Matemàtiques CCSS, PAU 2022 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

L’examen extraordinari de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials de la PAU de Catalunya del 2022, sencer: els sis exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 15 punts.

Instruccions de l’examen Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2,5 punts.

Els exercicis de l’examen

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Funcions i derivades
Enunciat oficial

El cost de producció (en euros) de xx unitats d’un producte determinat és donat per la funció C(x)=0,02x2+3x+100C(x)=0{,}02x^2+3x+100. Aquestes unitats es posen a la venda i el preu de venda unitari (en euros) depèn del nombre d’unitats produïdes xx. Concretament, és donat per la funció p(x)=47−0,06xp(x)=47-0{,}06x. Suposem que es venen totes les unitats que es produeixen.

a) Determineu la funció que dona els beneficis obtinguts en funció del nombre d’unitats produïdes xx.

[1,25 punts]

b) Determineu quantes unitats cal produir per a obtenir el benefici màxim i digueu quin és aquest benefici.

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament El benefici és la diferència entre els ingressos i els costos. Els ingressos són el nombre d’unitats pel preu de cada unitat.

  1. Ingressos:

    I(x)I(x)=x⋅p(x){}= x\cdot p(x)=x(47−0,06x){}= x(47-0{,}06x)=47x−0,06x2{}= 47x-0{,}06x^2
  2. Benefici:

    B(x)B(x)=I(x)−C(x){}= I(x)-C(x)=47x−0,06x2{}= 47x-0{,}06x^2−0,02x2−3x−100{}-0{,}02x^2-3x-100=−0,08x2+44x−100{}= -0{,}08x^2+44x-100

ResultatB(x)=−0,08x2+44x−100B(x)=-0{,}08x^2+44x-100 euros.

La pauta oficial dona: I(x)=47x−0,06x2I(x)=47x-0{,}06x^2; B(x)=−0,08x2+44x−100B(x)=-0{,}08x^2+44x-100

b)1,25 punts

Plantejament Busquem el màxim de BB: derivada igual a zero i comprovació que és un màxim.

  1. Derivada i punt crític:

    B′(x)B'(x)=−0,16x+44=0{}= -0{,}16x+44=0⟹x=440,16{}\Longrightarrow x=\frac{44}{0{,}16}=275{}= 275
  2. És un màxim: la derivada és positiva abans de 275275 i negativa després (la paràbola té el coeficient de x2x^2 negatiu).

    B′(200)=12>0B'(200)=12>0B′(300)=−4<0B'(300)=-4<0
  3. Benefici màxim:

    B(275)B(275)=−0,08⋅75 625{}= -0{,}08\cdot 75\,625+44⋅275−100{}+44\cdot 275-100=−6 050+12 100−100{}= -6\,050+12\,100-100=5 950{}= 5\,950

ResultatCal produir 275275 unitats, i el benefici màxim és de 5 9505\,950 €.

La pauta oficial dona: B′(x)=−0,16x+44B'(x)=-0{,}16x+44; x=275x=275; B(275)=5 950B(275)=5\,950

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Sistemes d’equacions
Enunciat oficial

En Martí explica a en Marcel que l’altre dia, quan va agafar l’autocar per anar de Barcelona a Tarragona, l’autocar es va espatllar just a la meitat del trajecte. Des d’aquest punt va anar caminant fins a la població més propera, de manera que va fer a peu una vintena part del total del trajecte. Allà va agafar un taxi fins a Tarragona, i diu que va fer 5 quilòmetres més en autocar que en taxi.

a) Plantegeu i resoleu un sistema d’equacions per a calcular quants quilòmetres va fer en Martí en autocar, a peu i en taxi.

[1,75 punts]

b) Si l’autocar anava a 100 km/h, en Martí va caminar a 5 km/h i el taxi anava a 90 km/h, quant temps va tardar a fer tot el trajecte?

[0,75 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,75 punts

Plantejament Anomenem xx, yy i zz els quilòmetres fets en autocar, a peu i en taxi. El trajecte total és x+y+zx+y+z; cada frase de l’enunciat dona una equació.

  1. L’autocar fa la meitat del trajecte, a peu se’n fa una vintena part, i en autocar es fan 55 km més que en taxi:

    {x=x+y+z2y=x+y+z20x=z+5\begin{cases}x=\dfrac{x+y+z}{2}\\ y=\dfrac{x+y+z}{20}\\ x=z+5\end{cases}⟹{x−y−z=0x−19y+z=0x−z=5{}\Longrightarrow \begin{cases}x-y-z=0\\ x-19y+z=0\\ x-z=5\end{cases}
  2. Gauss (F2−F1F_2-F_1 i F3−F1F_3-F_1):

    (1−1−101−191010−15)\left(\begin{array}{ccc|c}1&-1&-1&0\\ 1&-19&1&0\\ 1&0&-1&5\end{array}\right)→(1−1−100−18200105){}\to \left(\begin{array}{ccc|c}1&-1&-1&0\\ 0&-18&2&0\\ 0&1&0&5\end{array}\right)
  3. La tercera fila dona yy, i la segona, zz:

    y=5y=5−18⋅5+2z=0 ⟹ z=45-18\cdot 5+2z=0\ \Longrightarrow\ z=45
  4. I la primera, xx:

    x=y+z=5+45=50x=y+z=5+45=50
  5. Comprovació: el trajecte és de 100100 km; la meitat són 5050, la vintena part són 55 i 50=45+550=45+5.

    x+y+z=50+5+45=100x+y+z=50+5+45=100

ResultatEn Martí va fer 5050 km en autocar, 55 km a peu i 4545 km en taxi (en total, 100100 km).

La pauta oficial dona: x−y−z=0x-y-z=0; x−19y+z=0x-19y+z=0; x−z=5x-z=5; x=50x=50, y=5y=5, z=45z=45

b)0,75 punts

Plantejament El temps de cada tram és la distància dividida per la velocitat.

  1. Suma dels tres temps, en hores:

    50100+55+4590=12+1+12=2\frac{50}{100}+\frac{5}{5}+\frac{45}{90}=\frac{1}{2}+1+\frac{1}{2}=2

ResultatVa tardar 22 hores a fer tot el trajecte.

La pauta oficial dona: 12+1+12=2\frac{1}{2}+1+\frac{1}{2}=2

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Funcions i derivades
Enunciat oficial

El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) té previst muntar una exposició. S’estima que el nombre de visitants setmanals que rebrà l’exposició, expressat en desenes de persones, és donat per la funció f(x)=240xx2−2x+4f(x)=\frac{240x}{x^2-2x+4}, en què x≥1x\ge 1 representa el temps, expressat en setmanes, que fa que l’exposició està oberta al públic.

a) Quantes persones aniran a veure l’exposició la primera setmana? Calculeu la taxa de variació mitjana del nombre de visitants entre la setmana 1 i la setmana 4.

[1 punt]

b) Quina setmana es preveu que anirà més gent a veure l’exposició? Quants visitants s’estima que hi aniran aquella setmana?

[1,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament La funció dona desenes de persones: f(1)f(1) multiplicat per 1010 és el nombre de visitants de la primera setmana. La taxa de variació mitjana entre 11 i 44 és f(4)−f(1)4−1\frac{f(4)-f(1)}{4-1}.

  1. Primera setmana:

    f(1)f(1)=2401−2+4{}= \frac{240}{1-2+4}=2403{}= \frac{240}{3}=80{}= 80⟹80⋅10{}\Longrightarrow 80\cdot 10=800{}= 800
  2. Quarta setmana:

    f(4)=96016−8+4=96012=80f(4)=\frac{960}{16-8+4}=\frac{960}{12}=80
  3. Taxa de variació mitjana:

    TVM[1,4]\mathrm{TVM}[1,4]=f(4)−f(1)4−1{}= \frac{f(4)-f(1)}{4-1}=80−803=0{}= \frac{80-80}{3}=0

ResultatLa primera setmana hi aniran 800800 persones. La taxa de variació mitjana entre les setmanes 1 i 4 és 00: la quarta setmana s’esperen tants visitants com la primera.

La pauta oficial dona: f(1)=80f(1)=80; 800800; TVM[1,4]=0\mathrm{TVM}[1,4]=0

b)1,5 punts

Plantejament Busquem el màxim de ff per a x≥1x\ge 1: derivada (regla del quocient), punts on s’anul·la i signe a banda i banda.

  1. Derivada:

    f′(x)f'(x)=240(x2−2x+4)−240x(2x−2)(x2−2x+4)2{}= \frac{240(x^2-2x+4)-240x(2x-2)}{(x^2-2x+4)^2}=−240x2+960(x2−2x+4)2{}= \frac{-240x^2+960}{(x^2-2x+4)^2}
  2. El denominador sempre és positiu. Zeros del numerador:

    −240x2+960=0-240x^2+960=0⟹x2{}\Longrightarrow x^2=4{}= 4⟹x=±2{}\Longrightarrow x=\pm 2
  3. Només x=2x=2 és dins de x≥1x\ge 1. El numerador 240(4−x2)240(4-x^2) és positiu si 1≤x<21\le x<2 i negatiu si x>2x>2: ff creix fins a la setmana 22 i després decreix, i té el màxim a x=2x=2.

    f′(1)=7209=80>0f'(1)=\frac{720}{9}=80>0f′(3)=−1 20049<0f'(3)=\frac{-1\,200}{49}<0
  4. Valor màxim, en desenes de persones:

    f(2)f(2)=4804−4+4{}= \frac{480}{4-4+4}=120{}= 120⟹120⋅10{}\Longrightarrow 120\cdot 10=1 200{}= 1\,200

ResultatLa setmana amb més visitants serà la segona, amb 1 2001\,200 persones.

La pauta oficial dona: f′(x)=−240x2+960(x2−2x+4)2f'(x)=\frac{-240x^2+960}{(x^2-2x+4)^2}; x=2x=2; f(2)=120f(2)=120; 1 2001\,200

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta té un errorTemes: Programació lineal
Enunciat oficial

La tècnica d’irradiació dels aliments s’utilitza per a afavorir-ne la conservació, però unes dosis massa altes d’irradiació en poden reduir el valor nutricional. Normalment, per al processament d’aliments s’utilitzen les radiacions provinents del cobalt i del cesi. Volem fer servir aquesta tècnica per a tractar aliments que ja han començat a deteriorar-se.

Considereu xx i yy les quantitats emeses de raigs de cobalt i de cesi, respectivament, mesurades en grays. Sabem que la quantitat de radiació absorbida en la part malmesa de l’aliment és de 6x+4y6x+4y grays, al voltant de la part malmesa és de 3x+y3x+y grays i en les parts que estan en bones condicions és de 4x+5y4x+5y grays.

a) Calculeu les quantitats de raigs de cobalt i de raigs de cesi que caldrà utilitzar perquè la quantitat de radiació absorbida per les parts en bones condicions sigui mínima, tenint en compte que en la part malmesa aquesta quantitat ha de ser com a mínim de 60 grays i al voltant no pot excedir els 27 grays. Per fer-ho, determineu quina és la funció objectiu que s’ha de minimitzar i les restriccions, i dibuixeu la regió factible.

[1,5 punts]

b) Si apliquem un tractament consistent en 7 grays de raigs de cobalt i 5 grays de raigs de cesi, comproveu que es compleixen les dues restriccions (la que fa referència a la part malmesa i la que fa referència al voltant de la part malmesa). Per què és un tractament pitjor que la solució que heu trobat en l’apartat a?

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,5 punts

Plantejament Volem minimitzar la radiació que absorbeixen les parts en bon estat, 4x+5y4x+5y, amb dues condicions: almenys 6060 grays a la part malmesa i com a màxim 2727 grays al voltant.

  1. Funció objectiu, que cal minimitzar:

    F(x,y)=4x+5yF(x,y)=4x+5y
  2. Restriccions:

    {6x+4y≥603x+y≤27x≥0, y≥0\begin{cases}6x+4y\ge 60\\ 3x+y\le 27\\ x\ge 0,\ y\ge 0\end{cases}
  3. Rectes que limiten la regió: r1r_1 talla els eixos a (10, 0)(10,\ 0) i (0, 15)(0,\ 15), i r2r_2 a (9, 0)(9,\ 0) i (0, 27)(0,\ 27). La regió és la part del primer quadrant per sobre de r1r_1 i per sota de r2r_2.

    r1: 6x+4y=60r_1:\ 6x+4y=60r2: 3x+y=27r_2:\ 3x+y=27
  4. Vèrtex AA: tall de x=0x=0 amb r1r_1.

    4y=60 ⟹ A=(0, 15)4y=60\ \Longrightarrow\ A=(0,\ 15)
  5. Vèrtex BB: tall de x=0x=0 amb r2r_2.

    y=27 ⟹ B=(0, 27)y=27\ \Longrightarrow\ B=(0,\ 27)
  6. Vèrtex CC: tall de r1r_1 i r2r_2. De r2r_2, y=27−3xy=27-3x; substituint a r1r_1:

    6x+4(27−3x)6x+4(27-3x)=60{}= 60⟹−6x{}\Longrightarrow -6x=−48{}= -48⟹x=8{}\Longrightarrow x=8y=27−24=3y=27-24=3C=(8, 3)C=(8,\ 3)
  7. L’eix y=0y=0 no fa cap vèrtex: els seus talls amb les rectes, (10, 0)(10,\ 0) i (9, 0)(9,\ 0), no compleixen l’altra restricció. La regió factible és, doncs, el triangle ABCABC, que és tancat.

    3⋅10=30>273\cdot 10=30>276⋅9=54<606\cdot 9=54<60
  8. Funció objectiu a cada vèrtex:

    F(A)=75F(A)=75F(B)=135F(B)=135F(C)=32+15=47F(C)=32+15=47
  9. El valor més petit és el de CC:

    47<75<13547<75<135

ResultatLa funció objectiu és F(x,y)=4x+5yF(x,y)=4x+5y, amb les restriccions 6x+4y≥606x+4y\ge 60, 3x+y≤273x+y\le 27, x≥0x\ge 0 i y≥0y\ge 0; la regió factible és el triangle de vèrtexs A=(0, 15)A=(0,\ 15), B=(0, 27)B=(0,\ 27) i C=(8, 3)C=(8,\ 3). Cal utilitzar 88 grays de raigs de cobalt i 33 grays de raigs de cesi; les parts en bon estat absorbeixen llavors 4747 grays, el mínim possible.

La pauta oficial dona: F(x,y)=4x+5yF(x,y)=4x+5y; 3x+y≤273x+y\le 27; 6x+4y≥606x+4y\ge 60; x≥0x\ge 0; y≥0y\ge 0; (8, 3)(8,\ 3)

Regió factible: triangle ombrejat al primer quadrant entre les rectes 6x+4y=60 (per sota) i 3x+y=27 (per sobre), amb els vèrtexs A=(0, 15), B=(0, 27) i C=(8, 3). Una recta discontínua 4x+5y=47 toca el triangle només a C, on la funció objectiu és mínima. També hi ha marcat el punt (7, 5) de l’apartat b, dins del triangle però per sobre d’aquesta recta.

b)1 punt

Plantejament Substituïm x=7x=7 i y=5y=5 a les dues restriccions i a la funció objectiu.

  1. Part malmesa (com a mínim 6060):

    6⋅7+4⋅5=42+20=62≥606\cdot 7+4\cdot 5=42+20=62\ge 60
  2. Voltant (com a màxim 2727):

    3⋅7+5=26≤273\cdot 7+5=26\le 27
  3. Radiació absorbida per les parts en bon estat:

    F(7, 5)F(7,\ 5)=28+25{}= 28+25=53{}= 53>47=F(8, 3){}> 47=F(8,\ 3)

ResultatEl tractament (7, 5)(7,\ 5) compleix les dues restriccions, però les parts en bon estat absorbeixen 5353 grays, 66 més que amb la solució de l’apartat a (4747 grays). Com que es vol que aquesta radiació sigui la mínima, és un tractament pitjor.

La pauta oficial dona: 3⋅7+5=26<273\cdot 7+5=26<27; 6⋅7+4⋅5=62>606\cdot 7+4\cdot 5=62>60; F(7, 5)=53>F(8, 3)=47F(7,\ 5)=53>F(8,\ 3)=47

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Matrius
Enunciat oficial

Considereu les matrius 𝑨\boldsymbol{A}=(1−102){}= \begin{pmatrix}1&-1\\ 0&2\end{pmatrix} i 𝑩\boldsymbol{B}=(210a){}= \begin{pmatrix}2&1\\ 0&a\end{pmatrix}, en què aa és un paràmetre real.

a) Calculeu per a quin valor de aa les dues matrius commuten, és a dir, per a quin valor de aa es compleix que 𝑨⋅𝑩=𝑩⋅𝑨\boldsymbol{A}\cdot\boldsymbol{B}=\boldsymbol{B}\cdot\boldsymbol{A}. Comproveu que per a aquest valor de aa se satisfà que 𝑨⋅𝑩=2⋅𝑰\boldsymbol{A}\cdot\boldsymbol{B}=2\cdot\boldsymbol{I}, en què 𝑰\boldsymbol{I} és la matriu identitat d’ordre dos.

[1,25 punts]

b) Per al valor de aa trobat a l’apartat anterior, calculeu les matrius inverses de les matrius 𝑨\boldsymbol{A} i 𝑩\boldsymbol{B}. Podeu aplicar la relació 𝑨⋅𝑩=2⋅𝑰\boldsymbol{A}\cdot\boldsymbol{B}=2\cdot\boldsymbol{I}.

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Calculem els dos productes en funció de aa i els igualem element a element.

  1. Primer producte:

    𝑨⋅𝑩\boldsymbol{A}\cdot\boldsymbol{B}=(1−102)(210a){}= \begin{pmatrix}1&-1\\ 0&2\end{pmatrix}\begin{pmatrix}2&1\\ 0&a\end{pmatrix}=(21−a02a){}= \begin{pmatrix}2&1-a\\ 0&2a\end{pmatrix}
  2. Segon producte:

    𝑩⋅𝑨\boldsymbol{B}\cdot\boldsymbol{A}=(210a)(1−102){}= \begin{pmatrix}2&1\\ 0&a\end{pmatrix}\begin{pmatrix}1&-1\\ 0&2\end{pmatrix}=(2−2+202a){}= \begin{pmatrix}2&-2+2\\ 0&2a\end{pmatrix}=(2002a){}= \begin{pmatrix}2&0\\ 0&2a\end{pmatrix}
  3. Només difereixen en l’element de la fila 1, columna 2:

    1−a=0 ⟹ a=11-a=0\ \Longrightarrow\ a=1
  4. Amb a=1a=1:

    𝑨⋅𝑩\boldsymbol{A}\cdot\boldsymbol{B}=(2002){}= \begin{pmatrix}2&0\\ 0&2\end{pmatrix}=2⋅𝑰{}= 2\cdot\boldsymbol{I}

ResultatLes matrius commuten per a a=1a=1, i aleshores 𝑨⋅𝑩=𝑩⋅𝑨=2⋅𝑰\boldsymbol{A}\cdot\boldsymbol{B}=\boldsymbol{B}\cdot\boldsymbol{A}=2\cdot\boldsymbol{I}.

La pauta oficial dona: a=1a=1; 𝑨⋅𝑩\boldsymbol{A}\cdot\boldsymbol{B}=𝑩⋅𝑨=(2002){}= \boldsymbol{B}\cdot\boldsymbol{A}=\begin{pmatrix}2&0\\ 0&2\end{pmatrix}=2⋅𝑰{}= 2\cdot\boldsymbol{I}

b)1,25 punts

Plantejament Dividim per 22 la igualtat 𝑨⋅𝑩=2𝑰\boldsymbol{A}\cdot\boldsymbol{B}=2\boldsymbol{I}: el producte de cada matriu per la meitat de l’altra dona la identitat.

  1. Com que 𝑨⋅(12𝑩)=𝑰\boldsymbol{A}\cdot\left(\frac{1}{2}\boldsymbol{B}\right)=\boldsymbol{I}, la inversa de 𝑨\boldsymbol{A} és la meitat de 𝑩\boldsymbol{B} (amb a=1a=1):

    𝑨−1\boldsymbol{A}^{-1}=12𝑩=12(2101){}= \frac{1}{2}\boldsymbol{B}=\frac{1}{2}\begin{pmatrix}2&1\\ 0&1\end{pmatrix}=(112012){}= \begin{pmatrix}1&\frac{1}{2}\\ 0&\frac{1}{2}\end{pmatrix}
  2. Com que (12𝑨)⋅𝑩=𝑰\left(\frac{1}{2}\boldsymbol{A}\right)\cdot\boldsymbol{B}=\boldsymbol{I}, la inversa de 𝑩\boldsymbol{B} és la meitat de 𝑨\boldsymbol{A}:

    𝑩−1\boldsymbol{B}^{-1}=12𝑨=(12−1201){}= \frac{1}{2}\boldsymbol{A}=\begin{pmatrix}\frac{1}{2}&-\frac{1}{2}\\ 0&1\end{pmatrix}
  3. Comprovació:

    𝑨⋅𝑨−1\boldsymbol{A}\cdot\boldsymbol{A}^{-1}=(1−102)(112012){}= \begin{pmatrix}1&-1\\ 0&2\end{pmatrix}\begin{pmatrix}1&\frac{1}{2}\\ 0&\frac{1}{2}\end{pmatrix}=(1001){}= \begin{pmatrix}1&0\\ 0&1\end{pmatrix}

Resultat𝑨−1\boldsymbol{A}^{-1}=(112012){}= \begin{pmatrix}1&\frac{1}{2}\\ 0&\frac{1}{2}\end{pmatrix} i 𝑩−1\boldsymbol{B}^{-1}=(12−1201){}= \begin{pmatrix}\frac{1}{2}&-\frac{1}{2}\\ 0&1\end{pmatrix}.

La pauta oficial dona: 𝑨−1\boldsymbol{A}^{-1}=12𝑩=(112012){}= \frac{1}{2}\boldsymbol{B}=\begin{pmatrix}1&\frac{1}{2}\\ 0&\frac{1}{2}\end{pmatrix}; 𝑩−1\boldsymbol{B}^{-1}=12𝑨=(12−1201){}= \frac{1}{2}\boldsymbol{A}=\begin{pmatrix}\frac{1}{2}&-\frac{1}{2}\\ 0&1\end{pmatrix}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 6

2,5 puntsLa pauta té un errorTemes: Funcions i derivades
Enunciat oficial

Un inversor s’adona que en el moment actual les seves accions tenen unes pèrdues de 2.000 €. El seu assessor financer té una previsió del valor de les accions per als propers 30 dies. Li diu que el valor de les accions ja ha començat a augmentar i que d’aquí a pocs dies deixarà de tenir pèrdues. Segons les previsions, durant els propers 10 dies el valor de les accions creixerà; del dia 10 al dia 20 els beneficis disminuiran, i a partir d’aquest dia els beneficis tornaran a créixer. L’assessor també diu a l’inversor que la previsió dels beneficis per als propers 30 dies té com a model la funció f(x)=x3+ax2+bx+cf(x)=x^3+ax^2+bx+c, en què x∈[0,30]x\in[0,30].

a) Calculeu els valors dels paràmetres aa, bb i cc.

[1,5 punts]

b) Si l’inversor vol vendre les seves accions durant aquests 30 dies, quin és el dia en el qual obtindrà més beneficis de la venda? Quins beneficis obtindrà?

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,5 punts

Plantejament Les pèrdues actuals donen f(0)=−2 000f(0)=-2\,000. El canvi de creixement a decreixement al dia 1010 i de decreixement a creixement al dia 2020 vol dir que la derivada s’hi anul·la: f′(10)=0f'(10)=0 i f′(20)=0f'(20)=0.

  1. Situació actual:

    f(0)=c=−2 000f(0)=c=-2\,000
  2. Derivada:

    f′(x)=3x2+2ax+bf'(x)=3x^2+2ax+b
  3. Les dues condicions sobre la derivada:

    {f′(10)=300+20a+b=0f′(20)=1 200+40a+b=0\begin{cases}f'(10)=300+20a+b=0\\ f'(20)=1\,200+40a+b=0\end{cases}
  4. Restant la primera equació de la segona:

    900+20a=0 ⟹ a=−45900+20a=0\ \Longrightarrow\ a=-45
  5. Substituint a la primera:

    bb=−300−20⋅(−45){}= -300-20\cdot(-45)=−300+900{}= -300+900=600{}= 600
  6. Comprovació: amb aquests valors f′(x)f'(x)=3x2−90x+600{}= 3x^2-90x+600=3(x−10)(x−20){}= 3(x-10)(x-20), positiva abans de 1010, negativa entre 1010 i 2020 i positiva després, tal com diu l’assessor.

    f′(x)=3(x−10)(x−20)f'(x)=3(x-10)(x-20)

Resultata=−45a=-45, b=600b=600 i c=−2 000c=-2\,000, és a dir, f(x)f(x)=x3−45x2+600x{}= x^3-45x^2+600x−2 000{}-2\,000.

La pauta oficial dona: c=−2 000c=-2\,000; a=−45a=-45; b=600b=600

b)1 punt

Plantejament Busquem el màxim absolut de ff a [0,30][0,30]. Pot ser al màxim relatiu (x=10x=10) o en un extrem de l’interval; a x=20x=20 hi ha un mínim relatiu.

  1. Valors als candidats:

    f(0)=−2 000f(0)=-2\,000f(10)f(10)=1 000−4 500+6 000{}= 1\,000-4\,500+6\,000−2 000{}-2\,000=500{}= 500
  2. I al mínim relatiu (x=20x=20) i a l’altre extrem de l’interval (x=30x=30):

    f(20)f(20)=8 000−18 000{}= 8\,000-18\,000+12 000−2 000=0{}+12\,000-2\,000=0f(30)f(30)=27 000−40 500{}= 27\,000-40\,500+18 000−2 000{}+18\,000-2\,000=2 500{}= 2\,500
  3. El valor més gran és f(30)=2 500f(30)=2\,500: el benefici torna a créixer després del dia 2020 i supera el del dia 1010.

    2 500>500>0>−2 0002\,500>500>0>-2\,000

ResultatEl millor dia per vendre és el dia 3030, i obtindrà uns beneficis de 2 5002\,500 €.

La pauta oficial dona: f(10)=500f(10)=500; f(0)=−2 000f(0)=-2\,000; f(30)=2 500f(30)=2\,500; x=30x=30

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Matemàtiques CCSS, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Matemàtiques CCSS de 2022 a 2026.

Funcions i derivadesMatriusSistemes d’equacionsProgramació linealTots els temes de Matemàtiques CCSS

Preguntes freqüents

Com era l’examen extraordinari de Matemàtiques CCSS del 2022?

Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2,5 punts. Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: funcions i derivades (7,5 punts), matrius (2,5 punts), sistemes d’equacions (2,5 punts) i programació lineal (2,5 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 2 dels 6 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per un error de la pauta): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Matemàtiques CCSS aquest curs?

Puja els teus apunts de Matemàtiques CCSS i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Matemàtiques CCSS a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.