2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1Opció A: «Els misteris de París», de Baltasar Porcel
7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escritaEnunciat oficial
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Els vells carrers estrets se succeeixen plens de vida i color: Université, Beaux-Arts, Jacob, Bonaparte, Seine, Saint-Simon, Saint-Germain-des-Près… Les petites botigues m’encisen, aparadors plens a vessar i caves de rugosos carreus de pedra, a les quals es baixa per escales de cargol dissimulades. Hi ha com un misteri, una rereguarda arraulida, en aquests vestigis del París d’altres temps. I en els articles que ofereixen: antigues maquetes de vaixells que van navegar els oceans, sedes repussades de vestimentes rituals, màscares africanes d’un estàtic regne de l’horror, rellotges de la Viena rococó… Als països d’atmosfera grisa, els colors són càlids, densos. Camino i plovisqueja.
Em prenc un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passeja la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges. És un hotel esquifit, amb un salonet de columnes neoclàssiques. M’acompanya el meu amic M. de X., encrespada cabellera blanca, malgrat la seva joventut, l’aire absent. M’explica:
«Sí, em vaig casar l’any passat amb la baronessa de P. És una noia de silueta esquiva i esguard intens, de caràcter imprevisible. Ens vam conèixer en un gran bosc dels Càrpats. I acabats de casar, ens vam instal·lar en una casa que pertany a la seva família, davant dels jardins de Luxemburg.
»És un edifici de principis del XVIII, ple de cambres insospitades, de petits patis atapeïts de verdet, de parets escrostonades. Durant el període napoleònic, havia estat habilitat com a oficina central de reclutament. Vam començar a reformar-lo, per adaptar-lo a les nostres necessitats.
»Aviat la meva esposa es va acostumar a absentar-se hores i hores, sense donar-me cap explicació. Vaig saber, tanmateix, que sopava a Maxim’s o passejava pel faubourg Saint-Honoré en companyia d’homes amb els quals semblava tenir una intimitat enutjosa. Indecís davant de l’actitud que havia de prendre, em vaig submergir en les obres de la casa, tot el dia barrejat amb els paletes. Fins que una tarda, inesperadament, es va esfondrar un envà en una cambra subterrània. Va aparèixer una altra estança, sense finestres, amb una capa de pols fina estratificada, com si es trobés més enllà dels temps. A les parets se succeïen els prestatges, farcits de feixos de documents.
»I en un racó, estranyament assegut a terra, hi havia un esquelet. Pels parracs que el cobrien encara, blau cel i galonejats de blanc, vaig deduir que podia haver estat un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial. Potser, en caure Napoleó, havia temut represàlies i s’havia fet sepultar en vida? O tal vegada va ser condemnat pels reialistes a l’espant d’aquella mort tapiada… Mai no ho he sabut.
»Els documents es referien a lleves i llicències d’aquells anys turbulents i gloriosos. Un matí els vaig cremar, absurdament, amb un munt de fulles de tardor que vaig recollir pel breu jardí de la casa.
Baltasar Porcel. «Els misteris de París». A: Molts paradisos perduts. Barcelona: Proa, 1993, p. 247-248
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) A l’hotel on era el narrador s’hi van allotjar escriptors il·lustres.
b) Mentre el narrador passeja per París cau un xàfec.
c) L’amic del narrador té els cabells llisos.
d) M. de X., un cop casat, vivia en un edifici del segle XVIII.
e) L’esquelet que es va trobar podia ser d’un oficial d’hússars.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.
a) Encanten, embadaleixen:
b) Rastres, restes:
c) Petit, escarransit:
d) Ensorrar:
e) Venjances:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «És un edifici de principis del XVIII, ple de cambres insospitades, de petits patis atapeïts de verdet, de parets escrostonades. Durant el període napoleònic, havia estat habilitat com a oficina central de reclutament. Vam començar a reformar-lo»:
b) «I en un racó, estranyament assegut a terra, hi havia un esquelet. Pels parracs que el cobrien encara, blau cel i galonejats de blanc, vaig deduir que podia haver estat un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial»:
[0,5 punts]
1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, on vivien M. de X. i la seva dona un cop casats i què hi van trobar.
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què l’Antoni, l’adroguer, esdevé providencial per a la Natàlia en l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.
a) A en Quimet no li fa res que la Natàlia continuï treballant a la pastisseria.
b) La Natàlia, al començament de l’obra, viu amb el seu pare i la seva mare.
c) L’Antoni és el segon marit de la Natàlia.
d) L’Antoni tenia la cara una mica gravada de verola.
e) La Natàlia envia la seva filla Rita a una colònia durant la guerra.
[1 punt]
1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) Aigües encantades planteja la necessitat de modernització de les societats rurals.
b) El batlle del poble evoluciona ideològicament al llarg de l’obra.
c) En Romanill no defensa el Foraster.
d) En Vergés demana a la Cecília que es quedi al poble.
e) L’obra es tanca amb aquestes paraules d’en Vergés: «Els febles s’ajunten i se’n van».
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«Els vells carrers estrets se succeeixen plens de vida i color: Université, Beaux-Arts, Jacob, Bonaparte, Seine, Saint-Simon, Saint-Germain-des-Près… Les petites botigues m’encisen, aparadors plens a vessar i caves de rugosos carreus de pedra, a les quals es baixa per escales de cargol dissimulades. […] I en els articles que ofereixen: antigues maquetes de vaixells que van navegar els oceans, sedes repussades de vestimentes rituals, màscares africanes d’un estàtic regne de l’horror, rellotges de la Viena rococó… Als països d’atmosfera grisa, els colors són càlids, densos. Camino i plovisqueja.
Em prenc un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passeja la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges. És un hotel esquifit, amb un salonet de columnes neoclàssiques.»
[1 punt]
2.2 En el text es parla del fet que es va trobar un esquelet en una cambra subterrània. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu conjectures sobre a qui devia pertànyer l’esquelet i per què era en aquest edifici del segle XVIII.
[2 punts]
Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.
1.10,5 punts
Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: a L’Hotel hi va morir Oscar Wilde i, de vegades, hi passeja Jorge Luis Borges.
b) Falsa: mentre camina, només «plovisqueja», és a dir, plou fluix; no cau cap xàfec.
c) Falsa: l’amic té una «encrespada cabellera blanca», és a dir, els cabells arrissats.
d) Vertadera: es van instal·lar en «un edifici de principis del XVIII».
e) Vertadera: pels parracs blau cel i galonejats de blanc, M. de X. va deduir que l’esquelet «podia haver estat un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial».
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.
1.20,5 punts
Plantejament Cal trobar en el text el mot o l’expressió que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que té en el text.
La resposta, corregida al marge
a) Encanten, embadaleixen: encisen («Les petites botigues m’encisen»).
b) Rastres, restes: vestigis («en aquests vestigis del París d’altres temps»).
c) Petit, escarransit: esquifit («És un hotel esquifit»).
d) Ensorrar: esfondrar («es va esfondrar un envà en una cambra subterrània»).
e) Venjances: represàlies («havia temut represàlies»).
1.30,5 punts
Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.
La resposta, corregida al marge
a) lo substitueix l’edifici de principis del XVIII: van començar a reformar l’edifici.
b) el substitueix l’esquelet (un esquelet): els parracs que cobrien l’esquelet.
1.40,5 punts
Plantejament Cal descriure, en cinquanta mots com a màxim, la casa on vivia la parella i què hi van descobrir durant les obres.
La resposta, corregida al marge
Vivien davant dels jardins de Luxemburg, en un edifici del segle XVIII mal conservat, ple de cambres i patis de parets escrostonades: havia estat oficina de reclutament napoleònica i calia reformar-lo. En esfondrar-se un envà d’una cambra subterrània, hi van trobar un esquelet anònim i prestatges plens de documents.
1.5.11 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, què fa l’adroguer per la Natàlia i per què canvia la seva vida.
La resposta, corregida al marge
L’Antoni salva la Natàlia quan, desesperada i sense diners, vol matar els fills i suïcidar-se: primer li dona feina i després s’hi casa i li ofereix estabilitat econòmica i afecte. La tracta amb respecte, estima els seus fills i l’ajuda a recuperar el seu nom, Natàlia.
1.5.21 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: a en Quimet li molesta que la Natàlia continuï treballant a la pastisseria.
b) Falsa: al començament de la novel·la la mare de la Natàlia ja és morta.
c) Vertadera: la Natàlia s’hi casa en segones núpcies, després de la mort d’en Quimet.
d) Vertadera: l’adroguer té la cara una mica marcada per la verola.
e) Falsa: durant la guerra la Natàlia no envia la Rita a cap colònia.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.31 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: l’obra denuncia l’immobilisme d’un poble rural i defensa la ciència i el progrés.
b) Vertadera: la mentalitat del batlle, en Joan Gatell, evoluciona al llarg de l’obra.
c) Falsa: en Romanill, que viu apartat del poble i en contacte amb la natura, defensa el Foraster.
d) Vertadera: en Vergés, enamorat de la Cecília, li demana que es quedi al poble.
e) Falsa: l’obra no es tanca amb aquestes paraules d’en Vergés.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.11 punt
Plantejament Cal passar a l’imperfet les deu formes verbals en present del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.
La resposta, corregida al marge
«Els vells carrers estrets se succeïen plens de vida i color: Université, Beaux-Arts, Jacob, Bonaparte, Seine, Saint-Simon, Saint-Germain-des-Près… Les petites botigues m’encisaven, aparadors plens a vessar i caves de rugosos carreus de pedra, a les quals es baixava per escales de cargol dissimulades. […] I en els articles que oferien: antigues maquetes de vaixells que van navegar els oceans, sedes repussades de vestimentes rituals, màscares africanes d’un estàtic regne de l’horror, rellotges de la Viena rococó… Als països d’atmosfera grisa, els colors eren càlids, densos. Caminava i plovisquejava.
Em prenia un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passejava la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges. Era un hotel esquifit, amb un salonet de columnes neoclàssiques.»
Al fragment original s’han de subratllar les formes succeeixen, encisen, baixa, ofereixen, són, Camino, plovisqueja, prenc, passeja i És. Van navegar i moria ja són formes de passat i no canvien.
2.22 punts
Plantejament Cal fer conjectures, en un text formal de 125 a 150 paraules, sobre de qui podia ser l’esquelet i per què era en aquell edifici.
La resposta, corregida al marge
La troballa de l’esquelet obre diverses hipòtesis, totes versemblants si es té en compte la història de l’edifici.
D’una banda, M. de X. va deduir que podia ser un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial, tal com indiquen els parracs blau cel i galonejats de blanc. Si fos així, és probable que, després de la caiguda de Napoleó, s’hi amagués per por de les represàlies i que hi morís oblidat, potser malalt o sense ningú que el pogués ajudar.
D’altra banda, també és possible que algú l’hi tanqués expressament. Atès que l’edifici havia estat una oficina de reclutament, els documents de la cambra podien comprometre persones importants, i potser els reialistes van decidir tapiar alhora l’home i els papers que el feien perillós.
En qualsevol cas, la casa guarda un misteri que el pas del temps ha fet impossible de resoldre.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat