Matemàtiques CCSS, PAU 2026 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 5) resolt

L’examen de juny (sèrie 5) de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials de la PAU de Catalunya del 2026, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. A l’exercici 4 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 4 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades i indiqueu-la a la portada.

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Sistemes d’equacions
Enunciat oficial

Després d’un seguit de pluges torrencials s’ha fet un estudi de la capacitat d’aigua emmagatzemada a tres embassaments: el de Darnius Boadella, el de Sau i el de la Baells. Sabem que l’aigua emmagatzemada als tres embassaments és de 112 hm3\mathrm{hm}^3 i que el de la Baells conté la mateixa quantitat que el de Sau i el de Darnius Boadella junts.

1.1 Amb aquesta informació, podem saber quanta aigua conté cada embassament? Raoneu la resposta. Quants hectòmetres cúbics d’aigua conté l’embassament de la Baells?

[1,25 punts]

1.2 Si, a més a més, sabem que el 10 % de l’aigua que conté l’embassament de Darnius Boadella més el 20 % de la que conté l’embassament de Sau més el 30 % de la que hi ha al de la Baells sumen 27,2 hm3\mathrm{hm}^3, quina quantitat d’aigua conté cada embassament?

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.11,25 punts

Plantejament Es pregunta si amb les dades n’hi ha prou per saber l’aigua de cada embassament i quanta n’hi ha a la Baells. Anomenem xx, yy i zz els hm3\mathrm{hm}^3 d’aigua de Darnius Boadella, Sau i la Baells. Les dues dades donen dues equacions amb tres incògnites.

  1. Total d’aigua, i la Baells igual als altres dos junts:

    {x+y+z=112z=x+y\begin{cases}x+y+z=112\\ z=x+y\end{cases}⟹{x+y+z=112x+y−z=0{}\Longrightarrow \begin{cases}x+y+z=112\\ x+y-z=0\end{cases}
  2. Gauss, F2−F1F_2-F_1:

    (11111211−10)\left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&112\\ 1&1&-1&0\end{array}\right)→(11111200−2−112){}\to \left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&112\\ 0&0&-2&-112\end{array}\right)
  3. La segona fila dona zz:

    −2z=−112 ⟹ z=56-2z=-112\ \Longrightarrow\ z=56
  4. La primera queda x+y=112−56=56x+y=112-56=56: una sola equació per a dues incògnites. La matriu de coeficients i l’ampliada tenen rang 2, menys que les 3 incògnites: el sistema és compatible indeterminat. Amb y=λy=\lambda, les solucions són

    x=56−λx=56-\lambday=λy=\lambdaz=56z=560≤λ≤560\le\lambda\le 56

ResultatNo: el sistema és compatible indeterminat (dues equacions independents i tres incògnites), així que hi ha infinites maneres de repartir l’aigua entre Darnius Boadella i Sau, que junts tenen 56 hm356\ \mathrm{hm}^3. El que sí que sabem és que la Baells conté 56 hm356\ \mathrm{hm}^3.

La pauta oficial dona: x+y+z=112x+y+z=112, z=x+yz=x+y; z=56z=56 (sistema compatible indeterminat)

1.21,25 punts

Plantejament Es demana l’aigua de cada embassament amb la dada nova, que és una tercera equació. Amb z=56z=56 de l’apartat 1.1, queda un sistema de dues equacions amb dues incògnites.

  1. La dada nova, multiplicada per 10 per treure els decimals:

    0,1x+0,2y+0,3z0{,}1x+0{,}2y+0{,}3z=27,2{}= 27{,}2⟹x+2y+3z{}\Longrightarrow x+2y+3z=272{}= 272
  2. Substituïm z=56z=56 en aquesta equació i a x+y+z=112x+y+z=112:

    {x+y=56x+2y=272−168=104\begin{cases}x+y=56\\ x+2y=272-168=104\end{cases}
  3. Restem la primera equació de la segona:

    y=104−56=48y=104-56=48x=56−48=8x=56-48=8
  4. Comprovació de la dada nova:

    0,1⋅8+0,2⋅48+0,3⋅560{,}1\cdot 8+0{,}2\cdot 48+0{,}3\cdot 56=0,8+9,6+16,8{}= 0{,}8+9{,}6+16{,}8=27,2{}= 27{,}2

ResultatDarnius Boadella conté 8 hm38\ \mathrm{hm}^3; Sau, 48 hm348\ \mathrm{hm}^3, i la Baells, 56 hm356\ \mathrm{hm}^3.

La pauta oficial dona: x+2y+3z=272x+2y+3z=272; x=8x=8, y=48y=48, z=56z=56

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Probabilitat, Inferència estadística
Enunciat oficial

Al campus d’una universitat, el 45 % de l’alumnat hi arriba en tren, el 35 % en autobús i la resta utilitzant mitjans propis. Dels usuaris del tren, el 70 % usa la T-jove, mentre que el 30 % restant fa servir altres tipus de bitllets. Dels usuaris de l’autobús, el 60 % utilitza la T-jove i el 40 % usa altres tipus de bitllets. Dels que arriben al campus per mitjans propis, cap no fa servir la T-jove.

Fórmules per a resoldre l’exercici:

• ZZ∼normal (0,1){}\sim \text{normal}\,(0,1)→P(−1,96≤Z≤1,96){}\to P(-1{,}96\le Z\le 1{,}96)=0,95{}= 0{,}95 i P(−2,58≤Z≤2,58)=0,99P(-2{,}58\le Z\le 2{,}58)=0{,}99 • Intervals de confiança amb un nivell de confiança γ∈(0,1)\gamma\in(0,1) — per a la proporció (mostres grans): [p^−zγp^(1−p^)n, p^+zγp^(1−p^)n]\left[\hat p-z_\gamma\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}},\ \hat p+z_\gamma\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}}\right] — per a la mitjana (mostres normals amb la variància σ2\sigma^2 coneguda): [xˉ−zγσn, xˉ+zγσn]\left[\bar x-z_\gamma\frac{\sigma}{\sqrt{n}},\ \bar x+z_\gamma\frac{\sigma}{\sqrt{n}}\right] — per a la mitjana (mostres grans amb la variància σ2\sigma^2 desconeguda): [xˉ−zγsn, xˉ+zγsn]\left[\bar x-z_\gamma\frac{s}{\sqrt{n}},\ \bar x+z_\gamma\frac{s}{\sqrt{n}}\right]

2.1 Si escollim un alumne a l’atzar, quina és la probabilitat que faci servir la T-jove per a arribar al campus? Si sabem que un alumne usa la T-jove per a arribar-hi, quina és la probabilitat que ho faci en tren?

[1,25 punts]

2.2 Volem fer un estudi per a saber quant temps tarda l’alumnat a arribar al campus de la universitat des que surt per la porta de casa. Per això vam demanar a una mostra de 300 estudiants que calculessin aquesta dada un dia determinat. Vam obtenir que aquests 300 estudiants de mitjana havien tardat 53 minuts a arribar al campus, i que la desviació típica era de 8 minuts.

Trobeu un interval de confiança del 95 % per al temps que tarden els alumnes a arribar al campus.

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.11,25 punts

Plantejament Es demanen dues probabilitats: la que un alumne faci servir la T-jove (probabilitat total, amb els tres mitjans de transport) i la que arribi en tren sabent que fa servir la T-jove (Bayes). Anomenem TT, BB i MM arribar en tren, en autobús i per mitjans propis, i JJ fer servir la T-jove.

  1. Dades (els mitjans propis són la resta, 1−0,45−0,35=0,21-0{,}45-0{,}35=0{,}2):

    P(T)=0,45P(T)=0{,}45P(B)=0,35P(B)=0{,}35P(M)=0,2P(M)=0{,}2P(J∣T)=0,7P(J\mid T)=0{,}7P(J∣B)=0,6P(J\mid B)=0{,}6P(J∣M)=0P(J\mid M)=0
  2. Probabilitat total:

    P(J)P(J)=P(T) P(J∣T){}= P(T)\,P(J\mid T)+P(B) P(J∣B){}+P(B)\,P(J\mid B)+P(M) P(J∣M){}+P(M)\,P(J\mid M)=0,45⋅0,7+0,35⋅0,6{}= 0{,}45\cdot 0{,}7+0{,}35\cdot 0{,}6+0,2⋅0{}+0{,}2\cdot 0=0,315+0,21{}= 0{,}315+0{,}21=0,525{}= 0{,}525
  3. Bayes:

    P(T∣J)P(T\mid J)=P(T) P(J∣T)P(J){}= \frac{P(T)\,P(J\mid T)}{P(J)}=0,3150,525{}= \frac{0{,}315}{0{,}525}=35=0,6{}= \frac{3}{5}=0{,}6

ResultatLa probabilitat que un alumne escollit a l’atzar faci servir la T-jove és P(J)=0,525P(J)=0{,}525. Si fa servir la T-jove, la probabilitat que arribi en tren és P(T∣J)=0,6P(T\mid J)=0{,}6.

La pauta oficial dona: P(J)=0,525P(J)=0{,}525; P(T∣J)=35=0,6P(T\mid J)=\frac{3}{5}=0{,}6

2.21,25 punts

Plantejament Es demana un interval de confiança del 95 % per al temps mitjà que tarda l’alumnat a arribar al campus. La mostra és gran (n=300n=300) i la desviació típica que tenim és la de la mostra, s=8s=8, així que fem servir la tercera fórmula amb zγ=1,96z_\gamma=1{,}96.

  1. Dades:

    n=300n=300xˉ=53\bar x=53s=8s=8zγ=1,96z_\gamma=1{,}96
  2. Error típic i marge d’error:

    sn=8300≈0,46188\frac{s}{\sqrt{n}}=\frac{8}{\sqrt{300}}\approx 0{,}46188zγsnz_\gamma\frac{s}{\sqrt{n}}=1,96⋅0,46188{}= 1{,}96\cdot 0{,}46188≈0,9053{}\approx 0{,}9053
  3. Extrems de l’interval:

    53−0,9053≈52,0953-0{,}9053\approx 52{,}0953+0,9053≈53,9153+0{,}9053\approx 53{,}91

ResultatL’interval de confiança del 95 % per al temps mitjà que tarda l’alumnat a arribar al campus és [52,09; 53,91][52{,}09;\ 53{,}91] minuts.

La pauta oficial dona: [52,0947; 53,9053][52{,}0947;\ 53{,}9053]

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Funcions i derivades
Enunciat oficial

En una localitat costanera han obert un nou local d’oci nocturn amb diverses pistes de ball i zones de descans. Per a accedir-hi, cal comprar una entrada que inclou una consumició. Després d’unes quantes setmanes, els propietaris s’han adonat que si el preu de l’entrada és de 15 €, l’afluència és de 180 clients. També s’han adonat que la relació entre el preu de l’entrada i el nombre de clients és lineal, de manera que per cada euro de més en el preu de l’entrada perden 20 clients. L’aforament del local és de 320 persones.

3.1 Comproveu que el nombre de persones que entren al local en funció del preu és donat per la funció f(x)=480−20xf(x)=480-20x. A partir de quin preu cal vendre l’entrada per a aconseguir omplir el local? A quin preu no hi anirà ningú?

[0,75 punts]

3.2 Trobeu una funció que determini els ingressos obtinguts amb les entrades en funció del preu de l’entrada. Quins són els ingressos quan el preu de l’entrada és de 15 €? I quan és de 18 €?

[0,75 punts]

3.3 A quin preu cal posar l’entrada per a obtenir el màxim d’ingressos? Quins són aquests ingressos?

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

3.10,75 punts

Plantejament Es demana comprovar la funció d’assistents f(x)f(x), amb xx el preu de l’entrada en euros, i trobar el preu amb què s’omple el local (320 persones) i el preu amb què no hi va ningú.

  1. La relació és lineal: per cada euro de més es perden 20 clients (pendent −20-20) i amb 15 € hi van 180 clients, així que la recta passa per (15,180)(15,180):

    f(x)f(x)=180−20(x−15){}= 180-20(x-15)=180−20x+300{}= 180-20x+300=480−20x{}= 480-20x
  2. Local ple, 320 persones:

    480−20x480-20x=320{}= 320⟹20x{}\Longrightarrow 20x=160{}= 160⟹x=8{}\Longrightarrow x=8
  3. Com que ff és decreixent, amb un preu de 8 € o menys hi van com a mínim 320 persones i el local s’omple. No hi va ningú quan

    480−20x=0 ⟹ x=48020=24480-20x=0\ \Longrightarrow\ x=\frac{480}{20}=24

Resultatf(x)=480−20xf(x)=480-20x compleix les dues dades de l’enunciat. El local s’omple si l’entrada costa 88 € (o menys), i amb una entrada de 2424 € no hi va ningú.

La pauta oficial dona: f(x)=480−20xf(x)=480-20x; f(x)=320⇒x=8f(x)=320\Rightarrow x=8; f(x)=0⇒x=24f(x)=0\Rightarrow x=24

3.20,75 punts

Plantejament Es demana la funció d’ingressos segons el preu i el seu valor a 15 € i a 18 €. Els ingressos són el preu de l’entrada pel nombre d’assistents.

  1. Ingressos (el model val entre 8 € i 24 €: per sota de 8 € l’aforament limita l’assistència a 320 persones, i per sobre de 24 € no hi va ningú):

    I(x)I(x)=x⋅f(x){}= x\cdot f(x)=x(480−20x){}= x(480-20x)=−20x2+480x{}= -20x^2+480x8≤x≤248\le x\le 24
  2. Amb l’entrada a 15 € i a 18 €:

    I(15)=15⋅180=2 700I(15)=15\cdot 180=2\,700I(18)I(18)=18⋅(480−360){}= 18\cdot(480-360)=18⋅120{}= 18\cdot 120=2 160{}= 2\,160

ResultatI(x)=−20x2+480xI(x)=-20x^2+480x euros. Amb l’entrada a 15 € s’ingressen 2 7002\,700 €, i a 18 €, 2 1602\,160 €.

La pauta oficial dona: I(x)=−20x2+480xI(x)=-20x^2+480x; I(15)=2700I(15)=2700; I(18)=2160I(18)=2160

3.31 punt

Plantejament Es demana el preu que fa màxims els ingressos i el valor d’aquests ingressos. Busquem el màxim d’I(x)I(x) a [8,24][8,24] amb la derivada i justifiquem que és un màxim amb el seu signe.

  1. Derivem i igualem a zero:

    I′(x)=−40x+480=0 ⟹ x=12I'(x)=-40x+480=0\ \Longrightarrow\ x=12
  2. x=12x=12 és dins de [8,24][8,24]. Signe de la derivada a cada costat:

    I′(10)=80>0I'(10)=80>0I′(14)=−80<0I'(14)=-80<0
  3. II creix fins a x=12x=12 i decreix després: a x=12x=12 hi ha un màxim, que és el valor més gran a tot [8,24][8,24]. Ingressos màxims (hi van f(12)=240f(12)=240 persones, menys que l’aforament):

    I(12)I(12)=12⋅(480−240){}= 12\cdot(480-240)=12⋅240{}= 12\cdot 240=2 880{}= 2\,880

ResultatEls ingressos són màxims amb l’entrada a 1212 €, i aleshores són de 2 8802\,880 € (vegeu la gràfica).

La pauta oficial dona: I′(x)=−40x+480I'(x)=-40x+480; x=12x=12; I(12)=2880I(12)=2880

Paràbola dels ingressos I(x)=−20x²+480x per a x entre 8 i 24 €: surt de (8, 2 560), puja fins al vèrtex (12, 2 880), que és el màxim, i baixa passant per (15, 2 700) i (18, 2 160) fins a (24, 0).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Sistemes d’equacions, Funcions i derivades, Probabilitat
Enunciat oficial

A en Bernat l’han contractat com a gerent d’una empresa que fabrica paraigües després que el gerent anterior fos acomiadat per no guardar convenientment la documentació. Aquesta empresa fabrica dos models de paraigües: paraigües plegables i paraigües bastó.

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions que s’hi plantegen. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

4.1 Fent una anàlisi econòmica del darrer exercici, en Bernat ha descobert que l’empresa va tenir uns ingressos totals de 42.500 € per la venda de paraigües. Tot i així, no hi ha cap document que indiqui quants paraigües de cada tipus es van vendre; només que el preu de venda de cada paraigua plegable era de 25 € i el del paraigua bastó era de 15 €. Regirant entre la documentació, també ha trobat que es va fer servir un total de 2.375 m2\mathrm{m}^2 de tela impermeable. Per a fabricar un paraigua plegable, es necessita 1 m2\mathrm{m}^2 d’aquesta tela, mentre que per a un paraigua bastó se’n necessiten 1,5 m2\mathrm{m}^2.

Sabent que no va quedar cap paraigua al magatzem en finalitzar la temporada, quants paraigües de cada model es van vendre?

[1,25 punts]

4.2 Tenint en compte el cost de fabricar i emmagatzemar els paraigües plegables, la funció que determina el benefici, en milers d’euros, que resulta de fabricar aquest producte és p(x)=x(3−x)p(x)=x(3-x), en què xx representa el nombre de paraigües fabricats, en centenars d’unitats. Considerant els mateixos factors, la funció de benefici dels paraigües bastó és b(x)=−25x2+2xb(x)=-\dfrac{2}{5}x^2+2x.

Quins beneficis s’obtindran en total si es fabriquen 100 paraigües de cada tipus? Per a cada model de paraigua, calculeu entre quins valors ha d’estar compresa la variable xx perquè l’empresa no tingui pèrdues.

[1,25 punts]

OPCIÓ B

4.1 Tenint en compte el cost de fabricar i emmagatzemar els paraigües plegables, la funció que expressa el benefici, en milers d’euros, que resulta de fabricar aquest producte és p(x)=x(3−x)p(x)=x(3-x), en què xx representa el nombre de paraigües fabricats, en centenars d’unitats. Considerant els mateixos factors, la funció de benefici dels paraigües bastó és b(x)=−25x2+2xb(x)=-\dfrac{2}{5}x^2+2x. L’empresa fabricarà el nombre de paraigües de cada tipus que maximitzi la seva funció de beneficis.

Amb quin dels dos productes es necessita una menor quantitat de paraigües per a assolir el màxim de beneficis? Amb quin dels dos productes s’obtenen més beneficis?

[1,25 punts]

4.2 Un dia arriben a l’empresa dos lots de paraigües bastó que havia encarregat el gerent anterior per analitzar dues maneres diferents de tractar la tela impermeable: mitjançant la impregnació amb un nou producte químic o mitjançant un recobriment de tefló. Entre els dos lots, hi ha 60 paraigües amb la tela recoberta de tefló i 80 paraigües impermeabilitzats amb el mètode d’impregnació. Sabem que un 98 % dels paraigües amb recobriment de tefló aguanten bé la pluja, però només el 95 % dels que han rebut el tractament d’impregnació l’aguanten bé.

En sortir de la feina, cau un xàfec sobtat i en Bernat agafa un dels nous paraigües, però té la mala sort que és un dels defectuosos i queda ben xop. Quina és la probabilitat que el paraigua que ha agafat sigui dels que estan recoberts de tefló?

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

4.11,25 punts

Plantejament Es demana quants paraigües de cada model es van vendre. Anomenem xx el nombre de paraigües plegables i yy el de paraigües bastó venuts. Com que no en va quedar cap al magatzem, tots els paraigües fabricats amb la tela es van vendre: els ingressos i la tela donen dues equacions.

  1. Ingressos (25 € cada plegable i 15 € cada bastó) i tela (1 m2\mathrm{m}^2 cada plegable i 1,5 m2\mathrm{m}^2 cada bastó):

    {25x+15y=42 500x+1,5y=2 375\begin{cases}25x+15y=42\,500\\ x+1{,}5y=2\,375\end{cases}
  2. Aïllem xx de la segona equació i substituïm a la primera:

    xx=2 375−1,5y{}= 2\,375-1{,}5y⟹25(2 375−1,5y)+15y{}\Longrightarrow 25(2\,375-1{,}5y)+15y=42 500{}= 42\,500⟹59 375−22,5y{}\Longrightarrow 59\,375-22{,}5y=42 500{}= 42\,500
  3. Resolem:

    22,5y=16 875 ⟹ y=75022{,}5y=16\,875\ \Longrightarrow\ y=750x=2 375−1,5⋅750=1 250x=2\,375-1{,}5\cdot 750=1\,250
  4. Comprovació:

    25⋅1 250+15⋅75025\cdot 1\,250+15\cdot 750=31 250+11 250{}= 31\,250+11\,250=42 500{}= 42\,5001 250+1,5⋅750=2 3751\,250+1{,}5\cdot 750=2\,375

ResultatEs van vendre 1 2501\,250 paraigües plegables i 750750 paraigües bastó.

La pauta oficial dona: 12501250 plegables i 750750 bastó

4.21,25 punts

Plantejament Es demana el benefici total de fabricar 100 paraigües de cada tipus i, per a cada model, els valors de xx sense pèrdues. Com que xx va en centenars d’unitats, 100 paraigües són x=1x=1, i les funcions donen milers d’euros. No hi ha pèrdues quan el benefici és més gran o igual que 0.

  1. Beneficis amb x=1x=1:

    p(1)=1⋅(3−1)=2p(1)=1\cdot(3-1)=2b(1)=−25+2=85=1,6b(1)=-\frac{2}{5}+2=\frac{8}{5}=1{,}6
  2. En total, en milers d’euros (2 0002\,000 € dels plegables i 1 6001\,600 € dels paraigües bastó):

    p(1)+b(1)=2+1,6=3,6p(1)+b(1)=2+1{,}6=3{,}6
  3. Plegables: amb x≥0x\ge 0, el signe de p(x)=x(3−x)p(x)=x(3-x) és el de 3−x3-x:

    p(x)≥0 ⟺ 3−x≥0 ⟺ 0≤x≤3p(x)\ge 0\ \Longleftrightarrow\ 3-x\ge 0\ \Longleftrightarrow\ 0\le x\le 3
  4. Bastó: traiem xx factor comú, b(x)=x(2−25x)b(x)=x\left(2-\frac{2}{5}x\right), i amb x≥0x\ge 0 el signe és el del parèntesi:

    b(x)≥0 ⟺ 2−25x≥0 ⟺ 0≤x≤5b(x)\ge 0\ \Longleftrightarrow\ 2-\frac{2}{5}x\ge 0\ \Longleftrightarrow\ 0\le x\le 5

ResultatFabricant 100 paraigües de cada tipus s’obtenen 3,63{,}6 milers d’euros, és a dir, 3 6003\,600 €. No hi ha pèrdues amb els plegables si 0≤x≤30\le x\le 3 (fins a 300 paraigües) ni amb els paraigües bastó si 0≤x≤50\le x\le 5 (fins a 500 paraigües); vegeu la gràfica.

La pauta oficial dona: p(1)=2p(1)=2, b(1)=85b(1)=\frac{8}{5}; 3600 €3600\ \text{€}; 0≤x≤30\le x\le 3; 0≤x≤50\le x\le 5

Les dues funcions de benefici per a x entre 0 i 6: la paràbola p(x)=x(3−x), que és positiva entre 0 i 3 i negativa després de 3, i la paràbola b(x)=−2/5x²+2x, positiva entre 0 i 5. Els trams on cada una és positiva o zero, 0≤x≤3 i 0≤x≤5, són els valors sense pèrdues; a x=1 hi ha els punts (1, 2) i (1; 1,6).

Opció B

4.11,25 punts

Plantejament Es demana amb quin dels dos models calen menys paraigües per arribar al benefici màxim i amb quin es guanya més. Busquem el màxim de cada funció amb la seva derivada (xx en centenars de paraigües, beneficis en milers d’euros).

  1. Derivades, igualades a zero:

    p′(x)=3−2x=0 ⟹ x=1,5p'(x)=3-2x=0\ \Longrightarrow\ x=1{,}5b′(x)=−45x+2=0 ⟹ x=2,5b'(x)=-\frac{4}{5}x+2=0\ \Longrightarrow\ x=2{,}5
  2. Signe de cada derivada a banda i banda: les dues funcions passen de créixer a decréixer, així que els dos punts són màxims:

    p′(1)=1>0p'(1)=1>0p′(2)=−1<0p'(2)=-1<0b′(2)=0,4>0b'(2)=0{,}4>0b′(3)=−0,4<0b'(3)=-0{,}4<0
  3. Beneficis màxims:

    p(1,5)=1,5⋅1,5=2,25p(1{,}5)=1{,}5\cdot 1{,}5=2{,}25b(2,5)b(2{,}5)=−25⋅6,25+5{}= -\frac{2}{5}\cdot 6{,}25+5=−2,5+5{}= -2{,}5+5=2,5{}= 2{,}5

ResultatAmb els paraigües plegables calen menys unitats: el benefici màxim s’assoleix amb 150150 paraigües plegables, davant de 250250 paraigües bastó. Amb els paraigües bastó es guanya més: 2 5002\,500 € com a màxim, davant de 2 2502\,250 € amb els plegables (vegeu la gràfica).

La pauta oficial dona: x=1,5x=1{,}5, x=2,5x=2{,}5; p(1,5)=2,25p(1{,}5)=2{,}25, b(2,5)=2,5b(2{,}5)=2{,}5

Les dues funcions de benefici per a x entre 0 i 5: la paràbola p(x)=x(3−x) té el màxim a (1,5; 2,25) i la paràbola b(x)=−2/5x²+2x, a (2,5; 2,5). El màxim de p arriba abans (menys paraigües) i el de b és més alt (més benefici).

4.21,25 punts

Plantejament Es demana la probabilitat que el paraigua sigui de tefló sabent que és defectuós. És la condicionada «al revés» de les dades, així que fem servir la probabilitat total i la fórmula de Bayes. Anomenem TT «recobert de tefló», II «impregnat» i DD «defectuós» (no aguanta la pluja).

  1. Entre els dos lots hi ha 60+80=14060+80=140 paraigües, així que:

    P(T)=60140=37P(T)=\frac{60}{140}=\frac{3}{7}P(I)=80140=47P(I)=\frac{80}{140}=\frac{4}{7}
  2. Si aguanta bé el 98 % dels de tefló, en falla el 2 %; dels impregnats en falla el 5 %:

    P(D∣T)=0,02P(D\mid T)=0{,}02P(D∣I)=0,05P(D\mid I)=0{,}05
  3. Probabilitat total que sigui defectuós:

    P(D)P(D)=37⋅0,02+47⋅0,05{}= \frac{3}{7}\cdot 0{,}02+\frac{4}{7}\cdot 0{,}05=0,06+0,27{}= \frac{0{,}06+0{,}2}{7}=0,267{}= \frac{0{,}26}{7}=13350{}= \frac{13}{350}≈0,0371{}\approx 0{,}0371
  4. Bayes:

    P(T∣D)P(T\mid D)=P(T) P(D∣T)P(D){}= \frac{P(T)\,P(D\mid T)}{P(D)}=0,06/70,26/7{}= \frac{0{,}06/7}{0{,}26/7}=0,060,26{}= \frac{0{,}06}{0{,}26}=313{}= \frac{3}{13}≈0,2308{}\approx 0{,}2308

ResultatLa probabilitat que el paraigua defectuós sigui dels recoberts de tefló és P(T∣D)=313≈0,2308P(T\mid D)=\dfrac{3}{13}\approx 0{,}2308.

La pauta oficial dona: P(D)=0,0371P(D)=0{,}0371; P(T∣D)=0,2310P(T\mid D)=0{,}2310

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Matemàtiques CCSS, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Matemàtiques CCSS de 2022 a 2026.

Sistemes d’equacionsFuncions i derivadesProbabilitatInferència estadísticaTots els temes de Matemàtiques CCSS

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 5) de Matemàtiques CCSS del 2026?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades i indiqueu-la a la portada. Per temes, els punts eren: sistemes d’equacions (2,5 punts), funcions i derivades (2,5 punts), probabilitat (1,25 punts) i inferència estadística (1,25 punts). Exercici 4, a triar: opció A, sistemes d’equacions i funcions i derivades; opció B, funcions i derivades i probabilitat.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 2 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Matemàtiques CCSS aquest curs?

Puja els teus apunts de Matemàtiques CCSS i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Matemàtiques CCSS a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.