Comprensió lectora: exercicis de la PAU de Llengua catalana resolts

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Els microplàstics són cada cop més presents en el medi ambient i ja es comença a detectar quin impacte poden tenir en la nostra salut. Els microplàstics són trossos de plàstic diminuts, de menys de 5 mil·límetres i de formes irregulars. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l’entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits, que es coneixen com a nanoplàstics i que són encara més preocupants per a la salut.

El plàstic és un producte molt versàtil i químicament estable i per això es fa servir de manera àmplia en molts processos de producció. També, a causa de la seva rendibilitat, és un material gairebé insubstituïble en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. El problema és que és un contaminant, ja que no es degrada i és tòxic. A més, pot contenir restes de metalls, hidrocarburs, plaguicides o productes farmacèutics, en funció dels contaminants que hagi pogut absorbir.

La producció de plàstic supera àmpliament els 300 milions de tones a tot el món cada any. L’única manera de revertir-ho és aconseguir materials no contaminants que el puguin substituir o impulsar-ne la reutilització. En aquests moments, però, les taxes de reciclatge són tan baixes que els plàstics suposen el 54 % de la massa global de residus.

S’han detectat microplàstics —en una àmplia gamma de concentracions— en aigües marines, aigües residuals, aigua dolça, aliments, aire i aigua potable, tant embotellada com de l’aixeta. Per tant, poden entrar en el nostre cos per inhalació o per ingestió, sigui de manera directa o a través del menjar. Per exemple, s’han detectat partícules de plàstics en animals que formen part de la nostra dieta, com ara moltes espècies marines, i també en aliments processats.

Tots els experts assenyalen que els plàstics són més perillosos per a la nostra salut com més petits són. Un dels estudis més recents en aquest àmbit, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, conclou que els nanoplàstics afecten la composició, la diversitat i la funcionalitat del microbioma intestinal. Quan es modifica el microbioma intestinal sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.

El 90 % dels plàstics que ingerim acabaran excretats, però una part es fragmentarà en nanoplàstics. Són tan petits que són capaços de penetrar en les cèl·lules i causar-hi efectes nocius. L’estudi constata que s’han descrit alteracions en l’absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries.

També s’ha constatat que, en humans, les partícules de plàstic es poden allotjar en els pulmons i l’aparell digestiu. I poden arribar als conductes limfàtics i als ganglis i, finalment, a diversos òrgans del cos, com la medul·la òssia, els ronyons, la melsa o el fetge. Els metges es troben amb la dificultat afegida que les lesions que poden produir són semblants a les d’altres tòxics i, per tant, és complicat relacionar-les amb els plàstics utilitzant la tecnologia actual.

Adaptació feta a partir del text d’Atlàntida Assegurances. «Microplàstics: com afecten la salut» [en línia]

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Nanoplàstic és sinònim de microplàstic.

b) El plàstic es degrada amb facilitat.

c) Els plàstics suposen menys del 50 % de la massa global de residus.

d) L’aigua embotellada no té tants microplàstics com l’aigua de l’aixeta.

e) Els plàstics modifiquen el microbioma intestinal.

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Es trenquen, es fraccionen:

b) Irreemplaçable:

c) Expulsats, expel·lits:

d) Perjudicials:

e) Trastorns, canvis:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Són tan petits que són capaços de penetrar en les cèl·lules i causar-hi efectes nocius»:

b) «Els metges es troben amb la dificultat afegida que les lesions que poden produir són semblants a les d’altres tòxics i, per tant, és complicat relacionar-les amb els plàstics utilitzant la tecnologia actual»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, quin és l’impacte que pot tenir la ingestió de plàstics en la salut.

[0,5 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres amb una àmplia majoria la normativa consensuada amb els vint-i-set per regular la intel·ligència artificial a la Unió Europea (UE). La llei, pionera a escala mundial en aquesta matèria, ha rebut l’aval de 523 eurodiputats, el rebuig de 46 i 49 abstencions.

El comissari europeu del Mercat Interior i impulsor de la iniciativa, Thierry Breton, ha celebrat «l’aclaparador suport del Parlament Europeu a la nostra llei d’intel·ligència artificial, la primera norma global i vinculant del món per una intel·ligència artificial fiable». «Europa és ara un referent mundial», ha destacat. Breton ha assegurat que la UE «regula el mínim possible, però tot el que cal».

La normativa fa així un pas determinant per a la seva aprovació definitiva en el Consell de la UE, que es preveu que tindrà lloc les properes setmanes. Amb tot, la nova legislació no entrarà en vigor fins al 2026.

La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permet o en prohibeix l’ús en funció del risc social que suposi per a les persones. La normativa cerca garantir així que els sistemes existents i utilitzats a la UE siguin segurs i respectin els drets fonamentals i els valors europeus.

Un dels punts més controvertits durant la negociació de la normativa han estat els límits de la identificació biomètrica per part de les forces de seguretat. En general, la llei veta la vigilància massiva als espais públics però permet que les forces de seguretat puguin utilitzar aquesta tecnologia, amb una autorització judicial prèvia, en casos flagrants com ara el risc d’un atac terrorista imminent. Els cossos policials també hi podran recórrer per identificar persones que hagin comès delictes de terrorisme, tràfic de persones, explotació sexual i crims mediambientals, i també per localitzar les víctimes.

Un altre punt espinós que tracta la norma és la categorització biomètrica, que queda prohibida per creences polítiques, religioses, filosòfiques o per raça i orientació sexual. Tampoc no es podran utilitzar els sistemes que puntuen les persones segons el comportament, la intel·ligència artificial capaç de manipular el comportament humà o els sistemes per crear bases de dades facials captant dades de manera indiscriminada a través d’Internet.

Quant als sistemes d’intel·ligència artificial generativa —en els quals es basen programaris com ChatGPT o Bard—, les empreses hauran de complir criteris de transparència, com ara especificar si un text, una cançó o una fotografia s’ha generat a través d’aquest sistema. També hauran de garantir que les dades utilitzades per entrenar els sistemes respecten els drets d’autor.

Finalment, la norma preveu la creació de l’Oficina Europea d’Intel·ligència Artificial, que coordinarà l’ús de la tecnologia entre les autoritats estatals i que estarà assessorada per un grup de científics i representants de la societat civil.

Adaptació feta a partir del text de R. Bruna. «L’Eurocambra aprova la primera llei per regular la intel·ligència artificial». El Punt Avui [en línia] (13 març 2024)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) La Unió Europea està formada per vint-i-set països.

b) Hi ha hagut quaranta-nou diputats que no han aprovat la normativa per a regular la intel·ligència artificial.

c) La normativa té un abast mundial.

d) La identificació biomètrica permet de reconèixer les persones.

e) El ChatGPT no és un sistema d’intel·ligència artificial generativa.

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Capdavantera:

b) Refús:

c) Polèmics:

d) Inapel·lables, incontestables:

e) Immediat:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «En general, la llei veta la vigilància massiva als espais públics però permet que les forces de seguretat puguin utilitzar aquesta tecnologia, amb una autorització judicial prèvia, en casos flagrants com ara el risc d’un atac terrorista imminent. Els cossos policials també hi podran recórrer per identificar persones que hagin comès delictes de terrorisme»:

b) «La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permet o en prohibeix l’ús en funció del risc social que suposi per a les persones»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què la normativa prohibeix la categorització biomètrica.

[0,5 punts]

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l’actualitat. Seria fàcil pensar que el que passi a l’espai no és una cosa que ens afecti. Però la realitat és que sí que ho és, i cada vegada de maneres menys subtils.

El turisme espacial arriba amb la promesa de «democratitzar l’espai», però aquesta frase, repetida com un mantra, sovint és buida de contingut. El fet és que el turisme espacial està només a l’abast d’una minoria, a banda de l’impacte ecològic que se’n pot arribar a derivar.

La població en general es va fent a la idea d’usar menys avions i més trens, i de menjar menys carn. Aquests són només part dels canvis que haurem de fer si volem una transició ecològica justa. Mentrestant, el turisme espacial emergeix com una activitat poc accessible i molt contaminant.

Encara que l’impacte ambiental dels llançaments espacials no ha estat prou estudiat, se sap que va més enllà de les emissions de carboni. L’alliberament de gasos en capes altes de l’atmosfera durant els llançaments espacials té efectes negatius sobre la capa d’ozó. Un gas emès sovint en els llançaments i aparentment innocu com el vapor d’aigua contribueix a l’efecte hivernacle.

En les activitats espacials es fan servir bastants tipus de combustibles, alguns dels quals són tòxics en ser alliberats en el llançament o pel seu procés de producció. La bona notícia és que la majoria dels nous sistemes de llançament usen combustibles líquids, menys problemàtics en aquest sentit que els sòlids.

Els coets solen tenir com a destinació diferents òrbites al voltant del nostre planeta. Hem d’aclarir que, en canvi, els vols turístics espacials són vols «suborbitals». És a dir, no arriben a entrar en òrbita, sinó que ascendeixen fins a 80 o 100 km d’altura, experimenten la gravetat zero per un breu període de temps i tornen a la Terra.

Un vol suborbital requereix moltíssima menys energia que entrar en òrbita. Per això el seu cost és més assequible i la seva petjada ecològica, més petita.

Actualment es llancen uns cent coets a l’any. La seva petjada de carboni és més petita que la dels cent mil avions que volen cada dia al món, però el sector espacial està experimentant un fort creixement. Per això el seu impacte ambiental podria arribar a ser molt rellevant.

La conscienciació i la regulació internacional de l’impacte ambiental és, doncs, un dels aspectes en què la gestió de les activitats espacials haurà de millorar. Encara que llançar un satèl·lit a l’òrbita terrestre té un impacte més gran que un vol turístic suborbital, els satèl·lits poden beneficiar moltes persones, mentre que un vol turístic és un luxe per a un nombre limitat d’individus.

És necessari reorientar la nostra manera de pensar i de ser al món per avançar cap a un món més just i sostenible. L’espai, ben gestionat, pot portar-nos canvis positius, però no ens hem de deixar enlluernar per l’optimisme cec basat únicament en el desenvolupament tecnològic.

Adaptació feta a partir del text de Jorge Hernández Bernal.
«Quina és la petjada ecològica del turisme espacial?». Catalunya Plural [en línia] (18 agost 2021)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) El turisme espacial s’inclouria en el marc d’una transició ecològica justa.

b) La reducció de l’ús dels avions té un impacte ecològic positiu.

c) Actualment som al final de la transició ecològica.

d) Els llançaments espacials gairebé no afecten la capa d’ozó.

e) Els combustibles sòlids generen més afectació que els combustibles líquids.

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Salmòdia, lletania:

b) Sorgeix, irromp:

c) Inofensiu:

d) Empremta:

e) Destacat, apreciable:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l’actualitat. Seria fàcil pensar que el que passi a l’espai no és una cosa que ens afecti. Però la realitat és que sí que ho és, i cada vegada de maneres menys subtils»:

b) «El fet és que el turisme espacial està només a l’abast d’una minoria, a banda de l’impacte ecològic que se’n pot arribar a derivar»:

[0,5 punts]

1.4 Indiqueu, en un màxim de cinquanta mots, tres diferències entre els vols turístics espacials, els vols comercials i els satèl·lits.

[0,5 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

La competició per veure quina és la ciutat més verda i més sostenible ha començat, i el lideratge d’aquesta transició ecològica està en joc. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu busquen transformar l’espai públic pacificant espais abans destinats al vehicle privat, prioritzant la mobilitat activa i introduint verd per aconseguir una ciutat més resilient, amb una millor qualitat de l’aire i que compleixi amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Objectius, però, que no només són de caràcter ambiental, sinó també socials i econòmics, i que busquen combatre les desigualtats.

Fa poc coneixíem les conclusions de l’estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat per la urbanista i geògrafa Isabelle Anguelovski. Aquestes conclusions apuntaven que renaturalitzar les ciutats promou la desigualtat social, ja que fa que nous habitants amb més recursos s’instal·lin a la vora d’aquestes noves zones verdes, i expulsin els veïns i veïnes del barri amb un poder adquisitiu més baix. És el que coneixem com a gentrificació verda o greentification.

Aquest estudi corrobora la realitat en la qual es troben la majoria dels veïns de les grans ciutats, que, després d’anys de lluita per aconseguir la pacificació d’una via o la creació d’un espai verd, veuen que no podran gaudir-ne. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d’assumir la pujada de lloguers que se’ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat que donarà pas a activitats adreçades a un altre tipus de públic.

Paradoxalment, els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades.

Davant d’aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d’espais verds, ja que només amb aquests espais podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que cal és que aquestes transformacions físiques s’implantin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complementàries que permetin aturar-ne els efectes negatius sobre la població. Mesures com ara plans d’usos, polítiques actives d’adquisició i mobilització d’habitatges i locals cap al parc públic, control dels lloguers, millora del transport públic a la zona, implantació d’equipaments de proximitat com escoles a les zones verdes o continuïtat del comerç de proximitat i reducció del monocultiu comercial.

Adaptació feta a partir del text de Joan Maria Boronat i Pujals.
«La gentrificació verda, el perill obviat». Galeries [en línia] (16 gener 2023)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Els ODS afecten sols el medi ambient.

b) Els termes gentrificació verda i greentification són sinònims.

c) Els residents d’un barri són els que més es beneficien de la seva renaturalització.

d) Els nous residents que desplacen els oriünds tenen un poder adquisitiu més baix.

e) La solució per a aturar la gentrificació és reduir la creació d’espais verds.

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Comandament, guiatge:

b) Ratifica, confirma:

c) Resistent, robusta:

d) Contradictòriament:

e) Proporcional:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Aquest estudi corrobora la realitat en la qual es troben la majoria dels veïns de les grans ciutats, que, després d’anys de lluita per aconseguir la pacificació d’una via o la creació d’un espai verd, veuen que no podran gaudir-ne»:

b) «Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què la transició ecològica a les ciutats provoca desigualtats socials.

[0,5 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

La vida eterna sembla cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d’aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l’envelliment i la immortalitat. Google ha construït una filial, Calico, amb l’ambició d’augmentar l’esperança de vida en vint anys.

Tanmateix, la fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles. A l’Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna. Previsiblement, una situació similar amb una població de set mil milions d’humans al planeta seria insostenible. Si la població no morís, hi hauria problemes de repartiment de recursos i d’augment d’índex demogràfic en diverses zones fins aleshores despoblades o a les grans metròpolis, que provocarien dificultats de convivència. Hi hauria prou espai i recursos per a una humanitat immortal? Caldria cercar altres planetes on viure? O s’hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?

Respecte a la criogènia o resurrecció, també apareixen arguments contradictoris, perquè si fos possible en un futur reanimar un cos o un cervell, quin sentit tindria la vida sense la companyia de ningú conegut, ni familiars ni amics? L’ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d’un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l’equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n’hi hauria d’econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.

Si el dret a viure il·limitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern? En el cas que visquéssim eternament en forma d’un organisme cibernètic, la controvèrsia també està servida perquè canviaria la concepció que tenim ara de la naturalesa humana. Seguiríem sent humans si deixéssim d’ésser individus de carn (i de sexe)?

La vida eterna ens convertiria en déus o ens tornaria éssers dissortats? Estaríem condemnats a viure un futur solitari i depriment que provocaria un etern avorriment? Potser viure sense límits cronològics o arribar a ser immortals ens conduiria a explorar la possibilitat de colonitzar altres planetes, a replantejar la nostra relació amb la feina o a repensar la sexualitat i la reproducció. Potser disposar de l’opció de ser immortals ens ajudaria també a planificar la nostra mort amb més lucidesa.

Adaptació feta a partir del text d’Anna Sarsanedas.
«Ciència i filosofia de la vida eterna». El Temps [en línia] (22 març 2016)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Diverses multinacionals tecnològiques treballen per aconseguir la immortalitat humana.

b) La Terra té una població de set mil milions d’habitants.

c) El desig de l’ésser humà d’esdevenir immortal és molt recent.

d) La immortalitat podria provocar desigualtats socials.

e) L’article planteja diverses formes en què l’ésser humà podria arribar a ser immortal.

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Pretensió, aspiració:

b) Disturbis, aldarulls:

c) Depuració, eliminació:

d) Desventurats:

e) Clarividència:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «La vida eterna sembla cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d’aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la»:

b) «A part dels problemes ètics, també n’hi hauria d’econòmics i mèdics»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, quins problemes podria desencadenar el fet que les persones fóssim immortals.

[0,5 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

L’ús d’insectes com a font de proteïna alternativa podria ser una solució davant l’escassetat d’aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons els experts que han participat en el primer congrés Tech4Good sobre la innovació alimentària.

Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d’aliments creixerà un 50 %. El cofundador de Nutrinsect, Josep Vidal, ha assegurat que, davant aquesta situació, els insectes són una font d’alimentació «idònia per afrontar els problemes que arribaran d’aquí a poc» i que el seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys».

Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem» i d’aquí ve «la necessitat de buscar fonts alternatives de proteïna i alimentació», com els insectes, també en format de farina. Segons Vidal, els insectes tenen «grans avantatges» respecte del bestiar perquè «poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d’hectàrees» i, a més, «tot just contribueixen amb un 1 % a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a diferència d’animals com vaques o porcs». Altres avantatges són que «se’n pot aprofitar pràcticament tot» i que el seu «ritme de reproducció és molt alt», ja que amb un quilo d’ous d’insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en el cas de les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran, perquè els riscos de transmissió de malalties són «mínims», comparats amb «la grip aviària o la febre porcina».

Els entesos apunten que la incorporació dels insectes es pot donar en un primer moment en l’alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà, atès que la «barrera cultural» és encara molt gran, sobretot en els països occidentals. No obstant això, Vidal ha considerat que els insectes són «un rebost errant» perquè és on es troben «els nutrients necessaris per a l’alimentació humana, des de proteïnes fins a vitamines o calci». De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d’aigües, tot i que encara no en mengem. Per això, el director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades consensuades per explicar els beneficis dels insectes i eliminar falsos mites».

Els experts creuen que la proposta del fisiòleg de la Universitat de Maastricht Mark Post, creador de la primera hamburguesa artificial a partir de cèl·lules mare de vaca, pot ser una altra solució. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l’efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-la.

Adaptació feta a partir del text «El menjar del futur: insectes i hamburgueses artificials».
Càtedra AgroBank [en línia] (15 juny 2018)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) L’any 2030 s’incrementarà la demanda d’aliments.

b) La cria d’insectes requereix grans espais.

c) Les aus i el bestiar per al consum poden transmetre més malalties que els insectes.

d) Tant els animals com els humans poden alimentar-se d’insectes.

e) Els insectes no són presents en cap àmbit de la vida diària.

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Dèficit, mancança:

b) Desafiaments:

c) Ràpid, accelerat:

d) Corrents, comuns:

e) Acordades:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar “menjant carn sense l’efecte perniciós dels gasos contaminants” que actualment es generen en produir-la»:

b) «De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d’aigües, tot i que encara no en mengem»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què els insectes són un aliment alternatiu i quins avantatges té el seu consum.

[0,5 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Aquell any de la guerra central vaig fer-me ric. Especulant amb coses tan innòcues com el suro i el cartó, fent números i posant-hi els cinc sentits, vaig trobar-me amo de mig milió de la moneda més alta.

Això no tindria interès, ni caldria parlar-ne, si no fos per la relació que té amb la meva casa blanca de la costa. La casa sí que era notable, i ho era, sobretot, per les coses que van passar-m’hi.

Era una casa plantada ran del mar, amb moltes finestres amples i molts vidres: jo mateix vaig acompanyar la mà de l’arquitecte en traçar els plànols i li vaig dir que no hi planyés la rajola de València, ni els jocs d’aigua, ni cap cosa que pogués atreure la llum del sol. Vaig dir-li que la volia ben blanca i ben neta, perquè l’instint em deia que calia viure en una casa on no pogués ocórrer res d’extraordinari.

No em vull precipitar: explicaré les coses ordenadament, i que cadascú s’ho prengui de la manera que vulgui. Em sembla oportú, ara, parlar del meu jardí de la costa: van idear-lo, amb l’ajut meu, tres jardiners d’anomenada i un artista que diu que era dels millors d’aquells temps. El jardí s’estenia darrera la casa i no era pas gaire gran; però estava carregat de poesia. Hi vaig fer plantar totes les plantes que plaguessin alhora al clima i a mi, i herbes bones de països exòtics, que acreditaven la puixança de la meva riquesa. Vaig fer-lo voltar d’una tanca de molta fantasia, destinada a guardar-me de les mirades dels vianants més que no pas de llur rapisseria,¹ i això és el que em va fer mal. Perquè algú, en un determinat moment, hi va poder entrar i deixar-hi quelcom que em va prendre la placidesa. Ja ho contaré quan vindrà més a tomb.

Els tres jardiners s’encarregaren del jardí, i sis criats tenien cura de la casa i cobraven sous alts per no deixar-me tocar de peus a terra. El caràcter se’m va ablanir, i mireu si va bé d’ésser ric, que de mica en mica anava adquirint bons sentiments, sense arribar a l’extrem que la consciència em fes nosa.

Els veïns cultivaven la meva amistat, i em feien visites i m’enviaven presents, als quals jo corresponia, ja que les rendes em permetien d’ésser tan pròdig com em semblés. La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d’escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d’ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que fa la lluna. ¿Puc dir que això la fes responsable del que s’esdevingué després? No. Tant se valdria acusar el metge de la mort del pacient, perquè ha previst la fi lògica d’una malaltia. Però li tinc rancúnia, perquè, en recordar la conversa del vespre en què em va explicar la rara força dels astres, les meves orelles guarden encara el ressò d’una certa reticència.

1. Del verb rapissar: rampinyar.

Pere Calders. «El principi de la saviesa». A: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1979, p. 39 i 40

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El narrador era ric des de la infantesa.

b) El jardí envoltava la casa des del darrere.

c) La casa del narrador era molt lluminosa.

d) Tres criats tenien cura de la casa.

e) El narrador era una persona generosa.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Fent càbales, comerciant:

b) Fama, bona reputació:

c) Transeünts:

d) Suavitzar, estovar:

e) Regals:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «El jardí s’estenia darrera la casa i no era pas gaire gran; però estava carregat de poesia. Hi vaig fer plantar totes les plantes que plaguessin alhora al clima i a mi»:

b) «La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d’escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d’ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que fa la lluna»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, quina relació tenia el narrador amb els seus veïns.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què els coloms acaben abandonant el colomar a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) Al començament, quan en Vergés la va a veure, la Cecília està sola.

b) El pare de la Cecília l’amenaça de no pagar-li l’any que li falta per a acabar els estudis.

c) La Juliana s’assembla molt a la seva filla.

d) La gent del poble considera que la sequera és un càstig diví.

e) A mossèn Gregori li sembla bé que la Cecília hagi estudiat a ciutat.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu en què es diferencien l’estil directe i l’estil indirecte en els textos narratius.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El tòpic literari locus amoenus vol dir ‘lloc amè, agradable’.

b) Un vers de set síl·labes s’anomena hexasíl·lab.

c) La cesura divideix un vers en hemistiquis.

d) La hipèrbole és un tòpic literari.

e) Els mites són relats tradicionals protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals d’imperfet per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Els veïns cultivaven la meva amistat, i em feien visites i m’enviaven presents, als quals jo corresponia, ja que les rendes em permetien d’ésser tan pròdig com em semblés. La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d’escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d’ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que feia la lluna.»

[1 punt]

2.2 En el text que heu llegit, el narrador es refereix a la conversa sobre la rara força dels astres que havia mantingut amb una veïna. Aquesta conversa sembla que va desencadenar una sèrie de successos que no foren del seu grat. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quins van ser els esdeveniments extraordinaris que imagineu que van passar.

[2 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

El britànic Geoffrey Hinton, nascut el 1947, és considerat «el padrí de la intel·ligència artificial» i encara avui n’és un referent. El 1972, com a investigador a la Universitat d’Edimburg, va desenvolupar la idea de xarxa neuronal, un sistema matemàtic que aprèn mitjançant l’anàlisi de dades i que és la llavor a partir de la qual es desenvolupen els sistemes actuals d’intel·ligència artificial (IA) generativa.

El 2012, juntament amb els seus estudiants de la Universitat de Toronto, Hinton va construir una xarxa neuronal que podia analitzar milers de fotografies i aprendre a identificar objectes que hi apareixien. Amb les seves investigacions van guanyar el premi Turing, el més prestigiós del camp de la informàtica, el 2018. Google va comprar l’empresa que va crear amb els seus estudiants per quaranta-quatre milions de dòlars; aquests diners els van invertir en la creació de tecnologies com el popular ChatGPT.

Hinton, informàtic i psicòleg cognitiu, afirma ara que «es penedeix» de la feina de la seva vida i ha deixat el seu lloc de treball a Google, on ha treballat durant més d’una dècada, «per poder parlar lliurement sobre els riscos de la IA». Segons ha explicat a The New York Times en una entrevista, està «preocupat» pels «danys greus» que pot causar la tecnologia que ell mateix ha contribuït a desenvolupar.

Segons Hinton i altres líders del sector tecnològic, les noves intel·ligències artificials han estat «el punt d’inflexió més important en dècades» i «poden ser tan importants com la introducció del navegador web a principis dels anys noranta». I, per això, ara tenen por del que pot suposar deixar en llibertat al món quelcom tan perillós. Hinton alerta que la IA generativa «pot ser una eina de desinformació», que «aviat podria ser un risc per als llocs de treball» i que en algun moment podria esdevenir «un risc per a la humanitat». A aquest expert li preocupa l’ús que poden donar a la tecnologia els «actors dolents».

L’informàtic adverteix que els sistemes que desenvolupen OpenAI o Google «poden eclipsar la intel·ligència humana en alguns aspectes». També mostra preocupació per la manera com s’ha «inundat» Internet de vídeos, fotos i textos falsos fets amb IA. «Qualsevol persona ja no podrà saber què és veritat», afirma Hinton. L’informàtic tem que la tecnologia suposi una amenaça per a la humanitat si es permet que generi i executi el seu propi codi informàtic, ja que podria ser realment autònoma i executar comportaments inesperats o perillosos.

El març passat, més de mil experts investigadors i tecnòlegs van signar una carta oberta per demanar una moratòria de sis mesos en el desenvolupament de nous sistemes d’IA generativa encara més potents que ChatGPT. Els signants alertaven que la IA suposa «riscos profunds per a la societat i la humanitat». Hinton no va signar aquestes cartes mentre treballava a Google, però recentment ha notificat a l’empresa la seva baixa. El cap científic de Google, Jeff Dean, va dir en un comunicat que estan «compromesos amb un enfocament responsable de la IA» i que aprenen «contínuament a entendre els riscos emergents i alhora a innovar amb valentia». Hinton, però, creu que l’única manera de frenar l’avenç de la IA és amb una regulació global, i pensa que n’hauríem d’aturar el desenvolupament fins que no puguem entendre si es pot controlar.

Adaptació feta a partir del text de Jordi Martín. «Un dels pioners de la intel·ligència artificial se’n penedeix i adverteix dels possibles perills». El Nacional [en línia] (1 maig 2023)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Hinton i les seves recerques de fa més de quaranta anys són la base dels sistemes actuals d’IA.

b) ChatGPT no té res a veure amb la intel·ligència artificial (IA).

c) Hinton encara treballa a Google.

d) Hinton va vendre la seva empresa a OpenAI.

e) Molts dels vídeos, fotos i textos fets amb IA són falsos.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Model, símbol:

b) Decenni:

c) Perill, amenaça:

d) Independent, lliure, no controlada:

e) Ajornament:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «El britànic Geoffrey Hinton, nascut el 1947, és considerat “el padrí de la intel·ligència artificial” i encara avui **n’**és un referent»:

b) «El 2012, juntament amb els seus estudiants de la Universitat de Toronto, Hinton va construir una xarxa neuronal que podia analitzar milers de fotografies i aprendre a identificar objectes que hi apareixien»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què Hinton afirma en el text que «qualsevol persona ja no podrà saber què és veritat», en referir-se a la IA.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines dues lluites es plantegen en l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) La Natàlia i en Quimet van tenir dues filles.

b) La Natàlia pregunta a en Quimet qui és la Maria.

c) En Quimet es compra una moto amb el que ha guanyat restaurant mobles.

d) La filla de la Natàlia i en Quimet es diu Natàlia.

e) Quan es proclama la República, en Quimet es passeja pels carrers amb una bandera.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines són les parts principals d’una carta.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Una faula és un relat breu de ficció en què els protagonistes són animals o plantes que parlen.

b) Un text escrit en un registre formal no segueix la normativa.

c) El text teatral es divideix en actes, que poden estar subdividits en escenes.

d) El tòpic literari homo viator vol dir ‘home viatger’.

e) Els textos lírics solen expressar emocions, sentiments i pensaments d’una manera objectiva.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present per formes d’imperfet. Perquè faci sentit, caldrà canviar també els auxiliars. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«L’informàtic adverteix que els sistemes que desenvolupen OpenAI o Google “poden eclipsar la intel·ligència humana en alguns aspectes”. També mostra preocupació per la manera com s’ha “inundat” Internet de vídeos, fotos i textos falsos fets amb IA. […] L’informàtic tem que la tecnologia suposi una amenaça per a la humanitat si es permet que generi i executi el seu propi codi informàtic.»

[1 punt]

2.2 El títol del text que heu llegit és «Un dels pioners de la intel·ligència artificial se’n penedeix i adverteix dels possibles perills». Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què descrigueu quines amenaces o perills creieu que pot tenir l’aplicació de la IA.

[2 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

L’euga arrossega penosament el carro, en part per l’edat, però sobretot per la insòlita calorada que feia aquells primers dies de juny de l’any 1882 a Cerdanya. Les dues dones que hi anaven bambolejaven amb el trontollar del pedregar. La més jove, una nena vestida graciosament amb una brusa de coll alt acabada amb un plec senzill i una faldilla acampanada de color crema que duia recollida entre les cames, s’agafava amb força a la barana. La gran, amb una austera vestimenta negra i una faldilla inflada per darrere, com havia estat de moda deu anys abans, s’aferrava a les regnes que governaven la brida de l’animal, tot i que l’equí anava fent la seva d’un costat a l’altre de la pista.

El camí de Sallagosa havia quedat força malmès per les nevades de l’hivern. A més, les pedres arrossegades per les pluges de la primavera havien anat a parar al mig de la calçada, i feien encara més incòmoda la marxa. Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.

Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.

I, per tal com estaven, els camins tampoc se’n devien sentir gaire.

Amb el balandrejar del carro, els bidons de llauna picaven els uns contra els altres. La noia era l’encarregada de vigilar que mantinguessin l’estabilitat. Entre una cosa i l’altra, la Rita i la seva filla, Emília, trigarien més de dues hores a arribar a casa, al poble de Ger. I estaven mortes de set i calor.

—Podríem aturar-nos a fer un beure a cals Roseraires. Tinc molta set —va proposar la filla, alçant la veu per damunt dels renills de l’euga i dels grinyols de l’eix i la boixa del carro.

Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin, però a partir del trencall de Santa Llogaia el camí feia baixada i, a les envistes de Sant Martí d’Ix, l’animal anava més descansat. És clar que els quedava passar la duana, i hi esmerçarien una bona estona més en els tràmits.

Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia. En temps del general Prim i d’en Salmerón semblava que les coses s’arreglarien, que hi hauria petroli suficient i que els duaners no cobrarien propines, a banda dels drets de pas.

Rafael Vallbona. La casa de la frontera. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 41 i 42

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) En el carro hi viatjaven una mare i la seva filla.

b) La narració s’esdevé a la fi del segle XIX.

c) La filla conduïa el carro.

d) La mare i la filla vivien a Puigcerdà.

e) El carro transportava bidons de benzina.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Desacostumada, extraordinària:

b) Sòbria, senzilla:

c) S’agafava fort:

d) Malvolença, enemistat:

e) Emprarien, invertirien:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin»:

b) «Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què es diu en la narració que «els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos».

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu, d’una manera general, quins canvis psicològics experimenta la Natàlia a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) La Juliana està d’acord amb les idees de la societat tradicional en la qual viu.

b) Pere Amat s’oposa a la voluntat de mossèn Gregori.

c) La pluja és interpretada com un fet natural, propi de l’estació de l’any.

d) La Cecília admira en Vergés.

e) Al final de l’obra, els pares de la Cecília van a l’església i deixen la seva filla sola.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu què volen dir les expressions ser la poma de la discòrdia i ser una odissea, que provenen de la mitologia grega.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El conte és un exemple de text expositiu.

b) L’epítet és un adjectiu que aporta una informació significativa essencial.

c) Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista.

d) L’expressió ubi sunt és un tòpic literari.

e) Els textos expositius informen o expliquen fets sense expressar l’opinió personal.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.

Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.»

[1 punt]

2.2 En el fragment que heu llegit s’explica que una mare amb la seva filla, a final del segle XIX, havien anat a França a comprar mercaderies que no podien aconseguir on vivien. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què continueu la narració explicant què devien trobar a cals Roseraires.

[2 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

La robòtica s’ha obert pas com a principal aportació de les empreses catalanes a l’edició d’enguany del Mobile World Congress (MWC). Mentre que en anys anteriors els nous dispositius, el 5G o la realitat virtual acaparaven totes les mirades, aquest cop els robots han estat els protagonistes dels estands de les companyies nascudes a Catalunya que han exposat al congrés.

«La robòtica és el futur», assegura Irene Gómez, cofundadora de Keybotic, una empresa que es dedica a fer robots autònoms. Entre les novetats més destacades que es poden veure al MWC hi ha robots que fan inspeccions industrials, que acompanyen la gent gran en el dia a dia o que cuinen.

De fet, l’estand de la Generalitat, que acull un centenar d’empreses al pavelló 4, ofereix cada mitja hora durant gairebé tot el dia demostracions de la manera com els robots poden millorar la vida domèstica, i són molts els congressistes que s’hi aturen a fer un cop d’ull i ho graven amb un telèfon mòbil.

La start-up Keybotic, fundada el 2020 a Barcelona per Irene Gómez i Hilario Torné, va guanyar un dels premis de robòtica més importants del món, que atorga l’agència americana Darpa, i enguany és el primer cop que participa en el MWC.

Al congrés, Keybotic hi exposa el seu gos robot autònom, que fa inspeccions industrials. «El que fa és detectar fugues de gas o de vapor, entre altres, i envia una alerta a un centre de control quan és necessari», explica la cofundadora de la start-up, que detalla que l’aparell opera amb una tecnologia avançada basada en la fusió i interpretació de dades a través de sensors i càmeres integrades. Gómez remarca que el gos robot és capaç d’actuar en entorns perillosos i complexos sense necessitat d’interaccionar amb persones. Així doncs, una de les particularitats és que treballa d’una manera autònoma, a diferència de la majoria dels que hi ha al mercat, que són teledirigits. Actualment l’empresa fa proves del robot amb diversos clients i espera poder començar a comercialitzar-lo a l’estiu.

Una altra de les novetats que es pot veure al MWC és el robot NHoA (sigla en anglès de Never Home Alone), del centre tecnològic Eurecat. «Utilitzem la robòtica i els robots assistencials per acompanyar les persones grans que viuen soles a casa», explica el director de Tecnologies de la Salut d’Eurecat, Felip Miralles. En aquesta línia, apunta que l’aparell, a banda de fer companyia als ancians —és capaç d’interaccionar-hi—, també promou hàbits saludables i ajuda en tasques de rehabilitació física i cognitiva, tot proposant jocs de memòria o exercicis físics. El robot està fet a través d’un consorci que reuneix des d’empreses de robòtica, com la catalana PAL Robotics, especialitzada en robots humanoides, fins a la Fundació Sant Joan de Déu o la Universitat Oberta de Catalunya, entre altres.

L’empresa lleidatana d’electrodomèstics Taurus ha presentat el robot de cuina Mycook Next. L’aparell destaca perquè incorpora una pantalla tàctil de deu polzades i wifi, de manera que permet la interacció amb una comunitat d’usuaris, els quals poden pujar receptes i interaccionar entre ells, i també es pot controlar a través de l’assistent de veu Alexa.

Adaptació feta a partir del text «La robòtica s’obre pas com a principal aportació catalana al Mobile World Congress». Espai.Mèdia [en línia] (28 febrer 2023)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Hi ha moltes empreses catalanes que participen en el Mobile World Congress.

b) El gos robot que presenta Keybotic és teledirigit.

c) Els robots encara no poden interaccionar amb els humans.

d) El gos robot es troba en fase de proves.

e) Alguns robots es poden controlar amb l’assistent de veu Alexa.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Atreien, captaven:

b) Expositors, instal·lacions:

c) Revisions, verificacions:

d) Casolana, familiar:

e) Descobrir, trobar:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Actualment l’empresa fa proves del robot amb diversos clients i espera poder començar a comercialitzar-lo a l’estiu»:

b) «En aquesta línia, apunta que l’aparell, a banda de fer companyia als ancians —és capaç d’interaccionar-hi—, també promou hàbits saludables i ajuda en tasques de rehabilitació física i cognitiva, tot proposant jocs de memòria o exercicis físics»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què la cofundadora de Keybotic afirma que «la robòtica és el futur».

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és Pere Amat a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) Quan arregla el pis on anirà a viure amb en Quimet, la Natàlia no rep ajut de ningú.

b) A en Quimet, la cama li fa mal de dia i de nit.

c) El primer colom que arriba a casa de la Natàlia i en Quimet ho fa per casualitat i amb una ala ferida.

d) Quan la Natàlia és a la feina, els coloms volen per dins el pis.

e) En quedar viuda, la Natàlia torna a demanar feina a la casa dels senyors on havia treballat.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, esmenteu un tòpic literari i expliqueu-lo.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) La interrogació retòrica consisteix en una pregunta que no espera cap resposta de ningú.

b) Una ressenya d’un llibre és un text narratiu.

c) Els versos de set síl·labes s’anomenen heptasíl·labs.

d) La crítica literària és un gènere literari en què els autors narren històries fictícies per entretenir el lector.

e) Els textos persuasius tenen com a objectiu principal informar el lector sobre un tema específic.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes d’imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Al congrés, Keybotic hi exposa el seu gos robot autònom, que fa inspeccions industrials. La cofundadora de la start-up detalla que l’aparell opera amb una tecnologia avançada basada en la fusió i interpretació de dades a través de sensors i càmeres integrades. Gómez remarca que el gos robot és capaç d’actuar en entorns perillosos i complexos sense necessitat d’interaccionar amb persones. Així doncs, una de les particularitats és que treballa d’una manera autònoma, a diferència de la majoria dels que hi ha al mercat, que són teledirigits.»

[1 punt]

2.2 En el text que heu llegit es descriuen les activitats que poden desenvolupar tres robots diferents. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu els avantatges de la robòtica i quines altres aplicacions podria tenir.

[2 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. La paraula lletraferit és una de les que fan més angúnia de la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular, delirant. Això no vol pas dir que el poble hagi inventat la paraula. La paraula fou inventada per la força ciclòpia dels qui han entrebancat l’existència, en aquest país, d’una cultura pròpiament civil, absolutament profana. En el dramatisme despectiu d’aquesta paraula el poble, les famílies, hi han col·laborat. I així han anat les coses, i així van.

Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central. Les notes a què he fet referència van a continuació:

«Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s’hi més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana. És una població que no és com Dunkerque, ni tan solament com Boulogne, davant de les quals el viatger sent l’atracció de fer-hi una estada més llarga que la que permet la sortida del primer vaixell —i això malgrat la foscor de les pedres i la morositat d’aquestes dues ciutats del nord de França. A Calais, en canvi, no s’hi atura mai ningú. Potser és degut al fet que l’estació marítima és una mica allunyada de la vila; potser al fet que l’aspecte que té passant amb el tren és fred i vulgar. Sigui com sigui, malgrat els centenars de mils de persones que passen cada any per Calais, és molt rar que se n’hi aturi alguna: tothom passa de llarg.

»El fet que jo conegui aquesta població té una explicació molt clara. Vaig ésser enviat a Londres de molt jove. Massa jove, potser, per a habituar-me a la vida anglesa. Crec que és un error per a nosaltres, llatins, anar a Anglaterra sense posseir una determinada experiència de la vida. Més ben dit encara: a Londres, s’hi ha d’anar, o de criatura, d’adolescent, a estudiar-hi i a apassionar-se en els deports o, passada la primera joventut, quan una visió de la vida comença a dibuixar-se. Hi vaig anar als vint-i-un anys, que és una edat crítica incoherent i d’una dolorosa vaguetat. D’aquesta manera, el primer contacte fou escassament productiu i més aviat em semblà tot inassequible i reaci. Vaig trobar les pensions llòbregues, els aliments insípids, els carrers —llevat dels carrers de l’East End— glacials.»

Josep Pla. «Una aventura al canal». A: Contraban i altres narracions. Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1980, p. 149 i 150

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El narrador publica unes notes d’un amic, que va morir de vell.

b) A Santaniol li agradava escriure; era un amant de conrear les lletres.

c) Quan Santaniol va morir, feia d’ambaixador.

d) El narrador considera que la paraula lletraferit té un valor despectiu.

e) Santaniol diu que a Dunkerque cap viatger no hi fa una estada llarga.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Originària, inicial:

b) Massa aviat:

c) Exagerada:

d) Acostumar-me:

e) Fosques, tenebroses:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats»:

b) «Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s’hi més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, quina diferència hi ha, segons Santaniol, entre Calais i ciutats com Dunkerque o Boulogne.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quin valor simbòlic tenen els coloms a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) Aigües encantades està escrita en primera persona.

b) La primera escena de l’obra té lloc a l’església del poble.

c) El senyor Vicenç és veterinari.

d) El Foraster és un home amb estudis que mai no s’ha mogut de Catalunya.

e) En el segon acte, l’alcalde, acompanyat de la gent del poble, es dirigeix a casa d’en Romanill.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines característiques té la novel·la psicològica.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Els verbs en futur i en condicional són propis dels textos predictius.

b) Les faules tenen generalment un missatge moralitzador.

c) La cesura no divideix un vers en hemistiquis.

d) Un monòleg és un text amb una finalitat còmica interpretat per un sol actor.

e) Les acotacions, en un text teatral, són les indicacions que fa l’autor i solen aparèixer en cursiva.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat simple per formes de passat perifràstic. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. […]

Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central.»

[1 punt]

2.2 En el text que heu llegit, Santaniol, amic del narrador, fa referència a diverses ciutats, algunes de les quals li agraden més que d’altres. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu referència a alguna ciutat o poble que hàgiu visitat o on hàgiu viscut i que no us hagi agradat. Expliqueu per què.

[2 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Encara que la idea de realitat virtual ha estat present des de la popularització de la informàtica, la tecnologia no era prou avançada per poder concebre un món virtual paral·lel al món físic. Avui dia, innovacions com el 5G o la intel·ligència artificial fan més fàcil imaginar una realitat virtual molt més desenvolupada, que adoptarà la forma d’un metavers.

El concepte de metavers està estretament relacionat amb la idea de realitat virtual. Per comprendre’l, és útil pensar en el cinema o en els videojocs com a mons virtuals en els quals l’espectador o jugador pot «submergir-se» fins a un cert punt. Aquests mitjans, però, tenen limitacions: el cinema no permet interactivitat, mentre que els videojocs necessiten un dispositiu que serveixi com a interfície per controlar el nostre personatge o avatar dins la realitat virtual del videojoc.

El metavers fa un pas més enllà: es concep com un espai similar a Internet, però amb moltes més possibilitats d’interacció i, sobretot, més immersivitat. Mitjançant unes ulleres 3D, dona la possibilitat d’introduir-se en una realitat virtual i interactuar-hi com si fos un entorn físic. Els avenços en el modelatge i la programació d’imatges 3D ja permeten la creació de mons interactius creïbles, que serveixen com a escenari i representació d’aquest metavers: un món en tres dimensions en el qual podrem interactuar al mateix nivell que en la realitat.

El concepte de realitat virtual data dels anys vuitanta: el terme va ser encunyat per l’informàtic Jaron Lanier en referència a les primeres aplicacions de la tecnologia per crear models en contextos com ara la indústria automobilística, les aerolínies o la NASA. La idea de metavers va ser utilitzada per primera vegada en la novel·la de ciència-ficció Snow crash, de Neal Stephenson.

Encara que el terme no es va fer conegut, la visió de Stephenson es va difondre gràcies a ficcions com Matrix o Ready player one. Aquestes pel·lícules donen una idea de la forma que podria adoptar el metavers si es desenvolupés la tecnologia necessària: mons completament versemblants en els quals la interacció té tantes possibilitats com en la vida real, o fins i tot més.

Més enllà de l’oportunitat de crear un espai virtual com a Internet, amb els avantatges de la interacció física, moltes empreses treballen en projectes de creació de mons virtuals i d’hibridació entre la realitat física i la digital. Aquesta última idea, coneguda com a realitat augmentada, ja s’ha posat en pràctica amb èxit en el joc Pokémon GO, de Niantic. La realitat augmentada permet visualitzar figures digitals enmig d’un entorn físic real, mitjançant un dispositiu mòbil. Altres companyies, com Snap o Microsoft, també s’han embarcat en projectes de realitat augmentada; en el cas de la segona, s’espera que el seu software de reunions a distància Teams comenci a emprar aviat avatars digitals que permetin conferències molt més realistes i dotades d’interactivitat entre els interlocutors.

El metavers també tindrà una gran influència en el món del lleure. És molt probable que en els pròxims anys sorgeixin casinos en línia en els quals la interacció amb la ruleta o el pòquer sigui pràcticament idèntica a l’experiència en un casino real. També cal destacar l’auge dels concerts en línia per part d’artistes com Travis Scott o Ariana Grande: fins i tot el videojoc de construcció Minecraft s’ha utilitzat com a escenari virtual per a festivals.

Adaptació feta a partir del text «Què és el metavers i la innovadora idea de Mark Zuckerberg». Mobile World Capital Barcelona [en línia] (8 febrer 2022)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) La realitat augmentada s’aplica en videojocs.

b) No hi ha cap relació entre el metavers i la realitat virtual.

c) El concepte de realitat virtual és molt recent.

d) La idea de metavers va aparèixer per primer cop a la pel·lícula Matrix.

e) El metavers pot tenir una gran aplicació en el món del lleure.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Difusió, divulgació:

b) Participar, interaccionar:

c) Plausibles, creïbles:

d) Fusió, encreuament:

e) Igual, equivalent:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «El concepte de metavers està estretament relacionat amb la idea de realitat virtual. Per comprendre’l, és útil pensar en el cinema o en els videojocs»:

b) «Mitjançant unes ulleres 3D, dona la possibilitat d’introduir-se en una realitat virtual i interactuar-hi com si fos un entorn físic»:

[0,5 punts]

1.4 D’acord amb el que diu el text, expliqueu, amb les vostres paraules i en un màxim de cinquanta mots, què és el metavers.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu com és en Vergés a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) Al començament de la novel·la, la mare de la Natàlia ja era morta.

b) La Rita és la filla gran de la Natàlia i en Quimet.

c) En Quimet va instal·lar un colomar a la casa on vivien.

d) La casa on viuen els senyors per als quals treballa la Natàlia és nova i luxosa.

e) Quan en Quimet va al front, la Natàlia no el torna a veure mai més.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu breument quins tipus de narrador hi ha d’acord amb la posició que pren respecte a la narració.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El mite és una narració protagonitzada per animals.

b) La retrospecció evoca el passat.

c) Una hipèrbole és una exageració.

d) El moviment cultural de la Renaixença es va iniciar en la segona meitat del segle XVIII.

e) Un vers de quatre síl·labes s’anomena tetrasíl·lab.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present per formes d’imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«El concepte de metavers està estretament relacionat amb la idea de realitat virtual. Per comprendre’l, és útil pensar en el cinema o en els videojocs com a mons virtuals en els quals l’espectador o jugador pot «submergir-se» fins a un cert punt. Aquests mitjans, però, tenen limitacions: el cinema no permet interactivitat, mentre que els videojocs necessiten un dispositiu que serveixi com a interfície per controlar el nostre personatge o avatar dins la realitat virtual del videojoc.

El metavers fa un pas més enllà: es concep com un espai similar a Internet, però amb moltes més possibilitats d’interacció i, sobretot, més immersivitat. Mitjançant unes ulleres 3D, dona la possibilitat d’introduir-se en una realitat virtual i interactuar-hi com si fos un entorn físic.»

[1 punt]

2.2 En el text que heu llegit es defineix el concepte de metavers i es descriuen diverses aplicacions de la realitat virtual i de la realitat augmentada. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu els avantatges i els desavantatges que poden tenir, al vostre entendre, aquestes tecnologies.

[2 punts]

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Cal que li digui de camí que vostè i jo no ens hem vist mai de la vida, que no formo part ni dels seus parents, ni dels seus amics, ni tan sols dels seus conciutadans, i l’únic que sé de Berga, la vila on vostè resideix, és el que en diu la Gran enciclopèdia catalana a l’article corresponent. Suposo que aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries, lògiques, que l’hauran amoïnat aquests anys; però, de retruc, en desvetllaran d’altres sense, en definitiva, aclarir-ne cap. Només li demano una miqueta de paciència; en acabar de llegir aquests fulls, potser abans, atès que intueixo que és una dona intel·ligent, ho veurà tot més clar que l’aigua.

Jo em dic Estanislau Dellasegre, però la gent em coneix més per Joe Galàxia, el meu nom professional. Sempre he estat artista de circ; formava parella amb la meva dona, la Marieta Castells, i fèiem un número que se’n deia «Joe Galàxia i la Dona Obús». Ara que em trobo a les portes de la mort, que és com la gent fina en diu, i vostè em perdonarà l’expressió, d’estar a punt de cascar-la, això em fa somriure, però la veritat és que ens sortia un número rodó, molt arriscat i espectacular. Teníem un èxit darrere l’altre i ofertes a cabassos; ens permetíem el luxe d’escollir els circs on ens abellia actuar i cobràvem el que volíem. Mal m’està el dir-ho, però tot havia estat ideat i fet per mi, que sempre he tingut la mà trencada per a les coses mecàniques. No la cansaré amb detalls tècnics; només li diré que, en essència, la cosa constava d’una mena de canó que funcionava amb aire comprimit. La Marieta feia d’obús; en disparar-se el canó, ella sortia com una bala, passava a través d’una roda de foc penjada sobre la pista i anava a caure a uns deu metres de distància, a sobre d’una palanca, a l’altra punta de la qual estava un servidor. L’impuls de la Marieta em feia sortir projectat a mi, que passava en sentit invers la roda flamejant i feia cap a una cadireta fixada damunt el canó. Allò era un deliri. Quines ovacions, senyora! La gent no es cansava d’aplaudir i havíem de sortir a saludar un sac de vegades. Comprendrà que ens jugàvem el físic a cada funció i que el nostre treball exigia valor, sang freda i una precisió infal·lible. Sobretot, calia vigilar que la pressió fos la justa i canviar regularment els cuirs que evitaven les fugides d’aire; la Marieta era el que se’n diu un tros de dona i l’eina se’n ressentia.

Suposo que vostè ha començat a lligar caps, però és més lluny de la veritat del que es pensa. No es precipiti. Ara arribem a la part més esfereïdora.

Jesús Moncada. «L’estremidora confessió de Joe Galàxia (Història de fulletó)». A: Vuit narradors actuals. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 69-70

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Joe Galàxia escriu, quan està a punt de morir, a una senyora de Berga.

b) La dona de Joe Galàxia era molt prima.

c) Per les seves actuacions, Joe Galàxia i la seva parella cobraven molts diners.

d) En la funció, Joe Galàxia i la seva dona travessaven una roda de foc.

e) Mai no calia fer cap adaptació al canó.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Dispersaran, dissoldran:

b) Cavil·lacions, preocupacions:

c) Enlluernador, vistós:

d) Agradava, plaïa:

e) Aterridora, atroç:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Suposo que aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries, lògiques, que l’hauran amoïnat aquests anys; però, de retruc, en desvetllaran d’altres sense, en definitiva, aclarir-ne cap»:

b) «Mal m’està el dir-ho, però tot havia estat ideat i fet per mi, que sempre he tingut la mà trencada per a les coses mecàniques»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què l’actuació que feien els artistes en el circ comportava un risc.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines diferències de caràcter hi ha entre en Quimet i l’Antoni, els dos marits de la Natàlia, a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) La plaça del Diamant està escrita en tercera persona.

b) La Natàlia és òrfena de pare i mare.

c) La Natàlia sempre s’aturava a la botiga per mirar les nines.

d) En Quimet tractava la Natàlia d’una manera molt possessiva.

e) L’Antoni, l’adroguer, abans de casar-s’hi, va oferir a la Natàlia de treballar de dependenta.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) A Aigües encantades es contraposen l’individu i la societat.

b) La Juliana no és una dona religiosa.

c) A la processó que es fa per a demanar que plogui, els homes van descalços.

d) El pare de la Cecília es nega a pagar-li l’any de carrera que li falta.

e) En Pere Amat modifica, a la fi de l’obra, la seva actitud hostil envers el Foraster.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Jo em dic Estanislau Dellasegre, però la gent em coneix més per Joe Galàxia, el meu nom professional. […] amb la meva dona, la Marieta Castells, fèiem un número que se’n deia «Joe Galàxia i la Dona Obús». Ara que em trobo a les portes de la mort, que és com la gent fina en diu, i vostè em perdonarà l’expressió, d’estar a punt de cascar-la, això em fa somriure, però la veritat és que ens sortia un número rodó, molt arriscat i espectacular. Teníem un èxit darrere l’altre i ofertes a cabassos; ens permetíem el luxe d’escollir els circs on ens abellia actuar i cobràvem el que volíem. […] No la cansaré amb detalls tècnics; només li diré que, en essència, la cosa constava d’una mena de canó que funcionava amb aire comprimit.»

[1 punt]

2.2 El fragment que heu llegit, narrat per Joe Galàxia, es tanca amb les paraules següents: «Ara arribem a la part més esfereïdora». Basant-vos en el que es diu en el text, escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quin és l’episodi esfereïdor que imagineu que devia haver succeït.

[2 punts]

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça, i va acabar derivant en la creació de la NASA, la qual va desenvolupar diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica va posar en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai.

La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. Els sis primers vols del programa Apollo van ser llançaments de prova no tripulats i l’Apollo 11 va ser la cinquena missió tripulada del programa. Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi van recollir roques lunars, hi van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle.

La tripulació de l’Apollo 11 la formaven el comandant de la missió, Neil Armstrong, de trenta-vuit anys —civil, tot i que veterà de la guerra de Corea—, i dos pilots militars, Buzz Aldrin, de trenta-nou anys i pilot de la missió lunar, i Michael Collins, de trenta-vuit anys i pilot del mòdul de comandament. Tots tres havien sigut la tripulació de reserva de l’Apollo 8. Tenien personalitats molt diferents. Armstrong era força reservat i defugia el paper de protagonista, i estava més interessat en els aspectes tècnics del viatge que en la seva transcendència històrica, tot i que va pronunciar una frase per a la posteritat: «És un petit pas per a un home però un gran salt per a la humanitat». Doctorat pel MIT, Aldrin tenia una mentalitat analítica i científica i li va tocar ser el segon home a deixar la seva petjada sobre la Lluna. Michael Collins, que va ser l’únic que no va caminar sobre la superfície lunar perquè es va quedar al mòdul de comandament, orbitant la Lluna, va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació.

2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s’hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l’última missió lunar, l’Apollo 17, que s’hi va estar 22 hores i 4 minuts. Quan el mòdul lunar de l’Apollo 11 va aterrar a la Lluna sobre la plana coneguda com a Mare Tranquillitatis (mar de la Tranquil·litat), començava a clarejar.

L’arribada de l’home a la Lluna es pot considerar el primer espectacle global, i va congregar a tot el món cinc-cents trenta milions d’espectadors davant del televisor per veure un borrós Neil Armstrong en blanc i negre posant un peu sobre la Lluna.

Adaptació feta a partir del text de Lara Bonilla. «Fins a la Lluna i més enllà». Ara [en línia] (15 juliol 2019)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) L’Apollo 11 va ser la primera missió tripulada a l’espai.

b) La Unió Soviètica va ser el primer país a enviar un home a tripular una nau espacial.

c) Els tres pilots de l’Apollo 11 tenien trenta-vuit anys.

d) Edwin Aldrin va romandre a la nau, orbitant la Lluna.

e) Tots tres astronautes van rebre la mateixa atenció per part dels mitjans de comunicació.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Intimidació:

b) Distintiu, insígnia:

c) Evitava:

d) Importància:

e) Reunir, aplegar:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça»:

b) «2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s’hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l’última missió lunar, l’Apollo 17, que s’hi va estar 22 hores i 4 minuts»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què en l’article s’afirma que la missió de l’Apollo 11 tenia un abast científic limitat.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

Comenteu aquesta frase de la Cecília, que forma part de la conversa final que té amb en Vergés, a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter: «L’àliga deixa el galliner, per sempre…»

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) En Quimet era una persona autoritària.

b) La Natàlia i en Quimet compraven les veces dels coloms a l’Antoni, l’adroguer.

c) La senyora Enriqueta, a l’estiu i a l’hivern, sols venia cacauets i xufles.

d) La filla de la Natàlia i en Quimet es deia Julieta.

e) La mare d’en Quimet va morir després que esclatés la Guerra Civil.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) El mossèn retreu a la Juliana que hagi deixat estudiar la seva filla.

b) La Cecília està acompanyada quan en Vergés va a veure-la a l’inici de l’obra.

c) El Foraster, en arribar al poble, s’adreça a la casa d’en Pere Amat.

d) En Joan Gatell és el metge del poble.

e) El marit de la Juliana és molt més intransigent que ella.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat perifràstic per formes de passat simple. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça, i va acabar derivant en la creació de la NASA, la qual va desenvolupar diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica va posar en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai.

La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. […] Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi van recollir roques lunars, hi van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle.»

[1 punt]

2.2 El text recorda l’arribada dels tripulants de l’Apollo 11 a la Lluna, que tingué lloc l’any 1969. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què valoreu la importància i les aportacions dels viatges a l’espai.

[2 punts]

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Primavera i tardor, quan ha plogut prou i el sol ha escalfat, neixen a corrua, als prats, dues classes de bolets bons per menjar. Els uns són de color terra, d’aparença fràgil, amb la tija llarga i dreta i un barretet de paraigua que té per sota un llibre espès de fulls. Els altres són blancs i molt aclofats a primer cop d’ull; tenen la tija curta i gruixuda i el llibre és de color torrat. Carreretes i moixarrons són molt valorats per menjar-los tendres i, també, tots dos es deixen assecar en porgadors i són una preciosa reserva per a l’hivern quan no n’hi ha. Secs, perden en gran part l’olor i el pes. Un sol grapadet dóna un gust excel·lent a l’arròs o a qualsevol guisat de conill, de pollastre o de carn.

Pels prats de vora el poble se’n feien, sobretot carreretes, però no en gran quantitat; quan anàvem a aviar o a girar l’aigua al tros, cadascú aprofitava per fer les dels seus prats. Però per tenir-ne tot l’any calia fer una sortida d’un dia.

Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l’Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres. Érem ben bé deu o onze.

Jo m’havia trobat abans amb la Delina i havíem arreplegat dues cistelles cada una. ¿Les ompliríem? Dins de la més xica portàvem la berena. Pa amb pernil. D’aigua, massa que en trobaríem.

Vam sortir a punta de dia i al principi estàvem esvalotades com criatures, ens semblava que ens havia de faltar temps per xerrar, però, quan va començar la pujada, aviat es van parar les llengües per no quedar sense alè.

M’agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars fins i, així tendres, els fèiem en truitada.

L’Elvira hauria volgut acompanyar-me, però jo més m’estimava que ajudés a casa. Era una doneta; només els maleïts gelos li trencaven la dolcesa. Parlant-ne amb la Delina me’n va dir una que em va deixar esglaiada.

Maria Barbal. Pedra de tartera. Barcelona: Columna, 2008, p. 85-87

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Les carreretes i els moixernons es poden menjar tendres i assecats.

b) En anar a buscar bolets, la baixada era més difícil que la pujada.

c) On es feien més bolets era als prats.

d) Dessecats, els bolets perden pes però guanyen olor.

e) De vegades la protagonista feia una truita amb els bolets.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Provisió:

b) Recollir:

c) Petita:

d) Bullicioses:

e) Preferia:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l’Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres»:

b) «¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes?»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què a la narradora li agradava anar a buscar bolets i per què ho feia.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què la Natàlia es vol desfer dels coloms a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) Tota l’acció de la novel·la La plaça del Diamant té lloc en l’època de la postguerra.

b) Els pares sempre anomenaven la seva filla Natàlia Colometa.

c) La Natàlia se sentia cohibida i anul·lada davant en Quimet.

d) Abans de casar-se amb l’Antoni, l’adroguer, la Natàlia treballava per a ell.

e) L’Antoni, el fill de la Natàlia, no va voler ser botiguer.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) L’obra retrata una societat rural conformista.

b) Al poble, l’alcalde té més poder que el mossèn.

c) En Romanill viu apartat del poble i en contacte amb la natura.

d) L’aigua en moviment simbolitza l’evolució i el progrés.

e) En l’obra, els valors positius del Foraster estan associats a la tradició i al conservadorisme.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«M’agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes?»

[1 punt]

2.2 La narradora té una filla, que es diu Elvira i que apareix esmentada en el darrer paràgraf del text. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu conjectures sobre què devia explicar la Delina a la narradora sobre l’Elvira que va deixar-la esglaiada.

[2 punts]

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Què és la carn artificial i com es produeix? La idea d’un producte d’aquest tipus va arribar a la indústria alimentària ja fa molt de temps. Encara que no s’ha produït una carn per al consum públic i no se n’ha aprovat la comercialització en cap país, els primers productes estan molt avançats i seran, probablement, derivats de carn picada. Un objectiu a llarg termini és l’obtenció de teixit muscular completament desenvolupat.

Entenem com a carn el teixit muscular que forma part de l’estructura d’un animal. La carn artificial o carn conreada, també coneguda com a carn in vitro o carn de laboratori, és la que no prové directament del cos d’un animal (és a dir, que com a òrgan muscular mai no ha format part d’un animal), sinó que prové del cultiu de cèl·lules musculars que n’han estat extretes prèviament.

La carn conreada no s’ha de confondre amb la carn d’imitació o carn vegetal, que és un producte vegetarià elaborat a partir de proteïna vegetal (soia, quinoa, pèsols, blat…). Actualment, diversos projectes intenten conrear aquest tipus de carn experimentalment. Cal tenir present, però, l’enorme dificultat d’obtenir un producte que s’assembli a la carn convencional pel que fa a les seves propietats organolèptiques, ja que molts compostos que s’acumulen en el múscul no es produeixen en aquest òrgan, sinó que deriven de components de l’alimentació de l’animal que han estat digerits i modificats per òrgans no musculars. Tret que s’afegeixin específicament al medi de cultiu i que siguin assimilats per les cèl·lules, aquests compostos estarien absents en la carn conreada i influirien en els processos que en determinen tant el sabor, la textura i el color com els aspectes nutricionals. També caldria tenir en compte que, després que l’animal és sacrificat, una sèrie de reaccions químiques donen a la carn certes propietats pel que fa a la formació de precursors de sabor.

El procés de desenvolupar carn in vitro implica extreure cèl·lules mare i aplicar una proteïna que ajudi les cèl·lules a créixer fins a formar grans porcions de carn. Després d’obtenir les primeres cèl·lules ja no es necessiten més animals, com succeeix amb la producció de cultius de iogurt.

La producció artificial de carn crea un enorme debat ètic i moral amb importants repercussions econòmiques i socials. D’una banda, no s’ha investigat prou si la ingesta d’un producte basat en la multiplicació cel·lular accelerada pot tenir riscos per a la salut. De l’altra, els defensors dels drets dels animals estan a favor de la producció de carn conreada perquè no té sistema nerviós i per tant no pot sentir dolor. Gràcies a aquest producte, no caldria criar animals de manera extensiva per poder fer front a la demanda actual de carn. Així, es reduiria la matança d’animals per al consum, ja que no seria necessari criar-los i engreixar-los per sacrificar-los posteriorment.

El cultiu in vitro de la carn sembla que, en un futur no gaire llunyà, pot obrir un nou horitzó en l’alimentació i, a més a més, pot esdevenir un incentiu per a altres sectors alimentaris com ara el de la fruita o el peix.

Adaptació feta a partir del text de Marc Gil. «La carn artificial (I) i (II)». Diari d’Andorra [en línia] (22 i 27 setembre 2021)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) La carn artificial és igual que la carn vegetal.

b) El projecte de creació de carn artificial és molt recent.

c) La carn artificial deriva de cèl·lules musculars.

d) Les investigacions avalen que el consum de carn artificial no suposa cap risc per a la salut.

e) La producció de carn artificial pot resoldre els problemes de la demanda i el consum de carn.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Habitual, tradicional:

b) Digerits, absorbits:

c) Característiques, particularitats:

d) Efectes, conseqüències:

e) Estímul, al·licient:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Què és la carn artificial i com es produeix? La idea d’un producte d’aquest tipus va arribar a la indústria alimentària ja fa molt de temps. Encara que no s’ha produït una carn per al consum públic i no se n’ha aprovat la comercialització en cap país»:

b) «Així, es reduiria la matança d’animals per al consum, ja que no seria necessari criar-los i engreixar-los per sacrificar-los posteriorment»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què és difícil l’obtenció de la carn artificial.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què la Cecília es contraposa a en Vergés en l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) La Natàlia i en Quimet es van conèixer a la pastisseria on treballava la Natàlia.

b) En Quimet es volia fer ric amb la cria de coloms.

c) En Quimet va marxar al front a lluitar amb el bàndol nacional.

d) Quan en Quimet va anar al front, la Natàlia ja no el va tornar a veure.

e) La Natàlia tenia por de dir als seus fills que es tornaria a casar.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) En la processó que es fa al començament de l’obra, es prega que s’acabi la sequera.

b) La Cecília admira la seva mare perquè és una dona valenta.

c) El Foraster, quan arriba al poble, s’adreça a la casa d’en Romanill.

d) El que decanta el poble contra el Foraster és la pluja sobtada que cau.

e) En l’obra es compara la Cecília amb un ocell que fuig del niu.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«El procés de desenvolupar carn in vitro implica extreure cèl·lules mare i aplicar una proteïna que ajudi les cèl·lules a créixer fins a formar grans porcions de carn. Després d’obtenir les primeres cèl·lules ja no es necessiten més animals, com succeeix amb la producció de cultius de iogurt.

La producció artificial de carn crea un enorme debat ètic i moral amb importants repercussions econòmiques i socials. D’una banda, no es coneix prou si la ingesta d’un producte basat en la multiplicació cel·lular accelerada pot tenir riscos per a la salut. De l’altra, els defensors dels drets dels animals estan a favor de la producció de carn conreada perquè no té sistema nerviós i per tant no pot sentir dolor. Gràcies a aquest producte, no caldria criar animals de manera extensiva per poder fer front a la demanda actual de carn.»

[1 punt]

2.2 En el text s’explica el projecte de crear carn artificial, el qual podria afectar altres sectors de l’alimentació, com ara al de la fruita o el peix. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu arguments a favor i en contra de produir aliments artificials per al consum.

[2 punts]

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Només eren les sis. Exactament a les set i cinc minuts, quan tothom comencés a plegar, entraria a la gerència. Es pensava que s’ho sabia de memòria, el que havia de tirar en cara a don Narcís, i ara, tot just si recordava quatre coses sense cap mena d’importància. Per si fos poc, aquells dies no l’havien deixat ni un moment sol amb la Maria. Només, asseguts a taula a les hores dels àpats, es miraven sense dir-se res, amb tristesa. […] Arrabassà d’una estrebada el paper que tenia a la màquina d’escriure i el va rebotre contra la paperera. S’aixecà enfurismat, amb ganes de cridar, de fer-s’hi a cops de puny, a mossegades.

—Què li passa, Joaquim?

Això mateix, què li passava? Que perdia els estreps, que si no sabia contenir-se, obrar amb astúcia, ho perdria tot, definitivament. Si li digués què li passava! Però allò no era cap pregunta. S’hi assemblava. Venia a ser un comentari que no el comprometia. Tombà el cap amb l’esperança de trobar algú que a última hora el compadís, amb ganes d’ajudar-lo. Refia-te’n. Cap mica de cordialitat ni tal sols d’interès en aquella mirada de conill del senyor Rovira: inexpressiva, mansa, sempre igual a si mateixa.

—Haig de parlar amb don Narcís —va dir per dir alguna cosa.

—Doncs, si no s’hi afanya no hi serà pas a temps. Avui té pressa. Ara, que si em vol creure a mi, em penso que val més…

En Quimet sortí disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès.

—Ah, és vostè, Joaquim!

El tenia allà dins, no se li escaparia; l’hauria d’escoltar, si no de grat, per força.

—És que el senyor Rovira m’acaba de dir que potser el trobaria fora, i com que necessitava parlar-li avui mateix…

—No es preocupi, home de Déu, ni faci compliments. Realment porto pressa i em disposava a sortir, però tractant-se de vostè…

El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn. Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia l’espiaven des del lavabo de don Narcís. Tant li fot si hi eren. […]

—Digui què vol.

Xavier Benguerel. Suburbi. Barcelona: Proa, 1985, p. 131-132

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Don Narcís era el gerent de l’empresa on treballava en Quimet.

b) En Quimet feia molts dies que no veia la Maria.

c) Don Narcís tenia una mirada de conill.

d) El senyor Rovira aconsella a en Quimet que vagi a parlar de seguida amb don Narcís.

e) En Quimet se sentia espiat.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Llançar amb força:

b) Arrencà amb força:

c) Aïrat, enfadat:

d) Planyés, s’apiadés:

e) Cortesies, afalacs:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Però allò no era cap pregunta. S’hi assemblava»:

b) «Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia l’espiaven des del lavabo de don Narcís»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què li pregunten a en Quimet què li passa.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina relació tenia la Natàlia amb els coloms que hi havia a casa seva a la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) La Natàlia va deixar el seu promès i es va prometre amb en Quimet.

b) En Quimet s’escapolia de la feina quan treballava al pis abans de casar-se.

c) En Quimet va morir abans que esclatés la Guerra Civil.

d) La Rita no s’assemblava a en Quimet, el seu pare.

e) L’Antoni és el germà petit de la Rita.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) La Cecília estudia a la ciutat per ser infermera.

b) En Pere Amat és un dels instigadors de la revolta popular contra el Foraster.

c) La mare de la Cecília accepta, sense qüestionar-lo, el paper tradicional de la dona.

d) La Cecília no estima els seus pares.

e) En Vergés és el metge del poble.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat d’indicatiu per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«En Quimet sortí disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès. […]

El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn.»

[1 punt]

2.2 En el text, en Quimet, el protagonista, mostra, amb la seva actitud, que perd el control i expressa públicament el seu enuig. Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu una situació, real o inventada, que pot fer perdre els estreps o en la qual és difícil saber-se controlar.

[2 punts]

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

És cert que existeixen les pòlisses d’assegurances que cobreixen les abduccions extraterrestres? La resposta és sí

Les assegurances contra abduccions extraterrestres són serveis pensats per a indemnitzar la família de l’assegurat en cas que sigui abduït per un ovni.

Als anys noranta, durant el boom del fenomen OVNI (objecte volador no identificat), aquestes pòlisses van sorgir com a assegurances «tranquil·litzadores» per a les persones que creien en l’existència de vida extraterrestre. Per dinou dòlars, les entitats asseguradores oferien un ventall de serveis tant per a la persona abduïda com per a la família, i, fins i tot, una indemnització per a la família si l’alienígena «devorava» el segrestat. Fins ara, milers de persones han contractat una pòlissa d’aquest darrer tipus.

El comparador de preus Acierto.com afirma que UFO Abduction Insurance va ser la primera entitat a oferir aquest servei a Florida (Estats Units). Actualment, existeixen també altres asseguradores que promouen aquest tipus de pòlisses, com ara Goodfellow Rebecca Ingram Pearson, ubicada a la capital del Regne Unit i que per cent lliures esterlines protegeix la teva família si ets segrestat pels alienígenes. Les pòlisses normalment es paguen un cop al mes i tenen una durada vitalícia.

Una altra entitat que ofereix aquest servei és The Saint Lawrence Agency, que proporciona una pòlissa contra abduccions per deu euros al mes. Però els seus contractes tenen una lletra petita que especifica que, en cas de sobreviure a l’abducció i tornar a la Terra, cal portar una prova del segrest amb una signatura extraterrestre. Això implica que, a part d’haver estat segrestat i no saber on has estat, cal que t’espavilis per trobar quelcom que pugui certificar-ho.

Per què convé contractar una assegurança contra una abducció alienígena? La resposta és senzilla: actualment, gairebé cap assegurança de vida NO conté una clàusula de pagament en cas de ser abduït pels extraterrestres. Habitualment, les pòlisses de vida que es contracten no es responsabilitzen de la desaparició de persones, tot i que en alguns casos, si succeeix, s’estableix un termini de deu anys perquè el perceptor rebi el pagament de l’assegurança. La majoria d’entitats demanen un certificat de mort perquè el beneficiari pugui cobrar.

En el cas de les assegurances per abducció per ovnis, els serveis més comuns que s’inclouen són l’atenció psiquiàtrica i el tractament de cremades, de psicosi transportadora i de lesions per estudis o proves que puguin fer-te els extraterrestres. En cas de tornar a la Terra, l’entitat et compensa els salaris perduts per no haver assistit al lloc de treball i, si l’alienígena se t’emporta el cotxe, te’l reemplacen per un altre.

La majoria d’entitats actualment ofereixen els seus serveis per assegurar objectes o persones que siguin reals, que existeixin; en altres paraules, les entitats ofereixen assegurances davant de riscos que siguin possibles. Tot i que l’existència de vida extraterrestre encara és un fet que no s’ha comprovat, aquestes entitats continuen oferint els seus serveis de manera presencial, ja que és molt difícil adquirir aquests productes per Internet. No obstant això, el risc és incert i aleatori.

Adaptació feta a partir del text de Laura Gómez. «Existeixen les assegurances contra abduccions alienígenes?». Lleidacom [en línia] (21 juliol 2021)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Als anys noranta, algunes companyies asseguradores cobrien abduccions extraterrestres per menys de deu euros al mes.

b) La companyia Goodfellow Rebecca Ingram Pearson radica a Londres.

c) En general, es tarda deu anys a cobrar el que estableix una assegurança.

d) Mai no s’ha de presentar el certificat de defunció per a cobrar el que estableix una assegurança.

e) En general, la contractació de les assegurances que cobreixen abduccions extraterrestres sols es pot fer de manera presencial.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Compensació:

b) Empresa, organisme:

c) Fins a la fi de la vida:

d) Sous, jornals:

e) Atzarós, fortuït:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Això implica que, a part d’haver estat segrestat i no saber on has estat, cal que t’espavilis per trobar quelcom que pugui certificar-ho»:

b) «En cas de tornar a la Terra, l’entitat et compensa els salaris perduts per no haver assistit al lloc de treball i, si l’alienígena se t’emporta el cotxe, te’l reemplacen per un altre»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, quina diferència hi ha entre les pòlisses d’assegurances convencionals i les que cobreixen les abduccions extraterrestres.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què en Pere Amat no accepta les idees de la Cecília a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) La plaça del Diamant és al barri de Sants de Barcelona.

b) En Quimet, en conèixer la Natàlia, li va posar el nom de Colometa.

c) El pis on vivien la Natàlia i en Quimet era de propietat.

d) En Quimet treballava de manobre.

e) La Natàlia i en Quimet van tenir un fill i una filla.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) En Vergés no està enamorat de la Cecília.

b) El Foraster ha viatjat per diversos països europeus.

c) La Trinitat és la dona d’en Pere Amat.

d) La mentalitat d’en Joan Gatell, el batlle del poble, evoluciona al llarg de l’obra.

e) Al final de l’obra, la Cecília es queda al poble amb en Vergés.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«El comparador de preus Acierto.com afirma que UFO Abduction Insurance va ser la primera entitat a oferir aquest servei a Florida (Estats Units). Actualment, existeixen també altres asseguradores que promouen aquest tipus de pòlisses, com ara Goodfellow Rebecca Ingram Pearson, ubicada a la capital del Regne Unit i que per cent lliures esterlines protegeix la teva família si ets segrestat pels alienígenes. Les pòlisses normalment es paguen un cop al mes i tenen una durada vitalícia.

[…] Però els seus contractes tenen una lletra petita que especifica que, en cas de sobreviure a l’abducció i tornar a la Terra, cal portar una prova del segrest amb una signatura extraterrestre.»

[1 punt]

2.2 En el text s’explica que hi ha persones que contracten pòlisses d’assegurances que cobreixen abduccions d’extraterrestres. Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu arguments a favor i en contra de l’existència de civilitzacions extraterrestres.

[2 punts]

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Sempre m’havia vantat de ser un home essencialment feliç. Menava una vida ordenada, dedicada a la musicologia, i el meu nom era respectat. Vivia plàcidament fins que va venir la desgràcia.

En aquell temps venturós les meves dèries anaven adreçades al rescat i l’edició d’obres desconegudes o que els avatars de la vida havien privat de la fama que mereixien, i la meva feina —a hores d’ara ho puc pensar sense vanaglòria— havia admirat els entesos. Jo vaig descobrir en un racó d’uns magatzems de gra de vora Marburg tretze lieds inconeguts de Schubert que constituïen un cicle del qual no es tenia cap notícia i que jo vaig batejar amb el nom una mica xaró de Les aromes del blat; pels indicis, vaig llançar la hipòtesi, que ara ja és tesi oficial, que aquells lieds eren el tribut amorós de l’autor a una camperola desconeguda. Molt schubertià, això d’escampar generosament la producció com si el futur no existís. També havia acabat, en aquell temps, l’edició acuradíssima de l’obra per a orgue del pare Antoni Soler, famós en el seu temps i desconegut avui, i tinc l’alegria íntima de saber que la meva feina està produint els seus fruits lentament i Soler no serà mai més oblidat. I les Cantates profanes de Stolibëck? I la increïble Sonata en re de Wolf? I…? Certament hauria d’estar orgullós de les meves activitats com a musicòleg, que em donaven prestigi tot i que no em bastaven per menjar. Però no n’estic, d’orgullós; m’és del tot impossible, després del que va esdevenir-se.

Tot va començar en l’època en què jo vivia encara a Barcelona i Robert Balló s’havia donat a conèixer com a compositor i desorientava la crítica, que s’exclamava dient com és que un violinista tan excepcional és capaç d’escriure aquestes meravelles per a piano, senyores i senyors. Jo també m’ho preguntava. Per això l’havia anat a entrevistar —també perpetrava la crítica a la premsa per raons exclusivament econòmiques tot i que sempre m’ha esverat el comentari immediat, sense perspectiva— i en el meu article, que va fer soroll, vaig arribar a la conclusió que Balló abans que violinista, era músic. No el coneixia personalment, abans de l’entrevista, i a tots dos ens va plaure de trobar-nos. A mi em van impressionar l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envoltava. Era un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d’esguard i conversa brillants. Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona. L’insigne Pau Cortadella havia estrenat les dues sonates per a piano enmig d’una expectació multitudinària i molts crítics maldaven per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al romanticisme, una nova via, l’alternativa a l’impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria.

Jaume Cabré. «Nocturn». A: Vuit narradors actuals. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 173-174

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Segons explica ell mateix, el narrador era compositor.

b) El narrador era una persona reputada en el seu ofici.

c) Robert Balló era flautista.

d) El narrador coneixia Balló abans de fer-li l’entrevista.

e) Les composicions de Robert Balló eren desconcertants per als crítics.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Portava, duia:

b) Manies, obsessions:

c) Vanitat, presumpció:

d) Carrincló, ridícul:

e) Intentaven, s’esforçaven:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «En aquell temps venturós les meves dèries anaven adreçades al rescat i l’edició d’obres desconegudes o que els avatars de la vida havien privat de la fama que mereixien, i la meva feina —a hores d’ara ho puc pensar sense vanaglòria— havia admirat els entesos»:

b) «Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, a què es dedicava el narrador i quines descobertes havia fet.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què la Natàlia vol comprar salfumant en la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) La narradora de La plaça del Diamant no s’identifica amb la Natàlia, el personatge principal de la novel·la.

b) El pis on vivien la Natàlia i en Quimet era de lloguer.

c) En Quimet no mor al front d’Aragó.

d) L’Antoni, l’adroguer, venia veces per als coloms.

e) La Natàlia sempre estava d’acord amb en Quimet.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.