Llengua catalana, PAU 2022 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

L’examen extraordinari de Llengua catalana i literatura de la PAU de Catalunya del 2022, sencer: els tres exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la resposta model d’EducaIA de cada pregunta i, al marge, les idees de la pauta oficial que cobreix. Als exercicis 1 i 2 es triaven dues de les tres preguntes de la 1.5.1 a la 1.5.3: les tens resoltes totes.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 17 punts. El que es triava dins dels exercicis 1 i 2 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen La prova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita i 3) reflexió lingüística. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3, que és comuna a totes dues opcions.

Els exercicis de l’examen

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1Opció A: «Els misteris de París», de Baltasar Porcel

7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escrita
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Els vells carrers estrets se succeeixen plens de vida i color: Université, Beaux-Arts, Jacob, Bonaparte, Seine, Saint-Simon, Saint-Germain-des-Près… Les petites botigues m’encisen, aparadors plens a vessar i caves de rugosos carreus de pedra, a les quals es baixa per escales de cargol dissimulades. Hi ha com un misteri, una rereguarda arraulida, en aquests vestigis del París d’altres temps. I en els articles que ofereixen: antigues maquetes de vaixells que van navegar els oceans, sedes repussades de vestimentes rituals, màscares africanes d’un estàtic regne de l’horror, rellotges de la Viena rococó… Als països d’atmosfera grisa, els colors són càlids, densos. Camino i plovisqueja.

Em prenc un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passeja la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges. És un hotel esquifit, amb un salonet de columnes neoclàssiques. M’acompanya el meu amic M. de X., encrespada cabellera blanca, malgrat la seva joventut, l’aire absent. M’explica:

«Sí, em vaig casar l’any passat amb la baronessa de P. És una noia de silueta esquiva i esguard intens, de caràcter imprevisible. Ens vam conèixer en un gran bosc dels Càrpats. I acabats de casar, ens vam instal·lar en una casa que pertany a la seva família, davant dels jardins de Luxemburg.

»És un edifici de principis del XVIII, ple de cambres insospitades, de petits patis atapeïts de verdet, de parets escrostonades. Durant el període napoleònic, havia estat habilitat com a oficina central de reclutament. Vam començar a reformar-lo, per adaptar-lo a les nostres necessitats.

»Aviat la meva esposa es va acostumar a absentar-se hores i hores, sense donar-me cap explicació. Vaig saber, tanmateix, que sopava a Maxim’s o passejava pel faubourg Saint-Honoré en companyia d’homes amb els quals semblava tenir una intimitat enutjosa. Indecís davant de l’actitud que havia de prendre, em vaig submergir en les obres de la casa, tot el dia barrejat amb els paletes. Fins que una tarda, inesperadament, es va esfondrar un envà en una cambra subterrània. Va aparèixer una altra estança, sense finestres, amb una capa de pols fina estratificada, com si es trobés més enllà dels temps. A les parets se succeïen els prestatges, farcits de feixos de documents.

»I en un racó, estranyament assegut a terra, hi havia un esquelet. Pels parracs que el cobrien encara, blau cel i galonejats de blanc, vaig deduir que podia haver estat un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial. Potser, en caure Napoleó, havia temut represàlies i s’havia fet sepultar en vida? O tal vegada va ser condemnat pels reialistes a l’espant d’aquella mort tapiada… Mai no ho he sabut.

»Els documents es referien a lleves i llicències d’aquells anys turbulents i gloriosos. Un matí els vaig cremar, absurdament, amb un munt de fulles de tardor que vaig recollir pel breu jardí de la casa.

Baltasar Porcel. «Els misteris de París». A: Molts paradisos perduts. Barcelona: Proa, 1993, p. 247-248

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) A l’hotel on era el narrador s’hi van allotjar escriptors il·lustres.

b) Mentre el narrador passeja per París cau un xàfec.

c) L’amic del narrador té els cabells llisos.

d) M. de X., un cop casat, vivia en un edifici del segle XVIII.

e) L’esquelet que es va trobar podia ser d’un oficial d’hússars.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Encanten, embadaleixen:

b) Rastres, restes:

c) Petit, escarransit:

d) Ensorrar:

e) Venjances:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «És un edifici de principis del XVIII, ple de cambres insospitades, de petits patis atapeïts de verdet, de parets escrostonades. Durant el període napoleònic, havia estat habilitat com a oficina central de reclutament. Vam començar a reformar-lo»:

b) «I en un racó, estranyament assegut a terra, hi havia un esquelet. Pels parracs que el cobrien encara, blau cel i galonejats de blanc, vaig deduir que podia haver estat un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, on vivien M. de X. i la seva dona un cop casats i què hi van trobar.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què l’Antoni, l’adroguer, esdevé providencial per a la Natàlia en l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) A en Quimet no li fa res que la Natàlia continuï treballant a la pastisseria.

b) La Natàlia, al començament de l’obra, viu amb el seu pare i la seva mare.

c) L’Antoni és el segon marit de la Natàlia.

d) L’Antoni tenia la cara una mica gravada de verola.

e) La Natàlia envia la seva filla Rita a una colònia durant la guerra.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) Aigües encantades planteja la necessitat de modernització de les societats rurals.

b) El batlle del poble evoluciona ideològicament al llarg de l’obra.

c) En Romanill no defensa el Foraster.

d) En Vergés demana a la Cecília que es quedi al poble.

e) L’obra es tanca amb aquestes paraules d’en Vergés: «Els febles s’ajunten i se’n van».

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Els vells carrers estrets se succeeixen plens de vida i color: Université, Beaux-Arts, Jacob, Bonaparte, Seine, Saint-Simon, Saint-Germain-des-Près… Les petites botigues m’encisen, aparadors plens a vessar i caves de rugosos carreus de pedra, a les quals es baixa per escales de cargol dissimulades. […] I en els articles que ofereixen: antigues maquetes de vaixells que van navegar els oceans, sedes repussades de vestimentes rituals, màscares africanes d’un estàtic regne de l’horror, rellotges de la Viena rococó… Als països d’atmosfera grisa, els colors són càlids, densos. Camino i plovisqueja.

Em prenc un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passeja la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges. És un hotel esquifit, amb un salonet de columnes neoclàssiques.»

[1 punt]

2.2 En el text es parla del fet que es va trobar un esquelet en una cambra subterrània. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu conjectures sobre a qui devia pertànyer l’esquelet i per què era en aquest edifici del segle XVIII.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.10,5 punts

Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: a L’Hotel hi va morir Oscar Wilde i, de vegades, hi passeja Jorge Luis Borges.

2

b) Falsa: mentre camina, només «plovisqueja», és a dir, plou fluix; no cau cap xàfec.

3

c) Falsa: l’amic té una «encrespada cabellera blanca», és a dir, els cabells arrissats.

4

d) Vertadera: es van instal·lar en «un edifici de principis del XVIII».

5

e) Vertadera: pels parracs blau cel i galonejats de blanc, M. de X. va deduir que l’esquelet «podia haver estat un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial».

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

1.20,5 punts

Plantejament Cal trobar en el text el mot o l’expressió que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que té en el text.

La resposta, corregida al marge

1

a) Encanten, embadaleixen: encisen («Les petites botigues m’encisen»).

2

b) Rastres, restes: vestigis («en aquests vestigis del París d’altres temps»).

3

c) Petit, escarransit: esquifit («És un hotel esquifit»).

4

d) Ensorrar: esfondrar («es va esfondrar un envà en una cambra subterrània»).

5

e) Venjances: represàlies («havia temut represàlies»).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.30,5 punts

Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.

La resposta, corregida al marge

1

a) lo substitueix l’edifici de principis del XVIII: van començar a reformar l’edifici.

2

b) el substitueix l’esquelet (un esquelet): els parracs que cobrien l’esquelet.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.40,5 punts

Plantejament Cal descriure, en cinquanta mots com a màxim, la casa on vivia la parella i què hi van descobrir durant les obres.

La resposta, corregida al marge

123456

Vivien davant dels jardins de Luxemburg, en un edifici del segle XVIII mal conservat, ple de cambres i patis de parets escrostonades: havia estat oficina de reclutament napoleònica i calia reformar-lo. En esfondrar-se un envà d’una cambra subterrània, hi van trobar un esquelet anònim i prestatges plens de documents.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1
  6. §1

1.5.11 punt

Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, què fa l’adroguer per la Natàlia i per què canvia la seva vida.

La resposta, corregida al marge

1234

L’Antoni salva la Natàlia quan, desesperada i sense diners, vol matar els fills i suïcidar-se: primer li dona feina i després s’hi casa i li ofereix estabilitat econòmica i afecte. La tracta amb respecte, estima els seus fills i l’ajuda a recuperar el seu nom, Natàlia.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1

Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.21 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Falsa: a en Quimet li molesta que la Natàlia continuï treballant a la pastisseria.

2

b) Falsa: al començament de la novel·la la mare de la Natàlia ja és morta.

3

c) Vertadera: la Natàlia s’hi casa en segones núpcies, després de la mort d’en Quimet.

4

d) Vertadera: l’adroguer té la cara una mica marcada per la verola.

5

e) Falsa: durant la guerra la Natàlia no envia la Rita a cap colònia.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.31 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: l’obra denuncia l’immobilisme d’un poble rural i defensa la ciència i el progrés.

2

b) Vertadera: la mentalitat del batlle, en Joan Gatell, evoluciona al llarg de l’obra.

3

c) Falsa: en Romanill, que viu apartat del poble i en contacte amb la natura, defensa el Foraster.

4

d) Vertadera: en Vergés, enamorat de la Cecília, li demana que es quedi al poble.

5

e) Falsa: l’obra no es tanca amb aquestes paraules d’en Vergés.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.11 punt

Plantejament Cal passar a l’imperfet les deu formes verbals en present del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.

La resposta, corregida al marge

1234567

«Els vells carrers estrets se succeïen plens de vida i color: Université, Beaux-Arts, Jacob, Bonaparte, Seine, Saint-Simon, Saint-Germain-des-Près… Les petites botigues m’encisaven, aparadors plens a vessar i caves de rugosos carreus de pedra, a les quals es baixava per escales de cargol dissimulades. […] I en els articles que oferien: antigues maquetes de vaixells que van navegar els oceans, sedes repussades de vestimentes rituals, màscares africanes d’un estàtic regne de l’horror, rellotges de la Viena rococó… Als països d’atmosfera grisa, els colors eren càlids, densos. Caminava i plovisquejava.

8910

Em prenia un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passejava la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges. Era un hotel esquifit, amb un salonet de columnes neoclàssiques.»

12345678910

Al fragment original s’han de subratllar les formes succeeixen, encisen, baixa, ofereixen, són, Camino, plovisqueja, prenc, passeja i És. Van navegar i moria ja són formes de passat i no canvien.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1
  6. §1
  7. §1
  8. §2
  9. §2
  10. §2

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

2.22 punts

Plantejament Cal fer conjectures, en un text formal de 125 a 150 paraules, sobre de qui podia ser l’esquelet i per què era en aquell edifici.

La resposta, corregida al marge

12

La troballa de l’esquelet obre diverses hipòtesis, totes versemblants si es té en compte la història de l’edifici.

23

D’una banda, M. de X. va deduir que podia ser un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial, tal com indiquen els parracs blau cel i galonejats de blanc. Si fos així, és probable que, després de la caiguda de Napoleó, s’hi amagués per por de les represàlies i que hi morís oblidat, potser malalt o sense ningú que el pogués ajudar.

23

D’altra banda, també és possible que algú l’hi tanqués expressament. Atès que l’edifici havia estat una oficina de reclutament, els documents de la cambra podien comprometre persones importants, i potser els reialistes van decidir tapiar alhora l’home i els papers que el feien perillós.

23

En qualsevol cas, la casa guarda un misteri que el pas del temps ha fet impossible de resoldre.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2Opció B: la lectura es torna dispersa

7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escrita
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

El llibre electrònic està en auge. Amb les llibreries i les biblioteques tancades, el consum d’obres en format digital a Espanya va augmentar un 140 % només la primera setmana de l’estat d’alarma, en comparació amb el mateix període de l’any passat, segons un estudi de l’empresa Kobo per a Fnac. L’èxit forçat del suport electrònic també ha sorprès les biblioteques catalanes. Del 13 de març al 26 d’abril de 2020, el servei eBiblioCat va deixar en préstec 136.946 llibres electrònics, gairebé la meitat del total de tot el 2019 en només un mes i mig. Aquest abril, el Centre Regional per al Foment del Llibre a l’Amèrica Llatina i el Carib (CERLALC), patrocinat per la Unesco, ha elaborat l’informe Lectura en papel vs. lectura en pantalla, on ha fet una crida a la «cautela» davant la lectura electrònica. El treball, que posa en el punt de mira el debat dels efectes del suport digital en la manera com llegim, conclou que, si el paper ha de sobreviure, no és només pel fetitxe de poder-lo palpar.

«Desitjo de tot cor que, després de la crisi, la gent torni a llegir llibres impresos. Estic preocupada per si el període d’aïllament consolida l’ús que moltes persones fan dels aparells digitals i amenaça la seva habilitat d’estar totalment immersos en allò que llegeixen», afirma la neurocientífica nord-americana Maryanne Wolf, estudiosa reconeguda mundialment de l’assimilació cognitiva dels textos digitals.

L’informe del CERLALC ressalta que l’enquesta d’educació PISA, durant dues dècades, ha documentat la reducció de la lectura per plaer entre els joves de quinze anys. I apunta que una explicació plausible és que els nens passen cada vegada més temps connectats a Internet i menys llegint llibres tradicionals. Això els fa més hàbils en la lectura en pantalla, en termes de comprensió? Segons l’estudi, no.

«Com més practiquem la lectura digital, pitjor es llegeix en pantalla», explica el doctor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València Pablo Delgado. Assegura que, a mesura que les mostres estadístiques de les investigacions sobre la matèria inclouen gent més jove, es detecten més diferències entre la concentració i la comprensió lectora, en comparar el suport de paper i el digital. «Un universitari actual llegeix pitjor en pantalla que un universitari de fa uns quinze anys. Actualment, es practica molt més que abans la lectura atropellada i distreta en pantalla, i, com a conseqüència, els seus efectes negatius es fan més notoris», exemplifica Delgado.

La digitalització propulsa el nostre coneixement d’una manera exponencial, però té efectes invisibles que amenacen de curtcircuitar els processos cognitius i empàtics més essencials involucrats en la lectura experta del nostre intel·lecte. Llegir en diagonal podria estar soscavant la nostra capacitat per fer lectures concentrades i profundes.

Adaptació feta a partir del text de Jordi Pueyo Busquets. «La lectura es torna dispersa». El País Catalunya. Cultura [en línia] (29 abril 2020)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Durant els mesos de març i abril del 2020, el consum d’obres en format digital va augmentar a les llibreries, però no a les biblioteques.

b) Del 13 de març al 26 d’abril de 2020, el servei eBiblioCat va deixar en préstec 136.946 llibres electrònics, gairebé la meitat del total en el mateix període de 2019.

c) La disminució de la lectura per plaer entre joves de quinze anys durant les dues últimes dècades sembla que es pot explicar pel fet que passen més estona connectats a Internet.

d) Pablo Delgado afirma que es llegeix pitjor en pantalla si es llegeix molt de manera digital.

e) Segons els científics, la lectura en diagonal no afecta la concentració en la lectura.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Apogeu:

b) Prudència, reserva:

c) Possible, probable:

d) Interrompre el curs regular (d’un procés):

e) Minant, debilitant:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «El treball, que posa en el punt de mira el debat dels efectes del suport digital en la manera com llegim, conclou que, si el paper ha de sobreviure, no és només pel fetitxe de poder-lo palpar»:

b) «I apunta que una explicació plausible és que els nens passen cada vegada més temps connectats a Internet i menys llegint llibres tradicionals. Això els fa més hàbils en la lectura en pantalla, en termes de comprensió?»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què la neurocientífica Maryanne Wolf desitja que la gent torni a llegir llibres impresos.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és la Juliana i quin paper fa a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) El personatge d’Antoni, l’adroguer, només té un paper important al final de la novel·la.

b) En Quimet treballa d’ebenista.

c) L’Antoni, l’adroguer, no pot tenir fills.

d) El fill de la Natàlia i en Quimet canvia de nom quan la seva mare es casa, en segones núpcies, amb l’Antoni.

e) La plaça del Diamant és al barri de l’Eixample de Barcelona.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) En l’obra es presenta una contraposició entre religió i ciència.

b) La Cecília admira en Vergés.

c) En Romanill és un personatge poc important en l’obra.

d) El pare de la Cecília és autoritari i violent.

e) És la primera vegada que el poble pateix una sequera.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«L’informe del CERLALC ressalta que l’enquesta d’educació PISA documenta la reducció de la lectura per plaer entre els joves de quinze anys. I apunta que una explicació plausible és que els nens passen cada vegada més temps connectats a Internet i menys llegint llibres tradicionals. Això els fa més hàbils en la lectura en pantalla, en termes de comprensió? Segons l’estudi, no. […]

Pablo Delgado assegura que, a mesura que les mostres estadístiques de les investigacions sobre la matèria inclouen gent més jove, es detecten més diferències entre la concentració i la comprensió lectora, quan es comparen el suport de paper i el digital.»

[1 punt]

2.2 Per què el llibre electrònic està en auge en comparació amb el llibre tradicional? Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu arguments a favor i en contra dels llibres en format digital.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.10,5 punts

Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Falsa: el consum digital també va créixer a les biblioteques, on eBiblioCat va deixar en préstec 136.946 llibres electrònics en un mes i mig.

2

b) Falsa: aquests préstecs són gairebé la meitat del total de tot el 2019, no del mateix període de l’any anterior.

3

c) Vertadera: segons l’estudi del CERLALC, una explicació plausible és que els nens passen cada vegada més temps connectats a Internet i menys llegint llibres.

4

d) Vertadera: Delgado afirma que «com més practiquem la lectura digital, pitjor es llegeix en pantalla».

5

e) Falsa: el text adverteix que llegir en diagonal «podria estar soscavant la nostra capacitat per fer lectures concentrades i profundes».

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

1.20,5 punts

Plantejament Cal trobar en el text el mot o l’expressió que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que té en el text.

La resposta, corregida al marge

1

a) Apogeu: auge («El llibre electrònic està en auge»).

2

b) Prudència, reserva: cautela («ha fet una crida a la “cautela”»).

3

c) Possible, probable: plausible («una explicació plausible»).

4

d) Interrompre el curs regular (d’un procés): curtcircuitar («amenacen de curtcircuitar els processos cognitius»).

5

e) Minant, debilitant: soscavant («podria estar soscavant la nostra capacitat»).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.30,5 punts

Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.

La resposta, corregida al marge

1

a) lo substitueix el paper: no és només pel fetitxe de poder palpar el paper.

2

b) els substitueix els nens: això fa els nens més hàbils en la lectura en pantalla?

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.40,5 punts

Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, què li preocupa a Maryanne Wolf de la lectura digital.

La resposta, corregida al marge

123

Maryanne Wolf tem que el període d’aïllament consolidi l’ús dels aparells digitals, que pot afectar la capacitat dels lectors de concentrar-se en el que llegeixen i d’assimilar-ne el contingut. Les investigacions indiquen que llegir menys llibres en paper i passar més temps a internet perjudica la comprensió lectora.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1

1.5.11 punt

Plantejament Cal presentar la Juliana i dir quin paper té a l’obra, en cinquanta mots com a màxim.

La resposta, corregida al marge

1234

La Juliana, la mare de la Cecília, comparteix les idees tradicionals del marit, tot i que no és tan intransigent ni violenta. Molt religiosa, creu cegament en la religió i les supersticions, i té mala consciència: pensa que, deixant estudiar la filla a ciutat, no l’ha educada bé.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1

Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.21 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: l’adroguer passa a tenir un paper important a la darrera part de la novel·la, quan dona feina a la Natàlia i s’hi casa.

2

b) Vertadera: en Quimet és ebenista, és a dir, fa i arregla mobles.

3

c) Vertadera: l’adroguer no pot tenir fills.

4

d) Vertadera: quan la Natàlia es casa amb l’Antoni, el fill canvia de nom.

5

e) Falsa: la plaça del Diamant és al barri de Gràcia, a Barcelona.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.31 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: davant la sequera, mossèn Gregori i el poble confien en la religió, i el Foraster, en la ciència.

2

b) Falsa: la Cecília no admira en Vergés, un home conformista amb qui no coincideix ideològicament.

3

c) Falsa: en Romanill és un personatge important, que viu apartat del poble, en contacte amb la natura, i defensa el Foraster.

4

d) Vertadera: en Pere Amat, el pare de la Cecília, és un terratinent autoritari que reacciona amb violència davant les idees de la filla.

5

e) Falsa: no és la primera sequera que pateix el poble.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.11 punt

Plantejament Cal passar al passat (a l’imperfet) les deu formes verbals en present del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.

La resposta, corregida al marge

123456

«L’informe del CERLALC ressaltava que l’enquesta d’educació PISA documentava la reducció de la lectura per plaer entre els joves de quinze anys. I apuntava que una explicació plausible era que els nens passaven cada vegada més temps connectats a Internet i menys llegint llibres tradicionals. Això els feia més hàbils en la lectura en pantalla, en termes de comprensió? Segons l’estudi, no. […]

78910

Pablo Delgado assegurava que, a mesura que les mostres estadístiques de les investigacions sobre la matèria incloïen gent més jove, es detectaven més diferències entre la concentració i la comprensió lectora, quan es comparaven el suport de paper i el digital.»

12345678910

Al fragment original s’han de subratllar les formes ressalta, documenta, apunta, és, passen, fa, assegura, inclouen, detecten i comparen.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1
  6. §1
  7. §2
  8. §2
  9. §2
  10. §2

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

2.22 punts

Plantejament Cal donar, en un text formal de 125 a 150 paraules, arguments a favor i en contra dels llibres digitals, a partir de l’auge del llibre electrònic.

La resposta, corregida al marge

12

El llibre electrònic viu un moment d’auge, sobretot des que el confinament va tancar llibreries i biblioteques. Per valorar-lo amb justícia, cal sospesar-ne els avantatges i els inconvenients.

23

A favor, el format digital és pràctic: en un sol dispositiu hi caben centenars d’obres, que es poden comprar o manllevar en qualsevol moment i sovint són més barates. A més, permet ampliar la lletra, consultar el diccionari i estalviar paper.

23

En contra, però, diversos estudis alerten que llegir en pantalla afavoreix una lectura ràpida i superficial, que dificulta la concentració i la comprensió profunda. Les notificacions i les distraccions hi són constants, i passar moltes hores davant d’una pantalla cansa la vista.

23

En conclusió, el llibre electrònic és una eina útil i còmoda, però no hauria de substituir del tot el paper, que continua sent el millor aliat de la lectura atenta.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pautaTemes: Anàlisi sintàctica, Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística

3.1 Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats.

3.1.1. O tal vegada va ser condemnat pels reialistes a l’espant d’aquella mort tapiada…

– complement agent

– complement o objecte directe

– atribut

– complement de l’adjectiu

3.1.2. La digitalització propulsa el nostre coneixement d’una manera exponencial.

– complement del nom

– complement o objecte directe

– subjecte

– complement circumstancial (o adjunt)

3.1.3. Un matí els vaig cremar, absurdament, amb un munt de fulles de tardor que vaig recollir pel breu jardí de la casa.

– oració subordinada substantiva de complement directe

– oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

– oració subordinada substantiva de subjecte

– construcció o clàusula d’infinitiu temporal

3.1.4. Em prenc un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passeja la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges.

– subjecte

– atribut

– complement del nom

– complement o objecte directe

3.1.5. Aviat la meva esposa es va acostumar a absentar-se hores i hores, sense donar-me cap explicació.

– complement de règim (o preposicional)

– complement circumstancial (o adjunt)

– complement del nom

– complement agent

[1 punt]

3.2 Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) No has dormit ________. Que hi ha ________ que et preocupi? (gens / res)

b) M’agrada ________ vinguis a sopar. Ja em diràs ________ vols que et prepari. (que / què)

c) No trobo ________ en Jaume. ________ d’amagar-se hauria estat més noble que hagués admès el seu error. (en lloc / enlloc)

d) Després de saber la notícia va ________ el cap desconcertat i va ________ les escales tan de pressa com va poder. (baixar / abaixar)

e) —________ de temps fa que no els veus? —El darrer cop va ser ________ vam acabar la carrera. (quan / quant)

[0,5 punts]

3.3 Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) ________-te (ajupir), que et veuran!

b) Tu no li ________ (fer) gens de cas! Sempre es queixa!

c) Entre les runes continuen ________ (aparèixer) restes de la muralla que envoltava el poble.

d) En cas que no ________ (voler) rebre més missatges, no contesteu aquest correu electrònic.

e) —Eh! Vosaltres! ________ (treure) els mobles vells al carrer el dia que us toca, i no qualsevol dia!

[0,5 punts]

3.4 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z].

Els carrers eren plens de gent i tot era alegria. El que m’impressionà més foren les danses i les poesies.

[0,5 punts]

3.5 Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) En Joan és una persona coneguda per la seva ________. (honest)

b) Amb el cop, la tassa es va ________ una mica. (crostó)

c) Després d’aquella reunió tan desagradable, li va quedar el cap ben ________. (boira)

d) En arribar a l’aeroport, l’avió va fer un ________ d’emergència. (aterrar)

e) Encara que havia anat a la perruqueria, la Maria va tornar a casa tota ________. (cabell)

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.11 punt

Plantejament Cal identificar la funció sintàctica o el tipus d’oració de cada element subratllat i triar, de les quatre, l’opció correcta.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Complement agent: l’oració és passiva (va ser condemnat) i pels reialistes diu qui fa l’acció; en activa seria el subjecte: els reialistes el van condemnar.

2

3.1.2. Complement circumstancial (o adjunt): d’una manera exponencial expressa la manera com la digitalització propulsa el coneixement; equival a l’adverbi exponencialment.

3

3.1.3. Oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom: que és un pronom relatiu que té com a antecedent un munt de fulles de tardor i fa de complement directe de vaig recollir; l’oració complementa aquest nom.

4

3.1.4. Complement o objecte directe: la seva ceguesa i el seu papissoteig és el que passeja Jorge Luis Borges, que és el subjecte, posposat; es pot substituir pel pronom els: on de vegades els passeja.

5

3.1.5. Complement de règim (o preposicional): acostumar-se demana la preposició a (acostumar-se a alguna cosa), i el complement es pot substituir per hi: s’hi va acostumar.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.20,5 punts

Plantejament Cal triar, per a cada buit, la forma que correspon al sentit de l’oració.

La resposta, corregida al marge

1

a) «No has dormit gens. Que hi ha res que et preocupi?» Gens vol dir ‘ni una mica’ en una oració negativa; res vol dir ‘alguna cosa’ en una pregunta.

2

b) «M’agrada que vinguis a sopar. Ja em diràs què vols que et prepari.» El primer és una conjunció àtona; el segon, un pronom interrogatiu tònic en una interrogativa indirecta (què vols?).

3

c) «No trobo enlloc en Jaume. En lloc d’amagar-se hauria estat més noble…» Enlloc vol dir ‘en cap lloc’; en lloc de, ‘en comptes de’.

4

d) «…va abaixar el cap desconcertat i va baixar les escales…» Abaixar és posar una cosa més avall (el cap); baixar és anar de dalt a baix (les escales).

5

e) «—Quant de temps fa que no els veus? —El darrer cop va ser quan vam acabar la carrera.» Quant pregunta per la quantitat, aquí de temps; quan introdueix una oració temporal.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.30,5 punts

Plantejament Cal escriure la forma verbal simple, sense perífrasi, que demana cada oració, en el temps i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «Ajup-te, que et veuran!»: imperatiu, segona persona del singular, d’ajupir, que es conjuga sense increment (ajupo, ajups, ajup).

2

b) «Tu no li facis (o faces) gens de cas!»: l’imperatiu negatiu es fa amb el present de subjuntiu; facis i faces són formes d’aquest temps.

3

c) «Entre les runes continuen apareixent restes de la muralla…»: gerundi d’aparèixer, que segueix continuar.

4

d) «En cas que no vulgueu rebre més missatges…»: present de subjuntiu, segona persona del plural, de voler, que demana en cas que.

5

e) «—Eh! Vosaltres! Traieu els mobles vells al carrer…»: imperatiu, segona persona del plural, de treure.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.40,5 punts

Plantejament Cal localitzar les cinc grafies que es pronuncien [z], la essa sonora, i deixar sense subratllar les que sonen [s].

La resposta, corregida al marge

12345

Els carrers eren plens de gent i tot era alegria. El que m’impressionà més foren les danses i les poesies.

12345

Són sonores la s final de carrers (davant de la vocal d’eren), la de plens (davant de la d de de), la de les (davant de la d de danses), la s final de danses (davant de la vocal i) i la s de poesies (entre vocals). En canvi, són sordes la s d’Els i la de més, davant de consonant sorda, la ss d’impressionà, la primera s de danses, la del segon les, davant de p, i la s final de poesies, davant de pausa.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.50,5 punts

Plantejament Cal formar la paraula derivada que encaixa en cada buit a partir del mot que hi ha entre parèntesis.

La resposta, corregida al marge

1

a) «…per la seva honestedat»: nom derivat de l’adjectiu honest amb el sufix -edat.

2

b) «…la tassa es va escrostonar una mica»: verb derivat de crostó amb el prefix es- i la terminació -ar.

3

c) «…li va quedar el cap ben emboirat»: participi del verb emboirar, derivat de boira.

4

d) «…l’avió va fer un aterratge d’emergència»: nom derivat del verb aterrar amb el sufix -atge.

5

e) «…la Maria va tornar a casa tota escabellada» (o descabellada): participi d’escabellar (o descabellar), derivat de cabell, en femení perquè concorda amb Maria.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Llengua catalana, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Llengua catalana de 2022 a 2026.

Expressió escritaComprensió lectoraAnàlisi sintàcticaNormativa i parellsFormes verbalsSons i grafiesLèxic i derivacióLectures obligatòriesTots els temes de Llengua catalana

Preguntes freqüents

Com era l’examen extraordinari de Llengua catalana del 2022?

La prova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita i 3) reflexió lingüística. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3, que és comuna a totes dues opcions. Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: expressió escrita (6 punts), comprensió lectora (4 punts), anàlisi sintàctica (1 punt), normativa i parells (0,5 punts), formes verbals (0,5 punts), sons i grafies (0,5 punts) i lèxic i derivació (0,5 punts). Exercici 1, dues preguntes a triar de tres: 1.5.1, 1.5.2 i 1.5.3, lectures obligatòries. Exercici 2, dues preguntes a triar de tres: 1.5.1, 1.5.2 i 1.5.3, lectures obligatòries.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part. Les respostes model les escriu EducaIA i, al marge de cada paràgraf, diuen quines parts de la pauta cobreixen. Quan cal, una nota al costat de la resposta ho explica (en aquest examen, 1: per un error de la pauta).

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les respostes model a part.

Tens la PAU de Llengua catalana aquest curs?

Puja els teus apunts de Llengua catalana i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Llengua catalana a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.