Matemàtiques CCSS, PAU 2024 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

L’examen de juny (sèrie 1) de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials de la PAU de Catalunya del 2024, sencer: els sis exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 15 punts.

Instruccions de l’examen Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2,5 punts.

Els exercicis de l’examen

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Funcions i derivades
Enunciat oficial

Dues companyies de taxi, A i B, ofereixen tarifes diferents. La companyia A ofereix un cost fix de 20 € més 0,4 € per kilòmetre recorregut, mentre que el preu de la companyia B segueix la funció g(x)=0,01x2+0,1x+10g(x)=0{,}01x^2+0{,}1x+10, en què xx representa el nombre de kilòmetres recorreguts.

a) Quina de les dues companyies ofereix la tarifa més econòmica si fem un recorregut de 10 km? I si en fem un de 80 km? Calculeu la diferència de preu en cada cas. Hi ha cap cost fix en la tarifa de la companyia B només pel sol fet de pujar al taxi?

[1 punt]

b) Determineu per a quin nombre de kilòmetres recorreguts les dues tarifes coincideixen. Si considerem només els trajectes inferiors a aquesta quantitat, per a quin nombre de kilòmetres la diferència de preu entre una tarifa i l’altra és màxima? Quina és aquesta diferència màxima de preu?

[1,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament La tarifa de la companyia A és un cost fix més un preu per kilòmetre: f(x)=0,4x+20f(x)=0{,}4x+20. Per comparar les dues tarifes n’hi ha prou de substituir x=10x=10 i x=80x=80 a ff i a gg. El cost fix de B és el que es paga sense recórrer cap kilòmetre, g(0)g(0).

  1. Recorregut de 10 km:

    f(10)=0,4⋅10+20=24f(10)=0{,}4\cdot 10+20=24g(10)g(10)=0,01⋅100+0,1⋅10+10{}= 0{,}01\cdot 100+0{,}1\cdot 10+10=12{}= 12
  2. La companyia B és més barata, amb una diferència de

    24−12=1224-12=12
  3. Recorregut de 80 km:

    f(80)=0,4⋅80+20=52f(80)=0{,}4\cdot 80+20=52g(80)g(80)=0,01⋅6 400+0,1⋅80{}= 0{,}01\cdot 6\,400+0{,}1\cdot 80+10{}+10=82{}= 82
  4. Ara la companyia A és més barata, amb una diferència de

    82−52=3082-52=30
  5. Cost amb x=0x=0 km a la companyia B:

    g(0)=10g(0)=10

ResultatPer a 10 km és més econòmica la companyia B (1212 € davant de 2424 €, 1212 € menys). Per a 80 km ho és la companyia A (5252 € davant de 8282 €, 3030 € menys). Sí: la companyia B té un cost fix de 1010 €, ja que g(0)=10g(0)=10.

La pauta oficial dona: f(10)=24f(10)=24, g(10)=12g(10)=12; f(80)=52f(80)=52, g(80)=82g(80)=82; 1212; 3030; g(0)=10g(0)=10

b)1,5 punts

Plantejament Les tarifes coincideixen quan f(x)=g(x)f(x)=g(x). Per sota d’aquest valor, la diferència de preu és una funció de xx, D(x)D(x), i en busquem el màxim amb la derivada.

  1. Igualem les dues tarifes:

    0,4x+200{,}4x+20=0,01x2+0,1x+10{}= 0{,}01x^2+0{,}1x+10⟹0,01x2−0,3x−10=0{}\Longrightarrow 0{,}01x^2-0{,}3x-10=0⟹x2−30x−1 000=0{}\Longrightarrow x^2-30x-1\,000=0
  2. Resolem l’equació de segon grau:

    xx=30±900+4 0002{}= \frac{30\pm\sqrt{900+4\,000}}{2}=30±702{}= \frac{30\pm 70}{2}⟹x=50{}\Longrightarrow x=50o  x=−20\text{o}\ \ x=-20
  3. Una distància negativa no té sentit: les tarifes coincideixen a x=50x=50 km (totes dues valen f(50)=g(50)=40f(50)=g(50)=40 €). Per a 0≤x<500\le x<50 la tarifa B és la més barata (a 10 km ja ho hem vist), i la diferència és

    D(x)D(x)=f(x)−g(x){}= f(x)-g(x)=0,4x+20{}= 0{,}4x+20−(0,01x2+0,1x+10){}-\left(0{,}01x^2+0{,}1x+10\right)=−0,01x2+0,3x+10{}= -0{,}01x^2+0{,}3x+10
  4. Derivem i igualem a zero:

    D′(x)D'(x)=−0,02x+0,3=0{}= -0{,}02x+0{,}3=0⟹x=0,30,02{}\Longrightarrow x=\frac{0{,}3}{0{,}02}=15{}= 15
  5. Signe de la derivada a banda i banda de x=15x=15: DD creix abans i decreix després, per tant és un màxim.

    D′(10)=0,1>0D'(10)=0{,}1>0D′(20)=−0,1<0D'(20)=-0{,}1<0
  6. Valor de la diferència màxima:

    D(15)D(15)=−0,01⋅225+0,3⋅15{}= -0{,}01\cdot 225+0{,}3\cdot 15+10{}+10=−2,25+4,5+10{}= -2{,}25+4{,}5+10=12,25{}= 12{,}25

ResultatLes dues tarifes coincideixen per a x=50x=50 km. Per a trajectes de menys de 50 km, la diferència de preu és màxima per a x=15x=15 km i val D(15)=12,25D(15)=12{,}25 €.

La pauta oficial dona: x=50x=50; D(x)=−0,01x2+0,3x+10D(x)=-0{,}01x^2+0{,}3x+10; x=15x=15; D(15)=12,25D(15)=12{,}25

Gràfiques de les dues tarifes entre x=0 i x=80 km: la recta f(x)=0,4x+20 i la paràbola g(x)=0,01x²+0,1x+10. Es tallen a (50; 40); abans d’aquest punt la paràbola queda per sota de la recta i després, per sobre. Un segment vertical a x=15 uneix (15; 13,75) i (15; 26): és la diferència màxima, D(15)=12,25.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Sistemes d’equacions
Enunciat oficial

Una empresa de mobles disposa de tres fàbriques que produeixen un model de sofà determinat. El mes passat es van fabricar un total de 1.260 unitats d’aquest model i sabem que la segona fàbrica va produir tants sofàs com les altres dues juntes.

a) Amb aquesta informació, podem determinar quants sofàs va produir cadascuna de les fàbriques? Justifiqueu la resposta. A continuació, calculeu, només amb aquesta informació, quants sofàs va produir la segona fàbrica.

[1,25 punts]

b) També sabem que un 10 % dels sofàs produïts per la primera fàbrica, un 30 % dels produïts per la segona i un 20 % dels produïts per la tercera eren de color gris, i que en total es van fabricar 284 sofàs d’aquest color. Trobeu quants sofàs va produir cada fàbrica el mes passat.

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Anomenem xx, yy i zz els sofàs que van produir la primera, la segona i la tercera fàbrica. Les dues dades de l’enunciat són dues equacions amb tres incògnites; mirem amb el mètode de Gauss quin tipus de sistema és.

  1. Total de sofàs i producció de la segona fàbrica:

    {x+y+z=1 260y=x+z\begin{cases}x+y+z=1\,260\\ y=x+z\end{cases}⟹{x+y+z=1 260x−y+z=0{}\Longrightarrow \begin{cases}x+y+z=1\,260\\ x-y+z=0\end{cases}
  2. Gauss amb les incògnites en l’ordre xx, yy, zz (F2−F1F_2-F_1):

    (1111 2601−110)\left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&1\,260\\ 1&-1&1&0\end{array}\right)→(1111 2600−20−1 260){}\to \left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&1\,260\\ 0&-2&0&-1\,260\end{array}\right)
  3. Queden dues equacions independents per a tres incògnites: el sistema és compatible indeterminat (rang 2<32<3 incògnites). No es poden saber xx i zz per separat, només la seva suma. La segona fila, en canvi, només conté yy:

    −2y=−1 260 ⟹ y=630-2y=-1\,260\ \Longrightarrow\ y=630
  4. I llavors les altres dues fàbriques sumen

    x+z=1 260−630=630x+z=1\,260-630=630

ResultatNo: el sistema és compatible indeterminat (dues equacions i tres incògnites) i no permet saber la producció de cada fàbrica. Sí que es pot calcular la de la segona: y=630y=630 sofàs (i les altres dues juntes en van fer 630630).

La pauta oficial dona: SCI\text{SCI}; y=630y=630

b)1,25 punts

Plantejament La nova dada dona una tercera equació: el 10 % de xx, més el 30 % de yy, més el 20 % de zz són els 284 sofàs grisos. Resolem el sistema de tres equacions.

  1. Sistema (la tercera equació, multiplicada per 10):

    {x+y+z=1 260x−y+z=00,1x+0,3y+0,2z=284\begin{cases}x+y+z=1\,260\\ x-y+z=0\\ 0{,}1x+0{,}3y+0{,}2z=284\end{cases}⟹{x+y+z=1 260x−y+z=0x+3y+2z=2 840{}\Longrightarrow \begin{cases}x+y+z=1\,260\\ x-y+z=0\\ x+3y+2z=2\,840\end{cases}
  2. Gauss (F2−F1F_2-F_1 i F3−F1F_3-F_1):

    (1111 2601−1101322 840)\left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&1\,260\\ 1&-1&1&0\\ 1&3&2&2\,840\end{array}\right)→(1111 2600−20−1 2600211 580){}\to \left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&1\,260\\ 0&-2&0&-1\,260\\ 0&2&1&1\,580\end{array}\right)
  3. F3+F2F_3+F_2:

    (1111 2600−20−1 260001320)\left(\begin{array}{ccc|c}1&1&1&1\,260\\ 0&-2&0&-1\,260\\ 0&0&1&320\end{array}\right)
  4. El sistema és compatible determinat. Resolem de baix a dalt:

    z=320z=320y=−1 260−2=630y=\frac{-1\,260}{-2}=630x=1 260−630−320=310x=1\,260-630-320=310
  5. Comprovació dels sofàs grisos:

    0,1⋅310+0,3⋅6300{,}1\cdot 310+0{,}3\cdot 630+0,2⋅320{}+0{,}2\cdot 320=31+189+64{}= 31+189+64=284{}= 284

ResultatLa primera fàbrica va produir 310310 sofàs, la segona 630630 i la tercera 320320.

La pauta oficial dona: x=310x=310, y=630y=630, z=320z=320

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Funcions i derivades
Enunciat oficial

Una pagesa contracta un conductor perquè porti un tractor fins a un poble que es troba a 300 km de distància. Sabem que el gasoil que fa servir el tractor costa 1,96 € per litre i que el conductor cobra 14,70 € l’hora. Suposem que el conductor farà tot el trajecte a una velocitat constant i que el consum de gasoil (en litres per hora), en funció de la velocitat xx (en kilòmetres per hora), és donat per la funció G(x)=5+x298G(x)=5+\frac{x^2}{98}.

a) Calculeu el temps que el conductor trigarà a fer el viatge i el cost total del viatge si el tractor fa tot el recorregut a 40 km/h (la velocitat màxima permesa per a aquest tipus de vehicle). Comproveu que la funció que dona el cost total del viatge en funció de la velocitat del tractor es pot expressar com a C(x)=7.350x+6xC(x)=\frac{7.350}{x}+6x.

[1,25 punts]

b) Calculeu quina és la velocitat que fa que el cost total del viatge sigui mínim. Quin és aquest cost?

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament A velocitat constant xx, el viatge dura 300x\frac{300}{x} hores. El cost és el gasoil (litres per hora × hores × preu del litre) més el sou del conductor (hores × 14,70 €).

  1. Temps a 40 km/h:

    t=30040=7,5 ht=\frac{300}{40}=7{,}5\ \mathrm{h}
  2. Consum per hora a 40 km/h:

    G(40)G(40)=5+1 60098{}= 5+\frac{1\,600}{98}=5+80049{}= 5+\frac{800}{49}=1 04549 L/h{}= \frac{1\,045}{49}\ \mathrm{L/h}
  3. Cost del gasoil i del conductor:

    1 04549⋅7,5⋅1,96\frac{1\,045}{49}\cdot 7{,}5\cdot 1{,}96=1 045⋅0,3{}= 1\,045\cdot 0{,}3=313,5{}= 313{,}57,5⋅14,70=110,257{,}5\cdot 14{,}70=110{,}25
  4. Cost total a 40 km/h:

    313,5+110,25=423,75313{,}5+110{,}25=423{,}75
  5. Per a una velocitat qualsevol xx, amb 1,96⋅300=5881{,}96\cdot 300=588, 58898=6\frac{588}{98}=6 i 14,70⋅300=4 41014{,}70\cdot 300=4\,410:

    C(x)C(x)=(5+x298)⋅300x⋅1,96{}= \left(5+\frac{x^2}{98}\right)\cdot\frac{300}{x}\cdot 1{,}96+300x⋅14,70{}+\frac{300}{x}\cdot 14{,}70=2 940x+6x+4 410x{}= \frac{2\,940}{x}+6x+\frac{4\,410}{x}=7 350x+6x{}= \frac{7\,350}{x}+6x
  6. Comprovació amb el valor d’abans:

    C(40)C(40)=7 35040+6⋅40{}= \frac{7\,350}{40}+6\cdot 40=183,75+240{}= 183{,}75+240=423,75{}= 423{,}75

ResultatA 40 km/h el viatge dura 7,57{,}5 hores i costa 423,75423{,}75 €. El cost en funció de la velocitat és C(x)=7 350x+6xC(x)=\dfrac{7\,350}{x}+6x, com es volia comprovar.

La pauta oficial dona: 7,5 h7{,}5\ \mathrm{h}; 423,75423{,}75; C(x)=7 350x+6xC(x)=\frac{7\,350}{x}+6x

b)1,25 punts

Plantejament Busquem el mínim de C(x)C(x) per a x>0x>0 (i com a màxim 40 km/h): punts on s’anul·la la derivada i signe de la derivada a banda i banda.

  1. Derivada:

    C′(x)=−7 350x2+6C'(x)=-\frac{7\,350}{x^2}+6
  2. Igualem a zero:

    66=7 350x2{}= \frac{7\,350}{x^2}⟹x2{}\Longrightarrow x^2=7 3506{}= \frac{7\,350}{6}=1 225{}= 1\,225⟹x=±35{}\Longrightarrow x=\pm 35
  3. Una velocitat negativa no té sentit; ens quedem amb x=35x=35 km/h, que no passa de 40 km/h. Signe de C′C' a banda i banda: CC decreix abans de 35 i creix després, per tant és un mínim.

    C′(30)=−7 350900+6=−136<0C'(30)=-\frac{7\,350}{900}+6=-\frac{13}{6}<0C′(40)=−7 3501 600+6=4532>0C'(40)=-\frac{7\,350}{1\,600}+6=\frac{45}{32}>0
  4. Cost mínim:

    C(35)C(35)=7 35035+6⋅35{}= \frac{7\,350}{35}+6\cdot 35=210+210{}= 210+210=420{}= 420

ResultatEl cost és mínim si el tractor va a 3535 km/h, i aleshores el viatge costa 420420 €.

La pauta oficial dona: x=35x=35; C(35)=420C(35)=420

Gràfica de C(x)=7 350/x+6x per a x entre 10 i 60: baixa fins al mínim (35; 420) i després torna a pujar. Una línia vertical discontínua marca x=40, la velocitat màxima, amb C(40)=423,75, just a la dreta del mínim.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Matrius
Enunciat oficial

Diem que una matriu és màgica si la suma dels elements de cada fila i de cada columna té com a resultat en tots els casos el mateix valor, que s’anomena constant màgica.

El Martí ha trobat una manera de crear matrius màgiques triant tres nombres qualssevol i multiplicant-los per les matrius següents:

𝑨\boldsymbol{A}=(1−10−10101−1), 𝑩{}= \begin{pmatrix}1&-1&0\\ -1&0&1\\ 0&1&-1\end{pmatrix},\ \boldsymbol{B}=(0−1110−1−110)  i  𝑪{}= \begin{pmatrix}0&-1&1\\ 1&0&-1\\ -1&1&0\end{pmatrix}\ \text{ i }\ \boldsymbol{C}=(0301112−12){}= \begin{pmatrix}0&3&0\\ 1&1&1\\ 2&-1&2\end{pmatrix}.

El Martí proposa als seus amics que cadascú construeixi la seva matriu màgica particular a partir del dia del seu aniversari, del mes del seu aniversari i de la seva edat.

a) Sabent que el Martí va néixer el 10 de març i que té 18 anys, calculeu 10⋅𝑨+3⋅𝑩+18⋅𝑪10\cdot\boldsymbol{A}+3\cdot\boldsymbol{B}+18\cdot\boldsymbol{C}. Comproveu que la matriu resultant és màgica i indiqueu quina és la seva constant màgica (el valor comú de la suma de les files i les columnes).

[1,25 punts]

b) El Martí ha calculat la matriu màgica del seu pare, que fa l’aniversari el 8 de setembre, i ha obtingut que la seva constant màgica és 153. Quina edat té el pare del Martí?

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Multipliquem cada matriu pel seu nombre, sumem element a element i després sumem cada fila i cada columna del resultat.

  1. Productes per un nombre:

    10𝑨10\boldsymbol{A}=(10−100−10010010−10){}= \begin{pmatrix}10&-10&0\\ -10&0&10\\ 0&10&-10\end{pmatrix}3𝑩3\boldsymbol{B}=(0−3330−3−330){}= \begin{pmatrix}0&-3&3\\ 3&0&-3\\ -3&3&0\end{pmatrix}18𝑪18\boldsymbol{C}=(054018181836−1836){}= \begin{pmatrix}0&54&0\\ 18&18&18\\ 36&-18&36\end{pmatrix}
  2. Suma:

    10𝑨+3𝑩+18𝑪10\boldsymbol{A}+3\boldsymbol{B}+18\boldsymbol{C}=(1041311182533−526){}= \begin{pmatrix}10&41&3\\ 11&18&25\\ 33&-5&26\end{pmatrix}
  3. Sumes de les files:

    10+41+3=5410+41+3=5411+18+25=5411+18+25=5433−5+26=5433-5+26=54
  4. Sumes de les columnes:

    10+11+33=5410+11+33=5441+18−5=5441+18-5=543+25+26=543+25+26=54

Resultat10𝑨+3𝑩+18𝑪10\boldsymbol{A}+3\boldsymbol{B}+18\boldsymbol{C}=(1041311182533−526){}= \begin{pmatrix}10&41&3\\ 11&18&25\\ 33&-5&26\end{pmatrix}. Totes les files i totes les columnes sumen 5454: la matriu és màgica i la seva constant màgica és 5454.

La pauta oficial dona: (1041311182533−526)\begin{pmatrix}10&41&3\\ 11&18&25\\ 33&-5&26\end{pmatrix}; 5454

b)1,25 punts

Plantejament Ara el dia és 8 i el mes, 9 (setembre); l’edat del pare és la incògnita, xx. Calculem 8𝑨+9𝑩+x𝑪8\boldsymbol{A}+9\boldsymbol{B}+x\boldsymbol{C} i imposem que una fila sumi 153.

  1. Matriu del pare:

    8𝑨+9𝑩+x𝑪8\boldsymbol{A}+9\boldsymbol{B}+x\boldsymbol{C}=(8−17+3x91+xx−1+x−9+2x17−x−8+2x){}= \begin{pmatrix}8&-17+3x&9\\ 1+x&x&-1+x\\ -9+2x&17-x&-8+2x\end{pmatrix}
  2. La primera fila ha de sumar 153:

    8+(−17+3x)+98+(-17+3x)+9=153{}= 153⟹3x=153{}\Longrightarrow 3x=153⟹x=51{}\Longrightarrow x=51
  3. Comprovació amb la segona fila i la primera columna:

    (1+51)+51+(−1+51)=153(1+51)+51+(-1+51)=1538+(1+51)+(−9+102)=1538+(1+51)+(-9+102)=153

ResultatEl pare del Martí té 5151 anys.

La pauta oficial dona: x=51x=51

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Probabilitat
Enunciat oficial

El Guiu i el Roc són uns grans aficionats al cinema i miren moltes pel·lícules de la plataforma a la qual estan subscrits. Els agrada tant que, si agafem una pel·lícula de la plataforma a l’atzar, la probabilitat que el Guiu l’hagi vista és de 0,5, la probabilitat que el Roc l’hagi vista és de 0,6 i la probabilitat que l’hagin vista tots dos és de 0,25.

a) Si triem una pel·lícula a l’atzar, calculeu la probabilitat que almenys un dels dos l’hagi vista. Calculeu també la probabilitat que l’hagi vista el Roc però no el Guiu.

[1,5 punts]

b) Si triem una pel·lícula a l’atzar, calculeu la probabilitat que el Guiu l’hagi vista si sabem que almenys un dels dos l’ha vista.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,5 punts

Plantejament Anomenem GG «el Guiu l’ha vista» i RR «el Roc l’ha vista». «Almenys un dels dos» és la unió G∪RG\cup R; «el Roc sí i el Guiu no» és R∩G‾R\cap\overline{G}.

  1. Dades:

    P(G)=0,5P(G)=0{,}5P(R)=0,6P(R)=0{,}6P(G∩R)=0,25P(G\cap R)=0{,}25
  2. Probabilitat de la unió:

    P(G∪R)P(G\cup R)=P(G)+P(R)−P(G∩R){}= P(G)+P(R)-P(G\cap R)=0,5+0,6−0,25{}= 0{,}5+0{,}6-0{,}25=0,85{}= 0{,}85
  3. Les pel·lícules que ha vist el Roc, menys les que han vist tots dos:

    P(R∩G‾)P(R\cap\overline{G})=P(R)−P(G∩R){}= P(R)-P(G\cap R)=0,6−0,25{}= 0{,}6-0{,}25=0,35{}= 0{,}35

ResultatP(G∪R)=0,85P(G\cup R)=0{,}85 i P(R∩G‾)=0,35P(R\cap\overline{G})=0{,}35.

La pauta oficial dona: P(G∪R)=0,85P(G\cup R)=0{,}85; P(R∩G‾)=0,35P(R\cap\overline{G})=0{,}35

b)1 punt

Plantejament És una probabilitat condicionada a G∪RG\cup R. Si el Guiu l’ha vista, segur que almenys un dels dos l’ha vista: G∩(G∪R)=GG\cap(G\cup R)=G.

  1. Definició de probabilitat condicionada:

    P(G∣G∪R)P(G\mid G\cup R)=P(G∩(G∪R))P(G∪R){}= \frac{P\big(G\cap(G\cup R)\big)}{P(G\cup R)}=P(G)P(G∪R){}= \frac{P(G)}{P(G\cup R)}
  2. Substituïm (la unió s’ha calculat a l’apartat a):

    0,50,85=1017≈0,5882\frac{0{,}5}{0{,}85}=\frac{10}{17}\approx 0{,}5882

ResultatP(G∣G∪R)=1017≈0,5882P(G\mid G\cup R)=\dfrac{10}{17}\approx 0{,}5882.

La pauta oficial dona: P(G∣G∪R)=0,5882P(G\mid G\cup R)=0{,}5882

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 6

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Inferència estadística
Enunciat oficial

Volem saber el percentatge de persones que estarien a favor de la construcció d’un poliesportiu municipal en una població determinada. Prenem una mostra aleatòria de 350 persones, 218 de les quals es manifesten a favor de la proposta i la resta, en contra.

a) Doneu l’estimació puntual de la proporció i del percentatge de persones que estan a favor de la construcció del poliesportiu.

[1 punt]

b) Escriviu un interval de confiança del 95 % per al percentatge de persones que estan a favor de la construcció del poliesportiu en aquesta població.

Nota: Recordeu que, si ZZ segueix una distribució normal (0,1)(0,1), P(−1,96≤Z≤1,96)=0,95P(-1{,}96\le Z\le 1{,}96)=0{,}95. Recordeu també que, per a mostres grans, l’interval de confiança per a una proporció amb un nivell de confiança γ∈(0,1)\gamma\in(0,1) és donat per [p^−zγp^(1−p^)n, p^+zγp^(1−p^)n]\left[\hat p-z_\gamma\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}},\ \hat p+z_\gamma\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}}\right].

[1,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament L’estimació puntual de la proporció de la població és la proporció de la mostra, p^=favorablesn\hat p=\frac{\text{favorables}}{n}.

  1. Proporció mostral, amb n=350n=350:

    p^=218350=109175≈0,6229\hat p=\frac{218}{350}=\frac{109}{175}\approx 0{,}6229
  2. En percentatge:

    0,6229⋅100≈62,29 %0{,}6229\cdot 100\approx 62{,}29\ \%

Resultatp^=109175≈0,6229\hat p=\dfrac{109}{175}\approx 0{,}6229, és a dir, un 62,29 %62{,}29\ \% de persones a favor.

La pauta oficial dona: p^=0,6229\hat p=0{,}6229; 62,29 %62{,}29\ \%

b)1,5 punts

Plantejament La mostra és gran (n=350n=350), així que fem servir la fórmula de la nota amb zγ=1,96z_\gamma=1{,}96 (confiança del 95 %). Per no arrossegar errors, fem servir p^\hat p sense arrodonir i arrodonim només els extrems.

  1. Error típic:

    p^(1−p^)n\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}}=109175⋅66175350{}= \sqrt{\frac{\frac{109}{175}\cdot\frac{66}{175}}{350}}≈0,025907{}\approx 0{,}025907
  2. Marge d’error:

    zγp^(1−p^)nz_\gamma\sqrt{\frac{\hat p(1-\hat p)}{n}}=1,96⋅0,025907{}= 1{,}96\cdot 0{,}025907≈0,05078{}\approx 0{,}05078
  3. Extrems de l’interval (p^≈0,62286\hat p\approx 0{,}62286):

    0,62286−0,05078≈0,57210{,}62286-0{,}05078\approx 0{,}57210,62286+0,05078≈0,67360{,}62286+0{,}05078\approx 0{,}6736

ResultatL’interval de confiança del 95 % per a la proporció és [0,5721; 0,6736][0{,}5721;\ 0{,}6736]: el percentatge de persones a favor és entre el 57,21 %57{,}21\ \% i el 67,36 %67{,}36\ \%, amb una confiança del 95 %.

La pauta oficial dona: [57,21 %; 67,37 %][57{,}21\ \%;\ 67{,}37\ \%]

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Matemàtiques CCSS, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Matemàtiques CCSS de 2022 a 2026.

Funcions i derivadesMatriusSistemes d’equacionsProbabilitatInferència estadísticaTots els temes de Matemàtiques CCSS

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Matemàtiques CCSS del 2024?

Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2,5 punts. Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: funcions i derivades (5 punts), matrius (2,5 punts), sistemes d’equacions (2,5 punts), probabilitat (2,5 punts) i inferència estadística (2,5 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 6 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Matemàtiques CCSS aquest curs?

Puja els teus apunts de Matemàtiques CCSS i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Matemàtiques CCSS a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.