Matemàtiques CCSS, PAU 2026 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

L’examen de juny (sèrie 1) de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials de la PAU de Catalunya del 2026, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. A l’exercici 4 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 4 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades i indiqueu-la a la portada.

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Funcions i derivades
Enunciat oficial

Un metge comença a fer divulgació sobre salut a les xarxes socials. A mesura que publica continguts relacionats amb aquest tema, observa un augment en el nombre de seguidors. En un moment determinat grava un vídeo polèmic i perd un petit nombre de seguidors, però al cap d’uns dies en publica un altre que té molt d’èxit i, a partir d’aleshores, el nombre de seguidors torna a créixer. La funció que descriu el nombre de seguidors en funció del temps tt, mesurat en setmanes, és f(t)f(t)=10t3−120t2{}= 10t^3-120t^2+450t+700{}+450t+700, t∈[0,10]t\in[0,10].

1.1 Quants seguidors té a l’inici? Quants en té al cap de 10 setmanes?

Estudieu els intervals de creixement i decreixement de la funció i determineu-ne els extrems locals. Feu un esbós de la gràfica utilitzant la informació obtinguda.

[1,5 punts]

1.2 Quina setmana penja el vídeo polèmic i quants seguidors té en aquell moment? Quina setmana penja el vídeo que té molt d’èxit? Al llarg de les 10 setmanes, en quin moment té més seguidors?

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.11,5 punts

Plantejament Els seguidors inicials i finals són f(0)f(0) i f(10)f(10). El creixement i el decreixement depenen del signe de la derivada f′(t)f'(t): busquem on s’anul·la i estudiem-ne el signe a cada tros de l’interval [0,10][0,10].

  1. Seguidors a l’inici i al cap de 10 setmanes:

    f(0)=700f(0)=700f(10)f(10)=10⋅1 000{}= 10\cdot 1\,000−120⋅100+450⋅10{}-120\cdot 100+450\cdot 10+700{}+700=3 200{}= 3\,200
  2. Derivem i factoritzem:

    f′(t)f'(t)=30t2−240t+450{}= 30t^2-240t+450=30(t2−8t+15){}= 30\left(t^2-8t+15\right)=30(t−3)(t−5){}= 30(t-3)(t-5)
  3. La derivada s’anul·la a t=3t=3 i a t=5t=5. Signe de f′f' en un punt de cada tros:

    f′(1)f'(1)=30⋅(−2)⋅(−4){}= 30\cdot(-2)\cdot(-4)=240{}= 240>0{}> 0f′(4)=30⋅1⋅(−1)=−30<0f'(4)=30\cdot 1\cdot(-1)=-30<0f′(6)=30⋅3⋅1=90>0f'(6)=30\cdot 3\cdot 1=90>0
  4. Per tant, ff creix a (0,3)(0,3), decreix a (3,5)(3,5) i torna a créixer a (5,10)(5,10). Valors als punts on canvia el creixement:

    f(3)f(3)=270−1 080+1 350{}= 270-1\,080+1\,350+700{}+700=1 240{}= 1\,240f(5)f(5)=1 250−3 000+2 250{}= 1\,250-3\,000+2\,250+700{}+700=1 200{}= 1\,200
  5. A t=3t=3 la funció passa de créixer a decréixer (màxim local) i a t=5t=5, de decréixer a créixer (mínim local).

  6. Esbós: la corba surt de (0,700)(0,700), puja fins a (3,1 240)(3,1\,240), baixa una mica fins a (5,1 200)(5,1\,200) i després puja fins a (10,3 200)(10,3\,200) (vegeu la gràfica).

ResultatA l’inici té 700700 seguidors i al cap de 10 setmanes, 3 2003\,200. La funció és creixent a (0,3)∪(5,10)(0,3)\cup(5,10) i decreixent a (3,5)(3,5); té un màxim local a (3, 1 240)(3,\,1\,240) i un mínim local a (5, 1 200)(5,\,1\,200).

La pauta oficial dona: f(0)=700f(0)=700, f(10)=3200f(10)=3200; ↗(0,3)∪(5,10)\nearrow (0,3)\cup(5,10), ↘(3,5)\searrow (3,5); max⁡(3,1240)\max (3,1240), min⁡(5,1200)\min (5,1200)

Gràfica de f(t)=10t³−120t²+450t+700 entre t=0 i t=10: puja des de (0,700) fins al màxim local (3, 1 240), baixa fins al mínim local (5, 1 200) i torna a pujar fins a (10, 3 200), que és el valor més gran.

1.21 punt

Plantejament El vídeo polèmic és el moment en què els seguidors deixen de créixer i comencen a baixar (el màxim local), i el vídeo d’èxit, el moment en què tornen a créixer (el mínim local). El màxim de tot l’interval es busca comparant el màxim local amb el valor a l’extrem t=10t=10.

  1. Pel que s’ha vist a 1.1, els seguidors comencen a baixar a t=3t=3:

    f(3)=1 240f(3)=1\,240
  2. I tornen a pujar a partir de t=5t=5, el mínim local.

  3. El màxim absolut a [0,10][0,10] és el més gran entre el màxim local i els valors als extrems:

    f(0)=700f(0)=700f(3)=1 240f(3)=1\,240f(10)=3 200f(10)=3\,200

ResultatPenja el vídeo polèmic la setmana 33, quan té 1 2401\,240 seguidors, i el vídeo d’èxit la setmana 55. On té més seguidors és al final, la setmana 1010, amb 3 2003\,200.

La pauta oficial dona: t=3 (1240)t=3\ (1240), t=5t=5, t=10 (3200)t=10\ (3200)

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Sistemes d’equacions
Enunciat oficial

Un pagès produeix diferents tipus de fruites: maduixes, albercocs i cireres, que es venen en caixes a preus diferents. Sabem que una comanda de 5 caixes de maduixes, 3 d’albercocs i 4 de cireres té un cost total de 120 €. D’altra banda, una comanda de 2 caixes de maduixes, 1 d’albercocs i 3 de cireres té un cost total de 56 €.

2.1 Calculeu el preu d’una caixa de maduixes i el preu d’una caixa d’albercocs en funció del preu d’una caixa de cireres.

Amb aquesta informació, calculeu quin és el preu d’una comanda de 6 caixes de maduixes, 4 d’albercocs i 2 de cireres.

[1,5 punts]

2.2 Si sabem que el preu d’una caixa d’albercocs és de 12,50 €, calculeu quin és el preu de les altres dues caixes de fruita.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.11,5 punts

Plantejament Anomenem xx, yy i zz els preus (en euros) d’una caixa de maduixes, d’albercocs i de cireres. Les dues comandes donen un sistema de dues equacions amb tres incògnites; el resolem deixant zz com a paràmetre.

  1. Sistema:

    {5x+3y+4z=1202x+y+3z=56\begin{cases}5x+3y+4z=120\\ 2x+y+3z=56\end{cases}
  2. Mètode de Gauss: a la segona fila li fem 5F2−2F15F_2-2F_1:

    (53412021356)\left(\begin{array}{ccc|c}5&3&4&120\\ 2&1&3&56\end{array}\right)→(5341200−1740){}\to \left(\begin{array}{ccc|c}5&3&4&120\\ 0&-1&7&40\end{array}\right)
  3. De la segona equació:

    −y+7z=40 ⟹ y=7z−40-y+7z=40\ \Longrightarrow\ y=7z-40
  4. Substituïm a la primera:

    5x5x=120−3(7z−40)−4z{}= 120-3(7z-40)-4z=240−25z{}= 240-25z⟹x=48−5z{}\Longrightarrow x=48-5z
  5. Preu de la nova comanda:

    6x+4y+2z6x+4y+2z=6(48−5z){}= 6(48-5z)+4(7z−40)+2z{}+4(7z-40)+2z=288−30z+28z{}= 288-30z+28z−160+2z{}-160+2z=128{}= 128
  6. El terme en zz s’anul·la (−30z+28z+2z=0-30z+28z+2z=0), així que el preu d’aquesta comanda no depèn del preu de les cireres.

ResultatMaduixes: x=48−5zx=48-5z €; albercocs: y=7z−40y=7z-40 €, on zz és el preu d’una caixa de cireres. La comanda de 6, 4 i 2 caixes costa 128128 €.

La pauta oficial dona: x=−5z+48x=-5z+48, y=7z−40y=7z-40; 128 €128\ \text{€}

2.21 punt

Plantejament Si coneixem yy, l’expressió y=7z−40y=7z-40 de l’apartat anterior dona zz, i amb zz obtenim xx.

  1. Amb y=12,5y=12{,}5:

    7z−40=12,5 ⟹ z=52,57=7,57z-40=12{,}5\ \Longrightarrow\ z=\frac{52{,}5}{7}=7{,}5
  2. Preu de les maduixes:

    x=48−5⋅7,5=48−37,5=10,5x=48-5\cdot 7{,}5=48-37{,}5=10{,}5
  3. Comprovació amb les dues comandes:

    5⋅10,5+3⋅12,5+4⋅7,5=1205\cdot 10{,}5+3\cdot 12{,}5+4\cdot 7{,}5=1202⋅10,5+12,5+3⋅7,5=562\cdot 10{,}5+12{,}5+3\cdot 7{,}5=56

ResultatUna caixa de maduixes costa 10,5010{,}50 € i una de cireres, 7,507{,}50 €.

La pauta oficial dona: 10,50 €10{,}50\ \text{€}, 7,50 €7{,}50\ \text{€}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Probabilitat, Inferència estadística
Enunciat oficial

Una empresa de telecomunicacions considera que una pàgina web és eficient si el seu temps de càrrega és inferior a 3 segons. L’empresa afirma que almenys el 50 % de les pàgines web que gestiona són eficients. Per comprovar aquesta afirmació, seleccionem una mostra aleatòria de n=2.500n=2.500 pàgines web gestionades per aquesta empresa.

Fórmules per a resoldre l’exercici:

• ZZ∼normal (0,1){}\sim \text{normal}\,(0,1)→P(−1,96≤Z≤1,96){}\to P(-1{,}96\le Z\le 1{,}96)=0,95{}= 0{,}95 i P(−2,58≤Z≤2,58)=0,99P(-2{,}58\le Z\le 2{,}58)=0{,}99 • Intervals de confiança amb un nivell de confiança γ∈(0,1)\gamma\in(0,1) — per a la proporció (mostres grans): [p^−zγp^(1−p^)n, p^+zγp^(1−p^)n]\left[\hat p-z_\gamma\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}},\ \hat p+z_\gamma\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}}\right] — per a la mitjana (mostres normals amb la variància σ2\sigma^2 coneguda): [xˉ−zγσn, xˉ+zγσn]\left[\bar x-z_\gamma\frac{\sigma}{\sqrt{n}},\ \bar x+z_\gamma\frac{\sigma}{\sqrt{n}}\right] — per a la mitjana (mostres grans amb la variància σ2\sigma^2 desconeguda): [xˉ−zγsn, xˉ+zγsn]\left[\bar x-z_\gamma\frac{s}{\sqrt{n}},\ \bar x+z_\gamma\frac{s}{\sqrt{n}}\right]

3.1 Suposem que, cada vegada que seleccionem una pàgina web per a la mostra, aquesta pot ser eficient (o no ser-ho) amb una probabilitat p=0,5p=0{,}5 i que el fet que una pàgina sigui eficient (o no) és independent del fet que la resta de pàgines ho siguin (o no). Considerem la variable aleatòria XX, que compta el nombre de pàgines, d’entre les 2.500 de la mostra, que són eficients.

Quina distribució té la variable XX? Calculeu la probabilitat que com a molt 1.299 pàgines siguin eficients. Per a fer-ho, utilitzeu l’aproximació per la distribució normal sense fer la correcció per continuïtat.

[1,25 punts]

3.2 En la mostra de n=2.500n=2.500 pàgines web, hem obtingut una mitjana mostral del temps de càrrega de xˉ=2,95\bar x=2{,}95 segons i una desviació típica mostral de s=0,38s=0{,}38 segons. Suposeu que el temps de càrrega de les pàgines web segueix una distribució normal

Construïu un interval de confiança del 95 % per al temps mitjà de càrrega de les pàgines web que gestiona l’empresa. A partir de l’interval obtingut, què podem dir sobre l’afirmació de l’empresa que almenys el 50 % de les pàgines web que gestiona són eficients?

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

3.11,25 punts

Plantejament XX compta els èxits (pàgines eficients) en 2 5002\,500 proves independents amb la mateixa probabilitat p=0,5p=0{,}5: és una binomial. Com que nn és gran, l’aproximem per una normal amb la mateixa mitjana i la mateixa variància, i tipifiquem.

  1. Distribució de XX:

    X∼B(n=2 500, p=0,5)X\sim B(n=2\,500,\ p=0{,}5)
  2. Mitjana i desviació típica de la binomial:

    μ=np=2 500⋅0,5=1 250\mu=np=2\,500\cdot 0{,}5=1\,250σ\sigma=np(1−p){}= \sqrt{np(1-p)}=2 500⋅0,5⋅0,5{}= \sqrt{2\,500\cdot 0{,}5\cdot 0{,}5}=625{}= \sqrt{625}=25{}= 25
  3. Aproximem XX per una normal de mitjana 1 2501\,250 i desviació típica 2525 (sense correcció per continuïtat) i tipifiquem:

    P(X≤1 299)P(X\le 1\,299)≈P(Z≤1 299−1 25025){}\approx P\left(Z\le \frac{1\,299-1\,250}{25}\right)=P(Z≤1,96){}= P(Z\le 1{,}96)
  4. De la dada P(−1,96≤Z≤1,96)=0,95P(-1{,}96\le Z\le 1{,}96)=0{,}95, per simetria cada cua deixa 1−0,952=0,025\frac{1-0{,}95}{2}=0{,}025:

    P(Z≤1,96)=0,95+0,025=0,975P(Z\le 1{,}96)=0{,}95+0{,}025=0{,}975

ResultatX∼B(2 500; 0,5)X\sim B(2\,500;\ 0{,}5) i P(X≤1 299)≈0,975P(X\le 1\,299)\approx 0{,}975.

La pauta oficial dona: X∼B(2500, 0,5)X\sim B(2500,\ 0{,}5); P(X≤1299)P(X\le 1299)≈P(Z≤1,96){}\approx P(Z\le 1{,}96)=0,975{}= 0{,}975

3.21,25 punts

Plantejament La mostra és gran i no coneixem σ\sigma, així que fem servir la tercera fórmula, amb la desviació típica mostral ss; per al 95 %, zγ=1,96z_\gamma=1{,}96. Després comparem l’interval amb els 3 segons.

  1. Marge d’error:

    zγsnz_\gamma\frac{s}{\sqrt{n}}=1,96⋅0,382 500{}= 1{,}96\cdot\frac{0{,}38}{\sqrt{2\,500}}=1,96⋅0,3850{}= 1{,}96\cdot\frac{0{,}38}{50}=1,96⋅0,0076{}= 1{,}96\cdot 0{,}0076=0,014896{}= 0{,}014896
  2. Extrems de l’interval:

    2,95−0,014896≈2,93512{,}95-0{,}014896\approx 2{,}93512,95+0,014896≈2,96492{,}95+0{,}014896\approx 2{,}9649
  3. Tot l’interval queda per sota de 3 segons, així que, amb una confiança del 95 %, el temps mitjà μ\mu és inferior a 3 segons.

  4. El temps de càrrega TT és normal, i la normal és simètrica respecte de la seva mitjana: la meitat de les pàgines tarda menys que μ\mu. Si μ<3\mu<3:

    P(T<3)>P(T<μ)=0,5P(T<3)>P(T<\mu)=0{,}5

ResultatL’interval de confiança del 95 % és [2,9351; 2,9649][2{,}9351;\ 2{,}9649] segons. Com que queda tot per sota de 3 segons, les dades són coherents amb l’afirmació de l’empresa: més de la meitat de les pàgines carreguen en menys de 3 segons, és a dir, són eficients.

La pauta oficial dona: [2,9351, 2,9649][2{,}9351,\ 2{,}9649]

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Probabilitat, Matrius, Sistemes d’equacions
Enunciat oficial

La taula següent recull el nombre d’estudiants de grau (G), màster (M) i doctorat (D) matriculats a les tres facultats —Ciències (C), Enginyeria (E) i Lletres (L)— d’una petita universitat.

FacultatGrau (G)Màster (M)Doctorat (D)Total
Ciències (C)45017241663
Enginyeria (E)44517845668
Lletres (L)43818348669
Total1.3335331342.000

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions que s’hi plantegen. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

4.1 Si escollim un estudiant a l’atzar, quina és la probabilitat que sigui un estudiant de doctorat de la Facultat de Lletres?

Si escollim a l’atzar un estudiant que cursa un màster, quina és la probabilitat que estudiï a la Facultat d’Enginyeria?

[1,25 punts]

4.2 Expresseu la informació de la taula (sense els totals) mitjançant una matriu 3×33\times 3 i calculeu, utilitzant un producte de matrius, el vector amb el nombre total d’estudiants de grau, màster i doctorat de la universitat.

Sabem que els estudiants de grau paguen 1.000 € de matrícula; els de màster, 1.500 €, i els de doctorat, 500 €. Per mitjà d’un producte de matrius, calculeu l’import total que ingressa la universitat en concepte de matrícules.

[1,25 punts]

OPCIÓ B

4.1 Si escollim un estudiant a l’atzar, quina és la probabilitat que sigui un estudiant de màster de la Facultat de Ciències?

Si escollim a l’atzar un estudiant de la Facultat d’Enginyeria, quina és la probabilitat que cursi un màster?

[1,25 punts]

4.2 Sabem que, en total, hi ha 1.036 estudiants que gaudeixen d’una beca. També sabem que, si considerem conjuntament els estudiants de grau i màster, la meitat estan becats, i que hi ha el mateix nombre d’estudiants becats de màster que de doctorat.

Determineu quants estudiants becats hi ha de cada nivell educatiu (grau, màster i doctorat).

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

4.11,25 punts

Plantejament Tots els estudiants tenen la mateixa probabilitat de ser escollits, així que apliquem la regla de Laplace amb els recomptes de la taula. Quan sabem que l’estudiant fa màster, els casos possibles són només els 533533 estudiants de màster (probabilitat condicionada).

  1. Doctorat i Lletres: 4848 estudiants d’un total de 2 0002\,000:

    P(D∩L)=482 000=3125=0,024P(D\cap L)=\frac{48}{2\,000}=\frac{3}{125}=0{,}024
  2. Enginyeria sabent que fa màster: 178178 dels 533533 estudiants de màster:

    P(E∣M)P(E\mid M)=P(E∩M)P(M){}= \frac{P(E\cap M)}{P(M)}=178/2 000533/2 000{}= \frac{178/2\,000}{533/2\,000}=178533{}= \frac{178}{533}≈0,3340{}\approx 0{,}3340

ResultatP(D∩L)=3125=0,024P(D\cap L)=\dfrac{3}{125}=0{,}024 i P(E∣M)=178533≈0,3340P(E\mid M)=\dfrac{178}{533}\approx 0{,}3340.

La pauta oficial dona: P(D∩L)=3125=0,024P(D\cap L)=\frac{3}{125}=0{,}024; P(E∣M)=178533≈0,3340P(E\mid M)=\frac{178}{533}\approx 0{,}3340

4.21,25 punts

Plantejament Posem les facultats a les files i els nivells a les columnes. Sumar les files equival a multiplicar per l’esquerra pel vector fila (1 1 1)(1\ 1\ 1); l’import total és el producte del vector de totals pel vector columna de preus.

  1. Matriu de la taula (files: C, E, L; columnes: G, M, D):

    AA=(450172414451784543818348){}= \begin{pmatrix}450&172&41\\ 445&178&45\\ 438&183&48\end{pmatrix}
  2. Totals per nivell:

    TT=(1  1  1)⋅A{}= (1\ \ 1\ \ 1)\cdot A=(450+445+438   172+178+183   41+45+48){}= (450+445+438\ \ \ 172+178+183\ \ \ 41+45+48)=(1 333   533   134){}= (1\,333\ \ \ 533\ \ \ 134)
  3. Vector de preus de matrícula (G, M, D), en euros:

    PP=(1 0001 500500){}= \begin{pmatrix}1\,000\\ 1\,500\\ 500\end{pmatrix}
  4. Import total:

    T⋅PT\cdot P=1 333⋅1 000{}= 1\,333\cdot 1\,000+533⋅1 500{}+533\cdot 1\,500+134⋅500{}+134\cdot 500=1 333 000+799 500{}= 1\,333\,000+799\,500+67 000{}+67\,000=2 199 500{}= 2\,199\,500

ResultatTotals per nivell: (1 333  533  134)(1\,333\ \ 533\ \ 134) (grau, màster, doctorat). La universitat ingressa 2 199 5002\,199\,500 € en matrícules.

La pauta oficial dona: T=(1333  533  134)T=(1333\ \ 533\ \ 134); T⋅P=2 199 500T\cdot P=2\,199\,500

Opció B

4.11,25 punts

Plantejament Regla de Laplace amb els recomptes de la taula. Si sabem que l’estudiant és d’Enginyeria, els casos possibles són només els 668668 estudiants d’aquesta facultat.

  1. Màster i Ciències: 172172 estudiants d’un total de 2 0002\,000:

    P(M∩C)=1722 000=43500=0,086P(M\cap C)=\frac{172}{2\,000}=\frac{43}{500}=0{,}086
  2. Màster sabent que és d’Enginyeria: 178178 dels 668668 estudiants d’Enginyeria:

    P(M∣E)=178668=89334≈0,2665P(M\mid E)=\frac{178}{668}=\frac{89}{334}\approx 0{,}2665

ResultatP(M∩C)=43500=0,086P(M\cap C)=\dfrac{43}{500}=0{,}086 i P(M∣E)=89334≈0,2665P(M\mid E)=\dfrac{89}{334}\approx 0{,}2665.

La pauta oficial dona: P(M∩C)=43500=0,086P(M\cap C)=\frac{43}{500}=0{,}086; P(M∣E)=89334≈0,2665P(M\mid E)=\frac{89}{334}\approx 0{,}2665

4.21,25 punts

Plantejament Anomenem xx, yy i zz els becats de grau, de màster i de doctorat. Cada frase de l’enunciat és una equació; els totals de grau i de màster els traiem de la taula.

  1. Total de becats:

    x+y+z=1 036x+y+z=1\,036
  2. La meitat dels estudiants de grau i màster (1 3331\,333 i 533533 a la taula) estan becats:

    x+y=1 333+5332=1 8662=933x+y=\frac{1\,333+533}{2}=\frac{1\,866}{2}=933
  3. Tants becats de màster com de doctorat:

    y=zy=z
  4. Gauss (ordre xx, yy, zz): F2−F1F_2-F_1 i després F3+F2F_3+F_2:

    (1111 03611093301−10)\left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&1\,036\\ 1&1&0&933\\ 0&1&-1&0\end{array}\right)→(1111 03600−1−10301−10){}\to \left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&1\,036\\ 0&0&-1&-103\\ 0&1&-1&0\end{array}\right)→(1111 03600−1−10301−2−103){}\to \left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&1\,036\\ 0&0&-1&-103\\ 0&1&-2&-103\end{array}\right)
  5. De la segona fila, z=103z=103; de la tercera, y=2z−103=103y=2z-103=103; i de la primera:

    x=1 036−103−103=830x=1\,036-103-103=830

ResultatHi ha 830830 becats de grau, 103103 de màster i 103103 de doctorat.

La pauta oficial dona: x=830x=830, y=103y=103, z=103z=103

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Matemàtiques CCSS, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Matemàtiques CCSS de 2022 a 2026.

Sistemes d’equacionsFuncions i derivadesProbabilitatInferència estadísticaMatriusTots els temes de Matemàtiques CCSS

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Matemàtiques CCSS del 2026?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades i indiqueu-la a la portada. Per temes, els punts eren: sistemes d’equacions (2,5 punts), funcions i derivades (2,5 punts), probabilitat (1,25 punts) i inferència estadística (1,25 punts). Exercici 4, a triar: opció A, probabilitat i matrius; opció B, probabilitat i sistemes d’equacions.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. Totes coincideixen amb la pauta.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Matemàtiques CCSS aquest curs?

Puja els teus apunts de Matemàtiques CCSS i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Matemàtiques CCSS a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.