2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 1Opció A: «Nocturn», de Jaume Cabré
7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escritaEnunciat oficial
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Sempre m’havia vantat de ser un home essencialment feliç. Menava una vida ordenada, dedicada a la musicologia, i el meu nom era respectat. Vivia plàcidament fins que va venir la desgràcia.
En aquell temps venturós les meves dèries anaven adreçades al rescat i l’edició d’obres desconegudes o que els avatars de la vida havien privat de la fama que mereixien, i la meva feina —a hores d’ara ho puc pensar sense vanaglòria— havia admirat els entesos. Jo vaig descobrir en un racó d’uns magatzems de gra de vora Marburg tretze lieds inconeguts de Schubert que constituïen un cicle del qual no es tenia cap notícia i que jo vaig batejar amb el nom una mica xaró de Les aromes del blat; pels indicis, vaig llançar la hipòtesi, que ara ja és tesi oficial, que aquells lieds eren el tribut amorós de l’autor a una camperola desconeguda. Molt schubertià, això d’escampar generosament la producció com si el futur no existís. També havia acabat, en aquell temps, l’edició acuradíssima de l’obra per a orgue del pare Antoni Soler, famós en el seu temps i desconegut avui, i tinc l’alegria íntima de saber que la meva feina està produint els seus fruits lentament i Soler no serà mai més oblidat. I les Cantates profanes de Stolibëck? I la increïble Sonata en re de Wolf? I…? Certament hauria d’estar orgullós de les meves activitats com a musicòleg, que em donaven prestigi tot i que no em bastaven per menjar. Però no n’estic, d’orgullós; m’és del tot impossible, després del que va esdevenir-se.
Tot va començar en l’època en què jo vivia encara a Barcelona i Robert Balló s’havia donat a conèixer com a compositor i desorientava la crítica, que s’exclamava dient com és que un violinista tan excepcional és capaç d’escriure aquestes meravelles per a piano, senyores i senyors. Jo també m’ho preguntava. Per això l’havia anat a entrevistar —també perpetrava la crítica a la premsa per raons exclusivament econòmiques tot i que sempre m’ha esverat el comentari immediat, sense perspectiva— i en el meu article, que va fer soroll, vaig arribar a la conclusió que Balló abans que violinista, era músic. No el coneixia personalment, abans de l’entrevista, i a tots dos ens va plaure de trobar-nos. A mi em van impressionar l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envoltava. Era un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d’esguard i conversa brillants. Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona. L’insigne Pau Cortadella havia estrenat les dues sonates per a piano enmig d’una expectació multitudinària i molts crítics maldaven per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al romanticisme, una nova via, l’alternativa a l’impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria.
Jaume Cabré. «Nocturn». A: Vuit narradors actuals. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 173-174
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) Segons explica ell mateix, el narrador era compositor.
b) El narrador era una persona reputada en el seu ofici.
c) Robert Balló era flautista.
d) El narrador coneixia Balló abans de fer-li l’entrevista.
e) Les composicions de Robert Balló eren desconcertants per als crítics.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.
a) Portava, duia:
b) Manies, obsessions:
c) Vanitat, presumpció:
d) Carrincló, ridícul:
e) Intentaven, s’esforçaven:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «En aquell temps venturós les meves dèries anaven adreçades al rescat i l’edició d’obres desconegudes o que els avatars de la vida havien privat de la fama que mereixien, i la meva feina —a hores d’ara ho puc pensar sense vanaglòria— havia admirat els entesos»:
b) «Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona»:
[0,5 punts]
1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, a què es dedicava el narrador i quines descobertes havia fet.
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què la Natàlia vol comprar salfumant en la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.
a) La narradora de La plaça del Diamant no s’identifica amb la Natàlia, el personatge principal de la novel·la.
b) El pis on vivien la Natàlia i en Quimet era de lloguer.
c) En Quimet no mor al front d’Aragó.
d) L’Antoni, l’adroguer, venia veces per als coloms.
e) La Natàlia sempre estava d’acord amb en Quimet.
[1 punt]
1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) La Cecília es rebel·la contra la societat tradicional en la qual viu.
b) Les aigües estancades simbolitzen les creences populars tradicionals i sense voluntat de canvi.
c) La Cecília està enamorada del mestre del poble.
d) La Trinitat, l’esposa del batlle, està en contra de les opinions de Pere Amat.
e) L’escena final de l’obra succeeix a casa d’en Romanill.
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«A mi m’impressionaven l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envoltava. Era un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d’esguard i conversa brillants. Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona. L’insigne Pau Cortadella estrenava les dues sonates per a piano enmig d’una expectació multitudinària i molts crítics maldaven per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al romanticisme, una nova via, l’alternativa a l’impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria.»
[1 punt]
2.2 En el text, el narrador explica: «Certament hauria d’estar orgullós de les meves activitats com a musicòleg, que em donaven prestigi tot i que no em bastaven per menjar. Però no n’estic, d’orgullós; m’és del tot impossible, després del que va esdevenir-se». Basant-vos en aquestes paraules, escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quina és la desgràcia que li podia haver esdevingut després de l’entrevista amb Robert Balló.
[2 punts]
Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.
1.10,5 punts
Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: el narrador no és compositor, sinó musicòleg, i es dedica a rescatar i editar obres d’altres.
b) Vertadera: diu que «el meu nom era respectat» i que la seva feina «havia admirat els entesos».
c) Falsa: Robert Balló era violinista; el text parla d’«un violinista tan excepcional».
d) Falsa: el narrador afirma que «no el coneixia personalment, abans de l’entrevista».
e) Vertadera: la música de Balló «desorientava la crítica», i els crítics maldaven per explicar-se-la i es contradeien.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.
1.20,5 punts
Plantejament Cal trobar en el text el mot o l’expressió que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que té en el text.
La resposta, corregida al marge
a) Portava, duia: menava («Menava una vida ordenada»).
b) Manies, obsessions: dèries («les meves dèries anaven adreçades al rescat i l’edició d’obres desconegudes»).
c) Vanitat, presumpció: vanaglòria («ho puc pensar sense vanaglòria»).
d) Carrincló, ridícul: xaró («el nom una mica xaró de Les aromes del blat»).
e) Intentaven, s’esforçaven: maldaven («molts crítics maldaven per explicar-se aquella música»).
1.30,5 punts
Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.
La resposta, corregida al marge
a) ho substitueix tota l’oració (que) la meva feina havia admirat els entesos: el narrador pot pensar, sense vanaglòria, que la seva feina havia admirat els entesos.
b) els substitueix els aplaudiments: Balló, avesat als aplaudiments com a intèrpret, ara esperava els aplaudiments com a compositor.
1.40,5 punts
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, quin ofici tenia el narrador i quines obres havia descobert o editat.
La resposta, corregida al marge
El narrador era musicòleg: rescatava i editava obres musicals desconegudes o oblidades i n’investigava l’origen. Havia descobert tretze lieds inconeguts de Schubert i havia editat l’obra per a orgue del pare Antoni Soler. A més, feia crítica a la premsa i entrevistava músics, com Robert Balló.
1.5.11 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, en quina situació es troba la Natàlia quan vol comprar salfumant i per a què el vol.
La resposta, corregida al marge
Acabada la guerra i mort en Quimet al front, la Natàlia es queda sense recursos. No troba feina i ella i els seus dos fills passen tanta gana que, després de dos dies sense menjar, desesperada, decideix comprar salfumant per matar els fills i suïcidar-se.
1.5.21 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: la novel·la l’explica en primera persona la mateixa Natàlia, que és alhora la narradora i la protagonista.
b) Vertadera: el pis on viuen de casats és de lloguer, no de propietat.
c) Falsa: en Quimet mor al front d’Aragó, durant la guerra.
d) Vertadera: a l’adrogueria de l’Antoni es venien veces per als coloms.
e) Falsa: la Natàlia sovint calla i cedeix, però no sempre hi està d’acord: el colomar que en Quimet omple de coloms, i que ella ha de netejar, representa l’empresonament en què viu per la submissió al marit.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.31 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: la Cecília, que estudia, vol canviar el món tradicional on viu i s’enfronta als seus pares.
b) Vertadera: les aigües estancades representen un poble aferrat a les creences de sempre, que no vol canviar; l’aigua en moviment, en canvi, simbolitza el progrés.
c) Falsa: és en Vergés, el mestre, qui està enamorat de la Cecília; ella no comparteix les seves idees i no l’admira.
d) Falsa: la Trinitat, l’esposa del batlle, no s’oposa a les opinions de Pere Amat, el pare de la Cecília.
e) Falsa: l’escena final de l’obra no passa a casa d’en Romanill.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.11 punt
Plantejament Cal passar al present les deu formes verbals en passat del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.
La resposta, corregida al marge
«A mi m’impressionen l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envolta. És un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d’esguard i conversa brillants. Un home que assimila bé el triomf, que està avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els espera com a compositor perquè sap que la seva música és bona. L’insigne Pau Cortadella estrena les dues sonates per a piano enmig d’una expectació multitudinària i molts crítics malden per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al romanticisme, una nova via, l’alternativa a l’impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria.»
Al fragment original s’han de subratllar les formes impressionaven, envoltava, Era, assimilava, estava, esperava, sabia, era, estrenava i maldaven. Barrejat (participi) i contradient-se (gerundi) no són formes personals i es queden igual.
2.22 punts
Plantejament Cal escriure un text formal, de 125 a 150 paraules, que imagini, a partir de les paraules del narrador, quina desgràcia podia haver patit després d’entrevistar Robert Balló.
La resposta, corregida al marge
Després de l’entrevista amb Robert Balló, el narrador podria haver descobert un secret que li hauria capgirat la vida. Com a musicòleg, coneixia moltes partitures oblidades, i és possible que, en estudiar les sonates per a piano de Balló, hi reconegués l’obra d’un compositor desconegut que ell mateix havia tingut a les mans.
En aquest cas, la desgràcia seria doble. D’una banda, Balló hauria plagiat aquelles meravelles que tothom aplaudia; de l’altra, el narrador les havia elogiat en un article molt comentat, en què afirmava que Balló era, sobretot, músic. Si ho denunciés, s’enfrontaria a la crítica i al públic; si callés, en seria còmplice.
Així s’explicaria que ja no se senti orgullós de la seva feina: el seu prestigi depenia, precisament, de saber distingir allò que és autèntic d’allò que és fals.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat