2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1Opció A: «Una aventura al canal», de Josep Pla
7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Teoria i història de la literatura, Expressió escritaEnunciat oficial
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. La paraula lletraferit és una de les que fan més angúnia de la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular, delirant. Això no vol pas dir que el poble hagi inventat la paraula. La paraula fou inventada per la força ciclòpia dels qui han entrebancat l’existència, en aquest país, d’una cultura pròpiament civil, absolutament profana. En el dramatisme despectiu d’aquesta paraula el poble, les famílies, hi han col·laborat. I així han anat les coses, i així van.
Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central. Les notes a què he fet referència van a continuació:
«Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s’hi més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana. És una població que no és com Dunkerque, ni tan solament com Boulogne, davant de les quals el viatger sent l’atracció de fer-hi una estada més llarga que la que permet la sortida del primer vaixell —i això malgrat la foscor de les pedres i la morositat d’aquestes dues ciutats del nord de França. A Calais, en canvi, no s’hi atura mai ningú. Potser és degut al fet que l’estació marítima és una mica allunyada de la vila; potser al fet que l’aspecte que té passant amb el tren és fred i vulgar. Sigui com sigui, malgrat els centenars de mils de persones que passen cada any per Calais, és molt rar que se n’hi aturi alguna: tothom passa de llarg.
»El fet que jo conegui aquesta població té una explicació molt clara. Vaig ésser enviat a Londres de molt jove. Massa jove, potser, per a habituar-me a la vida anglesa. Crec que és un error per a nosaltres, llatins, anar a Anglaterra sense posseir una determinada experiència de la vida. Més ben dit encara: a Londres, s’hi ha d’anar, o de criatura, d’adolescent, a estudiar-hi i a apassionar-se en els deports o, passada la primera joventut, quan una visió de la vida comença a dibuixar-se. Hi vaig anar als vint-i-un anys, que és una edat crítica incoherent i d’una dolorosa vaguetat. D’aquesta manera, el primer contacte fou escassament productiu i més aviat em semblà tot inassequible i reaci. Vaig trobar les pensions llòbregues, els aliments insípids, els carrers —llevat dels carrers de l’East End— glacials.»
Josep Pla. «Una aventura al canal». A: Contraban i altres narracions. Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1980, p. 149 i 150
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) El narrador publica unes notes d’un amic, que va morir de vell.
b) A Santaniol li agradava escriure; era un amant de conrear les lletres.
c) Quan Santaniol va morir, feia d’ambaixador.
d) El narrador considera que la paraula lletraferit té un valor despectiu.
e) Santaniol diu que a Dunkerque cap viatger no hi fa una estada llarga.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.
a) Originària, inicial:
b) Massa aviat:
c) Exagerada:
d) Acostumar-me:
e) Fosques, tenebroses:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats»:
b) «Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s’hi més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana»:
[0,5 punts]
1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, quina diferència hi ha, segons Santaniol, entre Calais i ciutats com Dunkerque o Boulogne.
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quin valor simbòlic tenen els coloms a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) Aigües encantades està escrita en primera persona.
b) La primera escena de l’obra té lloc a l’església del poble.
c) El senyor Vicenç és veterinari.
d) El Foraster és un home amb estudis que mai no s’ha mogut de Catalunya.
e) En el segon acte, l’alcalde, acompanyat de la gent del poble, es dirigeix a casa d’en Romanill.
[1 punt]
1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines característiques té la novel·la psicològica.
[1 punt]
1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) Els verbs en futur i en condicional són propis dels textos predictius.
b) Les faules tenen generalment un missatge moralitzador.
c) La cesura no divideix un vers en hemistiquis.
d) Un monòleg és un text amb una finalitat còmica interpretat per un sol actor.
e) Les acotacions, en un text teatral, són les indicacions que fa l’autor i solen aparèixer en cursiva.
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat simple per formes de passat perifràstic. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. […]
Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central.»
[1 punt]
2.2 En el text que heu llegit, Santaniol, amic del narrador, fa referència a diverses ciutats, algunes de les quals li agraden més que d’altres. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu referència a alguna ciutat o poble que hàgiu visitat o on hàgiu viscut i que no us hagi agradat. Expliqueu per què.
[2 punts]
Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.
1.10,5 punts
Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: les notes són del seu amic Santaniol, però aquest no va morir de vell: «Morí prematurament».
b) Vertadera: «Santaniol escriví molts papers», i a la universitat els seus amics el consideraven un lletraferit.
c) Falsa: va morir «essent cònsol en una població de l’Europa Central», no ambaixador.
d) Vertadera: diu que és una de les paraules «que fan més angúnia de la llengua catalana» i parla del «dramatisme despectiu d’aquesta paraula».
e) Falsa: a Dunkerque i a Boulogne «el viatger sent l’atracció de fer-hi una estada més llarga»; on no s’atura ningú és a Calais.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.
1.20,5 punts
Plantejament Cal trobar en el text el mot que pot fer de sinònim de cada mot o expressió donats, amb el mateix sentit que té en el text.
La resposta, corregida al marge
a) Originària, inicial: primigènia («un fons de barbàrie primigènia»).
b) Massa aviat: prematurament («Morí prematurament»).
c) Exagerada: desorbitada («una quantitat desorbitada de viatgers»).
d) Acostumar-me: habituar-me («per a habituar-me a la vida anglesa»).
e) Fosques, tenebroses: llòbregues («les pensions llòbregues»).
1.30,5 punts
Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.
La resposta, corregida al marge
a) ne substitueix de tot el que se li anà posant davant dels ulls (en el curs de la seva curta vida): fer petits croquis animats de tot el que se li anà posant davant dels ulls.
b) hi substitueix el complement de lloc a Calais: sense aturar-se a Calais més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana.
1.40,5 punts
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, per què els viatgers s’aturen a Dunkerque i a Boulogne però no a Calais, segons les notes de Santaniol.
La resposta, corregida al marge
A Dunkerque i a Boulogne, el viatger voldria quedar-s’hi més temps del que li permet el vaixell. A Calais, en canvi, no s’hi atura mai ningú, potser perquè l’estació marítima és lluny de la vila o perquè, vista des del tren, sembla freda i vulgar.
1.5.11 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, què representen els coloms en la vida de la Natàlia.
La resposta, corregida al marge
Els coloms simbolitzen la vida de la Natàlia, que en Quimet anomena Colometa, un sobrenom que ja hi remet. Que ell en criï representa la seva vida en comú: els coloms ho envaeixen tot, com en Quimet s’imposa a ella. I l’últim colom desapareix quan ell mor.
1.5.21 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: Aigües encantades és una obra de teatre: no té narrador, sinó personatges que dialoguen.
b) Falsa: la primera escena de l’obra no passa a l’església del poble.
c) Vertadera: el senyor Vicenç és el veterinari.
d) Falsa: el Foraster és un home amb formació científica que ha viatjat per diversos països europeus.
e) Vertadera: en el segon acte, l’alcalde i la gent del poble es dirigeixen a casa d’en Romanill.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.31 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, en què se centra la novel·la psicològica i quins recursos fa servir.
La resposta, corregida al marge
La novel·la psicològica és una obra de ficció centrada en el món interior dels personatges. Es caracteritza per la subjectivitat, la introspecció i l’atenció als motius i a les circumstàncies internes que els mouen, i fa servir sovint el discurs directe lliure i el monòleg interior.
1.5.41 punt
Plantejament Cal decidir si cadascuna de les cinc afirmacions sobre tipus de text, gèneres i mètrica és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: els textos predictius anuncien el que passarà, com les previsions del temps, i per això fan servir el futur i el condicional.
b) Vertadera: les faules solen acabar amb una moralitat, un ensenyament per al lector.
c) Falsa: la cesura és precisament la pausa que divideix un vers llarg en dos hemistiquis.
d) Falsa: el monòleg és el discurs d’un sol personatge, que parla tot sol o s’adreça al públic, i no ha de tenir per força una finalitat còmica.
e) Vertadera: les acotacions són les indicacions de l’autor sobre l’escenari, els moviments o l’actitud dels personatges, i solen anar en cursiva.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.11 punt
Plantejament Cal passar al passat perifràstic les deu formes de passat simple del fragment, sense canviar res més, i subratllar-les en els dos textos.
La resposta, corregida al marge
«Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família va ser donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu va ser obtingut, però el temperament del meu amic en va sofrir moltíssim. Ni la burocràcia no li va fer mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics vam judicar que era un lletraferit. […]
Santaniol va escriure molts papers. Tot el que se li va anar posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida va tractar de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi va posar una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Va morir prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central.»
En el fragment original s’han de subratllar les formes fou, fou, sofrí, féu, judicàrem, escriví, anà, tractà, posà i Morí. He trobat, judico i era no són formes de passat simple i es queden igual. A fou donada i fou obtingut només canvia l’auxiliar ser de la passiva, i judicàrem passa a vam judicar, primera persona del plural, perquè el narrador és un dels amics de Santaniol.
2.22 punts
Plantejament Cal escriure un text formal, de 125 a 150 paraules, sobre una ciutat o un poble que no us hagi agradat i explicar-ne els motius.
La resposta, corregida al marge
Fa uns quants anys vaig passar un cap de setmana en una gran ciutat costanera que molta gent considera un destí ideal per a les vacances. Tanmateix, la meva experiència va ser força decebedora.
En primer lloc, em va desagradar la massificació. Els carrers del centre estaven plens de turistes, les botigues venien els mateixos records a tot arreu i era gairebé impossible passejar amb tranquil·litat. En segon lloc, la ciutat em va semblar impersonal: molts edificis antics havien estat substituïts per hotels i apartaments turístics, i costava trobar-hi rastres de la vida dels veïns. A més, els preus eren tan elevats que fins i tot un cafè resultava car.
En definitiva, aquella ciutat em va semblar més un aparador per als visitants que no pas un lloc on viure. Per aquest motiu, no hi tornaria si no fos per una raó de pes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat