Llengua catalana, PAU 2026 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 5) resolt

S’inspira en «La vaca cega», de Joan Maragall, que el mateix poema evoca en el vers «Temps era temps hi hagué la vaca cega».

El tema és la rebel·lia: una vaca suïssa, que parla en primera persona, no accepta les coses com són i es revolta contra l’amo, a qui ja no es deixa munyir, i es proclama «la vaca de la mala llet».

Són versos decasíl·labs, agrupats en cinc estrofes de quatre versos, i la rima és consonant: a partir de l’última vocal tònica coincideixen tots els sons (justa / fusta, arrogant / botavant).

A més de la vaca que parla, el poema esmenta la cabra, «indefensa» i amb «l’ànima d’esclau», per contrastar-ne la submissió amb la rebel·lia de la vaca, que no es deixarà manipular.

També esmenta el brau: la vaca s’hi compara perquè, com ell, té banyes i envesteix («escometo com un brau»).

La donna angelicata (‘dona angelical’), tòpic nascut a la lírica italiana medieval i difós al Renaixement, presenta la dona com un ésser perfecte: pura, virtuosa, honesta i discreta.

La pell clara, els cabells rossos i els llavis vermells reflecteixen la bellesa interior i són imatge de la divinitat.

a) Fals. La tanka és una composició poètica d’origen japonès: un poema breu de cinc versos, de 5, 7, 5, 7 i 7 síl·labes, no un text en prosa.

b) Fals. Josep Carner és el gran poeta del Noucentisme, el moviment que va reaccionar contra el Modernisme.

c) Vertader. En el cal·ligrama les paraules es disposen de manera que dibuixen una figura relacionada amb el que diu el poema: la forma i el contingut s’uneixen.

d) Fals. La descriptio puellae és la descripció idealitzada de la bellesa d’una noia; la lloança de la vida del camp enfront de la ciutat és pròpia del beatus ille.

e) Vertader. El sonet té catorze versos repartits en dos quartets i dos tercets; els quartets solen plantejar el tema, i els tercets, concloure’l.

Els goigs són composicions populars dedicades a la Mare de Déu, a un sant o a un misteri, i expliquen la vida, els miracles o les virtuts de la Verge o dels sants.

Les estrofes, normalment de vuit o deu versos, acaben amb una tornada que es repeteix.

a) Fals. Mar i cel és una obra de teatre d’Àngel Guimerà.

b) Fals. La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és una novel·la publicada el 1962, molt posterior al Romanticisme.

c) Vertader. L’epítet destaca una qualitat pròpia del nom, que no hi afegeix informació nova: la blanca neu.

d) Fals. El Noucentisme comença cap al 1906; les avantguardes arriben a la literatura catalana després, a la dècada del 1910, i conviuen amb el Noucentisme.

e) Fals. Atribuir qualitats humanes a éssers inanimats és la personificació o prosopopeia; la ironia consisteix a donar a entendre el contrari del que es diu.

3.1.1. Oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom. El relatiu que té per antecedent el risc social i l’oració l’especifica: el risc social que la intel·ligència artificial suposi per a les persones.

3.1.2. Complement del nom. L’adjectiu aclaparador acompanya el nom suport dins del mateix sintagma i n’expressa una qualitat; no depèn de cap verb.

3.1.3. Complement o objecte directe. És el que regula la UE, sense preposició, i es pot substituir per ho: ho regula.

3.1.4. Complement agent. L’oració és passiva (estarà assessorada) i el sintagma introduït per per diu qui fa l’acció: un grup de científics i representants de la societat civil assessorarà l’Oficina.

3.1.5. Oració subordinada substantiva de complement directe. És el que hauran de garantir les empreses: la introdueix la conjunció que i es pot substituir per ho (També ho hauran de garantir).

a) «No he entès què deia l’home que ens hem trobat al replà». Què és el pronom interrogatiu d’una interrogativa indirecta (‘quina cosa deia’), i que, el relatiu àton que reprèn l’home.

b) «Si no arribes a l’hora que t’han dit, no et quedaràs a veure la sèrie sinó que te n’aniràs directament a dormir». Si no introdueix la condició; sinó que contraposa una oració a la negació anterior.

c) «No has esmorzat gens» i «Que no hi ha res que t’agradi?». Gens quantifica el verb en una negació (‘gens ni mica’); res vol dir ‘cap cosa’.

d) «Tira la persiana més avall, fins que toqui a baix». Avall indica direcció i pot anar amb més; a baix indica el lloc on és o on arriba una cosa.

e) «Tant que es queixa i en el fons viu tan lluny com jo, del poble». Tant quantifica el verb (es queixa tant); tan va davant de l’adverbi lluny.

a) «mentre el tro retruny a la llunyania»: present d’indicatiu de retrunyir, en tercera persona del singular.

b) «Si sabessis el que diu de tu, no li faries tant de cas»: imperfet de subjuntiu de saber, el temps de la condició que es combina amb el condicional faries.

c) «que m’esmunyo de la reunió»: present d’indicatiu d’esmunyir-se en primera persona del singular.

d) «jo ara no hi cabo»: present d’indicatiu de cabre en primera persona del singular.

e) «en cas contrari, perdria la feina»: condicional de perdre, que expressa una conseqüència hipotètica.

«El vehicle es va quedar sense benzina, però l’home va prosseguir el seu camí a peu. Va endinsar-se en un bosc i va trobar una serp que sortosament es va amagar entre les pedres.»

La z de benzina és sempre sonora; la segona s de sortosament va entre vocals, i les dues es van davant de la consonant sonora v. A endinsar, la s també sona [z]. En canvi, sonen [s] la ss de prosseguir, la s inicial de sense, seu, serp i se, i la s de bosc, davant d’una consonant sorda.

a) «molt tecnificades»: participi de tecnificar, derivat de tècnica, en femení plural perquè concorda amb les tasques.

b) «La privatització»: nom derivat de privatitzar, i aquest de privat, amb el sufix -ció.

c) «es va passar tot el matí empolainant-se»: gerundi d’empolainar-se, ‘arreglar-se amb molta cura’, format a partir de polaina amb el prefix em- i el sufix -ar.

d) «un polsim de sal»: nom derivat de pols amb el sufix -im, que vol dir ‘una quantitat molt petita d’una substància en pols’.

e) «Construir l’hivernacle»: nom derivat d’hivern; és la construcció tancada que protegeix les plantes del fred.

«Em sap greu que us calgui conèixer el poble un diumenge al migdia, perquè potser us semblarà massa quiet, com ancorat en una immobilitat silenciosa.»

Conèixer: és un mot pla acabat en -er, i els mots plans porten accent quan no acaben en vocal, en vocal seguida de -s, en -en ni en -in.

Migdia: el nom que designa la meitat del dia, cap a les dotze, s’escriu en una sola paraula.

Perquè: la conjunció causal és aguda, acaba en vocal i porta accent.

Potser: l’adverbi que vol dir ‘possiblement’ s’escriu junt; pot ser és el verb poder seguit de ser.

Immobilitat: davant de m, el prefix in- s’escriu im-, i per això hi ha dues m.

És un text en alguerès, el català de l’Alguer, a Sardenya.

Tres trets diferents que es poden subratllar: «Eran marit i muller», amb la e àtona convertida en a; «u feva lu llaurador», amb l’imperfet d’indicatiu fet amb -v-; i «Lu marit és anat», amb el verb ésser com a auxiliar dels temps compostos.

També es podrien subratllar tanivan (‘tenien’), se són (‘s’han’), u (‘un’), l’article lu, altru (‘altre’), dar (‘donar’), la de de filla de casar i de Ves de Salomó, o qui (‘quin’) a a qui dels dos joves; però només se’n subratllen tres, i de trets diferents.

«La normativa feia així un pas determinant per a la seva aprovació definitiva en el Consell de la UE, que es preveia que tindria lloc les properes setmanes. Amb tot, la nova legislació no entrarà en vigor fins al 2026.

La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permetia o en prohibia l’ús en funció del risc social que suposés per a les persones. La normativa cercava garantir així que els sistemes existents i utilitzats a la UE respectessin els drets fonamentals i els valors europeus. […]

En general, la llei vetava la vigilància massiva als espais públics però permetia que les forces de seguretat poguessin utilitzar aquesta tecnologia, amb una autorització judicial prèvia, en casos flagrants com ara el risc d’un atac terrorista imminent.»

Al text original s’hi subratllen les deu formes de present: fa, preveu, permet, prohibeix, suposi, cerca, respectin, veta, permet i puguin. Els presents de subjuntiu (suposi, respectin, puguin) passen a l’imperfet de subjuntiu. Tindrà no és un present, però depèn del verb es preveia i, per la correlació de temps, passa al condicional, tindria; entrarà, en una oració independent, es pot mantenir.

La intel·ligència artificial ja forma part de la nostra vida quotidiana, i la seva aplicació en molts àmbits té avantatges evidents, però també inconvenients que cal tenir presents.

Pel que fa als avantatges, la medicina pot detectar malalties abans i amb més precisió, la conducció autònoma podria reduir els accidents causats per errors humans i la robòtica estalvia als treballadors les tasques més dures o perilloses. En l’ensenyament, a més, permet adaptar les activitats al ritme de cada alumne.

Tanmateix, aquests sistemes també comporten riscos. Poden substituir llocs de feina, cometre errors difícils de detectar i reproduir els prejudicis de les dades amb què s’han entrenat. A les xarxes socials, per exemple, faciliten la difusió de notícies falses i la manipulació.

En conclusió, la intel·ligència artificial pot ser una gran aliada si s’utilitza amb una regulació clara que protegeixi els drets de les persones.