mostra una persona amb els braços estirats sostenint dos pesos (un a l’extrem de cada braç). També inclou l’esquema simplificat d’un dels braços per a fer-ne l’anàlisi estàtica. El punt O representa l’articulació de l’espatlla i FmF_\text{m} és la força que fa el múscul deltoide. El múscul està inserit al punt Q i la seva línia d’acció forma un angle θ=20∘\theta=20^\circ respecte a l’horitzontal. El sistema està en equilibri. La massa del braç és mb=5 kgm_\text{b}=5\,\mathrm{kg} i el seu centre d’inèrcia es troba al punt G; el pes té una massa mp=2 kgm_\text{p}=2\,\mathrm{kg} i el seu centre d’inèrcia és el punt P.

A dalt, una persona amb els braços estirats en horitzontal i un pes a cada mà; sobre el braç de la dreta de la figura hi ha dibuixat l’esquema, amb l’articulació O a l’espatlla i la força del múscul. A baix, l’esquema simplificat del braç: una barra horitzontal amb O (articulació de l’espatlla) a l’esquerra, Q a la distància a, G a la distància b i P a l’extrem, a la distància c; la força Fm s’aplica a Q i va cap amunt i cap a l’espatlla, i la seva línia d’acció forma un angle θ amb l’horitzontal. Dades: a = 100 mm, b = 240 mm, c = 600 mm, mb = 5 kg, mp = 2 kg, θ = 20°; la gravetat g apunta cap avall.

a) Dibuixeu el diagrama de cos lliure del braç.

[0,5 punts]

b) Determineu la força que fa el múscul, FmF_\text{m}.

[1 punt]

c) Determineu les forces a l’articulació O.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Es demana el diagrama de cos lliure del braç: el braç aïllat, horitzontal, amb totes les forces exteriors que hi actuen.

  1. El pes del braç, mb gm_\text{b}\,g, vertical i cap avall, a G (b=240 mmb=240\,\mathrm{mm} d’O).

  2. El pes que sosté la mà, mp gm_\text{p}\,g, vertical i cap avall, a P (c=600 mmc=600\,\mathrm{mm} d’O).

  3. La força del deltoide, FmF_\text{m}, a Q (a=100 mma=100\,\mathrm{mm} d’O), dirigida cap a l’espatlla i cap amunt, formant un angle θ=20∘\theta=20^\circ amb l’horitzontal.

  4. La reacció de l’articulació a O, amb les components OHO_\text{H} i OVO_\text{V} dibuixades en un sentit qualsevol (a la figura, OHO_\text{H} cap a la dreta i OVO_\text{V} cap amunt); el signe del resultat dirà el sentit real.

ResultatQuatre forces: mb gm_\text{b}\,g a G i mp gm_\text{p}\,g a P (verticals, cap avall), FmF_\text{m} a Q (cap a l’espatlla i cap amunt, a 20∘20^\circ de l’horitzontal) i la reacció a O (OHO_\text{H} i OVO_\text{V}). Diagrama a la figura.

La pauta oficial dona: Diagrama de cos lliure: OHO_\text{H} i OVO_\text{V} a O, FmF_\text{m} a Q, mb gm_\text{b}\,g a G i mp gm_\text{p}\,g a P.

Diagrama de cos lliure del braç (barra horitzontal): a O, la reacció amb la component horitzontal OH cap a la dreta i la vertical OV cap amunt; a Q, la força del deltoide Fm, cap amunt i cap a l’espatlla, amb un angle θ respecte a l’horitzontal (la línia de punts en continua la línia d’acció); a G, el pes del braç mb·g, cap avall; a P, el pes que sosté la mà, mp·g, cap avall. Les cotes a, b i c són les distàncies d’O a Q, G i P.

b)1 punt

Plantejament Es demana la força del deltoide. Prenent moments respecte a O, la reacció de l’articulació no hi intervé.

  1. Només la component vertical de FmF_\text{m}, Fmsin⁡θF_\text{m}\sin\theta, fa moment respecte a O: la component horitzontal passa per O, perquè Q és sobre la línia del braç. Moments respecte a O, positius en sentit antihorari:

    ∑MO\sum M_\text{O}=0:Fmsin⁡θ⋅a{}= 0:\quad F_\text{m}\sin\theta\cdot a−mb g b−mp g c=0{}-m_\text{b}\,g\,b-m_\text{p}\,g\,c=0
  2. Aïllem la força, amb les distàncies en metres (prenem g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2}):

    FmF_\text{m}=g (mb b+mp c)a sin⁡θ{}= \dfrac{g\,(m_\text{b}\,b+m_\text{p}\,c)}{a\,\sin\theta}=9,807 m/s2⋅(5 kg⋅0,24 m+2 kg⋅0,6 m)0,1 m⋅sin⁡20∘{}= \dfrac{9{,}807\,\mathrm{m/s^2}\cdot(5\,\mathrm{kg}\cdot 0{,}24\,\mathrm{m}+2\,\mathrm{kg}\cdot 0{,}6\,\mathrm{m})}{0{,}1\,\mathrm{m}\cdot\sin 20^\circ}=688,2 N{}= 688{,}2\,\mathrm{N}
  3. La força del múscul és unes deu vegades el pes total que sosté el braç, (mb+mp) g=68,65 N(m_\text{b}+m_\text{p})\,g=68{,}65\,\mathrm{N}, perquè el seu braç de palanca és molt curt. Amb g=9,81 m/s2g=9{,}81\,\mathrm{m/s^2} surt 688,4 N688{,}4\,\mathrm{N}.

ResultatFm=688,2 NF_\text{m}=688{,}2\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: ∑M(O)=0\sum M(\mathrm{O})=0: Fmsin⁡θ a−mb g b−mp g c=0F_\text{m}\sin\theta\,a-m_\text{b}\,g\,b-m_\text{p}\,g\,c=0, Fm=688,2 NF_\text{m}=688{,}2\,\mathrm{N}.

c)1 punt

Plantejament Es demanen les components de la reacció a O, amb l’equilibri de forces horitzontals i verticals.

  1. Equilibri horitzontal, amb OHO_\text{H} cap a la dreta i la component horitzontal de FmF_\text{m} cap a l’esquerra (cap a l’espatlla):

    ∑Fx\sum F_x=0:OH−Fmcos⁡θ=0{}= 0:\quad O_\text{H}-F_\text{m}\cos\theta=0⇒OH{}\Rightarrow O_\text{H}=688,2 N⋅cos⁡20∘{}= 688{,}2\,\mathrm{N}\cdot\cos 20^\circ=646,7 N{}= 646{,}7\,\mathrm{N}
  2. Equilibri vertical, amb OVO_\text{V} cap amunt:

    ∑Fy\sum F_y=0:OV+Fmsin⁡θ{}= 0:\quad O_\text{V}+F_\text{m}\sin\theta−mb g−mp g=0{}-m_\text{b}\,g-m_\text{p}\,g=0
  3. Amb (mb+mp) g(m_\text{b}+m_\text{p})\,g=7 kg⋅9,807 m/s2{}= 7\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}=68,649 N{}= 68{,}649\,\mathrm{N} i Fmsin⁡θF_\text{m}\sin\theta=688,2 N⋅sin⁡20∘{}= 688{,}2\,\mathrm{N}\cdot\sin 20^\circ=235,37 N{}= 235{,}37\,\mathrm{N} (amb una xifra més per no arrossegar arrodoniments):

    OVO_\text{V}=(mb+mp) g−Fmsin⁡θ{}= (m_\text{b}+m_\text{p})\,g-F_\text{m}\sin\theta=68,649 N−235,37 N{}= 68{,}649\,\mathrm{N}-235{,}37\,\mathrm{N}=−166,7 N{}= -166{,}7\,\mathrm{N}
  4. El signe negatiu indica que OVO_\text{V} va cap avall, al contrari del que s’havia dibuixat: l’articulació empeny el braç cap avall. OHO_\text{H} és positiva: va cap a la dreta (cap a la mà) i compensa la component horitzontal de la força del múscul.

  5. Mòdul de la reacció total a O:

    OO=OH2+OV2{}= \sqrt{O_\text{H}^2+O_\text{V}^2}=(646,7 N)2+(166,7 N)2{}= \sqrt{(646{,}7\,\mathrm{N})^2+(166{,}7\,\mathrm{N})^2}=667,8 N{}= 667{,}8\,\mathrm{N}

ResultatOH=646,7 NO_\text{H}=646{,}7\,\mathrm{N} cap a la dreta i OV=−166,7 NO_\text{V}=-166{,}7\,\mathrm{N}, és a dir, 166,7 N166{,}7\,\mathrm{N} cap avall (mòdul de la reacció, 667,8 N667{,}8\,\mathrm{N}).

La pauta oficial dona: OH=Fmcos⁡20∘=646,7 NO_\text{H}=F_\text{m}\cos 20^\circ=646{,}7\,\mathrm{N}; OVO_\text{V}=g (mb+mp){}= g\,(m_\text{b}+m_\text{p})−Fmsin⁡20∘{}-F_\text{m}\sin 20^\circ=−166,7 N{}= -166{,}7\,\mathrm{N} (sentit oposat al dibuixat).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 6

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Energia, consum i emissions
Enunciat oficial

Diàriament, una caldera alimentada amb gas propà obté vapor d’aigua sec a una temperatura T2=125 ∘CT_2=125\,^\circ\mathrm{C} a partir d’una massa d’aigua ma=1 500 kgm_\text{a}=1\,500\,\mathrm{kg} a T1=80 ∘CT_1=80\,^\circ\mathrm{C}. En aquest procés, consumeix mp=90 kgm_\text{p}=90\,\mathrm{kg} de gas propà de poder calorífic pc=12,83 kW h/kgp_\text{c}=12{,}83\,\mathrm{kW\,h/kg}, que té un factor d’emissió FE=2,94 kg\mathit{FE}=2{,}94\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} per cada kilogram de gas. La calor específica de l’aigua és ce_a=4,197 kJ/(kg ∘C)c_\text{e\_a}=4{,}197\,\mathrm{kJ/(kg\,^\circ C)} i la del vapor és ce_v=2,155 kJ/(kg ∘C)c_\text{e\_v}=2{,}155\,\mathrm{kJ/(kg\,^\circ C)}. La calor latent de vaporització és Lv=2 257 kJ/kgL_\text{v}=2\,257\,\mathrm{kJ/kg}. Considereu que el canvi d’estat es produeix a Tc=100 ∘CT_\text{c}=100\,^\circ\mathrm{C}. Determineu:

a) L’energia útil diària necessària per a obtenir el vapor sec, EdiaE_\text{dia}.

[1 punt]

b) L’energia que consumeix diàriament la caldera, EconsE_\text{cons}, i el rendiment de la instal·lació, η\eta.

[1 punt]

c) L’emissió anual de gasos amb efecte hivernacle, mCO2m_{\mathrm{CO_2}}.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana l’energia útil per convertir cada dia 1 500 kg1\,500\,\mathrm{kg} d’aigua a 80 ∘C80\,^\circ\mathrm{C} en vapor sec a 125 ∘C125\,^\circ\mathrm{C}. Hi ha tres etapes: escalfar l’aigua líquida fins a 100 ∘C100\,^\circ\mathrm{C}, vaporitzar-la a 100 ∘C100\,^\circ\mathrm{C} i escalfar el vapor fins a 125 ∘C125\,^\circ\mathrm{C}.

  1. Escalfament de l’aigua líquida de 8080 a 100 ∘C100\,^\circ\mathrm{C}:

    Q1Q_1=ma ce_a (Tc−T1){}= m_\text{a}\,c_\text{e\_a}\,(T_\text{c}-T_1)=1 500 kg⋅4,197 kJ/(kg ∘C)⋅20 ∘C{}= 1\,500\,\mathrm{kg}\cdot 4{,}197\,\mathrm{kJ/(kg\,^\circ C)}\cdot 20\,^\circ\mathrm{C}=125 910 kJ{}= 125\,910\,\mathrm{kJ}=125,9 MJ{}= 125{,}9\,\mathrm{MJ}
  2. Vaporització a 100 ∘C100\,^\circ\mathrm{C}:

    Q2Q_2=ma Lv{}= m_\text{a}\,L_\text{v}=1 500 kg⋅2 257 kJ/kg{}= 1\,500\,\mathrm{kg}\cdot 2\,257\,\mathrm{kJ/kg}=3 385,5 MJ{}= 3\,385{,}5\,\mathrm{MJ}≈3 386 MJ{}\approx 3\,386\,\mathrm{MJ}
  3. Escalfament del vapor de 100100 a 125 ∘C125\,^\circ\mathrm{C}:

    Q3Q_3=ma ce_v (T2−Tc){}= m_\text{a}\,c_\text{e\_v}\,(T_2-T_\text{c})=1 500 kg⋅2,155 kJ/(kg ∘C)⋅25 ∘C{}= 1\,500\,\mathrm{kg}\cdot 2{,}155\,\mathrm{kJ/(kg\,^\circ C)}\cdot 25\,^\circ\mathrm{C}=80,81 MJ{}= 80{,}81\,\mathrm{MJ}
  4. Energia útil diària, la suma de les tres:

    EdiaE_\text{dia}=Q1+Q2+Q3{}= Q_1+Q_2+Q_3=125,9 MJ+3 385,5 MJ{}= 125{,}9\,\mathrm{MJ}+3\,385{,}5\,\mathrm{MJ}+80,81 MJ{}+80{,}81\,\mathrm{MJ}=3 592,2 MJ{}= 3\,592{,}2\,\mathrm{MJ}≈3 592 MJ{}\approx 3\,592\,\mathrm{MJ}
  5. La major part (més del 9494 %) és la calor latent: vaporitzar l’aigua costa molt més que escalfar-la.

ResultatEdia=3 592 MJE_\text{dia}=3\,592\,\mathrm{MJ} cada dia (Q1=125,9 MJQ_1=125{,}9\,\mathrm{MJ}, Q2=3 386 MJQ_2=3\,386\,\mathrm{MJ} i Q3=80,81 MJQ_3=80{,}81\,\mathrm{MJ}).

La pauta oficial dona: Q1Q_1=m ce_a (100−T1){}= m\,c_\text{e\_a}\,(100-T_1)=125,9 MJ{}= 125{,}9\,\mathrm{MJ}; Q2=ma Lv=3 386 MJQ_2=m_\text{a}\,L_\text{v}=3\,386\,\mathrm{MJ}; Q3Q_3=m ce_v (T2−100){}= m\,c_\text{e\_v}\,(T_2-100)=80,81 MJ{}= 80{,}81\,\mathrm{MJ}; EdiaE_\text{dia}=Q1+Q2+Q3{}= Q_1+Q_2+Q_3=3 592 MJ{}= 3\,592\,\mathrm{MJ}.

b)1 punt

Plantejament Es demana l’energia que la caldera treu cada dia del propà que crema i el rendiment, que és el quocient entre l’energia útil i la consumida.

  1. Energia del combustible, passant els kilowatts hora a megajoules (1 kW h=3,6 MJ1\,\mathrm{kW\,h}=3{,}6\,\mathrm{MJ}):

    EconsE_\text{cons}=pc mp{}= p_\text{c}\,m_\text{p}=12,83 kW h/kg⋅90 kg{}= 12{,}83\,\mathrm{kW\,h/kg}\cdot 90\,\mathrm{kg}=1 154,7 kW h{}= 1\,154{,}7\,\mathrm{kW\,h}=4 156,9 MJ{}= 4\,156{,}9\,\mathrm{MJ}≈4 157 MJ{}\approx 4\,157\,\mathrm{MJ}
  2. Rendiment de la instal·lació (amb un decimal més per no arrossegar arrodoniments), és a dir, el 86,4286{,}42 %:

    η\eta=EdiaEcons{}= \dfrac{E_\text{dia}}{E_\text{cons}}=3 592,2 MJ4 156,9 MJ{}= \dfrac{3\,592{,}2\,\mathrm{MJ}}{4\,156{,}9\,\mathrm{MJ}}=0,8642{}= 0{,}8642
  3. La resta de l’energia del propà, un 13,5813{,}58 %, no arriba a l’aigua.

ResultatEcons=4 157 MJE_\text{cons}=4\,157\,\mathrm{MJ} (1 154,7 kW h1\,154{,}7\,\mathrm{kW\,h}) cada dia i η=0,8642\eta=0{,}8642, és a dir, el 86,4286{,}42 %.

La pauta oficial dona: Econs=pc mp=4 157 MJE_\text{cons}=p_\text{c}\,m_\text{p}=4\,157\,\mathrm{MJ}; η=Edia/Econs=86,42\eta=E_\text{dia}/E_\text{cons}=86{,}42 %.

c)0,5 punts

Plantejament Es demana el CO2\mathrm{CO_2} emès en un any, suposant que la caldera funciona els 365365 dies: cada dia crema 90 kg90\,\mathrm{kg} de propà, i cada kilogram emet 2,94 kg2{,}94\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}.

  1. Emissió diària:

    mCO2,diam_{\mathrm{CO_2},\text{dia}}=FE mp{}= \mathit{FE}\,m_\text{p}=2,94 kg/kg⋅90 kg{}= 2{,}94\,\mathrm{kg/kg}\cdot 90\,\mathrm{kg}=264,6 kg{}= 264{,}6\,\mathrm{kg}
  2. Durant un any de 365365 dies:

    mCO2m_{\mathrm{CO_2}}=365⋅264,6 kg{}= 365\cdot 264{,}6\,\mathrm{kg}=96 579 kg{}= 96\,579\,\mathrm{kg}≈96,58 t{}\approx 96{,}58\,\mathrm{t}

ResultatmCO2=96,58 tm_{\mathrm{CO_2}}=96{,}58\,\mathrm{t} de CO2\mathrm{CO_2} l’any.

La pauta oficial dona: mCO2=365 FE mp=96,58m_{\mathrm{CO_2}}=365\,\mathit{FE}\,m_\text{p}=96{,}58 t de CO2\mathrm{CO_2}.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Tecnologia, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Tecnologia de 2022 a 2026.

Energia, consum i emissionsMecanismes i transmissionsCircuits elèctricsElectrònica digitalEstàtica i equilibriMàquines tèrmiquesMaterials i assajosTots els temes de Tecnologia

Preguntes freqüents

Com era l’examen extraordinari de Tecnologia del 2024?

Responeu a QUATRE dels sis exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que respongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers. Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: energia, consum i emissions (3 punts), mecanismes i transmissions (3 punts), circuits elèctrics (3 punts), electrònica digital (2,5 punts), estàtica i equilibri (2,5 punts), màquines tèrmiques (0,5 punts) i materials i assajos (0,5 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. Totes coincideixen amb la pauta.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Tecnologia aquest curs?

Puja els teus apunts de Tecnologia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Tecnologia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.