Llengua catalana, PAU 2026 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

L’examen extraordinari de Llengua catalana i literatura de la PAU de Catalunya del 2026, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la resposta model d’EducaIA de cada pregunta i, al marge, les idees de la pauta oficial que cobreix. A l’exercici 2 es triaven dues de les quatre preguntes de la 2.2.1 a la 2.2.4: les tens resoltes totes. A l’exercici 3 es triaven quatre de les sis preguntes de la 3.2.1 a la 3.2.6: les tens resoltes totes.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema que pregunta. El que es triava dins dels exercicis 2 i 3 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE parts obligatòries: 1. Comprensió lectora (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. 2. Estudi del fet literari (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a DUES de les qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les dues primeres. 3. Reflexió lingüística (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a QUATRE de les sis qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les quatre primeres. 4. Expressió escrita (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran 0,1 punts per errors de normativa (gramaticals, lèxics o ortogràfics) fins a un màxim de 2 punts.

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1Comprensió lectora: la petjada ecològica del turisme espacial

2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTemes: Comprensió lectora
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l’actualitat. Seria fàcil pensar que el que passi a l’espai no és una cosa que ens afecti. Però la realitat és que sí que ho és, i cada vegada de maneres menys subtils.

El turisme espacial arriba amb la promesa de «democratitzar l’espai», però aquesta frase, repetida com un mantra, sovint és buida de contingut. El fet és que el turisme espacial està només a l’abast d’una minoria, a banda de l’impacte ecològic que se’n pot arribar a derivar.

La població en general es va fent a la idea d’usar menys avions i més trens, i de menjar menys carn. Aquests són només part dels canvis que haurem de fer si volem una transició ecològica justa. Mentrestant, el turisme espacial emergeix com una activitat poc accessible i molt contaminant.

Encara que l’impacte ambiental dels llançaments espacials no ha estat prou estudiat, se sap que va més enllà de les emissions de carboni. L’alliberament de gasos en capes altes de l’atmosfera durant els llançaments espacials té efectes negatius sobre la capa d’ozó. Un gas emès sovint en els llançaments i aparentment innocu com el vapor d’aigua contribueix a l’efecte hivernacle.

En les activitats espacials es fan servir bastants tipus de combustibles, alguns dels quals són tòxics en ser alliberats en el llançament o pel seu procés de producció. La bona notícia és que la majoria dels nous sistemes de llançament usen combustibles líquids, menys problemàtics en aquest sentit que els sòlids.

Els coets solen tenir com a destinació diferents òrbites al voltant del nostre planeta. Hem d’aclarir que, en canvi, els vols turístics espacials són vols «suborbitals». És a dir, no arriben a entrar en òrbita, sinó que ascendeixen fins a 80 o 100 km d’altura, experimenten la gravetat zero per un breu període de temps i tornen a la Terra.

Un vol suborbital requereix moltíssima menys energia que entrar en òrbita. Per això el seu cost és més assequible i la seva petjada ecològica, més petita.

Actualment es llancen uns cent coets a l’any. La seva petjada de carboni és més petita que la dels cent mil avions que volen cada dia al món, però el sector espacial està experimentant un fort creixement. Per això el seu impacte ambiental podria arribar a ser molt rellevant.

La conscienciació i la regulació internacional de l’impacte ambiental és, doncs, un dels aspectes en què la gestió de les activitats espacials haurà de millorar. Encara que llançar un satèl·lit a l’òrbita terrestre té un impacte més gran que un vol turístic suborbital, els satèl·lits poden beneficiar moltes persones, mentre que un vol turístic és un luxe per a un nombre limitat d’individus.

És necessari reorientar la nostra manera de pensar i de ser al món per avançar cap a un món més just i sostenible. L’espai, ben gestionat, pot portar-nos canvis positius, però no ens hem de deixar enlluernar per l’optimisme cec basat únicament en el desenvolupament tecnològic.

Adaptació feta a partir del text de Jorge Hernández Bernal.
«Quina és la petjada ecològica del turisme espacial?». Catalunya Plural [en línia] (18 agost 2021)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) El turisme espacial s’inclouria en el marc d’una transició ecològica justa.

b) La reducció de l’ús dels avions té un impacte ecològic positiu.

c) Actualment som al final de la transició ecològica.

d) Els llançaments espacials gairebé no afecten la capa d’ozó.

e) Els combustibles sòlids generen més afectació que els combustibles líquids.

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Salmòdia, lletania:

b) Sorgeix, irromp:

c) Inofensiu:

d) Empremta:

e) Destacat, apreciable:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l’actualitat. Seria fàcil pensar que el que passi a l’espai no és una cosa que ens afecti. Però la realitat és que sí que ho és, i cada vegada de maneres menys subtils»:

b) «El fet és que el turisme espacial està només a l’abast d’una minoria, a banda de l’impacte ecològic que se’n pot arribar a derivar»:

[0,5 punts]

1.4 Indiqueu, en un màxim de cinquanta mots, tres diferències entre els vols turístics espacials, els vols comercials i els satèl·lits.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.10,5 punts

Plantejament Cal decidir si cada afirmació és vertadera o falsa segons el que diu el text.

La resposta, corregida al marge

1

a) Fals. El text presenta el turisme espacial com una activitat poc accessible i molt contaminant, és a dir, contrària a una transició ecològica justa.

2

b) Vertader. Usar menys avions és un dels canvis que, segons el text, haurem de fer per aconseguir una transició ecològica justa.

3

c) Fals. El text diu que usar menys avions i menjar menys carn són «només part dels canvis que haurem de fer»: la transició encara és lluny d’acabar.

4

d) Fals. L’alliberament de gasos en les capes altes de l’atmosfera durant els llançaments «té efectes negatius sobre la capa d’ozó».

5

e) Vertader. Segons el text, els combustibles líquids són «menys problemàtics» que els sòlids.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

1.20,5 punts

Plantejament Cal trobar al text la paraula que pot substituir cadascun dels mots donats sense canviar-ne el sentit.

La resposta, corregida al marge

1

a) Mantra: la frase es repeteix «com un mantra», com una lletania.

2

b) Emergeix: el turisme espacial «emergeix com una activitat poc accessible», és a dir, sorgeix.

3

c) Innocu: el vapor d’aigua és un gas «aparentment innocu», que sembla inofensiu.

4

d) Petjada: «la seva petjada ecològica», la marca o empremta que deixa en el medi.

5

e) Rellevant: l’impacte ambiental «podria arribar a ser molt rellevant», molt destacat.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.30,5 punts

Plantejament Cal escriure el sintagma sencer que substitueix cada pronom feble.

La resposta, corregida al marge

1

a) Una cosa que ens afecti. El pronom neutre ho fa d’atribut del verb ser i substitueix tot el sintagma: el que passa a l’espai sí que és una cosa que ens afecta.

2

b) Del turisme espacial. El pronom en substitueix el complement introduït per de: l’impacte ecològic que es pot arribar a derivar del turisme espacial.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.40,5 punts

Plantejament Cal donar tres diferències entre els tres tipus de vol que compara el text, en cinquanta mots com a màxim.

La resposta, corregida al marge

12

Els vols turístics espacials són un luxe per a una minoria; els comercials, a l’abast de la majoria. Com que n’hi ha menys, els espacials deixen menys petjada de carboni.

34

Els satèl·lits entren en òrbita, a diferència dels vols suborbitals, i tenen més impacte, però beneficien moltes persones.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2Estudi del fet literari: «El gentleman», d’Eugeni d’Ors

2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTemes: Comentari d’un text literari, Teoria i història de la literatura
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Bloc 1

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Un pedagog anglès ha manifestat ara de poc la temença que el tipu del gentleman tendeixi a la desaparició dins la societat britànica; i ha arribat a dir que el nom mateix podria ser desconegut, passades unes quantes generacions. Fora una viva llàstima, certament, i els gustadors de la bellesa moral sobre la terra no tindrien llàgrimes per a plorar-ho. El gentleman, com a figura social, és avui el reste més exquisit de la vella distinció cavalleresca. El culte a l’honor, barrejat amb una múltiple i meravellosa actitud enfront de la vida, fan encara d’aquella figura un producte humà superior, que, introduït en qualsevol ambient, no pot menys d’asserenar-lo i com purificar-lo. I penso que el dia en què, consumant-se la desaparició anunciada, arribés a morir l’últim gentleman de l’Anglaterra, el Reialme se n’empobrirà tant com si hagués vingut a faltar-li el carbó.

El melancòlic vaticinador dona la culpa de tal desditxa a la democratització de l’ensenyança anglesa, que tendeix a fer descendir els establiments superiors al nivell de les Escoles del Board*… Si això fos cert, no deixaria d’ésser ben trist. No tan trista —perquè en aquestes els fora més fàcil i menys dolorós esmenar la cosa— resulta l’opinió que atribueix la decadència, més que a les tendències a la igualtat, manifestades en els establiments superiors anglesos, a les tendències a l’utilitarisme, dominades massa sovint en sos programes i en sos mètodes. La igualtat ha volgut lograr-se rebaixant el nivell, en lloc de procurar que tots s’elevessin a l’eminent nivell d’algun dia. I així la cultura literària ha minvat, a mida que anava dominant l’ensinistrament de les aptituds immediatament utilitzables… I els educadors han tingut la imprudència de seguir la corrent, sense treure compte de com el cultiu del caràcter s’hi malmetia… I ha resultat que, a conseqüència de no saber tant grec, els gentlemen d’avui no són ja tan gentlemen.

La cultura de les «humanitats» no pot ésser reemplaçada amb res. I mil veus demanen avui que a ella es torni per a conjurar aquell risc —perquè els exquisits productes de la selecció humana no manquin al món, i hi puguin complir la seva missió cavalleresca de vindicar-hi contínuament els drets de l’espiritualitat i del gust.

* Escoles del Board: ‘escoles per als infants amb pocs recursos’.

Eugeni d’Ors. «El gentleman».
A: Glosari (glosa de l’11 de març de 1909). Barcelona: Edicions 62, 1982. MOLC, p. 85-86

[Text actualitzat ortogràficament i gramaticalment, sense modificar el lèxic original]

2.1.1 Amb quin pseudònim va signar Eugeni d’Ors el seu Glosari?

[0,25 punts]

2.1.2 Quina és la causa, segons el pedagog anglès, de la decadència de la figura del gentleman anglès? Per què? Amb què compara Eugeni d’Ors aquesta pèrdua?

[0,25 punts]

2.1.3 Quines característiques atribueix Eugeni d’Ors al gentleman?

[0,25 punts]

2.1.4 Destaqueu, en la part final de la glosa, una reivindicació formulada per Eugeni d’Ors. Reproduïu-la fent servir les vostres paraules.

[0,25 punts]

2.2.1 Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu les diferències entre les figures retòriques emprades en aquests dos versos de J. V. Foix: «M’exalta el nou i m’enamora el vell» i «És quan dormo que hi veig clar».

[0,5 punts]

2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) En la postguerra, molts autors catalans van escriure des de l’exili, com ara Pere Calders o Mercè Rodoreda.

b) L’onomatopeia consisteix en la repetició d’un o més sons dins un vers o dins una seqüència fònica.

c) Pere Calders és un dels principals narradors realistes de la literatura catalana.

d) El tòpic vita flumens fa referència al fet d’entendre la vida com un riu que desemboca a la mar, que és la mort.

e) L’hipèrbaton és una figura retòrica sintàctica.

2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu la diferència entre els anacoluts i els circumloquis.

[0,5 punts]

2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) El recurs és el document administratiu en què es demana l’anul·lació o la modificació d’una sanció administrativa.

b) Un pamflet és una publicació de poca extensió de contingut científic o literari.

c) Josep Maria de Sagarra és l’autor de Vida privada i L’hostal de la Glòria.

d) El tòpic theatrum mundi explica que la societat, el món o l’existència es configuren com un teatre o un joc.

e) El realisme màgic és propi de Josep Carner.

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2.1.10,25 punts

Plantejament Cal dir amb quin pseudònim signava Eugeni d’Ors les gloses del Glosari.

La resposta, corregida al marge

1

Eugeni d’Ors va signar el Glosari amb el pseudònim de Xènius.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.1.20,25 punts

Plantejament Cal explicar a què atribueix el pedagog la decadència del gentleman, per què, i amb què compara d’Ors aquesta pèrdua.

La resposta, corregida al marge

12

Segons el pedagog, la causa és la democratització de l’ensenyança anglesa, que fa baixar els establiments superiors al nivell de les escoles per als infants pobres. La glosa hi afegeix una altra opinió, menys trista: la culpa és de l’utilitarisme, que ha rebaixat el nivell i ha fet minvar la cultura literària.

3

D’Ors compara aquesta pèrdua amb la falta de carbó: Anglaterra s’empobriria tant com si se li acabés el carbó, fonamental per a la seva indústria.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

2.1.30,25 punts

Plantejament Cal recollir els trets amb què d’Ors defineix el gentleman al primer paràgraf.

La resposta, corregida al marge

123

Per a d’Ors, el gentleman és «el reste més exquisit de la vella distinció cavalleresca», una mena d’hereu de l’antic cavaller. El defineixen el culte a l’honor i una actitud múltiple i meravellosa davant la vida, que en fan un producte humà superior: allà on és, asserena i purifica l’ambient.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1

2.1.40,25 punts

Plantejament Cal explicar amb paraules pròpies què reivindica d’Ors a l’últim paràgraf.

La resposta, corregida al marge

12

D’Ors reivindica la cultura de les humanitats, que, segons ell, res no pot substituir. Per això s’afegeix a les moltes veus que demanen tornar-hi, perquè no desapareguin les persones selectes que s’hi formen, els gentlemen, i puguin continuar defensant els drets de l’esperit i del bon gust.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1

2.2.10,5 punts

Plantejament Cal identificar la figura de cada vers i explicar en què es diferencien, en cinquanta mots com a màxim.

La resposta, corregida al marge

13

El primer vers conté una antítesi: contraposa dos mots de sentit oposat, el nou i el vell.

23

El segon és una paradoxa: uneix en una sola oració dues idees que semblen incompatibles, dormir i veure-hi clar, i obliga a buscar-hi un sentit més profund.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2
  3. §1

Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.20,5 punts

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre autors, figures i tòpics és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertader. Després de la Guerra Civil molts escriptors catalans es van haver d’exiliar: Pere Calders va viure a Mèxic, i Mercè Rodoreda, a França i a Suïssa.

2

b) Fals. La repetició d’un o més sons en un vers és l’al·literació; l’onomatopeia imita un so real amb les paraules.

3

c) Fals. Pere Calders és conegut pels contes en què el fet fantàstic i l’absurd irrompen en la vida quotidiana, amb ironia i humor: no és un narrador realista.

4

d) Vertader. El vita flumens compara la vida amb un riu que avança cap a la mar, que representa la mort.

5

e) Vertader. L’hipèrbaton altera l’ordre habitual de les paraules a la frase, i per això és una figura sintàctica.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.30,5 punts

Plantejament Cal definir els dos conceptes i contraposar-los en cinquanta mots com a màxim.

La resposta, corregida al marge

1

Un anacolut és una construcció en què la part final no lliga gramaticalment amb la inicial, de manera que la frase queda trencada o discordant.

2

Un circumloqui, en canvi, consisteix a dir una cosa amb més paraules de les necessàries, fent-hi una volta en lloc d’anomenar-la directament.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2

Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.40,5 punts

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre tipus de text, autors i tòpics és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertader. El recurs és l’escrit amb què una persona impugna una decisió administrativa, com una sanció, i en demana l’anul·lació o la modificació.

2

b) Fals. Un pamflet és un escrit breu de to polèmic o satíric, sovint d’atac contra algú o alguna cosa; una obra científica o literària de poca extensió és un opuscle.

3

c) Vertader. Josep Maria de Sagarra va escriure la novel·la Vida privada i l’obra de teatre L’hostal de la Glòria.

4

d) Vertader. Segons el theatrum mundi, el món és un gran teatre en què cada persona representa un paper.

5

e) Fals. Josep Carner és el gran poeta del Noucentisme; el realisme màgic és un corrent de la narrativa del segle XX, sobretot de la literatura hispanoamericana.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pautaTemes: Anàlisi sintàctica, Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació, Correcció d’errors, Varietats dialectals
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

3.1 Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Per això el seu impacte ambiental podria arribar a ser molt rellevant.
complement o objecte directe
atribut
complement predicatiu
complement del nom

3.1.2. Un gas emès sovint en els llançaments i aparentment innocu com el vapor d’aigua contribueix a l’efecte hivernacle.
complement o objecte directe
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement del nom

3.1.3. Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l’actualitat.
subjecte
complement o objecte directe
complement o objecte indirecte
complement circumstancial (o adjunt)

3.1.4. L’espai, ben gestionat, pot portar-nos canvis positius.
complement o objecte indirecte
subjecte
complement circumstancial (o adjunt)
complement predicatiu

3.1.5. És a dir, no arriben a entrar en òrbita, sinó que ascendeixen fins a 80 o 100 km d’altura.
oració subordinada substantiva de subjecte
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració coordinada adversativa
oració subordinada adverbial consecutiva

3.2.1 Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) —He perdut les claus de casa i no les trobo ______. —______ de lamentar-te tant, truca a la meva germana, que en té una còpia. (en lloc / enlloc)

b) —______ és? —vaig demanar al venedor ______ va posar damunt el taulell el paquet d’arròs. (quan / quant)

c) En sentir aquell crit, vam ______ al jardí. Quan el jardiner ens va veure, va ______ la vista davant la destrossa. (baixar / abaixar)

d) ______ fossis tan antipàtica entendries que en Joan no vol que li facin la feina, ______ que li expliquin com s’ha de fer. (sinó / si no)

e) No té ______ de paciència. No fa ______ del que li diuen. (gens / res)

[0,5 punts]

3.2.2 Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal.

a) Els nois han sortit tan tard de casa que segur que ______ (perdre) el tren.

b) En Joan no vol que nosaltres l’______ (interrompre) mentre assaja.

c) Si tu ______ (saber) el que va passar, callaries.

d) Vosaltres! No ______ (jeure) damunt l’herba! És tota molla.

e) No és que ara nosaltres ______ (voler) una gran explicació, però sí una justificació de la seva conducta.

[0,5 punts]

3.2.3 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«La dona es va esglaiar molt per raó del soroll. Es va girar, i sobtadament, va empal·lidir. Aleshores, va començar a cridar dient que havia vist un fantasma.»

[0,5 punts]

3.2.4 Completeu les oracions següents amb els verbs, els substantius o els adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Com que no podien tenir fills, en Joan i la Maria van ______ un nebodet. (fill)

b) La Maria feia tard i va anar a comprar tot el que necessitava en una ______. (córrer)

c) He topat amb la columna del garatge i la porta del cotxe m’ha quedat tota ______. (bony)

d) La Maria va pensar que el que veia era un fenomen paranormal i va quedar ______, sense poder-se moure. (pedra)

e) La mare va ______ la carn perquè els nens se la poguessin menjar. (tros)

[0,5 punts]

3.2.5 Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«No hem pogut saludar al seu germà. S’en va anar a caçar i encara l’esperem. Pensavem que arrivaria al migdia, tal i com ens havia dit aquest matí.»

[0,5 punts]

3.2.6 Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«No vos deixeu influir. La gent parla massa. Quan algú se n’ix de la regla, el critiquen. […] Jo no tornaré, per res del món entraria de nou en eixe poble. Me n’aniré a on siga. […] Vaig vore Ramonet baixar de l’autobús.»

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.11 punt

Plantejament Cal triar, per a cada element subratllat, la funció sintàctica o el tipus d’oració que li correspon.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Atribut. Molt rellevant és el que es diu del subjecte, el seu impacte ambiental, a través del verb copulatiu ser; es pot substituir per ho: podria arribar a ser-ho.

2

3.1.2. Complement de règim (o preposicional). El verb contribuir exigeix la preposició a (es contribueix a alguna cosa), i el complement es pot substituir per hi: hi contribueix.

3

3.1.3. Complement circumstancial (o adjunt). Expressa amb quina freqüència irrompen les activitats espacials; no és exigit pel verb irrompre, que és intransitiu.

4

3.1.4. Complement o objecte indirecte. Nos indica a qui pot portar canvis l’espai: pot portar canvis positius a nosaltres. El complement directe és canvis positius.

5

3.1.5. Oració coordinada adversativa. Sinó que contraposa una afirmació a la negació anterior (no arriben a entrar en òrbita) i la corregeix: no fan una cosa, sinó una altra.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.2.10,5 punts

Plantejament Cal omplir cada buit amb la forma adequada de les dues que es donen, en l’ordre en què apareixen els buits.

La resposta, corregida al marge

1

a) «no les trobo enlloc» i «En lloc de lamentar-te tant». Enlloc és un adverbi que vol dir ‘en cap lloc’; en lloc de és una locució que vol dir ‘en comptes de’.

2

b) «Quant és?» i «vaig demanar al venedor quan va posar…». Quant pregunta per una quantitat (aquí, el preu); quan és la conjunció de temps.

3

c) «vam baixar al jardí» i «va abaixar la vista». Baixar vol dir ‘anar a un lloc més baix’, i abaixar, ‘posar més baix’, com la vista, el cap o la veu.

4

d) «Si no fossis tan antipàtica» i «no vol que li facin la feina, sinó que li expliquin com s’ha de fer». Si no és condicional (si i l’adverbi no); sinó que contraposa una oració a una negació anterior.

5

e) «No té gens de paciència» i «No fa res del que li diuen». Gens indica quantitat (gens de paciència), i res, ‘cap cosa’.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.20,5 punts

Plantejament Cal escriure la forma del verb que demana cada oració, en el temps, el mode i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «segur que perdran el tren»: futur d’indicatiu de perdre, perquè és una conseqüència que encara no ha passat.

2

b) «no vol que nosaltres l’interrompem»: present de subjuntiu d’interrompre, que demana el verb voler.

3

c) «Si tu sabessis el que va passar, callaries»: imperfet de subjuntiu de saber, el temps de la condició que es combina amb el condicional callaries i el propi del registre formal; també es dona per bona la forma sabies, més col·loquial.

4

d) «No jagueu damunt l’herba!»: l’imperatiu negatiu es fa amb el present de subjuntiu, i la segona persona del plural de jeure és jagueu.

5

e) «No és que ara nosaltres vulguem»: present de subjuntiu de voler, perquè no és que nega el que introdueix.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.30,5 punts

Plantejament Cal trobar les cinc lletres que es pronuncien [z], com la s de casa, i subratllar només aquestes.

La resposta, corregida al marge

12345

«La dona es va esglaiar molt per raó del soroll. Es va girar, i sobtadament, va empal·lidir. Aleshores, va començar a cridar dient que havia vist un fantasma.»

12345

La s d’Aleshores va entre vocals (la h no sona), i les altres quatre van davant d’una consonant sonora (v, g, m), que les fa sonores. En canvi, sonen [s] la s inicial de soroll i sobtadament i la s de vist, davant de la t.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.40,5 punts

Plantejament Cal formar, a partir de cada mot entre parèntesis, el verb, el nom o l’adjectiu derivat que encaixa en l’oració.

La resposta, corregida al marge

1

a) «van afillar un nebodet»: verb format a partir de fill amb el prefix a- i el sufix -ar, que vol dir ‘adoptar com a fill’.

2

b) «en una correguda»: nom derivat de córrer; en una correguda vol dir ‘de pressa, en poc temps’.

3

c) «tota abonyegada»: participi d’abonyegar, ‘fer bonys’, derivat de bony; va en femení perquè concorda amb la porta.

4

d) «va quedar petrificada»: participi de petrificar, ‘convertir en pedra’, derivat culte de pedra; aquí vol dir ‘immòbil de por o de sorpresa’ i concorda amb la Maria.

5

e) «va trossejar la carn»: verb derivat de tros amb el sufix -ejar, ‘fer trossos’.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.50,5 punts

Plantejament Cal localitzar els cinc errors del fragment i escriure’n la forma correcta.

La resposta, corregida al marge

12345

«No hem pogut saludar el seu germà. Se’n va anar a caçar i encara l’esperem. Pensàvem que arribaria al migdia, tal com ens havia dit aquest matí.»

1

El seu germà: saludar és un verb transitiu i el complement directe de persona no porta la preposició a.

2

Se’n: davant d’un verb que comença per consonant, la combinació del pronom es amb en s’escriu se’n (se’n va).

3

Pensàvem: és un mot esdrúixol i porta accent, com totes les primeres i segones persones del plural de l’imperfet d’indicatiu dels verbs en -ar (cantàvem, cantàveu).

4

Arribaria: el verb arribar s’escriu amb b.

5

Tal com: la locució és tal com, sense la conjunció i.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.60,5 punts

Plantejament Cal dir a quina varietat pertany el fragment i subratllar-hi tres trets diferents que ho demostrin; els trets només compten si la varietat és la correcta.

La resposta, corregida al marge

1

És un text en valencià.

245

Tres trets diferents que es poden subratllar: «No vos deixeu influir», amb el pronom vos en lloc d’us; «en eixe poble», amb el demostratiu eixe; i «a on siga», amb la forma de subjuntiu siga en lloc de sigui.

367

També són valencians el verb eixir (se n’ix, ‘se’n surt’), la forma vore (‘veure’) de «Vaig vore» i el nom Ramonet sense article personal davant; però només se’n subratllen tres, i de trets diferents.

El que puntua la pauta

0,2 punts: la idea 1; 0,3 punts: tres de les idees 2 a 7.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §2
  5. §2
  6. §3
  7. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4Expressió escrita: viatjar a l’espai

3 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Expressió escrita
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

4.1 Reescriviu el text següent canviant els temps verbals en present per formes d’imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa al text original. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència […].

El turisme espacial arriba amb la promesa de “democratitzar l’espai”, però aquesta frase, repetida com un mantra, sovint és buida de contingut. El fet és que el turisme espacial està només a l’abast d’una minoria, a banda de l’impacte ecològic que se’n pot arribar a derivar.

[…]

En les activitats espacials es fan servir bastants tipus de combustibles, alguns dels quals són tòxics en ser alliberats en el llançament o pel seu procés de producció. La bona notícia és que la majoria dels nous sistemes de llançament usen combustibles líquids, menys problemàtics en aquest sentit que els sòlids.»

[1 punt]

4.2 En la lectura inicial s’explica l’auge que viu actualment el turisme espacial. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu els motius pels quals us agradaria viatjar a l’espai o, en cas contrari, en què justifiqueu per què no ho voldríeu fer.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

4.11 punt

Plantejament Cal passar a l’imperfet d’indicatiu tots els verbs en present, sense canviar res més del text, i subratllar les formes originals i les noves.

La resposta, corregida al marge

1

«Les activitats espacials irrompien cada vegada amb més freqüència […].

23456

El turisme espacial arribava amb la promesa de “democratitzar l’espai”, però aquesta frase, repetida com un mantra, sovint era buida de contingut. El fet era que el turisme espacial estava només a l’abast d’una minoria, a banda de l’impacte ecològic que se’n podia arribar a derivar. […]

78910

En les activitats espacials es feien servir bastants tipus de combustibles, alguns dels quals eren tòxics en ser alliberats en el llançament o pel seu procés de producció. La bona notícia era que la majoria dels nous sistemes de llançament usaven combustibles líquids, menys problemàtics en aquest sentit que els sòlids.»

12345678910

Al text original s’hi subratllen les deu formes de present: irrompen, arriba, és, és, està, pot, fan, són, és i usen. Els infinitius no canvien (podia arribar a derivar, feien servir, en ser alliberats).

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §2
  5. §2
  6. §2
  7. §3
  8. §3
  9. §3
  10. §3

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

4.22 punts

Plantejament Cal escriure un text formal, de 125 a 150 paraules, que defensi amb motius per què us agradaria viatjar a l’espai o per què no. La manca de coherència o de cohesió, els errors i una mala presentació poden restar fins a 0,25 punts.

La resposta, corregida al marge

12

Viatjar a l’espai és un somni antic de la humanitat i, ara que el turisme espacial comença a ser una realitat, cal preguntar-se si ho faríem. Jo no voldria fer-ho, per tres motius.

13

En primer lloc, es tracta d’un luxe a l’abast de poques persones. Em semblaria injust gastar una fortuna en uns minuts d’experiència mentre tanta gent no té cobertes les necessitats bàsiques.

13

En segon lloc, cada llançament contamina: allibera gasos que perjudiquen la capa d’ozó i contribueixen a l’efecte hivernacle. No té sentit que ens esforcem a usar menys l’avió si després fem un viatge tan contaminant només per diversió.

13

Finalment, la Terra encara té molts racons per descobrir.

23

Per tot això, crec que els recursos s’haurien de destinar a una exploració espacial que beneficiï tothom, com la dels satèl·lits, i no al plaer d’uns quants.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Llengua catalana, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Llengua catalana de 2022 a 2026.

Expressió escritaComprensió lectoraAnàlisi sintàcticaComentari d’un text literariTeoria i història de la literaturaNormativa i parellsFormes verbalsSons i grafiesLèxic i derivacióCorrecció d’errorsVarietats dialectalsTots els temes de Llengua catalana

Preguntes freqüents

Com era l’examen extraordinari de Llengua catalana del 2026?

L’examen consta de QUATRE parts obligatòries: 1. Comprensió lectora (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. 2. Estudi del fet literari (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a DUES de les qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les dues primeres. 3. Reflexió lingüística (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a QUATRE de les sis qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les quatre primeres. 4. Expressió escrita (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran 0,1 punts per errors de normativa (gramaticals, lèxics o ortogràfics) fins a un màxim de 2 punts. Per temes, els punts eren: expressió escrita (3 punts), comprensió lectora (2 punts), anàlisi sintàctica (1 punt), comentari d’un text literari (0,75 punts) i teoria i història de la literatura (0,25 punts). Exercici 2, dues preguntes a triar de quatre: 2.2.1, 2.2.2, 2.2.3 i 2.2.4, teoria i història de la literatura. Exercici 3, quatre preguntes a triar de sis: 3.2.1, normativa i parells; 3.2.2, formes verbals; 3.2.3, sons i grafies; 3.2.4, lèxic i derivació; 3.2.5, correcció d’errors; 3.2.6, varietats dialectals.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part. Les respostes model les escriu EducaIA i, al marge de cada paràgraf, diuen quines parts de la pauta cobreixen. Quan cal, una nota al costat de la resposta ho explica (en aquest examen, 3: per un matís sobre la pauta i per un error de la pauta).

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les respostes model a part.

Respostes model escrites per EducaIA i contrastades idea per idea amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Tens la PAU de Llengua catalana aquest curs?

Puja els teus apunts de Llengua catalana i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Llengua catalana a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.