Matemàtiques CCSS, PAU 2025 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 4) resolt

L’examen de juny (sèrie 4) de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials de la PAU de Catalunya del 2025, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. A l’exercici 4 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 4 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades.

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Sistemes d’equacions
Enunciat oficial

Una botiga en línia tenia a la venda tres tipus de productes, que anomenarem A, B i C. L’Ares va comprar un producte de cada abans de les vacances de Nadal i va pagar 135 €. A les rebaixes de gener, la botiga va rebaixar l’article A un 4 %, l’article B un 6 % i l’article C un 5 % respecte al preu inicial. En veure-ho, l’Ares va decidir comprar un producte de tipus A, dos de tipus B i tres de tipus C, i va calcular que s’havia estalviat 16 € respecte del cost total de la mateixa compra sense oferta. Dues setmanes després, van començar les segones rebaixes i la botiga va rebaixar l’article A un 8 %, l’article B un 10 % i l’article C un 6 % respecte al preu inicial d’abans de Nadal. En veure-ho, l’Ares no se’n va poder estar i va fer una tercera compra. Aquest cop va adquirir tres productes de tipus A, un de tipus B i cinc de tipus C, i va calcular que s’havia estalviat 29 € respecte al preu total de la mateixa compra si l’hagués feta abans de les vacances de Nadal.

a) Plantegeu un sistema d’equacions lineals que reculli la informació del problema.

[0,75 punts]

b) Calculeu el preu de cada article abans de les vacances de Nadal.

[1,75 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,75 punts

Plantejament Es demana un sistema que reculli les dades. Anomenem xx, yy i zz els preus (en euros) dels articles A, B i C abans de Nadal. Cada compra dona una equació: la primera, amb el preu pagat, i les altres dues, amb el que s’estalvia en cada article.

  1. Primera compra, un article de cada tipus:

    x+y+z=135x+y+z=135
  2. Segona compra (un d’A, dos de B i tres de C), amb un estalvi del 4 % en A, del 6 % en B i del 5 % en C sobre el preu inicial:

    0,04x+2⋅0,06y0{,}04x+2\cdot 0{,}06y+3⋅0,05z{}+3\cdot 0{,}05z=16{}= 16⟹0,04x+0,12y+0,15z{}\Longrightarrow 0{,}04x+0{,}12y+0{,}15z=16{}= 16
  3. Tercera compra (tres d’A, un de B i cinc de C), amb un estalvi del 8 %, del 10 % i del 6 %:

    3⋅0,08x+0,1y3\cdot 0{,}08x+0{,}1y+5⋅0,06z{}+5\cdot 0{,}06z=29{}= 29⟹0,24x+0,1y+0,3z{}\Longrightarrow 0{,}24x+0{,}1y+0{,}3z=29{}= 29

Resultat{x+y+z=1350,04x+0,12y+0,15z=160,24x+0,1y+0,3z=29\begin{cases}x+y+z=135\\ 0{,}04x+0{,}12y+0{,}15z=16\\ 0{,}24x+0{,}1y+0{,}3z=29\end{cases}, en què xx, yy i zz són els preus (en euros) d’A, B i C abans de Nadal.

La pauta oficial dona: x+y+z=135x+y+z=135; 0,04x+0,12y+0,15z=160{,}04x+0{,}12y+0{,}15z=16; 0,24x+0,10y+0,30z=290{,}24x+0{,}10y+0{,}30z=29

b)1,75 punts

Plantejament Es demana el preu de cada article abans de Nadal: resolem el sistema de l’apartat a pel mètode de Gauss, després de treure’n els decimals.

  1. Multipliquem la segona equació per 100, i la tercera per 100 i després la dividim entre 2:

    4x+12y+15z=1 6004x+12y+15z=1\,60012x+5y+15z=1 45012x+5y+15z=1\,450
  2. Gauss: F2−4F1F_2-4F_1, F3−12F1F_3-12F_1 i, després, 8F3+7F28F_3+7F_2:

    (111135412151 600125151 450)\left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&135\\ 4&12&15&1\,600\\ 12&5&15&1\,450\end{array}\right)→(11113508111 0600−73−170){}\to \left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&135\\ 0&8&11&1\,060\\ 0&-7&3&-170\end{array}\right)→(11113508111 060001016 060){}\to \left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&135\\ 0&8&11&1\,060\\ 0&0&101&6\,060\end{array}\right)
  3. De baix a dalt:

    z=6 060101=60z=\frac{6\,060}{101}=608y=1 060−11⋅60=400 ⟹ y=508y=1\,060-11\cdot 60=400\ \Longrightarrow\ y=50x=135−50−60=25x=135-50-60=25
  4. Comprovació amb els dos estalvis:

    0,04⋅25+0,12⋅500{,}04\cdot 25+0{,}12\cdot 50+0,15⋅60{}+0{,}15\cdot 60=1+6+9{}= 1+6+9=16{}= 160,24⋅25+0,1⋅500{,}24\cdot 25+0{,}1\cdot 50+0,3⋅60{}+0{,}3\cdot 60=6+5+18{}= 6+5+18=29{}= 29

ResultatAbans de Nadal, l’article A costava 2525 €; el B, 5050 €, i el C, 6060 €.

La pauta oficial dona: x=25x=25, y=50y=50, z=60z=60

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Probabilitat, Inferència estadística
Enunciat oficial

Una empresa fabrica bicicletes convencionals i elèctriques. El responsable de qualitat de l’empresa ha mirat l’historial de vendes i ha calculat que el 5 % de les bicicletes convencionals havien tingut algun tipus de problema que n’havia requerit una revisió postvenda. En el cas de les bicicletes elèctriques, aquest percentatge era del 15 %. Actualment, el 25 % de la producció és de bicicletes convencionals i el 75 %, de bicicletes elèctriques.

Fórmules per a resoldre l’exercici:

• ZZ∼normal (0,1){}\sim \text{normal}\,(0,1)→P(−1,96≤Z≤1,96){}\to P(-1{,}96\le Z\le 1{,}96)=0,95{}= 0{,}95 i P(−2,58≤Z≤2,58)=0,99P(-2{,}58\le Z\le 2{,}58)=0{,}99 • Intervals de confiança amb un nivell de confiança γ∈(0,1)\gamma\in(0,1) — per a la proporció (mostres grans): [p^−zγp^(1−p^)n, p^+zγp^(1−p^)n]\left[\hat p-z_\gamma\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}},\ \hat p+z_\gamma\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}}\right] — per a la mitjana (mostres normals amb la variància σ2\sigma^2 coneguda): [xˉ−zγσn, xˉ+zγσn]\left[\bar x-z_\gamma\frac{\sigma}{\sqrt{n}},\ \bar x+z_\gamma\frac{\sigma}{\sqrt{n}}\right] — per a la mitjana (mostres grans amb la variància σ2\sigma^2 desconeguda): [xˉ−zγsn, xˉ+zγsn]\left[\bar x-z_\gamma\frac{s}{\sqrt{n}},\ \bar x+z_\gamma\frac{s}{\sqrt{n}}\right]

a) Si escollim una bicicleta a l’atzar, quina és la probabilitat que tingui algun tipus de problema que requereixi una revisió postvenda? Si la bicicleta escollida a l’atzar presenta algun tipus de problema que requereixi una revisió postvenda, quina és la probabilitat que sigui elèctrica?

[1,25 punts]

b) El responsable de qualitat creu que la dada segons la qual un 15 % de bicicletes elèctriques tenen algun problema que requereix el servei postvenda ha quedat desfasada. Considera que actualment tant la tecnologia com els controls de qualitat previs han millorat molt i aquesta proporció ha disminuït. Per a comprovar-ho, pren una mostra de 100 bicicletes elèctriques que ha venut en els darrers mesos i observa que només 8 han requerit una revisió postvenda.

A partir d’aquestes dades, trobeu un interval de confiança del 95 % per a la proporció de bicicletes elèctriques que tenen algun problema i requereixen una revisió postvenda. A partir del resultat obtingut, podem afirmar que aquesta proporció ha disminuït?

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Es demanen dues probabilitats: la que una bicicleta necessiti revisió postvenda (probabilitat total) i la que sigui elèctrica sabent que l’ha necessitada (Bayes). Anomenem CC «és convencional», EE «és elèctrica» i RR «ha necessitat una revisió postvenda».

  1. Dades:

    P(C)=0,25P(C)=0{,}25P(E)=0,75P(E)=0{,}75P(R∣C)=0,05P(R\mid C)=0{,}05P(R∣E)=0,15P(R\mid E)=0{,}15
  2. Probabilitat total:

    P(R)P(R)=P(C) P(R∣C){}= P(C)\,P(R\mid C)+P(E) P(R∣E){}+P(E)\,P(R\mid E)=0,25⋅0,05+0,75⋅0,15{}= 0{,}25\cdot 0{,}05+0{,}75\cdot 0{,}15=0,0125+0,1125{}= 0{,}0125+0{,}1125=0,125{}= 0{,}125
  3. Bayes:

    P(E∣R)P(E\mid R)=P(E) P(R∣E)P(R){}= \frac{P(E)\,P(R\mid E)}{P(R)}=0,11250,125{}= \frac{0{,}1125}{0{,}125}=0,9{}= 0{,}9

ResultatLa probabilitat que una bicicleta escollida a l’atzar necessiti revisió postvenda és P(R)=0,125P(R)=0{,}125. Si l’ha necessitada, la probabilitat que sigui elèctrica és P(E∣R)=0,9P(E\mid R)=0{,}9.

La pauta oficial dona: P(R)=0,125P(R)=0{,}125; P(E∣R)=0,9P(E\mid R)=0{,}9

b)1,25 punts

Plantejament Es demana un interval de confiança del 95 % per a la proporció de bicicletes elèctriques que necessiten revisió, i decidir si ha baixat del 15 %. La mostra és gran (n=100n=100), així que fem servir la fórmula de la proporció amb zγ=1,96z_\gamma=1{,}96.

  1. Proporció de la mostra:

    p^=8100=0,08\hat p=\frac{8}{100}=0{,}08
  2. Error típic:

    p^(1−p^)n\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}}=0,08⋅0,92100{}= \sqrt{\frac{0{,}08\cdot 0{,}92}{100}}=0,000736{}= \sqrt{0{,}000736}≈0,027129{}\approx 0{,}027129
  3. Marge d’error:

    zγp^(1−p^)nz_\gamma\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}}=1,96⋅0,027129{}= 1{,}96\cdot 0{,}027129≈0,053173{}\approx 0{,}053173
  4. Extrems:

    0,08−0,053173≈0,02680{,}08-0{,}053173\approx 0{,}02680,08+0,053173≈0,13320{,}08+0{,}053173\approx 0{,}1332
  5. El valor d’abans, 0,150{,}15, queda fora de l’interval, per sobre del seu extrem superior:

    0,1332<0,150{,}1332<0{,}15

ResultatL’interval de confiança del 95 % per a la proporció és [0,0268; 0,1332][0{,}0268;\ 0{,}1332], és a dir, entre un 2,68 %2{,}68\ \% i un 13,32 %13{,}32\ \%. Com que tot l’interval queda per sota de 0,150{,}15, amb una confiança del 95 % sí que es pot afirmar que la proporció ha disminuït.

La pauta oficial dona: p^=0,08\hat p=0{,}08; [0,0268; 0,1332][0{,}0268;\ 0{,}1332] (entre el 2,6 %2{,}6\ \% i el 13,3 %13{,}3\ \%)

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Funcions i derivades
Enunciat oficial

Un estudi estableix que el nombre de microorganismes vius en una mostra de laboratori, mesurat en desenes, és donat per la funció

f(x)=15x9+x2+kf(x)=\dfrac{15x}{9+x^2}+k,

en què xx representa les hores transcorregudes des de l’inici de l’estudi.

a) Determineu el valor de kk si sabem que a l’inici de l’estudi hi havia 50 microorganismes. Quin és el valor màxim de microorganismes al qual s’arribarà? En quin instant s’assolirà el màxim?

[1,75 punts]

b) En quin valor s’estabilitzarà el nombre de microorganismes a llarg termini?

[0,75 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,75 punts

Plantejament Es demanen tres coses: la constant kk, el nombre màxim de microorganismes i l’instant en què s’assoleix. La funció és en desenes: els 50 microorganismes de l’inici (x=0x=0) són 55 desenes. El màxim es busca amb la derivada, per a x≥0x\ge 0.

  1. A l’inici, x=0x=0:

    f(0)=15⋅09+02+k=k=5f(0)=\frac{15\cdot 0}{9+0^2}+k=k=5
  2. Derivada del quocient (la constant kk desapareix en derivar):

    f′(x)f'(x)=15(9+x2)−15x⋅2x(9+x2)2{}= \frac{15(9+x^2)-15x\cdot 2x}{(9+x^2)^2}=135−15x2(9+x2)2{}= \frac{135-15x^2}{(9+x^2)^2}=15(9−x2)(9+x2)2{}= \frac{15(9-x^2)}{(9+x^2)^2}
  3. El denominador sempre és positiu, així que f′(x)=0f'(x)=0 quan 9−x2=09-x^2=0, és a dir, x=3x=3 o x=−3x=-3; només x=3x=3 és un temps vàlid. Signe de f′f' a cada costat:

    f′(1)=15⋅8100=1,2>0f'(1)=\frac{15\cdot 8}{100}=1{,}2>0f′(4)=15⋅(−7)625=−0,168<0f'(4)=\frac{15\cdot(-7)}{625}=-0{,}168<0
  4. La funció creix fins a x=3x=3 i decreix a partir d’aquí: a x=3x=3 hi ha un màxim, i és el valor més gran per a tot x≥0x\ge 0. El seu valor:

    f(3)f(3)=15⋅39+9+5{}= \frac{15\cdot 3}{9+9}+5=4518+5{}= \frac{45}{18}+5=2,5+5{}= 2{,}5+5=7,5{}= 7{,}5

Resultatk=5k=5. El màxim s’assoleix a les 33 hores de l’inici de l’estudi i és de 7,57{,}5 desenes, és a dir, 7575 microorganismes.

La pauta oficial dona: k=5k=5; f′(x)=135−15x2(9+x2)2f'(x)=\frac{135-15x^2}{(9+x^2)^2}; x=3x=3; f(3)=7,5 (75)f(3)=7{,}5\ (75)

b)0,75 punts

Plantejament Es demana el valor al qual tendeix el nombre de microorganismes quan passa molt de temps: el límit de f(x)f(x) quan x→+∞x\to+\infty.

  1. Al quocient, el denominador és de grau 2 i el numerador de grau 1, així que el quocient tendeix a 0:

    lim⁡x→+∞15x9+x2=0\lim_{x\to+\infty}\frac{15x}{9+x^2}=0
  2. Per tant:

    lim⁡x→+∞f(x)=0+5=5\lim_{x\to+\infty}f(x)=0+5=5

ResultatA llarg termini, el nombre de microorganismes s’estabilitza en 55 desenes, és a dir, en 5050 microorganismes, els mateixos que a l’inici (vegeu la gràfica).

La pauta oficial dona: lim⁡x→+∞f(x)=5 (50)\lim_{x\to+\infty}f(x)=5\ (50)

Gràfica de f(x)=15x/(9+x²)+5 per a x entre 0 i 24 hores: surt de (0, 5), puja fins al màxim (3; 7,5) i després baixa a poc a poc, acostant-se a la recta horitzontal y=5 (traç discontinu), que és el valor on s’estabilitza.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Matrius, Funcions i derivades, Sistemes d’equacions, Inferència estadística
Enunciat oficial

Una fàbrica es dedica a elaborar pasta. Tot el procés de producció es pot resumir en tres etapes:

1. Compra de matèries primeres. Per a elaborar la pasta, l’empresa ha de comprar oli, farina i sal de bona qualitat. La compra la pot fer a tres proveïdors diferents. El primer proveïdor ven l’oli a 3 €/L, la farina a 0,6 €/kg i la sal a 1 €/kg. El segon proveïdor ven l’oli a 3,5 €/L, la farina a 1 €/kg i la sal a 0,7 €/kg. Finalment, el tercer proveïdor ven l’oli a 2,5 €/L, la farina a 0,8 €/kg i la sal a 0,9 €/kg.

2. Elaboració, empaquetament i control de qualitat. Es fabrica i s’envasa la pasta. Posteriorment, es comprova que la pasta estigui ben feta i envasada correctament, i es verifica que els paquets pesin 500 g de mitjana.

3. Venda. L’estratègia de venda i el preu dels paquets es determinen fent un estudi de mercat.

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions que s’hi plantegen.

OPCIÓ A

a) L’empresa necessita 300 litres d’oli, 700 kg de farina i 25 kg de sal. Escriviu aquesta informació juntament amb els preus per producte de cada proveïdor en forma matricial (deixant ben clar el que representen les files i les columnes) i calculeu mitjançant un producte de matrius el cost total de la comanda per cada proveïdor. Quin dels tres proveïdors és el més econòmic?

[1,25 punts]

b) Cada paquet de pasta té un cost total de producció de 0,5 €. Si l’empresa el ven per 1,1 €, es venen 1.000 paquets diaris de pasta. També han comprovat que la relació entre el preu de venda i el nombre de paquets venuts és lineal, de manera que per cada 0,01 € que s’apuja el preu de venda del paquet disminueix en 10 el nombre de paquets venuts. Anomenarem xx el nombre de cops que apugem 0,01 € el preu de venda del paquet.

Trobeu la funció que descriu el benefici diari en funció de xx i calculeu el valor de venda del paquet que fa que el benefici sigui màxim. Quin és aquest benefici?

[1,25 punts]

OPCIÓ B

a) L’empresa ha fet una gran comanda al primer proveïdor i s’ha gastat 1.320 €. Ha comprat el triple de farina que de sal. A més, la quantitat gastada en farina representa el 30 % dels diners gastats en oli. Quina quantitat de cada producte ha comprat?

[1,25 punts]

b) En el control de qualitat, s’ha pres una mostra a l’atzar del pes en grams de 9 paquets de pasta i s’han obtingut els valors següents:

501, 506, 497, 495, 503, 491, 512, 505, 499.

Construïu un interval de confiança del 95 % per a la mitjana del pes del paquet de pasta, suposant que aquest pes segueix una distribució normal amb una desviació típica de 4 g. A partir d’aquestes dades, raoneu breument si podem afirmar que l’etiqueta que diu que els paquets són de 500 g és incorrecta.

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1,25 punts

Plantejament Es demana escriure les dades en forma de matrius i calcular amb un producte el cost de la comanda a cada proveïdor. Posem els proveïdors a les files i els productes (oli, farina, sal) a les columnes de la matriu de preus; la comanda és un vector columna amb els productes en el mateix ordre.

  1. Matriu de preus PP (files: proveïdors 1r, 2n i 3r; columnes: oli en €/L, farina i sal en €/kg):

    PP=(30,613,510,72,50,80,9){}= \begin{pmatrix}3&0{,}6&1\\ 3{,}5&1&0{,}7\\ 2{,}5&0{,}8&0{,}9\end{pmatrix}
  2. Vector columna de la comanda QQ (litres d’oli, kg de farina, kg de sal). Una matriu 3×33\times 3 per una 3×13\times 1 dona una 3×13\times 1, un cost per proveïdor:

    QQ=(30070025){}= \begin{pmatrix}300\\ 700\\ 25\end{pmatrix}
  3. Producte, cada fila per la comanda:

    P⋅QP\cdot Q=(3⋅300+0,6⋅700+1⋅253,5⋅300+1⋅700+0,7⋅252,5⋅300+0,8⋅700+0,9⋅25){}= \begin{pmatrix}3\cdot 300+0{,}6\cdot 700+1\cdot 25\\ 3{,}5\cdot 300+1\cdot 700+0{,}7\cdot 25\\ 2{,}5\cdot 300+0{,}8\cdot 700+0{,}9\cdot 25\end{pmatrix}=(900+420+251 050+700+17,5750+560+22,5){}= \begin{pmatrix}900+420+25\\ 1\,050+700+17{,}5\\ 750+560+22{,}5\end{pmatrix}=(1 3451 767,51 332,5){}= \begin{pmatrix}1\,345\\ 1\,767{,}5\\ 1\,332{,}5\end{pmatrix}

ResultatLa comanda costa 1 3451\,345 € amb el primer proveïdor, 1 767,51\,767{,}5 € amb el segon i 1 332,51\,332{,}5 € amb el tercer. El més econòmic és el tercer proveïdor.

La pauta oficial dona: P⋅Q=(1345; 1767,5; 1332,5)P\cdot Q=(1345;\ 1767{,}5;\ 1332{,}5); el tercer proveïdor

b)1,25 punts

Plantejament Es demana el benefici diari en funció de xx, el preu de venda que el fa màxim i aquest benefici. Si el preu puja xx cops 0,01 €, el paquet es ven a 1,1+0,01x1{,}1+0{,}01x euros i es venen 1 000−10x1\,000-10x paquets; cada paquet deixa de benefici el seu preu menys els 0,50{,}5 € que costa produir-lo.

  1. Benefici per paquet:

    1,1+0,01x−0,5=0,6+0,01x1{,}1+0{,}01x-0{,}5=0{,}6+0{,}01x
  2. Benefici diari: benefici per paquet pels paquets venuts (amb 0≤x≤1000\le x\le 100, perquè el nombre de paquets no sigui negatiu):

    B(x)B(x)=(0,6+0,01x)(1 000−10x){}= (0{,}6+0{,}01x)(1\,000-10x)=600−6x+10x−0,1x2{}= 600-6x+10x-0{,}1x^2=−0,1x2+4x+600{}= -0{,}1x^2+4x+600
  3. Derivem i igualem a zero:

    B′(x)B'(x)=−0,2x+4=0{}= -0{,}2x+4=0⟹x=40,2{}\Longrightarrow x=\frac{4}{0{,}2}=20{}= 20
  4. Signe de la derivada a cada costat: BB creix abans de x=20x=20 i decreix després, així que a x=20x=20 hi ha un màxim:

    B′(10)=2>0B'(10)=2>0B′(30)=−2<0B'(30)=-2<0
  5. Preu de venda i benefici màxim:

    1,1+0,01⋅20=1,31{,}1+0{,}01\cdot 20=1{,}3B(20)B(20)=(0,6+0,2)(1 000−200){}= (0{,}6+0{,}2)(1\,000-200)=0,8⋅800{}= 0{,}8\cdot 800=640{}= 640

ResultatB(x)=−0,1x2+4x+600B(x)=-0{,}1x^2+4x+600 euros diaris. El benefici és màxim si el paquet es ven a 1,301{,}30 €, i aleshores és de 640640 € al dia (es venen 800800 paquets).

La pauta oficial dona: B(x)=−0,1x2+4x+600B(x)=-0{,}1x^2+4x+600; x=20x=20; 1,3 €1{,}3\ \text{€}; B(20)=640 €B(20)=640\ \text{€}

Opció B

a)1,25 punts

Plantejament Es demana quant oli, farina i sal s’ha comprat al primer proveïdor (oli a 3 €/L, farina a 0,6 €/kg i sal a 1 €/kg). Anomenem xx els litres d’oli, yy els quilos de farina i zz els quilos de sal; cada dada és una equació.

  1. Despesa total:

    3x+0,6y+z=1 3203x+0{,}6y+z=1\,320
  2. El triple de farina que de sal:

    y=3zy=3z
  3. El que s’ha gastat en farina, 0,6y0{,}6y, és el 30 % del que s’ha gastat en oli, 3x3x:

    0,6y0{,}6y=0,3⋅3x{}= 0{,}3\cdot 3x⟹0,6y{}\Longrightarrow 0{,}6y=0,9x{}= 0{,}9x⟹y=1,5x{}\Longrightarrow y=1{,}5x
  4. De les dues últimes equacions, z=y3=0,5xz=\frac{y}{3}=0{,}5x. Substituïm yy i zz a la primera:

    3x+0,6⋅1,5x+0,5x3x+0{,}6\cdot 1{,}5x+0{,}5x=1 320{}= 1\,320⟹4,4x{}\Longrightarrow 4{,}4x=1 320{}= 1\,320⟹x=300{}\Longrightarrow x=300
  5. Les altres dues quantitats:

    y=1,5⋅300=450y=1{,}5\cdot 300=450z=0,5⋅300=150z=0{,}5\cdot 300=150
  6. Comprovació de la despesa total:

    3⋅300+0,6⋅450+1503\cdot 300+0{,}6\cdot 450+150=900+270+150{}= 900+270+150=1 320{}= 1\,320

ResultatS’han comprat 300300 litres d’oli, 450450 kg de farina i 150150 kg de sal.

La pauta oficial dona: x=300x=300, y=450y=450, z=150z=150

b)1,25 punts

Plantejament Es demana un interval de confiança del 95 % per al pes mitjà dels paquets i decidir si l’etiqueta de 500 g és incorrecta. El pes és normal amb desviació típica coneguda, σ=4\sigma=4 g, així que fem servir la fórmula de la mitjana amb σ\sigma coneguda i zγ=1,96z_\gamma=1{,}96.

  1. Mitjana de la mostra (n=9n=9):

    xˉ\bar x=501+506+497+495+503+491+512+505+4999{}= \frac{501+506+497+495+503+491+512+505+499}{9}=4 5099{}= \frac{4\,509}{9}=501{}= 501
  2. Marge d’error:

    zγσnz_\gamma\frac{\sigma}{\sqrt{n}}=1,96⋅49{}= 1{,}96\cdot\frac{4}{\sqrt{9}}=1,96⋅43{}= 1{,}96\cdot\frac{4}{3}≈2,6133{}\approx 2{,}6133
  3. Extrems de l’interval:

    501−2,6133≈498,39501-2{,}6133\approx 498{,}39501+2,6133≈503,61501+2{,}6133\approx 503{,}61
  4. El pes de l’etiqueta, 500500 g, és dins de l’interval:

    498,39<500<503,61498{,}39<500<503{,}61

ResultatL’interval de confiança del 95 % per al pes mitjà és [498,39; 503,61][498{,}39;\ 503{,}61] g. Com que conté 500500 g, amb una confiança del 95 % no es pot afirmar que l’etiqueta sigui incorrecta.

La pauta oficial dona: xˉ=501\bar x=501; [498,39; 503,61][498{,}39;\ 503{,}61]

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Matemàtiques CCSS, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Matemàtiques CCSS de 2022 a 2026.

Sistemes d’equacionsFuncions i derivadesProbabilitatInferència estadísticaMatriusTots els temes de Matemàtiques CCSS

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 4) de Matemàtiques CCSS del 2025?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades. Per temes, els punts eren: sistemes d’equacions (2,5 punts), funcions i derivades (2,5 punts), probabilitat (1,25 punts) i inferència estadística (1,25 punts). Exercici 4, a triar: opció A, matrius i funcions i derivades; opció B, sistemes d’equacions i inferència estadística.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Matemàtiques CCSS aquest curs?

Puja els teus apunts de Matemàtiques CCSS i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Matemàtiques CCSS a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.