2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1Opció A: *Pedra de tartera*, de Maria Barbal
7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escritaEnunciat oficial
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Primavera i tardor, quan ha plogut prou i el sol ha escalfat, neixen a corrua, als prats, dues classes de bolets bons per menjar. Els uns són de color terra, d’aparença fràgil, amb la tija llarga i dreta i un barretet de paraigua que té per sota un llibre espès de fulls. Els altres són blancs i molt aclofats a primer cop d’ull; tenen la tija curta i gruixuda i el llibre és de color torrat. Carreretes i moixarrons són molt valorats per menjar-los tendres i, també, tots dos es deixen assecar en porgadors i són una preciosa reserva per a l’hivern quan no n’hi ha. Secs, perden en gran part l’olor i el pes. Un sol grapadet dóna un gust excel·lent a l’arròs o a qualsevol guisat de conill, de pollastre o de carn.
Pels prats de vora el poble se’n feien, sobretot carreretes, però no en gran quantitat; quan anàvem a aviar o a girar l’aigua al tros, cadascú aprofitava per fer les dels seus prats. Però per tenir-ne tot l’any calia fer una sortida d’un dia.
Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l’Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres. Érem ben bé deu o onze.
Jo m’havia trobat abans amb la Delina i havíem arreplegat dues cistelles cada una. ¿Les ompliríem? Dins de la més xica portàvem la berena. Pa amb pernil. D’aigua, massa que en trobaríem.
Vam sortir a punta de dia i al principi estàvem esvalotades com criatures, ens semblava que ens havia de faltar temps per xerrar, però, quan va començar la pujada, aviat es van parar les llengües per no quedar sense alè.
M’agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars fins i, així tendres, els fèiem en truitada.
L’Elvira hauria volgut acompanyar-me, però jo més m’estimava que ajudés a casa. Era una doneta; només els maleïts gelos li trencaven la dolcesa. Parlant-ne amb la Delina me’n va dir una que em va deixar esglaiada.
Maria Barbal. Pedra de tartera. Barcelona: Columna, 2008, p. 85-87
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) Les carreretes i els moixernons es poden menjar tendres i assecats.
b) En anar a buscar bolets, la baixada era més difícil que la pujada.
c) On es feien més bolets era als prats.
d) Dessecats, els bolets perden pes però guanyen olor.
e) De vegades la protagonista feia una truita amb els bolets.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.
a) Provisió:
b) Recollir:
c) Petita:
d) Bullicioses:
e) Preferia:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l’Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres»:
b) «¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes?»:
[0,5 punts]
1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què a la narradora li agradava anar a buscar bolets i per què ho feia.
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què la Natàlia es vol desfer dels coloms a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.
a) Tota l’acció de la novel·la La plaça del Diamant té lloc en l’època de la postguerra.
b) Els pares sempre anomenaven la seva filla Natàlia Colometa.
c) La Natàlia se sentia cohibida i anul·lada davant en Quimet.
d) Abans de casar-se amb l’Antoni, l’adroguer, la Natàlia treballava per a ell.
e) L’Antoni, el fill de la Natàlia, no va voler ser botiguer.
[1 punt]
1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) L’obra retrata una societat rural conformista.
b) Al poble, l’alcalde té més poder que el mossèn.
c) En Romanill viu apartat del poble i en contacte amb la natura.
d) L’aigua en moviment simbolitza l’evolució i el progrés.
e) En l’obra, els valors positius del Foraster estan associats a la tradició i al conservadorisme.
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«M’agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes?»
[1 punt]
2.2 La narradora té una filla, que es diu Elvira i que apareix esmentada en el darrer paràgraf del text. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu conjectures sobre què devia explicar la Delina a la narradora sobre l’Elvira que va deixar-la esglaiada.
[2 punts]
Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.
1.10,5 punts
Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: les carreretes i els moixarrons del text (els moixernons de l’afirmació) «són molt valorats per menjar-los tendres» i també «es deixen assecar en porgadors».
b) Falsa: la pujada era la part dura; la baixada, en canvi, «es feia en un no res».
c) Falsa: als prats de vora el poble «se’n feien, sobretot carreretes, però no en gran quantitat»; per tenir-ne tot l’any calia fer una sortida d’un dia a la muntanya.
d) Falsa: el text diu que, secs, els bolets «perden en gran part l’olor i el pes»; per tant, no guanyen olor, sinó que en perden.
e) Vertadera: dels moixarrons, diu que «així tendres, els fèiem en truitada».
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.
1.20,5 punts
Plantejament Cal trobar en el text el mot o l’expressió que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que hi té.
La resposta, corregida al marge
a) Provisió: reserva («són una preciosa reserva per a l’hivern»).
b) Recollir: aplegar («Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume»: la van recollir pel camí).
c) Petita: xica («Dins de la més xica portàvem la berena»).
d) Bullicioses: esvalotades («estàvem esvalotades com criatures»).
e) Preferia: m’estimava («jo més m’estimava que ajudés a casa»; estimar-se més vol dir ‘preferir’).
1.30,5 punts
Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.
La resposta, corregida al marge
a) hi substitueix a la muntanya (a collir carreretes i moixarrons): el Jaume havia avisat les noies que aquell dimecres anirien a la muntanya a collir bolets.
b) lo substitueix el guisat de la Festa Major: ningú no gosava presentar aquell guisat sense acompanyar-lo d’un suquet de carreretes.
1.40,5 punts
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, què li agradava de la sortida i per a què volia els bolets.
La resposta, corregida al marge
A la narradora li agradava perquè no tenia cap altra preocupació que encertar les clapes plenes de bolets; a més, xerrava amb les companyes i des de dalt veia els poblets. Els buscava per acompanyar guisats, per fer-ne truita i per assecar-los per a l’hivern.
1.5.11 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, què li fan els coloms a la Natàlia i com hi reacciona.
La resposta, corregida al marge
La Natàlia es vol desfer dels coloms perquè, a poc a poc, envaeixen el terrat i després la casa. Tot i que en té cura i els neteja, li embruten i li empudeguen el pis. Esgotada, comença a fer malbé els ous i a atacar les cries.
1.5.21 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: la novel·la comença abans de la guerra, quan la Natàlia coneix en Quimet, i passa per la guerra i la postguerra.
b) Falsa: el nom de Colometa li posa en Quimet quan la coneix; els pares no l’anomenaven així.
c) Vertadera: al costat d’en Quimet, la Natàlia se sent cohibida i anul·lada, fins al punt que va perdent la pròpia identitat.
d) Vertadera: abans de casar-s’hi, l’Antoni, l’adroguer, li dona feina quan ella no té diners per mantenir els fills.
e) Falsa: l’Antoni, el fill, sí que vol ser botiguer, i al final de la novel·la es fa càrrec de l’adrogueria del seu padrastre.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.31 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: el poble que retrata l’obra és rural, conformista i aferrat a la tradició.
b) Falsa: l’alcalde no té més poder que el mossèn; en un poble regit per la religió, mossèn Gregori hi té molta autoritat.
c) Vertadera: en Romanill viu apartat del poble, en contacte amb la natura.
d) Vertadera: l’aigua en moviment simbolitza l’evolució i el progrés, mentre que les aigües estancades representen un poble que no vol canviar.
e) Falsa: els valors positius del Foraster estan associats a la ciència i al progrés, no a la tradició ni al conservadorisme.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.11 punt
Plantejament Cal passar al present les deu formes verbals en passat del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.
La resposta, corregida al marge
«M’agrada aquella sortida perquè em sento enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més pensament que es posi al meu cap que la il·lusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada és forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es fa en un no res. Des de dalt es veuen tots els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s’escapa per dir que hi ha vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosa presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes?»
Al fragment original s’han de subratllar les formes agradava, sentia, posés, era, feia, veien, escapava, havia, aturàvem i gosava. L’imperfet de subjuntiu posés passa a present de subjuntiu (posi), perquè ara depèn d’un verb en present. Quedaria és un condicional, no un passat, i es manté, com els gerundis (resseguint, bullint) i els infinitius.
2.22 punts
Plantejament Cal escriure un text formal, de 125 a 150 paraules, amb hipòtesis raonades sobre què va explicar la Delina de l’Elvira.
La resposta, corregida al marge
El fragment acaba amb una frase inquietant: la Delina explica a la narradora alguna cosa de l’Elvira que la deixa esglaiada. Com que el text diu que la filla és dolça, però que «només els maleïts gelos li trencaven la dolcesa», és lògic pensar que la notícia té relació amb aquest caràcter gelós.
Una primera possibilitat és que l’Elvira, «una doneta», hagués fet alguna malifeta per gelosia, per exemple contra algú de casa que rebia més atenció que ella. Una altra hipòtesi és que la gelosia li fes creure que la mare preferia la companyia de les altres dones i que, per això, l’hagués volgut seguir d’amagat cap a la muntanya.
En tot cas, la reacció de la narradora indica que es tractava d’un fet greu, que podia posar en perill la seguretat de la seva filla o la convivència a casa.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat