2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Opció A: «El principi de la saviesa», de Pere Calders
7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Teoria i història de la literatura, Expressió escritaEnunciat oficial
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Aquell any de la guerra central vaig fer-me ric. Especulant amb coses tan innòcues com el suro i el cartó, fent números i posant-hi els cinc sentits, vaig trobar-me amo de mig milió de la moneda més alta.
Això no tindria interès, ni caldria parlar-ne, si no fos per la relació que té amb la meva casa blanca de la costa. La casa sí que era notable, i ho era, sobretot, per les coses que van passar-m’hi.
Era una casa plantada ran del mar, amb moltes finestres amples i molts vidres: jo mateix vaig acompanyar la mà de l’arquitecte en traçar els plànols i li vaig dir que no hi planyés la rajola de València, ni els jocs d’aigua, ni cap cosa que pogués atreure la llum del sol. Vaig dir-li que la volia ben blanca i ben neta, perquè l’instint em deia que calia viure en una casa on no pogués ocórrer res d’extraordinari.
No em vull precipitar: explicaré les coses ordenadament, i que cadascú s’ho prengui de la manera que vulgui. Em sembla oportú, ara, parlar del meu jardí de la costa: van idear-lo, amb l’ajut meu, tres jardiners d’anomenada i un artista que diu que era dels millors d’aquells temps. El jardí s’estenia darrera la casa i no era pas gaire gran; però estava carregat de poesia. Hi vaig fer plantar totes les plantes que plaguessin alhora al clima i a mi, i herbes bones de països exòtics, que acreditaven la puixança de la meva riquesa. Vaig fer-lo voltar d’una tanca de molta fantasia, destinada a guardar-me de les mirades dels vianants més que no pas de llur rapisseria,¹ i això és el que em va fer mal. Perquè algú, en un determinat moment, hi va poder entrar i deixar-hi quelcom que em va prendre la placidesa. Ja ho contaré quan vindrà més a tomb.
Els tres jardiners s’encarregaren del jardí, i sis criats tenien cura de la casa i cobraven sous alts per no deixar-me tocar de peus a terra. El caràcter se’m va ablanir, i mireu si va bé d’ésser ric, que de mica en mica anava adquirint bons sentiments, sense arribar a l’extrem que la consciència em fes nosa.
Els veïns cultivaven la meva amistat, i em feien visites i m’enviaven presents, als quals jo corresponia, ja que les rendes em permetien d’ésser tan pròdig com em semblés. La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d’escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d’ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que fa la lluna. ¿Puc dir que això la fes responsable del que s’esdevingué després? No. Tant se valdria acusar el metge de la mort del pacient, perquè ha previst la fi lògica d’una malaltia. Però li tinc rancúnia, perquè, en recordar la conversa del vespre en què em va explicar la rara força dels astres, les meves orelles guarden encara el ressò d’una certa reticència.
1. Del verb rapissar: rampinyar.
Pere Calders. «El principi de la saviesa». A: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1979, p. 39 i 40
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) El narrador era ric des de la infantesa.
b) El jardí envoltava la casa des del darrere.
c) La casa del narrador era molt lluminosa.
d) Tres criats tenien cura de la casa.
e) El narrador era una persona generosa.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.
a) Fent càbales, comerciant:
b) Fama, bona reputació:
c) Transeünts:
d) Suavitzar, estovar:
e) Regals:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «El jardí s’estenia darrera la casa i no era pas gaire gran; però estava carregat de poesia. Hi vaig fer plantar totes les plantes que plaguessin alhora al clima i a mi»:
b) «La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d’escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d’ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que fa la lluna»:
[0,5 punts]
1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, quina relació tenia el narrador amb els seus veïns.
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què els coloms acaben abandonant el colomar a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) Al començament, quan en Vergés la va a veure, la Cecília està sola.
b) El pare de la Cecília l’amenaça de no pagar-li l’any que li falta per a acabar els estudis.
c) La Juliana s’assembla molt a la seva filla.
d) La gent del poble considera que la sequera és un càstig diví.
e) A mossèn Gregori li sembla bé que la Cecília hagi estudiat a ciutat.
[1 punt]
1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu en què es diferencien l’estil directe i l’estil indirecte en els textos narratius.
[1 punt]
1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) El tòpic literari locus amoenus vol dir ‘lloc amè, agradable’.
b) Un vers de set síl·labes s’anomena hexasíl·lab.
c) La cesura divideix un vers en hemistiquis.
d) La hipèrbole és un tòpic literari.
e) Els mites són relats tradicionals protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris.
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals d’imperfet per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«Els veïns cultivaven la meva amistat, i em feien visites i m’enviaven presents, als quals jo corresponia, ja que les rendes em permetien d’ésser tan pròdig com em semblés. La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d’escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d’ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que feia la lluna.»
[1 punt]
2.2 En el text que heu llegit, el narrador es refereix a la conversa sobre la rara força dels astres que havia mantingut amb una veïna. Aquesta conversa sembla que va desencadenar una sèrie de successos que no foren del seu grat. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quins van ser els esdeveniments extraordinaris que imagineu que van passar.
[2 punts]
Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.
1.10,5 punts
Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: el narrador explica que es va fer ric «Aquell any de la guerra central», especulant amb coses com el suro i el cartó.
b) Falsa: el jardí «s’estenia darrera la casa», però no l’envoltava; el que voltava el jardí era una tanca.
c) Vertadera: tenia «moltes finestres amples i molts vidres», i el narrador no va voler estalviar res que pogués atreure la llum del sol.
d) Falsa: de la casa en tenien cura «sis criats»; els tres eren els jardiners.
e) Vertadera: corresponia als presents dels veïns, i les rendes li permetien «d’ésser tan pròdig com em semblés».
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.
1.20,5 punts
Plantejament Cal trobar en el text el mot que pot fer de sinònim de cada mot o expressió donats, amb el mateix sentit que té en el text.
La resposta, corregida al marge
a) Fent càbales, comerciant: especulant («Especulant amb coses tan innòcues com el suro i el cartó»).
b) Fama, bona reputació: anomenada («tres jardiners d’anomenada»).
c) Transeünts: vianants («les mirades dels vianants»).
d) Suavitzar, estovar: ablanir («El caràcter se’m va ablanir»).
e) Regals: presents («m’enviaven presents»).
1.30,5 punts
Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.
La resposta, corregida al marge
a) Hi substitueix el complement de lloc al jardí (o en el jardí): vaig fer plantar totes les plantes al jardí.
b) en substitueix de parlar amb simpatia d’ella, és a dir, de la senyora: ni tinc ganes de parlar amb simpatia de la senyora.
1.40,5 punts
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, com es portava el narrador amb els veïns i amb quina veïna no s’entenia.
La resposta, corregida al marge
En general, el narrador tenia una bona relació amb els veïns: li feien visites i li enviaven presents, i ell hi corresponia. D’una veïna aficionada a llegir i a escriure, però, no en pot parlar amb simpatia: li té rancúnia perquè li va explicar la rara força dels astres.
1.5.11 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, per què els coloms, que al principi tornaven sempre al colomar, l’acaben deixant.
La resposta, corregida al marge
Al principi, quan se’ls obre el colomar, els coloms no se’n van: sempre hi tornen. Però amb el desastre de la guerra la Natàlia ja no els pot comprar veces per alimentar-los; per això els coloms moren o marxen a buscar menjar en altres llocs.
1.5.21 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: a l’inici de l’obra, en Vergés, el mestre, troba la Cecília sola, i ella li confessa que se sent com una àliga tancada en un galliner.
b) Vertadera: en Pere Amat, el pare, es nega a pagar-li l’any de carrera que li falta.
c) Falsa: la Juliana, la mare, és molt religiosa i comparteix les idees tradicionals del marit; la Cecília, en canvi, es rebel·la contra aquest món i li retreu que accepti el paper d’esposa submisa.
d) Vertadera: el poble veu en la sequera un càstig de Déu i fa una processó per pregar que plogui, en què els homes van descalços.
e) Falsa: mossèn Gregori retreu a la Juliana que hagi deixat estudiar la seva filla.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.31 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, com reprodueix el narrador les paraules dels personatges en l’estil directe i en l’indirecte.
La resposta, corregida al marge
En l’estil directe, el narrador reprodueix literalment les paraules dels personatges, com una citació textual marcada amb guions o cometes i introduïda per un verb de dicció. En l’estil indirecte, és el narrador qui explica amb les seves paraules què diuen o pensen: va dir que vindria.
1.5.41 punt
Plantejament Cal decidir si cadascuna de les cinc afirmacions sobre tòpics, mètrica, figures i gèneres és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: el locus amoenus és el tòpic del paisatge natural idealitzat, agradable i serè.
b) Falsa: un vers de set síl·labes és un heptasíl·lab; l’hexasíl·lab en té sis.
c) Vertadera: la cesura és la pausa interna d’un vers llarg, com el decasíl·lab o l’alexandrí, que el divideix en dues parts o hemistiquis.
d) Falsa: la hipèrbole és una figura retòrica, l’exageració; un tòpic és un tema o un motiu recurrent, com el carpe diem.
e) Vertadera: els mites són relats tradicionals protagonitzats per déus, herois o éssers extraordinaris, que sovint expliquen l’origen del món o d’un fenomen natural.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.11 punt
Plantejament Cal passar al present les deu formes d’imperfet del fragment, nou d’indicatiu i una de subjuntiu, sense canviar res més, i subratllar-les en els dos textos.
La resposta, corregida al marge
«Els veïns cultiven la meva amistat, i em fan visites i m’envien presents, als quals jo corresponc, ja que les rendes em permeten d’ésser tan pròdig com em sembli. La qui té més ganes de guanyar-se la meva amistat és una senyora que, pobra dona, està tocada de la mania de llegir i d’escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d’ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que fa la lluna.»
En el fragment original s’han de subratllar les formes cultivaven, feien, enviaven, corresponia, permetien, semblés, tenia, era, estava i feia. Semblés, imperfet de subjuntiu, passa al present de subjuntiu, sembli. Penso i tinc ja són presents i podré és un futur, i fou i va descobrir no són formes d’imperfet: tots es queden igual.
2.22 punts
Plantejament Cal escriure un text formal, de 125 a 150 paraules, que imagini quins fets extraordinaris van passar al narrador després de la conversa amb la veïna sobre la força dels astres.
La resposta, corregida al marge
Aquella nit, després de la conversa amb la veïna, el narrador va sortir al jardí i va contemplar la lluna amb una atenció nova. L’endemà al matí, els jardiners li van comunicar que totes les plantes exòtiques s’havien girat cap al mar i que, enmig de la gespa, hi havia aparegut una pedra blanca que ningú no havia vist mai.
A partir d’aquell moment, cada nit de lluna plena passava alguna cosa inexplicable: les finestres s’omplien d’una llum platejada, els rellotges s’aturaven i els criats sentien veus que venien del fons del jardí. A poc a poc, la casa que havia de protegir-lo de qualsevol fet extraordinari es va convertir en l’escenari de tots els prodigis.
Per això, el narrador no pot recordar la veïna sense rancúnia: ella li va obrir els ulls a uns poders que ell hauria preferit ignorar.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat