Llengua catalana, PAU 2023 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

L’examen de juny (sèrie 1) de Llengua catalana i literatura de la PAU de Catalunya del 2023, sencer: els tres exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la resposta model d’EducaIA de cada pregunta i, al marge, les idees de la pauta oficial que cobreix. Als exercicis 1 i 2 es triaven dues de les tres preguntes de la 1.5.1 a la 1.5.3: les tens resoltes totes.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 17 punts. El que es triava dins dels exercicis 1 i 2 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen La prova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita i 3) reflexió lingüística. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3, que és comuna a totes dues opcions.

Els exercicis de l’examen

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Opció A: «L’estremidora confessió de Joe Galàxia», de Jesús Moncada

7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escrita
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Cal que li digui de camí que vostè i jo no ens hem vist mai de la vida, que no formo part ni dels seus parents, ni dels seus amics, ni tan sols dels seus conciutadans, i l’únic que sé de Berga, la vila on vostè resideix, és el que en diu la Gran enciclopèdia catalana a l’article corresponent. Suposo que aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries, lògiques, que l’hauran amoïnat aquests anys; però, de retruc, en desvetllaran d’altres sense, en definitiva, aclarir-ne cap. Només li demano una miqueta de paciència; en acabar de llegir aquests fulls, potser abans, atès que intueixo que és una dona intel·ligent, ho veurà tot més clar que l’aigua.

Jo em dic Estanislau Dellasegre, però la gent em coneix més per Joe Galàxia, el meu nom professional. Sempre he estat artista de circ; formava parella amb la meva dona, la Marieta Castells, i fèiem un número que se’n deia «Joe Galàxia i la Dona Obús». Ara que em trobo a les portes de la mort, que és com la gent fina en diu, i vostè em perdonarà l’expressió, d’estar a punt de cascar-la, això em fa somriure, però la veritat és que ens sortia un número rodó, molt arriscat i espectacular. Teníem un èxit darrere l’altre i ofertes a cabassos; ens permetíem el luxe d’escollir els circs on ens abellia actuar i cobràvem el que volíem. Mal m’està el dir-ho, però tot havia estat ideat i fet per mi, que sempre he tingut la mà trencada per a les coses mecàniques. No la cansaré amb detalls tècnics; només li diré que, en essència, la cosa constava d’una mena de canó que funcionava amb aire comprimit. La Marieta feia d’obús; en disparar-se el canó, ella sortia com una bala, passava a través d’una roda de foc penjada sobre la pista i anava a caure a uns deu metres de distància, a sobre d’una palanca, a l’altra punta de la qual estava un servidor. L’impuls de la Marieta em feia sortir projectat a mi, que passava en sentit invers la roda flamejant i feia cap a una cadireta fixada damunt el canó. Allò era un deliri. Quines ovacions, senyora! La gent no es cansava d’aplaudir i havíem de sortir a saludar un sac de vegades. Comprendrà que ens jugàvem el físic a cada funció i que el nostre treball exigia valor, sang freda i una precisió infal·lible. Sobretot, calia vigilar que la pressió fos la justa i canviar regularment els cuirs que evitaven les fugides d’aire; la Marieta era el que se’n diu un tros de dona i l’eina se’n ressentia.

Suposo que vostè ha començat a lligar caps, però és més lluny de la veritat del que es pensa. No es precipiti. Ara arribem a la part més esfereïdora.

Jesús Moncada. «L’estremidora confessió de Joe Galàxia (Història de fulletó)». A: Vuit narradors actuals. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 69-70

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Joe Galàxia escriu, quan està a punt de morir, a una senyora de Berga.

b) La dona de Joe Galàxia era molt prima.

c) Per les seves actuacions, Joe Galàxia i la seva parella cobraven molts diners.

d) En la funció, Joe Galàxia i la seva dona travessaven una roda de foc.

e) Mai no calia fer cap adaptació al canó.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Dispersaran, dissoldran:

b) Cavil·lacions, preocupacions:

c) Enlluernador, vistós:

d) Agradava, plaïa:

e) Aterridora, atroç:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Suposo que aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries, lògiques, que l’hauran amoïnat aquests anys; però, de retruc, en desvetllaran d’altres sense, en definitiva, aclarir-ne cap»:

b) «Mal m’està el dir-ho, però tot havia estat ideat i fet per mi, que sempre he tingut la mà trencada per a les coses mecàniques»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què l’actuació que feien els artistes en el circ comportava un risc.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines diferències de caràcter hi ha entre en Quimet i l’Antoni, els dos marits de la Natàlia, a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) La plaça del Diamant està escrita en tercera persona.

b) La Natàlia és òrfena de pare i mare.

c) La Natàlia sempre s’aturava a la botiga per mirar les nines.

d) En Quimet tractava la Natàlia d’una manera molt possessiva.

e) L’Antoni, l’adroguer, abans de casar-s’hi, va oferir a la Natàlia de treballar de dependenta.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) A Aigües encantades es contraposen l’individu i la societat.

b) La Juliana no és una dona religiosa.

c) A la processó que es fa per a demanar que plogui, els homes van descalços.

d) El pare de la Cecília es nega a pagar-li l’any de carrera que li falta.

e) En Pere Amat modifica, a la fi de l’obra, la seva actitud hostil envers el Foraster.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Jo em dic Estanislau Dellasegre, però la gent em coneix més per Joe Galàxia, el meu nom professional. […] amb la meva dona, la Marieta Castells, fèiem un número que se’n deia «Joe Galàxia i la Dona Obús». Ara que em trobo a les portes de la mort, que és com la gent fina en diu, i vostè em perdonarà l’expressió, d’estar a punt de cascar-la, això em fa somriure, però la veritat és que ens sortia un número rodó, molt arriscat i espectacular. Teníem un èxit darrere l’altre i ofertes a cabassos; ens permetíem el luxe d’escollir els circs on ens abellia actuar i cobràvem el que volíem. […] No la cansaré amb detalls tècnics; només li diré que, en essència, la cosa constava d’una mena de canó que funcionava amb aire comprimit.»

[1 punt]

2.2 El fragment que heu llegit, narrat per Joe Galàxia, es tanca amb les paraules següents: «Ara arribem a la part més esfereïdora». Basant-vos en el que es diu en el text, escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quin és l’episodi esfereïdor que imagineu que devia haver succeït.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.10,5 punts

Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: Joe Galàxia diu que es troba «a les portes de la mort» i escriu a una dona de Berga, «la vila on vostè resideix», a qui tracta de «senyora».

2

b) Falsa: el narrador diu que la Marieta «era el que se’n diu un tros de dona», és a dir, una dona grossa, i que «l’eina se’n ressentia».

3

c) Vertadera: tenien «ofertes a cabassos», triaven els circs on actuaven i diu que «cobràvem el que volíem».

4

d) Vertadera: la Marieta passava «a través d’una roda de foc» i ell, impulsat per la palanca, «passava en sentit invers la roda flamejant».

5

e) Falsa: calia vigilar la pressió i «canviar regularment els cuirs que evitaven les fugides d’aire».

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

1.20,5 punts

Plantejament Cal trobar en el text el mot que pot fer de sinònim de cada parella, amb el mateix sentit que hi té.

La resposta, corregida al marge

1

a) Dispersaran, dissoldran: esbandiran («aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries»).

2

b) Cavil·lacions, preocupacions: cabòries («un seguit de cabòries, lògiques»).

3

c) Enlluernador, vistós: espectacular («un número rodó, molt arriscat i espectacular»).

4

d) Agradava, plaïa: abellia («els circs on ens abellia actuar»).

5

e) Aterridora, atroç: esfereïdora («la part més esfereïdora»).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.30,5 punts

Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.

La resposta, corregida al marge

1

a) ne substitueix de cabòries: les paraules del narrador en desvetllaran d’altres sense aclarir cap de les cabòries de la senyora.

2

b) ho substitueix tota l’oració (que) tot havia estat ideat i fet per mi, és a dir, per Joe Galàxia: al narrador no li escau dir que el número l’havia ideat i fet ell.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.40,5 punts

Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, en què consistia el número i per què era perillós.

La resposta, corregida al marge

1234

L’actuació era perillosa perquè la Marieta sortia disparada d’un canó d’aire comprimit, travessava una roda de foc i queia, a uns deu metres, sobre una palanca, i l’impuls llançava Joe Galàxia en sentit invers, a través de la roda, fins a una cadireta damunt el canó.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1

1.5.11 punt

Plantejament Cal contraposar, en cinquanta mots com a màxim, el caràcter d’en Quimet i el de l’Antoni.

La resposta, corregida al marge

1234

En Quimet és dominant i gelós: s’imposa a la Natàlia, és egoista i no té en compte els problemes d’ella. L’Antoni, en canvi, és comprensiu i benèvol: la tracta amb respecte i vetlla pel benestar d’ella i dels fills que ella havia tingut amb en Quimet.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1

Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.21 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Falsa: la novel·la està escrita en primera persona, perquè la narra la mateixa Natàlia, que n’és la protagonista.

2

b) Falsa: la Natàlia ha perdut la mare, però el pare és viu.

3

c) Vertadera: la Natàlia s’aturava sempre a la botiga a mirar les nines.

4

d) Vertadera: en Quimet és dominant i gelós i tracta la Natàlia com si fos cosa seva: fins i tot li canvia el nom i li diu Colometa.

5

e) Falsa: l’Antoni, l’adroguer, dona feina a la Natàlia quan ella està desesperada i sense diners, però no li ofereix de fer de dependenta.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.31 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: l’obra enfronta la Cecília, que vol ser lliure, i el Foraster, que confia en la ciència, amb un poble aferrat a la tradició.

2

b) Falsa: la Juliana, la mare de la Cecília, és una dona molt religiosa.

3

c) Vertadera: en la processó per demanar que plogui, els homes hi van descalços.

4

d) Vertadera: en Pere Amat, el pare, es nega a pagar a la Cecília l’any de carrera que li falta.

5

e) Falsa: en Pere Amat no canvia d’actitud; és autoritari, no sap cedir ni perdonar i fins i tot instiga la revolta del poble contra el Foraster.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.11 punt

Plantejament Cal passar al present les deu formes verbals en passat del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.

La resposta, corregida al marge

12345678910

«Jo em dic Estanislau Dellasegre, però la gent em coneix més per Joe Galàxia, el meu nom professional. […] amb la meva dona, la Marieta Castells, fem un número que se’n diu «Joe Galàxia i la Dona Obús». Ara que em trobo a les portes de la mort, que és com la gent fina en diu, i vostè em perdonarà l’expressió, d’estar a punt de cascar-la, això em fa somriure, però la veritat és que ens surt un número rodó, molt arriscat i espectacular. Tenim un èxit darrere l’altre i ofertes a cabassos; ens permetem el luxe d’escollir els circs on ens abelleix actuar i cobrem el que volem. […] No la cansaré amb detalls tècnics; només li diré que, en essència, la cosa consta d’una mena de canó que funciona amb aire comprimit.»

12345678910

Al fragment original s’han de subratllar les formes fèiem, deia, sortia, Teníem, permetíem, abellia, cobràvem, volíem, constava i funcionava. Les formes que ja eren en present (dic, coneix, trobo, és, diu, fa) o en futur (perdonarà, cansaré, diré) es queden igual; abellir es conjuga amb increment: abelleix.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1
  6. §1
  7. §1
  8. §1
  9. §1
  10. §1

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

2.22 punts

Plantejament Cal escriure un text formal, de 125 a 150 paraules, que imagini, a partir del que explica el narrador, quin episodi esfereïdor devia passar.

La resposta, corregida al marge

12

Les últimes paraules de Joe Galàxia anuncien una desgràcia que devia tenir l’origen en el canó. El mateix narrador explica que calia vigilar la pressió i canviar sovint els cuirs, i que la Marieta era una dona corpulenta que posava a prova l’aparell.

23

És probable que, una nit d’èxit, l’artista no revisés el mecanisme. Per compensar el pes de la seva dona, potser va augmentar massa la pressió, i el tret va ser tan violent que la Marieta va passar per sobre de la palanca, va estripar la lona de la carpa i es va perdre en la foscor. Ningú no la va tornar a veure.

23

Això explicaria per què escriu, a les portes de la mort, a una senyora de Berga: potser la Dona Obús va anar a caure a prop d’aquella vila, i ell, que se sent culpable, no ho havia confessat mai.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2Opció B: l’arribada de l’home a la Lluna

7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escrita
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça, i va acabar derivant en la creació de la NASA, la qual va desenvolupar diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica va posar en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai.

La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. Els sis primers vols del programa Apollo van ser llançaments de prova no tripulats i l’Apollo 11 va ser la cinquena missió tripulada del programa. Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi van recollir roques lunars, hi van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle.

La tripulació de l’Apollo 11 la formaven el comandant de la missió, Neil Armstrong, de trenta-vuit anys —civil, tot i que veterà de la guerra de Corea—, i dos pilots militars, Buzz Aldrin, de trenta-nou anys i pilot de la missió lunar, i Michael Collins, de trenta-vuit anys i pilot del mòdul de comandament. Tots tres havien sigut la tripulació de reserva de l’Apollo 8. Tenien personalitats molt diferents. Armstrong era força reservat i defugia el paper de protagonista, i estava més interessat en els aspectes tècnics del viatge que en la seva transcendència històrica, tot i que va pronunciar una frase per a la posteritat: «És un petit pas per a un home però un gran salt per a la humanitat». Doctorat pel MIT, Aldrin tenia una mentalitat analítica i científica i li va tocar ser el segon home a deixar la seva petjada sobre la Lluna. Michael Collins, que va ser l’únic que no va caminar sobre la superfície lunar perquè es va quedar al mòdul de comandament, orbitant la Lluna, va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació.

2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s’hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l’última missió lunar, l’Apollo 17, que s’hi va estar 22 hores i 4 minuts. Quan el mòdul lunar de l’Apollo 11 va aterrar a la Lluna sobre la plana coneguda com a Mare Tranquillitatis (mar de la Tranquil·litat), començava a clarejar.

L’arribada de l’home a la Lluna es pot considerar el primer espectacle global, i va congregar a tot el món cinc-cents trenta milions d’espectadors davant del televisor per veure un borrós Neil Armstrong en blanc i negre posant un peu sobre la Lluna.

Adaptació feta a partir del text de Lara Bonilla. «Fins a la Lluna i més enllà». Ara [en línia] (15 juliol 2019)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) L’Apollo 11 va ser la primera missió tripulada a l’espai.

b) La Unió Soviètica va ser el primer país a enviar un home a tripular una nau espacial.

c) Els tres pilots de l’Apollo 11 tenien trenta-vuit anys.

d) Edwin Aldrin va romandre a la nau, orbitant la Lluna.

e) Tots tres astronautes van rebre la mateixa atenció per part dels mitjans de comunicació.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Intimidació:

b) Distintiu, insígnia:

c) Evitava:

d) Importància:

e) Reunir, aplegar:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça»:

b) «2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s’hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l’última missió lunar, l’Apollo 17, que s’hi va estar 22 hores i 4 minuts»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què en l’article s’afirma que la missió de l’Apollo 11 tenia un abast científic limitat.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

Comenteu aquesta frase de la Cecília, que forma part de la conversa final que té amb en Vergés, a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter: «L’àliga deixa el galliner, per sempre…»

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) En Quimet era una persona autoritària.

b) La Natàlia i en Quimet compraven les veces dels coloms a l’Antoni, l’adroguer.

c) La senyora Enriqueta, a l’estiu i a l’hivern, sols venia cacauets i xufles.

d) La filla de la Natàlia i en Quimet es deia Julieta.

e) La mare d’en Quimet va morir després que esclatés la Guerra Civil.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) El mossèn retreu a la Juliana que hagi deixat estudiar la seva filla.

b) La Cecília està acompanyada quan en Vergés va a veure-la a l’inici de l’obra.

c) El Foraster, en arribar al poble, s’adreça a la casa d’en Pere Amat.

d) En Joan Gatell és el metge del poble.

e) El marit de la Juliana és molt més intransigent que ella.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat perifràstic per formes de passat simple. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça, i va acabar derivant en la creació de la NASA, la qual va desenvolupar diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica va posar en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai.

La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. […] Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi van recollir roques lunars, hi van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle.»

[1 punt]

2.2 El text recorda l’arribada dels tripulants de l’Apollo 11 a la Lluna, que tingué lloc l’any 1969. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què valoreu la importància i les aportacions dels viatges a l’espai.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.10,5 punts

Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Falsa: el primer home que va viatjar a l’espai va ser Iuri Gagarin, el 1961, i l’Apollo 11 «va ser la cinquena missió tripulada del programa».

2

b) Vertadera: la Unió Soviètica va posar en òrbita Iuri Gagarin, «el primer home que va viatjar a l’espai».

3

c) Falsa: Armstrong i Collins tenien trenta-vuit anys, però Buzz Aldrin en tenia trenta-nou.

4

d) Falsa: Edwin Aldrin és el nom de Buzz Aldrin, que va trepitjar la Lluna; qui es va quedar al mòdul de comandament, orbitant la Lluna, va ser Michael Collins.

5

e) Falsa: Michael Collins «va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació».

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

1.20,5 punts

Plantejament Cal trobar en el text el mot que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que hi té.

La resposta, corregida al marge

1

a) Intimidació: amenaça («que el van interpretar com una amenaça»).

2

b) Distintiu, insígnia: emblema («L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc»).

3

c) Evitava: defugia («defugia el paper de protagonista»).

4

d) Importància: transcendència («la seva transcendència històrica»).

5

e) Reunir, aplegar: congregar («va congregar a tot el món cinc-cents trenta milions d’espectadors»).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.30,5 punts

Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.

La resposta, corregida al marge

1

a) el substitueix tota la construcció «el llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica»: els Estats Units van interpretar aquest llançament com una amenaça.

2

b) hi substitueix a la Lluna (sobre la Lluna): Eugene Cernan va estar 22 hores i 4 minuts a la Lluna.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.40,5 punts

Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, per què la missió va tenir més pes simbòlic que científic.

La resposta, corregida al marge

123

La missió responia a la cursa espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica: arribar a la Lluna donava prestigi als nord-americans i era, sobretot, un acte simbòlic. Científicament, només hi van recollir roques i hi van instal·lar un reflector i un sismògraf.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1

1.5.11 punt

Plantejament Cal explicar què vol dir la imatge de l’àliga i el galliner en boca de la Cecília i per què la fa servir al final de l’obra.

La resposta, corregida al marge

1234

Amb aquesta frase, la Cecília resumeix el sentit de la seva fugida. És una noia idealista que vol canviar el món i que, al començament de l’obra, ja va confessar a en Vergés que se sentia com una àliga tancada en un galliner. Al final, quan decideix marxar del poble amb el Foraster i abandonar els seus pares, se sent alliberada: l’àliga, ella, deixa per sempre el galliner, l’ambient rural, opressiu i tradicional en què vivia.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1

Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.21 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: en Quimet és dominant i autoritari, i imposa la seva voluntat a la Natàlia.

2

b) Vertadera: les veces per als coloms les compraven a l’adrogueria de l’Antoni.

3

c) Falsa: la senyora Enriqueta no venia tot l’any només cacauets i xufles.

4

d) Falsa: la filla de la Natàlia i en Quimet es diu Rita; el fill, Antoni.

5

e) Falsa: la mare d’en Quimet no mor després que esclati la Guerra Civil.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.31 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: mossèn Gregori retreu a la Juliana que hagi deixat estudiar la seva filla a la ciutat.

2

b) Falsa: a l’inici de l’obra, quan en Vergés la va a veure, la Cecília no està acompanyada.

3

c) Falsa: en arribar al poble, el Foraster no s’adreça a la casa d’en Pere Amat.

4

d) Falsa: en Joan Gatell no és el metge, sinó el batlle del poble.

5

e) Vertadera: en Pere Amat, el marit de la Juliana, és un terratinent autoritari, encara més intransigent que la seva dona.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.11 punt

Plantejament Cal passar al passat simple les dotze formes de passat perifràstic del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.

La resposta, corregida al marge

123456

«El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica accelerà la cursa espacial dels Estats Units, que l’interpretaren com una amenaça, i acabà derivant en la creació de la NASA, la qual desenvolupà diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica posà en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que viatjà a l’espai.

789101112

La missió lunar Apollo 11 fou la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. […] Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi recolliren roques lunars, hi muntaren un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi deixaren un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també fou l’animal que donà nom al mòdul lunar, Eagle.»

123456789101112

Al fragment original s’han de subratllar les dotze formes de passat perifràstic: va accelerar, van interpretar, va acabar, va desenvolupar, va posar, va viatjar, va ser, van recollir, van muntar, van deixar, va ser i va donar. Davant de vocal, el pronom el s’apostrofa (l’interpretaren). Estava, tenia i era són imperfets, no passats perifràstics, i es mantenen.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana deu de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1
  6. §1
  7. §2
  8. §2
  9. §2
  10. §2
  11. §2
  12. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

2.22 punts

Plantejament Cal escriure un text formal, de 125 a 150 paraules, que valori la importància dels viatges espacials i el que han aportat.

La resposta, corregida al marge

12

L’arribada de l’home a la Lluna, el 1969, va ser molt més que un èxit de la cursa espacial: va demostrar que l’ésser humà era capaç de sortir del seu planeta i va obrir una nova etapa de la història.

23

D’una banda, els viatges espacials han tingut aportacions científiques i tècniques molt valuoses. Gràcies als satèl·lits, avui podem predir el temps, comunicar-nos o orientar-nos amb el GPS, i molts materials i aparells d’ús quotidià es van crear per a les missions espacials. De l’altra, l’exploració espacial ens ajuda a entendre l’origen de l’univers i ens fa veure com és de fràgil la Terra.

23

Ara bé, cal que aquests viatges tinguin un objectiu científic i no només de prestigi, com passava a l’època de l’Apollo 11. Ben orientats, continuaran sent una inversió en coneixement per a tota la humanitat.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pautaTemes: Anàlisi sintàctica, Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística

3.1 Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

3.1.1. Suposo que aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries, lògiques, que l’hauran amoïnat aquests anys.

– complement agent

– complement o objecte directe

– atribut

– complement de l’adjectiu

3.1.2. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle.

– oració subordinada substantiva de complement directe

– oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

– oració subordinada substantiva de subjecte

– construcció o clàusula d’infinitiu temporal

3.1.3. Van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics.

– complement del nom

– complement o objecte directe

– subjecte

– complement circumstancial (o adjunt)

3.1.4. La cosa constava d’una mena de canó que funcionava amb aire comprimit.

– complement de règim (o preposicional)

– complement circumstancial (o adjunt)

– complement del nom

– complement agent

3.1.5. Va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació.

– subjecte

– atribut

– complement del nom

– complement o objecte indirecte

[1 punt]

3.2 Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) Després de ________ de temps sense veure’l, m’adono que continua ________ loquaç com sempre. (tan / tant)

b) No t’amoïnis ________ pels diners. No et costarà ________ tornar-ho a imprimir. (gens / res)

c) Li vaig dir ________ tingués una mica de paciència i em va demanar per ________. (què / que)

d) No diu ________ ruqueries; hauria estat millor que no hagués vingut, ________ volia intervenir en el programa. (sinó / si no)

e) Hi eren ________ tots. Sols no hi van anar els que no es trobaven ________. (gaire bé / gairebé)

[0,5 punts]

3.3 Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) Ja em diràs per què vols que ho ________ (fer) ells si no són les persones més indicades per a dur a terme aquesta missió.

b) Aquests pastissers ara sempre es ________ (lluir) molt amb els pastissos que fan.

c) Endavant. ________ (escollir) el vestit que t’agradi més.

d) La Maria s’ha passat el matí ________ (coure) els caragols ben a poc a poc.

e) Vigileu! No ________ (voler) anar tan de pressa, que caureu!

[0,5 punts]

3.4 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord [s].

Encara que va insistir molt perquè anés al casament, vaig decidir que no volia passar per aquest tràngol insuportable.

[0,5 punts]

3.5 Completeu les oracions següents amb els verbs o substantius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Van arribar al restaurant, i es van ________ tot seguit. (taula)

b) Té una absoluta ________ per a prendre decisions. (inepte)

c) Va actuar amb ________ i al final va aconseguir el seu propòsit. (perseverar)

d) La ________ d’aquest llibre és molt acurada. (imprimir)

e) Tot i que sovint s’________ de la seva germana, mai no ho va arribar a demostrar. (gelós)

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.11 punt

Plantejament Cal identificar la funció sintàctica o el tipus d’oració de cada element subratllat i triar, de les quatre, l’opció correcta.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Complement o objecte directe: l’ és un pronom feble que representa la senyora a qui escriu el narrador (vostè); amoïnar és transitiu (les cabòries han amoïnat la senyora), i el subjecte de l’oració és el relatiu que, que es refereix a cabòries.

2

3.1.2. Oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom: que és un pronom relatiu que té per antecedent l’animal i fa de subjecte de va donar; tota l’oració complementa aquest nom, com ho faria un adjectiu.

3

3.1.3. Complement circumstancial (o adjunt): hi substitueix el lloc on van deixar el sismògraf, a la Lluna; el complement directe és un sismògraf.

4

3.1.4. Complement de règim (o preposicional): el verb constar demana la preposició de (constar d’alguna cosa), i el complement es pot substituir per en: la cosa en constava.

5

3.1.5. Subjecte: els mitjans de comunicació són els qui presten atenció; concorden amb el verb en plural (van prestar) i van posposats.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.20,5 punts

Plantejament Cal triar, per a cada buit, la forma que correspon al sentit de l’oració.

La resposta, corregida al marge

1

a) «Després de tant de temps sense veure’l, m’adono que continua tan loquaç com sempre.» Tant quantifica un nom (tant de temps); tan va davant d’un adjectiu (tan loquaç).

2

b) «No t’amoïnis gens pels diners. No et costarà res tornar-ho a imprimir.» Gens indica grau, ‘en absolut’ (no t’amoïnis gens); res és un pronom que vol dir ‘cap cosa’ (no et costarà cap cosa).

3

c) «Li vaig dir que tingués una mica de paciència i em va demanar per què.» El primer és la conjunció que introdueix el que li va dir; el segon és l’interrogatiu tònic què darrere de preposició (per què, ‘per quin motiu’).

4

d) «No diu sinó ruqueries; hauria estat millor que no hagués vingut, si no volia intervenir en el programa.» Sinó equival a ‘només’ en la construcció no… sinó; si no és la conjunció condicional si seguida de la negació.

5

e) «Hi eren gairebé tots. Sols no hi van anar els que no es trobaven gaire bé.» Gairebé vol dir ‘quasi’; gaire bé són dos mots, el quantificador gaire i l’adverbi bé (no es trobaven gaire bé de salut).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.30,5 punts

Plantejament Cal escriure la forma verbal simple, sense perífrasi, que demana cada oració, en el temps i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «…vols que ho facin ells…»: present de subjuntiu, tercera persona del plural, de fer, perquè depèn de vols que.

2

b) «Aquests pastissers ara sempre es llueixen molt…»: present d’indicatiu de lluir-se, que aquí vol dir ‘fer-se valer, quedar bé’; amb aquest sentit es conjuga amb increment (llueixen).

3

c) «Endavant. Escull (o escolleix) el vestit que t’agradi més»: imperatiu, segona persona del singular, d’escollir, que admet les dues formes.

4

d) «La Maria s’ha passat el matí coent els caragols…»: gerundi de coure.

5

e) «Vigileu! No vulgueu anar tan de pressa…»: l’imperatiu negatiu es fa amb el present de subjuntiu; segona persona del plural de voler, com Vigileu.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.40,5 punts

Plantejament Cal localitzar les grafies que es pronuncien [s], la essa sorda, i deixar sense subratllar les que sonen [z].

La resposta, corregida al marge

12345

Encara que va insistir molt perquè anés al casament, vaig decidir que no volia passar per aquest tràngol insuportable.

12345

Són sordes les dues s d’insistir (la primera, darrere de n; la segona, davant de la consonant sorda t), la c de decidir (davant d’i), la ss de passar (entre vocals) i la s d’insuportable (darrere de n). En canvi, la s de casament, entre vocals, i la s final d’anés, enllaçada amb la vocal d’al, sonen [z]. La s d’aquest, davant de la t, també és sorda: el fragment en té sis, tot i que l’enunciat en demana cinc.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.50,5 punts

Plantejament Cal formar la paraula derivada que encaixa en cada buit a partir del mot que hi ha entre parèntesis.

La resposta, corregida al marge

1

a) «…i es van entaular tot seguit»: verb derivat de taula amb el prefix en-; entaular-se és asseure’s a taula.

2

b) «Té una absoluta ineptitud…»: nom derivat d’inepte, que designa la falta d’aptitud.

3

c) «Va actuar amb perseverança…»: nom derivat de perseverar amb el sufix -ança.

4

d) «La impressió d’aquest llibre és molt acurada»: nom derivat d’imprimir, que designa l’acció d’imprimir.

5

e) «Tot i que sovint s’engelosia de la seva germana…»: imperfet d’indicatiu del verb engelosir-se, derivat de gelós.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Llengua catalana, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Llengua catalana de 2022 a 2026.

Expressió escritaComprensió lectoraAnàlisi sintàcticaNormativa i parellsFormes verbalsSons i grafiesLèxic i derivacióLectures obligatòriesTots els temes de Llengua catalana

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Llengua catalana del 2023?

La prova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita i 3) reflexió lingüística. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3, que és comuna a totes dues opcions. Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: expressió escrita (6 punts), comprensió lectora (4 punts), anàlisi sintàctica (1 punt), normativa i parells (0,5 punts), formes verbals (0,5 punts), sons i grafies (0,5 punts) i lèxic i derivació (0,5 punts). Exercici 1, dues preguntes a triar de tres: 1.5.1, 1.5.2 i 1.5.3, lectures obligatòries. Exercici 2, dues preguntes a triar de tres: 1.5.1, 1.5.2 i 1.5.3, lectures obligatòries.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part. Les respostes model les escriu EducaIA i, al marge de cada paràgraf, diuen quines parts de la pauta cobreixen. Quan cal, una nota al costat de la resposta ho explica (en aquest examen, 1: per un matís sobre la pauta).

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les respostes model a part.

Tens la PAU de Llengua catalana aquest curs?

Puja els teus apunts de Llengua catalana i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Llengua catalana a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.